SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 403 les relacions: Abruços, Abu-Zakariyyà Yahya I, Acireale, Alagón (llinatge), Aleix Estrategòpul, Aleix II Comnè, Alexandre Geraldini, Alexandre III (papa), Alexandre IV, Alexandre V, Alfons el Franc, Alfons XII d'Espanya, Almirall, Almogàver, Alonso de Contreras, Andrea Doria, Andreu d'Aragó, Angelo Acciaiuoli de Melfi, Antiga Corint, Antonio Pimentel y Toledo, Antoniotto I Adorno, Aragó (cognom), Armada fatimita, Arnau Fonolleda, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Càpua, Assalt al castell d'Alaró, Atac a Serinhan, Atles Català, Ausiàs de Sabran, Ausiàs Despuig, Òtranto, Bandera de Sicília, Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla d'Ània, Batalla de Benevent, Batalla de Besalú, Batalla de Catanzaro, Batalla de Cibistra, Batalla de Falconara, Batalla de Gagliano, Batalla de Gal·lípoli (1305), Batalla de Le Castella, Batalla de Lucocisterna, Batalla de Macomer, Batalla de Montaperti, Batalla de Pelagònia, Batalla de Ponça (1300), Batalla de Tagliacozzo, Batalla del cap Orlando, ... Ampliar l'índex (353 més) » « Shrink índex

Abruços

Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.

Veure Regne de Sicília і Abruços

Abu-Zakariyyà Yahya I

Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.

Veure Regne de Sicília і Abu-Zakariyyà Yahya I

Acireale

Acireale dins la província de Catània Acireale (sicilià Jaciriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Catània.

Veure Regne de Sicília і Acireale

Alagón (llinatge)

Escut d'armas de Blasco I d'Alagón segons l'http://commons.wikimedia.org/wiki/Armorial_de_Gelre armorial de Gelre (f. 63v). El llinatge dels Alagó prengué el cognom de la senyoria d'Alagón i fou dels principals del Regne d'Aragó, donant donà lloc als comtes de Sástago, una de les vuit grans cases del Regne d'Aragó anomenades a les Corts de Montsó i considerada la segona en ordre jeràrquic.

Veure Regne de Sicília і Alagón (llinatge)

Aleix Estrategòpul

Aleix Estrategòpul (en grec: Ἀλέξιος Στρατηγόπουλος, Aléxios Strategópulos) fou un general romà d'Orient durant el regnat de Miquel VIII Paleòleg.

Veure Regne de Sicília і Aleix Estrategòpul

Aleix II Comnè

Aleix II Comnè (en grec: Ἄλεξις o Ἀλέξιος Κομνηνός, en llatí: Alexius II Comnenus) (1167-1183), fou emperador romà d'Orient del 1180 al 1183.

Veure Regne de Sicília і Aleix II Comnè

Alexandre Geraldini

Alexandre Geraldini o Alessandro Geraldini (illa de Sicília, Regne de Sicília, 1455 - 1524) fou un humanista i religiós i segon Bisbe de Santo Domingo.

Veure Regne de Sicília і Alexandre Geraldini

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Veure Regne de Sicília і Alexandre III (papa)

Alexandre IV

Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.

Veure Regne de Sicília і Alexandre IV

Alexandre V

fou antipapa del 1409 al 1410.

Veure Regne de Sicília і Alexandre V

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Regne de Sicília і Alfons el Franc

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure Regne de Sicília і Alfons XII d'Espanya

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Veure Regne de Sicília і Almirall

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Regne de Sicília і Almogàver

Alonso de Contreras

, nom amb que és conegut Alonso Guillén y Contreras, va ser un militar i corsari castellà, cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, molt conegut per haver estat autor d'una obra autobiogràfica, una de les poques que hi ha de soldats del Segle d'Or.

Veure Regne de Sicília і Alonso de Contreras

Andrea Doria

Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.

Veure Regne de Sicília і Andrea Doria

Andreu d'Aragó

Andreu d'Aragó, Andrea d'Aragona, o de vegades Andrea da Faventia o de Faenza, (Cammarata?, Sicília, s. XV - 5 de febrer de 1500) va ser un frare menor observant sicilià.

Veure Regne de Sicília і Andreu d'Aragó

Angelo Acciaiuoli de Melfi

Angelo Acciaiuoli, fill de Niccolò Acciaiuoli, fou comte de Malta i Gozo des del 1358.

Veure Regne de Sicília і Angelo Acciaiuoli de Melfi

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Veure Regne de Sicília і Antiga Corint

Antonio Pimentel y Toledo

Antonio Pimentel y Toledo (Valladolid, Castella ? - Regne de Sicília, 1627) va ser un noble castellà, IV marquès de Távara i II comte de Villada.

Veure Regne de Sicília і Antonio Pimentel y Toledo

Antoniotto I Adorno

Antoniotto I Adorno (Gènova vers 1340 - Finale 5 de juny de 1398), fou fill d'Adornino Adorno (patrici que va ocupar alguns càrrecs a la república i va morir el 1370).

Veure Regne de Sicília і Antoniotto I Adorno

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Veure Regne de Sicília і Aragó (cognom)

Armada fatimita

Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles  i. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases.

Veure Regne de Sicília і Armada fatimita

Arnau Fonolleda

Arnau Fonolleda (Barcelona 1390? - ? 1475?), fou un dels principals secretaris del rei Alfons el Magnànim.

Veure Regne de Sicília і Arnau Fonolleda

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Veure Regne de Sicília і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure Regne de Sicília і Arquebisbat de Càpua

Assalt al castell d'Alaró

L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Veure Regne de Sicília і Assalt al castell d'Alaró

Atac a Serinhan

L'atac a Serinhan, esdevingut el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Regne de Sicília і Atac a Serinhan

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Veure Regne de Sicília і Atles Català

Ausiàs de Sabran

Ausiàs de Sabran —de l'occità, Auzias, al seu torn del llatí Elzearius— (Sant Joan de Robians, Cabrièras d'Egues, Provença, 1285 - París, França, 27 de setembre de 1323), baró d'Ansoís, comte d'Ariano, fou un noble i militar, també terciari de l'orde franciscà.

Veure Regne de Sicília і Ausiàs de Sabran

Ausiàs Despuig

Ausiàs Despuig (Xàtiva, 1423 - Roma, 2 de setembre de 1483) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic valencià.

Veure Regne de Sicília і Ausiàs Despuig

Òtranto

Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.

Veure Regne de Sicília і Òtranto

Bandera de Sicília

La bandera de Sicília representa oficialment la Regió de Sicília a partir de l'aprovació de la llei regional del 4 de gener de 2000.

Veure Regne de Sicília і Bandera de Sicília

Batalla d'Alcolea de Cinca

La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Veure Regne de Sicília і Batalla d'Alcolea de Cinca

Batalla d'Ània

La Batalla d'Ània es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Ània (Península d'Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient, Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques del beilicat (o gavella) de Tin.

Veure Regne de Sicília і Batalla d'Ània

Batalla de Benevent

La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Benevent

Batalla de Besalú

La batalla de Besalú de setembre de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Besalú

Batalla de Catanzaro

La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Catanzaro

Batalla de Cibistra

La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).

Veure Regne de Sicília і Batalla de Cibistra

Batalla de Falconara

La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Falconara

Batalla de Gagliano

La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Gagliano

Batalla de Gal·lípoli (1305)

La Batalla de Gal·lípoli va ser una batalla de la guerra de la Venjança Catalana que va tenir lloc a Tràcia el 1305 on els almogàvers assetjats a la ciutat de Gal·lípoli van trencar el setge de l'exèrcit romà d'Orient causant-li nombroses baixes.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Gal·lípoli (1305)

Batalla de Le Castella

Le Castella va ser espectador entre les tropes de Guillem Estendart, capità de les tropes angevines de Carles II d'Anjou que va decidir reconquerir totes les terres perdudes, i Roger de Llúria, que es trobava a Messina, va ser cridat per a defensar Rocca Imperiale, als territoris amenaçats.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Le Castella

Batalla de Lucocisterna

La Batalla de Lucocisterma (1324) va ésser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Lucocisterna

Batalla de Macomer

El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Macomer

Batalla de Montaperti

La Batalla de Montaperti es va lliurar el 4 de setembre de 1260 entre les repúbliques de Florència i Siena en la Toscana com a part del conflicte entre els güelfs i gibel·lins.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Montaperti

Batalla de Pelagònia

La batalla de Pelagònia (en grec: Μάχη της Πελαγονίας) es lliurà el setembre de 1259 entre l'Imperi de Nicea i el despotat de l'Epir, el regne de Sicília i el principat d'Acaia.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Pelagònia

Batalla de Ponça (1300)

La batalla de Ponça del 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Ponça (1300)

Batalla de Tagliacozzo

La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.

Veure Regne de Sicília і Batalla de Tagliacozzo

Batalla del cap Orlando

La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Batalla del cap Orlando

Batalla del cap Passaro

La Batalla del cap Passaro (o Passero) va ser un enfrontament naval entre Espanya, representada pels almiralls Antonio Gaztañeta i Fernando Chacón, i Gran Bretanya, representada per l'almirall Sir George Byng.

Veure Regne de Sicília і Batalla del cap Passaro

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Veure Regne de Sicília і Batalla del Cefís

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Veure Regne de Sicília і Batalla del coll de Panissars

Batalla del Nil

Mapa de les posicions i moviments durant la Batalla. Les naus britàniques en vermell, les naus franceses, en blau La batalla del Nil, fou una important batalla naval important durant les Guerres Revolucionàries Franceses entre una flota britànica ordenada per Horatio Nelson i una flota francesa comandada per François-Paul Brueys D'Aigalliers.

Veure Regne de Sicília і Batalla del Nil

Batalla dels Comtes

La batalla dels Comtes o batalla de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols que tingué lloc el 23 de juny de 1287.

Veure Regne de Sicília і Batalla dels Comtes

Beatriu de Rethel

Beatriu de Rethel (c. 1130 - † 30 de març de 1185) fou una dona de la noblesa francesa i la tercera reina consort del rei Roger II de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Beatriu de Rethel

Beatriu I de Provença

Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.

Veure Regne de Sicília і Beatriu I de Provença

Berenguer de Vilaragut

Berenguer de Vilaragut fou un almirall del Regne de Sicília al servei de Jaume el Just.

Veure Regne de Sicília і Berenguer de Vilaragut

Berenguer Estanyol d'Empúries

Berenguer Estanyol d'Empúries va ser el vicari general del Ducat d'Atenes durant quatre anys des del 1312 al 1316.

Veure Regne de Sicília і Berenguer Estanyol d'Empúries

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Veure Regne de Sicília і Bernat de Sarrià

Bertold IV de Merània

Bertold IV de Merània o Andechs-Merània, II d'Ístria i de Carniola (mort el 12 d'agost de 1204) va ser comte d'Andechs (des 1173).

Veure Regne de Sicília і Bertold IV de Merània

Bisbat de Lamezia Terme

El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Veure Regne de Sicília і Bisbat de Lamezia Terme

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure Regne de Sicília і Bisbat de Lucera-Troia

Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia

El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure Regne de Sicília і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Veure Regne de Sicília і Blanca de Nàpols

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Veure Regne de Sicília і Calàbria

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Veure Regne de Sicília і Campània

Campionat del món d'escacs

El Campionat del món d'escacs és la competició que se celebra per determinar el Campió del Món d'escacs absolut.

Veure Regne de Sicília і Campionat del món d'escacs

Capella Palatina de Palerm

La capella Palatina (en italià Cappella Palatina) és la capella reial dels reis normands de Sicília, situada al centre de la planta baixa del Palau dels Normands.

Veure Regne de Sicília і Capella Palatina de Palerm

Capitulacions de Granada

Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Capitulacions de Granada

Carles d'Aragó i Tagliavia

Carles d'Aragó i Tagliavia (Palerm, 25 de desembre de 1521 - Madrid, 23 de novembre de 1599), conegut com el duc de Terranova, i anomenat " el gran sículo ", va ser un noble sicilià que va exercir diversos càrrecs d'Estat al servei de l'Imperi espanyol durant el regnat Felip II.

Veure Regne de Sicília і Carles d'Aragó i Tagliavia

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Regne de Sicília і Carles I d'Anjou

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Veure Regne de Sicília і Carles II d'Anjou

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Veure Regne de Sicília і Carles III d'Espanya

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Regne de Sicília і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Veure Regne de Sicília і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Veure Regne de Sicília і Cartoixa de Valldecrist

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Veure Regne de Sicília і Casal d'Aragó

Castell Nou de Nàpols

El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.

Veure Regne de Sicília і Castell Nou de Nàpols

Català a Malta

Làpida sepulcral de Nicolau Abrí Descatllar a l'església de Sant Joan de La Valletta El català va ser una llengua d'ús habitual a Malta durant bona part de l'edat mitjana i la moderna, si més no entre les elits civils, eclesiàstiques i militars de l'illa.

Veure Regne de Sicília і Català a Malta

Català al món

Territoris de llengua catalana arreu del món. El català al món és el conjunt de parlants de català arreu del món, en les diferents variants, i sigui la seva llengua materna o no.

Veure Regne de Sicília і Català al món

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Veure Regne de Sicília і Català modern

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Veure Regne de Sicília і Catedral de Palerm

Catepanat d'Itàlia

Mapa d'Itàlia meridional mostrant el ''' Catepanat d'Itàlia ''' (en verd) tal com apareixia cap a l'any 1000 de la nostra era. El Catepanat d'Itàlia va ser una província de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern.

Veure Regne de Sicília і Catepanat d'Itàlia

Caterina Llull i Sabastida

Caterina Llull i Sabastida (o Saforcada) (Barcelona, vers 1440 - 1495) va ser una mercadera que va viure entre Sicília i Catalunya durant la segona meitat del.

Veure Regne de Sicília і Caterina Llull i Sabastida

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Veure Regne de Sicília і Càpua

Chiaramonte

Els Chiaramonte, també coneguts com Chiaromonte, Chiaramonti o, en català, com els Claramunt de Sicília, són la branca noble siciliana de l'ancestral familia catalana dels Claramunt.

Veure Regne de Sicília і Chiaramonte

Cinquena Coalició

La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.

Veure Regne de Sicília і Cinquena Coalició

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Veure Regne de Sicília і Climent XI

Combat de Malta

El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.

Veure Regne de Sicília і Combat de Malta

Combat de Nicòtena

El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.

Veure Regne de Sicília і Combat de Nicòtena

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure Regne de Sicília і Compromís de Casp

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Veure Regne de Sicília і Comtat d'Anjou

Comtat de Caltanissetta

El comtat de Caltanissetta o Catalanissetta, (en llatí Comitatus Caltanixette), va ser una entitat feudal establerta a Sicília en el període català-aragonès.

Veure Regne de Sicília і Comtat de Caltanissetta

Comtat de Malta

El Comtat de Malta va ser un senyoriu feudal del Regne de Sicília que dominava les illes de Malta i Gozo.

Veure Regne de Sicília і Comtat de Malta

Comtat de Sicília

El Comtat de Sicília fou un estat normand que existí entre el 1071 i el 1130, després d'un llarg procés de conquesta i consolidació encetat a mitjans del.

Veure Regne de Sicília і Comtat de Sicília

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Veure Regne de Sicília і Comtat del Maine

Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint

El Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint fou un principat fundat el 1185 a les Illes Jòniques que va formar part del Regne de Sicília fins al 1479.

Veure Regne de Sicília і Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint

Comte palatí

Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.

Veure Regne de Sicília і Comte palatí

Conclave de 1592

El conclave papal de 1592, celebrat entre el 10 i el 30 de gener, elegí el papa Climent VIII com a successor d'Innocenci IX.

Veure Regne de Sicília і Conclave de 1592

Conclave de 1689

El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.

Veure Regne de Sicília і Conclave de 1689

Conclave de 1721

El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti, que va prendre el nom d'Innocenci XIII.

Veure Regne de Sicília і Conclave de 1721

Conclave de 1769

El conclave de 1769 va ser convocat després de la mort del Papa Climent XIII, i va acabar amb l'elecció del cardenal Lorenzo Ganganelli, que va prendre el nom de Climent XIV.

Veure Regne de Sicília і Conclave de 1769

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Regne de Sicília і Confiscació del Regne de Mallorca

Congrés de Cambrai

Catedral de Notre-Dame de Cambrai El Congrés de Cambrai va ser convocat en el Tractat de la Haia de 1720, que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) provocada per la conquesta espanyola de Sardenya i del Regne de Sicília per Felip V d'Espanya, el que violava els Tractats d'Utrecht-Rastatt que havien posat fi a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714).

Veure Regne de Sicília і Congrés de Cambrai

Conquesta catalanoaragonesa de Menorca

La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Regne de Sicília і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Veure Regne de Sicília і Conquesta feudal hispànica

Conrad IV d'Alemanya

Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).

Veure Regne de Sicília і Conrad IV d'Alemanya

Conradí de Sicília

Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).

Veure Regne de Sicília і Conradí de Sicília

Consell d'Espanya

El Consell d'Espanya o Consell Suprem d'Espanya fou un òrgan de govern creat per l'emperador Carles VI, després de la caiguda de Barcelona en poder borbònic el 1714.

Veure Regne de Sicília і Consell d'Espanya

Consell d'Itàlia

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Itàlia o oficialment Consell Suprem d'Itàlia, era l'organisme que atenia els assumptes italians per a la monarquia espanyola dels Àustries.

Veure Regne de Sicília і Consell d'Itàlia

Consells de la Monarquia d'Espanya

Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.

Veure Regne de Sicília і Consells de la Monarquia d'Espanya

Consort Britànica

Aquest títol fa referència a aquelles persones que van ser consorts dels sobirans dels regnes que van formar part del que actualment és el Regne Unit.

Veure Regne de Sicília і Consort Britànica

Constança Claramunt de Sicília

Constança de Claramunt (en català), Constanza Chiaramonti (en sicilià) o Costanza Chiaramonte o Chiaromonte (en italià) (1377 circa – 1423), fou una reina de Nàpols, de Sicília i d'Hongria, pertanyent a la família catalana dels Claramunt, establerta a Sicília a partir del control de l'illa per part del rei català Pere el Gran, després l'episodi de les Vespres Sicilianes.

Veure Regne de Sicília і Constança Claramunt de Sicília

Constança d'Aragó i de Navarra

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Veure Regne de Sicília і Constança d'Aragó i de Navarra

Convent de Sant Doménec (València)

El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.

Veure Regne de Sicília і Convent de Sant Doménec (València)

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Regne de Sicília і Corona d'Aragó

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Veure Regne de Sicília і Corona de Mallorca

Corts de Barcelona (1705-1706)

Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.

Veure Regne de Sicília і Corts de Barcelona (1705-1706)

Criptojudaisme

El criptojudaisme és l'adhesió al judaisme clandestí mentre es declara públicament ser d'una altra fe.

Veure Regne de Sicília і Criptojudaisme

Crisi del 1640

La crisi del 1640 és l'expressió per denominar la crisi política més greu que visqué la Monarquia Hispànica dels Àustria i que hagués pogut enfonsar-la (de fet es produí la secessió del Regne de Portugal).

Veure Regne de Sicília і Crisi del 1640

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Veure Regne de Sicília і Croada contra la Corona d'Aragó

Croada del 1197

La croada del 1197, també coneguda pel nom de croada d'Enric VI o croada alemanya, fou una croada impulsada per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic per compensar la fallida expedició militar del seu pare, Frederic I durant la Tercera Croada (1189–1190) en Terra Santa.

Veure Regne de Sicília і Croada del 1197

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Veure Regne de Sicília і Croades

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Veure Regne de Sicília і Cronologia de la història de Catalunya

Cruïlles de Sicília

Els Cruïlles de Sicília (Cruillas o Cruyllas, com són coneguts a Sicília) van ser una nissaga noble catalana establerta a Sicília provinent del llinatge català dels Cruïlles, relacionats amb la vila de Cruilles, a l'Empordà, Catalunya.

Veure Regne de Sicília і Cruïlles de Sicília

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Veure Regne de Sicília і Decadència

Declivi de l'Imperi Romà d'Orient

Miquel VIII); i 1400 (fase final de les guerres romano-otomanes). L'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Regne de Sicília і Declivi de l'Imperi Romà d'Orient

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Regne de Sicília і Decrets de Nova Planta

Desafiament de Bordeus

El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.

Veure Regne de Sicília і Desafiament de Bordeus

Desperta Ferro!

El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers.

Veure Regne de Sicília і Desperta Ferro!

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Veure Regne de Sicília і Dinastia

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Veure Regne de Sicília і Dinastia d'Anjou

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Veure Regne de Sicília і Dinastia Savoia

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Veure Regne de Sicília і Dinastia Trastàmara

Dobler

Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.

Veure Regne de Sicília і Dobler

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Veure Regne de Sicília і Duc

Ducat de Calàbria

El ducat de Calàbria entre 533 i 600 El ducat de Calàbria va ser un antic ducat de sobirania romana d'Orient localitzat en la Itàlia meridional.

Veure Regne de Sicília і Ducat de Calàbria

Ducat de la Pulla i Calàbria

Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.

Veure Regne de Sicília і Ducat de la Pulla i Calàbria

Ducat de Nàpols

El ducat de Nàpols, que va néixer com a província romana d'Orient dirigida per un governador militar (dux), aviat va passar a convertir-se en un estat independent, que va tenir una longevitat de cinc segles durant l'alta edat mitjana, paral·lela a la invasió longobarda de la Itàlia peninsular.

Veure Regne de Sicília і Ducat de Nàpols

Ducat de Santo Mauro

El ducat de Santo Mauro és un títol nobiliari espanyol.

Veure Regne de Sicília і Ducat de Santo Mauro

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Veure Regne de Sicília і Ducat de Savoia

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Veure Regne de Sicília і Edat mitjana de Catalunya

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Veure Regne de Sicília і Eixample de Barcelona

Elecció papal de 1159

L'elecció papal de 1159 es va celebrar després de la mort del papa Adrià IV, del 4 al 7 de setembre de 1159, i en resultà una doble elecció.

Veure Regne de Sicília і Elecció papal de 1159

Elecció papal de 1268–71

Palau Papal de Viterbo, el sostre del qual es va treure per accelerar l'elecció L'Elecció papal de 1268–71, després de la mort del Papa Climent IV, ha estat l'elecció més llarga en la història de l'Església catòlica.

Veure Regne de Sicília і Elecció papal de 1268–71

Elecció papal de 1285

L'elecció papal de 1285, celebrada a Viterbo després de la mort del Papa Martí IV, elegí el cardenal Giacomo Savelli, que va prendre el nom d'Honori IV.

Veure Regne de Sicília і Elecció papal de 1285

Elecció papal de 1287–88

Santa Sabina és una església propera a l'indret de l'elecció L'elecció papal de 1287-1288, que es va celebrar del 4 d'abril de 1287 al 22 de febrer del 1288, va ser l'elecció papal més mortífera en la història de l'Església Catòlica, ja que sis (o cinc) dels setze (o quinze) cardenals electors van morir durant les deliberacions.

Veure Regne de Sicília і Elecció papal de 1287–88

Elionor d'Anjou

fou princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303–1337).

Veure Regne de Sicília і Elionor d'Anjou

Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405)

Elionor d'Aragó (1346 – Giuliana, 1405) fou una noble de la família reial catalana i aragonesa dels Aragó (Casal d'Aragó) que fou comtessa de Caltabellotta (Catalabellota, en català) durant el domini de l'illa de Sicília per part dels catalans.

Veure Regne de Sicília і Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405)

Elisabet de Caríntia

Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).

Veure Regne de Sicília і Elisabet de Caríntia

Els Aragó de Sicília

Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.

Veure Regne de Sicília і Els Aragó de Sicília

Equitació catalana a Nàpols

Paraula original xàquima al llibre de menescalia. L'esment de Dieç en català (1436) és més antic que la primera cita del terme per part de Nebrija (1481). Transcripció parcialment modificada (per a facilitar la lectura). Cap.II. Del preniment e del adondament dels cavalls.

Veure Regne de Sicília і Equitació catalana a Nàpols

Escac d'Ognina

Lescac d'Ognina fou una batalla naval combatuda al Golf de Catània el 1356 entre els partidaris del Regne de Nàpols i els partidaris del Regne de Sicília amb victòria siciliana.

Veure Regne de Sicília і Escac d'Ognina

Escartons del Briançonès

La república dels Escartons de Briançon (la denominació de República és una interpolació del) o principat del Briançonnais (Briançonès) és un conjunt de territoris muntanyencs del departament dels Alts Alps, de la província de Torí i de la província de Cuneo que va gaudir d'un estatut fiscal i polític privilegiat del 29 de maig de 1343 al 4 d'agost del 1789 (per a la part francesa).

Veure Regne de Sicília і Escartons del Briançonès

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Veure Regne de Sicília і Esclavitud a l'edat mitjana

Escola cartogràfica mallorquina

Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e.

Veure Regne de Sicília і Escola cartogràfica mallorquina

Escut d'Espanya

L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.

Veure Regne de Sicília і Escut d'Espanya

Escut, bandera i estendard de Geldo

L'escut, la bandera i l'estendard de Geldo són els símbols representatius de Geldo, municipi del País Valencià, de la comarca de l'Alt Palància.

Veure Regne de Sicília і Escut, bandera i estendard de Geldo

Escuts amb el Senyal Reial

Aquest és un llistat de diferents Escuts amb el Senyal Reial, amb les seves imatges.

Veure Regne de Sicília і Escuts amb el Senyal Reial

Esteve Visconti

Al centre de la imatge Esteve Visconti (agenollat) en el seu sepulcre Esteve Visconti - Stefano Visconti (? - Milà, Senyoriu de Milà, 4 de juliol de 1327) fou un noble italià fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri.

Veure Regne de Sicília і Esteve Visconti

Eufèmia de Sicília i de Caríntia

Eufèmia de Sicília (1330 - 1359) fou infanta de Sicília i regent de Sicília (1355-1357), filla de Pere II de Sicília i la seva esposa Elisabet de Caríntia.

Veure Regne de Sicília і Eufèmia de Sicília i de Caríntia

Exili austriacista

Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Veure Regne de Sicília і Exili austriacista

Expedició a Tunis (1282-1286)

Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.

Veure Regne de Sicília і Expedició a Tunis (1282-1286)

Família Drengot

Els Drengot (també coneguts com a Drengot de Quarrel o Quarrel-Drengot) van ser una família de mercenaris normands, una de les primeres a arribar al Mezzogiorno d'Itàlia per lluitar al servei dels longobards.

Veure Regne de Sicília і Família Drengot

Felícia de Sicília

Blasó de la Casa Altavilla a Sicília. Felícia (1076 - 1102) fou una princesa normanda de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Felícia de Sicília

Felip I de Tàrent

Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).

Veure Regne de Sicília і Felip I de Tàrent

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Veure Regne de Sicília і Felip II de Castella

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Veure Regne de Sicília і Felip IV de Castella

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Regne de Sicília і Felip V d'Espanya

Ferdinando Galiani

va ser un economista italià, una de les principals figures italianes de la Il·lustració.

Veure Regne de Sicília і Ferdinando Galiani

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Regne de Sicília і Ferran el Catòlic

Ferran I de les Dues Sicílies

, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.

Veure Regne de Sicília і Ferran I de les Dues Sicílies

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Veure Regne de Sicília і Ferran VI d'Espanya

Filippo Juvara

Filippo Juvara també conegut com a Filippo Juvarra (Messina, 7 de març de 1678 - Madrid, 31 de gener de 1736) va ser un arquitecte italià del barroc.

Veure Regne de Sicília і Filippo Juvara

Francesco Sabatini

''Puerta de San Vicente'' (Madrid, 1775). Francesco Sabatini (Palerm, Regne de Sicília, 1722 — Madrid, Regne d'Espanya, 1797), de vegades també Francisco Sabatini, fou un arquitecte italià que va desenvolupar la major part de la seua carrera professional a Espanya, al servei de la Casa reial.

Veure Regne de Sicília і Francesco Sabatini

Francisco Arévalo de Zuazo

Francisco Arévalo de Zuazo (Segòvia?, - Girona, 1611) fou bisbe de Girona.

Veure Regne de Sicília і Francisco Arévalo de Zuazo

Francocràcia

El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia.

Veure Regne de Sicília і Francocràcia

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Veure Regne de Sicília і Frederic II de Sicília

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Veure Regne de Sicília і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Veure Regne de Sicília і Frederic III de Sicília

Fugida de les Oques Salvatges

castell de Portumna. Museu patrimonial de les Oques Salvatges. La Fugida de les Oques Salvatges fa referència a la partida dels exèrcits jacobites irlandesos dirigits per Patrick Sarsfield amb direcció a França, segons els termes del Tractat de Limerick de 3 d'octubre de 1691 que va posar fi a la Guerra Guillemita d'Irlanda.

Veure Regne de Sicília і Fugida de les Oques Salvatges

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Veure Regne de Sicília і Gòtic català

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Veure Regne de Sicília і Güelfs i gibel·lins

Giovanni Meli

Giovanni Meli (Palerm, Regne de Sicília, 1740 - Idem, 1815) fou un poeta, metge i professor de química sicilià.

Veure Regne de Sicília і Giovanni Meli

Giovanni Villani

Giovanni Villani (Florència, abans de 1275 - 1348) fou un mercader, historiador, diplomàtic i cronista florentí considerat un dels més grans cronistes de la seva època.

Veure Regne de Sicília і Giovanni Villani

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Gran Companyia Catalana

Gualter III de Brienne

Gualter III de Brienne (en francès: Gautier, italià: Gualtiero; mort el 14 de juny del 1205) va ser un noble del nord de França.

Veure Regne de Sicília і Gualter III de Brienne

Guerra austro-napolitana

La guerra Austro-napolitana de l'any 1815 duta a terme entre el napoleònic Regne de Nàpols i l'imperi Austríac.

Veure Regne de Sicília і Guerra austro-napolitana

Guerra de la Quàdruple Aliança

La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Veure Regne de Sicília і Guerra de la Quàdruple Aliança

Guerra de les Vespres Sicilianes

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Veure Regne de Sicília і Guerra de les Vespres Sicilianes

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Veure Regne de Sicília і Guerra de Sicília (1282-1294)

Guerra de Sicília (1296-1302)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Veure Regne de Sicília і Guerra de Sicília (1296-1302)

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Regne de Sicília і Guerra de Successió Espanyola

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Veure Regne de Sicília і Guerra dels catalans

Guerra sardo-catalana

La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.

Veure Regne de Sicília і Guerra sardo-catalana

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Veure Regne de Sicília і Guerres Napoleòniques

Guicennas

Frederic II Hohenstaufen en el ''Còdex Manesse'' Guicennas (fl. XIII segle;... –...) va ser un cavaller alemany del Dos-cents.

Veure Regne de Sicília і Guicennas

Guillem Galceran de Cartellà

Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Guillem Galceran de Cartellà

Guillem I de Sicília

Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, net d'Alfons VI de Lleó.

Veure Regne de Sicília і Guillem I de Sicília

Guillem II de Sicília

Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.

Veure Regne de Sicília і Guillem II de Sicília

Guillem III de Sicília

Guillem III de Sicília (1185 - 1198) fou breument rei de Sicília durant deu mesos l'any 1194.

Veure Regne de Sicília і Guillem III de Sicília

Guillem Ramon de Montcada i de Luna

va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.

Veure Regne de Sicília і Guillem Ramon de Montcada i de Luna

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta (? - 1398) va ser un noble català.

Veure Regne de Sicília і Guillem Ramon de Montcada i de Peralta

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Veure Regne de Sicília і Història d'Itàlia

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Regne de Sicília і Història de Catalunya

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Regne de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història de Malta

temple megalític de Ħaġar Qim ''Domus Romana'' de l'antiga Melite Philippe Villiers de L'Isle-Adam pren possessió de Malta (26 d'octubre de 1530) L'illa de Malta ha tingut una història molt rica, lligada a la seva posició estratègica a la Mediterrània i marcada per la influència de l'Orde de Malta i l'ocupació britànica.

Veure Regne de Sicília і Història de Malta

Història de Nàpols

XVIII La història de Nàpols és de les més riques d'Itàlia.

Veure Regne de Sicília і Història de Nàpols

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Veure Regne de Sicília і Història de Sardenya

Història de Sicília

Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Història de Sicília

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Veure Regne de Sicília і Història de Tunísia

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Veure Regne de Sicília і Hohenstaufen

Honori IV

Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.

Veure Regne de Sicília і Honori IV

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Veure Regne de Sicília і Imperi Espanyol

Imperi Habsburg

La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.

Veure Regne de Sicília і Imperi Habsburg

Infern - Cant Tretzè

El cant tretzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el segon anell del setè cercle, on són castigats els violents contra si mateixos.

Veure Regne de Sicília і Infern - Cant Tretzè

Innocenci II

Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.

Veure Regne de Sicília і Innocenci II

Innocenci XIII

Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).

Veure Regne de Sicília і Innocenci XIII

Institucions del Regne de València

Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V.

Veure Regne de Sicília і Institucions del Regne de València

Isabel de Chiaromonte

Isabel de Chiaromonte (v 1424 - 1465), princesa consort de Nàpols (1458-1465).

Veure Regne de Sicília і Isabel de Chiaromonte

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Veure Regne de Sicília і Isabel I de Castella

Italonormands

Els italnormands foren un grup ètnic d'origen normand establert al Regne de Sicília després de la conquesta normanda del sud d'Itàlia i Sicília.

Veure Regne de Sicília і Italonormands

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Regne de Sicília і Itàlia

Itàlia espanyola

Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).

Veure Regne de Sicília і Itàlia espanyola

Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó

, conegut com a Jimmy Alba, va ser un noble, mecenes i polític espanyol, XVII duc d'Alba.

Veure Regne de Sicília і Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Regne de Sicília і Jaume el Just

Júlia Clary

Maria Júlia Clary (Marsella, 26 de desembre de 1771 – Florència, 7 d'abril de 1845) fou reina de Nàpols, de 1806 a 1808, i d'Espanya, de 1808 a 1813, pel seu matrimoni amb Josep I Bonaparte, germà gran de Napoleó, emperador de França.

Veure Regne de Sicília і Júlia Clary

Joan Comnè (fill d'Andrònic I)

Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνός, nascut el mes d'agost o setembre de 1159 i mort el setembre de 1185, va ser el segon fill d'Andrònic I Comnè, emperador romà d'Orient de 1183 a 1185.

Veure Regne de Sicília і Joan Comnè (fill d'Andrònic I)

Joan de Brienne

Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237.

Veure Regne de Sicília і Joan de Brienne

Joan de Montcada i de Tolsà

va ser un noble del llinatge Montcada, primer comte d'Aitona.

Veure Regne de Sicília і Joan de Montcada i de Tolsà

Joan Dusai i Durall

Joan Dusai i Durall (Barcelona s.XV - Càller 1507) fou un advocat, representant reial a Mallorca i virrei a Sardenya.

Veure Regne de Sicília і Joan Dusai i Durall

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Veure Regne de Sicília і Joan XXII

Joana d'Anglaterra

Joana d'Anglaterra (octubre de 1165, Anjou - † 4 de setembre de 1199, Abadia de Fontevrault) fou Reina de Sicília i després comtessa de Tolosa.

Veure Regne de Sicília і Joana d'Anglaterra

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Veure Regne de Sicília і Joana I de Nàpols

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Veure Regne de Sicília і Joanot Martorell

Joaquim de Fiore

Joaquim de Fiore (Celico, Calàbria, 1130 - Monestir de San Martino di Canale, Calàbria, 1202) fou un teòleg, escriptor i filòsof calabrès.

Veure Regne de Sicília і Joaquim de Fiore

Jornada d'Alger (1541)

Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.

Veure Regne de Sicília і Jornada d'Alger (1541)

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.

Veure Regne de Sicília і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Lauria

Lauria, en català Làuria o Llúria, és una localitat italiana de la província de Potenza, regió de Basilicata, amb 13.504 habitants.

Veure Regne de Sicília і Lauria

Leopoldo de Gregorio

Leopoldo de Gregorio (1700, Messina, Regne de Sicília - 1785, Venècia, República de Venècia) conegut com el Marquès d'Esquilache, fou un polític espanyol d'origen italià molt important en el regnat de Carles III d'Espanya.

Veure Regne de Sicília і Leopoldo de Gregorio

Licari

Mapa de l'Imperi Romà d'Orient i dels Estats Llatins d'Orient, vers 1265. fou un almirall d'origen llombard del al servei de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Regne de Sicília і Licari

Lilibèon

Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.

Veure Regne de Sicília і Lilibèon

Liris

Liris és un afluent del riu Garigliano, que naix als monts Simbruni dins la serralada dels Apenins prop del Lacus Fucinus.

Veure Regne de Sicília і Liris

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Regne de Sicília і Literatura catalana

Llarga Guerra Turca

La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.

Veure Regne de Sicília і Llarga Guerra Turca

Lliga Santa (1571)

La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.

Veure Regne de Sicília і Lliga Santa (1571)

Llinatge dels Peralta (branca siciliana)

La família Peralta (també coneguda com els Peralta d'Aragó) és una nissaga noble, molt lligada a la corona catalano-aragonesa i directament emparentada amb els Comtes de Barcelona.

Veure Regne de Sicília і Llinatge dels Peralta (branca siciliana)

Llista de comtes i ducs d'Anjou

Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.

Veure Regne de Sicília і Llista de comtes i ducs d'Anjou

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Veure Regne de Sicília і Llista de papes de Roma

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Veure Regne de Sicília і Llista de reis de Sardenya

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Veure Regne de Sicília і Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista de reivindicacions territorials

Aquesta és una llista de reivindicacions territorials de territoris disputats.

Veure Regne de Sicília і Llista de reivindicacions territorials

Lluís I de Sicília

Lluís I de Sicília, anomenat el Nen (Catània, 1337 - castell d'Aci, Catània, 1355), fou rei de Sicília (1342-1355).

Veure Regne de Sicília і Lluís I de Sicília

Lluís I de Tàrent

Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).

Veure Regne de Sicília і Lluís I de Tàrent

Luigi Reggio e Branciforte

Luigi Reggio e Branciforte IV príncep de Campofiorito i gran d'Espanya (Tartari, província de Catània, 5 de novembre de 1677 - Aci Catena, 5 de novembre de 1757) fou un militar i noble sicilià al servei d'Espanya, Capità general de València.

Veure Regne de Sicília і Luigi Reggio e Branciforte

Magnus VI

Magnus Håkonsson —Magnús Hákonarson en nòrdic antic— (1 de maig del 1238 – 9 de maig del 1280) fou rei de Noruega (com Magnus VI) de 1263 a 1280 (rei de jove de 1257).

Veure Regne de Sicília і Magnus VI

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Veure Regne de Sicília і Malta

Manfred I d'Atenes

Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.

Veure Regne de Sicília і Manfred I d'Atenes

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Veure Regne de Sicília і Manfred I de Sicília

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Veure Regne de Sicília і Manuel I Comnè

Marc II Sanudo

Marc II Sanudo (? - 1303) fou duc de Naxos, fill i successor d'Angel Sanudo el 1262.

Veure Regne de Sicília і Marc II Sanudo

Margarida de Tirol

Margarida del Tirol, anomenada Margarete (Margaricda) Maultasch (1318-3 d'octubre de 1369) va ser l'última comtessa del Tirol de la dinastia Meinardina de Gorizia (Gorízia) o Gorízia-Tirol.

Veure Regne de Sicília і Margarida de Tirol

Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)

Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).

Veure Regne de Sicília і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya)

Maria Carolina d'Àustria amb els seus fills. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Sicília 1779 - Savona, Regne de Sardenya-Piemont 1847) fou una princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb el rei Carles Fèlix I de Sardenya.

Veure Regne de Sicília і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya)

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Veure Regne de Sicília і Martí el Jove

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Regne de Sicília і Martí l'Humà

Medieval II: Total War

Medieval II: Total War és la continuació indirecta del videojoc Medieval: Total War i la vuitena entrega de l'aclamada saga Total War.

Veure Regne de Sicília і Medieval II: Total War

Meinard II de Gorízia-Tirol

Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.

Veure Regne de Sicília і Meinard II de Gorízia-Tirol

Meinardins

El Meirnardins o Meinardians (alemany: Meinhardiner), també anomenats Comtes de Görz/Gorízia (alemany: Grafen von Görz, italià: Conti di Gorizia), foren una nissaga comtal del Sacre Imperi Romanogermànic, originalment oficials al Patriarcat d'Aquileia, que des de 1127 governaven el comtat de Gorízia (Görz).

Veure Regne de Sicília і Meinardins

Mestre racional

El mestre racional (magister racionalis) era un càrrec dins l'organització política i fiscal de la corona d'Aragó, encarregat de la tresoreria dels diversos regnes que la constituïen.

Veure Regne de Sicília і Mestre racional

Michele Ruggieri

Michele Ruggieri (Spinazzola, 1543 - Salern, 1607) fou un jesuïta italià, lingüista, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Wanli de la dinastia MIng.

Veure Regne de Sicília і Michele Ruggieri

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Veure Regne de Sicília і Monarquia d'Espanya

Morea otomana

Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.

Veure Regne de Sicília і Morea otomana

Narjot de Toucy

Narjot de Toucy († 1293) fou senyor de Terza, capità-general de Durazzo i amirall del regne de Sicília el 1277.

Veure Regne de Sicília і Narjot de Toucy

Nicèfor I Àngel

Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.

Veure Regne de Sicília і Nicèfor I Àngel

Niccolò Acciaiuoli

Niccolò Acciaiuoli (1310-1365) fou un noble napolità Fill d'Acciaiolo i net de Guidalotto Acciaiuoli, fou comte de Terlizzi i Satriano des del 1348, però va canviar el feu el 1349 pel comtat de Melfi (primer comte de Melfi, amb Melfi, Rapolla, Cisterna i Spinazzola).

Veure Regne de Sicília і Niccolò Acciaiuoli

Nicolò Longobardo

Nicolò Longobardo (Caltagirone 1565 - Pequín 1655), també conegut com a Niccolò Longobardi, jesuïta italià, missioner a la Xina durant els anys finals de la Dinastia Ming i el principi de la Dinastia Qing.

Veure Regne de Sicília і Nicolò Longobardo

Nobiles Officinae

XII. Nobiles Officinae era la denominació de les manufactures reials del regne normand de Sicília (segles  i), especialment vinculats a la cort a Palerm del rei Roger II de Sicília, gran mecenes de totes les arts, que es van desenvolupar al voltant d'una eclèctica cultura normand-àrab-bizantina.

Veure Regne de Sicília і Nobiles Officinae

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Regne de Sicília і Normands

Pacte d'Oloron

El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).

Veure Regne de Sicília і Pacte d'Oloron

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Veure Regne de Sicília і Palau Reial Major

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Veure Regne de Sicília і Papa Innocenci III

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Veure Regne de Sicília і Papat d'Avinyó

Paquinos

Paquinos (Pachynus Πάχυνος) era un famós promontori de Sicília, que formava la punta sud-est de l'illa, un dels tres caps que se suposa li van donar el nom de Trinàcria.

Veure Regne de Sicília і Paquinos

Patrician III: Rise of the Hanse

Patrician III: Rise of the Hanse és el tercer videojoc de la sèrie Patrician creat per Ascaron.

Veure Regne de Sicília і Patrician III: Rise of the Hanse

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Veure Regne de Sicília і Pau d'Anagni

Pau de Caltabellotta

La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Pau de Caltabellotta

Pau de Catània (1347)

El Castell Ursino de Catània La Pau de Catània, fou un acord diplomàtic entre Joan de Sicília, tutor de Lluís I de Sicília, i Joana I de Nàpols, signat al castell Ursino de Catania el 8 de novembre de 1347 per acabar amb el conflicte entre la Corona d'Aragó i la Dinastia d'Anjou arran de les Vespres Sicilianes, que van desembocar en la guerra de Sicília (1282-1289), que va afeblir els seus respectius regnes.

Veure Regne de Sicília і Pau de Catània (1347)

Pau de Catània (1372)

La Pau de Catània o Tractat d'Avinyó, signat el 20 d'agost de 1372 a Avinyó entre Frederic III de Sicília i Joana I de Nàpols amb el suport de Gregori XI.

Veure Regne de Sicília і Pau de Catània (1372)

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Veure Regne de Sicília і Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere de Boïl i d'Aragó

Pere de Boïl i d'Aragó (? - Esglésies, 1323) fou un noble valencià fill de Guerau de Boïl i Foces i de Sança d'Aragó, fou el primer senyor de Manises.

Veure Regne de Sicília і Pere de Boïl i d'Aragó

Pere de Sagarriga i de Pau

Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).

Veure Regne de Sicília і Pere de Sagarriga i de Pau

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Regne de Sicília і Pere el Gran

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Veure Regne de Sicília і Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Navarro (militar)

Pere Navarro o Pedro Navarro (?, 1460? - Nàpols, 28 d'agost del 1528), comte d'Oliveto, fou un enginyer militar al servei de l'armada catalana, era expert en pólvora i artefactes explosius.

Veure Regne de Sicília і Pere Navarro (militar)

Pere Ramon de Montcada i de Vilaragut

va ser un noble del casal de Montcada, senyor de Xiva, Castellnou, Aitona, entre d'altres estats.

Veure Regne de Sicília і Pere Ramon de Montcada i de Vilaragut

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Veure Regne de Sicília і Piemont

Pietro Carrera

Pietro Carrera, (12 de juliol de 1573 - 18 de setembre de 1647), fou un jugador d'escacs, historiador, capellà, i escriptor sicilià, considerat el millor escaquista del món al voltant de 1640.

Veure Regne de Sicília і Pietro Carrera

Ponç de Gualba

Ponç de Gualba fou un eclesiàstic català (?, s. XIII - Barcelona, 1334).

Veure Regne de Sicília і Ponç de Gualba

Portada/article maig 29

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Veure Regne de Sicília і Portada/article maig 29

Portada/article maig 9

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Veure Regne de Sicília і Portada/article maig 9

Presa de Squillace

La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Presa de Squillace

Primera batalla naval de Tarragona

La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Veure Regne de Sicília і Primera batalla naval de Tarragona

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Veure Regne de Sicília і Principat

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Regne de Sicília і Principat de Catalunya

Principat de Càpua

VIII. Càpua '' Vetere '' era la capital d'un Gastaldo (comtat) beneventano. El Principat de Càpua va ser un principat longobard del sud de la península Itàlica durant l'edat mitjana.

Veure Regne de Sicília і Principat de Càpua

Principat de Tàrent

Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.

Veure Regne de Sicília і Principat de Tàrent

Prospero Intorcetta

Prospero Intorcetta (Piazza Armerina 1626 - Hangzhou 1696) jesuita italià, missioner a la Xina a principis de la Dinastia Qing.

Veure Regne de Sicília і Prospero Intorcetta

Quarta Coalició

La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.

Veure Regne de Sicília і Quarta Coalició

Quàdruple Aliança

* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.

Veure Regne de Sicília і Quàdruple Aliança

Ramon de Cabrera

Ramon de Cabrera (vers 1235 - 1296) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, baró de Montclús, senyor del castell d'Anglès i del castell de Brunyola.

Veure Regne de Sicília і Ramon de Cabrera

Regne d'Albània (edat mitjana)

El Regne d'Albània (Regnum Albaniae) fou un regne medieval creat per Carles d'Anjou amb els territoris romans d'Orient arrabassats al Despotat de l'Epir el 1271 i units al seu Regne de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Regne d'Albània (edat mitjana)

Regne d'Àfrica

Roger II va crear el 1135 el Regne normand de l'Àfrica, que volia unir el seu Regne de Sicília. Però la seva mort el 1154 l'hi va impedir. El Regne de l'Àfrica va ser creat el 1135 pel rei normant Roger II de Sicília en l'àrea costanera de Tunísia i Tripolitània.

Veure Regne de Sicília і Regne d'Àfrica

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Veure Regne de Sicília і Regne d'Itàlia (edat mitjana)

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Veure Regne de Sicília і Regne de les Dues Sicílies

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Veure Regne de Sicília і Regne de Nàpols

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Veure Regne de Sicília і Regne de Portugal

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Veure Regne de Sicília і Regne de Sardenya

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Veure Regne de Sicília і Regne de Sardenya-Piemont

Reial d'or de Mallorca

Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.

Veure Regne de Sicília і Reial d'or de Mallorca

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Regne de Sicília і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Veure Regne de Sicília і Revolta del comte d'Urgell

Revolució comercial

La Revolució comercial va ser un període d'Europa d'expansió econòmica, amb el colonialisme i el mercantilisme que va durar aproximadament des de finals del fins principis del.

Veure Regne de Sicília і Revolució comercial

Robert Guiscard

Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.

Veure Regne de Sicília і Robert Guiscard

Roger

Roger és un nom propi masculí comú en català, també estès en països de parla anglesa o francesa.

Veure Regne de Sicília і Roger

Roger Borsa

Roger Borsa (Circel 1060 - 22 de febrer de 1111), segon fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla i de Calàbria (1085-1111).

Veure Regne de Sicília і Roger Borsa

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Veure Regne de Sicília і Roger de Flor

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Veure Regne de Sicília і Roger de Llúria

Romanç africà

El romanç africà, afroromanç o llatí africà és una llengua romànica extinta que va ser parlada a la província romana d'Àfrica durant la dominació romana més tardana i sota l'Imperi Romà d'Orient primerenc, abans de l'annexió de la regió pel Califat Omeia el 696.

Veure Regne de Sicília і Romanç africà

Saqueig d'Agde

El saqueig d'Agde, el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Regne de Sicília і Saqueig d'Agde

Saqueig de Gibraltar (1540)

El saqueig de Gibraltar de 1540 va ser un atac de l'armada otomana a la ciutat britànica de Gibraltar en el qual van prendre 73 presoners i desballestar 40 vaixells al port.

Veure Regne de Sicília і Saqueig de Gibraltar (1540)

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Veure Regne de Sicília і Segle XVIII

Segon Imperi Búlgar

El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).

Veure Regne de Sicília і Segon Imperi Búlgar

Segona Guerra de Nàpols

La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.

Veure Regne de Sicília і Segona Guerra de Nàpols

Setena Coalició

La Setena Coalició va ser una aliança militar de les potències europees contra l'Emperador Napoleó I el 1815.

Veure Regne de Sicília і Setena Coalició

Setge d'Augusta

El Setge d'Augusta de 1287 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Setge d'Augusta

Setge de Belegrada (1280-1281)

El setge de Belegrada per les forces del Regne de Sicília sota domini angeví contra la guarnició romana d'Orient de la ciutat es produí entre el 1280 i el 1281.

Veure Regne de Sicília і Setge de Belegrada (1280-1281)

Setge de Messina (1282)

El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Setge de Messina (1282)

Setge de Messina (1300)

El Setge de Messina de 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Setge de Messina (1300)

Setge de Palerm (1392)

El Setge de Palerm de 1392 fou el resultat de la revolta d'Andrea Chiaramonte contra Martí el Jove.

Veure Regne de Sicília і Setge de Palerm (1392)

Setge de Siracusa (1298)

El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Setge de Siracusa (1298)

Setge de Toló

El setge de Toló va tenir lloc del 18 de setembre al 18 de desembre del 1793 durant la guerra de la Primera Coalició, quan les tropes republicanes van encerclar la ciutat, després que els monàrquics aconseguissin el control i la lliuressin als britànics i als espanyols.

Veure Regne de Sicília і Setge de Toló

Sfax

Sfax (pronunciat en àrab clàssic Safaqus i en el dialecte local aproximadament Sfaqs) és la segona ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax, uns 270 km al sud-est de Tunis.

Veure Regne de Sicília і Sfax

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Regne de Sicília і Sicília

Sicília (desambiguació)

* Sicília, illa de la Mediterrània pertany administrativament a Itàlia.

Veure Regne de Sicília і Sicília (desambiguació)

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).

Veure Regne de Sicília і Sicilià

Sir John Acton

Sir John Francis Edward Acton, 6è Baronet (3 de  juny de 1736 – 12 d'agost de 1811) fou comandant de les forces navals del Gran Ducat de Toscana i primer ministre de Nàpols sota Ferran IV de Nàpols i I de les Dues Sicílies.

Veure Regne de Sicília і Sir John Acton

Sisena Coalició

La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.

Veure Regne de Sicília і Sisena Coalició

Sorrento

Sorrento és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols que té uns 17.000 habitants.

Veure Regne de Sicília і Sorrento

Stefano di Perche

va ser arquebisbe metropolità de Palerm i canceller de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Stefano di Perche

Studium generale

Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.

Veure Regne de Sicília і Studium generale

Supressió de la Companyia de Jesús

La supressió de la Companyia de Jesús a l'Imperi Portuguès (1759), França (1764), les Dues Sicílies, Malta, Parma, l'Imperi Espanyol (1767) i Àustria i Hongria (1782) és un tema complex.

Veure Regne de Sicília і Supressió de la Companyia de Jesús

Tabula rogeriana

Còpia moderna de la ''Tabula Rogeriana'', capgirada per orientar-la amb el nord cap a dalt. L'obra Núzhat al-muixtaq fi-khtiraq al-afaq (literalment ‘Passejada del desitjós de creuar els confins del món’), més coneguda com a Llibre de Roger o, en llatí, com, literalment ‘Mapa de Roger’, és una descripció i mapa del món escrita pel geògraf àrab Muhàmmad al-Idrissí l'any 1154.

Veure Regne de Sicília і Tabula rogeriana

Tacuinum sanitatis

El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.

Veure Regne de Sicília і Tacuinum sanitatis

Tema de Cefalònia

El Tema de Cefalònia (θέμα Κεφαλληνίας/Κεφαλονίας) va ser un tema (circumscripció administrativa) de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia les Illes Jòniques.

Veure Regne de Sicília і Tema de Cefalònia

Teramo

Campanar de la catedral Teramo és una ciutat d'Itàlia, a la regió dels Abruços, província de Teramo de que n'és la capital.

Veure Regne de Sicília і Teramo

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Veure Regne de Sicília і Tercera Coalició

Tinnís

Tinnís (tr) fou una ciutat portuària egípcia situada al llac Manzala, a la zona del delta del Nil, entre Port Fuad i Damiata, a la governació de Port Saïd.

Veure Regne de Sicília і Tinnís

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Regne de Sicília і Tomàs d'Aquino

Tractat d'Alcáçovas

El Tractat d'Alcáçovas fou un tractat de pau entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó i Sicília, signat a la localitat portuguesa d'Alcáçovas el 4 de setembre de 1479 i que entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480.

Veure Regne de Sicília і Tractat d'Alcáçovas

Tractat d'Orvieto

El Tractat d'Orvieto fou un pacte signat el 1281 per Carles I de Sicília, el dux de Venècia Giovanni Dandolo i Felip de Courtenay, emperador llatí titular, per recuperar l'Imperi Llatí, sota l'impuls del papa Martí IV.

Veure Regne de Sicília і Tractat d'Orvieto

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Veure Regne de Sicília і Tractat de Baden

Tractat de Constança

El primer Tractat de Constança, signada el 23 de març de 1153 a Constança, va establir les condicions imposades pel Papa Eugeni III a Frederic I Barbaroja per ser coronat emperador.

Veure Regne de Sicília і Tractat de Constança

Tractat de Florència (1801)

Ferran I de Nàpols L'armistici de Foligno i el tractat de Florència de 1801 van ser dos acords de pau signats entre França i el Regne de Nàpols amb la intermediació de Rússia, en el marc de les guerres napoleòniques.

Veure Regne de Sicília і Tractat de Florència (1801)

Tractat de la Haia (1698)

El Tractat de la Haia de 1698 o Primer Tractat de Partició fou un tractat signat l'11 d'octubre de 1698 entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.

Veure Regne de Sicília і Tractat de la Haia (1698)

Tractat de Viena (1738)

El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser signat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la Guerra de Successió Polonesa.

Veure Regne de Sicília і Tractat de Viena (1738)

Tractat de Viterbo

Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.

Veure Regne de Sicília і Tractat de Viterbo

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Veure Regne de Sicília і Traduccions llatines del segle XII

Treva de Venècia

La Treva o Pau de Venècia de 1177, va ser un important tractat de pau entre el Papat i els seus aliats: les ciutats estats del nord d'Itàlia de la Lliga Llombarda i Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Regne de Sicília і Treva de Venècia

Trinacria

Trinacria és una característica d'albedo a la superfície de Mart, localitzada amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -24.74 ° latitud N i 92 ° longitud E. El nom va ser aprovat per la UAI l'any 1958 i fa referència a Trinàcria, antic nom de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Trinacria

Trisquela

Trisqueles a la tomba megalítica de Newgrange (Irlanda) micènica (s.XVI a.C) decorada amb trisqueles espiralades, al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Estàter d'argent d'Aspendos (Pamfília), representant un foner i una trisquela amb cames humanes Dracma de Siracusa amb Ares en una cara i la trisquela a l'altra (s.IV a.C) Moneda dels celtes del Rin del tipus "copa d'arc iris", associant els símbols solars de la trisquela i el disc puntuat Disc celta de bronze amb trisqueles encaixades (Derry, Irlanda del Nord) Trisquela de serps en una pedra pintada vikinga (Gotland) Una trisquela és un motiu iconogràfic format per tres espirals, tres línies corbades o tres cames humanes flexionades, unides en el centre i disposades amb simetria rotacional.

Veure Regne de Sicília і Trisquela

Tunísia medieval

Mapa del Califat Fatimide La Tunísia medieval es refereix a la història de l'actual estat de Tunísia durant l'època medieval.

Veure Regne de Sicília і Tunísia medieval

Unió d'armes

Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.

Veure Regne de Sicília і Unió d'armes

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Veure Regne de Sicília і Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Veure Regne de Sicília і Víctor Balaguer i Cirera

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Veure Regne de Sicília і Vespres Sicilianes

Violant d'Aragó (reina de Nàpols)

Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).

Veure Regne de Sicília і Violant d'Aragó (reina de Nàpols)

Virrei de Nàpols

Antic Regne de Nàpols. El Virregnat de Nàpols, corresponia als territoris de l'antic Regne de Nàpols, que se estenia per tot el sud d'Itàlia i l'illa de Sicília.

Veure Regne de Sicília і Virrei de Nàpols

Vuitena Croada

Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada fou una campanya militar engegada per Lluís IX de França i adreçada contra el regne de Tunísia, en la qual moriren ell i el seu fill.

Veure Regne de Sicília і Vuitena Croada

Zaida (muller d'Alfons VI)

Zaida (1063-1107) va ser una princesa musulmana de l'Àndalus, nora d'al-Mútamid i concubina d'Alfons VI de Castella, amb qui va tenir l'infant Sancho Alfónsez, mort a la Batalla d'Uclés (1108).

Veure Regne de Sicília і Zaida (muller d'Alfons VI)

Zírida

Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.

Veure Regne de Sicília і Zírida

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Regne de Sicília і 1 de novembre

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Veure Regne de Sicília і 10 de maig

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Regne de Sicília і 10 de setembre

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Regne de Sicília і 11 de maig

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Regne de Sicília і 12 de desembre

1297

; Països Catalans.

Veure Regne de Sicília і 1297

1298

; Països Catalans.

Veure Regne de Sicília і 1298

1299

; Països Catalans.

Veure Regne de Sicília і 1299

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Regne de Sicília і 1460

1625

;Països Catalans:;Món.

Veure Regne de Sicília і 1625

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Regne de Sicília і 1660

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Regne de Sicília і 1678

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Veure Regne de Sicília і 1700

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.

Veure Regne de Sicília і 1752

1779

;Països catalans.

Veure Regne de Sicília і 1779

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Regne de Sicília і 1816

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Veure Regne de Sicília і 2 de maig

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Regne de Sicília і 24 de juliol

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Regne de Sicília і 26 de febrer

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Veure Regne de Sicília і 28 d'abril

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Regne de Sicília і 28 d'agost

També conegut com Regne de Trinàcria, Trinàcria.

, Batalla del cap Passaro, Batalla del Cefís, Batalla del coll de Panissars, Batalla del Nil, Batalla dels Comtes, Beatriu de Rethel, Beatriu I de Provença, Berenguer de Vilaragut, Berenguer Estanyol d'Empúries, Bernat de Sarrià, Bertold IV de Merània, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Blanca de Nàpols, Calàbria, Campània, Campionat del món d'escacs, Capella Palatina de Palerm, Capitulacions de Granada, Carles d'Aragó i Tagliavia, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartoixa de Valldecrist, Casal d'Aragó, Castell Nou de Nàpols, Català a Malta, Català al món, Català modern, Catedral de Palerm, Catepanat d'Itàlia, Caterina Llull i Sabastida, Càpua, Chiaramonte, Cinquena Coalició, Climent XI, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Compromís de Casp, Comtat d'Anjou, Comtat de Caltanissetta, Comtat de Malta, Comtat de Sicília, Comtat del Maine, Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint, Comte palatí, Conclave de 1592, Conclave de 1689, Conclave de 1721, Conclave de 1769, Confiscació del Regne de Mallorca, Congrés de Cambrai, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Conquesta feudal hispànica, Conrad IV d'Alemanya, Conradí de Sicília, Consell d'Espanya, Consell d'Itàlia, Consells de la Monarquia d'Espanya, Consort Britànica, Constança Claramunt de Sicília, Constança d'Aragó i de Navarra, Convent de Sant Doménec (València), Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Corts de Barcelona (1705-1706), Criptojudaisme, Crisi del 1640, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada del 1197, Croades, Cronologia de la història de Catalunya, Cruïlles de Sicília, Decadència, Declivi de l'Imperi Romà d'Orient, Decrets de Nova Planta, Desafiament de Bordeus, Desperta Ferro!, Dinastia, Dinastia d'Anjou, Dinastia Savoia, Dinastia Trastàmara, Dobler, Duc, Ducat de Calàbria, Ducat de la Pulla i Calàbria, Ducat de Nàpols, Ducat de Santo Mauro, Ducat de Savoia, Edat mitjana de Catalunya, Eixample de Barcelona, Elecció papal de 1159, Elecció papal de 1268–71, Elecció papal de 1285, Elecció papal de 1287–88, Elionor d'Anjou, Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405), Elisabet de Caríntia, Els Aragó de Sicília, Equitació catalana a Nàpols, Escac d'Ognina, Escartons del Briançonès, Esclavitud a l'edat mitjana, Escola cartogràfica mallorquina, Escut d'Espanya, Escut, bandera i estendard de Geldo, Escuts amb el Senyal Reial, Esteve Visconti, Eufèmia de Sicília i de Caríntia, Exili austriacista, Expedició a Tunis (1282-1286), Família Drengot, Felícia de Sicília, Felip I de Tàrent, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferdinando Galiani, Ferran el Catòlic, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran VI d'Espanya, Filippo Juvara, Francesco Sabatini, Francisco Arévalo de Zuazo, Francocràcia, Frederic II de Sicília, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III de Sicília, Fugida de les Oques Salvatges, Gòtic català, Güelfs i gibel·lins, Giovanni Meli, Giovanni Villani, Gran Companyia Catalana, Gualter III de Brienne, Guerra austro-napolitana, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Sicília (1296-1302), Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Guerra sardo-catalana, Guerres Napoleòniques, Guicennas, Guillem Galceran de Cartellà, Guillem I de Sicília, Guillem II de Sicília, Guillem III de Sicília, Guillem Ramon de Montcada i de Luna, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, Història d'Itàlia, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Malta, Història de Nàpols, Història de Sardenya, Història de Sicília, Història de Tunísia, Hohenstaufen, Honori IV, Imperi Espanyol, Imperi Habsburg, Infern - Cant Tretzè, Innocenci II, Innocenci XIII, Institucions del Regne de València, Isabel de Chiaromonte, Isabel I de Castella, Italonormands, Itàlia, Itàlia espanyola, Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, Jaume el Just, Júlia Clary, Joan Comnè (fill d'Andrònic I), Joan de Brienne, Joan de Montcada i de Tolsà, Joan Dusai i Durall, Joan XXII, Joana d'Anglaterra, Joana I de Nàpols, Joanot Martorell, Joaquim de Fiore, Jornada d'Alger (1541), Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Lauria, Leopoldo de Gregorio, Licari, Lilibèon, Liris, Literatura catalana, Llarga Guerra Turca, Lliga Santa (1571), Llinatge dels Peralta (branca siciliana), Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de papes de Roma, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reivindicacions territorials, Lluís I de Sicília, Lluís I de Tàrent, Luigi Reggio e Branciforte, Magnus VI, Malta, Manfred I d'Atenes, Manfred I de Sicília, Manuel I Comnè, Marc II Sanudo, Margarida de Tirol, Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya), Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya), Martí el Jove, Martí l'Humà, Medieval II: Total War, Meinard II de Gorízia-Tirol, Meinardins, Mestre racional, Michele Ruggieri, Monarquia d'Espanya, Morea otomana, Narjot de Toucy, Nicèfor I Àngel, Niccolò Acciaiuoli, Nicolò Longobardo, Nobiles Officinae, Normands, Pacte d'Oloron, Palau Reial Major, Papa Innocenci III, Papat d'Avinyó, Paquinos, Patrician III: Rise of the Hanse, Pau d'Anagni, Pau de Caltabellotta, Pau de Catània (1347), Pau de Catània (1372), Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Boïl i d'Aragó, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere el Gran, Pere Joan Barceló i Anguera, Pere Navarro (militar), Pere Ramon de Montcada i de Vilaragut, Piemont, Pietro Carrera, Ponç de Gualba, Portada/article maig 29, Portada/article maig 9, Presa de Squillace, Primera batalla naval de Tarragona, Principat, Principat de Catalunya, Principat de Càpua, Principat de Tàrent, Prospero Intorcetta, Quarta Coalició, Quàdruple Aliança, Ramon de Cabrera, Regne d'Albània (edat mitjana), Regne d'Àfrica, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Reial d'or de Mallorca, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Revolta del comte d'Urgell, Revolució comercial, Robert Guiscard, Roger, Roger Borsa, Roger de Flor, Roger de Llúria, Romanç africà, Saqueig d'Agde, Saqueig de Gibraltar (1540), Segle XVIII, Segon Imperi Búlgar, Segona Guerra de Nàpols, Setena Coalició, Setge d'Augusta, Setge de Belegrada (1280-1281), Setge de Messina (1282), Setge de Messina (1300), Setge de Palerm (1392), Setge de Siracusa (1298), Setge de Toló, Sfax, Sicília, Sicília (desambiguació), Sicilià, Sir John Acton, Sisena Coalició, Sorrento, Stefano di Perche, Studium generale, Supressió de la Companyia de Jesús, Tabula rogeriana, Tacuinum sanitatis, Tema de Cefalònia, Teramo, Tercera Coalició, Tinnís, Tomàs d'Aquino, Tractat d'Alcáçovas, Tractat d'Orvieto, Tractat de Baden, Tractat de Constança, Tractat de Florència (1801), Tractat de la Haia (1698), Tractat de Viena (1738), Tractat de Viterbo, Traduccions llatines del segle XII, Treva de Venècia, Trinacria, Trisquela, Tunísia medieval, Unió d'armes, Víctor Amadeu II de Savoia, Víctor Balaguer i Cirera, Vespres Sicilianes, Violant d'Aragó (reina de Nàpols), Virrei de Nàpols, Vuitena Croada, Zaida (muller d'Alfons VI), Zírida, 1 de novembre, 10 de maig, 10 de setembre, 11 de maig, 12 de desembre, 1297, 1298, 1299, 1460, 1625, 1660, 1678, 1700, 1752, 1779, 1816, 2 de maig, 24 de juliol, 26 de febrer, 28 d'abril, 28 d'agost.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat