333 les relacions: Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abd-ar-Rahman III, Abd-ar-Rahman Sanxuelo, Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Adelantado, Al-Àndalus, Al-Hàkam II, Al-Mutawàkkil ibn al-Aftas, Alberta (reina consort de Castella), Alcanar, Aldeanueva del Camino, Alfons d'Astorga, Alfons el Cast, Alfons I de Portugal, Alfons II d'Astúries, Alfons II de Portugal, Alfons IX de Lleó, Alfons VI de Lleó, Alfons VII de Lleó, Alfons XII d'Espanya, Alfonso I de Tui, Alfonso II de Tui, Alto Tormes, Arquitectura romànica, Art públic de Barcelona, Article salat, Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la, Astúries, Astúries d'Oviedo, Asturlleonès, Ònnega Fortúnez, Babia, Baltario, Bandera d'Extremadura, Banu Dhi-n-Nun, Basílica de San Isidoro, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Batalla de Calatañazor, Batalla de Consuegra, Batalla de Fornelos, Batalla de Golpejera, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Paterna, Batalla de Qantish, Batalla de Sagrajas, Batalla de Simancas, Beatriu de Portugal, Beremund III de Lleó, Berenguera de Castella, Bernat Sanç, ..., Braga, Breu Inter Caetera de 1493, Butlla menor Inter Caetera de 1493, Califat de Còrdova, Camí de Sant Jaume, Capitulacions de Granada, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa consistorial de Villamayor de Santiago, Casa d'Emparán, Casa de Butrón, Casa de Loiola, Casa de los Botines, Casal d'Urgell, Castell de Doiras, Castell de Sabugal, Castell de Vila Nova de Cerveira, Castella, Castella i Lleó, Castella la Vella, Castellà aragonès, Claudi, Luperc i Victori, Comtat de Castella, Comtat de Coïmbra, Comtat de Trastàmara, Concejo (història), Conquesta de Conca, Conquesta de Navarra, Conquesta feudal hispànica, Consort Britànica, Constança (prenom), Constança de Lleó, Corona de Castella i Lleó, Corvera, Cos Militar de Sanitat, Cozcurrita, Creu d'Alcoraç, Creus del Mèrit Aeronàutic, Cristòfol de Virués, Cristina Bermúdez, Cultura de Hallstatt, Dècada del 960, De rebus Hispaniae, Dia de la independència, Diego López I, Dinastia, Dinastia asturlleonesa, Dinastia Borgonya, Dinastia Ximena, Diner (moneda), Dolça I de Lleó, Domingo I d'Àvila, El Valle Altu de Peñamellera, El Valle Baḥu de Peñamellera, Elio Pérez de Castro, Elvira Menéndez, Emirat de Balànsiya, Emirat de Batalyaws, Emirat de Tulàytula, Enric I de Castella, Era (cronologia), Ermessenda de Carcassona, Esclavitud a l'edat mitjana, Escola catedralícia, Escultura romànica, Escut d'Alcanar, Escut d'Àlaba, Escut d'Espanya, Escut de la Segona República Espanyola, Escut de les Filipines, Escut de Torrevella, Escut del País Valencià, Escut, bandera i estendard de Geldo, Espanya, Espanyolisme, Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, Eximiae devotionis, Extremadura, Extremeny, Federació Regional Espanyola de l'AIT, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Felip VI d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran González, Ferran I de Lleó, Ferran II de Lleó, Feudalisme a Catalunya, Fiñana, Fitna de l'Àndalus, Florenci de Carracedo, Frares de Càceres, Garcia I de Galícia, Garcia I de Lleó, Garcia Sanxes I de Pamplona, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gaspar de Lemos, Gómez Manrique, Gerard (beat), Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí, Gormaz, Guerra dels Dos Peres, Guillem IX d'Aquitània, Hasday ibn Xaprut, Heràldica, Hermannus Alemannus, Hermenegild de Salceda, Hermisende, Història d'Astúries, Història d'Espanya, Història d'Extremadura, Història de Castella i Lleó, Història de Galícia, Història de La Rioja, Història de Navarra, Història de Portugal, Història del País Basc, Historiografia, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Holemund, Independència de Portugal, Jaume el Major, Joan de Tui, Juan Núñez de Prado, Juan Pedro Aparicio Fernández, Juan Ponce de León, Julio González González, La Raia, Las Huelgas, Las Siete Partidas, Legio VII Gemina (ciutat), Literatura asturiana, Lleó (Castella i Lleó), Lleó (desambiguació), Lleó (heràldica), Llengües d'Espanya, Llengües de Portugal, Lleonesisme, Llista de comtes d'Urgell, Llista de monarques consorts de Lleó, Llista de reis d'Astúries, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Galícia, Llista de reis de Lleó, Louis Barrau-Dihigo, Majordom major del Rei d'Espanya, Marquesat de Rafal, Martín Cid, Matrillinatge, Medina de Rioseco, Menendo II de Portugal, Mirandès, Moisès de Lleó, Monarquia, Monestir, Monestir de Paço de Sousa, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Muralla d'Oviedo, Nacionalisme gallec, Naustio, Nodicia de Kesos, Nuevo León, Olivença, Orde d'Alcántara, Orde de Monfragüe, Orde de Sant Jaume (desambiguació), Orde de Sant Marc de Lleó, Orde militar, Orde Militar de Maria Cristina, Orde Naval de Maria Cristina, Ordoni d'Astorga, Ordoni II de Lleó, Oveco, Oviedo, País Lleonès, Pablo Montesino y Cáceres, Paio Gomes Chariño, Palau de l'Aljaferia, Palau Nacional (Barcelona), Pancastellanisme, Parla sayaguesa, Partido Nacionalista de Castilla y León, Pau, Pau i Treva de Déu, Pedro Álvarez de las Asturias, Pelagi de Còrdova, Pelagio Galvani, Pelayo Meléndez, Península Ibèrica, Penó de Sant Ferran, Pere el Catòlic, Pere González Telmo, Pere I d'Urgell, Piornal, Plaça Major (Madrid), Primer Comtat de Portugal, Ramir II, Ramir II de Lleó, Ramir III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ràtzia de 1003, Ràtzia de 1005, Regionalisme i nacionalisme a Espanya, Regne d'Astúries, Regne de Castella, Regne de Galícia, Regne de l'Algarve, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne Visigot, Regnes castellans d'Índies, Rei d'Astúries, Riquilda de Polònia, Ritu hispà, Robledo (Zamora), Rodrigo Díaz de Vivar, Runcons, Ruy, el pequeño Cid, Salamanca, Sanç I de Portugal, Sanç III de Castella, Sanç Ordoni, Sança II de Lleó, Sant Pere Ermengol, Sarcòfag d'Astorga, Segon Comtat de Portugal, Segona Croada, Senyoria de Molina, Senyoriu de Benferri, Setge de Tulaytula, Simbologia del franquisme, Teresa, Teresa Ansúrez, Teresa de Lleó i Núñez, Teresa de Portugal i de Barcelona, Testament de Peronella d'Aragó (1152), Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Tierra de Campos, Tirs de Sozòpolis, Toledo, Tormantos, Torre de Centocelas, Tractat d'Ágreda (1162), Tractat de Carrión, Tractat de Lanhoso, Tractat de Zamora, Tugíbides, Unió del Poble Lleonès, Universitat de Salamanca, Urbà de Peñalba, Urraca I de Lleó, Urraca Sanxes, Valdeorras, Vescomtat de Menerba, Vicenç de Montes, Vicente Yáñez Pinzón, Viliulfo, Villanueva de la Reina, Vimara, Zaida (muller d'Alfons VI), 1026, 1028, 1033, 1057, 1061, 1069, 1108, 1141, 1143, 1188, 15 d'agost, 2010, 26 de juliol, 29 de març, 5 de maig, 924, 925, 933, 956, 967, 968, 999. Ampliar l'índex (283 més) »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Nou!!: Regne de Lleó і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Regne de Lleó і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Abd-ar-Rahman Sanxuelo
Al-Mamun Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir, més conegut com Abd-ar-Rahman Sanxuelo pel seu malnom Xanjul, arabització del romanç Sanxuelo, literalment ‘petit Sanç’, fou fill del famós Almansor i hàjib de l'Àndalus omeia.
Nou!!: Regne de Lleó і Abd-ar-Rahman Sanxuelo · Veure més »
Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur
Abu-Yússuf Yaqub ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin al-Mansur bi-L·lah ——, més conegut com a Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Abu-Yússuf Yaqub o, simplement, al-Mansur (1160 – 23 de gener de 1199, Marràqueix, Marroc) fou amir al-muminín dels almohades mumínides, oficialment el tercer.
Nou!!: Regne de Lleó і Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur · Veure més »
Adelantado
Nuño Núñez Rasura, jutge suprem de Castella i un dels seus legisladors. Nascut a Amaya l'any 789 morí als volts de 862. Amaya fou conquerida per Alfons I d'Astúries Diversos autors atribueixen la figura de l'''adelantado mayor'' a Ferran III de Castella. Duarte Núñez de León escriu que el pare d'aquest rei, Alfons IX, tingué per «''adelantado de León''» a Martín Sánchez, fil de don Sancho. Corona de Castella pels volts de 1360 i àmbit d'''adelantamientos'' Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant («adelante» en castellà) una empresa jurídica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial.
Nou!!: Regne de Lleó і Adelantado · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Regne de Lleó і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Hàkam II
Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.
Nou!!: Regne de Lleó і Al-Hàkam II · Veure més »
Al-Mutawàkkil ibn al-Aftas
Al-Mutawàkkil ala-L·lah Úmar ibn Muhàmmad ibn al-Aftas, més conegut pel seu làqab i el seu darrer nàssab com a al-Muttawàkkil ibn al-Aftas (v. 1045-1094), fou sobirà d'una part de l'emirat de Batalyaws (Badajoz) (1067-1072), més tard de la totalitat (1072-1094) i breument del de Tulàytula (Toledo) (1080-1081).
Nou!!: Regne de Lleó і Al-Mutawàkkil ibn al-Aftas · Veure més »
Alberta (reina consort de Castella)
Alberta (Segle XI) va ser reina consort de Castella (1071-1072) i Lleó (1072) pel seu matrimoni amb Sanç II.
Nou!!: Regne de Lleó і Alberta (reina consort de Castella) · Veure més »
Alcanar
Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià.
Nou!!: Regne de Lleó і Alcanar · Veure més »
Aldeanueva del Camino
Aldeanueva del Camino és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).
Nou!!: Regne de Lleó і Aldeanueva del Camino · Veure més »
Alfons d'Astorga
Alfons d'Astorga (mort la primera meitat del segle X) va ser un religiós, que segons una tradició sense documents que ho provin, va ésser bisbe d'Astorga i, més tard d'Ourense.
Nou!!: Regne de Lleó і Alfons d'Astorga · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Regne de Lleó і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons I de Portugal
Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).
Nou!!: Regne de Lleó і Alfons I de Portugal · Veure més »
Alfons II d'Astúries
Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).
Nou!!: Regne de Lleó і Alfons II d'Astúries · Veure més »
Alfons II de Portugal
Alfons II de Portugal, dit el Gras (Coïmbra, 1185 - ibíd., 1233), fou rei de Portugal (1211-1223).
Nou!!: Regne de Lleó і Alfons II de Portugal · Veure més »
Alfons IX de Lleó
Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).
Nou!!: Regne de Lleó і Alfons IX de Lleó · Veure més »
Alfons VI de Lleó
Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).
Nou!!: Regne de Lleó і Alfons VI de Lleó · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Regne de Lleó і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Nou!!: Regne de Lleó і Alfons XII d'Espanya · Veure més »
Alfonso I de Tui
Alfonso va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui vers l'any 1022.
Nou!!: Regne de Lleó і Alfonso I de Tui · Veure més »
Alfonso II de Tui
Alfonso fou un religiós del regne de Lleó i bisbe de Tui entre 1100 i 1130.
Nou!!: Regne de Lleó і Alfonso II de Tui · Veure més »
Alto Tormes
L'Alt Tormes és una comarca natural espanyola pertanyent geogràficament a l'extint Regne de Lleó que en 1833 es va dividir en les actuals províncies de Salamanca i Àvila, ambdues en la Comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Alto Tormes · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Regne de Lleó і Arquitectura romànica · Veure més »
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Nou!!: Regne de Lleó і Art públic de Barcelona · Veure més »
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Nou!!: Regne de Lleó і Article salat · Veure més »
Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la
Divisió eclesiàstica de Galícia. Moltes de les seves arxiprestats fan referència a entitats ètniques prerromanas, com Nemancos, Céltigos, Entíns o Postmarcs. Larxidiòcesi de Santiago de Compostel·la és la diòcesi o bisbat (territori eclesiàstic de l'Església Catòlica regit per un arquebisbe) amb la seu eclesiàstica a la catedral de Santiago de Compostel·la.
Nou!!: Regne de Lleó і Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Lleó і Astúries · Veure més »
Astúries d'Oviedo
Les Astúries d'Oviedo fan referència a una comarca històrica del principat d'Astúries, que s'estenia des del riu Eo a la part occidental i fins a la conca del riu Deva a l'oriental, comprenent totes les valls entre aquests dos rius des de la costa fins a la serralada Cantàbrica al sud.
Nou!!: Regne de Lleó і Astúries d'Oviedo · Veure més »
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Nou!!: Regne de Lleó і Asturlleonès · Veure més »
Ònnega Fortúnez
Ònnega Fortúnez o Íñiga FortúnezJayyusi 1992, Fletcher 2006, (848 - després de l'any 890) fou una princesa bascaBarrucand & Bednorz 1999, del Regne de Pamplona, posteriorment denominat Regne de Navarra.
Nou!!: Regne de Lleó і Ònnega Fortúnez · Veure més »
Babia
Massís de las Ubiñas Babia és una comarca tradicional del nord-oest de Lleó (comunitat autònoma de Castella i Lleó) situada a la Comarca de la Montaña Occidental.
Nou!!: Regne de Lleó і Babia · Veure més »
Baltario
Baltario va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui aproximadament entre els anys 948 i 951.
Nou!!: Regne de Lleó і Baltario · Veure més »
Bandera d'Extremadura
La bandera d'Extremadura, segons es determina a l'article 4-1 de l'Estatut d'Autonomia està formada per tres franges horitzontals i iguals, en ordre de dalt a baix, de colors verd, blanc i negre.
Nou!!: Regne de Lleó і Bandera d'Extremadura · Veure més »
Banu Dhi-n-Nun
Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara.
Nou!!: Regne de Lleó і Banu Dhi-n-Nun · Veure més »
Basílica de San Isidoro
La Reial Col·legiata Basílica de San Isidoro o, simplement, San Isidoro, és un temple cristià a la ciutat de Lleó, a Espanya.
Nou!!: Regne de Lleó і Basílica de San Isidoro · Veure més »
Batalla d'Aqbat al-Bakr
La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla d'Aqbat al-Bakr · Veure més »
Batalla de Calatañazor
La batalla de Calatañazor va ser una enfrontament fictici que suposadament va tenir lloc a Calatañazor (Sòria) el juliol de l'any 1002.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla de Calatañazor · Veure més »
Batalla de Consuegra
La batalla de Consuegra fou una de les batalles de la Reconquesta, lluitada el 15 d'agost de 1097 entre els exèrcits d'Alfons VI de Lleó i El Cid contra els almoràvits de Yússuf ibn Taixfín.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla de Consuegra · Veure més »
Batalla de Fornelos
La batalla de Fornelos, lluitada el 29 de març de 968 fou un dels episodis de les invasions vikingues del sud d'Europa.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla de Fornelos · Veure més »
Batalla de Golpejera
La batalla de Golpejera va tenir lloc el 12 de gener de 1072 i va enfrontar als exèrcits del rei de Castella, Sanç II, i del seu germà el rei de Lleó, Alfons VI, aspirants al tron del seu pare, Ferran I, en un paratge anomenat Golpejera, situat segons la Crònica Najerense a Cardeñosa de Volpejera, a prop de Carrión de los Condes, Palència.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla de Golpejera · Veure més »
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »
Batalla de Paterna
La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balansiya en 1065.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla de Paterna · Veure més »
Batalla de Qantish
La batalla de Qantish és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla de Qantish · Veure més »
Batalla de Sagrajas
La batalla de Sagrajas o batalla d'az-Zal·laqa o az-Zallaqah o Zalaca és una batalla que es va entaular a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla de Sagrajas · Veure més »
Batalla de Simancas
La batalla de Simancas (àrab Xant Mankaix) fou un encontre bèl·lic entre les tropes del rei de Lleó Ramir II i les andalusines del Califat de Còrdova Abd-ar-Rahman III al costat dels murs de la ciutat de Simancas (prop de Valladolid) en la qual es decidia el domini sobre les terres del Duero, en l'any 939.
Nou!!: Regne de Lleó і Batalla de Simancas · Veure més »
Beatriu de Portugal
Sepulcre de la reina a Sancti Spiritus (Toro) Beatriu de Portugal (Coïmbra, 1372 - Madrigalejo, Regne de Castella, 1410) fou infanta de Portugal, reina titular de Portugal (1383-1385) i reina consort de Castella i Lleó (1383-1390).
Nou!!: Regne de Lleó і Beatriu de Portugal · Veure més »
Beremund III de Lleó
Beremund III de Lleó (?, 1017 - Tamarón, 1037) va ser rei de Lleó de 1028 a 1037.
Nou!!: Regne de Lleó і Beremund III de Lleó · Veure més »
Berenguera de Castella
Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).
Nou!!: Regne de Lleó і Berenguera de Castella · Veure més »
Bernat Sanç
Bernat Sanç o Bernat Sanç d'Urgell (? — la Seu d'Urgell, 27 d'octubre de 1162) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 1142 i l'any 1163.
Nou!!: Regne de Lleó і Bernat Sanç · Veure més »
Braga
Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.
Nou!!: Regne de Lleó і Braga · Veure més »
Breu Inter Caetera de 1493
El breu (document pontifici de menor entitat que una butlla) Inter Caetera va ser atorgat pel papa Alexandre VI amb data de 3 de maig de 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Regne de Lleó і Breu Inter Caetera de 1493 · Veure més »
Butlla menor Inter Caetera de 1493
Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.
Nou!!: Regne de Lleó і Butlla menor Inter Caetera de 1493 · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Regne de Lleó і Califat de Còrdova · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Regne de Lleó і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Capitulacions de Granada
Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.
Nou!!: Regne de Lleó і Capitulacions de Granada · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Regne de Lleó і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casa consistorial de Villamayor de Santiago
La casa consistorial de Villamayor de Santiago és un edifici renaixentista del situat a la plaça de la Vila de la localitat espanyola de Villamayor de Santiago, seu de l'ajuntament del municipi homònim.
Nou!!: Regne de Lleó і Casa consistorial de Villamayor de Santiago · Veure més »
Casa d'Emparán
Arbre genealògic de la família Emparan i Orbe La casa d'Emparán, Emparan o Enparan és un dels antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de ser parents majors a l'època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. El cognom Emparán/Emparan, d'origen basc de la ciutat d'Azpeitia, va passar a Hondarribia, Irun i Lasarte-Oria, tots a Guipúscoa; una branca oriünda d'Azpeitia es va cognomenar Martínez d'Emparan.
Nou!!: Regne de Lleó і Casa d'Emparán · Veure més »
Casa de Butrón
La casa de Butrón (en el castellà medieval Buitrón) fou un llinatge de la noblesa feudal de la Corona de Castella, descendent directe de la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta línia familiar dels monarques dels regnes d'Astúries, Castella, Lleó, Aragó, Navarra, Portugal, la dinastia Capet de França, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, la casa de Normandia i la casa d'Uppsala.
Nou!!: Regne de Lleó і Casa de Butrón · Veure més »
Casa de Loiola
La casa o casal de Loiola és un antic llinatge de la província de Guipúscoa, parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Família molt antiga de parents majors del bàndol d'Oñaz que va habitar en Loiola (Azpeitia), tenien la seva casa solar i palau d'aquesta vila.
Nou!!: Regne de Lleó і Casa de Loiola · Veure més »
Casa de los Botines
La Casa de los Botines, o casa Fernández y Andrés és un edifici d'estil modernista, situat a la ciutat de Lleó, capital de la província homònima.
Nou!!: Regne de Lleó і Casa de los Botines · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: Regne de Lleó і Casal d'Urgell · Veure més »
Castell de Doiras
El castell de Doiras (en gallec: castelo de Doiras) és una fortificació medieval situada a la serra dels Ancares, a la província de Lugo.
Nou!!: Regne de Lleó і Castell de Doiras · Veure més »
Castell de Sabugal
Castell de Sabugal, Portugal: vista panoràmica El Castell de Sabugal, també anomenat Castell das Cinco Quinas a causa de la forma inusual del donjon, es troba a la freguesia, ciutat i municipi de Sabugal, al districte de Guarda, a Portugal.
Nou!!: Regne de Lleó і Castell de Sabugal · Veure més »
Castell de Vila Nova de Cerveira
El Castell de Vila Nova de Cerveira es troba a la freguesia i vila de Vila Nova de Cerveira, districte de Viana do Castelo, a Portugal.
Nou!!: Regne de Lleó і Castell de Vila Nova de Cerveira · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Regne de Lleó і Castella · Veure més »
Castella i Lleó
Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.
Nou!!: Regne de Lleó і Castella i Lleó · Veure més »
Castella la Vella
Separació de 1855 Castella la Vella és una regió històrica espanyola que comprenia el territori que després va correspondre a les províncies de Santander (des de 1982 Cantàbria), Burgos, Logronyo (des de 1980 La Rioja), Sòria, Segòvia i Àvila, a la qual alguns tratadistes afegixen Valladolid i Palència.
Nou!!: Regne de Lleó і Castella la Vella · Veure més »
Castellà aragonès
El Castellà aragonès (Castellà d'Aragó o Baturro) és la varietat lingüística parlada i pròpia de la major part d'Aragó.
Nou!!: Regne de Lleó і Castellà aragonès · Veure més »
Claudi, Luperc i Victori
Claudi, Luperc i Victori (Lleó, morts cap al 304) van ser tres soldats de l'exèrcit romà, màrtirs durant les persecucions als cristians i venerats com a sants per l'Església catòlica.
Nou!!: Regne de Lleó і Claudi, Luperc i Victori · Veure més »
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Nou!!: Regne de Lleó і Comtat de Castella · Veure més »
Comtat de Coïmbra
El Comtat de Coïmbra (en portuguès: Condado de Coimbra) va ser un estat situat a l'oest de la península Ibèrica, instituït com a unitat militar de defensa fronterera del Regne de Lleó enfront d'al-Àndalus.
Nou!!: Regne de Lleó і Comtat de Coïmbra · Veure més »
Comtat de Trastàmara
El comtat de Trastàmara és un títol nobiliari atorgat el 4 de febrer de 1445 a San Martín de Valdeiglesias pel rei Joan II de Castella, com a títol hereditari, a Pedro Álvarez Osorio.
Nou!!: Regne de Lleó і Comtat de Trastàmara · Veure més »
Concejo (història)
Un concejo era l'assemblea dels veïns de les localitats que participaven en el seu govern en els regnes cristians de l'alta edat mitjana a la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Lleó і Concejo (història) · Veure més »
Conquesta de Conca
La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.
Nou!!: Regne de Lleó і Conquesta de Conca · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Regne de Lleó і Conquesta de Navarra · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Regne de Lleó і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Consort Britànica
Aquest títol fa referència a aquelles persones que van ser consorts dels sobirans dels regnes que van formar part del que actualment és el Regne Unit.
Nou!!: Regne de Lleó і Consort Britànica · Veure més »
Constança (prenom)
Constança és un prenom femení català.
Nou!!: Regne de Lleó і Constança (prenom) · Veure més »
Constança de Lleó
Constança Alfons o de Lleó (Lleó, ca. 1202 - Las Huelgas, 7 d'octubre de 1242) va ser una infanta de Lleó i religiosa cistercenca.
Nou!!: Regne de Lleó і Constança de Lleó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Regne de Lleó і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corvera
Corvera (Corvera de Asturias en castellà) és un conceyu del Principat d'Astúries, comunitat autònoma del nord d'Espanya.
Nou!!: Regne de Lleó і Corvera · Veure més »
Cos Militar de Sanitat
El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.
Nou!!: Regne de Lleó і Cos Militar de Sanitat · Veure més »
Cozcurrita
Cozcurrita és una localitat del municipi de Fariza, a la província de Zamora, a Castella i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Cozcurrita · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Regne de Lleó і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Creus del Mèrit Aeronàutic
Les Creus del Mèrit Aeronàutic, fins a l'any 1995 Orde del Mèrit Aeronàutic, és el nom d'una condecoració d'Espanya dividida en diverses categories que té per objecte de recompensar als membres dels tres Exèrcits i la Guàrdia Civil i altres persones civils la realització d'accions i fets o la prestació de serveis de destacat mèrit.
Nou!!: Regne de Lleó і Creus del Mèrit Aeronàutic · Veure més »
Cristòfol de Virués
Cristòfol de Virués (València, 1550 - València, 1614) va ser un dramaturg i poeta èpic valencià.
Nou!!: Regne de Lleó і Cristòfol de Virués · Veure més »
Cristina Bermúdez
Monestir de San Salvador de Cornellana fundat per la infanta Cristina Bermúdez Cristina Bermúdez (c. 982-Cornellana, c. 1050) va ser infanta de Lleó i filla del rei Beremund II i de la seva primera esposa, la reina Velasquita Ramírez.
Nou!!: Regne de Lleó і Cristina Bermúdez · Veure més »
Cultura de Hallstatt
La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.
Nou!!: Regne de Lleó і Cultura de Hallstatt · Veure més »
Dècada del 960
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і Dècada del 960 · Veure més »
De rebus Hispaniae
De rebus Hispaniae o Historia Gothica és una història d'Espanya (geografia) escrita en llatí per l'arquebisbe de Toledo, el navarrès Rodrigo Jiménez de Rada, a la primera meitat del (v 1243) per encàrrec del rei Ferran III de Castella.
Nou!!: Regne de Lleó і De rebus Hispaniae · Veure més »
Dia de la independència
Sense Dia Nacional oficial El dia de la independència és la diada que celebren molts països en l'efemèride de la proclamació de la independència nacional, de l'inici de la lluita d'alliberament o de l'assoliment de la sobirania.
Nou!!: Regne de Lleó і Dia de la independència · Veure més »
Diego López I
Diego López el Blanc (c. 1075-1124) va ser tercer senyor de Biscaia (1093 - 1124).
Nou!!: Regne de Lleó і Diego López I · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Regne de Lleó і Dinastia · Veure més »
Dinastia asturlleonesa
La dinastia asturlleonesa fou la família regnant dels regnes d'Astúries, Lleó, i a partir de cert moment també del de Galícia, des del 739 al 1037.
Nou!!: Regne de Lleó і Dinastia asturlleonesa · Veure més »
Dinastia Borgonya
La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.
Nou!!: Regne de Lleó і Dinastia Borgonya · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Regne de Lleó і Dinastia Ximena · Veure més »
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Nou!!: Regne de Lleó і Diner (moneda) · Veure més »
Dolça I de Lleó
Dolça I de Lleó, també anomenada Aldonça (ca. 1195 - Lorvao, Portugal, ca. 1245) fou reina ''de iure'' de Lleó (1230).
Nou!!: Regne de Lleó і Dolça I de Lleó · Veure més »
Domingo I d'Àvila
Domingo, anomenat també Domingo Blasco segons el cronista Gil González Dávila, fou un religiós castellà i bisbe d'Àvila, el primer d'aquest nom, que va ocupar la seu avilesa entre 1182 i 1187.
Nou!!: Regne de Lleó і Domingo I d'Àvila · Veure més »
El Valle Altu de Peñamellera
El Valle Altu de Peñamellera (en castellà Peñamellera Alta) és un ''conceyu'' de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Nou!!: Regne de Lleó і El Valle Altu de Peñamellera · Veure més »
El Valle Baḥu de Peñamellera
El Valle Baḥu de Peñamellera (Peñamellera Baja en castellà) és un ''conceyu'' de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Nou!!: Regne de Lleó і El Valle Baḥu de Peñamellera · Veure més »
Elio Pérez de Castro
Elio Pérez de Castro, dita també Eilo o Eylo, va ser una noble dama lleonesa de la Baixa edat mitjana.
Nou!!: Regne de Lleó і Elio Pérez de Castro · Veure més »
Elvira Menéndez
Elvira Menéndez (Galícia, ca. 885-Zamora, 921) va ser noble gallega que va ser reina consort de Galícia (910-914) i de Lleó (914-924) pel seu matrimoni amb Ordoni II.
Nou!!: Regne de Lleó і Elvira Menéndez · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: Regne de Lleó і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Emirat de Batalyaws
L'emirat de Batalyaws, conegut com a taifa de Badajoz o emirat de Badajoz fou un important emirat musulmà que va existir a la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Lleó і Emirat de Batalyaws · Veure més »
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Nou!!: Regne de Lleó і Emirat de Tulàytula · Veure més »
Enric I de Castella
Enric I de Castella (1204 - Palència 1217) fou rei de Castella (1214-1217).
Nou!!: Regne de Lleó і Enric I de Castella · Veure més »
Era (cronologia)
Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.
Nou!!: Regne de Lleó і Era (cronologia) · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Regne de Lleó і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Esclavitud a l'edat mitjana
Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.
Nou!!: Regne de Lleó і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »
Escola catedralícia
L'Escola Catedralícia de Trondheim, fundada el 1152, és l'escola més antiga de Noruega. Avui funciona com un institut de educació secundària. Una escola catedralícia o episcopal és una institució d'origen medieval que es desenvolupa al voltant de les biblioteques de les catedrals europees amb la funció específica de la formació del clergat.
Nou!!: Regne de Lleó і Escola catedralícia · Veure més »
Escultura romànica
Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.
Nou!!: Regne de Lleó і Escultura romànica · Veure més »
Escut d'Alcanar
L'escut oficial d'Alcanar té el següent blasonament.
Nou!!: Regne de Lleó і Escut d'Alcanar · Veure més »
Escut d'Àlaba
Disseny oficial d'ús actual de la Diputació Foral. La versió actual de lEscut d'Àlaba va ser aprovada per la Norma Foral 14/93, de 5 de maig de 1993, sobre la Bandera, l'Escut del lurralde d'Àlaba i el Logotip comunicacional de la Diputació Foral.
Nou!!: Regne de Lleó і Escut d'Àlaba · Veure més »
Escut d'Espanya
L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.
Nou!!: Regne de Lleó і Escut d'Espanya · Veure més »
Escut de la Segona República Espanyola
L'Escut de la Segona República Espanyola, es va establir el 1931 pel Decret del Govern Provisional de la Segona República de 27 d'abril, que l'especificava de la següent manera.
Nou!!: Regne de Lleó і Escut de la Segona República Espanyola · Veure més »
Escut de les Filipines
L'escut de les Filipines exhibeix els símbols del país, que també formen part de la bandera nacional: el sol amb huit rajos gruixuts (en representació de les províncies que van iniciar la revolta contra el domini colonial espanyol) i setze de més estrets, i les tres estreles de cinc puntes, símbol dels grups d'illes més importants del país: Luzon, les Visayas i Mindanao.
Nou!!: Regne de Lleó і Escut de les Filipines · Veure més »
Escut de Torrevella
L'escut de Torrevella és un símbol representatiu de Torrevella, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Regne de Lleó і Escut de Torrevella · Veure més »
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Nou!!: Regne de Lleó і Escut del País Valencià · Veure més »
Escut, bandera i estendard de Geldo
L'escut, la bandera i l'estendard de Geldo són els símbols representatius de Geldo, municipi del País Valencià, de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Regne de Lleó і Escut, bandera i estendard de Geldo · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Regne de Lleó і Espanya · Veure més »
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Nou!!: Regne de Lleó і Espanyolisme · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó
Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó és la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó · Veure més »
Eximiae devotionis
La butlla menor Eximiae devotionis va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran i Isabel, reis de Castella i Aragó.
Nou!!: Regne de Lleó і Eximiae devotionis · Veure més »
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Nou!!: Regne de Lleó і Extremadura · Veure més »
Extremeny
Varietats dialectològiques L'extremeny (estremeñu) és una varietat lingüística del sistema asturlleonès (en el sentit filològic del terme) parlada a tota Extremadura, diverses zones del sud de Salamanca, les comarques occidentals de Castella - la Manxa, el nord de Huelva i algunes regions del nord-oest de Còrdova, mostrant diversos graus de conservació al llarg d'aquests territoris.
Nou!!: Regne de Lleó і Extremeny · Veure més »
Federació Regional Espanyola de l'AIT
La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870.
Nou!!: Regne de Lleó і Federació Regional Espanyola de l'AIT · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Regne de Lleó і Felip II de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Regne de Lleó і Felip V d'Espanya · Veure més »
Felip VI d'Espanya
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.
Nou!!: Regne de Lleó і Felip VI d'Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Regne de Lleó і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran González
J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).
Nou!!: Regne de Lleó і Ferran González · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Regne de Lleó і Ferran I de Lleó · Veure més »
Ferran II de Lleó
Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).
Nou!!: Regne de Lleó і Ferran II de Lleó · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Regne de Lleó і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Fiñana
Fiñana és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia.
Nou!!: Regne de Lleó і Fiñana · Veure més »
Fitna de l'Àndalus
La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.
Nou!!: Regne de Lleó і Fitna de l'Àndalus · Veure més »
Florenci de Carracedo
Florenci de Carracedo (Regne de Lleó?, ca. 1000 - San Salvador de Carracedo, 1052) fou abat del monestir benedictí de San Salvador de Carracedo (avui a Carracedo del Monasterio), a la comarca del Bierzo (Lleó).
Nou!!: Regne de Lleó і Florenci de Carracedo · Veure més »
Frares de Càceres
Els Frares de Càceres o Cavallers de Càceres foren una confraria de cavallers, orde militar creat a Càceres immediatament després de la conquesta als musulmans en 1169, per part de Ferran II de Lleó. En 1171, es converteix en un orde militar i religiós, l'Orde de Sant Jaume.
Nou!!: Regne de Lleó і Frares de Càceres · Veure més »
Garcia I de Galícia
Garcia I de Galícia (1042-1090) fou rei de Galícia en dos períodes (1065-1071) i (1072-1073).
Nou!!: Regne de Lleó і Garcia I de Galícia · Veure més »
Garcia I de Lleó
Garcia I de Lleó (ca. 871 - 914) fou rei de Lleó (910-914).
Nou!!: Regne de Lleó і Garcia I de Lleó · Veure més »
Garcia Sanxes I de Pamplona
Garcia Sanxes I de Pamplona, també anomenat Garcia III de Pamplona i II d'Aragó (919 - 970), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970).
Nou!!: Regne de Lleó і Garcia Sanxes I de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: Regne de Lleó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
Gaspar de Lemos
Nau de Gaspar de Lemos. Escut d'armes d'en Gaspar de Lemos. Gaspar de Lemos fou un navegant portuguès del.
Nou!!: Regne de Lleó і Gaspar de Lemos · Veure més »
Gómez Manrique
Gómez Manrique (Amusco, 1412 - novembre de 1490) fou un poeta i dramaturg del Prerenaixement espanyol.
Nou!!: Regne de Lleó і Gómez Manrique · Veure més »
Gerard (beat)
Gerard (ca. 1035-1040 - 3 de setembre de 1120), amb diversos possibles cognoms Tum, Tunc, Tenque o Thom o fins i tot Sasso, fou un noble que marxà a les Croades i hi esdevingué fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital i primer gran mestre de l'orde, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem.
Nou!!: Regne de Lleó і Gerard (beat) · Veure més »
Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí
Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí (901-981) fou un llibert i general d'Abd-ar-Rahman III de Còrdova.
Nou!!: Regne de Lleó і Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí · Veure més »
Gormaz
Gormàs (en castellà, Gormaz) és un municipi de la província de Sòria a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Gormaz · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Regne de Lleó і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Regne de Lleó і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Hasday ibn Xaprut
Hasday ibn Xaprut, de nom complet Abu-Yússuf Hasday ibn Ishaq ibn Ezra ibn Xaprut al-Israïlí (— (Jaén, ca. 915-Còrdova, ca. 975) fou un erudit jueu, metge, impulsor dels estudis hebraics, i conseller i diplomàtic al califat de Còrdova sota Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II.
Nou!!: Regne de Lleó і Hasday ibn Xaprut · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Regne de Lleó і Heràldica · Veure més »
Hermannus Alemannus
Hermannus Alemannus (Hermann el Alemán) va ser un traductor de l'àrab al llatí que va treballar a Toledo entre 1240 i 1255.
Nou!!: Regne de Lleó і Hermannus Alemannus · Veure més »
Hermenegild de Salceda
Hermenegildo de Salceda (Galícia, - Salceda de Caselas, Pontevedra, 943) fou un monjo benedictí,del monestir de Santa Maria de Saliceta, a Salceda de Caselas, a tres llegües de Tui, monestir doble fundat per Ordoni I de Galícia en 914.
Nou!!: Regne de Lleó і Hermenegild de Salceda · Veure més »
Hermisende
Hermisende (Ermesende, en portuguès), és un municipi de la Raia fronterera d'Espanya i Portugal a la província de Zamora, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Hermisende · Veure més »
Història d'Astúries
Astúries La història d'Astúries és rica i molt antiga, és el territori dels antics àsturs.
Nou!!: Regne de Lleó і Història d'Astúries · Veure més »
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Nou!!: Regne de Lleó і Història d'Espanya · Veure més »
Història d'Extremadura
Ubicació d'Extremadura La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Lleó і Història d'Extremadura · Veure més »
Història de Castella i Lleó
Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).
Nou!!: Regne de Lleó і Història de Castella i Lleó · Veure més »
Història de Galícia
Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.
Nou!!: Regne de Lleó і Història de Galícia · Veure més »
Història de La Rioja
Localització de La Rioja Aquest article tracta sobre la història de La Rioja.
Nou!!: Regne de Lleó і Història de La Rioja · Veure més »
Història de Navarra
Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.
Nou!!: Regne de Lleó і Història de Navarra · Veure més »
Història de Portugal
(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Història de Portugal · Veure més »
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Regne de Lleó і Història del País Basc · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Regne de Lleó і Historiografia · Veure més »
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Nou!!: Regne de Lleó і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »
Holemund
Holemund va ser un religiós del regne visigot, bisbe de Salamanca entre ca.
Nou!!: Regne de Lleó і Holemund · Veure més »
Independència de Portugal
Portugal i el context peninsular l'any 1150 Dins dels límits de l'actual frontera política de Portugal han habitat al llarg dels segles diferents civilitzacions, partint dels pobles ibèrics preromans, i passant per romans, bàrbars, visigots i musulmans (Al-Àndalus i diverses taifes).
Nou!!: Regne de Lleó і Independència de Portugal · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Regne de Lleó і Jaume el Major · Veure més »
Joan de Tui
Joan de Porto o de Tui (Porto, Portugal, llavors Regne de Lleó - Tui, Galícia), fou un eremita portuguès de la regió de Tui.
Nou!!: Regne de Lleó і Joan de Tui · Veure més »
Juan Núñez de Prado
Juan Núñez de Prado va ser un militar i conqueridor espanyol, primer governant colonial del Tucumán entre 1549 i 1553.
Nou!!: Regne de Lleó і Juan Núñez de Prado · Veure més »
Juan Pedro Aparicio Fernández
Juan Pedro Aparicio Fernández (Lleó, 11 de setembre de 1941) és un escriptor i periodista espanyol.
Nou!!: Regne de Lleó і Juan Pedro Aparicio Fernández · Veure més »
Juan Ponce de León
Juan Ponce de León (Santervás de Campos, Regne de Lleó, Corona de Castella, 8 d'abril de 1460 o 1474 - L'Havana, Cuba, juliol de 1521) va ser un explorador i conqueridor castellà.
Nou!!: Regne de Lleó і Juan Ponce de León · Veure més »
Julio González González
Julio González González (Villorquite del Páramo, Saldaña, província de Palència, 7 d'octubre de 1908 – Madrid, 22 d'agost de 1991) va ser un historiador i medievalista espanyol.
Nou!!: Regne de Lleó і Julio González González · Veure més »
La Raia
Pont internacional del Guadiana (Castro Marim-Ayamonte. La Raia (ratlla), A Raia, en gallec-portuguès i La Raya en castellà, és el nom que rep normalment la frontera entre Portugal i Espanya que s'estén del curs baix del Miño, al nord, fins a la desembocadura del riu Guadiana, al sud, al llarg de més de 1200 km.
Nou!!: Regne de Lleó і La Raia · Veure més »
Las Huelgas
El Reial Monestir de las Huelgas o simplement las Huelgas és un monestir cistercenc fundat el 1189 pel rei Alfons VIII de Castella.
Nou!!: Regne de Lleó і Las Huelgas · Veure més »
Las Siete Partidas
Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.
Nou!!: Regne de Lleó і Las Siete Partidas · Veure més »
Legio VII Gemina (ciutat)
Legio VII Gemina (grec Λεγίων ζ Γερμανική) fou una ciutat romana de la Tarraconense situada entre dos rius afluents de l'Esla, estació de la Legio VII Gemina, reclutada per Galba a Hispània, per la qual cosa alguna vegada es va dir VII Galbiana.
Nou!!: Regne de Lleó і Legio VII Gemina (ciutat) · Veure més »
Literatura asturiana
Literatura asturiana és la literatura feta en asturlleonès, una llengua romànica que es parla a Astúries, Lleó, Miranda i part d'Extremadura.
Nou!!: Regne de Lleó і Literatura asturiana · Veure més »
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »
Lleó (desambiguació)
* Zoologia.
Nou!!: Regne de Lleó і Lleó (desambiguació) · Veure més »
Lleó (heràldica)
'''Lleó''' d'or coronat Escut d'Anglaterra, amb tres '''lleopards'''El lleó és la representació heràldica de l'animal homònim, símbol de la força, el valor, la noblesa, cosa que l'acostava a l'ideal medieval.
Nou!!: Regne de Lleó і Lleó (heràldica) · Veure més »
Llengües d'Espanya
345x345pxL'Estat Espanyol és un estat europeu amb una gran diversitat lingüística.
Nou!!: Regne de Lleó і Llengües d'Espanya · Veure més »
Llengües de Portugal
Les llengües de Portugal són els idiomes parlats actualment, o antigament, al territori de la República Portuguesa.
Nou!!: Regne de Lleó і Llengües de Portugal · Veure més »
Lleonesisme
Bandera del País Lleonès, utilitzada pel moviment lleonesista El lleonesisme és un moviment cultural i sociopolític, regionalista o nacionalista, que persegueix el reconeixement de part dels territoris de l'antic Regne de Lleó, als quals denominen País Lleonès o Regió de Lleó (les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca), com a regió i nacionalitat històrica, i el seu establiment en comunitat autònoma pròpia, separada de Castella i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Lleonesisme · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Regne de Lleó і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de monarques consorts de Lleó
La llista de monarques consorts de Lleó conté els consorts dels monarques del regne de Lleó (910-1230).
Nou!!: Regne de Lleó і Llista de monarques consorts de Lleó · Veure més »
Llista de reis d'Astúries
La Creu de la Victòria, símbol d'Astúries, manada forjar per Alfons III d'Astúries el 908 i donada a la Catedral de San Salvador d'Oviedo. Llista dels reis d'Astúries que van regnar al Regne d'Astúries, un dels principals regnes medievals de la península Ibèrica, des de la seva creació vers el 718 fins a la seva unió al Regne de Lleó el 924.
Nou!!: Regne de Lleó і Llista de reis d'Astúries · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Regne de Lleó і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Galícia
El Regne de Galícia s'origina a conseqüència de la divisió que el rei Alfons III d'Astúries fa del Regne d'Astúries entre els seus fills.
Nou!!: Regne de Lleó і Llista de reis de Galícia · Veure més »
Llista de reis de Lleó
Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.
Nou!!: Regne de Lleó і Llista de reis de Lleó · Veure més »
Louis Barrau-Dihigo
Louis Barrau-Dihigo (Bordeus, 28 d'abril de 1876 - París, 2 d'agost de 1931) va ser un hispanista, historiador i bibliotecari francès.
Nou!!: Regne de Lleó і Louis Barrau-Dihigo · Veure més »
Majordom major del Rei d'Espanya
El Majordom major del Rei d'Espanya era el càrrec palatí a cura de l'organització de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.
Nou!!: Regne de Lleó і Majordom major del Rei d'Espanya · Veure més »
Marquesat de Rafal
VIII Marquès, durant la casa d'Heredia. ''Mant de Grandesa d'Espanya''. El marquesat de Rafal és un títol nobiliari que va ser concedit per Felip IV a Jerónimo de Rocamora y Thomas per Reial decret de 14 de juny de 1636.
Nou!!: Regne de Lleó і Marquesat de Rafal · Veure més »
Martín Cid
Martín Cid (Zamora, començament del - Monestir de Bellofonte, Peleas de Arriba, 1152) fou un anacoreta i monjo cistercenc, fundador del monestir de Valparaíso.
Nou!!: Regne de Lleó і Martín Cid · Veure més »
Matrillinatge
Matrillinatge és un sistema de llinatge en el qual l'adscripció de l'individu es realitza per via materna, per la qual cosa els ancestres familiars principals són parents de la mare.
Nou!!: Regne de Lleó і Matrillinatge · Veure més »
Medina de Rioseco
Medina de Rioseco és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Medina de Rioseco · Veure més »
Menendo II de Portugal
Menendo González (-1008) fou comte de Galícia i comte de Portugal.
Nou!!: Regne de Lleó і Menendo II de Portugal · Veure més »
Mirandès
Mapa lingüístic de l'asturià; en vermell, el mirandès El mirandès o mirandés (lhéngua mirandesa) és una llengua pertanyent al grup Asturleonès,parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor) i de Vimioso (només als pobles de Vilar Seco i Angueira), a la regió de Tras os Montes de Portugal, sobre una superfície d'uns 450 quilòmetres quadrats.
Nou!!: Regne de Lleó і Mirandès · Veure més »
Moisès de Lleó
Moshé ben Shem Tob (en), també conegut com a Moisès de Lleó (n. 1240 – m. 1305, Arévalo, Regne de Lleó), fou un important savi jueu sefardita, rabí i cabalista del Regne de Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Moisès de Lleó · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Regne de Lleó і Monarquia · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Regne de Lleó і Monestir · Veure més »
Monestir de Paço de Sousa
Monestir de Paço de Sousa: detall dels capitells El Monestir de Paço de Sousa, també anomenat Monestir de Salvador de Paço de Sousa, es troba a Paço de Sousa, al municipi de Penafiel, districte de Porto, a Portugal.
Nou!!: Regne de Lleó і Monestir de Paço de Sousa · Veure més »
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Nou!!: Regne de Lleó і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »
Muralla d'Oviedo
La Muralla d'Oviedo és la fortificació que protegia a la ciutat d'Oviedo, en el Principat d'Astúries (Espanya). Està catalogada bé d'interès cultural, en la categoria de monument, des de l'any 1931, figura llavors denominada monument històric artístic.
Nou!!: Regne de Lleó і Muralla d'Oviedo · Veure més »
Nacionalisme gallec
''Estreleira'', bandera nacionalista gallega. El nacionalisme gallec és un corrent eminentment social, amb dimensions cultural i política, que proposa el reconeixement de Galícia com nació.
Nou!!: Regne de Lleó і Nacionalisme gallec · Veure més »
Naustio
Naustio va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui entre els anys c.926 i c.932.
Nou!!: Regne de Lleó і Naustio · Veure més »
Nodicia de Kesos
El Document de Kesos o Nodicia de Kesos és primer escrit conegut fins al moment en romanç del Regne de Lleó, és a dir llengua lleonesa.
Nou!!: Regne de Lleó і Nodicia de Kesos · Veure més »
Nuevo León
Nuevo León és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Nou!!: Regne de Lleó і Nuevo León · Veure més »
Olivença
Olivença, (en català i portuguès, en castellà i oficialment Olivenza) és una població espanyola situada a la província de Badajoz i reivindicada per Portugal.
Nou!!: Regne de Lleó і Olivença · Veure més »
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Nou!!: Regne de Lleó і Orde d'Alcántara · Veure més »
Orde de Monfragüe
L'Orde de Monfragüe fou un orde militar de la Corona de Castella, fundat al castell de Monfragüe (avui a la comunitat d'Extremadura) com a escissió i continuació de l'Orde del Sant Redemptor en 1196.
Nou!!: Regne de Lleó і Orde de Monfragüe · Veure més »
Orde de Sant Jaume (desambiguació)
* Orde de Sant Jaume, orde militar fundat al Regne de Lleó al, després i actualment orde de cavalleria.
Nou!!: Regne de Lleó і Orde de Sant Jaume (desambiguació) · Veure més »
Orde de Sant Marc de Lleó
L'Orde Militar de Sant Marc de Lleó fou un orde militar hospitaler existent al Regne de Lleó entre 1172 i 1180, quan s'integrà a l'Orde de Sant Jaume.
Nou!!: Regne de Lleó і Orde de Sant Marc de Lleó · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Regne de Lleó і Orde militar · Veure més »
Orde Militar de Maria Cristina
La Reial i Militar Orde de Maria Cristina, comunament coneguda com a Orde Militar de Maria Cristina, va ser una distinció militar espanyola vigent entre 1890 i 1931, encara que des d'aquest últim any fins al començament de la Guerra Civil es va mantenir el seu ús en actes públics i pensions encara que obligant als seus titulars a canviar les insígnies per altres noves en les quals s'havien substituït els símbols monàrquics i els colors de la bandera bicolor espanyola pels republicans.
Nou!!: Regne de Lleó і Orde Militar de Maria Cristina · Veure més »
Orde Naval de Maria Cristina
La Reial i Naval Orde de Maria Cristina, comunament coneguda com a Orde Naval de Maria Cristina, va ser una distinció militar espanyola vigent entre 1891 i 1931, encara que des d'aquest últim any fins al començament de la Guerra Civil es va mantenir el seu ús en actes públics i pensions encara que obligant als seus titulars a canviar les insígnies per altres noves en les quals s'havien substituït els símbols monàrquics i els colors de la bandera bicolor espanyola pels republicans.
Nou!!: Regne de Lleó і Orde Naval de Maria Cristina · Veure més »
Ordoni d'Astorga
Ordoni d'Astorga (Regne de Lleó, començament del s. XI - Astorga, 1065) fou un Bisbe d'Astorga que és venerat com a sant al si de l'Església catòlica.
Nou!!: Regne de Lleó і Ordoni d'Astorga · Veure més »
Ordoni II de Lleó
Ordoni II de Lleó i I de Galícia (v 873 - 924) fou infant d'Astúries i rei de Galícia (910-924) i rei de Lleó (914-924).
Nou!!: Regne de Lleó і Ordoni II de Lleó · Veure més »
Oveco
Oveco va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui aproximadament entre el 932 i el 936.
Nou!!: Regne de Lleó і Oveco · Veure més »
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Nou!!: Regne de Lleó і Oviedo · Veure més »
País Lleonès
País Lleonès (País Llïonés en lleonès) és el territori, la regió geogràfica, per on s'estén la llengua i cultura lleoneses.
Nou!!: Regne de Lleó і País Lleonès · Veure més »
Pablo Montesino y Cáceres
Pedro Pablo Montesino y Cáceres, (Fuente el Carnero, Lleó, 1781 - Madrid, 15 de desembre de 1849) fou un pedagog, metge i polític castellanolleonès.
Nou!!: Regne de Lleó і Pablo Montesino y Cáceres · Veure més »
Paio Gomes Chariño
Sarcòfag de Paio Gomes Chariño. Paio Gomes Chariño de Sotomaior (c. 1225 - 1295) va ser un poeta i noble gallec.
Nou!!: Regne de Lleó і Paio Gomes Chariño · Veure més »
Palau de l'Aljaferia
L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.
Nou!!: Regne de Lleó і Palau de l'Aljaferia · Veure més »
Palau Nacional (Barcelona)
El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Nou!!: Regne de Lleó і Palau Nacional (Barcelona) · Veure més »
Pancastellanisme
El pancastellanisme varia segons la ideologia.
Nou!!: Regne de Lleó і Pancastellanisme · Veure més »
Parla sayaguesa
La parla sayaguesa, parla de Sayago o sayagués, és una varietat local de l'asturlleonés, llengua romanç històrica de l'antic Regne de Lleó, Astúries i Extremadura i que hui sobreviu a Astúries i en algunes zones de Lleó, Zamora i Salamanca i del districte portugués de Bragança.
Nou!!: Regne de Lleó і Parla sayaguesa · Veure més »
Partido Nacionalista de Castilla y León
El Partido Nacionalista de Castilla y León, més tard Partido Antonómico Nacionalista de Castilla y León (PANCAL), fundat a Zamora el 1977, ha estat el primer partit polític democràtic nacionalista de Castella i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Partido Nacionalista de Castilla y León · Veure més »
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Nou!!: Regne de Lleó і Pau · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Regne de Lleó і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pedro Álvarez de las Asturias
Pedro Álvarez de les Astúries (m. Valladolid, 1286), aristòcrata astur del segle, ric hombre de Castella i majordom major de Sanç IV de Castella.
Nou!!: Regne de Lleó і Pedro Álvarez de las Asturias · Veure més »
Pelagi de Còrdova
Pelagi (Albeos, Crecente, Pontevedra, ca. 912 – Còrdova, 926) fou un nen cristià, mort a Còrdova a mans dels musulmans.
Nou!!: Regne de Lleó і Pelagi de Còrdova · Veure més »
Pelagio Galvani
Pelagio Galvani (ca 1165, Gusendos — 30 de gener del 1230, Monte Cassino) fou un cardenal de l'Església Catòlica que actuà com a legat papal durant la Cinquena Croada.
Nou!!: Regne de Lleó і Pelagio Galvani · Veure més »
Pelayo Meléndez
Pelayo Meléndez (Tui, m. 1155) va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui entre 1130 i 1155.
Nou!!: Regne de Lleó і Pelayo Meléndez · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Regne de Lleó і Península Ibèrica · Veure més »
Penó de Sant Ferran
El Penó de Sant Ferran (en castellà Pendón de San Fernando) és una de les banderes històriques de la Corona de Castella amb la qual Ferran III de Castella va prendre la ciutat de Sevilla el 1248.
Nou!!: Regne de Lleó і Penó de Sant Ferran · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Regne de Lleó і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere González Telmo
Pere González Telmo, conegut també com a sant Elm o sant Telm (Astorga o Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 - Santiago de Compostel·la, 15 d'abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar especialment entre els pescadors de Galícia.
Nou!!: Regne de Lleó і Pere González Telmo · Veure més »
Pere I d'Urgell
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).
Nou!!: Regne de Lleó і Pere I d'Urgell · Veure més »
Piornal
Piornal és un municipi de 1.559 habitants que es troba a la comunitat autònoma d'Extremadura, a la província de Càceres, a la vall del Jerte.
Nou!!: Regne de Lleó і Piornal · Veure més »
Plaça Major (Madrid)
La plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la plaça de la Vila, al costat del carrer Major.
Nou!!: Regne de Lleó і Plaça Major (Madrid) · Veure més »
Primer Comtat de Portugal
El Primer Comtat de Portugal (en portuguès: Condado de Portucale) fou un estat fundat a l'oest de la península Ibèrica al durant la Reconquesta.
Nou!!: Regne de Lleó і Primer Comtat de Portugal · Veure més »
Ramir II
* Ramir II de Lleó, rei de Lleó (931-951).
Nou!!: Regne de Lleó і Ramir II · Veure més »
Ramir II de Lleó
Ramir II de Lleó (ca. 900 - 951) fou rei de Lleó (931-951).
Nou!!: Regne de Lleó і Ramir II de Lleó · Veure més »
Ramir III
Ramir III (961 - Astorga, 985) fou rei de Lleó (966-984).
Nou!!: Regne de Lleó і Ramir III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Regne de Lleó і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Regne de Lleó і Ramon Borrell I · Veure més »
Ràtzia de 1003
La ràtzia de 1003 fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar.
Nou!!: Regne de Lleó і Ràtzia de 1003 · Veure més »
Ràtzia de 1005
La Ràtzia de 1005 fou una campanya del califat de Còrdova contra el Regne de Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Ràtzia de 1005 · Veure més »
Regionalisme i nacionalisme a Espanya
XIX mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. 1.
Nou!!: Regne de Lleó і Regionalisme i nacionalisme a Espanya · Veure més »
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Nou!!: Regne de Lleó і Regne d'Astúries · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Regne de Lleó і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Galícia
El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Lleó і Regne de Galícia · Veure més »
Regne de l'Algarve
El Regne de l'Algarve —en portuguès Reino do Algarve— va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la corona portuguesa.
Nou!!: Regne de Lleó і Regne de l'Algarve · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: Regne de Lleó і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Regne de Lleó і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Regne de Lleó і Regne de Portugal · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Regne de Lleó і Regne Visigot · Veure més »
Regnes castellans d'Índies
Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.
Nou!!: Regne de Lleó і Regnes castellans d'Índies · Veure més »
Rei d'Astúries
Rei d'Astúries va ser el títol que van ostentar els monarques del regne d'Astúries.
Nou!!: Regne de Lleó і Rei d'Astúries · Veure més »
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Nou!!: Regne de Lleó і Riquilda de Polònia · Veure més »
Ritu hispà
Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.
Nou!!: Regne de Lleó і Ritu hispà · Veure més »
Robledo (Zamora)
Robledo és una localitat de Sanabria pertanyent al municipi de Puebla de Sanabria, a la Província de Zamora (Espanya) situada als contraforts de la Sierra de la Culebra, als Montes de León.
Nou!!: Regne de Lleó і Robledo (Zamora) · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Lleó і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Runcons
Els runcons (llatí: Runcones o Ruccones) eren un poble probablement àstur, però que podien haver habitar Ourense, Lleó, Astúries o Cantàbria.
Nou!!: Regne de Lleó і Runcons · Veure més »
Ruy, el pequeño Cid
Ruy, el pequeño Cid (en japonès リトル・エル・シドの冒険, Ritoru Eru Shido no bōken) és una sèrie de dibuixos animats que relata la infància del personatge històric Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador.
Nou!!: Regne de Lleó і Ruy, el pequeño Cid · Veure més »
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Nou!!: Regne de Lleó і Salamanca · Veure més »
Sanç I de Portugal
Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).
Nou!!: Regne de Lleó і Sanç I de Portugal · Veure més »
Sanç III de Castella
Sanç III, anomenat el Desitjat (1134 - Toledo, 1158), fou rei de Castella (1157-1158).
Nou!!: Regne de Lleó і Sanç III de Castella · Veure més »
Sanç Ordoni
va ser un aristòcrata lleonès, fill primogènit d'Ordoni II de Lleó, que va intitular-se breument rei de Lleó a la mort del seu pare i que, després de lluites amb els seus germans, va acabar refugiant-se a Galícia, on va ser rei del 926 al 929.
Nou!!: Regne de Lleó і Sanç Ordoni · Veure més »
Sança II de Lleó
Sança II del Lleó (~ 1192 - Monestir de Villabuena, ca. 1243) fou reina ''de iure'' de Lleó (1230).
Nou!!: Regne de Lleó і Sança II de Lleó · Veure més »
Sant Pere Ermengol
Arqueta amb les restes de Sant Pere Ermengol a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats Pere Ermengol de Rocafort (La Guàrdia dels Prats, Montblanc, 1228 - 1304) va ser un noble català, bandoler, frare mercedari i màrtir (es considera l'únic màrtir cristià que no va morir durant el seu martiri).
Nou!!: Regne de Lleó і Sant Pere Ermengol · Veure més »
Sarcòfag d'Astorga
El Sarcòfag d'Astorga és un sarcòfag paleocristià trobat al municipi lleonès de San Justo de la Vega i, posteriorment, traslladat a la Catedral d'Astorga.
Nou!!: Regne de Lleó і Sarcòfag d'Astorga · Veure més »
Segon Comtat de Portugal
El Segon Comtat de Portugal (en portuguès: Condado Portucalense) fou un estat establert l'any 1095 a l'oest de la península Ibèrica per Alfons VI de Lleó i concedit a Enric de Borgonya.
Nou!!: Regne de Lleó і Segon Comtat de Portugal · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Regne de Lleó і Segona Croada · Veure més »
Senyoria de Molina
La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).
Nou!!: Regne de Lleó і Senyoria de Molina · Veure més »
Senyoriu de Benferri
El Senyoriu de Benferri va ser concedit a Jaime de Rocamora y Rocamora a mitjan pel Rei d'Aragó Alfons V.
Nou!!: Regne de Lleó і Senyoriu de Benferri · Veure més »
Setge de Tulaytula
El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.
Nou!!: Regne de Lleó і Setge de Tulaytula · Veure més »
Simbologia del franquisme
Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.
Nou!!: Regne de Lleó і Simbologia del franquisme · Veure més »
Teresa
* Geografia.
Nou!!: Regne de Lleó і Teresa · Veure més »
Teresa Ansúrez
Teresa Ansúrez (abans de 943-Oviedo, 25 d'abril del 997) va ser reina consort de Lleó pel seu matrimoni amb Sanç I de Lleó, rei de Lleó, i filla d'Ansur Fernández, comte de Montsó, i de Gontroda Nuñez, filla de Nuño Velaz i neta de Vela Jiménez, comte d'Àlaba, segons Jaime de Salazar y Acha.
Nou!!: Regne de Lleó і Teresa Ansúrez · Veure més »
Teresa de Lleó i Núñez
Teresa de Lleó (v 1070 - Galícia 1130), infanta de Lleó i comtessa de Portugal (1112-1128).
Nou!!: Regne de Lleó і Teresa de Lleó i Núñez · Veure més »
Teresa de Portugal i de Barcelona
Teresa de Portugal coneguda com a Teresa la Inquebrantable (Coïmbra, 1181 - Lorvão, 1250) fou infanta de Portugal i reina consort de Lleó (1191-1194).
Nou!!: Regne de Lleó і Teresa de Portugal i de Barcelona · Veure més »
Testament de Peronella d'Aragó (1152)
El Testament de Peronella Ramires, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou el primer testament fet per aquesta reina el 4 d'abril del 1152, quan es trobava de part del seu primer fill Pere, que morí abans de la majoria d'edat.
Nou!!: Regne de Lleó і Testament de Peronella d'Aragó (1152) · Veure més »
Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)
El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.
Nou!!: Regne de Lleó і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) · Veure més »
Tierra de Campos
Tierra de Campos és una comarca natural de Castella i Lleó que s'estén per les províncies de Zamora, Valladolid, Palència i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Tierra de Campos · Veure més »
Tirs de Sozòpolis
Tirs (mort cap a l'any 251) és un sant màrtir venerat al cristianisme.
Nou!!: Regne de Lleó і Tirs de Sozòpolis · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Regne de Lleó і Toledo · Veure més »
Tormantos
Tormantos és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta, limitant amb la província de Burgos.
Nou!!: Regne de Lleó і Tormantos · Veure més »
Torre de Centocelas
La Torre de Centocelas (en llatí Centum Cellæ, Centum Celli, o Centum Coelli), antigament també denominada Torre de Sâo Cornélio, es troba a la muntanya de Sâo Antão, freguesia del Colmeal da Torre, municipi de Belmonte, districte de Castelo Branco, a Portugal.
Nou!!: Regne de Lleó і Torre de Centocelas · Veure més »
Tractat d'Ágreda (1162)
El Tractat d'Ágreda de 1162 fou signat el 27 de setembre entre el comte-rei Alfons el Cast i Ferran II de Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Tractat d'Ágreda (1162) · Veure més »
Tractat de Carrión
El Tractat de Carrión és un tractat signat el 21 de febrer del 1140 (o 1139) a Carrión de los Condes (Regne de Lleó) entre el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella pel qual el comte recuperà la tinença del regne de Saragossa, ocupat pel castellà, a canvi de retre homenatge a Alfons VII i cedir-li algunes viles.
Nou!!: Regne de Lleó і Tractat de Carrión · Veure més »
Tractat de Lanhoso
El Tractat de Lanhoso fou una pau signat el 1121 entre el Comtat de Portugal amb Castella gràcies a l'ajuda dels arquebisbes de Santiago de Compostel·la i Braga, per la qual el comtat de Portugal esdevenia altre cop vassall de Castella i Lleó.
Nou!!: Regne de Lleó і Tractat de Lanhoso · Veure més »
Tractat de Zamora
El tractat de Zamora fou un tractat del 1143 resultant de la Conferència de Zamora en el qual Alfons I de Portugal i Alfons VII de Lleó i Castella signen la pau.
Nou!!: Regne de Lleó і Tractat de Zamora · Veure més »
Tugíbides
Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.
Nou!!: Regne de Lleó і Tugíbides · Veure més »
Unió del Poble Lleonès
Grafit pro-lleonesista a Rihonor de Castilla, a la zona de la Sierra de la Culebra. Unió del Poble Lleonès és un partit polític leonesista que aspira a aconseguir que Lleó, Zamora i Salamanca (províncies integrants del País Lleonès, corresponent amb l'antic Regne de Lleó de la divisió territorial de 1833) formin una comunitat autònoma pròpia.
Nou!!: Regne de Lleó і Unió del Poble Lleonès · Veure més »
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Nou!!: Regne de Lleó і Universitat de Salamanca · Veure més »
Urbà de Peñalba
Urbà de Peñalba (Regne de Lleó?, segona meitat del - Santiago de Peñalba, 939), va ser un monjo benedictí, abat del monestir de Santiago de Peñalba, prop de Ponferrada, a la comarca d'El Bierzo.
Nou!!: Regne de Lleó і Urbà de Peñalba · Veure més »
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Nou!!: Regne de Lleó і Urraca I de Lleó · Veure més »
Urraca Sanxes
Urraca Sanxes (Navarra, ?—Lleó, 23 de juny de 956) va ser infanta de Navarra i reina consort de Lleó (934-951) pel seu matrimoni amb Ramir II.
Nou!!: Regne de Lleó і Urraca Sanxes · Veure més »
Valdeorras
Valdeorras és una comarca de Galícia situada al nord-est de la província d'Ourense.
Nou!!: Regne de Lleó і Valdeorras · Veure més »
Vescomtat de Menerba
El Vescomtat de Menerba fou un vescomtat feudal d'Occitània a França, sorgit com a part del vescomtat de Narbona, del que era una dependència feudal.
Nou!!: Regne de Lleó і Vescomtat de Menerba · Veure més »
Vicenç de Montes
Vicenç del Bierzo o de Montes (Regne de Lleó?, segona meitat del segle IX - San Pedro de Montes, post. 919), va ésser un monjo benedictí, abat del monestir de monestir de San Pedro de los Montes, prop de Ponferrada, a la comarca d'El Bierzo.
Nou!!: Regne de Lleó і Vicenç de Montes · Veure més »
Vicente Yáñez Pinzón
Vicente Yáñez Pinzón o Vicens Anes Pinçon (Palos de la Frontera, Huelva, aprox. 1462 - 1514) fou un navegant i explorador espanyol, codescobridor d'Amèrica i el primer navegant europeu que va arribar al Brasil.
Nou!!: Regne de Lleó і Vicente Yáñez Pinzón · Veure més »
Viliulfo
Viliulfo va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui entre els anys 952 i 1003.
Nou!!: Regne de Lleó і Viliulfo · Veure més »
Villanueva de la Reina
Villanueva de la Reina és un municipi andalús situat a l'extrem nord-oest de la província de Jaén, a la comarca de La Campiña.
Nou!!: Regne de Lleó і Villanueva de la Reina · Veure més »
Vimara
Vimara va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui entre els anys ca.
Nou!!: Regne de Lleó і Vimara · Veure més »
Zaida (muller d'Alfons VI)
Zaida (1063-1107) va ser una princesa musulmana de l'Àndalus, nora d'al-Mútamid i concubina d'Alfons VI de Castella, amb qui va tenir l'infant Sancho Alfónsez, mort a la Batalla d'Uclés (1108).
Nou!!: Regne de Lleó і Zaida (muller d'Alfons VI) · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 1026 · Veure més »
1028
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 1028 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 1033 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 1057 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 1061 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 1069 · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Lleó і 1108 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 1141 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regne de Lleó і 1143 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Regne de Lleó і 1188 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Lleó і 15 d'agost · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Regne de Lleó і 2010 · Veure més »
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Lleó і 26 de juliol · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Lleó і 29 de març · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Lleó і 5 de maig · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne de Lleó і 924 · Veure més »
925
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 925 · Veure més »
933
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 933 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 956 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 967 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 968 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Lleó і 999 · Veure més »