694 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Abd al-Rahman ben Hixam, Abella de Salern, Abruços, Accumoli, Acireale, Acquaviva (cognom), Alan II d'Avaugour, Alberico da Barbiano, Alessandro Valignano, Alexandre I de Rússia, Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Alfons II de Nàpols, Alfons Maria de Liguori, Alfons XII d'Espanya, Alfonso Carafa, Alfonso de Ávalos, Alife, Alonso Balmaseda, Alonso de Contreras, Alvito (Itàlia), Amadeu VI de Savoia, Amatrice, Ana de Mendoza de la Cerda, Andrea Doria, Andrea Mateo d'Acquaviva, Andrei Razumovski, Andreu d'Hongria, Angelo Acciaiuoli (bisbe), Antoni de Meca i Cardona, Antonio Sancho de Benevent, Aragó (cognom), Arbitrisme, Arce (Itàlia), Arpino, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquitectura neoclàssica, Arquitectura romànica, Art antic, Assalt al castell d'Alaró, Òtranto, Étienne-Jacques-Joseph Macdonald, Balduí II de Courtenay, Baralla de cartes, ..., Baronia d'Arcàdia, Baronia de Bellpuig, Batalla d'Almansa, Batalla d'Ascoli, Batalla d'Aversa, Batalla d'Elchingen, Batalla d'Ostrovno, Batalla d'Ulm, Batalla de Bicocca, Batalla de Bulgnéville, Batalla de Calcinato, Batalla de Cassano (1705), Batalla de Catanzaro, Batalla de Ceresole, Batalla de Falconara, Batalla de Gagliano, Batalla de Garellano, Batalla de la Marina, Batalla de Le Castella, Batalla de Leipzig, Batalla de Marengo, Batalla de Pavia, Batalla de Ponça (1300), Batalla de Sant Quintí (1557), Batalla de Seminara (1503), Batalla de Tolentino, Batalla de Trafalgar, Batalla del golf de Nàpols, Batalla del Nil, Batalla dels Comtes, Batalla naval d'Orbetello, Batalla naval de Cartagena, Batalla naval de Ponça (1435), Bérault Stuart d'Aubigny, Beatriu I de Provença, Benedetto Cotrugli, Benet XIII (papa), Bernardino de Mendoza, Bernat de Sarrià, Bernat I de Vilamarí, Bernat Icart, Bertrand du Pouget, Biagio Assereto, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat de Castellaneta, Bisbat de Conversano-Monopoli, Blanca de Montferrat, Blanca de Nàpols, Blanca Maria Visconti, Bona de Luxemburg, Bona Sforza, Bonifaci I de Montferrat, Bonifaci VIII, Bonna de Savoia, Bríndisi, Brigantaggio, Caiguda de Constantinoble, Camilla Battista da Varano, Campanya a la Mediterrània de 1798, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya de l'Adriàtic, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Campània, Campionat del món d'escacs, Canal d'Òtranto, Capella Sixtina, Carles de Lannoy, Carles de Viana, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Carles II de Savoia, Carles III d'Espanya, Carles III de Nàpols, Carles IV d'Espanya, Carles Manuel III de Sardenya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Carlo Maria Caracciolo, Carlotisme, Casa de Borbó-Parma, Casal d'Aragó, Casal d'Àustria, Castel Capuano, Castel Sant'Elmo, Castell de l'Ou, Castell de Torredembarra, Castell Nou de Nàpols, Catalanisme, Català al món, Català modern, Catedral de Palerm, Catedral de Sevilla, Caterina de Courtenay, Caterina de Valois-Courtenay, Catherine-Dominique de Pérignon, Cave, Càpua, Ceràmica de Manises, Cerignola, Chiaramonte, Cinquena Coalició, Cisma d'Occident, Cittareale, Civita Castellana, Clelia Grillo Borromeo, Climent X, Climent XI, Combat de Malta, Comerç català medieval, Comtat d'Almenara, Comtat d'Avellino, Comtat de Lecce, Comtat de Palamós, Comtat de Provença, Comtat de Trivento, Conclave, Conclave de 1370, Conclave de 1458, Conclave de 1484, Conclave de 1689, Conclave de 1691, Conclave de 1740, Conclave de 1758, Conclave de 1769, Concordat de 1753, Congregacions de l'Orde del Cister, Conquesta de Navarra, Conquesta de Sardenya (1717), Conquesta del Regne de Nàpols, Conquesta feudal hispànica, Consell d'Espanya, Consell d'Itàlia, Consells de la Monarquia d'Espanya, Consistoris de Pius IV, Consort Britànica, Constança Claramunt de Sicília, Constança de Sicília i de Caríntia, Convent de Sant Doménec (València), Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1705-1706), Corts de Montsó (1435-1436), Cosenza, Cosme I de Mèdici, Costanzo I Sforza, Crisi del 1640, Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Cristina de Dinamarca, Cristina de Suècia, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Despenser, Croades, Cronologia de la història de Catalunya, Dalmau de Rocabertí i d'Erill, David (Miquel Àngel), Dècada del 1500, Decadència, Decrets de Nova Planta, Dinastia, Dinastia d'Anjou, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Dionís Jeroni Jorba, Dobler, Doctor de l'Església, Domènec Ram i Lanaja, Domenico Cimarosa, Dones a Itàlia, Duc, Ducat d'Amalfi, Ducat de Berg, Ducat de Montalto, Ducat de Naxos, Ducat de Nàpols, Ducat de Sora, Ducat de Terranova, Edat mitjana de Catalunya, Eixample de Barcelona, Elionor de Nàpols, Enric de Castella el Senador, Enric III de Bar, Ercole Consalvi, Escac d'Ognina, Escola napolitana d'òpera, Escoles de pintura italiana, Escut d'Espanya, Escut de Prades, Estats croats, Eufèmia de Sicília i de Caríntia, Exili austriacista, Expedició Malaspina, Fabrizio Colonna, Família Borghese, Farinelli (castrat), Felip d'Anjou-Nàpols, Felip de Malla, Felip I de Castella, Felip I de Tàrent, Felip II de Castella, Felip III de Borgonya, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferdinando Fuga, Ferdinando Galiani, Ferran d'Aragó i Guardato, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferran el Catòlic, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran VI d'Espanya, Fondi, Fra Diavolo, Francesc d'Aranda, Francesc de Paula, Francesc de Remolins i Pardines, Francesc Dorda Germí, Francesc Ferran d'Ávalos, Francesc I de França, Francesc Sforza, Francesco Bianchini, Francesco Caracciolo, Francesco Chieregati, Francesco del Giudice, Francesco Geminiani, Francesco Gonzaga (1538-1566), Francesco Serao, Francisco Antonio de Alarcón y Céspedes, Francisco de Aldana, Francisco de Quevedo, Francisco Jiménez de Cisneros, Frederic II de Sicília, Frederic III de Nàpols, Frederic III de Sicília, Fuente de Piedra, Gabriel Cerbellón, Gaeta, Gallipoli (ciutat d'Itàlia), García Álvarez de Toledo y Mendoza, García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, Garigliano, Gaspard de Coligny, Gòtic italià, Germana de Foix, Gerolamo Maria Caracciolo, Giordano Bruno, Giorgio Basta, Giorgio Miceli, Giovanni Battista Lusieri, Giovanni Battista Tommasi, Giovanni Villani, Girolamo Seripando, Giulio Raimondo Mazzarino, Giustizierato, Gonzalo Fernández de Córdoba, Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba, Gran Companyia Catalana, Gruta de Cocceio, Gualter V de Brienne, Guerra austro-napolitana, Guerra austro-turca (1716-1718), Guerra Civil catalana, Guerra Civil catalana a les Illes Balears, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Guerra d'Itàlia de 1499–1504, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Sicília (1296-1302), Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Guerra dels Cent Anys, Guerra dels remences, Guerres d'Itàlia, Guerres de la Revolució Francesa, Guerres Napoleòniques, Guerres otomanes a Europa, Guglielmo Sirleto, Guillaume Philibert Duhesme, Guillem Galceran de Cartellà, Guillem II d'Acaia, Guillem VIII de Montferrat, Hèrcules II d'Este, Helena Paleòleg (filla de Demetri II Paleòleg), Història d'Àustria, Història d'Itàlia, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Malta, Història de Roma, Història de Sicília, Història del papat, Història dels jueus de Tessalònica, Història dels Països Baixos, Horatio Nelson, Hug de Cardona i Gandia, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Ignacio de Jerusalem y Stella, Imperi Espanyol, Imperi Habsburg, Infanteria de marina, Infanteria de Marina (Espanya), Infern - Cant vint-i-vuitè, Innico d'Avalos d'Aragona, Innocenci X, Inquisició espanyola, Invasió francesa de Rússia, Invasió francesa de Venècia, Ippòlita Maria Sforza, Irpínia, Isabel de Chiaromonte, Isabel de Lorena, Isabel de Nàpols, Isabella di Morra, Isernia, Ishaq Abrabanel, Italià, Itàlia, Itàlia espanyola, Itàlia meridional, Itri (municipi), Jacopo Sannazaro, Jansenisme, Jaume dels Baus, Júlia Clary, Jean Maximilien Lamarque, Joachim Murat, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan de Montfort, Joan de Nàpols, Joan de Ribera, Joan de Sicília, Joan el Sense Fe, Joan Francesc de Masdéu i de Montero, Joan I Orsini, Joan II Orsini, Joan III de Montferrat, Joan Leonardi, Joan Soler (bisbe), Joana I de Nàpols, Joana II de Nàpols, Jordi Sanç, Jornada d'Alger (1541), Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Josep Bonaparte, Josep de Ribas i Boyons, Josep Molines i Casadevall, Josep Pignatelli, Joseph Bové, Jove Itàlia, Juan Rodríguez de Fonseca, Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Juli II, Julià de Mèdici (1479-1516), Junta Suprema de Govern, Karl Weber, Khair ed-Din Barba-rossa, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Krujë, La Barata (Matadepera), La Cenerentola, La coronació de Napoleó, La Garduña, La Part du diable, Leonardo da Cutro, Literatura catalana, Livio Odescalchi, Llarga Guerra Turca, Lliga Santa (1511), Lliga Santa (1571), Llinatge dels Banyuls, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats, Llista de papes de Roma, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de virreis de València, Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida, Llista dels senyors de Quintin, Lloctinent General del Regne de València, Lluís d'Armagnac, Lluís I de Provença, Lluís I de Sicília, Lluís I de Tàrent, Lluís II de Provença, Lluís III de Provença, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís XIV de França, Loise De Rosa, Loteria Nacional, Lucia d'Antioquia-Poitiers, Lucrècia Borja, Luigi Vanvitelli, Luis Eugenio Meléndez, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Maçoneria a Itàlia, Malta, Manuel d'Amat i de Junyent, Manuel Godoy, Margarida de Savoia (duquessa d'Anjou), Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya), Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Arpad d'Hongria, Maria Clotilde de França, Maria d'Anjou i d'Aragó, Maria d’Enghien, Maria de Castella, Marquès de Vilana, Marquesat de Cáceres, Marquesat de la Lapilla, Maties Corví, Matilda d'Hainaut, Medalla, Mehmet II, Melfi, Michelangelo Schipa, Michele Ruggieri, Monarquia Catòlica, Monarquia d'Espanya, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monte San Biagio, Monts Auruncs, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Museu Nacional (Rio de Janeiro), Napoleó Bonaparte, Nàpols, Nàpols (desambiguació), Nicèfor I Àngel, Niccolò Acciaiuoli, Niccolò Coscia, Nicola Fergola, Nicola Porpora, Nicolas Jean de Dieu Soult, Nicolau I Orsini, Nina (Paisiello), Novena Croada, Observatori Astronòmic de Capodimonte, Orde Basilià Italià de Grottaferrata, Orde de Frares Menors Descalços, Orde de Montevergine, Orde de Santa Maria de Betlem, Orde dels Mínims, Orde dels Ministres dels Malalts, Otó IV de Brunswick-Grubenhagen, Pacte d'Oloron, Palau del Real, Palau Reial de Caserta, Paolo Boi, Papa Climent V, Papa Pau IV, Papat d'Avinyó, Patrician III: Rise of the Hanse, Pau de Caltabellotta, Pau de Catània (1347), Pau de Catània (1372), Pau de Crépy, Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero, Pedro Álvarez de Toledo, Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga, Pedro Fuertes Bardají, Pellegrino Rossi, Pentria, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Boïl i d'Aragó, Pere el Gran, Pere I d'Alençon, Pere II de Borbó, Pere II de Mèdici, Pere Joan Barceló i Anguera, Pere Navarro (militar), Pere Torroella, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Pius VII, Polissena Ruffo, Ponç de Gualba, Poncianes, Pontecorvo, Presa de Squillace, Primer Imperi Francès, Primera batalla naval de Tarragona, Primera Coalició, Primera Guerra Carlina, Principat de Catalunya, Principat de Piombino, Principat de Tàrent, Privilegi de Gaeta, Prospero Colonna (1410-1463), Província de Caserta, Quarta Coalició, Rainier I de Mònaco, Ramon de Peralta, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Ramon Llull, Ravello, Rémi Joseph Isidore Exelmans, Reggio de Calàbria, Regia Marina, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regne d'Hongria (medieval), Regne de les Dues Sicílies, Regne de Portugal, Regne de Sicília, Reis Catòlics, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renat I, República Ambrosiana, República de Nàpols, República germana, República Partenopea, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Revolució de 1820, Revolució Francesa, Ricard de Mediavilla, Robert d'Anjou i Mallorca, Robert I de Nàpols, Roger de Flor, Rosa d'Or del Papa, Sabatino de Ursis, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvà, Sança de Mallorca, Sanfedisme, Santa Maria di Pozzano (Castellammare di Stabia), Santi Cosma e Damiano, Segle d'or valencià, Segona Coalició, Segona Guerra de Nàpols, Serafí Maria de Soto i Ab-Ach, Setena Coalició, Setge d'Ares, Setge d'Augusta, Setge d'Òtranto (1480), Setge d'Òtranto (1481), Setge de Cefalònia, Setge de Dénia (1707), Setge de Gerba (1432), Setge de Lleida (1707), Setge de Malta (1798–1800), Setge de Messina (1300), Setge de Morella (1707), Setge de Nàpols (1437-1442), Setge de Nàpols (1528), Setge de Salses (1503), Setge de Tàrent, Setge de Toló, Setge de Torí (1706), Setge de Tortosa (1708), Setge de València (1812), Setge de Xàtiva (1706), Setge de Xàtiva (1707), Sforza, Simone Martini, Sisena Coalició, Sixt IV, Supressió de la Companyia de Jesús, Tarentí, Tarot Sicilià, Tartana (barca), Teatre cortesà del Renaixement, Teodor Gaza, Teodor II de Montferrat, Teramo, Tercera Coalició, Terra di Lavoro, Theatrum Orbis Terrarum, Thomas-Alexandre Dumas, Tractat d'Amiens, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Barcelona (1493), Tractat de Blois (1504), Tractat de Blois (1505), Tractat de Florència (1801), Tractat de Granada (1500), Tractat de la Haia (1698), Tractat de Lió, Tractat de Lió (1504), Tractat de Lodi, Tractat de Milà, Tractat de Rastatt, Tractat de Sevilla (1729), Tractat de Tolentino, Tractat de Vaucelles, Tractat de Viena (1738), Triomf de la mort, Unió d'armes, Unificació italiana, Universitat de Nàpols – L'Oriental, Vallerotonda, Víctor Balaguer i Cirera, Vespres Sicilianes, Viatges a Itàlia de Mozart, Vilamarí (llinatge), Violant d'Aragó (reina de Nàpols), Virrei de Nàpols, William Douglas Hamilton, 1 de gener, 1 de novembre, 10 de maig, 11 d'octubre, 11 de novembre, 12 de desembre, 1297, 1299, 13 d'octubre, 1310, 1384, 14 de juliol, 1421, 1443, 15 de febrer, 1500, 1503, 1504, 1520, 1539, 16 de setembre, 1602, 1686, 1687, 17 d'agost, 17 de juny, 1705, 1740, 1748, 1749, 1752, 1782, 1801, 1806, 1815, 1816, 20 d'octubre, 24 de gener, 26 d'octubre, 27 de març, 28 de desembre, 28 de març, 3 de maig, 3 de setembre, 5 de juny, 7 de desembre, 8 de juliol. Ampliar l'índex (644 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Regne de Nàpols і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abd al-Rahman ben Hixam
Abd al-Rahman ben Hixam (1779- Marràqueix, 28 d'agost de 1859) fou soldà del Marroc del 1822 al 1859.
Nou!!: Regne de Nàpols і Abd al-Rahman ben Hixam · Veure més »
Abella de Salern
Abella (Salern, fl. ca. 1350) fou una metgessa, professora i poetessa napolitana del.
Nou!!: Regne de Nàpols і Abella de Salern · Veure més »
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Abruços · Veure més »
Accumoli
Accumoli és una localitat italiana de la província de Rieti, regió del Laci, amb 667 habitants.
Nou!!: Regne de Nàpols і Accumoli · Veure més »
Acireale
Acireale dins la província de Catània Acireale (sicilià Jaciriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Catània.
Nou!!: Regne de Nàpols і Acireale · Veure més »
Acquaviva (cognom)
Acquaviva és el cognom d'una il·lustre família italiana del Regne de Nàpols, i que va tenir en feu molts béns arrels en els Abruços i en la Marca d'Ancona, i llur principal residència en un castell situat als peus del Gran Sasso d'Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Acquaviva (cognom) · Veure més »
Alan II d'Avaugour
Alain II d'Avaugour (nascut el 1224 mort cap a 1267) hereu d'Avaugour i del Goëlo, senyor de Dinan.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alan II d'Avaugour · Veure més »
Alberico da Barbiano
Alberico da Barbiano El Gran (Barbiano di Cotignola, 1344 – Castello di Pieve del Vescovo, 26 d'abril de 1409) fou un condottiero italià, comte de Cunio.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alberico da Barbiano · Veure més »
Alessandro Valignano
Alessandro Valignano o Valignani (Chieti, Regne de Nàpols 1539 - Macau 1606), jesuita italià que va fer de missioner a l'Índia, Xina i especialment al Japó i va ser un dels més grans i influents missioners de la història.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alessandro Valignano · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Regne de Nàpols і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons II de Nàpols
Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alfons II de Nàpols · Veure més »
Alfons Maria de Liguori
Alfons Maria de Liguori (Marianella, Nàpols, 27 de setembre de 1696 - Nocera de' Pagani, 1 d'agost de 1787) fou un teòleg i missioner italià, fundador de la Congregació del Santíssim Redemptor en 1732.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alfons Maria de Liguori · Veure més »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Nou!!: Regne de Nàpols і Alfons XII d'Espanya · Veure més »
Alfonso Carafa
Alfonso Carafa (Nàpols, 16 de juliol de 1540 - Nàpols, 29 de d'agost de 1565) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià, besnet de Gian Pietro Carafa, que va ser Papa entre 1555 i 1559 sota el nom de Pau IV, i no va dubtar a envoltar-se d'un gran nombre de familiars als quals confià els llocs més importants i rendibles dels Estats pontificis.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alfonso Carafa · Veure més »
Alfonso de Ávalos
Alfonso de Ávalos i d'Aquino també anomenat Alonso de Ávalos (Ischia, 1502 - 31 de març de 1546) fou un militar i Condottiero del Regne de Nàpols, d'origen espanyol, al servei de l'Emperador Carles V. Va ser marquès de Pescara i del Vasto.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alfonso de Ávalos · Veure més »
Alife
Alife és una antiga i petita vila de la Terra di Lavoro del Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alife · Veure més »
Alonso Balmaseda
Alonso de Balmaseda fou un religiós agustí d'origen andalús, natural de la ciutat de Lucena que fou bisbe de Cassano (1670 - 1673) i de Girona (1673 -1679).
Nou!!: Regne de Nàpols і Alonso Balmaseda · Veure més »
Alonso de Contreras
, nom amb que és conegut Alonso Guillén y Contreras, va ser un militar i corsari castellà, cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, molt conegut per haver estat autor d'una obra autobiogràfica, una de les poques que hi ha de soldats del Segle d'Or.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alonso de Contreras · Veure més »
Alvito (Itàlia)
Alvito és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci, situat al sud de Roma.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alvito (Itàlia) · Veure més »
Amadeu VI de Savoia
Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.
Nou!!: Regne de Nàpols і Amadeu VI de Savoia · Veure més »
Amatrice
Amatrice (L'Amatrìci en dialecte sabí) és una localitat italiana de 2.650 habitants, pertanyent a la província de Rieti, a la regió del Laci.
Nou!!: Regne de Nàpols і Amatrice · Veure més »
Ana de Mendoza de la Cerda
Ana de Mendoza de la Cerda y de Silva y Álvarez de Toledo (Cifuentes, 29 de juny de 1540 - Pastrana, 2 de febrer de 1592) va ser una noble espanyola que va ostentar els títols de II duquessa de Francavilla, II princesa de Melito, II comtessa d'Aliano i II marquesa d'Algecilla per dret propi, i de princesa d'Eboli, duquessa d'Estremera, duquessa de Pastrana i marquesa de Diano pel seu matrimoni amb Ruy Gómez de Silva, noble portuguès i privat del rei Felipe II, per la qual cosa és coneguda popularment com la Princesa d'Eboli.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ana de Mendoza de la Cerda · Veure més »
Andrea Doria
Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Andrea Doria · Veure més »
Andrea Mateo d'Acquaviva
Andrea Mateo d'Acquaviva (1456-1528) fou un literat i il·lustre protector de les ciències.
Nou!!: Regne de Nàpols і Andrea Mateo d'Acquaviva · Veure més »
Andrei Razumovski
El comte (més tard príncep) Andrei Kiríl·lovitx Razumovski (Андре́й Кири́ллович Разумо́вский (2 de novembre de 1752 - 23 de setembre de 1836) fou un diplomàtic rus que va passar molts anys de la seva vida a Viena. El seu cognom pot aparèixer transliterat de manera diferent segons les fonts: Razumovsky, Rasumofsky i Rasoumoffsky.
Nou!!: Regne de Nàpols і Andrei Razumovski · Veure més »
Andreu d'Hongria
Escut heràldic d'Andreu d'Hongria Andreu d'Hongria o Andreu I de Nàpols (Aversa 30 d'octubre de 1327 - Aversa 18 de setembre de 1345), príncep d'Hongria, comte consort de Provença i rei consort de Nàpols (1343-1345).
Nou!!: Regne de Nàpols і Andreu d'Hongria · Veure més »
Angelo Acciaiuoli (bisbe)
Angelo Acciaiuoli (Florència, 1298 — Nàpols, 1357) fou monjo de l'ordre dels Predicadors que va professar els vots el 1314 i altra vegada al monestir de Santa Maria Novella de Florència el 1317.
Nou!!: Regne de Nàpols і Angelo Acciaiuoli (bisbe) · Veure més »
Antoni de Meca i Cardona
fou un militar català de darreries del i principis del.
Nou!!: Regne de Nàpols і Antoni de Meca i Cardona · Veure més »
Antonio Sancho de Benevent
Fra Antonio Sancho de Benevent (Benevent, Regne de Nàpols - Alfauir, Regne de València, segle XVI) va ser un artista orfebre renaixentista i monjo del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a la Safor.
Nou!!: Regne de Nàpols і Antonio Sancho de Benevent · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Regne de Nàpols і Aragó (cognom) · Veure més »
Arbitrisme
L'arbitrisme és el nom genèric que es dona a un corrent de pensament polític i econòmic desenvolupat en la Monarquia Hispànica, fonamentalment en la Corona de Castella, durant la segona meitat del i el, relacionada intel·lectualment amb l'anomenada Escola de Salamanca.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arbitrisme · Veure més »
Arce (Itàlia)
Arce (en napolità: Arcë) és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arce (Itàlia) · Veure més »
Arpino
Arpino (escrit Arpinë en dialecte local) és un municipi de la província de Frosinone, al Laci (Itàlia).
Nou!!: Regne de Nàpols і Arpino · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Chieti-Vasto
cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Lanciano-Ortona
La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arquitectura neoclàssica · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Regne de Nàpols і Arquitectura romànica · Veure més »
Art antic
84-376-0194-0.
Nou!!: Regne de Nàpols і Art antic · Veure més »
Assalt al castell d'Alaró
L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.
Nou!!: Regne de Nàpols і Assalt al castell d'Alaró · Veure més »
Òtranto
Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.
Nou!!: Regne de Nàpols і Òtranto · Veure més »
Étienne-Jacques-Joseph Macdonald
Etienne-Jacques-Joseph-Alexandre MacDonald (17 de novembre del 1765, Sedan - 25 de setembre de 1840, Beaulieu-sur-Loire) fou un militar francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Étienne-Jacques-Joseph Macdonald · Veure més »
Balduí II de Courtenay
Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí.
Nou!!: Regne de Nàpols і Balduí II de Courtenay · Veure més »
Baralla de cartes
Tarot de Visconti - Sforza Una baralla de cartes és un joc de naips o cartes de joc, en general 48.
Nou!!: Regne de Nàpols і Baralla de cartes · Veure més »
Baronia d'Arcàdia
La baronia d'Arcàdia fou un feu del Principat d'Acaia, establert a l'inici de la conquesta i concedit el 1209 a Jofré I de Villehardouin, mariscal de Romania, que ja havia rebut anteriorment la baronia de Kalamata.
Nou!!: Regne de Nàpols і Baronia d'Arcàdia · Veure més »
Baronia de Bellpuig
La Baronia de Bellpuig fou una jurisdicció feudal concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d'Anglesola, senyor de Verdú.
Nou!!: Regne de Nàpols і Baronia de Bellpuig · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalla d'Ascoli
La Batalla d'Ascoli de 10 d'abril de 1392 fou un dels combats de la guerra civil pel Regne de Nàpols entre Lluís II de Provença i el seu cosí Ladislau I de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla d'Ascoli · Veure més »
Batalla d'Aversa
La Batalla d'Aversa de 1394 fou un dels combats de la guerra civil pel Regne de Nàpols entre Lluís II de Provença i el seu cosí Ladislau I de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla d'Aversa · Veure més »
Batalla d'Elchingen
Batalla de les guerres napoleòniques que va tenir lloc el 14 d'octubre del 1805 a la plana d'Elchingen, Baviera, al nord-est d'Ulm, (Alemanya).
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla d'Elchingen · Veure més »
Batalla d'Ostrovno
La batalla d'Ostrovno va ser un combat que va tenir lloc el 25 de juliol de 1812, entre les forces franceses sota el comandament del rei de Nàpols Joachim Murat i les forces russes sota el general Ostermann-Tolstoi i que va acabar amb les forces russes retirant-se del camp de batalla.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla d'Ostrovno · Veure més »
Batalla d'Ulm
El camp de batalla d'Elchingen, amb el monestir del mateix nom al fons La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla d'Ulm · Veure més »
Batalla de Bicocca
La batalla de Bicocca fou el combat lliurat el 27 d'abril de 1522 durant la Guerra d'Itàlia de 1521–26, a prop de la localitat del mateix nom, situada a l'antic Ducat de Milà.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Bicocca · Veure més »
Batalla de Bulgnéville
La batalla de Bulgnéville va tenir lloc el 2 de juliol de 1431 entre els exèrcits dels cosins Renat I d'Anjou i Antoni de Vaudémont sobre partició del ducat de Lorena després de la mort del duc Carles II de Lorena.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Bulgnéville · Veure més »
Batalla de Calcinato
La batalla de Calcinato es va lliurar en el marc de la guerra de successió espanyola a la rodalia de Calcinato, Itàlia, el 19 d'abril de 1706, entre les tropes franco-espanyoles del mariscal Vendôme (41.000 homes) i les austríaques del general Reventlow (19.000 homes).
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Calcinato · Veure més »
Batalla de Cassano (1705)
La batalla de Cassano de 1705 es va lliurar el 16 d'agost del 1705 a Cassano d'Adda (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Cassano (1705) · Veure més »
Batalla de Catanzaro
La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Catanzaro · Veure més »
Batalla de Ceresole
La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Ceresole · Veure més »
Batalla de Falconara
La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Falconara · Veure més »
Batalla de Gagliano
La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Gagliano · Veure més »
Batalla de Garellano
La batalla del Garellano, del riu Garellano, del Garigliano o del riu Garigliano (28 i 29 de desembre de 1503) fou un enfrontament bèl·lic entre tropes franceses i espanyoles durant la segona guerra de Nàpols, amb victòria de les segones, entre les ribes del riu Garellano (en italià Garigliano) i Gaeta (província de Latina, Lacio, Itàlia).
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Garellano · Veure més »
Batalla de la Marina
La Batalla de la Marina fou un dels combats entre angevins, partidaris de Lluís III d'Anjou, i alfonsins, partidaris d'Alfons el Magnànim, per establir el successor al tron del Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de la Marina · Veure més »
Batalla de Le Castella
Le Castella va ser espectador entre les tropes de Guillem Estendart, capità de les tropes angevines de Carles II d'Anjou que va decidir reconquerir totes les terres perdudes, i Roger de Llúria, que es trobava a Messina, va ser cridat per a defensar Rocca Imperiale, als territoris amenaçats.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Le Castella · Veure més »
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Leipzig · Veure més »
Batalla de Marengo
La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Marengo · Veure més »
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Pavia · Veure més »
Batalla de Ponça (1300)
La batalla de Ponça del 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Ponça (1300) · Veure més »
Batalla de Sant Quintí (1557)
La Batalla de Sant Quintí està dins les Guerres Italianes, que enfrontà a les Espanyes amb el Regne de França al segle XVI.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Sant Quintí (1557) · Veure més »
Batalla de Seminara (1503)
La batalla de Seminara del 21 d'abril de 1503, lliurada en el context de la guerra de Nàpols, va enfrontar a les tropes franceses de Bérault Stuart d'Aubigny contra les espanyoles comandades per Fernando de Andrade, resultant en la victòria d'aquestes últimes.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Seminara (1503) · Veure més »
Batalla de Tolentino
La Batalla de Tolentino va ser una batalla que es va lliurar sobre el 2-3 de maig de 1815, prop de Tolentino, regne de Nàpols, en el que ara és les Marques, Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Tolentino · Veure més »
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Trafalgar · Veure més »
Batalla del golf de Nàpols
La batalla del golf de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorreguda el 5 de juny de 1284.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla del golf de Nàpols · Veure més »
Batalla del Nil
Mapa de les posicions i moviments durant la Batalla. Les naus britàniques en vermell, les naus franceses, en blau La batalla del Nil, fou una important batalla naval important durant les Guerres Revolucionàries Franceses entre una flota britànica ordenada per Horatio Nelson i una flota francesa comandada per François-Paul Brueys D'Aigalliers.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla del Nil · Veure més »
Batalla dels Comtes
La batalla dels Comtes o batalla de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols que tingué lloc el 23 de juny de 1287.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla dels Comtes · Veure més »
Batalla naval d'Orbetello
La Batalla naval d'Orbetello de 1646 fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla naval d'Orbetello · Veure més »
Batalla naval de Cartagena
La Batalla naval de Cartagena de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla naval de Cartagena · Veure més »
Batalla naval de Ponça (1435)
La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla naval de Ponça (1435) · Veure més »
Bérault Stuart d'Aubigny
Bérault Stuart, III senyor d'Aubigny (c. 1452 - Corstorphine, Escòcia, 1508), va ser un noble francès d'ascendència escocesa, diplomàtic i militar destacat en les guerres italianes.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bérault Stuart d'Aubigny · Veure més »
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Nou!!: Regne de Nàpols і Beatriu I de Provença · Veure més »
Benedetto Cotrugli
Benedetto Cotrugli (també Benedikt "Beno" Kotruljević, 1416, Dubrovnik - 1469, Aquila), mercader, economista, científic, diplomàtic i humanista.
Nou!!: Regne de Nàpols і Benedetto Cotrugli · Veure més »
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Nou!!: Regne de Nàpols і Benet XIII (papa) · Veure més »
Bernardino de Mendoza
Bernardino de Mendoza Bernardino de Mendoza (1501-1557), Era fill de Íñigo López de Mendoza i Quiñones, primer marquès de Mondéjar, de la Casa de Mendoza.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bernardino de Mendoza · Veure més »
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bernat de Sarrià · Veure més »
Bernat I de Vilamarí
Bernat I de Vilamarí († 1463) fou un noble i militar català del llinatge de Vilamarí.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bernat I de Vilamarí · Veure més »
Bernat Icart
Bernat Icart (Catalunya, finals del segle XV) fou un compositor català.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bernat Icart · Veure més »
Bertrand du Pouget
Bertrand du Pouget —Bertrando del Poggetto — (1280 – 3 de febrer de 1352) va ser un diplomàtic papal i cardenal francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bertrand du Pouget · Veure més »
Biagio Assereto
Biagio Assereto fou un almirall genovès del.
Nou!!: Regne de Nàpols і Biagio Assereto · Veure més »
Bisbat d'Alife-Caiazzo
El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »
Bisbat d'Isernia-Venafro
El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »
Bisbat de Castellaneta
El bisbat de Castellaneta —diocesi di Castellaneta; Dioecesis Castellanetensis — és una diòcesi de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bisbat de Castellaneta · Veure més »
Bisbat de Conversano-Monopoli
La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »
Blanca de Montferrat
Blanca de Montferrat o Blanca Paleòleg de Montferrat (Casale Monferrato, Montferrat 1472 - Torí, Savoia 1519) fou una princesa de Montferrat i duquessa consort de Savoia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Blanca de Montferrat · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Regne de Nàpols і Blanca de Nàpols · Veure més »
Blanca Maria Visconti
Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.
Nou!!: Regne de Nàpols і Blanca Maria Visconti · Veure més »
Bona de Luxemburg
saltiri Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bona de Luxemburg · Veure més »
Bona Sforza
Bona Sforza d'Aragó o de Milà (Vigevano, 2 de febrer del 1494 - Bari, 19 de novembre del 1557) va ser reina de Polònia i gran duquessa de Lituània des del 1518.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bona Sforza · Veure més »
Bonifaci I de Montferrat
Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bonifaci VIII · Veure més »
Bonna de Savoia
Imatge de la tomba de Bonna de Savoia. Bonna de Savoia (en italià: Bona di Savoia) (Chambéry, Ducat de Savoia 1449 - Fossano 1503) fou una princesa de Savoia i duquessa consort de Milà.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bonna de Savoia · Veure més »
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bríndisi · Veure més »
Brigantaggio
Viatgers assaltats pels brigants, pintura de Bartolomeo Pinelli (1817). Brigantaggio és un terme que designa el bandolerisme que es va donar a Itàlia, sobretot a finals del i durant el primer decenni del segle següent.
Nou!!: Regne de Nàpols і Brigantaggio · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Regne de Nàpols і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Camilla Battista da Varano
va ser una princesa i una religiosa, mística, humanista i abadessa clarissa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Camilla Battista da Varano · Veure més »
Campanya a la Mediterrània de 1798
La Campanya a la Mediterrània de 1798 la van constituir una sèrie de batalles que van tenir lloc en el Mediterrani contra la flota francesa sota el comandament del general Napoleó Bonaparte.
Nou!!: Regne de Nàpols і Campanya a la Mediterrània de 1798 · Veure més »
Campanya d'Itàlia (1796-1797)
La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.
Nou!!: Regne de Nàpols і Campanya d'Itàlia (1796-1797) · Veure més »
Campanya de l'Adriàtic
La campanya de l'Adriàtic va ser un dels teatres de guerra menors durant les Guerres Napoleòniques, on una sèrie de petits esquadrons de la Marina Reial Britànica i creuers independents assetjar al conjunt de les forces navals del Primer Imperi Francès, el Regne d'Itàlia, les Províncies Il·líries i el Regne de Nàpols entre el 1807 i el 1814 al Mar Adriàtic.
Nou!!: Regne de Nàpols і Campanya de l'Adriàtic · Veure més »
Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.
Nou!!: Regne de Nàpols і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Campània · Veure més »
Campionat del món d'escacs
El Campionat del món d'escacs és la competició que se celebra per determinar el Campió del Món d'escacs absolut.
Nou!!: Regne de Nàpols і Campionat del món d'escacs · Veure més »
Canal d'Òtranto
Canal d'Òtranto, s.XVII El canal d'Òtranto és un estret de la mar Mediterrània que separa les penínsules Itàlica i Balcànica.
Nou!!: Regne de Nàpols і Canal d'Òtranto · Veure més »
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Nou!!: Regne de Nàpols і Capella Sixtina · Veure més »
Carles de Lannoy
Carles de Lannoy,senyor de Sanzeilles, Erquelinnes i Maingoval (Valenciennes, ca. 1487 - Gaeta, 23 de setembre de 1527), noble borgonyó nomenat virrei de Nàpols (1522 a 1527).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles de Lannoy · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles de Viana · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles II d'Anjou · Veure més »
Carles II de Savoia
Carles II de Savoia o Carles Joan Amadeu de Savoia (Torí, Ducat de Savoia, avui en dia forma part del Piemont, 1490 - Moncalieri, 16 d'abril de 1496) fou el duc de Savoia entre 1490 i 1496.
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles II de Savoia · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles III de Nàpols · Veure més »
Carles IV d'Espanya
Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles IV d'Espanya · Veure més »
Carles Manuel III de Sardenya
Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles Manuel III de Sardenya · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles VIII de França · Veure més »
Carlo Maria Caracciolo
Carlo Maria Caracciolo, duc de San Giorgio (1616 - Barcelona, 26 de gener de 1641) fou un militar del Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Carlo Maria Caracciolo · Veure més »
Carlotisme
El carlotisme va ser el projecte polític per crear en el Virregnat del Riu de la Plata una monarquia independent, el titular seria la infanta Carlota Joaquima de Borbó, germana del rei Ferran VII d'Espanya, esposa i princesa consort del príncep regent Joan IV de Portugal.
Nou!!: Regne de Nàpols і Carlotisme · Veure més »
Casa de Borbó-Parma
Bandera del Ducat de Parma. Escut del Ducat de Parma. La casa de Borbó-Parma fou la branca borbònica espanyola que regnà de 1748 el 1859 en el ducat de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris situats en el marge dret del riu Po a partir del Piemont.
Nou!!: Regne de Nàpols і Casa de Borbó-Parma · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Regne de Nàpols і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal d'Àustria
Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Casal d'Àustria · Veure més »
Castel Capuano
El Castel Capuano és un castell d'origen normand situat al final de l'actual Via dei Tribunali i és seu de la secció civil del tribunal de Nàpols, Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Castel Capuano · Veure més »
Castel Sant'Elmo
El Castel Sant'Elmo és un castell medieval i actualment un museu (Museo Napoli Novecento 1910-1980).
Nou!!: Regne de Nàpols і Castel Sant'Elmo · Veure més »
Castell de l'Ou
El Castell de l'Ou (en napolità i italià:, nom llatí) és el castell més antic de la ciutat de Nàpols, situat en una península a l'extrem del golf que hi ha a l'oest d'aquesta ciutat.
Nou!!: Regne de Nàpols і Castell de l'Ou · Veure més »
Castell de Torredembarra
El Castell-Palau de Torredembarra està situat a Torredembarra (Tarragonès), considerat un dels edificis renaixentistes més notables de Catalunya que en substitueix un d'anterior documentat el 1057.
Nou!!: Regne de Nàpols і Castell de Torredembarra · Veure més »
Castell Nou de Nàpols
El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.
Nou!!: Regne de Nàpols і Castell Nou de Nàpols · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Regne de Nàpols і Catalanisme · Veure més »
Català al món
Territoris de llengua catalana arreu del món. El català al món és el conjunt de parlants de català arreu del món, en les diferents variants, i sigui la seva llengua materna o no.
Nou!!: Regne de Nàpols і Català al món · Veure més »
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Nou!!: Regne de Nàpols і Català modern · Veure més »
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Nou!!: Regne de Nàpols і Catedral de Palerm · Veure més »
Catedral de Sevilla
La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.
Nou!!: Regne de Nàpols і Catedral de Sevilla · Veure més »
Caterina de Courtenay
Caterina de Courtenay o Caterina I de Constantinoble (25 de novembre del 1274 – 11 d'octubre del 1307), fou emperadriu nominal de l'Imperi Llatí del 1283 al 1307, encara que sempre va viure en l'exili.
Nou!!: Regne de Nàpols і Caterina de Courtenay · Veure més »
Caterina de Valois-Courtenay
Caterina de Valois-Courtenay (1303 - 20 setembre del 1346), fou emperadriu titular de Constantinoble.
Nou!!: Regne de Nàpols і Caterina de Valois-Courtenay · Veure més »
Catherine-Dominique de Pérignon
Catherine-Dominique de Pérignon, marquès de Granada (Grenade-sur-Garonne, 31 de maig de 1754 - 25 de desembre de 1818) va ser Mariscal de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Catherine-Dominique de Pérignon · Veure més »
Cave
Cave és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 42 km al sud-est de Roma.
Nou!!: Regne de Nàpols і Cave · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Regne de Nàpols і Càpua · Veure més »
Ceràmica de Manises
British Museum La ceràmica de Manises, al País Valencià, està representada per la variada fàbrica d'aquest important focus de terrisseria, que de terrissa i pisa, tradicionals des del s. XIV, ha evolucionat cap a la producció de diversos tipus de pastes ceràmiques (pisa fina, majòlica, porcellana, gres) i vernís.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ceràmica de Manises · Veure més »
Cerignola
Cerignola és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Cerignola · Veure més »
Chiaramonte
Els Chiaramonte, també coneguts com Chiaromonte, Chiaramonti o, en català, com els Claramunt de Sicília, són la branca noble siciliana de l'ancestral familia catalana dels Claramunt.
Nou!!: Regne de Nàpols і Chiaramonte · Veure més »
Cinquena Coalició
La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Cinquena Coalició · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Regne de Nàpols і Cisma d'Occident · Veure més »
Cittareale
Cittareale és un comune (municipi) de la Província de Rieti, a la regió italiana del Laci, situat a uns 100 km al nord-est de Roma i a uns 35 km al nord-est de Rieti.
Nou!!: Regne de Nàpols і Cittareale · Veure més »
Civita Castellana
Civita Castellana és una comuna d'Itàlia situada a la província de Viterbo, a la regió del Laci, al centre de la península italiana.
Nou!!: Regne de Nàpols і Civita Castellana · Veure més »
Clelia Grillo Borromeo
Clelia Grillo Borromeo (Gènova, juliol de 1684 - Milà, 23 d'agost de 1777) va ser una noble italiana aficionada a les ciències naturals i a les matemàtiques, organitzadora d'un saló de reunions científiques en el seu palau de Milà.
Nou!!: Regne de Nàpols і Clelia Grillo Borromeo · Veure més »
Climent X
Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.
Nou!!: Regne de Nàpols і Climent X · Veure més »
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Nou!!: Regne de Nàpols і Climent XI · Veure més »
Combat de Malta
El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.
Nou!!: Regne de Nàpols і Combat de Malta · Veure més »
Comerç català medieval
Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.
Nou!!: Regne de Nàpols і Comerç català medieval · Veure més »
Comtat d'Almenara
El Comtat d'Almenara fou una jurisdicció senyorial adquirida al segle XIV per la família Pròixita, i incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, originari del Regne de Nàpols: al web de l'Ajuntament d'Almenara Membres de la família han sigut Virreis, Almiralls, Generals, Governadors, Canonges, Capitans, Poetes, Majordoms Reials, Ambaixadors, Consellers Reials i Camarlencs de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Regne de Nàpols і Comtat d'Almenara · Veure més »
Comtat d'Avellino
El comtat d'Avellino fou un títol nobiliari del Regne de Nàpols concedit per Ferran el Catòlic el 1456, a Galceran de Requesens i Joan de Soler.
Nou!!: Regne de Nàpols і Comtat d'Avellino · Veure més »
Comtat de Lecce
El Comtat de Lecce (1055 - 1463) fou una jurisdicció feudal normanda del sud de la península italiana, que agafava el seu nom de la capital Lecce.
Nou!!: Regne de Nàpols і Comtat de Lecce · Veure més »
Comtat de Palamós
El Comte de Palamós va ser un títol concedit per Ferran el Catòlic en 1484 al noble català Galcerán de Requesens i Joan de Soler, Baró de Calonge, qui també va rebre els títols de Comte de Trivento i Avellino, pels seus lleials serveis al Regne de Nàpols, a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella, tant polítics com militars.
Nou!!: Regne de Nàpols і Comtat de Palamós · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Regne de Nàpols і Comtat de Provença · Veure més »
Comtat de Trivento
El comtat de Trivento fou un títol nobiliari concedit al Regne de Nàpols, el 1456, a Galceran de Requesens i Joan de Soler.
Nou!!: Regne de Nàpols і Comtat de Trivento · Veure més »
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conclave · Veure més »
Conclave de 1370
El Conclave de 1370 es va celebrar després de la mort del papa Urbà V i en resultà elegit el cardenal Pierre Roger de Beaufort, que va prendre el nom de Gregori XI i va ser l'últim papa del Papat d'Avinyó.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conclave de 1370 · Veure més »
Conclave de 1458
El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conclave de 1458 · Veure més »
Conclave de 1484
El conclave dut a terme entre el 26 i el 29 d'agost de 1484, va acabar amb l'elecció d'Innocenci VIII després de la mort del Papa Sixt IV.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conclave de 1484 · Veure més »
Conclave de 1689
El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conclave de 1689 · Veure més »
Conclave de 1691
El conclave de 1691 es va convocar a la mort d'Alexandre VIII i va acabar amb l'elecció del cardenal Antonio Pignatelli, que regnà com a Papa amb el nom d'Innocenci XII.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conclave de 1691 · Veure més »
Conclave de 1740
El conclave papal de 1740, convocat després de la mort del papa Climent XII el 6 de febrer de 1740, va ser un dels conclaves més llargs des del (s'estengué entre el 18 de febrer i el 17 de d'agost de 1740).
Nou!!: Regne de Nàpols і Conclave de 1740 · Veure més »
Conclave de 1758
El conclave de 1758, convocat després de la mort del Papa Benet XIV, i va acabar amb l'elecció del cardenal Carlo Rezzonico, que va prendre el nom de Climent XIII.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conclave de 1758 · Veure més »
Conclave de 1769
El conclave de 1769 va ser convocat després de la mort del Papa Climent XIII, i va acabar amb l'elecció del cardenal Lorenzo Ganganelli, que va prendre el nom de Climent XIV.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conclave de 1769 · Veure més »
Concordat de 1753
El concordat de 1753 va ser un tractat entre Espanya i la Santa Seu en el marc del regnat de Ferran VI d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Concordat de 1753 · Veure més »
Congregacions de l'Orde del Cister
L'orde cistercenc s'organitza en congregacions monastiques i en alguns monestir autònoms, sense lligam amb cap congregació.
Nou!!: Regne de Nàpols і Congregacions de l'Orde del Cister · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conquesta de Navarra · Veure més »
Conquesta de Sardenya (1717)
La conquesta de Sardenya, també coneguda com l'expedició de Sardenya de 1717, va tenir lloc entre els mesos d'agost i novembre de 1717 entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic, i va anar a més el succés desencadenant de la Guerra de la Quàdruple Aliança.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conquesta de Sardenya (1717) · Veure més »
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Consell d'Espanya
El Consell d'Espanya o Consell Suprem d'Espanya fou un òrgan de govern creat per l'emperador Carles VI, després de la caiguda de Barcelona en poder borbònic el 1714.
Nou!!: Regne de Nàpols і Consell d'Espanya · Veure més »
Consell d'Itàlia
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Itàlia o oficialment Consell Suprem d'Itàlia, era l'organisme que atenia els assumptes italians per a la monarquia espanyola dels Àustries.
Nou!!: Regne de Nàpols і Consell d'Itàlia · Veure més »
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Nou!!: Regne de Nàpols і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »
Consistoris de Pius IV
Pius IV Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius IV, amb la indicació de tots els nous cardenals creats (46 nous cardenals en 4 consistoris).
Nou!!: Regne de Nàpols і Consistoris de Pius IV · Veure més »
Consort Britànica
Aquest títol fa referència a aquelles persones que van ser consorts dels sobirans dels regnes que van formar part del que actualment és el Regne Unit.
Nou!!: Regne de Nàpols і Consort Britànica · Veure més »
Constança Claramunt de Sicília
Constança de Claramunt (en català), Constanza Chiaramonti (en sicilià) o Costanza Chiaramonte o Chiaromonte (en italià) (1377 circa – 1423), fou una reina de Nàpols, de Sicília i d'Hongria, pertanyent a la família catalana dels Claramunt, establerta a Sicília a partir del control de l'illa per part del rei català Pere el Gran, després l'episodi de les Vespres Sicilianes.
Nou!!: Regne de Nàpols і Constança Claramunt de Sicília · Veure més »
Constança de Sicília i de Caríntia
Constança de Sicília (1324 - 1355), infanta de Sicília i regent de Sicília (1352-1354).
Nou!!: Regne de Nàpols і Constança de Sicília i de Caríntia · Veure més »
Convent de Sant Doménec (València)
El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.
Nou!!: Regne de Nàpols і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Regne de Nàpols і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Barcelona (1705-1706)
Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.
Nou!!: Regne de Nàpols і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »
Corts de Montsó (1435-1436)
Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.
Nou!!: Regne de Nàpols і Corts de Montsó (1435-1436) · Veure més »
Cosenza
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).
Nou!!: Regne de Nàpols і Cosenza · Veure més »
Cosme I de Mèdici
Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.
Nou!!: Regne de Nàpols і Cosme I de Mèdici · Veure més »
Costanzo I Sforza
Costanzo I Sforza (5 de juliol del1447 - 19 de juliol del 1483) va ser un condottiero italià, senyor de Pesaro i Gradara.
Nou!!: Regne de Nàpols і Costanzo I Sforza · Veure més »
Crisi del 1640
La crisi del 1640 és l'expressió per denominar la crisi política més greu que visqué la Monarquia Hispànica dels Àustria i que hagués pogut enfonsar-la (de fet es produí la secessió del Regne de Portugal).
Nou!!: Regne de Nàpols і Crisi del 1640 · Veure més »
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »
Cristina de Dinamarca
Cristina de Dinamarca (Nyborg, Unió de Kalmar 1521 - Tortona, Ducat de Milà 1590) fou una princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Milà i regent del Ducat de Lorena (1545-1552).
Nou!!: Regne de Nàpols і Cristina de Dinamarca · Veure més »
Cristina de Suècia
, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.
Nou!!: Regne de Nàpols і Cristina de Suècia · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Regne de Nàpols і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Croada de Despenser
La croada del bisbe Despenser o croada del bisbe de Norwich fou una expedició militar del 1383 per assistir la ciutat de Gant contra els partidaris de l'antipapa Climent VII, liderada per Henry le Despenser.
Nou!!: Regne de Nàpols і Croada de Despenser · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Regne de Nàpols і Croades · Veure més »
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »
Dalmau de Rocabertí i d'Erill
Dalmau de Rocabertí i d'Erill (? - 1479) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dalmau de Rocabertí i d'Erill · Veure més »
David (Miquel Àngel)
El David, de vegades anomenat David de Miquel Àngel, és una obra renaixentista de Michelangelo Buonarroti que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència.
Nou!!: Regne de Nàpols і David (Miquel Àngel) · Veure més »
Dècada del 1500
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dècada del 1500 · Veure més »
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Nou!!: Regne de Nàpols і Decadència · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia · Veure més »
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia d'Anjou · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Dionís Jeroni Jorba
Dionís Jeroni Jorba (Barcelona, segle XVI — Barcelona), fou un catedràtic de lleis i humanitats a Barcelona, autor d'una crònica apologètica d'aquesta ciutat i de diverses obres de temàtica jurídica i aristotèlica, entre altres.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dionís Jeroni Jorba · Veure més »
Dobler
Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dobler · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: Regne de Nàpols і Doctor de l'Església · Veure més »
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Nou!!: Regne de Nàpols і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »
Domenico Cimarosa
Domenico Cimarosa (Aversa, Regne de Nàpols, 17 de desembre de 1749 - Venècia, 11 de gener de 1801) fou un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, que combinà la seva vasta producció operística, principalment en el camp de l'opera buffa, amb una activa composició de música religiosa i algunes peces instrumentals.
Nou!!: Regne de Nàpols і Domenico Cimarosa · Veure més »
Dones a Itàlia
La condició de la dona a Itàlia ha experimentat molts canvis positius al llarg del temps, i les dones han vist com les han reconegut durant els segles i més drets que anteriorment eren reconeguts només per als homes.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dones a Itàlia · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Regne de Nàpols і Duc · Veure més »
Ducat d'Amalfi
El Ducat d'Amalfi és un títol nobiliari espanyol creat el 13 de novembre de 1642 per Felip IV de Castella a favor d'Ottavio Piccolomini d'Aragó.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ducat d'Amalfi · Veure més »
Ducat de Berg
El Ducat de Berg, fins al 1380 Comtat de Berg, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de Renània.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ducat de Berg · Veure més »
Ducat de Montalto
Vista de Montalto Uffugo. El Ducat de Montalto, és un títol nobiliari en referència a la localitat de Montalto, al Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ducat de Montalto · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ducat de Naxos · Veure més »
Ducat de Nàpols
El ducat de Nàpols, que va néixer com a província romana d'Orient dirigida per un governador militar (dux), aviat va passar a convertir-se en un estat independent, que va tenir una longevitat de cinc segles durant l'alta edat mitjana, paral·lela a la invasió longobarda de la Itàlia peninsular.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ducat de Nàpols · Veure més »
Ducat de Sora
El Ducat de Sora va ser un Estat semi-independent a la península Itàlica, creat el 1443 per Alfons V d'Aragó i dissolt el 1796.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ducat de Sora · Veure més »
Ducat de Terranova
El Ducat de Terranova és un títol nobiliari del Regne de Nàpols concedit per Ferran el Catòlic, llavors duc d'Apulia i Calàbria, per Real Cèdula d'11 d'abril de 1502 a Gonzalo Fernández de Còrdova, el Gran Capità.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ducat de Terranova · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Regne de Nàpols і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Regne de Nàpols і Eixample de Barcelona · Veure més »
Elionor de Nàpols
Elionor de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1450 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 1493) fou una princesa de Nàpols que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Regne de Nàpols і Elionor de Nàpols · Veure més »
Enric de Castella el Senador
Enric de Castella, dit el Senador (6 de març de 1230 – Roa, 11 d'agost de 1303), fou infant de Castella.
Nou!!: Regne de Nàpols і Enric de Castella el Senador · Veure més »
Enric III de Bar
Enric III de Bar, nascut el 1259, mort a Nàpols el setembre de 1302, va ser comte de Bar de 1291 a 1302.
Nou!!: Regne de Nàpols і Enric III de Bar · Veure més »
Ercole Consalvi
Ercole Consalvi (Roma, 8 de juny de 1757 - Anzio, 24 de gener de 1824) fou un eclesiàstic i cardenal italià, dos cops secretari d'estat de la Santa Seu, considerat per la historiografia com un dels personatges cabdals no només de la història de l'Església, sinó de la diplomàcia moderna.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ercole Consalvi · Veure més »
Escac d'Ognina
Lescac d'Ognina fou una batalla naval combatuda al Golf de Catània el 1356 entre els partidaris del Regne de Nàpols i els partidaris del Regne de Sicília amb victòria siciliana.
Nou!!: Regne de Nàpols і Escac d'Ognina · Veure més »
Escola napolitana d'òpera
L'Escola napolitana fou un grup de compositors del nascuts o actius al Regne de Nàpols, dedicats majoritàriament a l'òpera i a l'oratori i caracteritzats pel fet d'haver creat un estil que acabà essent general en l'òpera italiana d'aquell segle.
Nou!!: Regne de Nàpols і Escola napolitana d'òpera · Veure més »
Escoles de pintura italiana
Giotto di Bondone, ''NOLI ME TANGERE (Crist resucitat i Maria Magdalena'', (vers 1304). Capella de l'Arena (o dels Scrovegni). Pàdua. Pàdua Les escoles italianes de pintura són les escoles artístiques que la historiografia ha definit entre els mestres de la pintura italiana, agrupant-los per les ciutats on van realitzar el seu aprenentatge, van establir els seus tallers i van transmetre al seu torn als seus deixebles les seves tècniques i estil, mantenint característiques recognoscibles al llarg de les generacions, que es percep com una personalitat local.
Nou!!: Regne de Nàpols і Escoles de pintura italiana · Veure més »
Escut d'Espanya
L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.
Nou!!: Regne de Nàpols і Escut d'Espanya · Veure més »
Escut de Prades
Escut oficial de Prades L'escut oficial de Prades, a la comarca del Baix Camp, té el següent blasonament: un escut caironat quarterat en sautor; primer i quart d'or, quatre pals de gules; segon i tercer d'atzur, sembrat de flors de lis d'or; ressaltant al cap un lambel de gules de 3 penjants.
Nou!!: Regne de Nàpols і Escut de Prades · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Regne de Nàpols і Estats croats · Veure més »
Eufèmia de Sicília i de Caríntia
Eufèmia de Sicília (1330 - 1359) fou infanta de Sicília i regent de Sicília (1355-1357), filla de Pere II de Sicília i la seva esposa Elisabet de Caríntia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Eufèmia de Sicília i de Caríntia · Veure més »
Exili austriacista
Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Nou!!: Regne de Nàpols і Exili austriacista · Veure més »
Expedició Malaspina
Les corbetes ''Atrevida'' i ''Descubierta''. Ruta de la ''Descubierta''. L'expedició Malaspina va ser una excursió polític-científica al voltant del món, amb la finalitat de visitar gairebé totes les possessions espanyoles en Amèrica i Àsia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Expedició Malaspina · Veure més »
Fabrizio Colonna
Fabrizio Colonna (c. 1450 – 1520) va ser un condottiero italià, destacat per la seva participació en les Guerres d'Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Fabrizio Colonna · Veure més »
Família Borghese
Escut de la Família Borghese. Escut de la familia Borghese, creat al s.XIV fins als nostres dies. Els Borghese són una família noble italiana originària de Siena, que va tenir durant molts segles una gran importància en la història política i religiosa de Roma.
Nou!!: Regne de Nàpols і Família Borghese · Veure més »
Farinelli (castrat)
Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (Àndria, Regne de Nàpols, 24 de gener de 1705 - 16 de setembre de 1782), fou un reconegut cantant d'òpera castrat del.
Nou!!: Regne de Nàpols і Farinelli (castrat) · Veure més »
Felip d'Anjou-Nàpols
Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Felip d'Anjou-Nàpols · Veure més »
Felip de Malla
Felip de Malla –citat també com a Felipe de Medalia – (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).
Nou!!: Regne de Nàpols і Felip de Malla · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Regne de Nàpols і Felip I de Castella · Veure més »
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Nou!!: Regne de Nàpols і Felip I de Tàrent · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Regne de Nàpols і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Regne de Nàpols і Felip III de Borgonya · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Regne de Nàpols і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Regne de Nàpols і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Regne de Nàpols і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferdinando Fuga
Palazzo della Consulta de Roma, obra de '''Ferdinando Fuga''' Ferdinando Fuga (Florència, 1699 - Roma, 1781) va ser un arquitecte italià, situat a nivell estilístic entre el barroc tardà i el classicisme.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferdinando Fuga · Veure més »
Ferdinando Galiani
va ser un economista italià, una de les principals figures italianes de la Il·lustració.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferdinando Galiani · Veure més »
Ferran d'Aragó i Guardato
Ferran d'Aragó i Guardato (mort el 1542) fou un fill il·legítim de Ferran I de Nàpols (per tant, net d'Alfons el Magnànim) i de la seva amistançada Diana Guardato.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran d'Aragó i Guardato · Veure més »
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran VI d'Espanya · Veure més »
Fondi
Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.
Nou!!: Regne de Nàpols і Fondi · Veure més »
Fra Diavolo
Michele Arcangelo Pezza, conegut pel sobrenom de Fra Diavolo (Itri, 7 abril 1771 – Nàpols, 11 novembre 1806), fou un bandoler i militar del Regne de les Dues Sicílies, conegut per haver participat en el moviment dels santfedistes que lluitaven per enderrocar el govern de la República Partenopea, però sobretot per lluitar fins a la mort contra la invasió napoleònica del Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Fra Diavolo · Veure més »
Francesc d'Aranda
Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragonès i després cartoixà.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesc d'Aranda · Veure més »
Francesc de Paula
Francesc de Paula o de Pàola (Paola, Calàbria, 27 de març de 1416 — Tours, França, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesc de Paula · Veure més »
Francesc de Remolins i Pardines
Francesc de Remolins i Pardines, de vegades anomenat com Francisco de Remolino, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, pàg.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesc de Remolins i Pardines · Veure més »
Francesc Dorda Germí
Francesc Dorda Germí (Mataró, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d'Àustria i bisbe de Solsona (1710-15).
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesc Dorda Germí · Veure més »
Francesc Ferran d'Ávalos
Fernando Francesco D'Ávalos. Francesc Ferran d'Ávalos, marquès de Pescara (Nàpols, 1489 - Milà, 4 de novembre de 1525), militar napolità d'orígens espanyols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesc Ferran d'Ávalos · Veure més »
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesc I de França · Veure més »
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesc Sforza · Veure més »
Francesco Bianchini
va ser un astrònom i historiador italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesco Bianchini · Veure més »
Francesco Caracciolo
Sant Francesc Caracciolo, o de Caracciolo, de seglar Ascanio Caracciolo (Villa Santa Maria, Chieti, 13 d'octubre de 1563 - Agnone, Campobasso, 4 de juny de 1608), fou un sacerdot catòlic italià cofundador de l'Orde dels Clergues Regulars Menors (pares "caracciolins" o d'Adorno).
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesco Caracciolo · Veure més »
Francesco Chieregati
Francesco Chieregati (1479, Vicenza – 6 de desembre de 1539, Bolonya) va ser un bisbe i nunci papal.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesco Chieregati · Veure més »
Francesco del Giudice
Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesco del Giudice · Veure més »
Francesco Geminiani
Francesco Xaverio Geminiani (Lucca, 5 de desembre de 1687 – Dublín, 17 de setembre de 1762) fou un violinista i compositor italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesco Geminiani · Veure més »
Francesco Gonzaga (1538-1566)
Francesco Gonzaga (Palerm, Sicília, llavors al Regne de Nàpols, 6 de desembre de 1538 - Roma, 6 de gener de 1566) va ser un cardenal italià del segle XVI.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesco Gonzaga (1538-1566) · Veure més »
Francesco Serao
Francesco Serao (San Cipriano d'Aversa 20 de setembre de 1702- Nàpols 5 d'agost de 1783) va ser un metge i geòleg italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francesco Serao · Veure més »
Francisco Antonio de Alarcón y Céspedes
Francisco Antonio de Alarcón y Céspedes (Madrid, s. XVII) va ser un estudiós, noble i polític castellà.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francisco Antonio de Alarcón y Céspedes · Veure més »
Francisco de Aldana
Francisco de Aldana (Regne de Nàpols, 1537 - Kasr al-Kabir, Marroc, 4 d'agost de 1578) va ser un cavaller i poeta renaixentista napolità d'origen extremeny, un dels més importants de la llengua castellana del renaixement espanyol.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francisco de Aldana · Veure més »
Francisco de Quevedo
Francisco Gómez de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista del barroc espanyol, i membre de la noblesa, de l'època del Siglo de Oro.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francisco de Quevedo · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: Regne de Nàpols і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Regne de Nàpols і Frederic II de Sicília · Veure més »
Frederic III de Nàpols
Sisè de '''Frederic III de Nàpols''', 1496-1501. Frederic III de Nàpols (1452 - Tours, França 1504), rei de Nàpols (1496-1501).
Nou!!: Regne de Nàpols і Frederic III de Nàpols · Veure més »
Frederic III de Sicília
Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).
Nou!!: Regne de Nàpols і Frederic III de Sicília · Veure més »
Fuente de Piedra
Fuente de Piedra és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga, al costat de la Reserva Natural Llacuna de Fuente de Piedra, a 443 metres sobre el nivell del mar.
Nou!!: Regne de Nàpols і Fuente de Piedra · Veure més »
Gabriel Cerbellón
Gabriel CerbellónGabrio Cervellón o Gabrio Serbelloni (1508-1580) fou un general de Carles V i Felip II d'origen català,.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gabriel Cerbellón · Veure més »
Gaeta
Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gaeta · Veure més »
Gallipoli (ciutat d'Itàlia)
Gallipoli (pronunciat Gal·lípoli) és un municipi de la província de Lecce (regió de la Pulla italià).
Nou!!: Regne de Nàpols і Gallipoli (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
García Álvarez de Toledo y Mendoza
García Álvarez de Toledo y Mendoza, 6è marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya, (Nàpols, 25 d'abril de 1579 - Madrid, 21 de gener de 1649) fou militar i polític del Regne de Nàpols, a les ordres de Felip IV d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і García Álvarez de Toledo y Mendoza · Veure més »
García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
García Álvarez de Toledo y Pimentel - Osorio (Villafranca del Bierzo, Corona de Castella, 29 d'agost de 1514 - Regne de Nàpols, 31 de maig de 1578) fou militar i polític castellà, quart marquès de Villafranca del Bierzo, duc de Fernandina i Gran d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio · Veure més »
Garigliano
El Garigliano és un riu d'Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Garigliano · Veure més »
Gaspard de Coligny
'''Gaspard de Coligny''' Gaspard II de Coligny o Gaspard de Chatillon (Châtillon-Coligny, 16 de febrer de 1519 - París, 24 d'agost de 1572) fou un noble francès, polític i militar que va liderar el partit dels hugonots protestants durant les Guerres de religió de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gaspard de Coligny · Veure més »
Gòtic italià
Giotto o altres pintors.Maurizia Tazartes, Giotto, Rizzoli, Milano 2004. Gòtic italià és la denominació historiogràfica de la divisió local de l'art gòtic centrada espacialment en el territori de l'actual Itàlia, que en l'època (segles i) no tenia unitat política.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gòtic italià · Veure més »
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Nou!!: Regne de Nàpols і Germana de Foix · Veure més »
Gerolamo Maria Caracciolo
Gerolamo Maria Caracciolo (Segle XVII) marquès de Torrecuso, fou un militar del Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gerolamo Maria Caracciolo · Veure més »
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Giordano Bruno · Veure més »
Giorgio Basta
El general Giorgio Basta Giorgio Basta (Roccaforzata, 1544 - Praga, 20 de novembre de 1607) fou un militar del Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Giorgio Basta · Veure més »
Giorgio Miceli
Giogio Miceli (Reggio Calabria, 1836 - 1895) fou un compositor italià del Romanticisme.
Nou!!: Regne de Nàpols і Giorgio Miceli · Veure més »
Giovanni Battista Lusieri
Giovanni Battista Lusieri (Roma, 1755 – Atenes, 1821) fou un pintor paisatgista italià i pintor de cambra de Ferran I de les Dues Sicílies abans de treballar pel comte d'Elgin Thomas Bruce i implicar-se en l'extracció i transport dels marbres d'Elgin a Anglaterra.
Nou!!: Regne de Nàpols і Giovanni Battista Lusieri · Veure més »
Giovanni Battista Tommasi
Giovanni Battista Tommasi (Crotona, Calàbria, 6 d'octubre de 1731 - Catània, Sicília, 13 de juny de 1805) fou Gran Mestre de l'Orde de l'Hospital des del 1803 fins a l'any de la seva mort.
Nou!!: Regne de Nàpols і Giovanni Battista Tommasi · Veure més »
Giovanni Villani
Giovanni Villani (Florència, abans de 1275 - 1348) fou un mercader, historiador, diplomàtic i cronista florentí considerat un dels més grans cronistes de la seva època.
Nou!!: Regne de Nàpols і Giovanni Villani · Veure més »
Girolamo Seripando
Girolamo Seripando (6 de maig de 1493, Troia, Regne de Nàpols - † 17 d'abril de 1563) fou prior general de l'Orde de Sant Agustí i un gran teòleg italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Girolamo Seripando · Veure més »
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Nou!!: Regne de Nàpols і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »
Giustizierato
Mapa amb la divisió administrativa de les Dues Sicílies Giustizierato, giustizierati en plural, eren les divisions administratives, assimilables a les províncies espanyoles, en què estava dividit el Regne de Nàpols durant el període en què va estar governat per les dinasties Hohenstaufen i Anjou.
Nou!!: Regne de Nàpols і Giustizierato · Veure més »
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »
Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba (1520/1521, Cartagena - 1578, Odón), III Duc de Sessa, III Duc de Terranova, III Duc d'Andria, III Duc de Sant'Angelo, V Comte de Cabra, etc., era fill de Luis Fernández de Córdoba, IV Comte de Cabra i d'Elvira Fernández de Córdoba, II Duquessa de Sessa i filla del Gran Capità, per tant hereu d'importants estats feudals d'Andalusia i el Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Gruta de Cocceio
La Gruta de Cocceio (també coneguda com a Gruta de la Pau) és un túnel romà que comunicava la ciutat de Cumes (Itàlia) amb el llac de l'Avern.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gruta de Cocceio · Veure més »
Gualter V de Brienne
Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gualter V de Brienne · Veure més »
Guerra austro-napolitana
La guerra Austro-napolitana de l'any 1815 duta a terme entre el napoleònic Regne de Nàpols i l'imperi Austríac.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra austro-napolitana · Veure més »
Guerra austro-turca (1716-1718)
La guerra austro-turca de 1716-1718 va enfrontar al Sacre Imperi Romanogermànic que comptava amb el suport de la República de Venècia enfront de l'Imperi otomà que estava aliat amb els tàrtars de Crimea i amb Moldàvia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra austro-turca (1716-1718) · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra Civil catalana a les Illes Balears
La Guerra Civil catalana (1462-1472) tengué una important repercussió a Mallorca i sobretot a Menorca, sense que hagin arribat referències respecte de les Pitiüses.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra Civil catalana a les Illes Balears · Veure més »
Guerra d'Itàlia (1494-1498)
La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra d'Itàlia (1494-1498) · Veure més »
Guerra d'Itàlia de 1499–1504
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra d'Itàlia de 1499–1504 · Veure més »
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de la Lliga de Cognac · Veure més »
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guerra de Sicília (1296-1302)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de Sicília (1296-1302) · Veure més »
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra dels catalans · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra dels remences · Veure més »
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerres d'Itàlia · Veure més »
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerres otomanes a Europa · Veure més »
Guglielmo Sirleto
Guglielmo Sirleto di Guardavalle (1514-1585) va ser un cardenal italià amb el títol de diaca de San Lorenzo in Palisperna, bibliotecari de la Biblioteca Vaticana i convidat per Gregori XIII per a presidir la comissió per a la reforma del Calendari gregorià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guglielmo Sirleto · Veure més »
Guillaume Philibert Duhesme
Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guillaume Philibert Duhesme · Veure més »
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guillem Galceran de Cartellà · Veure més »
Guillem II d'Acaia
Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guillem II d'Acaia · Veure més »
Guillem VIII de Montferrat
Guillem VIII de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1464 al 1483.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guillem VIII de Montferrat · Veure més »
Hèrcules II d'Este
Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.
Nou!!: Regne de Nàpols і Hèrcules II d'Este · Veure més »
Helena Paleòleg (filla de Demetri II Paleòleg)
Helena Paleòleg (grec: Ἑλένη Παλαιολογίνα, Eleni Paleologina; nascuda el 23 d'abril del 1442 – ca. 1469) fou la filla única de Demetri II Paleòleg, despota de Morea, un dels germans de l'últim emperador romà d'Orient, Constantí XI Paleòleg.
Nou!!: Regne de Nàpols і Helena Paleòleg (filla de Demetri II Paleòleg) · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història d'Àustria · Veure més »
Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història d'Itàlia · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història de Catalunya · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Malta
temple megalític de Ħaġar Qim ''Domus Romana'' de l'antiga Melite Philippe Villiers de L'Isle-Adam pren possessió de Malta (26 d'octubre de 1530) L'illa de Malta ha tingut una història molt rica, lligada a la seva posició estratègica a la Mediterrània i marcada per la influència de l'Orde de Malta i l'ocupació britànica.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història de Malta · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història de Roma · Veure més »
Història de Sicília
Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història de Sicília · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història del papat · Veure més »
Història dels jueus de Tessalònica
Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història dels jueus de Tessalònica · Veure més »
Història dels Països Baixos
Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història dels Països Baixos · Veure més »
Horatio Nelson
Horatio Nelson, 1r Vescomte Nelson, 1r Baró Nelson del Nil, de Burham Thorpe i d'Hilborough (Burnham Thorpe, Norfolk 1758 - Barbate, Andalusia 1805), fou un contraalmirall anglès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Horatio Nelson · Veure més »
Hug de Cardona i Gandia
Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470) fou senyor del Real, Benicanena, Benipeixar i Beniopa (a l'horta de Gandia) i senyor de Guadalest.
Nou!!: Regne de Nàpols і Hug de Cardona i Gandia · Veure més »
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Regne de Nàpols і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Ignacio de Jerusalem y Stella
Ignacio de Jerusalem y Stella, conegut també com Ignazio Gerusalemme (Lecce, Nàpols, 2 de juny de 1707-Ciutat de Mèxic, 1769) va ser un violinista i compositor napolità.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ignacio de Jerusalem y Stella · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Regne de Nàpols і Imperi Espanyol · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Regne de Nàpols і Imperi Habsburg · Veure més »
Infanteria de marina
Infants de marina estatunidencs realitzant un assalt amfibi a una platja. La infanteria de marina o també els Fusellers Navals es refereix a un tipus de tropa a peu especialitzada en operacions expedicionàries, com ara assalts amfibis, ocupació o garanta de la seguretat de naus i instal·lacions navals, tot i que les seves funcions específiques poden variar segons el país al qual pertanyin.
Nou!!: Regne de Nàpols і Infanteria de marina · Veure més »
Infanteria de Marina (Espanya)
El Cos d'Infanteria de Marina és una unitat operativa amfíbia d'elit enquadrada dins de l'Armada Espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Infanteria de Marina (Espanya) · Veure més »
Infern - Cant vint-i-vuitè
Infern cant vint-i-vuitè: els promotors de discòrdies. Gustave Doré El cant vint-i-vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena fossa del vuitè cercle, on es castiguen els sembradors de discòrdies civils, els qui trenquen i tallen el cos de la societat, i que per tant mereixen anar tallats a trossos eternament a l'infern.
Nou!!: Regne de Nàpols і Infern - Cant vint-i-vuitè · Veure més »
Innico d'Avalos d'Aragona
Innico d'Avalos d'Aragona (Nàpols, 1535/36–1600) va ser un Cardenal italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Innico d'Avalos d'Aragona · Veure més »
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Nou!!: Regne de Nàpols і Innocenci X · Veure més »
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Nou!!: Regne de Nàpols і Inquisició espanyola · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Regne de Nàpols і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
Invasió francesa de Venècia
possessions d'ultramar (Dalmàcia Veneciana i les Illes venecianes de Ionia) La invasió francesa de Venècia compren una sèrie d'esdeveniments del 1797 que van conduir a la dissolució i desmembrament de la República de Venècia a mans de Napoleó Bonaparte i l'Imperi Habsburg d'Àustria.
Nou!!: Regne de Nàpols і Invasió francesa de Venècia · Veure més »
Ippòlita Maria Sforza
Ippòlita Maria Sforza Ippòlita Maria Sforza (Cremona, Ducat de Milà 1446 - Nàpols, Regne de Nàpols 1488) fou una princesa milanesa, va ser membre de la Casa de Sforza, una poderosa família italiana de condottieros que va governar el ducat de Milà entre 1450 i 1535.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ippòlita Maria Sforza · Veure més »
Irpínia
Irpínia és un districte històric-geogràfic del sud d'Itàlia que es correspon amb bona aproximació al territori de l'actual província d'Avellino que, al seu torn, té els seus orígens al giustizierato del Principato Ultra establert al pel rei de Sicília (posteriorment rei de Nàpols) Carles I d'Anjou.
Nou!!: Regne de Nàpols і Irpínia · Veure més »
Isabel de Chiaromonte
Isabel de Chiaromonte (v 1424 - 1465), princesa consort de Nàpols (1458-1465).
Nou!!: Regne de Nàpols і Isabel de Chiaromonte · Veure més »
Isabel de Lorena
Isabel de Lorena (1400-Angers el 28 de febrer de 1453) fou duquessa de Lorena (1431-1453), comtessa consort de Provença (1434-1453) i reina consort de Nàpols (1435-1453).
Nou!!: Regne de Nàpols і Isabel de Lorena · Veure més »
Isabel de Nàpols
Isabel d'Aragó i Sforza, més coneguda amb el nom d'Isabel de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols 1470 - Bari 1524), princesa napolitana que va ser duquessa de consort de Milà des de 1.489 fins a 1494, i des de 1.499 fins a 1.524 duquessa de Bari i princesa de Rossano.
Nou!!: Regne de Nàpols і Isabel de Nàpols · Veure més »
Isabella di Morra
Isabella di Morra (Favale, ca 1520 - ibídem, 1545 o 1546) fou una poetessa italiana.
Nou!!: Regne de Nàpols і Isabella di Morra · Veure més »
Isernia
Isernia és un municipi italià, situat a la regió de Molise i a la província d'Isernia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Isernia · Veure més »
Ishaq Abrabanel
Isaac Abrabanel o Iṣḥaq Abrabanel (Isaac ben Yehuda de Abrabanel / יצחק בן יהודה אברבנאל, Lisboa, 1437 - Venecia, 1508) fou un teòleg, comentarista bíblic, empresari i polític jueu.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ishaq Abrabanel · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Regne de Nàpols і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Itàlia · Veure més »
Itàlia espanyola
Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).
Nou!!: Regne de Nàpols і Itàlia espanyola · Veure més »
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Nou!!: Regne de Nàpols і Itàlia meridional · Veure més »
Itri (municipi)
Itri és un municipi italià de la regió del Laci.
Nou!!: Regne de Nàpols і Itri (municipi) · Veure més »
Jacopo Sannazaro
Jacopo Sannazaro —o Sannazzaro en algunes grafies— (Nàpols, entre 1456 i 1458 – 27 d'abril de 1530) fou un poeta, humanista renaixentista i epigramista napolità.
Nou!!: Regne de Nàpols і Jacopo Sannazaro · Veure més »
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Nou!!: Regne de Nàpols і Jansenisme · Veure més »
Jaume dels Baus
Jaume dels Baus (en francès: Jacques des Baux), (? - 7 de juliol del 1383), duc d'Àndria, príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.
Nou!!: Regne de Nàpols і Jaume dels Baus · Veure més »
Júlia Clary
Maria Júlia Clary (Marsella, 26 de desembre de 1771 – Florència, 7 d'abril de 1845) fou reina de Nàpols, de 1806 a 1808, i d'Espanya, de 1808 a 1813, pel seu matrimoni amb Josep I Bonaparte, germà gran de Napoleó, emperador de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Júlia Clary · Veure més »
Jean Maximilien Lamarque
Jean Maximilien Lamarque (Sent Sever, Lanas, Aquitània, 22 de juliol de 1770 - París, 1 de juny de 1832) fou un general i legislador francès, que dugué la seva carrera militar en els exèrcits de la Revolució Francesa i de l'Imperi Francès i la seva carrera política com a opositor lliberal a la Restauració a la Cambra de Diputats.
Nou!!: Regne de Nàpols і Jean Maximilien Lamarque · Veure més »
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joachim Murat · Veure més »
Joan d'Àustria i Blomberg
Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »
Joan de Montfort
* Joan I de Montfort (-1249), comte de Montfort.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan de Montfort · Veure més »
Joan de Nàpols
Joan de Nàpols, també Joan d'Aragó (en italià Giovanni d'Aragona), (Nàpols 25 de juny de 1456-17 d'octubre de 1485) fou un cardenal i abat italià, fill del rei Ferran I de Nàpols i lloctinent general del Regne de Nàpols a la Terra di Lavoro.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan de Nàpols · Veure més »
Joan de Ribera
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan de Ribera · Veure més »
Joan de Sicília
Joan de Sicília (1317 - Milo, 1348), infant de Sicília, duc de Randazzo, Atenes i Neopàtria i regent de Sicília (1338-1348).
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan de Sicília · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
va ser un jesuïta català, malgrat que nascut a Sicília, historiador i historiador de la literatura.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan Francesc de Masdéu i de Montero · Veure més »
Joan I Orsini
Joan I Orsini fou comte palatí i senyor de Cefalònia i Zante des del 1303 fins a la seva mort el 1317, anteriorment el seu pare li va assignar el senyoriu de Lèucada (1295).
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan I Orsini · Veure més »
Joan II Orsini
Joan II Orsini o Joan II Ducas era fill de Joan I Orsini i germà de Nicolau I Orsini, a qui va assassinar i va prendre els dominis com a dèspota de l'Epir i comte de Cefalònia i Lèucada.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan II Orsini · Veure més »
Joan III de Montferrat
Joan III de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1378 al 1381.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan III de Montferrat · Veure més »
Joan Leonardi
Sant Joan Leonardi, nascut com a Giovanni Leonardi (Diecimo, Borgo a Mozzano, ca. 1541 - Roma, 9 d'octubre de 1609), va ser un sacerdot italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de la Mare de Déu, també anomenats leonardins, i promotor del Col·legi Missioner de Propaganda Fide.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan Leonardi · Veure més »
Joan Soler (bisbe)
va ser un religiós català, bisbe de Barcelona entre 1458 i 1463.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan Soler (bisbe) · Veure més »
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joana I de Nàpols · Veure més »
Joana II de Nàpols
Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435) va ser una noble italiana comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).
Nou!!: Regne de Nàpols і Joana II de Nàpols · Veure més »
Jordi Sanç
Jordi Sanç (? - 1525) fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocupà el càrrec fins al 1512.
Nou!!: Regne de Nàpols і Jordi Sanç · Veure més »
Jornada d'Alger (1541)
Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Jornada d'Alger (1541) · Veure més »
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.
Nou!!: Regne de Nàpols і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Josep Bonaparte · Veure més »
Josep de Ribas i Boyons
Josep de Ribas i Boyons, conegut en castellà com a José Pascual Domingo de Ribas y Boyons i en rus a l'imperi Rus com a Иосиф (Осип) Михайлович Дерибас (en ucraïnès Йосип o Жозе́п Миха́йлович Деріба́с, Iòssip o Josep Mykhàilovytx Deribàs, o la transcripció del català: Жозе́п де Рíбас і Бойонс, Nàpols, 6 de juny de 1749 — Sant Petersburg, 14 de desembre de 1800) fou un almirall de l'imperi Rus d'origen català que destacà en les guerres russo-turques de 1768-1774 i de 1787-1792.
Nou!!: Regne de Nàpols і Josep de Ribas i Boyons · Veure més »
Josep Molines i Casadevall
Josep Molines i Casadevall (L'Hospitalet de Llobregat, 1645- Milà, 11 de gener de 1719), també conegut pel seu nom castellanitzat José Molines, va ser un religiós català, destacat en la seva tasca com auditor de Rota a Roma i com a representant diplomàtic de Felip V d'Espanya davant la Santa Seu.
Nou!!: Regne de Nàpols і Josep Molines i Casadevall · Veure més »
Josep Pignatelli
Josep Pignatelli (Saragossa, 27 de desembre de 1737 - Roma, 15 de novembre de 1811) va ser un jesuïta espanyol que va contribuir a la restauració de la Companyia de Jesús, suprimida arreu a mitjan.
Nou!!: Regne de Nàpols і Josep Pignatelli · Veure més »
Joseph Bové
Joseph Bové o Osip Ivanovich Bove, també conegut durant la seva vida com Joseph Jean-Baptiste Charles de Beauvais (—), va ser un arquitecte neoclàssic italo-rus que va supervisar la reconstrucció de Moscou després de l'incendi de 1812.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joseph Bové · Veure més »
Jove Itàlia
La Jove Itàlia (Giovine Italia) va ser un moviment patriòtic italià creat el 1831 a Marsella per Giuseppe Mazzini.
Nou!!: Regne de Nàpols і Jove Itàlia · Veure més »
Juan Rodríguez de Fonseca
Juan Rodríguez de Fonseca (Toro, Zamora, 1451 - Burgos, 4 de març de 1524) fou un eclesiàstic i polític castellà, col·laborador dels Reis Catòlics i primer organitzador de la política colonial a Amèrica.
Nou!!: Regne de Nàpols і Juan Rodríguez de Fonseca · Veure més »
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Almirall de Castella i comte de Melgar (Gènova, 21 de desembre de 1646 - Estremoz, 29 de juny de 1705) va ser un noble, militar, diplomàtic i home d'estat espanyol de la Nissaga Enríquez.
Nou!!: Regne de Nàpols і Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Regne de Nàpols і Juli II · Veure més »
Julià de Mèdici (1479-1516)
Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.
Nou!!: Regne de Nàpols і Julià de Mèdici (1479-1516) · Veure més »
Junta Suprema de Govern
La Junta Suprema de Govern va ser un òrgan de regència instituït el 10 d'abril de 1808 pel rei Ferran VII d'Espanya, que seria l'encarregada de dirigir els afers del regne en la seva absència, quan va haver de viatjar a França convocat per Napoleó.
Nou!!: Regne de Nàpols і Junta Suprema de Govern · Veure més »
Karl Weber
va ser un arquitecte i enginyer suís al qual es va posar al capdavant de les excavacions de Pompeia, Herculà i Estàbia sota el patronatge de Carles III quan aquest era rei de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Karl Weber · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Regne de Nàpols і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Regne de Nàpols і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Krujë
Vista de Krujë Museu Skanderbeg Krujë (en albanès i oficialment) o Croia és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants.
Nou!!: Regne de Nàpols і Krujë · Veure més »
La Barata (Matadepera)
La Barata és una casa pairal del municipi de Matadepera (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Regne de Nàpols і La Barata (Matadepera) · Veure més »
La Cenerentola
La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i música de Stefano Pavesi (1814).
Nou!!: Regne de Nàpols і La Cenerentola · Veure més »
La coronació de Napoleó
La coronació de Napoleó (Le Sacre de Napoléon, en francès) és una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David el 1805 i que actualment s'exposa al Museu del Louvre de París.
Nou!!: Regne de Nàpols і La coronació de Napoleó · Veure més »
La Garduña
La Garduña va ser suposadament una societat secreta criminal o grup de crim organitzat que hauria operat a Espanya des de mitjans del fins al.
Nou!!: Regne de Nàpols і La Garduña · Veure més »
La Part du diable
La Part du diable és una òpera còmica en tres actes de Daniel Auber amb llibret d'Eugène Scribe, estrenada a l'Opéra-Comique de París el 16 de gener de 1843.
Nou!!: Regne de Nàpols і La Part du diable · Veure més »
Leonardo da Cutro
Ruy López a la cort del rei d'Espanya, pintura de Luigi Mussini (1871) Giovanni Leonardo di Bona, també conegut com a Giovanni Leonardo da Cutri (o da Cutro), o simplement Leonardo da Cutro, i anomenat Il Puttino, va ser un jugador d'escacs italià, un dels millors jugadors d'escacs del, i vencedor del primer torneig d'escacs mai documentat, el 1575.
Nou!!: Regne de Nàpols і Leonardo da Cutro · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Regne de Nàpols і Literatura catalana · Veure més »
Livio Odescalchi
Benedetto Caietano Giuseppe Erba Odescalchi (Como, 10 Març de 1652 - Roma, 8 de Setembre de 1713), fou un noble italià, mecenes i col·leccionista d'art.
Nou!!: Regne de Nàpols і Livio Odescalchi · Veure més »
Llarga Guerra Turca
La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llarga Guerra Turca · Veure més »
Lliga Santa (1511)
La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lliga Santa (1511) · Veure més »
Lliga Santa (1571)
La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lliga Santa (1571) · Veure més »
Llinatge dels Banyuls
Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llinatge dels Banyuls · Veure més »
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de comtes i ducs d'Anjou · Veure més »
Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats
Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats (1701) El que segueix és la llista dels membres de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700-1714).
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de papes de Roma · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de virreis de València
La llista de virreis de València inclou els magistrats que van exercir des de l'establiment del règim de virregnat el 1520, fent que el càrrec de Lloctinent del Regne de València accentués el seu caràcter intermedi perdent gran part de la seva importància política en favor dels virreis i sent suprimit amb els decrets de Nova Planta.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de virreis de València · Veure més »
Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida · Veure més »
Llista dels senyors de Quintin
El territori de Quintin, als segles XII-XIII comprenia 28 parròquies.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista dels senyors de Quintin · Veure més »
Lloctinent General del Regne de València
El Lloctinent General del Regne de València era la més alta magistratura de la Corona al Regne de València, una mena d'alter ego del rei, qui el nomenava entre els membres de la família reial, primer, i més tard, entre els membres de l'alta noblesa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lloctinent General del Regne de València · Veure més »
Lluís d'Armagnac
Louis d'Armagnac (1472 - Cerignola, 28 d'abril de 1503) fou un noble i líder militar francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís d'Armagnac · Veure més »
Lluís I de Provença
Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís I de Provença · Veure més »
Lluís I de Sicília
Lluís I de Sicília, anomenat el Nen (Catània, 1337 - castell d'Aci, Catània, 1355), fou rei de Sicília (1342-1355).
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís I de Sicília · Veure més »
Lluís I de Tàrent
Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís I de Tàrent · Veure més »
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís II de Provença · Veure més »
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís III de Provença · Veure més »
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís XIV de França · Veure més »
Loise De Rosa
Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità.
Nou!!: Regne de Nàpols і Loise De Rosa · Veure més »
Loteria Nacional
La Loteria Nacional, amb una tradició centenària i un gran arrelament social, és un dels jocs d'atzar més populars a l'Estat espanyol.
Nou!!: Regne de Nàpols і Loteria Nacional · Veure més »
Lucia d'Antioquia-Poitiers
Llúcia d'Antioquia o Llúcia de Poitiers (també Llúcia de Trípoli), morta l'any 1299, comtessa de Tripoli (1287-1288) i princesa titular d'Antioquia, filla de Bohemond VI d'Antioquia i de Sibil·la d'Armènia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lucia d'Antioquia-Poitiers · Veure més »
Lucrècia Borja
''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lucrècia Borja · Veure més »
Luigi Vanvitelli
Luigi Vanvitelli (Nàpols, 12 de maig de 1700 - Caserta, 1 de març de 1773) va ser un enginyer i arquitecte italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Luigi Vanvitelli · Veure més »
Luis Eugenio Meléndez
Luis Egidio Meléndez o Luis Eugenio Meléndez (Nàpols, 1716 – Madrid, 1780) fou un pintor espanyol d'origen italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Luis Eugenio Meléndez · Veure més »
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Nou!!: Regne de Nàpols і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »
Maçoneria a Itàlia
Símbol de la francmaçoneria. La maçoneria a Itàlia data de la primera meitat del.
Nou!!: Regne de Nàpols і Maçoneria a Itàlia · Veure més »
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Nou!!: Regne de Nàpols і Malta · Veure més »
Manuel d'Amat i de Junyent
Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, entre 1704 i 1707 Barcelona, 1782) va ser un militar català i virrei del Perú.
Nou!!: Regne de Nàpols і Manuel d'Amat i de Junyent · Veure més »
Manuel Godoy
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.
Nou!!: Regne de Nàpols і Manuel Godoy · Veure més »
Margarida de Savoia (duquessa d'Anjou)
Margarida de Savoia (Morges, Savoia, 7 d'agost de 1420 - Stuttgart, 30 de setembre de 1479) fou infanta de Savoia i reina consort de Nàpols (1432-1434).
Nou!!: Regne de Nàpols і Margarida de Savoia (duquessa d'Anjou) · Veure més »
Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).
Nou!!: Regne de Nàpols і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya) · Veure més »
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Nàpols, 1782 - Stowe House, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, 1866) fou princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que es convertí en duquessa d'Orleans i després reina de França en casar-se amb el rei Lluís Felip I de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies · Veure més »
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Nou!!: Regne de Nàpols і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »
Maria Clotilde de França
Maria Clotilde de França (Versalles, Regne de França, 1759 - Nàpols, Regne de Nàpols, 1802) fou una princesa francesa i reina consort del Regne de Sardenya-Piemont.
Nou!!: Regne de Nàpols і Maria Clotilde de França · Veure més »
Maria d'Anjou i d'Aragó
, infanta de Provença i princesa de Nàpols, fou reina consort de França (1422-1461).
Nou!!: Regne de Nàpols і Maria d'Anjou i d'Aragó · Veure més »
Maria d’Enghien
va ser una noble italiana, comtessa de Lecce, princesa de Tàrent i reina de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Maria d’Enghien · Veure més »
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Nou!!: Regne de Nàpols і Maria de Castella · Veure més »
Marquès de Vilana
El títol de marquès de Vilana fou concedit al Regne de Nàpols el 1750 a Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera, dit també Antoni de Millars, fill dErmengol de Peguera, que fou senyor de Monells, Millars i Toloriu.
Nou!!: Regne de Nàpols і Marquès de Vilana · Veure més »
Marquesat de Cáceres
El marquesat de Cáceres és un títol nobiliari espanyol, originari del Regne de Nàpols concedit per Carles VII a Juan Ambrosio García de Cáceres-Garre y Montemayor el 3 de maig de 1736.
Nou!!: Regne de Nàpols і Marquesat de Cáceres · Veure més »
Marquesat de la Lapilla
El Marquesat de la Lapilla és un títol nobiliari espanyol creat el 22 de juny de 1643 pel rei Felip IV de Castella a favor de Pedro Rodríguez de Fonseca y Figueroa, II marquès d'Orellana, senyor de la casa de Fonseca, senyor del mayorazgo del dipòsit dels delmes (tercias) del bisbat de Badajoz i senyor de la Lapilla.
Nou!!: Regne de Nàpols і Marquesat de la Lapilla · Veure més »
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne de Nàpols і Maties Corví · Veure més »
Matilda d'Hainaut
Matilda d'Hainaut (29 de novembre del 1293 - 1331) va ser princesa d'Acaia (Matilda I d'Acaia) del 1313 al 1316, títol que va heretar de la seva mare, Isabel I d'Acaia i li fou concedit per Felip I de Tàrent.
Nou!!: Regne de Nàpols і Matilda d'Hainaut · Veure més »
Medalla
Cecilia Gonzaga als aliats polítics, una pràctica habitual a l'Europa del Renaixement. Dissenyat per Pisanello el 1448. Revers de la mateixa medalla, aquesta còpia amb un forat de suspensió afegit posteriorment (dins d'una lluna creixent al disseny). Herbert C. Hoover de Devreese Godefroi Una medalla (del llatí medalia) és un objecte metàl·lic circular considerat valuós que té inscripcions o dibuixos gravats.
Nou!!: Regne de Nàpols і Medalla · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Regne de Nàpols і Mehmet II · Veure més »
Melfi
Melfi és un municipi italià d'aproximadament 17.400 habitants, situat a la província de Potenza, a la regió Basilicata, a l'Itàlia meridional.
Nou!!: Regne de Nàpols і Melfi · Veure més »
Michelangelo Schipa
Michelangelo Schipa (Lecce, 4 d'octubre de 1854 - Nàpols, 4 d'octubre de 1939) va ser un escriptor, historiador i acadèmic italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Michelangelo Schipa · Veure més »
Michele Ruggieri
Michele Ruggieri (Spinazzola, 1543 - Salern, 1607) fou un jesuïta italià, lingüista, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Wanli de la dinastia MIng.
Nou!!: Regne de Nàpols і Michele Ruggieri · Veure més »
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Nou!!: Regne de Nàpols і Monarquia Catòlica · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Regne de Nàpols і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Monestir de Sant Bernat de Rascanya
El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.
Nou!!: Regne de Nàpols і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »
Monte San Biagio
Monte San Biagio és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci.
Nou!!: Regne de Nàpols і Monte San Biagio · Veure més »
Monts Auruncs
Els Monts Auruncs són un massís de la Itàlia central, que pertanyen a la serralada dels Anteapenins lacials.
Nou!!: Regne de Nàpols і Monts Auruncs · Veure més »
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Nou!!: Regne de Nàpols і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »
Museu Nacional (Rio de Janeiro)
El Museu Nacional (en portuguès: Museu Nacional), vinculat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), era la institució científica més antiga de Brasil i, fins a mitjans de 2018, va ser un dels museus més grans d'història natural i antropologia d'Amèrica.
Nou!!: Regne de Nàpols і Museu Nacional (Rio de Janeiro) · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Regne de Nàpols і Nàpols · Veure més »
Nàpols (desambiguació)
* Geografia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Nàpols (desambiguació) · Veure més »
Nicèfor I Àngel
Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.
Nou!!: Regne de Nàpols і Nicèfor I Àngel · Veure més »
Niccolò Acciaiuoli
Niccolò Acciaiuoli (1310-1365) fou un noble napolità Fill d'Acciaiolo i net de Guidalotto Acciaiuoli, fou comte de Terlizzi i Satriano des del 1348, però va canviar el feu el 1349 pel comtat de Melfi (primer comte de Melfi, amb Melfi, Rapolla, Cisterna i Spinazzola).
Nou!!: Regne de Nàpols і Niccolò Acciaiuoli · Veure més »
Niccolò Coscia
Nicolò Paolo Andrea Coscia (Pietradefusi, 25 de gener de 1682 – Nàpols, 8 de febrer de 1755) va ser cardenal i arquebisbe catòlic italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Niccolò Coscia · Veure més »
Nicola Fergola
fou un matemàtic italià professor de la universitat de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Nicola Fergola · Veure més »
Nicola Porpora
Nicola (Antonio) Porpora (Nàpols, Regne de Nàpols, 17 d'agost, 1686 - ib., 3 de març, 1768) va ésser un compositor napolità d'òperes barroques i professor de cant.
Nou!!: Regne de Nàpols і Nicola Porpora · Veure més »
Nicolas Jean de Dieu Soult
Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la mà de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.
Nou!!: Regne de Nàpols і Nicolas Jean de Dieu Soult · Veure més »
Nicolau I Orsini
Nicolau I Orsini fou comte palatí de Cefalònia i Lèucada, territoris que va heretar del seu pare Joan I Orsini, i també fou dèspota de l'Epir, territori que va ocupar per la força i causant la mort del seu oncle Tomàs I Àngel, el qual no tenia descendència.
Nou!!: Regne de Nàpols і Nicolau I Orsini · Veure més »
Nina (Paisiello)
Nina, o sia La pazza per amore (Nina, o la boja per amor) també coneguda simplement com a Nina, és una òpera qualificada de commedia in prosa ed in verso per musica, en dos actes, amb música de Giovanni Paisiello sobre llibret italià de Giambattista (també Giovanni Battista) Lorenzi, basat en la traducció italiana de Giuseppe Carpani del llibret de Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières Nina, ou La folle par amour.
Nou!!: Regne de Nàpols і Nina (Paisiello) · Veure més »
Novena Croada
La Novena Croada és sovint considerada com a part de la Vuitena Croada.
Nou!!: Regne de Nàpols і Novena Croada · Veure més »
Observatori Astronòmic de Capodimonte
LObservatori Astronòmic de Capodimonte és el departament napolità de l’Istituto Nazionale di Astrofisica (Institut Nacional d’Astrofísica, INAF), la institució italiana més important que promou, desenvolupa i realitza investigacions científiques en els camps de l’astronomia, l’astrofísica i la ciència espacial.
Nou!!: Regne de Nàpols і Observatori Astronòmic de Capodimonte · Veure més »
Orde Basilià Italià de Grottaferrata
LOrde Basilià Italià de Grottaferrata, en llatí Ordo Basilianus Italiae, seu Cryptoferratensis, és un orde monàstic de l'Església catòlica de ritual bizantí, branca per tant dels basilians. Fou fundat en 1573 per a reunir els monestirs continuadors de la comunitat que va fundar Nil de Rossano al final del i que s'establí a Grottaferrata en 1005. Els monjos que en formen part posposen al seu nom les sigles O.S.B.I.
Nou!!: Regne de Nàpols і Orde Basilià Italià de Grottaferrata · Veure més »
Orde de Frares Menors Descalços
L'Orde dels Frares Menors Descalços o Orde dels Frares Menors Descalços de l'Estricta Observança (en llatí Ordo Fratrum Minorum Discalcetatorum o Ordo Fratrum Minorum Strictioris Observantiae Discalceatorum) és una reforma observant de l'orde franciscà, nascut al si dels frares menors conventuals i paral·lelament amb el naixement a Itàlia dels frares menors observants, amb la intenció d'incrementar el rigor i l'austeritat de la vida conventual a l'orde.
Nou!!: Regne de Nàpols і Orde de Frares Menors Descalços · Veure més »
Orde de Montevergine
Per a altres agrupacions amb el nom de Guillemites vegeu: Guillemites (desambiguació) L'Orde de Montevergine, estrictament Congregació de Montevergine de l'Orde de Sant Benet, era un orde monàstic que volia tornar al rigor original de la Regla de Sant Benet, formant part, tot i que era autònom, de l'orde benedictí.
Nou!!: Regne de Nàpols і Orde de Montevergine · Veure més »
Orde de Santa Maria de Betlem
L'Orde de Santa Maria de Betlem, en llatí Ordo Militaris ac Hospitalarius de Sanctae Mariae de Bethlehem, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.
Nou!!: Regne de Nàpols і Orde de Santa Maria de Betlem · Veure més »
Orde dels Mínims
LOrde dels Mínims (en llatí Ordo Minimorum) és un orde mendicant catòlic fundat per sant Francesc de Paula entre el 1435 i 1444.
Nou!!: Regne de Nàpols і Orde dels Mínims · Veure més »
Orde dels Ministres dels Malalts
L'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, en llatí Ordo Clericorum Regularium Ministrantium Infirmis és un orde religiós de clergues regulars fundat a Roma per Camillo de Lellis en 1582 i confirmat per Sixt V el 1586.
Nou!!: Regne de Nàpols і Orde dels Ministres dels Malalts · Veure més »
Otó IV de Brunswick-Grubenhagen
Otó IV de Brunswick - Grubenhagen (1320 – 1 de desembre de 1398) fou el quart i últim marit de Joana I de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Otó IV de Brunswick-Grubenhagen · Veure més »
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Nou!!: Regne de Nàpols і Pacte d'Oloron · Veure més »
Palau del Real
El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.
Nou!!: Regne de Nàpols і Palau del Real · Veure més »
Palau Reial de Caserta
El Palau Reial de Caserta (en italià Reggia di Caserta) és una residència de la família reial dels Borbons de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Palau Reial de Caserta · Veure més »
Paolo Boi
Paolo Boi, conegut com a il siracusano (el siracusà), (Siracusa, 1528 - Nàpols, 1598), va ser un jugador d'escacs italià, un dels millors escaquistes del.
Nou!!: Regne de Nàpols і Paolo Boi · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Regne de Nàpols і Papa Climent V · Veure més »
Papa Pau IV
Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.
Nou!!: Regne de Nàpols і Papa Pau IV · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Regne de Nàpols і Papat d'Avinyó · Veure més »
Patrician III: Rise of the Hanse
Patrician III: Rise of the Hanse és el tercer videojoc de la sèrie Patrician creat per Ascaron.
Nou!!: Regne de Nàpols і Patrician III: Rise of the Hanse · Veure més »
Pau de Caltabellotta
La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pau de Caltabellotta · Veure més »
Pau de Catània (1347)
El Castell Ursino de Catània La Pau de Catània, fou un acord diplomàtic entre Joan de Sicília, tutor de Lluís I de Sicília, i Joana I de Nàpols, signat al castell Ursino de Catania el 8 de novembre de 1347 per acabar amb el conflicte entre la Corona d'Aragó i la Dinastia d'Anjou arran de les Vespres Sicilianes, que van desembocar en la guerra de Sicília (1282-1289), que va afeblir els seus respectius regnes.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pau de Catània (1347) · Veure més »
Pau de Catània (1372)
La Pau de Catània o Tractat d'Avinyó, signat el 20 d'agost de 1372 a Avinyó entre Frederic III de Sicília i Joana I de Nàpols amb el suport de Gregori XI.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pau de Catània (1372) · Veure més »
Pau de Crépy
La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pau de Crépy · Veure més »
Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero
Pedro Afán de Ribera y Portocarrero, o Perafan de Ribera (Sevilla, ? – Nàpols, 2 d'abril de 1571), fou un noble espanyol, II marquès de Tarifa i primer duc d'Alcalá de los Gazules i virrei de Catalunya (1554-1558) i de Nàpols (12 de juny de - 2 d'abril de 1571).
Nou!!: Regne de Nàpols і Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero · Veure més »
Pedro Álvarez de Toledo
* Pedro Álvarez de Toledo y Acuña (1847-1896), aristòcrata i polític espanyol;.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pedro Álvarez de Toledo · Veure més »
Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga
, conegut com a Pedro de Toledo, va ser un aristòcrata espanyol, virrei de Nàpols, militar, polític i mecenes de les belles arts.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga · Veure més »
Pedro Fuertes Bardají
Pedro Fuertes Bardaji (Uncastillo, 1850 - Pobla de Segur, 20 de juny de 1932) va ser Comissari d'Agricultura a Lleida i President de la Diputació de Lleida entre 1894-1896 i posteriorment en 1899.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pedro Fuertes Bardají · Veure més »
Pellegrino Rossi
Pellegrino Rossi (13 de juliol de 1787 - 15 de novembre de 1848) va ser un economista, polític i jurista italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pellegrino Rossi · Veure més »
Pentria
La Pentria és una regió històrico-geogràfica del sud d’Itàlia que pren el nom dels samnites Pentri.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pentria · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Pere de Boïl i d'Aragó
Pere de Boïl i d'Aragó (? - Esglésies, 1323) fou un noble valencià fill de Guerau de Boïl i Foces i de Sança d'Aragó, fou el primer senyor de Manises.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere de Boïl i d'Aragó · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere el Gran · Veure més »
Pere I d'Alençon
Pere de França o Pere d'Alençon (nascut el 29 de juny de 1251 a Castell-Pelegrí, a Palestina, mort el 6 d'abril de 1283 a Salern, a Itàlia fou un príncep de sang reial francès, cinquè fill de Sant Lluís, rei de França, i de Margarida de Provença. Fou comte d'Alençon de 1268 a 1283, comte de Blois, de Chartres i senyor de Guisa de 1272 a 1283.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere I d'Alençon · Veure més »
Pere II de Borbó
Pere II (nascut l'1 de desembre de 1438, mort al seu castell de Moulins el 10 d'octubre de 1503, va ser enterrat a la capella del priorat de Souvigny).
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere II de Borbó · Veure més »
Pere II de Mèdici
Pere II de Mèdici —Piero de Médici —, anomenat també Pere l'Infortunat (Florència, República de Florència, 15 de febrer de 1471 - riu Garigliano, 28 de desembre de 1503) fou membre de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1492 i 1494.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere II de Mèdici · Veure més »
Pere Joan Barceló i Anguera
Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »
Pere Navarro (militar)
Pere Navarro o Pedro Navarro (?, 1460? - Nàpols, 28 d'agost del 1528), comte d'Oliveto, fou un enginyer militar al servei de l'armada catalana, era expert en pólvora i artefactes explosius.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere Navarro (militar) · Veure més »
Pere Torroella
va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i de Carles de Viana.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere Torroella · Veure més »
Pintures murals de la conquesta de Mallorca
Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pius VII · Veure més »
Polissena Ruffo
Polissena Ruffo (1400 - Cariati, Regne de Nàpols 1420) fou una princesa calabresa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Polissena Ruffo · Veure més »
Ponç de Gualba
Ponç de Gualba fou un eclesiàstic català (?, s. XIII - Barcelona, 1334).
Nou!!: Regne de Nàpols і Ponç de Gualba · Veure més »
Poncianes
Situació de les illes Poncianes, al golf de Gaeta Les illes Poncianes (en italià isole Ponziane o també isole Pontine) són un arxipèlag volcànic de la mar Tirrena, situat al golf de Gaeta, a uns 30-40 km al sud del cap Circeo, a la costa occidental de la península Itàlica, que pertany a l'Estat Italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Poncianes · Veure més »
Pontecorvo
Pontecorvo és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pontecorvo · Veure més »
Presa de Squillace
La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Presa de Squillace · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera batalla naval de Tarragona
La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Regne de Nàpols і Primera batalla naval de Tarragona · Veure més »
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Primera Coalició · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Regne de Nàpols і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Regne de Nàpols і Principat de Catalunya · Veure més »
Principat de Piombino
El Principat de Piombino, en italià:Principato di Piombino, en francès: Principauté de Piombino.
Nou!!: Regne de Nàpols і Principat de Piombino · Veure més »
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Nou!!: Regne de Nàpols і Principat de Tàrent · Veure més »
Privilegi de Gaeta
El Privilegi de Gaeta fou un privilegi promulgat pel rei d'Aragó Alfons el Magnànim el 17 de juny del 1439 a Gaeta (Regne de Nàpols) i que abolia el Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365) En virtut del Privilegi de Gaeta s'atorgava que el regne de Mallorca "en res en lo món sia sotmès al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges".
Nou!!: Regne de Nàpols і Privilegi de Gaeta · Veure més »
Prospero Colonna (1410-1463)
Prospero Colonna (Roma, c. 1410 - 24 de Març de 1463) va ser un cardenal-nebot del Papa Martí V (Odo Colonna), l'elecció del qual va acabar amb el Cisma d'Occident.
Nou!!: Regne de Nàpols і Prospero Colonna (1410-1463) · Veure més »
Província de Caserta
La Província de Caserta és una província que forma part de la regió de Campània dins Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Província de Caserta · Veure més »
Quarta Coalició
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.
Nou!!: Regne de Nàpols і Quarta Coalició · Veure més »
Rainier I de Mònaco
Rainier I (en italià "Rainieri") de Mònaco fou el primer sobirà Grimaldi de l'àrea coneguda com a Mònaco.
Nou!!: Regne de Nàpols і Rainier I de Mònaco · Veure més »
Ramon de Peralta
Ramon de Peralta fou un militar de la Corona d'Aragó del, Primer Comte de Caltabellotta, baró de Peralta, almirall dels regnes de la Corona d'Aragó i canceller de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ramon de Peralta · Veure més »
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ramon Llull · Veure més »
Ravello
Ravello (napolità: Raviello, Reviello) és un poble i comune italià de la província de Salern, a la Campània.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ravello · Veure més »
Rémi Joseph Isidore Exelmans
Rémi Joseph Isidore Exelmans a la batalla de Vertingen. Rémi Joseph Isidore Exelmans, 1r Comte Exelmans (13 de novembre de 1775 - 22 de juny de 1852) va ser un distingit soldat francès de les Guerres Revolucionàries i les Guerres Napoleòniques, i també una figura política del següent període.
Nou!!: Regne de Nàpols і Rémi Joseph Isidore Exelmans · Veure més »
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Nou!!: Regne de Nàpols і Reggio de Calàbria · Veure més »
Regia Marina
La Regia Marina (la Marina Reial italiana) data des de la proclama del Regne d'Itàlia el 1861 després de la unificació del país.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regia Marina · Veure més »
Regiment de Reials Guàrdies Catalanes
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes · Veure més »
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regne de Sicília · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Reis Catòlics · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Regne de Nàpols і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Regne de Nàpols і Renat I · Veure més »
República Ambrosiana
La República Ambrosiana - Aurea Repubblica Ambrosiana - fou el govern republicà amb el qual es conegué el Ducat de Milà entre 1447 i 1450.
Nou!!: Regne de Nàpols і República Ambrosiana · Veure més »
República de Nàpols
La Sereníssima República de Nàpols (1647-1648) va ser una república creada a Nàpols com a conseqüència dels sollevaments que van produir-se dins del regne hispànic l'any 1647.
Nou!!: Regne de Nàpols і República de Nàpols · Veure més »
República germana
República Francesa. Repúbliques germanes o repúbliques jacobines eren alguns estats recolzats pels exèrcits francesos en els territoris « alliberats » per aquests durant les guerres de la revolució francesa durant el període Directori (1795-1799) de la Primera República Francesa s'anomenen.
Nou!!: Regne de Nàpols і República germana · Veure més »
República Partenopea
La República Partenopea o República Napolitana (en italià: Repubblica Partenopea o Repubblica Napoletana) fou un estat republicà instituït breument a la part continental del Regne de Nàpols l'any 1799 durant la invasió francesa de la península Itàlica, ajudada per moviments jacobins locals.
Nou!!: Regne de Nàpols і República Partenopea · Veure més »
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Nou!!: Regne de Nàpols і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »
Revolució de 1820
''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993. D.L. 34276-1993. Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820.
Nou!!: Regne de Nàpols і Revolució de 1820 · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Regne de Nàpols і Revolució Francesa · Veure més »
Ricard de Mediavilla
''Commentarium...''', 1250-1275 ca., Biblioteca Medicea Laurenziana, Florència Ricard de Mediavilla (vers 1249 – 1306); també conegut com a Richard of Middleton, Richard of Middletown o, en llatí medieval, Richardus de Mediavilla, fou un franciscà, teòleg i filòsof.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ricard de Mediavilla · Veure més »
Robert d'Anjou i Mallorca
fou un príncep de la casa d'Anjou (?- abans de 1342) i infant del Regne de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Robert d'Anjou i Mallorca · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: Regne de Nàpols і Robert I de Nàpols · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Regne de Nàpols і Roger de Flor · Veure més »
Rosa d'Or del Papa
Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.
Nou!!: Regne de Nàpols і Rosa d'Or del Papa · Veure més »
Sabatino de Ursis
Sabatino de Ursis (1575 Lecce - 1620 Macau) jesuïta italià, matemàtic i astrònom, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Wanli de la dinastia Ming.
Nou!!: Regne de Nàpols і Sabatino de Ursis · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salvà
Salvà és un cognom o llinatge molt estès als Països Catalans i del qual també se'n troben variants als estats de França, Itàlia i Suïssa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Salvà · Veure més »
Sança de Mallorca
Santa Chiara va ser el segon lloc d'enterrament de la reina Sança de Mallorca (Regne de Mallorca, 1284 - Nàpols 1345) va ser infanta de Mallorca, reina consort de Nàpols (1304-1343) i religiosa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Sança de Mallorca · Veure més »
Sanfedisme
Sanfedisme (de Santa Fede, "Santa Fe" en italià) era un moviment popular antirepublicà, organitzat pel cardenal Fabrizio Ruffo, que va mobilitzar camperols del Regne de Nàpols contra la República Partenopea del 1799, els seus objectius que culminen en la restauració del Regne borbònic de Nàpols sota Ferran I de les Dues Sicílies.
Nou!!: Regne de Nàpols і Sanfedisme · Veure més »
Santa Maria di Pozzano (Castellammare di Stabia)
La basílica santuari de Santa Maria de Pozzano és una basílica menor i un santuari de Castellammare di Stabia, situat a la frazione de Pozzano, a la zona muntanyosa de la ciutat i pertanyent a l'arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, regida per la parròquia de l'església de l'Esperit Sant.
Nou!!: Regne de Nàpols і Santa Maria di Pozzano (Castellammare di Stabia) · Veure més »
Santi Cosma e Damiano
Santi Cosma e Damiano és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci, situat en part a la zona del Monts Auruncs (Monti Aurinci) i en part a la plana del Garigliano.
Nou!!: Regne de Nàpols і Santi Cosma e Damiano · Veure més »
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Nou!!: Regne de Nàpols і Segle d'or valencià · Veure més »
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Segona Coalició · Veure més »
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Nou!!: Regne de Nàpols і Segona Guerra de Nàpols · Veure més »
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach Langton Casaviella (Barcelona, 12 d'octubre de 1793 - Madrid, 23 de febrer de 1862) III Comte de Clonard i V Marquès de la Granada (el seu cognom originari irlandès Sutton es va espanyolitzar com De Sotto), va ser un polític, militar i historiador català, tinent general, president del Consell de Ministres per dos dies, cavaller gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild, gran creu americana de l'Orde d'Isabel la Catòlica, cavaller de la Imperial Ordre de la Legió d'Honor francesa..
Nou!!: Regne de Nàpols і Serafí Maria de Soto i Ab-Ach · Veure més »
Setena Coalició
La Setena Coalició va ser una aliança militar de les potències europees contra l'Emperador Napoleó I el 1815.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setena Coalició · Veure més »
Setge d'Ares
El Setge d'Ares fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutadella el 15 de juliol de 1708, acabant la presa del País Valencià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge d'Ares · Veure més »
Setge d'Augusta
El Setge d'Augusta de 1287 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge d'Augusta · Veure més »
Setge d'Òtranto (1480)
El Setge d'Òtranto va tenir lloc entre 1480 i 1481 quan la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, va ser assetjada per les tropes otomanes.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge d'Òtranto (1480) · Veure més »
Setge d'Òtranto (1481)
El Setge d'Òtranto de l'any 1481 va ser la resposta de les tropes del Regne de Nàpols per a recuperar la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, que havia estat assetjada per les tropes otomanes i conquerida l'any 1480.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge d'Òtranto (1481) · Veure més »
Setge de Cefalònia
El setge de Cefalònia fou un enfrontament bèl·lic entre tropes de l'Imperi Otomà i una coalició de la República de Venècia, la monarquia hispànica i el Regne de França, del 8 de novembre al 24 de desembre de 1500 amb victòria dels aliats, a l'illa de Cefalònia, una de les illes Jòniques.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Cefalònia · Veure més »
Setge de Dénia (1707)
El Setge de Dénia de 1707 va ser un dels episodis d'ocupació del Regne de València per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Dénia (1707) · Veure més »
Setge de Gerba (1432)
El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Gerba (1432) · Veure més »
Setge de Lleida (1707)
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Lleida (1707) · Veure més »
Setge de Malta (1798–1800)
El Setge de Malta va ser un bloqueig de dos anys del destacament francès a la Valletta, la capital de l'illa de Malta, entre 1798 i 1800.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Malta (1798–1800) · Veure més »
Setge de Messina (1300)
El Setge de Messina de 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Messina (1300) · Veure més »
Setge de Morella (1707)
El Setge de Morella fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutat.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Morella (1707) · Veure més »
Setge de Nàpols (1437-1442)
El Setge de Nàpols fou un conjunt d'operacions que van dur a la conquesta de la capital del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Nàpols (1437-1442) · Veure més »
Setge de Nàpols (1528)
El setge de Nàpols de 1528 fou un dels episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià que entre el 1526 i el 1530 va enfrontar Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Francesc I de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Nàpols (1528) · Veure més »
Setge de Salses (1503)
El setge de Salses de 1503 és una de les batalles de la Segona Guerra de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Salses (1503) · Veure més »
Setge de Tàrent
El setge de Tàrent va tenir lloc entre el 28 d'octubre de 1501 i l'1 de març de 1502 durant el transcurs de la segona guerra de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Tàrent · Veure més »
Setge de Toló
El setge de Toló va tenir lloc del 18 de setembre al 18 de desembre del 1793 durant la guerra de la Primera Coalició, quan les tropes republicanes van encerclar la ciutat, després que els monàrquics aconseguissin el control i la lliuressin als britànics i als espanyols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Toló · Veure més »
Setge de Torí (1706)
El Setge de Torí de 1706 va tenir lloc amb el setge a la ciutadella fortificada piemontesa per part de l'exèrcit franco-espanyol (setge que va durar 117 dies) durant el curs dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra de Successió Espanyola, a la conclusió es va signar el Tractat d'Utrecht (1713) que reconeixia a Víctor Amadeu II, duc de Savoia, com el primer rei de la seva dinastia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Torí (1706) · Veure més »
Setge de Tortosa (1708)
El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »
Setge de València (1812)
El setge de València, del 3 de novembre de 1811 al 9 de gener de 1812, va veure l'exèrcit francès d'Aragó del mariscal Louis Gabriel Suchet assetjar les forces del capità general Joaquín Blake a la ciutat de València, Espanya durant la guerra del francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de València (1812) · Veure més »
Setge de Xàtiva (1706)
El setge de Xàtiva de 1706 va ser un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Xàtiva (1706) · Veure més »
Setge de Xàtiva (1707)
El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »
Sforza
Muzio Attendolo, fundador de la dinastia. Els Sforza, també coneguts amb el nom de Dinastia Sforza o Casa de Sforza, fou una família noble italiana del Renaixement que foren titulars del Ducat de Milà entre 1450 i 1535.
Nou!!: Regne de Nàpols і Sforza · Veure més »
Simone Martini
Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.
Nou!!: Regne de Nàpols і Simone Martini · Veure més »
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Nou!!: Regne de Nàpols і Sisena Coalició · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: Regne de Nàpols і Sixt IV · Veure més »
Supressió de la Companyia de Jesús
La supressió de la Companyia de Jesús a l'Imperi Portuguès (1759), França (1764), les Dues Sicílies, Malta, Parma, l'Imperi Espanyol (1767) i Àustria i Hongria (1782) és un tema complex.
Nou!!: Regne de Nàpols і Supressió de la Companyia de Jesús · Veure més »
Tarentí
Comunicació utilitzant el dialecte a Tàrent El tarentí (tarandíne en aquesta llengua) és una llengua parlada a la regió italiana de la Pulla, Basilicata, part de Calàbria i en alguns pobles fronterers de Campània.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tarentí · Veure més »
Tarot Sicilià
Cartes del tarocco Siciliano, editades per Modiano. El Tarot sicilià, o Tarocco siciliano, és una baralla de tarot pròpia de Sicília, emprada per a jugar al tarocchi sicilià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tarot Sicilià · Veure més »
Tartana (barca)
Tartana mediterrània, pintura de François Geoffroy Roux, 1879. Definició de tartana: Veitia y Linaje 1670. Una tartana en català i en la majoria de llengües europees (encara que en algunes és tartane o tartan) és un petit vaixell mediterrani de vela llatina (o aparell proa-popa) emprat durant els segles XVI - XIX.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tartana (barca) · Veure més »
Teatre cortesà del Renaixement
El teatre cortesà és aquella pràctica escènica cortesana que produeix el tipus d'espectacle que es gaudeix a la cort.
Nou!!: Regne de Nàpols і Teatre cortesà del Renaixement · Veure més »
Teodor Gaza
Retrat de Teodor Gaza, obra de Sandro Botticelli. Teodor Gaza (en llatí Theodorus Gazes, en grec Θεόδωρος Γαζῆς, de vegades incorrectament anomenat Teodor de Gaza) fou un humanista i un dels darrers escriptors romans d'Orient.
Nou!!: Regne de Nàpols і Teodor Gaza · Veure més »
Teodor II de Montferrat
Teodor II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1381 al 1418.
Nou!!: Regne de Nàpols і Teodor II de Montferrat · Veure més »
Teramo
Campanar de la catedral Teramo és una ciutat d'Itàlia, a la regió dels Abruços, província de Teramo de que n'és la capital.
Nou!!: Regne de Nàpols і Teramo · Veure més »
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tercera Coalició · Veure més »
Terra di Lavoro
Labor, o Terra di Lavoro, era l'antiga província del Regne de Nàpols que coincidiria amb les actuals províncies de Nàpols i Caserta (regió de Campània), i els districtes l'Alt Volturno (part de la província d'Isernia, Molise) de Gaeta i de Sora (part de les províncies de Llatina i Frosinone, Lazio).
Nou!!: Regne de Nàpols і Terra di Lavoro · Veure més »
Theatrum Orbis Terrarum
El Theatrum Orbis Terrarum és considerat el primer atles modern.
Nou!!: Regne de Nàpols і Theatrum Orbis Terrarum · Veure més »
Thomas-Alexandre Dumas
Thomas-Alexandre Davy de la Pailleterie (Jérémie, Saint-Domingue, 25 de març de 1762-Villers-Cotterêts, França 26 de febrer de 1806), també conegut com a Thomas Alexandre Dumas o simplement com a general Dumas, va ser un general francès, pare de l'escriptor Alexandre Dumas (pare) —a qui va inspirar el personatge del comte de Montecristo— i avi d'Alexandre Dumas (fill).
Nou!!: Regne de Nàpols і Thomas-Alexandre Dumas · Veure més »
Tractat d'Amiens
Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat d'Amiens · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Baden · Veure més »
Tractat de Barcelona (1493)
El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Barcelona (1493) · Veure més »
Tractat de Blois (1504)
El primer Tractat de Blois, signat el 22 de setembre de 1504 a la ciutat de Blois, fou un tractat concertat entre Lluís XII de França i Felip el Bell.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Blois (1504) · Veure més »
Tractat de Blois (1505)
El Tractat de Blois o Segon Tractat de Blois fou un tractat signat entre els enviats de Ferran el Catòlic i el mateix Lluís XII de França el 12 d'octubre de 1505 a la ciutat de Blois.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Blois (1505) · Veure més »
Tractat de Florència (1801)
Ferran I de Nàpols L'armistici de Foligno i el tractat de Florència de 1801 van ser dos acords de pau signats entre França i el Regne de Nàpols amb la intermediació de Rússia, en el marc de les guerres napoleòniques.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Florència (1801) · Veure més »
Tractat de Granada (1500)
El tractat de Granada va ser una aliança militar pactada entre Lluís XII de França i Ferran II d'Aragó en els antecedents de la guerra de Nàpols de 1501 -1504, per repartir-se entre ambdós el territori del Regne de Nàpols, sota el govern de Frederic III de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Granada (1500) · Veure més »
Tractat de la Haia (1698)
El Tractat de la Haia de 1698 o Primer Tractat de Partició fou un tractat signat l'11 d'octubre de 1698 entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de la Haia (1698) · Veure més »
Tractat de Lió
* ''' Tractat de Lió de 1288 ''', signat per Sanç IV de Castella i Felip IV de França.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Lió · Veure més »
Tractat de Lió (1504)
El tractat de Lió de 1504, signat per Lluís XII de França i Ferran el Catòlic, va posar fi a la Segona Guerra de Nàpols amb l'abandonament de les pretensions franceses al Regne de Nàpols a favor de la corona d'Aragó.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Lió (1504) · Veure més »
Tractat de Lodi
El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Lodi · Veure més »
Tractat de Milà
El Tractat de Milà fou un tractat de suport mutu signat en octubre de 1435 entre Alfons el Magnànim i Felip Maria Visconti, duc de Milà, i senyor de Gènova, durant la Conquesta del Regne de Nàpols, en la demanda del tro del Regne de Nàpols el primer, i en la disputa contra els Sforza i el Papat del segon, i el Magnànim fou alliberat.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Milà · Veure més »
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Rastatt · Veure més »
Tractat de Sevilla (1729)
El Tractat de Sevilla va ser un acord signat el 9 de novembre de 1729, després de la Guerra anglo-espanyola de 1727 - 1729, entre Espanya, França i Gran Bretanya al qual es van adherir posteriorment els Països Baixos.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Sevilla (1729) · Veure més »
Tractat de Tolentino
Larmistici de Bolonya de 1796 i el tractat de Tolentino de 1797 van ser dos acords signats entre França i la Santa Seu en el context de les guerres napoleòniques.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Tolentino · Veure més »
Tractat de Vaucelles
El tractat de Vaucelles va ser un tractat signat el 5 de febrer de 1556 a Vaucelles entre Enric II de França i Carles V. Carles V, que estava preparant la seva abdicació, va buscar la pau amb França, que tenia una aliança amb els prínceps protestants alemanys pel Tractat de Chambord el 1552, concloent una treva de cinc anys i es reconeixien les noves possessions franceses (els bisbats de Metz, Toul i Verdun, moltes places fortes entre Luxemburg i Flandes, i possessions diverses en el Piemont, al centre de la Itàlia i Còrsega).
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Vaucelles · Veure més »
Tractat de Viena (1738)
El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser signat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la Guerra de Successió Polonesa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Viena (1738) · Veure més »
Triomf de la mort
El Triomf de la mort és un fresc aïllat (600 x 642 cm) que es conserva a la Galleria regionale del Palazzo Abatellis de Palerm, tot i que la seva procedència era el pati interior del Palazzo Sclafani.
Nou!!: Regne de Nàpols і Triomf de la mort · Veure més »
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Unió d'armes · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Regne de Nàpols і Unificació italiana · Veure més »
Universitat de Nàpols – L'Oriental
Palau Saluzzo Corigliano, seu del Departament Oriental i del Mediterrani antic. La Universitat de Nàpols – L'Oriental (UNIOR) el 2002 Institut Universitari de l'Est (IUO) (en italià: Università degli Studi di Napoli L'Orientale, en llatí: Institutum orientalis napolitanos) és la més antiga escola de sinologia i Estudis Orientals a Europa, i la principal universitat estatal italiana especialitzada en l'estudi i a la recerca de la realitat cultural-lingüística del no europeu.
Nou!!: Regne de Nàpols і Universitat de Nàpols – L'Oriental · Veure més »
Vallerotonda
Vallerotonda (localment Vardónna) és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.
Nou!!: Regne de Nàpols і Vallerotonda · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Regne de Nàpols і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Regne de Nàpols і Vespres Sicilianes · Veure més »
Viatges a Itàlia de Mozart
Retrat de Wolfgang Amadeus Mozart a Verona, el 1770, quan tenia 14 anys (retrat de Saverio dalla Rosa, 1745–1821). El jove Wolfgang Amadeus Mozart i el seu pare, Leopold varen fer tres viatges a Itàlia: el primer, d'uns quinze mesos, des de desembre de 1769 fins al març de 1771; el segon, d'uns quatre mesos, des de l'agost de 1771 al desembre del 1771; el tercer, d'uns cinc mesos, de l'octubre de 1772 al març de 1773.
Nou!!: Regne de Nàpols і Viatges a Itàlia de Mozart · Veure més »
Vilamarí (llinatge)
Escut d'armes dels Vilamarí Els Vilamarí foren un llinatge de la noblesa catalana medieval possiblement oriünd del poble de Vilamarí (Pla de l'Estany).
Nou!!: Regne de Nàpols і Vilamarí (llinatge) · Veure més »
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Nou!!: Regne de Nàpols і Violant d'Aragó (reina de Nàpols) · Veure més »
Virrei de Nàpols
Antic Regne de Nàpols. El Virregnat de Nàpols, corresponia als territoris de l'antic Regne de Nàpols, que se estenia per tot el sud d'Itàlia i l'illa de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Virrei de Nàpols · Veure més »
William Douglas Hamilton
, (KB, PC, FRS, FRSE), va ser un diplomàtic, antiquari, arqueòleg i vulcanòleg britànic.
Nou!!: Regne de Nàpols і William Douglas Hamilton · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1 de gener · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1 de novembre · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 10 de maig · Veure més »
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 11 d'octubre · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 11 de novembre · Veure més »
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 12 de desembre · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1297 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1299 · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 13 d'octubre · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1310 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1384 · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 14 de juliol · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1421 · Veure més »
1443
; Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1443 · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Regne de Nàpols і 15 de febrer · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1500 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1503 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1504 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1520 · Veure més »
1539
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1539 · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 16 de setembre · Veure més »
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1602 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1686 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1687 · Veure més »
17 d'agost
El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 17 d'agost · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 17 de juny · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1705 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1740 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1748 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1749 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1752 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1782 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1801 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1806 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1815 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1816 · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 20 d'octubre · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Regne de Nàpols і 24 de gener · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 26 d'octubre · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 27 de març · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 28 de desembre · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 28 de març · Veure més »
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 3 de maig · Veure més »
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 3 de setembre · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 5 de juny · Veure més »
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 7 de desembre · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 8 de juliol · Veure més »