Taula de continguts
120 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Agapit II, Alessandro Malaspina, Arcade (Itàlia), Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Trento, Arquitectura neoclàssica, Ascoli Piceno, Bandera d'Itàlia, Batalla de Leipzig, Batalla de Lissa (1811), Batalla de Maloiaroslàvets, Batalla de Wagram, Bertinoro, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Alessandria, Bisbat de Casale Monferrato, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Cremona, Bisbat de Grosseto, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Pinerolo, Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto, Bisbat de Susa, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bozzolo, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya de l'Adriàtic, Carles II de Parma, Carlo Porta, Cavalls de Sant Marc, Cervia, Cesena, Cinquena Coalició, Comtat del Tirol, Conclave de 1823, Conservatori de Milà, Corona fèrria de Llombardia, Dalmàcia, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Domenico Pino, Dominis de terra ferma, ... Ampliar l'índex (70 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Abadia territorial de Montecassino
Agapit II
Agapit II (Roma, ? – Roma, 8 de novembre de 955) va ser Papa de Roma des del 946 fins a la seva mort.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Agapit II
Alessandro Malaspina
Alessandro Malaspina, citat també com a Alejandro en les fonts espanyoles (Mulazzo, Gran Ducat de Toscana, 5 de novembre de 1754 - Pontremoli, 9 d'abril de 1809), fou un oficial de l'Armada Espanyola d'origen itàlic.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Alessandro Malaspina
Arcade (Itàlia)
Arcade és una comuna italiana amb 4.550 habitants a la província de Treviso al Veneto.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Arcade (Itàlia)
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Arquebisbat de Trento
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Arquitectura neoclàssica
Ascoli Piceno
Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Ascoli Piceno
Bandera d'Itàlia
La bandera d'Itàlia és la bandera tricolor que representa l'estat italià formada per tres franges verticals d'igual amplada amb els colors blanc (al centre), vermell (al batent) i verd (a l'asta).
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bandera d'Itàlia
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Batalla de Leipzig
Batalla de Lissa (1811)
La Batalla de Lissa ocorreguda el 13 de març de 1811, va ser un enfrontament naval entre un esquadró britànic i una coalició de naus franceses i venècianes durant la campanya de l'Adriàtic de les Guerres Napoleòniques.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Batalla de Lissa (1811)
Batalla de Maloiaroslàvets
La batalla de Maloiaroslàvets va tenir lloc el 24 d'octubre de 1812 durant la guerra de la Sisena Coalició durant la campanya de Rússia, entre l'avantguarda de la Grande Armée, comandada per Eugène de Beauharnais, i les forces d'Alexandre I. Les tropes franco-italianes no van poder penetrar cap al sud, la qual cosa obligà Napoleó a evacuar Rússia per la ruta ja seguida al viatge d'anada, a través d'una regió devastada i sense subministraments, transformant la retirada de Rússia en un desastre.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Batalla de Maloiaroslàvets
Batalla de Wagram
La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Batalla de Wagram
Bertinoro
Bertinoro és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, situada entre Cesena i Forlì (a 16 km de Forlì, i entre ambdues ciutats la de Forlimpopoli) amb uns 10.000 habitants.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bertinoro
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat d'Alba
Bisbat d'Alessandria
El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat d'Alessandria
Bisbat de Casale Monferrato
El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Casale Monferrato
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Cesena-Sarsina
Bisbat de Chioggia
El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Chioggia
Bisbat de Civita Castellana
El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Civita Castellana
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Cremona
Bisbat de Grosseto
El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Grosseto
Bisbat de Massa Marittima-Piombino
El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Massa Marittima-Piombino
Bisbat de Mondovì
El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Mondovì
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Bisbat de Pinerolo
El bisbat de Pinerolo (italià: diocesi di Pinerolo; llatí: Dioecesis Pineroliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Pinerolo
Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto
El bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto (italià: diocesi di San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto; llatí: Dioecesis Sancti Benedicti ad Truentum-Ripana-Montis Alti) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto
Bisbat de Susa
El bisbat de Susa (italià: diocesi di Susa; llatí: Dioecesis Segusiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Susa
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
Bozzolo
Bozzolo és un municipi situat al territori de la província de Màntua, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Bozzolo
Campanya d'Itàlia (1796-1797)
La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Campanya d'Itàlia (1796-1797)
Campanya de l'Adriàtic
La campanya de l'Adriàtic va ser un dels teatres de guerra menors durant les Guerres Napoleòniques, on una sèrie de petits esquadrons de la Marina Reial Britànica i creuers independents assetjar al conjunt de les forces navals del Primer Imperi Francès, el Regne d'Itàlia, les Províncies Il·líries i el Regne de Nàpols entre el 1807 i el 1814 al Mar Adriàtic.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Campanya de l'Adriàtic
Carles II de Parma
Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Carles II de Parma
Carlo Porta
Carlo Porta (Milà, 15 de juny de 1776 - 5 de gener de 1821) fou un poeta italià que escrivia en milanès, dialecte central del llombard occidental.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Carlo Porta
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Cavalls de Sant Marc
Cervia
Cervia (en emilià-romanyol Zirvia) és una ciutat italiana de l'Emília-Romanya, província de Ravenna, amb prop de 30.000 habitants.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Cervia
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Cesena
Cinquena Coalició
La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Cinquena Coalició
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Comtat del Tirol
Conclave de 1823
El conclave de 1823 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VII, que va tenir lloc el 20 d'agost de 1823.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Conclave de 1823
Conservatori de Milà
El Conservatori de Milà (Conservatorio di musica “Giuseppe Verdi” di Milano) és una Conservatori de música de Milà.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Conservatori de Milà
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Corona fèrria de Llombardia
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Dalmàcia
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Dinastia dels Habsburg
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
Domenico Pino
Domenico Pino (8 de setembre de 1760, Milà – 29 de març de 1826, Como) fou un militar llombard que serví com a general de divisió en la Grande Armée de Napoleó.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Domenico Pino
Dominis de terra ferma
Dominis de terra ferma (en venecià: domini de teraferma o stato da tera, literalment "dominis de terra ferma, o continentals" o "estat de terra ") era el nom donat als territoris del rerepaís de la República de Venècia allèn la costa adriàtica, a la Itàlia nord-oriental.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Dominis de terra ferma
Ducat d'Ístria
El ducat d'Ístria (Duche de l'Istrie) fou un títol del regne napoleònic d'Itàlia concedit per Napoleó al seu mariscal Jean Baptiste Bessières (1768-1813) el 1808.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Ducat d'Ístria
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Ducat de Màntua
El papat durant l'era de les Revolucions
La història moderna del papat es basa en les dues més grans deposicions de propietats papals de la seva història, derivades dels francesos i de la seva propagació a Europa, incloent Itàlia.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і El papat durant l'era de les Revolucions
Emperador dels francesos
Emperador dels francesos (francès: Empereur des Français) va ser el monarca del Primer Imperi francès i el Segon Imperi francès.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Emperador dels francesos
Faenza
Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Faenza
Fano
Fano és una ciutat italiana a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb uns 60.000 habitants, a la costa de la mar Adriàtica dominant la plana deltaica del Metauro, un canal del qual en constitueix el seu port pesquer.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Fano
Felice Giani
Obra de Felice Giani per al Palau de Milzetti, a Faenza Felice Giani (San Sebastiano Curone, 17 de desembre de 1758 - 10 de gener de 1823) fou un pintor italià d'estil neoclàssic.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Felice Giani
Fermo
Fermo és un municipi italià de la regió Marques.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Fermo
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Ferran d'Àustria-Este
Foligno
Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Foligno
Forlì
Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Forlì
Forlimpopoli
Castell de Forlimpopoli. Forlimpopoli és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb vora 15.000 habitants.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Forlimpopoli
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Francesc I d'Àustria
Francesc IV de Mòdena
Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Francesc IV de Mòdena
Francesco Maria Piave
Francesco Maria Piave (Murano, 18 de maig de 1810 – Milà, 5 de març de 1876) fou un poeta, molt conegut per ser un dels llibretistes preferits de Giuseppe Verdi, sent el seu col·laborador i amic durant pràcticament tota la vida.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Francesco Maria Piave
Gran Canal
El Gran Canal des del Ponte dell'Accademia; en primer pla el Palazzo Cavalli-Franchetti, en la distància l'església de Santa Maria della Salute. El Gran Canal vist des de l'espai el 2001. El Gran Canal (Canal Grande en italià; en venecià, Canalasso) és el principal canal de Venècia.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Gran Canal
Gubbio
Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Gubbio
Guerra austro-napolitana
La guerra Austro-napolitana de l'any 1815 duta a terme entre el napoleònic Regne de Nàpols i l'imperi Austríac.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Guerra austro-napolitana
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Guerres Napoleòniques
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Història del nu artístic
Imola
Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Imola
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Imperi Austríac
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Invasió francesa de Rússia
Invasió francesa de Venècia
possessions d'ultramar (Dalmàcia Veneciana i les Illes venecianes de Ionia) La invasió francesa de Venècia compren una sèrie d'esdeveniments del 1797 que van conduir a la dissolució i desmembrament de la República de Venècia a mans de Napoleó Bonaparte i l'Imperi Habsburg d'Àustria.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Invasió francesa de Venècia
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Kotor
Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Kotor
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Ladí
Legació apostòlica d'Urbino
La legació apostòlica d'Urbino va ser una sots-divisió administrativa dels Estats Pontificis, instituïda el 1631 pel Papa Urbà VIII, després de la devolució del ducat d'Urbino als Estats Pontificis.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Legació apostòlica d'Urbino
Legació apostòlica de Ferrara
La legació de Ferrara va ser una sotsdivisió administrativa dels Estats Pontificis, instituïda el 1598 pel Papa Climent VIII, després de la devolució del Ducat de Ferrara als Estats de l'Església.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Legació apostòlica de Ferrara
Legació apostòlica de Romanya
La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Legació apostòlica de Romanya
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
Llista de les banderes d'Itàlia
Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Itàlia.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Llista de les banderes d'Itàlia
Luigi Canonica
Luigi Canonica (Tesserete, 9 de març de 1764 - Milà, 7 de febrer de 1844) va ser un arquitecte i urbanista suís actiu principalment a Milà i a Llombardia.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Luigi Canonica
Maria Beatriu d'Este
Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Maria Beatriu d'Este
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Maria Lluïsa d'Àustria
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Màntua
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Mòdena
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Milà
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Napoleó Bonaparte
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Pàdua
Pesaro
Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Pesaro
Pula
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Pula
Quarta Coalició
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Quarta Coalició
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Ravenna
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Reggio de l'Emília
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Regió d'Ístria
Regne d'Itàlia
* Regne d'Itàlia (493-553) (Regne dels ostrogots).
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Regne d'Itàlia
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Regne de Baviera
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Regne Llombardovènet
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Rei d'Itàlia
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і República d'Itàlia
Rieti
Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Rieti
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic
Septempeda
Septempeda, (Σεπτέμπεδα segons Estrabó i Claudi Ptolemeu) va ser una ciutat de Picenum, moderna San Severino Marche a uns 50 km al sud-oest d'Ancona, i a la part alta de la vall del riu Potenza.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Septempeda
Setge de València (1812)
El setge de València, del 3 de novembre de 1811 al 9 de gener de 1812, va veure l'exèrcit francès d'Aragó del mariscal Louis Gabriel Suchet assetjar les forces del capità general Joaquín Blake a la ciutat de València, Espanya durant la guerra del francès.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Setge de València (1812)
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Sisena Coalició
Spoleto
Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Spoleto
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Tercera Coalició
Tractat de Fontainebleau (1814)
El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Tractat de Fontainebleau (1814)
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Trento
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Treviso
Urbino
Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Urbino
Vall Sangone
La Vall Sangone (en arpità Vâl Sangon) és una de les valls arpitanes del Piemont, a la part occidental de la província de Torí, traçada pel torrent Sangone.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Vall Sangone
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Verona
Vincenzo Monti
Vincenzo Monti (Alfonsine, 19 de febrer de 1754 - Milà, 13 d'octubre de 1828) fou un poeta, escriptor, dramaturg i traductor italià.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Vincenzo Monti
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і Zadar
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і 17 de març
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і 1805
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і 19 de novembre
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Regne napoleònic d'Itàlia і 26 de maig
També conegut com Regne d'Itàlia (1805-1814).