Taula de continguts
23 les relacions: Arle, Arle (desambiguació), Arles (desambiguació), Canonges Regulars de Sant Antoni, Comtat d'Arle, Comtat de Lió, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III de Borgonya, Ducat de Borgonya, Guilhem dels Baus, Hug d'Arle, Jaufré Reforzat de Trets, Llista de comtes de Provença, Lutici, Regne d'Alemanya, Regne d'Arle, Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne de Sicília, Rodolf II de Borgonya, Rodolf III, Viena del Delfinat, Zähringen.
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Regne d'Arle і Arle
Arle (desambiguació)
* Arle és una ciutat de la Provença.
Veure Regne d'Arle і Arle (desambiguació)
Arles (desambiguació)
* Arles, municipi del Vallespir.
Veure Regne d'Arle і Arles (desambiguació)
Canonges Regulars de Sant Antoni
Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.
Veure Regne d'Arle і Canonges Regulars de Sant Antoni
Comtat d'Arle
El comtat d'Arle era una divisió del regne franc i després de la Borgonya Cisjurana i s'estenia bàsicament a Provença (els reis dominaven el Lionès i el Viennois).
Veure Regne d'Arle і Comtat d'Arle
Comtat de Lió
El comtat de Lió o del Lionès fou una jurisdicció feudal de França, centrada a la ciutat de Lió, sorgida del nucli principal del ducat de Lió.
Veure Regne d'Arle і Comtat de Lió
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Veure Regne d'Arle і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad III de Borgonya
Conrad III de Borgonya, anomenat Conrad el Pacífic (vers 925 - 19 d'octubre del 993) fou rei d'Arles (unió de la Borgonya Transjurana amb la Borgonya Cisjurana i Provença) del 937 a la seva mort el 993.
Veure Regne d'Arle і Conrad III de Borgonya
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Regne d'Arle і Ducat de Borgonya
Guilhem dels Baus
Guilhem I dels Baus (c. 1155 - juny de 1218) fou un important noble provençal, 2n príncep d'Aurenja (des del 1182 fins a la seva mort) i trobador en llengua occitana.
Veure Regne d'Arle і Guilhem dels Baus
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Regne d'Arle і Hug d'Arle
Jaufré Reforzat de Trets
Jaufré Reforzat de Trets, conegut també com a Jaufrezet (fl. 1213-1237), va ser un noble provençal i home de lletres.
Veure Regne d'Arle і Jaufré Reforzat de Trets
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Regne d'Arle і Llista de comtes de Provença
Lutici
Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est.
Veure Regne d'Arle і Lutici
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Veure Regne d'Arle і Regne d'Alemanya
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Veure Regne d'Arle і Regne d'Arle
Regne de la Baixa Borgonya
Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.
Veure Regne d'Arle і Regne de la Baixa Borgonya
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Veure Regne d'Arle і Regne de Provença
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Regne d'Arle і Regne de Sicília
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Veure Regne d'Arle і Rodolf II de Borgonya
Rodolf III
Rodolf, anomenat el Pietós o el Gandul, (nascut cap a 970 - mort el 6 de setembre de 1032) va ser l'últim rei d'Arle o Borgonya (Dues Borgonyes).
Veure Regne d'Arle і Rodolf III
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Regne d'Arle і Viena del Delfinat
Zähringen
Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).
Veure Regne d'Arle і Zähringen
També conegut com Regne de les Dues Borgonyes.