Taula de continguts
59 les relacions: Arquebisbat d'Arle, Austràsia, Biví de Viena, Bivínides, Borgonya Transjurana, Bosònides, Bosó de Provença, Carles Constantí de Viena, Carles de Provença, Carles el Calb, Casa de Welf, Comtat d'Arle, Comtat d'Auxois, Comtat d'Avallon, Comtat d'Oscheret, Comtat de Beaune, Comtat de Dia, Comtat de Duesmois, Comtat de Lió, Comtat de Mâcon, Conrad II de Borgonya, Conrad III de Borgonya, Ducat de Borgonya, Ducat de Lió, Emma de Baviera, Engelberga de Spoleto, Ermengarda (filla de Lluís II el Jove), França Occidental, Fulcrad de Provença, Girard d'Arle, Girard del Rosselló, Guifré el Pilós, Guillem I d'Aquitània, Herman I de Suàbia, Història de Suïssa, Hug d'Arle, Joan II de Montferrat, Lió, Llengües de Suïssa, Lluís II d'Itàlia, Lluís III el Cec, Lotari II de Lotaríngia, Magiars, Majordom de palau, Oesen, Principat d'Aurenja, Regne d'Arle, Regne de Borgonya, Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Veure Regne de Provença і Arquebisbat d'Arle
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Regne de Provença і Austràsia
Biví de Viena
Biví de Viena, de Vienne, o de Gorze (822 - 877) fou un enigmàtic noble franc, comte a les Ardenes, abat laic de Gorze i possible comte de Metz (vers 842-862).
Veure Regne de Provença і Biví de Viena
Bivínides
Els Bivínides foren una nissaga de la noblesa franca formada pels descendents de Biví de Viena.
Veure Regne de Provença і Bivínides
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Veure Regne de Provença і Borgonya Transjurana
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Veure Regne de Provença і Bosònides
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Veure Regne de Provença і Bosó de Provença
Carles Constantí de Viena
Carles Constantí de Viena o Carles Constantí de Provença (vers 901/907 - 23 de juny de 962) fou comte de Viena.
Veure Regne de Provença і Carles Constantí de Viena
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Veure Regne de Provença і Carles de Provença
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Regne de Provença і Carles el Calb
Casa de Welf
premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.
Veure Regne de Provença і Casa de Welf
Comtat d'Arle
El comtat d'Arle era una divisió del regne franc i després de la Borgonya Cisjurana i s'estenia bàsicament a Provença (els reis dominaven el Lionès i el Viennois).
Veure Regne de Provença і Comtat d'Arle
Comtat d'Auxois
El comtat d'Auxois fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya entre els altiplans de Langres-Châtillon i de Morvan, al sud del modern districte (arrondissement) de Montbard al departament de la Côte-d'Or.
Veure Regne de Provença і Comtat d'Auxois
Comtat d'Avallon
El comtat d'Avallono Avalois fou una jurisdicció feudal de Borgonya que va tenir Manassès I el Vell el qual fou comte de Condroz, de Ne, d'Atuyer, d'Auxois, d'Avalois o Avallon, de Beaune, de Chalon sur Saône, de Duesmois, d'Oscheret (887-918), senyor de Vergy (893-918), i comte de Langres (894-918) i es va casar amb Ermengarda de Provença, filla de Bosó III de Provença, rei de la Borgonya Cisjurana.
Veure Regne de Provença і Comtat d'Avallon
Comtat d'Oscheret
El País d'Oscheret és un antic pagus dels lingons cobrint la baixa vall i la planura de l'Ouche a la Costa d'Or a Borgonya.
Veure Regne de Provença і Comtat d'Oscheret
Comtat de Beaune
El comtat de Beaune fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya.
Veure Regne de Provença і Comtat de Beaune
Comtat de Dia
El comtat de Dia (francès Die, conegut també com a Diois), fou una jurisdicció feudal de Provença, situat al nord de la regió de Provença en direcció a Grenoble i Valença, però dins el que fou el regne de Provença.
Veure Regne de Provença і Comtat de Dia
Comtat de Duesmois
El comtat de Duesmois fou una jurisdicció feudal de Borgonya centrada a Duesme, que a finals del va anar a mans de Manassès I el Vell, que fou comte de Condroz, de Ne, d'Atuyer, d'Auxois, d'Avalois, de Beaune, de Chalon sur Saône, de Duesmois, d'Oscheret (887-918), senyor de Vergy (893-918), i comte de Langres (894-918) i es va casar amb Ermengarda de Provença, filla de Bosó III de Provença, rei de la Borgonya Cisjurana.
Veure Regne de Provença і Comtat de Duesmois
Comtat de Lió
El comtat de Lió o del Lionès fou una jurisdicció feudal de França, centrada a la ciutat de Lió, sorgida del nucli principal del ducat de Lió.
Veure Regne de Provença і Comtat de Lió
Comtat de Mâcon
Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.
Veure Regne de Provença і Comtat de Mâcon
Conrad II de Borgonya
Conrad II de Borgonya (en realitat a Borgonya era Conrad I, i el seu nom inicial era Conrad II de Argenau) (nascut vers 835 - mort el 876) fou un comte i duc de la família dels Güelfs, fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida d'Alsàcia.
Veure Regne de Provença і Conrad II de Borgonya
Conrad III de Borgonya
Conrad III de Borgonya, anomenat Conrad el Pacífic (vers 925 - 19 d'octubre del 993) fou rei d'Arles (unió de la Borgonya Transjurana amb la Borgonya Cisjurana i Provença) del 937 a la seva mort el 993.
Veure Regne de Provença і Conrad III de Borgonya
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Regne de Provença і Ducat de Borgonya
Ducat de Lió
El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.
Veure Regne de Provença і Ducat de Lió
Emma de Baviera
Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.
Veure Regne de Provença і Emma de Baviera
Engelberga de Spoleto
Engelberga (morta entre els anys 896 i 901) va ser l'esposa de Lluís II el Jove, emperador Carolingi i rei d'Itàlia, ostentant el títol d'emperadriu consort des del seu casament, el 5 d'octubre de l'any 851, fins a la mort del seu marit, el 12 d'agost de l'any 875.
Veure Regne de Provença і Engelberga de Spoleto
Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)
Ermengarda (852/855 - 896) fou la segona filla de l'emperador d'occident Lluís II el Jove i d'Engelberga.
Veure Regne de Provença і Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Veure Regne de Provença і França Occidental
Fulcrad de Provença
Fulcrad de Provença (? - mort després de 862) va ser comte d'Arle i duc de Provença, successor de Guerí.
Veure Regne de Provença і Fulcrad de Provença
Girard d'Arle
Girard d'Arle fou un misteriós comte d'Arle vers 858-870.
Veure Regne de Provença і Girard d'Arle
Girard del Rosselló
Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).
Veure Regne de Provença і Girard del Rosselló
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Regne de Provença і Guifré el Pilós
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Veure Regne de Provença і Guillem I d'Aquitània
Herman I de Suàbia
Herman I († 10 desembre de 949) fou el primer duc de Suàbia de la branca dels conradians el 926.
Veure Regne de Provença і Herman I de Suàbia
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Veure Regne de Provença і Història de Suïssa
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Regne de Provença і Hug d'Arle
Joan II de Montferrat
Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.
Veure Regne de Provença і Joan II de Montferrat
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Regne de Provença і Lió
Llengües de Suïssa
Mapa de Suïssa mostrant en verd les llengües gal·loromàniques (francès i arpità), en taronja el gal·loitàlic, en vermell el romanx i en blau l'alamànic. La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país.
Veure Regne de Provença і Llengües de Suïssa
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Veure Regne de Provença і Lluís II d'Itàlia
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Veure Regne de Provença і Lluís III el Cec
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Veure Regne de Provença і Lotari II de Lotaríngia
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Veure Regne de Provença і Magiars
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Veure Regne de Provença і Majordom de palau
Oesen
El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Regne de Provença і Oesen
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Veure Regne de Provença і Principat d'Aurenja
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Veure Regne de Provença і Regne d'Arle
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Regne de Provença і Regne de Borgonya
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Veure Regne de Provença і Regne de Lotaríngia
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Veure Regne de Provença і Regne de Provença
Renald I de Borgonya
Renald I de Borgonya (986- 1057) va ser el segon comte de Borgonya i primer comte palatí de Borgonya de la casa d'Ivrea al.
Veure Regne de Provença і Renald I de Borgonya
Ricard I de Borgonya
Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb.
Veure Regne de Provença і Ricard I de Borgonya
Riquilda de Provença
Riquilda d'Ardenes. Imatge extreta del llibre ''Grandes chroniques de France'', segles XIV-XV (Bibliothèque Nationale de France) Riquilda d'Ardenes, també coneguda com a Riquilda de Provença (cap al 845 – 910/14) fou una dama de la noblesa franca, casada amb Carles el Calb, rei dels Francs occidentals,.
Veure Regne de Provença і Riquilda de Provença
Rodolf de Suàbia
Catedral de Merseburg on està enterrat Rodolf de Suàbia Rodolf de Suàbia o Rodolf de Rheinfelden (vers 1025 - Merseburg, el 16 d'octubre de 1080) va ser un pretendent al tron alemany, fill del comte Cunó o Kuno de Rheinfelden.
Veure Regne de Provença і Rodolf de Suàbia
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Veure Regne de Provença і Rodolf II de Borgonya
Teobald d'Arle
Teobald d'Arle (850/860-juny de 887/895), que apareix també com Teodobald, Teotbald, Tibald o Thibaut d'Arles, fou comte d'Arle (Provença).
Veure Regne de Provença і Teobald d'Arle
Tibert de Provença
Tibert de Provença (vers 860-vers 911) va ser comte de Provença; també s'esmenta com a Teutberg d'Avinyó.
Veure Regne de Provença і Tibert de Provença
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Regne de Provença і Viena del Delfinat
Wulfram de Fontanelle
Wulfram de Fontenelle o Wulfram de Sens (també Vuilfran, Wulfrann, Wolfran, llatí: Wulframnus Vulfran o Vulphran; c. 640-20 de març de 703) va ser l'arquebisbe de Sens.
Veure Regne de Provença і Wulfram de Fontanelle
També conegut com Baixa Borgonya, Borgonya Cisjurana, Borgonya Inferior, Regne d'Arles, Regne de Borgonya Cisjurana, Regne de Viena, Rei de Provença.