Comunicació

532 les relacions: Abadia dels Homes, Acta d'Unió, Acta d'Unió (1707), Adam Adamovich Veyde, Ahmad I Paixà Karamanli, Alcalá de Henares, Alexandre I de Parma, Alexandre III (papa), Alfons de Poitiers, Alfons el Cast, Almirall, Almirallat Britànic, Alonso de Ercilla y Zúñiga, Anarquia d'Anglaterra, Anglaterra, Anglaterra (desambiguació), Anglès mitjà, Anna Bolena, Anna de Clèveris, Anna de la Gran Bretanya, Antic Règim, Aquitània, Arlette de Falaise, Armada Invencible, Arquebisbat de Glasgow, Artur I de Bretanya, Àguila de Sant Joan Evangelista, Baiona, Bamburgh, Baró, Bastó Negre, Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla d'Ameixial, Batalla d'Assandun, Batalla d'Auberoche, Batalla d'Auray, Batalla d'Azincourt, Batalla d'Elixheim, Batalla de Bannockburn, Batalla de Beaugency (1429), Batalla de Blanchetaque, Batalla de Blenheim, Batalla de Bouvines, Batalla de Cadis (1702), Batalla de Cadzand, Batalla de Caen (1346), Batalla de Castillon, Batalla de Cornualla, Batalla de Crécy, Batalla de Falkirk, ..., Batalla de Faughart, Batalla de Formentera (1109), Batalla de Formigny, Batalla de Halidon Hill, Batalla de Jaffa, Batalla de Jargeau, Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de la badia de Vigo, Batalla de La Rochelle (1419), Batalla de la-Roche-aux-Moines, Batalla de Landen, Batalla de les arengades, Batalla de les Dunes (1639), Batalla de les Dunes (1658), Batalla de Menorca (1109), Batalla de Morlaix, Batalla de Nájera, Batalla de Patay, Batalla de Poitiers, Batalla de Ramillies, Batalla de Saint-Omer, Batalla de Schellenberg, Batalla de Solebay, Batalla de Taillebourg, Batalla de Vélez-Màlaga, Batalla del Boyne, Batalla del pont de Stirling, Batalla del Quebec (1690), Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de La Rochelle (1372), Batalla naval de Sluis, Berald II, Bernat d'Abbeville, Berwick-upon-Tweed, Bisbat de Baiona, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Bombardeig d'Alacant (1705), Bosc de Bernwood, Brycheiniog, Bullmastiff, Butlles alexandrines, Cabdet, Calais, Calendari gregorià, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya del Loira, Canadà, Carles I d'Anglaterra, Carles II de Navarra, Carles III de Navarra, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles XII de Suècia, Carlisle, Carta Magna, Casa de Wessex, Castell de Bamburgh, Castell de Roslin, Castell de San Julián, Catedral de Pamplona, Catedral de Santiago de Compostel·la, Caterina d'Aragó, Caterina de Lancaster, Caterina Howard, Caterina Parr, Cervera, Charles Mordaunt, Chevauchée, Clericis laicos, Climent VII, Cloudesley Shovell, Cogombre, Colònia de Virgínia, College of Arms, Colonització britànica d'Amèrica, Colonització escocesa de les Amèriques, Combat dels Trenta, Commonwealth d'Anglaterra, Companyia privilegiada, Companyia Reial Africana, Comtat d'Artois, Comtat de Chester, Comte palatí, Conclave de 1352, Conclave de 1431, Conclave de 1484, Conclave de 1689, Conquesta austriacista de Menorca, Conquesta d'Irlanda per Cromwell, Consistoris de Pius VII, Consort Britànica, Cornualla, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Corts de Barcelona (1705-1706), Corts de Lleó de 1188, Crisi portuguesa de 1383-1385, Croada de Despenser, Cronologia de la història de França, David de Gal·les, Decrets de Nova Planta, Delme, Desafiament de Bordeus, Desembarcament de Barcelona, Dinastia, Dinastia d'Anjou, Dinastia normanda, Disputationes, Ducat, Edat d'Or neerlandesa, Edat moderna, Edgard Ætheling, Eduard II d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, Elionor de Provença, Elisabet de Bohèmia, Elisabet I d'Anglaterra, Emma de Normandia, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Enric VIII d'Anglaterra, Enriqueta d'Anglaterra, Erik Jönsson Dahlbergh, Ermita de Sant Sebastià (Vic), Escòcia, Escola cartogràfica mallorquina, Escut del Regne Unit, Estaments, Estat nació, Estatut de Rhudlan, Esteve Harding, Exèrcit britànic, Expedició de Drake de 1587, Expedició Drake-Norris del 1589, Expulsió dels jueus d'Espanya, Faiança, Feixisme britànic, Felip I de Castella, Felip Igualtat, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Flota d'Índies, Folc V d'Anjou, Francesc de Montpensier, Francesc II Sforza, Francesco Chieregati, Francis Cottington, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les, Gal·les, García Álvarez de Toledo y Mendoza, Güelfs i gibel·lins, George Fox, Giovanni Villani, Giulio Cesare Vanini, Glywysing, Godwin de Wessex, Gran Fam de 1315-1317, Gregori VII, Guerra anglo-espanyola (1585–1604), Guerra angloespanyola, Guerra Civil anglesa, Guerra d'Escània, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra de la Independència d'Escòcia, Guerra de la reina Anna, Guerra de les Dues Roses, Guerra de Saintonge, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Bretona, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del rei Guillem, Guerra dels Cent Anys, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guerra Guillemita d'Irlanda, Guerra italiana del 1521-1526, Guerra per delegació, Guerres de religió a França, Guerres episcopals, Guillem Cliton, Guillem el Mariscal, Guillem I d'Anglaterra, Guillem II d'Anglaterra, Guillem X d'Aquitània, Guy Fawkes, Harold Peu de Llebre, Haute Cour de Jerusalem, Heptarquia anglosaxona, Heràldica, Història colonial d'Amèrica del Nord, Història d'Anglaterra, Història d'Escòcia, Història d'Irlanda, Història de França, Història de Gal·les, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la civilització islàmica, Història de Luxemburg, Història del País Basc, Història del papat, Història del Regne Unit, Hongria, Honori IV, Hug Le Despenser el Jove, Hugh d'Avranches, Illa d'Irlanda, Illes Malvines, Imperi Espanyol, Independentisme escocès, Ingegerd Olofsdotter de Suècia, Ingelgerians, Innocenci XI, Irlanda, Irlanda celta, Isaac Newton, Jacobitisme, Jacques Abbadie, James Francis Edward Stuart, Jane Seymour, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan I de Castella, Joan I de Dreux, Joan I, delfí d'Alvèrnia, Joan II de Trebisonda, Joan IV d'Alençon, Joana d'Àustria i de Portugal, Joanot Martorell, Jofré V d'Anjou, John Bunyan, John Churchill (1r duc de Marlborough), Jordi August de Nassau-Idstein, Jordi de Hessen-Darmstadt, Joseph Bertin, Juan Pérez de Zurita, Juli II, Juli III, Killybegs, Kingdoms, L'escurçó negre, Leviatan (Hobbes), Literatura britànica, Literatura en altres llengües del Regne Unit, Lleó (heràldica), Llegenda de l'origen troià dels bretons, Llengües cèltiques, Llet de soia, Lliga de Cambrai, Lliga Santa (1511), Llista de monarques anglesos, Llista de monarques britànics, Llista de papes de Roma, Llista de reis d'Escòcia, Lluís I de Provença, Lluís XII de França, Loarn mac Eirc, Lord canceller, Lord Protector, Lords Comissionats de l'Almirallat, Manuel de Coloma y Escolano, Mapa de Juan de la Cosa, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Maria I d'Anglaterra, Maria I d'Escòcia, Marines Reials, Matilde de Flandes, Maximilià Sforza, Mbwila, Mercantilisme, Michael Drayton, Monarquia d'Espanya, Mort a la foguera, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Nacionalisme irlandès, Navili de línia, Nicola Matteis, Nicolau de Sant Joan, Normands, Nostradamus, Novena Croada, Nowa Sól, Nuestra Señora de Valverde, Ocupació austriacista de Madrid, Oliver Cromwell, Orà, Orde de cavalleria, Orde del Temple, Orleans, Otó de Grandson, Pacte dels Vigatans, Papa, Papa Urbà V, Parlament Escocès, Pas del Nord-oest, Patrician III: Rise of the Hanse, Pau de Cateau-Cambrésis, Pedro López de Ayala, Pelegrinatge de Gràcia, Pere el Gran, Pere I de Castella, Pere II de Savoia, Picardia, Pieter de Molijn, Pius III, Plantagenet, Portada/efemèride setembre 5, Príncep de Portugal, Presa de Gibraltar, Primer setge d'Alacant de 1706, Primera Croada, Primera Guerra Civil castellana, Principat de Catalunya, Província de la Badia de Massachusetts, Província de Phuket, Puritanisme, Quarta Croada, Ramon III de Trípoli, Ramon V de Tolosa, Rôles d'Oléron, Rebel·lió irlandesa de 1641, Regió del Carcí, Regiment de Mataró, Regne d'Escòcia, Regne d'Hongria, Regne d'Irlanda, Regne de Dyfed, Regne de França, Regne de Gwent, Regne de Gwynedd, Regne de Kent, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de Powys, Regne Unit, Regnes castellans d'Índies, Regnes germànics, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Revolta de Boston (1689), Revolta del comte d'Urgell, Revolta dels Països Baixos, Revolució Francesa, Rhos, Richard Hakluyt, Richelle, Robert Devereux, segon comte d'Essex, Robert Grosseteste, Robert II de Bellême, Robert III d'Artois, Robert III de Dreux, Roderigo Lopez, Roger Elliott, Roger Mortimer, Salnitrera, Sígrid l'Altiva, Sebastià Cabot, Segle XVIII, Segon setge d'Alacant de 1706, Segona Croada, Segona guerra Anglo-Holandesa, Senyera reial, Senyoria de Châteauroux, Setge d'Acre (1189-1191), Setge d'Alacant (1708-09), Setge d'Algesires, Setge d'Harfleur, Setge d'Orleans, Setge de Baiona, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Calais (1346), Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Jerusalem (1187), Setge de La Rochelle (1627-1628), Setge de Leith, Setge de Rouen, Setge de Sant Mateu (1705-1706), Setge de Tarassona, Setge de Verneuil, Setge de Xàtiva (1706), Teobald I de Navarra, Teodoric de Vestervig, Thomas Bourchier, Thomas Harriot, Thomas Wolsey, Tomàs Bolena, Torre d'Isla Canela, Torre de Londres, Tractat d'Utrecht, Tractat de Blois (1572), Tractat de Brétigny, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1625), Tractat de la Haia (1698), Tractat de la Haia (1701), Tractat de Lisboa, Tractat de Londres (1359), Tractat de Londres (1518), Tractat de Londres (1604), Tractat de Londres (1700), Tractat de Madrid (1667), Tractat de Madrid (1670), Tractat de Madrid (1721), Tractat de Rijswijk, Tràfic negrer, Tres Comuns de Catalunya, Unió de les Corones, Unionisme al Regne Unit, Víctor Amadeu II de Savoia, Vescomtat de Beaumont, Wessex, William Camden, William Wallace, Winston Churchill (1620-1688), 1 de novembre, 1066, 1082, 1083, 12 d'agost, 12 de juliol, 1297, 13 de febrer, 1359, 14 d'abril, 14 d'octubre, 14 de maig, 1485, 15 d'agost, 1518, 1533, 1542, 1548, 1581, 1587, 1588, 1595, 16 de desembre, 16 de gener, 1603, 1604, 1605, 1607, 1625, 1630, 1632, 1670, 1681, 1687, 1697, 1698, 1700, 1756, 1758, 18 de juliol, 19 de desembre, 2 d'octubre, 2 de juliol, 20 de juny, 22 de setembre, 23 d'abril, 24 de març, 25 d'agost, 25 de març, 25 de setembre, 26 de juny, 27 d'octubre, 29 de desembre, 29 de maig, 3 de maig, 3 de setembre, 30 de setembre, 4 de maig, 5 de març, 5 de setembre, 7 de gener, 7 de setembre, 9 de desembre, 927, 994. Ampliar l'índex (482 més) » « Shrink índex

Abadia dels Homes

Vista general del presbiteri de l'església de Saint-Étienne de Caen. L'abadia dels Homes (actualment església abacial de Saint-Étienne o Sant Esteve) és una de les dues grans abadies, juntament amb l'abadia de les Dames, fundades a la ciutat normanda de Caen, al departament francès de Calvados, per Guillem el Conqueridor.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Abadia dels Homes · Veure més »

Acta d'Unió

* Història.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Acta d'Unió · Veure més »

Acta d'Unió (1707)

Anna I de la Gran Bretanya. L'Acta d'Unió de 1707 (en anglès: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Acta d'Unió (1707) · Veure més »

Adam Adamovich Veyde

Adam Adamovich Veyde (1667 -26 de gener de 1720) fou un general d'infanteria rus i un estret col·laborador del tsar Pere el Gran.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Adam Adamovich Veyde · Veure més »

Ahmad I Paixà Karamanli

Ahmad I Paixà Karamanli (vers 1685-1745) fou el fundador de la dinastia Karamanli de la Regència de Trípoli.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Ahmad I Paixà Karamanli · Veure més »

Alcalá de Henares

Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Alcalá de Henares · Veure més »

Alexandre I de Parma

Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Alexandre I de Parma · Veure més »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Alexandre III (papa) · Veure més »

Alfons de Poitiers

Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Alfons de Poitiers · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Alfons el Cast · Veure més »

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Almirall · Veure més »

Almirallat Britànic

L Almirallat britànic era un departament del govern del Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Almirallat Britànic · Veure més »

Alonso de Ercilla y Zúñiga

Alonso de Ercilla y Zúñiga (Madrid, 7 d'agost de 1533- 29 de novembre de 1594) fou un poeta espanyol.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Alonso de Ercilla y Zúñiga · Veure més »

Anarquia d'Anglaterra

L"Anarquia" fou un període històric que es va desenvolupar a Anglaterra durant el regnat del rei Esteve de Blois (1135-1154), que es va caracteritzar per la inestabilitat i la guerra civil.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Anarquia d'Anglaterra · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Anglaterra · Veure més »

Anglaterra (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Anglaterra (desambiguació) · Veure més »

Anglès mitjà

Pàgina del manuscrit d'Ellesmere El terme anglès mitjà (en anglès Middle English) descriu els dialectes de l'anglès a la història de la llengua anglesa entre l'alta i la baixa edat mitjana, o més o menys durant el període de tres segles comprès entre finals del i el final del.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Anglès mitjà · Veure més »

Anna Bolena

Anna Bolena (en anglès: Anne Boleyn) (1501 - 19 de maig de 1536) fou reina consort d'Anglaterra, primera marquesa de Pembroke.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Anna Bolena · Veure més »

Anna de Clèveris

Anna de Clèveris (en alemany: Anna von Kleve), reina consort d'Anglaterra, va ser la quarta esposa d'Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Anna de Clèveris · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Antic Règim · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Aquitània · Veure més »

Arlette de Falaise

Herlev o Erlève o Arlette, nascuda l'any 1010, va ser la mare de Guillem el Conqueridor que al seu torn fora duc de Normandia i rei d'Anglaterra, així com de Odó de Bayeux i de Robert de Mortain.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Arlette de Falaise · Veure més »

Armada Invencible

La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament lArmada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Armada Invencible · Veure més »

Arquebisbat de Glasgow

Larquebisbat de Glasgow (anglès: Archdiocese of Glasgow; llatí: Archidioecesis Glasguensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Escòcia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Arquebisbat de Glasgow · Veure més »

Artur I de Bretanya

Artur I de Bretanya o Artur Plantagenet (29 de març de 1187 - 3 d'abril de 1203) fou fill pòstum de Jofré II Plantagenet i de la duquessa Constància de Bretanya, va ser duc de Bretanya de 1196 a la seva mort, i hereu designat al tron del Regne d'Anglaterra per succeir a Ricard Cor de Lleó.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Artur I de Bretanya · Veure més »

Àguila de Sant Joan Evangelista

Àguila de Sant Joan Evangelista L'Àguila de Sant Joan Evangelista és el símbol de l'evangelista Joan i un dels elements del tetramorf o representació conjunta dels símbols dels Quatre Evangelistes.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Àguila de Sant Joan Evangelista · Veure més »

Baiona

Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Baiona · Veure més »

Bamburgh

Bamburgh (pronunciat /ˈbæmbrə/) és una petita vila situada a la costa del comtat de Northumberland (Anglaterra).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Bamburgh · Veure més »

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Baró · Veure més »

Bastó Negre

Bt, com a Bastó Negre. El Senyor Uixer del Bastó Negre (anglès: Gentleman Usher of the Black Rod, habitualment abreujat a Black Rod) és un funcionari dels parlaments a diversos països de la Commonwealth.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Bastó Negre · Veure més »

Batalla d'Alcolea de Cinca

La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla d'Alcolea de Cinca · Veure més »

Batalla d'Ameixial

La batalla d'Ameixial o batalla d'Estremoz va tenir lloc el 8 de juny de 1663, prop del poble de Santa Vitòria do Ameixial, a uns 10 km al nord-oest d'Estremoz, entre els exèrcits espanyol i el portuguès en el marc de la Guerra de Restauració portuguesa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla d'Ameixial · Veure més »

Batalla d'Assandun

La Batalla d'Assandun va tenir lloc el 18 d'octubre de 1016, entre les tropes de Canut II de Dinamarca i les forces angleses del rei Edmund II Ironside, que va perdre l'enfrontament.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla d'Assandun · Veure més »

Batalla d'Auberoche

La batalla d'Auberoche va ser un combat significatiu dels primers compassos de la Guerra dels Cent Anys que va enfrontar francesos i anglesos a les proximitats d'Auba Ròcha, prop de Perigús i al terme actual de Lo Chamnhe, a la Gascunya.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla d'Auberoche · Veure més »

Batalla d'Auray

La Batalla d'Auray (29 de setembre de 1364) va ser l'enfrontament més important i possiblement el més sagnant de la Guerra de Successió Bretona, conflicte inserit en el molt més gran de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla d'Auray · Veure més »

Batalla d'Azincourt

La batalla d'Azincourt, lliurada el divendres 25 d'octubre de 1415 al nord de l'actual França, va formar part de la Guerra dels Cent Anys i hi va vèncer l'exèrcit anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla d'Azincourt · Veure més »

Batalla d'Elixheim

La batalla d'Elixheim (18 de juliol de 1705), també coneguda com el Pas de les Línies de Brabant, fou una batalla de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla d'Elixheim · Veure més »

Batalla de Bannockburn

La Batalla de Bannockburn (24 de juny de 1314) fou una significativa victòria escocesa en la Guerra de la Independència d'Escòcia, es tracta d'una batalla decisiva en la Primera Guerra d'Independència (1296-1328).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Bannockburn · Veure més »

Batalla de Beaugency (1429)

La Batalla de Beaugency (també coneguda com a Batalla de Villorceau-Josnes) es va lliurar entre el 16-17 de juny de 1429 i representa la tercera de les victòries de Joana d'Arc en la seva Campanya del Loira a l'estiu d'aquell any.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Beaugency (1429) · Veure més »

Batalla de Blanchetaque

La Batalla de Blanchetaque o Blanchetacque es va produir a 1346, sent la segona de les tres batalles de la campanya de Crécy d'Eduard III d'Anglaterra, després de la captura de Normandia i l'acostament de l'exèrcit anglès a París, durant els primers anys de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Blanchetaque · Veure més »

Batalla de Blenheim

La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Blenheim · Veure més »

Batalla de Bouvines

Cavallers lluitant Victòria del Rei Felip II de França a Bouvines, per Vincent de Beauvais Ferran de Flandes i Renald de Boulogne conduïts com presoners a Paris La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Bouvines · Veure més »

Batalla de Cadis (1702)

La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Cadis (1702) · Veure més »

Batalla de Cadzand

La batalla de Cadzand va ser una escaramussa entre anglesos i flamencs el novembre de 1337 als voltants de la vila costanera de Cadzand.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Cadzand · Veure més »

Batalla de Caen (1346)

La batalla de Caen, coneguda també com el setge de Caen, es va lliurar en els camps que circumdaven la ciutat normanda, i fins i tot en els seus carrers, durant la invasió de Normandia d'Eduard III d'Anglaterra el juliol de 1346.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Caen (1346) · Veure més »

Batalla de Castillon

La Batalla de Castillon, lliurada el 17 de juliol de 1453, va ser l'última batalla de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Castillon · Veure més »

Batalla de Cornualla

La batalla de Cornualla formà part de la Guerra angloespanyola de 1585–1604.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Cornualla · Veure més »

Batalla de Crécy

La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Crécy · Veure més »

Batalla de Falkirk

La Batalla de Falkirk fou un enfrontament de la Primera guerra per la independència d'Escòcia, en la que els anglesos dirigits pel mateix rei Eduard I d'Anglaterra aconseguiren una clara victòria sobre els escocesos.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Falkirk · Veure més »

Batalla de Faughart

La batalla de Faughart, també coneguda com a batalla de Dundalk, va tenir lloc el 14 d'octubre de 1318 entre un exèrcit angloirlandés encapçalat per John de Bermingham i Edmund Butler, i un exèrcit escocès comandat per Edward Bruce, germà de Robert Bruce i els seus aliats irlandesos de Tyrone.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Faughart · Veure més »

Batalla de Formentera (1109)

La batalla de Formentera fou una de les batalles de la croada noruega i de les incursions normandes a les Illes Balears.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Formentera (1109) · Veure més »

Batalla de Formigny

La Batalla de Formigny emmarcada en el context de la Guerra dels Cent anys va passar a Formigny, prop de Carentan, França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Formigny · Veure més »

Batalla de Halidon Hill

La Batalla de Halidon Hill (19 Juliol 1333) fou un dels enfrontaments lliurats durant la Segona Guerra d'Independència escocesa (1332-1357).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Halidon Hill · Veure més »

Batalla de Jaffa

La batalla de Jaffa fou un enfrontament armat entre l'exèrcit de Saladí i l'exèrcit croat comandat per Ricard Cor de Lleó, que suposà la fi de la Tercera Croada, després de la qual ambdós líders negociaren la treva.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Jaffa · Veure més »

Batalla de Jargeau

La Batalla de Jargeau és la primera batalla ofensiva comandada per Joana d'Arc, i va tenir lloc els dies 11 i 12 de juny de 1429, en el marc de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Jargeau · Veure més »

Batalla de l'Hort de les Bombes

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de l'Hort de les Bombes · Veure més »

Batalla de la badia de Vigo

La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de François Louis Rousselet.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de la badia de Vigo · Veure més »

Batalla de La Rochelle (1419)

El batalla de La Rochelle va ser una batalla naval entre la flota castellana i l'aliança anglohanseàtica que es va produir el 30 d'octubre de 1419 a la costa i port de La Rochelle, en el marc de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de La Rochelle (1419) · Veure més »

Batalla de la-Roche-aux-Moines

La batalla de la-Roche-aux-Moines fou un combat lliurat el 2 de juliol de 1214 prop de la moderna Savennières al Maine-et-Loire.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de la-Roche-aux-Moines · Veure més »

Batalla de Landen

La Batalla de Landen o Neerwinden es va lluitar a Bèlgica, el 29 de juliol de 1693, durant la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Landen · Veure més »

Batalla de les arengades

La batalla de les arengades, o batalla de Rouvray, Matthew Bennett,, p.276 va ser un enfrontament armat emmarcat en el setge d'Orleans i la campanya del Loira durant la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de les arengades · Veure més »

Batalla de les Dunes (1639)

La batalla naval de les Dunes va ser una batalla entre les armades espanyola i neerlandesa que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1639 a la rada de les Dunes, prop de la costa del comtat de Kent, a Anglaterra, en el transcurs de la Guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de les Dunes (1639) · Veure més »

Batalla de les Dunes (1658)

La batalla de les Dunes o de Dunkerque va tenir lloc el 14 de juny de 1658 i va enfrontar l'exèrcit anglo-francès, sota el comandament d'Enric de La Tour d'Auvergne, vescomte de Turena, contra l'exèrcit espanyol sota el comandament de Joan Josep d'Àustria i Lluís II de Condé.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de les Dunes (1658) · Veure més »

Batalla de Menorca (1109)

La batalla de Menorca de 1109 fou una de les batalles de la croada noruega i de les incursions normandes a les Illes Balears.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Menorca (1109) · Veure més »

Batalla de Morlaix

La batalla de Morlaix es va lliurar als afores de la vila de Morlaix, a Bretanya, el 30 de setembre de 1342 entre francesos i anglesos durant la Guerra de Successió bretona, en el conflicte global de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Morlaix · Veure més »

Batalla de Nájera

La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Nájera · Veure més »

Batalla de Patay

La Batalla de Patay (18 de juny de 1429) va ser una de les batalles més importants de la guerra dels Cent Anys entre Anglaterra i França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Patay · Veure més »

Batalla de Poitiers

La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Poitiers · Veure més »

Batalla de Ramillies

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Ramillies · Veure més »

Batalla de Saint-Omer

La batalla de Saint-Omer tingué lloc el 1340 i fou un dels enfrontaments de la campanya estival del rei Eduard III d'Anglaterra contra França en les primeres etapes de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Saint-Omer · Veure més »

Batalla de Schellenberg

La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Schellenberg · Veure més »

Batalla de Solebay

La batalla naval de Solebay va tenir lloc el 28 de maig (vell estil), 7 de juny (nou estil) del 1672 ai va ser la primera batalla naval de la Tercera Guerra Angloneerlandesa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Solebay · Veure més »

Batalla de Taillebourg

La batalla de Taillebourg va ser una gran batalla medieval lliurada entre el 21 i el 22 de juliol de 1242.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Taillebourg · Veure més »

Batalla de Vélez-Màlaga

La Batalla de Vélez-Màlaga va ser la batalla naval més gran de la Guerra de Successió Espanyola, i es va lluitar a Vélez-Màlaga el 24 d'agost de 1704.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla de Vélez-Màlaga · Veure més »

Batalla del Boyne

La batalla del Boyne va tenir lloc l'1 de juliol de 1690, entre les forces de Guillem III i l'exèrcit de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla del Boyne · Veure més »

Batalla del pont de Stirling

La batalla del pont de Stirling va ser una batalla de la primera guerra de la Independència escocesa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla del pont de Stirling · Veure més »

Batalla del Quebec (1690)

La Batalla del Quebec va ser lluitada l'octubre de 1690 entre les colònies de Nova França i la badia de Massachusetts, llavors governats pels regnes de França i Anglaterra, respectivament.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla del Quebec (1690) · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1359)

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »

Batalla naval de La Rochelle (1372)

La batalla naval de La Rochelle va tenir lloc el 22 de juny de 1372 entre una esquadra anglesa i una altra castellana, amb victòria de la segona, davant les costes de la ciutat de La Rochelle.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla naval de La Rochelle (1372) · Veure més »

Batalla naval de Sluis

La batalla naval de Sluis (24 de juny de 1340) va ser el primer gran enfrontament armat entre anglesos i francesos en el marc de la interminable Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Batalla naval de Sluis · Veure més »

Berald II

Berald II dit el Gran o el Comte Camus (1333 - 17 de gener del 1399) fou delfí d'Alvèrnia (1356-1399) comte de Clarmont i senyor de Mercoeur (1356-1371), fill i successor (1356) de Berald I, delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i senyor de Mercoeur i de Maria de Villemur (vers 1315-1383).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Berald II · Veure més »

Bernat d'Abbeville

Bernat de Tiron, de Ponthieu o d'Abbeville (Abbeville, Somme, Picardia, 1046 - Thiron-Gardais, Eure-et-Loir, Centre, 1117) fou un monjo i abat benedictí francès, fundador de l'Orde de Tiron.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Bernat d'Abbeville · Veure més »

Berwick-upon-Tweed

Berwick-upon-Tweed, de vegades coneguda com a Berwick-on-Tweed o simplement Berwick, és una ciutat i parròquia civil de Northumberland, Anglaterra,  al sud de la frontera anglo-escocesa, i la ciutat més al nord d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Berwick-upon-Tweed · Veure més »

Bisbat de Baiona

catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Bisbat de Baiona · Veure més »

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Bombardeig d'Alacant (1705)

El Bombardeig d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van atacar Alacant en el seu camí per atacar Barcelona el 1705.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Bombardeig d'Alacant (1705) · Veure més »

Bosc de Bernwood

El bosc de Bernwood va ser un dels diversos boscos de l'antic Regne d'Anglaterra i va ser un Bosc de caça real.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Bosc de Bernwood · Veure més »

Brycheiniog

Brycheiniog va ser un petit reialme que va existir entre els segles V i VI en un territori corresponent a l'actual Gal·les, en la zona sud.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Brycheiniog · Veure més »

Bullmastiff

El bullmastiff és una raça de gos britànica que, segons es creu, procedeix de l'encreuament entre el mastí anglès i el bulldog anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Bullmastiff · Veure més »

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Butlles alexandrines · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Cabdet · Veure més »

Calais

Calais és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Calais · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Calendari gregorià · Veure més »

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Campanya d'Itàlia (1796-1797) · Veure més »

Campanya del Loira

La Campanya del Loira va consistir en una ofensiva francesa durant la fase final de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Campanya del Loira · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Canadà · Veure més »

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Carles I d'Anglaterra · Veure més »

Carles II de Navarra

Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Carles II de Navarra · Veure més »

Carles III de Navarra

Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Carles III de Navarra · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles XII de Suècia

, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Carles XII de Suècia · Veure més »

Carlisle

Carlisle (pronunciat /kɑrlaɪl/, nom procedent del cúmbric: Caure Luel) és la capital del comtat de Cúmbria, i la ciutat més important del nord-oest d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Carlisle · Veure més »

Carta Magna

Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Carta Magna · Veure més »

Casa de Wessex

El casal de Wessex fou la dinastia saxona que va governar el regne de Wessex, situat al sud-oest de l'illa de la Gran Bretanya, i que finalment unificaria tots els regnes anglosaxons sota el seu poder.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Casa de Wessex · Veure més »

Castell de Bamburgh

El castell de Bamburgh, situat al nord-est d'Anglaterra, en el municipi de Bamburgh, comtat de Northumberland, va ser la cort del regne de Bernícia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Castell de Bamburgh · Veure més »

Castell de Roslin

El castell de Rosslyn (Rosslyn Castle en anglès) és un castell parcialment en ruïnes situat prop de la localitat de Rosslyn, al Midlothian, Escòcia, Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Castell de Roslin · Veure més »

Castell de San Julián

El castell de San Julián és un castell construït en al en el que avui és la diputació de Santa Lucia, dins del municipi espanyol de Cartagena (Regió de Múrcia).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Castell de San Julián · Veure més »

Catedral de Pamplona

Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Catedral de Pamplona · Veure més »

Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Caterina d'Aragó

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Caterina d'Aragó · Veure més »

Caterina de Lancaster

Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Caterina de Lancaster · Veure més »

Caterina Howard

Caterina Howard, (en anglès: Catherine Howard), reina consort d'Anglaterra, va ser la cinquena esposa d'Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Caterina Howard · Veure més »

Caterina Parr

Caterina Parr (en anglès: Catherine Parr), reina consort d'Anglaterra, va ser la sisena esposa d'Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Caterina Parr · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Cervera · Veure més »

Charles Mordaunt

Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Charles Mordaunt · Veure més »

Chevauchée

Una chevauchée (Pronunciació en francès: /ʃəvoʃi/, "cavalcada") era un mètode d'incursió propi de la guerra medieval per a afeblir l'enemic, principalment mitjançant l'incendi i el pillatge en el territori enemic per reduir la productivitat d'una regió, en oposició a la guerra de setge o guerres de conquesta.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Chevauchée · Veure més »

Clericis laicos

La butlla Clericis laicos va ser promulgada pel papa Bonifaci VIII el 24 de febrer de 1296.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Clericis laicos · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Climent VII · Veure més »

Cloudesley Shovell

Sir Cloudesley Shovell (novembre de 1650 - 22-23 d'octubre de 1707) fou un Almirall anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Cloudesley Shovell · Veure més »

Cogombre

El cogombre (Cucumis sativus) és una planta pertanyent a la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Cogombre · Veure més »

Colònia de Virgínia

La Colònia de Virgínia (Colony of Virginia, Virginia Colony o Dominion and Colony of Virginia en anglès) fou la colònia anglesa de l'Amèrica britànica que existí breument durant el, i de manera continuada des de 1607 fins a la Guerra d'independència dels Estats Units el 1776—des de 1707 com a colònia britànica.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Colònia de Virgínia · Veure més »

College of Arms

El College of Arms o Herald's College (Col·legi d'Armes o Col·legi d'Heralds) és una empresa reial consistent en oficials d'armes professionals, amb jurisdicció sobre Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i alguns reialmes de la Commonwealth.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і College of Arms · Veure més »

Colonització britànica d'Amèrica

La colonització britànica d'Amèrica va establir les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units, així com de les províncies marítimes del Canadà, i diverses illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Colonització britànica d'Amèrica · Veure més »

Colonització escocesa de les Amèriques

Escòcia i les seves colònies a Amèrica del Nord La frase Colonització escocesa de les Amèriques fa referència a una sèrie d'intents fets pel Regne d'Escòcia per establir colònies i ciutats al continent americà; aquests intents van fracassar a causa de les ambicions expansionistes del seu històric rival Anglaterra (però també d' Espanya), que van obligar els escocesos a abandonar progressivament els seus assentaments americans; aquesta política va culminar més tard amb l'annexió de la mateixa Escòcia a Anglaterra, el 1707 amb l' Acta d'unió (o, més precisament, la creació de Gran Bretanya com a nova entitat estatal fruit de la unió dels estats de les Illes Britàniques).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Colonització escocesa de les Amèriques · Veure més »

Combat dels Trenta

El combat dels Trenta va ser una acció militar esdevinguda el 27 de març de 1351 entre 30 cavallers de Joan de Montfort, que tenien el suport d'Anglaterra, i 30 de Carles de Blois, que tenien el suport de França. El Combat dels Trenta pertany al conflicte conegut com a Guerra de Successió Bretona, part secundària de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Combat dels Trenta · Veure més »

Commonwealth d'Anglaterra

La Commonwealth d'Anglaterra fou un estat republicà que existí a les Illes Britàniques entre el 1649 i el 1660, va succeir i va ser succeït pel Regne d'Anglaterra, el Regne d'Irlanda i el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Commonwealth d'Anglaterra · Veure més »

Companyia privilegiada

Una companyia privilegiada (de l'italià Compagnia) era una companyia comercial amb activitats que gaudien de la protecció de l'estat mitjançant un privilegi.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Companyia privilegiada · Veure més »

Companyia Reial Africana

La Companyia Reial Africana fou una empresa mercantil creada per la família Stuart i mercaders de Londres per comerciar al llarg de la costa de l'oest d'Àfrica.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Companyia Reial Africana · Veure més »

Comtat d'Artois

El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Comtat d'Artois · Veure més »

Comtat de Chester

Armes del Comte de Chester: ''Azur, amb 3 garbes de blat El comtat de Chester fou una antiga jurisdicció de l'Anglaterra normanda centrada a Chester.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Comtat de Chester · Veure més »

Comte palatí

Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Comte palatí · Veure més »

Conclave de 1352

El Conclave de 1352 es va convocar després de la mort del Papa Climent VI, i es va celebrar entre el 16 i el 18 de desembre de 1352.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Conclave de 1352 · Veure més »

Conclave de 1431

El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Conclave de 1431 · Veure més »

Conclave de 1484

El conclave dut a terme entre el 26 i el 29 d'agost de 1484, va acabar amb l'elecció d'Innocenci VIII després de la mort del Papa Sixt IV.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Conclave de 1484 · Veure més »

Conclave de 1689

El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Conclave de 1689 · Veure més »

Conquesta austriacista de Menorca

La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Conquesta austriacista de Menorca · Veure més »

Conquesta d'Irlanda per Cromwell

La conquesta d'Irlanda per Cromwell (1649-1653) es va dur a terme entre 1649 i 1653 per les forces del parlament anglès, dirigit per Oliver Cromwell i el seu Nou Exèrcit Model durant les Guerres dels Tres Regnes.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Conquesta d'Irlanda per Cromwell · Veure més »

Consistoris de Pius VII

El Papa Pius VII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius VII, amb la indicació de tots els cardenals creats (99 nous cardenals en 19 consistoris).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Consistoris de Pius VII · Veure més »

Consort Britànica

Aquest títol fa referència a aquelles persones que van ser consorts dels sobirans dels regnes que van formar part del que actualment és el Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Consort Britànica · Veure més »

Cornualla

Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Cornualla · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corts de Barcelona (1705-1706)

Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »

Corts de Lleó de 1188

Les Corts de Lleó de 1188 es van celebrar al començament del regnat d'Alfons IX (1188-1230) al claustre de la Basílica de Sant Isidor de Lleó, tal com es manté en l'afirmació del monarca en una comunicació a l'Arquebisbe de Compostel·la.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Corts de Lleó de 1188 · Veure més »

Crisi portuguesa de 1383-1385

La crisi portuguesa de 1383-1385 va ser un període de guerra civil i anarquia en la història de Portugal, que va començar amb la mort de Ferran I de Portugal, que no tenia hereus homes.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Crisi portuguesa de 1383-1385 · Veure més »

Croada de Despenser

La croada del bisbe Despenser o croada del bisbe de Norwich fou una expedició militar del 1383 per assistir la ciutat de Gant contra els partidaris de l'antipapa Climent VII, liderada per Henry le Despenser.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Croada de Despenser · Veure més »

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Cronologia de la història de França · Veure més »

David de Gal·les

David (Caerfai, Sir Benfro, Gal·les ca. 500– Tyddewi, Sir Benfro, Gal·les, 1 de març del 589) (en gal·lès Dewi Sant) va ser un bisbe catòlic que posteriorment esdevingué sant i patró de Gal·les.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і David de Gal·les · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Delme · Veure més »

Desafiament de Bordeus

El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Desafiament de Bordeus · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Dinastia · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dinastia normanda

La Dinastia Normanda és el nom amb què es coneix la nissaga de monarques que regnà a Anglaterra després de la conquesta normanda (1066) i fins a l'arribada al poder de la Dinastia Plantagenet el 1154.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Dinastia normanda · Veure més »

Disputationes

sant Robert Bellarmino Disputationes (títol complet: Disputationes de Controversiis christianae Fidei adversus hujus haereticos temporis, també coneguda com a De Controversiis) és una obra de dogmàtica escrita per Roberto Bellarmino.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Disputationes · Veure més »

Ducat

Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Ducat · Veure més »

Edat d'Or neerlandesa

''La ronda de nit'' (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Amsterdam L'Edat d'Or neerlandesa va ser un període de la història neerlandesa, que aproximadament abraça el, durant la qual el comerç, la ciència, l'exèrcit i l'art de les Set Províncies Unides, els futurs Països Baixos eren entre els més aclamats del món.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Edat d'Or neerlandesa · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Edat moderna · Veure més »

Edgard Ætheling

Edgard Aetheling, fou el darrer rei d'Anglaterra de la Casa de Wessex.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Edgard Ætheling · Veure més »

Eduard II d'Anglaterra

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »

Elionor de Provença

Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - Amesbury, Regne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Elionor de Provença · Veure més »

Elisabet de Bohèmia

Elisabeth Stuart, Elisabet d'Anglaterra o de Bohèmia (Dunfermline, 19 d'agost de 1596 – Londres, 1662) va ser princesa d'Anglaterra i d'Escòcia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'elector Frederic V del Palatinat conegut com el "Rei d'Hivern" esdevenint electriu palatina i reina de Bohèmia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Elisabet de Bohèmia · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Emma de Normandia

Emma de Normandia (Normandia, 987 - Winchester, 1052), fou reina consort d'Anglaterra i, després, de Dinamarca.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Emma de Normandia · Veure més »

Enric II de Castella

Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Enric II de Castella · Veure més »

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Enric III de Castella · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Enriqueta d'Anglaterra

Enriqueta d'Anglaterra (Bedford House, comtat d'Exeter, 16 de juny de 1644 - Castell de Saint-Cloud, 30 de juny de 1670) fou duquessa d'Orleans i Princesa d'Anglaterra i Escòcia de la dinastia dels Estuard amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la monarquia francesa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Enriqueta d'Anglaterra · Veure més »

Erik Jönsson Dahlbergh

El Comte Erik Jönsson Dahlbergh (10 d'octubre de 1625 – 16 de gener de 1703) fou un enginyer militar i mariscal de camp suec, anomenat el "Vauban de Suècia".

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Erik Jönsson Dahlbergh · Veure més »

Ermita de Sant Sebastià (Vic)

L'ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d'Osona, sobre un turó a 770 metres d'altitud.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Ermita de Sant Sebastià (Vic) · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Escòcia · Veure més »

Escola cartogràfica mallorquina

Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e. Marsella, Messina i Nàpols). Una prova palesa de l'ús acadèmic correcte del terme Cartografia Catalana és el nom d'Atles Català mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorquí.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Escola cartogràfica mallorquina · Veure més »

Escut del Regne Unit

L'escut del Regne Unit (en anglès Royal Coat of Arms of the United Kingdom, 'Reial escut d'armes del Regne Unit') són les armories del monarca britànic, actualment el rei Carles III; són conegudes en anglès com les Arms of Dominion ('armes de domini') i foren adoptades oficialment l'any 1837.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Escut del Regne Unit · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Estaments · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Estat nació · Veure més »

Estatut de Rhudlan

LEstatut de Rhuddlan —en idioma gal·lès Statud Rhuddlan— també conegut com a Estatut de Gal·les o Statutum Walliae proporcionà la base constitucional per al govern del Principat de Gal·les del Nord des de 1284 fins a 1536.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Estatut de Rhudlan · Veure més »

Esteve Harding

Esteve Harding o Stephen Harding (Dorset, Regne d'Anglaterra, - Abadia de Cîteaux, 28 de març de 1134) va ser un monjo cistercenc, tercer abat de Cîteaux i considerat el tercer cofundador de l'Orde del Cister.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Esteve Harding · Veure més »

Exèrcit britànic

LExèrcit Britànic és l'Exèrcit de terra de les Forces armades del Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Exèrcit britànic · Veure més »

Expedició de Drake de 1587

L'expedició de Drake de 1587 va tenir lloc a la badia de Cadis entre abril i maig de 1587 en el context de la guerra angloespanyola de 1585-1604.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Expedició de Drake de 1587 · Veure més »

Expedició Drake-Norris del 1589

LArmada anglesa (també coneguda com a Contraarmada o expedició Drake-Norris) va ser una flota de vaixells enviats a la costa ibèrica per la reina Elisabet I d'Anglaterra el 1589, durant la Guerra angloespanyola de 1585–1604. Va ser liderada per l'almirall Sir Francis Drake i el general Sir John Norreys, i va fracassar a garantir per a Anglaterra l'avantatge estratègic obtingut amb la dispersió de l'Armada Invencible l'any anterior. La campanya va resultar en derrota i finalment en una retirada amb importants pèrdues tant en vides com en embarcacions.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Expedició Drake-Norris del 1589 · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Faiança

Estàtua d'hipopòtam de faiança. Imperi Mitjà d'Egipte. Louvre La faiança és un material ceràmic fet d'argila, recobert d'un acabat exterior vitri a base d'estany que li dona un aspecte blanc i brillant característic.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Faiança · Veure més »

Feixisme britànic

El feixisme britànic és la forma del feixisme promogut per alguns partits polítics i moviments dins el Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Feixisme britànic · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Felip I de Castella · Veure més »

Felip Igualtat

Lluís Felip Josep II d'Orleans (Saint-Cloud, 13 d'abril de 1747 - París, 4 d'octubre del 1793), aristòcrata francès (cinquè duc d'Orleans), membre de la branca menor dels Orleans de la casa reial de França, el cap de la qual gaudia del tractament d'altesa reial.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Felip Igualtat · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Ferran el Catòlic · Veure més »

Flota d'Índies

XVI. La Flota d'Índies era el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol amb Amèrica i va constituir l'essència de l'anomenada Carrera d'Índies, que englobava tot el comerç i la navegació d'Espanya amb les seves colònies.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Flota d'Índies · Veure més »

Folc V d'Anjou

Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Folc V d'Anjou · Veure més »

Francesc de Montpensier

Francesc de Montpensier, esmentat com a Francesc de Borbó, Francesc de Borbó-Montpensier i Francesc de Borbó-Vendôme, (1542 - Lisieux, 1592) fou un príncep de la sang de la casa de Borbó que fou duc de Montpensier, delfí d'Alvèrnia, comte de Forès, príncep de Dombes i baró de Beaujeu.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Francesc de Montpensier · Veure més »

Francesc II Sforza

Representació de la família de Lluís Maria Sforza davant la Verge Maria. Podem observar Francesc II al marge inferior dret de la imatge. Francesc II Sforza o Francesc Maria Sforza (Vigevano, Ducat de Milà 1495 - Milà 1535) fou el duc de Milà entre 1521 i 1535, anys en els quals es disputà aquest territori amb Francesc I de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Francesc II Sforza · Veure més »

Francesco Chieregati

Francesco Chieregati (1479, Vicenza – 6 de desembre de 1539, Bolonya) va ser un bisbe i nunci papal.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Francesco Chieregati · Veure més »

Francis Cottington

Sir Francis Cottington (c. 1579 - 1652) fou un noble, diplomàtic i home d'estat anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Francis Cottington · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les

La frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les (gal·lès Y ffin rhwng Cymru a Lloegr) és la frontera entre Anglaterra i País de Gal·les, dos països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les · Veure més »

Gal·les

El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Gal·les · Veure més »

García Álvarez de Toledo y Mendoza

García Álvarez de Toledo y Mendoza, 6è marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya, (Nàpols, 25 d'abril de 1579 - Madrid, 21 de gener de 1649) fou militar i polític del Regne de Nàpols, a les ordres de Felip IV d'Espanya.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і García Álvarez de Toledo y Mendoza · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

George Fox

George Fox George Fox (Leicestershire, Regne d'Anglaterra; juliol de 1624 – Londres, 13 de gener de 1691) va ser un dissident anglès fundador de la Societat Religiosa d'Amics, els membres dels quals són comunament coneguts com a "quàquers".

Nou!!: Regne d'Anglaterra і George Fox · Veure més »

Giovanni Villani

Giovanni Villani (Florència, abans de 1275 - 1348) fou un mercader, historiador, diplomàtic i cronista florentí considerat un dels més grans cronistes de la seva època.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Giovanni Villani · Veure més »

Giulio Cesare Vanini

Lucilio Vanini (1585 – 9 de febrer de 1619) va ser un lliurepensador italià, que en els seus treballs signava com a Giulio Cesare Vanini.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Giulio Cesare Vanini · Veure més »

Glywysing

Glywysing va ser un petit reialme que va existir en el període posterior a la retirada dels romans de l'illa de la Gran Bretanya, i que estava situat al sud-est de l'actual Gal·les.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Glywysing · Veure més »

Godwin de Wessex

Godwin de Wessex (Anglès antic: Godƿin) (1001 - 15 Abril 1053) fou un dels nobles més poderosos del Regne d'Anglaterra sota el regnat del danès Canut II de Dinamarca i els seus successors.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Godwin de Wessex · Veure més »

Gran Fam de 1315-1317

De l'Apocalipsi en una ''Biblia pauperum'' il·luminat a Erfurt en l'època de la Gran Fam. La mort (''Mors'') es diposita sobre un lleó la llarga cua del qual acaba en una bola de foc (infern). La fam (''Fames'') assenyala a la seva boca famèlica. La Gran Fam de 1315-1317 datada de vegades entre 1315 i 1322, és la denominació historiogràfica d'una passa de fam generalitzada a Europa del Nord, que va donar inici a la crisi secular general coneguda com a XIV.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Gran Fam de 1315-1317 · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Gregori VII · Veure més »

Guerra anglo-espanyola (1585–1604)

La Guerra angloespanyola de 1585-1604 va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va ser formalment declarada.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra anglo-espanyola (1585–1604) · Veure més »

Guerra angloespanyola

* Guerra angloespanyola (1585–1604), tot i que amb anterioritat els exèrcits d'ambdós països estaven enfrontats en la guerra de Flandes que es desenvolupava als Països Baixos, les desavinences polítiques, econòmiques i religioses van conduir a l'enfrontament directe entre 1585 i 1604;.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra angloespanyola · Veure més »

Guerra Civil anglesa

Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèl·lics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651 al Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra Civil anglesa · Veure més »

Guerra d'Escània

La Guerra d'Escània (Danès:Skånske Krig, Suec: Skånska kriget, Alemany: Schonischer Krieg) formà part de les Guerres del Nord i involucrà el Regne de Dinamarca i Noruega, Brandenburg i l'Imperi Suec.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra d'Escània · Veure més »

Guerra d'Itàlia (1494-1498)

La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra d'Itàlia (1494-1498) · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1542-1546

La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Veure més »

Guerra de la Independència d'Escòcia

Hom coneix amb el nom de guerres d'independència d'Escòcia un conjunt de campanyes militars que van enfrontar a Escòcia i Anglaterra des de finals del fins a mitjans del.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra de la Independència d'Escòcia · Veure més »

Guerra de la reina Anna

La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra de la reina Anna · Veure més »

Guerra de les Dues Roses

Lancaster York La Guerra de les Dues Roses o Guerra de les Roses (1455-1485) va ser una sèrie de guerres civils pel tron del Regne d'Anglaterra que va enfrontar els partidaris de la Casa de Lancaster i la Casa de York.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra de les Dues Roses · Veure més »

Guerra de Saintonge

La Guerra de Saintonge va ser un encontre dinàstic feudal que es va produir l'any 1242 entre las forces de Lluís IX de França i les d'Enric III d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra de Saintonge · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió Bretona

La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra de Successió Bretona · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del rei Guillem

La Guerra del rei Guillem (1689-1697) va ser una guerra lliurada a Amèrica entre França i Anglaterra, amb l'objectiu d'aturar l'expansió colonial francesa i disputar el seu domini dels mars i del comerç.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra del rei Guillem · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »

Guerra Guillemita d'Irlanda

La Guerra Guillemita d'Irlanda o Guerra jacobita d'Irlanda, (en gaèlic irlandès Cogadh an Dá Rí o 'La guerra dels Dos Reis') va esclatar després del destronament de Jaume II d'Anglaterra en 1688 per la seva filla Maria II d'Anglaterra i el seu marit Guillem d'Orange, net de Carles I. Va provocar l'aixecament jacobita d'Escòcia encapçalat pel vescomte de Dundee, que es va iniciar en les mateixes dates.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra Guillemita d'Irlanda · Veure més »

Guerra italiana del 1521-1526

La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »

Guerra per delegació

Una guerra per delegació, guerra subsidiària, guerra per poders o guerra proxy, és un conflicte armat entre dos estats que actuen instrumentalitzant a tercers com a substituts per a enfrontar-se.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerra per delegació · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerres de religió a França · Veure més »

Guerres episcopals

Les guerres episcopals (Bishops' Wars, en anglès; Bellum Episcopale, en llatí) van ser un seguit de conflictes, tant polítics com militars, que es van succeir entre el 1639 i el 1640, sobre la naturalesa del govern de l'Església d'Escòcia, així com sobre els drets i els poders de la Corona.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guerres episcopals · Veure més »

Guillem Cliton

miniatura Guillem de Normandia dit Guillem Cliton (25 d'octubre de 1102 — Alost, 28 de juliol de 1128), comte de Flandes de 1127 a 1128, va reivindicar el ducat de Normandia i el tron del Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guillem Cliton · Veure més »

Guillem el Mariscal

William Marshal, (1146 o 1147 – 14 maig 1219), conegut pel sobrenom de Guillem el Mariscal fou un soldat anglonormand que treballà al servei de cinc reis anglesos: Enric II, Enric ''el Jove'', Ricard I, Joan I i Enric III.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guillem el Mariscal · Veure més »

Guillem I d'Anglaterra

Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »

Guillem II d'Anglaterra

Guillem II d'Anglaterra o Guillem el Roig (vers 1056 - 2 d'agost, 1100) era fill de Guillem el Conqueridor i heretà el Regne d'Anglaterra a la mort del seu pare el 1087.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guillem II d'Anglaterra · Veure més »

Guillem X d'Aquitània

Conversió d'en Guillem per Sant Bernat de Claravall, oli de Wouter Crabeth II (1641) Guillem X d'Aquitània, anomenat el de Tolosa o el Sant, va néixer en 1099 i va ser el darrer comte de Poitiers i l'últim membre de la dinastia dels Rainúlfides.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guillem X d'Aquitània · Veure més »

Guy Fawkes

Guy Fawkes (York, Regne d'Anglaterra, 13 d'abril de 1570 – Londres, Anglaterra, 31 de gener de 1606) va ser un militar que formà part del grup catòlic anglès que planejà fallidament la conspiració de la pólvora de 1605.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Guy Fawkes · Veure més »

Harold Peu de Llebre

Harold, conegut pel malnom de Harefoot («Peu de Llebre») per la seva extraordinària velocitat en la cursa i destresa per a la caça (Northampton (Anglaterra), gener del 1015 - Oxford (Anglaterra), 17 de març del 1040), fou virrei d'Anglaterra del 1035 al 1037 i rei del 1037 al 1040.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Harold Peu de Llebre · Veure més »

Haute Cour de Jerusalem

La Haute Cour de Jerusalem fou el nom donat a una institució que tenia funcions de Cambra Alta i de Tribunal Suprem, en el regne medieval de Jerusalem.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Haute Cour de Jerusalem · Veure més »

Heptarquia anglosaxona

illa de la Gran Bretanya vers l'any 800 L'Heptarquia anglosaxona (del grec επτά, hepta, 'set', i αρχία, arkhia, 'poder', 'autoritat') és el nom donat al període de la història britànica comprès entre els anys 475 i 827, caracteritzat per l'existència d'un conjunt de set regnes establerts pels pobles angles, saxons i juts que des del van envair la part meridional de l'illa de la Gran Bretanya, quan ja feia gairebé 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Heptarquia anglosaxona · Veure més »

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Heràldica · Veure més »

Història colonial d'Amèrica del Nord

''Amèrica del Nord'' Antic mapa d'Amèrica del Nord. La història colonial d'Amèrica del Nord és la part de la història d'Amèrica del Nord que inclou aquells fets succeïts entre els primers establiments d'origen eminentment anglosaxó a la franja de territori litoral a l'est d'Amèrica del Nord a partir del, com a dominis territorials de la Corona Britànica fins a la fundació dels Estats Units d'Amèrica i la seva independència legal i econòmica de la metròpoli a finals del.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història colonial d'Amèrica del Nord · Veure més »

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història d'Anglaterra · Veure més »

Història d'Escòcia

milla romana. El domini romà va arribar més al nord, però va durar poc de temps La història d'Escòcia comença al voltant de fa 10.000 anys, quan els éssers humans actuals van començar a habitar Escòcia després de la fi de la glaciació de Würm, l'última era del gel.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història d'Escòcia · Veure més »

Història d'Irlanda

Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història d'Irlanda · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història de França · Veure més »

Història de Gal·les

Castell de Caerphilly. Aquest castell fou construït entre 1268-1271 per Gilbert de Clare, cosa que provocà una disputa entre Llywelyn, l'últim rei, i la corona anglesa, un dels motius que portaren a les guerres de 1277 i 1282 i al final de la independència de Gal·les El país de Gal·les o Cymru (en gal·lès) ha estat habitat per l'humà modern des de fa almenys 29.000 anys, encara que els assentaments estables al territori no apareixerien fins a l'última edat de Gel.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història de Gal·les · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història de Luxemburg · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història del País Basc · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història del papat · Veure més »

Història del Regne Unit

(1) Banderes que conformen l'Union Jack; (2) Els Beatles imatge de la ressonància de la cultura anglosaxona al món; (3) Els vencedors de la Segona Guerra Mundial en conferència per redibuixar el món; (4) Bandera de la CommomWealth; El Regne Unit és un estat sobirà conformat per les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Història del Regne Unit · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Hongria · Veure més »

Honori IV

Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Honori IV · Veure més »

Hug Le Despenser el Jove

Hug le Despenser (c. 1286 – 24 de novembre del 1326), també dit Despenser el Jove, fou el fill d'un oficial al servei de la monarquia anglesa, ascendit a comte de Winchester, Hug el Vell, i d'Isabel de Beauchamp, filla del comte de Warwick.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Hug Le Despenser el Jove · Veure més »

Hugh d'Avranches

Emblema d'Hugh d'Avranches. Hugh d'Avranches (nascut cap al 1047 — mort a Chester el 27 de juliol de 1101), vescomte d'Avranches i primer comte de Chester, - Hugh d'Avranches fou un dels grans barons anglonormands d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Hugh d'Avranches · Veure més »

Illa d'Irlanda

L'illa d'Irlanda (en Éire, en Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Illa d'Irlanda · Veure més »

Illes Malvines

Granja al camp Un segell de les Falkland commemoratiu de la coronació del rei Jordi VI del Regne Unit Les illes Malvines, o illes Falkland (en anglès Falkland Islands), són un arxipèlag britànic situat al sud de l'oceà Atlàntic, a una distància mínima de la Patagònia de 480 km, a uns 772 km del cap d'Hornos, com també 1.080 km a l'oest de Shag Rocks (Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud) i 940 km al nord del Territori Britànic de l'Antàrtida, el qual inclou regions reclamades per Xile o l'Argentina a l'Antàrtida.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Illes Malvines · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Imperi Espanyol · Veure més »

Independentisme escocès

Localització d'Escòcia dins el Regne Unit i Europa Lindependentisme escocès és una aspiració de diferents partits polítics i agents socials escocesos de dissoldre el Regne Unit i aconseguir convertir Escòcia en un territori independent com ja ho fou fins al 1707.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Independentisme escocès · Veure més »

Ingegerd Olofsdotter de Suècia

La princesa Ingegerd Olofsdotter de Suècia, també coneguda com a Irena, Anna i Santa Anna (1001 - 10 de febrer de 1050), fou una princesa sueca i Gran Princesa de Kiev.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Ingegerd Olofsdotter de Suècia · Veure més »

Ingelgerians

Els Ingelgerians són un llinatge de la noblesa franca, sorgit d'Ingelger, vescomte d'Angers; són coneguts també com els Folc-Jofre d'Anjou o primera dinastia d'Anjou.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Ingelgerians · Veure més »

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Innocenci XI · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Irlanda · Veure més »

Irlanda celta

Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Irlanda celta · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Isaac Newton · Veure més »

Jacobitisme

El Jacobitisme era el moviment polític que intentava aconseguir la restauració als trons d'Anglaterra i Escòcia als membres de la Casa d'Estuard (fins i tot amb posterioritat a 1707 quan tots dos títols es van unir de facto en el tron del Regne Unit després de l'Acta d'Unió).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Jacobitisme · Veure més »

Jacques Abbadie

Jacques Abbadie (~1654, Nai, Regne de França- 25 de setembre del 1727, Marylebone, Regne d'Anglaterra) fou un pastor i teòleg protestant francès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Jacques Abbadie · Veure més »

James Francis Edward Stuart

James Francis Edward Stuart James Francis Edward Stuart (10 de juny de 1688 - 1 de gener de 1766), també conegut com el Cavaller de Sant Jordi, i com el Vell Pretendent, era fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i de Maria de Mòdena i va ostentar la pretensió jacobita al tron d'Anglaterra amb el nom de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і James Francis Edward Stuart · Veure més »

Jane Seymour

Jane Seymour (1509 – 24 d'octubre de 1537), reina consort d'Anglaterra, va ser la tercera esposa d'Enric VIII d'Anglaterra, i mare del futur rei Eduard VI.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Jane Seymour · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan I de Castella

Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Joan I de Castella · Veure més »

Joan I de Dreux

Joan I de Dreux (1215 - Nicòsia, 1249) va ser comte de Dreux i de Braine.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Joan I de Dreux · Veure més »

Joan I, delfí d'Alvèrnia

Joan I dit el Delfinet (1280 - 10 de març de 1351) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Robert VII, delfí d'Alvèrnia vers 1324.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Joan I, delfí d'Alvèrnia · Veure més »

Joan II de Trebisonda

Joan II Comnè, dit el Gran, fou el setè emperador de Trebisonda, que va governar en setè (1280–1284) i novè lloc (1285-1297).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Joan II de Trebisonda · Veure més »

Joan IV d'Alençon

Joan IV d'Alençon,(o Joan II, perquè va ser el segon que va portar el títol de duc), nascut a Argentan el 2 de març de 1409, mort a París el 8 de setembre de 1476, duc d'Alençon, comte de Perche, fill de Joan I i de Maria de Bretanya, fou un príncep de sang i un cap de guerra francès del.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Joan IV d'Alençon · Veure més »

Joana d'Àustria i de Portugal

Joana d'Àustria i de Portugal (Madrid, 24 de juny de 1535 - El Escorial, 7 de setembre de 1573) va ser una infanta de Castella i Aragó i arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda princesa de Portugal per matrimoni.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Joana d'Àustria i de Portugal · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Joanot Martorell · Veure més »

Jofré V d'Anjou

Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Jofré V d'Anjou · Veure més »

John Bunyan

John Bunyan (Bedford, Bedfordshire, 1628 - Regne d'Anglaterra, 1688) fou un escriptor anglès, famós per ser l'autor de The Pilgrim's Progress (El viatge del pelegrí), una novel·la que reflecteix l'ideal de formació del cristianisme.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і John Bunyan · Veure més »

John Churchill (1r duc de Marlborough)

John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles  i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »

Jordi August de Nassau-Idstein

Jordi August de Nassau-Idstein (en alemany Georg August Samuel von Nassau-Idstein) va néixer el 26 de febrer de 1665 a Idstein (Alemanya) i va morir el 26 d'octubre de 1721 a Biebrich.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Jordi August de Nassau-Idstein · Veure més »

Jordi de Hessen-Darmstadt

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Joseph Bertin

El capità Joseph Bertin (1690s - c. 1736) fou un dels primers escriptors d'escacs en anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Joseph Bertin · Veure més »

Juan Pérez de Zurita

Juan Pérez de Zurita (o Juan Pérez de Zorita) (Cañete de las Torres, 1516 - La Plata, 1584) va ser un militar espanyol que va participar en la conquesta de l'actual territori del Nord-oest argentí a mitjan i va ser nomenat com a tinent de governador general de Santiago del Estero, subordinat a la Capitania General de Xile, entre 1558 i 1561.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Juan Pérez de Zurita · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Juli II · Veure més »

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Juli III · Veure més »

Killybegs

Killybegs (en gaèlic irlandès Na Cealla Beaga) és una vila d'Irlanda, al comtat de Donegal, a la província de l'Ulster.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Killybegs · Veure més »

Kingdoms

Medieval II: Total War: Kingdoms és l'expansió del joc per PC del 2006, Medieval II: Total War.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Kingdoms · Veure més »

L'escurçó negre

L'escurçó negre (Blackadder en l'original anglès) és una sèrie de televisió de la BBC de la qual se'n rodaren quatre temporades del 1983 al 1989.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і L'escurçó negre · Veure més »

Leviatan (Hobbes)

El Leviatan (en anglès, Leviathan) és un llibre sobre política del filòsof Thomas Hobbes.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Leviatan (Hobbes) · Veure més »

Literatura britànica

La literatura britànica s'entén com la literatura del Regne Unit, amb Gran Bretanya i Irlanda del Nord, l'illa de Man i les illes del Canal de la Manxa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Literatura britànica · Veure més »

Literatura en altres llengües del Regne Unit

Bretó) Les Illes anglonormandes, parlaven el Normand una llengua que es pot escoltar a sobre de Bretanya. A més de l’ anglès, la literatura del Regne Unit s'ha escrit en altres llengües.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Literatura en altres llengües del Regne Unit · Veure més »

Lleó (heràldica)

'''Lleó''' d'or coronat Escut d'Anglaterra, amb tres '''lleopards'''El lleó és la representació heràldica de l'animal homònim, símbol de la força, el valor, la noblesa, cosa que l'acostava a l'ideal medieval.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Lleó (heràldica) · Veure més »

Llegenda de l'origen troià dels bretons

La llegenda de l'origen troià dels bretons es va estendre en part amb l'obra de Geoffroy de Monmouth, la Història dels reis de Bretanya.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Llegenda de l'origen troià dels bretons · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Llengües cèltiques · Veure més »

Llet de soia

La llet de soia(xinès simplificat: 豆浆; xinès tradicional: 豆漿) també coneguda com a llet de soja, és una beguda vegetal produïda pel resultat de remullar i moldre la soja, bullir la barreja i filtrar-ne les partícules restants.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Llet de soia · Veure més »

Lliga de Cambrai

La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Lliga de Cambrai · Veure més »

Lliga Santa (1511)

La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Lliga Santa (1511) · Veure més »

Llista de monarques anglesos

Escut d'Anglaterra, 1558–1603 La monarquia del Regne d'Anglaterra comença amb Alfred el Gran (Alfred the Great) i acaba amb la reina Anne (Anna, Reina de Gran Bretanya), que va esdevenir Regne de Gran Bretanya quan el Regne d'Anglaterra es va fusionar amb el Regne d'Escòcia per a formar una unió l'any 1707.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Llista de monarques anglesos · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Llista de monarques britànics · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista de reis d'Escòcia

Escut tradicional del Regne d'Escòcia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Llista de reis d'Escòcia · Veure més »

Lluís I de Provença

Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Lluís I de Provença · Veure més »

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Lluís XII de França · Veure més »

Loarn mac Eirc

Loarn de Dál Riata o, en gaèlic escocès, Loarn mac Eirc va ser un rei llegendari de Dál Riata que suposadament va viure en el, i que va regnar entre el 474 i el 501 aproximadament.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Loarn mac Eirc · Veure més »

Lord canceller

El Gran canceller de la Gran Bretanya o Lord canceller (Lord High Chancellor of Great Britain o Lord Chancellor en anglès) és un important funcionari d'alt nivell en el govern del Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Lord canceller · Veure més »

Lord Protector

Lord Protector és un títol britànic per als caps d'estat, amb dos significats i estils distints en diferents moments de la història.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Lord Protector · Veure més »

Lords Comissionats de l'Almirallat

Bandera de la Junta de l'Almirallat Els Lords Comissionats de l'Almirallat són els membres de l'Almirallat que exerceixen el comandament sobre la Royal Navy.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Lords Comissionats de l'Almirallat · Veure més »

Manuel de Coloma y Escolano

Manuel de Coloma y Escolano, II marquès de Canales (Madrid, 1637 - Salamanca, 1717) home d'estat castellà, ocupà diversos càrrecs durant la darrera fase del regnat de Carles II de Castella.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Manuel de Coloma y Escolano · Veure més »

Mapa de Juan de la Cosa

El mapa o carta de Juan de la Cosa és un mapa pintat en pergamí, de 93 cm d'alt per 183 d'amplada, conservat al Museu Naval de Madrid.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Mapa de Juan de la Cosa · Veure més »

Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)

Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »

Maria I d'Anglaterra

Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 1553 i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó com esposa de Felip II de Castella des del 1556 fins a la seva mort.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Maria I d'Anglaterra · Veure més »

Maria I d'Escòcia

Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Maria I d'Escòcia · Veure més »

Marines Reials

El Cos de Marines Reials (anglès: Royal Marine Corps) és la força d'operacions amfíbies i d'infanteria de marina, i una important força de resposta ràpida del Regne Unit.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Marines Reials · Veure més »

Matilde de Flandes

Matilde de Flandes (vers 1031 – 2 de novembre de 1083) va ser esposa del rei d'Anglaterra Guillem el Conqueridor.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Matilde de Flandes · Veure més »

Maximilià Sforza

Maximilià Sforza - en italià Massimiliano Sforza- (Milà, Ducat de Milà, 25 de gener de 1493 - París, Regne de França, 4 de juny de 1530) fou el duc de Milà entre 1512 i 1515.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Maximilià Sforza · Veure més »

Mbwila

Mbwila era un petit estat històric ubicat a l'actual Angola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Mbwila · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Mercantilisme · Veure més »

Michael Drayton

Michael Drayton (1563, Harshull, Warwickshire - 23 de desembre de 1631, Regne d'Anglaterra) fou un poeta anglès que destacà en el teatre isabelí.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Michael Drayton · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Mort a la foguera

Joana d'Arc a la foguera abans de la seva execució La mort a la foguera o cremació a la foguera és un tipus de mort provocada per la combustió.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Mort a la foguera · Veure més »

Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »

Nacionalisme irlandès

El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Nacionalisme irlandès · Veure més »

Navili de línia

Navili anglès HMS Royal Charles (1671). Vegeu l'aparell sense flocs, que encara no s'utilitzaven.Vaixells anglesos ataquen la línia de batalla francesa a la Batalla del Nil (1798). buc del vaixell enemic. 6) Canó amb curenya i aparells. 7) Zona d'abordatge El navili de línia és un vaixell de guerra de tres pals amb aparell de vela quadrada i de dues a tres cobertes artillades (amb l'excepció del Santíssima Trinitat que en va arribar a tenir quatre).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Navili de línia · Veure més »

Nicola Matteis

Nicola Matteis (Nàpols, c. 1650 - Londres, c. 1713) fou un violinista i compositor italià que visqué i desenvolupà la seva carrera musical a Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Nicola Matteis · Veure més »

Nicolau de Sant Joan

Nicolau de Sant Joan participà en la Junta de Braços celebrada al palau de la Generalitat de Catalunya el 30 de juny de 1713.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Nicolau de Sant Joan · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Normands · Veure més »

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Nostradamus · Veure més »

Novena Croada

La Novena Croada és sovint considerada com a part de la Vuitena Croada.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Novena Croada · Veure més »

Nowa Sól

Nowa Sól (en alemany: Neusalz an der Oder) és una ciutat prop del riu Oder al Voivodat de Lubusz, a la Polònia Occidental.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Nowa Sól · Veure més »

Nuestra Señora de Valverde

Nuestra Señora de Valverde és un santuari marià al districte de Fuencarral-El Pardo de la vila de Madrid, és al km 12 de la carretera de Colmenar Viejo (M-607) —antiga carretera de França—.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Nuestra Señora de Valverde · Veure més »

Ocupació austriacista de Madrid

Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »

Oliver Cromwell

Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un líder polític i militar anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Oliver Cromwell · Veure més »

Orà

Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Orà · Veure més »

Orde de cavalleria

Els ordes de cavalleria apareixen al amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Orde de cavalleria · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Orde del Temple · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Orleans · Veure més »

Otó de Grandson

Otó de Grandson (també anomenat Ottone de Grandson) (1238-1328) va ser un cavaller del Ducat de Savoia que va prestar els seus serveis a la corona anglesa durant el regnat Eduard I. Va ser l'amic personal més proper a Eduard.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Otó de Grandson · Veure més »

Pacte dels Vigatans

El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pacte dels Vigatans · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Papa · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Papa Urbà V · Veure més »

Parlament Escocès

El Parlament Escocès és la cambra legislativa d'Escòcia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Parlament Escocès · Veure més »

Pas del Nord-oest

El pas del Nord-oest (en anglès, Northwest Passage) és la ruta marítima que voreja Amèrica del Nord pel nord, travessant l'oceà Àrtic i connectant l'estret de Davis i l'estret de Bering o, cosa que és el mateix, l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pas del Nord-oest · Veure més »

Patrician III: Rise of the Hanse

Patrician III: Rise of the Hanse és el tercer videojoc de la sèrie Patrician creat per Ascaron.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Patrician III: Rise of the Hanse · Veure més »

Pau de Cateau-Cambrésis

La Pau de Cateau-Cambrésis va ser el tractat més important de l'Europa del, per la durada dels seus acords, que van ser vigents durant un segle, i perquè donaria lloc a una nova situació internacional.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pau de Cateau-Cambrésis · Veure més »

Pedro López de Ayala

Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pedro López de Ayala · Veure més »

Pelegrinatge de Gràcia

Pelegrinatge de Gràcia El Pelegrinatge de Gràcia, (en anglès: Pilgrimage of Grace) va ser una revolta que esclatà a York, Regne d'Anglaterra, l'any 1536, en protesta per la Reforma Protestant duta a terme per Enric VIII d'Anglaterra, i en defensa també d'altres reivindicacions polítiques, socials i econòmiques, que conduí a la dissolució dels monestirs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pelegrinatge de Gràcia · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pere el Gran · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pere I de Castella · Veure més »

Pere II de Savoia

Pere II de Savoia, el petit Carlemany, (Suze, Savoia 1203 - Pierre-Châtel 1268) fou comte de Savoia entre 1263 i 1268.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pere II de Savoia · Veure més »

Picardia

La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Picardia · Veure més »

Pieter de Molijn

Pieter de Molijn el Vell (Londres, Regne d'Anglaterra, baptisme el 6 d'abril de 1595 - Haarlem, Països Baixos espanyols, 23 de març de 1661), de vegades escrit de Molyn fou un pintor i gravador de l'Edat d'Or neerlandesa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pieter de Molijn · Veure més »

Pius III

Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Pius III · Veure més »

Plantagenet

Plantagenet fou una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Plantagenet · Veure més »

Portada/efemèride setembre 5

05.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Portada/efemèride setembre 5 · Veure més »

Príncep de Portugal

Príncep de Portugal va ser el títol de l'hereu al tron del regne de Portugal des de 1433 a 1645.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Príncep de Portugal · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Presa de Gibraltar · Veure més »

Primer setge d'Alacant de 1706

El Setge d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual els aliats van assetjar Alacant l'estiu de 1706.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Primer setge d'Alacant de 1706 · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Primera Croada · Veure més »

Primera Guerra Civil castellana

La Primera Guerra Civil castellana va ser un conflicte que es va produir el entre els partidaris del rei Pere I de Castella i els partidaris d'Enric II de Castella.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Primera Guerra Civil castellana · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Principat de Catalunya · Veure més »

Província de la Badia de Massachusetts

La Província de la Badia de Massachusetts fou una Colònia de la Corona britànica a Amèrica del Nord i va donar lloc a l'estat de Massachusetts, un dels tretze estats originals dels Estats Units.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Província de la Badia de Massachusetts · Veure més »

Província de Phuket

Phuket (tailandès, ภูเก็ต) és una de les províncies meridionals (changwat) de Tailàndia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Província de Phuket · Veure més »

Puritanisme

John Howe, Richard Baxter. El puritanisme dels segles  i fou un moviment religiós d'Anglaterra i d'Escòcia que agrupava qualsevol grup religiós protestant que defensés una més gran puresa en l'adoració i en la doctrina així com un pietisme personal i de grup.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Puritanisme · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Quarta Croada · Veure més »

Ramon III de Trípoli

Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Ramon III de Trípoli · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Rôles d'Oléron

Rooles d'Olerón (en francès Rôles d'Oléron) o Judicis d'Olerón (Jugements d'Oléron) és la denominació historiogràfica d'uns textos legislatius promulgats per Elionor d'Aquitània en 1160 (després de tornar de la segona Croada a la qual havia acompanyat al seu primer marit, Lluís VII de França), que s'identifiquen com unes de les primeres lleis marítimes d'Europa occidental.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Rôles d'Oléron · Veure més »

Rebel·lió irlandesa de 1641

La Rebel·lió irlandesa de 1641 (gaèlic irlandès Éirí Amach 1641) va començar com un intent de cop d'estat per l'aristocràcia catòlica que poblava l'illa d'Irlanda, però es va convertir en un conjunt d'actes de violència entre els natius del país i els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia, la qual cosa va donar al lloc al començament del conflicte conegut com les Guerres Confederades.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Rebel·lió irlandesa de 1641 · Veure més »

Regió del Carcí

La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regió del Carcí · Veure més »

Regiment de Mataró

El Regiment de Mataró fou una unitat militar austriacista durant la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regiment de Mataró · Veure més »

Regne d'Escòcia

El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne d'Escòcia · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne d'Irlanda

El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne d'Irlanda · Veure més »

Regne de Dyfed

El Regne de Dyfed va ser un dels petits reialmes que van sorgir al país de Gal·les, després que els romans abandonessin l'illa de la Gran Bretanya al.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne de Dyfed · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne de França · Veure més »

Regne de Gwent

Gwent va ser un petit reialme que va existir en el període posterior a la retirada dels romans de l'illa de la Gran Bretanya, i que estava situat al sud-est de l'actual Gal·les, entre els rius Wye i Usk.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne de Gwent · Veure més »

Regne de Gwynedd

El Regne de Gwynedd fou un dels regnes del Gal·les medieval.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne de Gwynedd · Veure més »

Regne de Kent

El Regne de Kent (Cantaware Rīce en anglès antic i Regnum Cantuariorum en llatí) fou un regne medieval situat en els territoris del sud-est de la Gran Bretanya.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne de Kent · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Powys

El regne de Powys fou un estat medieval gal·lès, situat a l'est d'aquest país, en la vall del riu Severn i del Tern, que va sorgir després que els romans abandonessin Britània.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne de Powys · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regne Unit · Veure més »

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regnes castellans d'Índies · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Regnes germànics · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Revolta de Boston (1689)

La Revolta de Boston de 1689 va ser un alçament popular que va es va dur a terme el 18 d'abril de 1689 contra el governador del Domini de Nova Anglaterra, Edmund Andros.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Revolta de Boston (1689) · Veure més »

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »

Revolta dels Països Baixos

La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648)Aquest article considera que l'any d'inici va ser el 1568, ja que aquest fou l'any en què es van produir els primers combats entre els exèrcits.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Revolta dels Països Baixos · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Revolució Francesa · Veure més »

Rhos

El cantreef del Rhos va ser una regió del regne de Gwynedd que abastava uns 264 km².

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Rhos · Veure més »

Richard Hakluyt

Richard Hakluyt (?, c. 1552 - Londres, 23 de novembre de 1616) va ser un escriptor, traductor i historiador anglès, conegut especialment pel seu suport dels assentaments anglesos a Amèrica del Nord.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Richard Hakluyt · Veure més »

Richelle

Richelle o Ritchele (való) és un nucli de la ciutat de Visé, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica, al marge dret del Mosa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Richelle · Veure més »

Robert Devereux, segon comte d'Essex

Robert Devereux, segon comte d'Essex (Netherwood, Cumbria, 10 de novembre de 1566 -Londres, 25 de febrer de 1601) fou un militar i privat anglès. Va estar en la cort de la reina Elisabet I d'Anglaterra i és el més conegut dels posseïdors del títol Comte d'Essex. Després de la fallida campanya militar contra els rebels irlandesos durant la guerra dels nou anys el 1599, va conspirar contra la reina i va ser executat per traïció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Robert Devereux, segon comte d'Essex · Veure més »

Robert Grosseteste

Robert Grosseteste (1175 - 1253) va ser un frare franciscà, bisbe de Lincoln (Anglaterra) i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Robert Grosseteste · Veure més »

Robert II de Bellême

Robert II de Bellême (vers 1057 - castell de Wareham, després de 1130), va ser comte consort de Ponthieu, vescomte d'Hiémois al ducat de Normandia, senyor de Bellême, Sées, i Alençon, i tercer comte de Shrewsbury a Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Robert II de Bellême · Veure més »

Robert III d'Artois

Robert III d'Artois (1287 - 1342) fou senyor de Conches-en-Ouche, de Domfront, i de Mehun-sur-Yèvre, el 1310 va rebre en apanatge el comtat de Beaumont-le-Roger en compensació del comtat d'Artois al qual aspirava.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Robert III d'Artois · Veure més »

Robert III de Dreux

Robert III de Dreux (anomenat "Gasteblé") (1185 - Braine 3 de mars de 1234) va ser comte de Dreux i de Braine.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Robert III de Dreux · Veure més »

Roderigo Lopez

Roderigo Lopez també citat com Rodrigo Lopez (Crato, Regne de Portugal, c. 1525 - Tyburn, 7 de juny de 1594) fou metge de la reina Elisabet I d'Anglaterra i espia al servei d'aquesta, de Felip II d'Espanya i d'Antoni, prior de Crato.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Roderigo Lopez · Veure més »

Roger Elliott

El General Major Roger Elliott (c. 1665 - Barnes, Surrey, Anglaterra, 16 de maig de 1714) va ser un dels primers Governadors de Gibraltar.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Roger Elliott · Veure més »

Roger Mortimer

Roger de Mortimer (11 d'abril del 1374 – 20 de juliol del 1398) va ser el quart comte de la Marca i el sisè comte d'Úlster, i l'hereu presumpte de Ricard II d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Roger Mortimer · Veure més »

Salnitrera

Una típica salnitrera (Alemanya, circa 1580) amb dipòsits de lixiviació (C) plens de matèries vegetals en descomposició barrejades amb excrements. Un treballador recull el nitre eflorescent dels dipòsits de lixiviació per passar-lo després a ser concentrat per ebullició a les calderes de la factoria (A). Una salnitrera o nitrera és un lloc de producció de nitrat de potassi o salnitre utilitzat principalment per a la fabricació de la pólvora.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Salnitrera · Veure més »

Sígrid l'Altiva

Sígrid l'Altiva també coneguda com a Sígrid Storrada (nòrdic antic: Sigríð stórráða Tóstadóttir), va ser una reina escandinava l'autenticitat històrica de la qual es discuteix.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Sígrid l'Altiva · Veure més »

Sebastià Cabot

Sebastià Cabot o Sebastiano Caboto (?, 1476 - 1557) fou un navegant i cartògraf venecià.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Sebastià Cabot · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Segle XVIII · Veure més »

Segon setge d'Alacant de 1706

El Setge d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van assetjar Alacant l'estiu de 1706.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Segon setge d'Alacant de 1706 · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Segona Croada · Veure més »

Segona guerra Anglo-Holandesa

La Segona Guerra Anglo-Neerlandesa va ser un conflicte armat sostingut entre Anglaterra i les Províncies Unides (aproximadament els Països Baixos) des del 4 de març de 1665 fins al 31 de juliol de 1667.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Segona guerra Anglo-Holandesa · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Senyera reial · Veure més »

Senyoria de Châteauroux

La senyoria de Châteauroux es va crear a l'entorn del castell de Châteauroux que pertanyia als Déols, i portava el nom de Château Raoul.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Senyoria de Châteauroux · Veure més »

Setge d'Acre (1189-1191)

El setge d'Acre fou la primera operació bèl·lica important organitzada pel rei de Jerusalem, Guiu de Lusignan per recuperar els territoris perduts en les campanyes de Saladí, cap dels musulmans de Síria i Egipte.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge d'Acre (1189-1191) · Veure més »

Setge d'Alacant (1708-09)

A principis de 1706, Alacant era l'única ciutat del Regne de València en mans borbòniques, i la seva ocupació era d'importància estratègica, doncs el seu port tenia bones defenses i estava situat en bona posició per abastir l'exèrcit que havia d'ocupar Madrid.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge d'Alacant (1708-09) · Veure més »

Setge d'Algesires

El setge d'Algesires fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret que tingué lloc entre 1342 i 1344.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge d'Algesires · Veure més »

Setge d'Harfleur

El setge d'Harfleur per Enric V d'Anglaterra va començar el 18 d'agost de 1415 i va durar fins a la rendició de la vila d'Harfleur, el principal port del nord de França, després d'un mes de combats el 22 de setembre durant la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge d'Harfleur · Veure més »

Setge d'Orleans

El setge d'Orleans (1428 - 1429) va marcar un punt d'inflexió a la Guerra dels Cent Anys de guerra entre França i Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge d'Orleans · Veure més »

Setge de Baiona

El Setge de Baiona de 1374 fou una de les batalles de la guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Baiona · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Calais (1346)

El Setge de Calais al nord de França va començar el 1346 cap a l'inici del que més tard s'anomenaria la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Calais (1346) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »

Setge de Jerusalem (1187)

El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Jerusalem (1187) · Veure més »

Setge de La Rochelle (1627-1628)

El setge de La Rochelle va ser un fet d'armes de la guerra entre les forces reials de Lluís XIII de França i els hugonots de La Rochelle els anys 1627 - 1628.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de La Rochelle (1627-1628) · Veure més »

Setge de Leith

El setge de Leith es va produir el 1560 quan es va enviar un exèrcit anglès per ajudar les forces escoceses protestants del Regent Arran per expulsar la guarnició francesa de Leith, el port proper a Edimburg, Escòcia, comandada per la regent catòlica escocesa Maria de Guisa.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Leith · Veure més »

Setge de Rouen

El Setge de Rouen fou un dels episodis de la guerra dels cent anys.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Rouen · Veure més »

Setge de Sant Mateu (1705-1706)

El setge de Sant Mateu fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Sant Mateu (1705-1706) · Veure més »

Setge de Tarassona

El Setge de Tarassona de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Tarassona · Veure més »

Setge de Verneuil

La Batalla de Verneueil va tenir lloc l'agost de 1424 durant la Guerra dels Cent Anys a la rodalia de Verneuil-sur-Avre (Normandia).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Verneuil · Veure més »

Setge de Xàtiva (1706)

El setge de Xàtiva de 1706 va ser un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Setge de Xàtiva (1706) · Veure més »

Teobald I de Navarra

Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Teobald I de Navarra · Veure més »

Teodoric de Vestervig

Teodoric de Vestervig (Turíngia, Sacre Imperi, segona meitat del s. X - Vestervig, Dinamarca, ca. 1065) fou un religiós, missioner al Regne de Dinamarca.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Teodoric de Vestervig · Veure més »

Thomas Bourchier

fou un cardenal i arquebisbe catòlic anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Thomas Bourchier · Veure més »

Thomas Harriot

Thomas Harriot (Oxford, circa 1560 - Londres, 2 de juliol de 1621) fou un astrònom, matemàtic, etnògraf, i traductor anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Thomas Harriot · Veure més »

Thomas Wolsey

Thomas Wolsey (Ipswich, aprox. 1471 - Leicester, 29 de novembre de 1530) fou un arquebisbe anglès i cardenal de l'Església Romana a més de Lord canceller del Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Thomas Wolsey · Veure més »

Tomàs Bolena

Tomàs Boleyn — Thomas Boleyn − (aprox. 1477 - 12 de març de 1539), primer Comte de Wiltshire i primer Duc d'Ormonde, va ser un diplomàtic i polític anglès de l'època Tudor.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tomàs Bolena · Veure més »

Torre d'Isla Canela

La Torre d'Isla Canela és una edificació de caràcter defensiu, construïda a Isla Canela, i situada al costat de la carretera que uneix el nucli urbà d'Ayamonte, (Huelva) amb la barriada de Punta del Moral.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Torre d'Isla Canela · Veure més »

Torre de Londres

El Palau Reial i Fortalesa de Sa Majestat La Torre de Londres —His Majesty's Royal Palace and Fortress The Tower of London —, més conegut per la Torre de Londres (en anglès, Tower of London), és un castell històric situat a la ribera nord del riu Tàmesi al centre de Londres, Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Torre de Londres · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Blois (1572)

El Tractat de Blois fou un tractat internacional signat a la ciutat de Blois el 19 d'abril de 1572 entre la reina Elisabet I d'Anglaterra i la reina vídua Caterina de Mèdici, en representació del seu fill el rei Carles IX de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Blois (1572) · Veure més »

Tractat de Brétigny

França després del Tractat de Brétigny El Tractat de Brétigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Brétigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de França, i conclou la primera fase de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt màxim de l'expansió continental del Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Brétigny · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de la Haia (1625)

El Tractat de la Haia de 1625 és un tractat internacional signat el 9 de desembre de 1625 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el rei Carles I d'Anglaterra i el raadpensionaris Anthonie Duyck.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de la Haia (1625) · Veure més »

Tractat de la Haia (1698)

El Tractat de la Haia de 1698 o Primer Tractat de Partició fou un tractat signat l'11 d'octubre de 1698 entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de la Haia (1698) · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Lisboa

* Tractat de Lisboa (1661), signat entre el Regne de Portugal i Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Lisboa · Veure més »

Tractat de Londres (1359)

El Tractat de Londres de 1359 és un tractat internacional que fou signat l'any 1359 a la ciutat de Londres entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Londres (1359) · Veure més »

Tractat de Londres (1518)

El cardenal Wolsey, el principal dissenyador del Tractat de Londres de 1518 El Tractat de Londres de 1518 fou un pacte de no-agressió signat a la ciutat de Londres el 1518 entre les principals nacions europees: Regne de França, Regne d'Anglaterra, Sacre Imperi Romanogermànic, Regne d'Espanya, el Ducat de Borgonya i el Papat per tal de donar-se ajuda mútua davant el creixent poder de l'Imperi Otomà als Balcans.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Londres (1518) · Veure més »

Tractat de Londres (1604)

El Tractat de Londres de 1604 va ser un tractat de pau signat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra a la ciutat de Londres el 28 d'agost de 1604 i que marca el final de la Guerra angloespanyola de 1585–1604.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Londres (1604) · Veure més »

Tractat de Londres (1700)

El Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partició fou un tractat signat el 25 de març de 1700 a la ciutat de Londres entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Londres (1700) · Veure més »

Tractat de Madrid (1667)

El tractat de Madrid va ser un tractat comercial signat el 23 de maig de 1667 a la ciutat de Madrid (Espanya), entre la monarquia hispànica i el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Madrid (1667) · Veure més »

Tractat de Madrid (1670)

El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat el 18 de juliol de 1670 entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Madrid (1670) · Veure més »

Tractat de Madrid (1721)

Els tractats de Madrid de 1721, signats entre Espanya, França, i el Regne de la Gran Bretanya significaren el final de la guerra de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Madrid (1721) · Veure més »

Tractat de Rijswijk

El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tràfic negrer

Esquema que mostra com eren transportats els negres El tràfic negrer era el transport forçat de negres esclaus cap a Amèrica o altres colònies europees durant el període colonialista.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tràfic negrer · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Unió de les Corones

Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia. La Unió de les Corones, en anglès conegut amb el nom de Union of the Crowns, és un terme que es refereix a l'accés al tron d'Anglaterra per part de Jaume VI d'Escòcia el març de 1603 després de la mort sense descendència de la seva cosina Elisabet I d'Anglaterra, l'última reina de la dinastia Tudor.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Unió de les Corones · Veure més »

Unionisme al Regne Unit

nacions constitutives: Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia. L'unionisme al Regne Unit, també referit de vegades com a unionisme britànic, és una ideologia política que advoca per la unitat política d'Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord com un sol Estat sobirà: el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Unionisme al Regne Unit · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Vescomtat de Beaumont

El vescomtat de Mans, del Maine, de vegades també vescomtat del Baix Maine o vescomtat dels Manceaux, que fou més tard el vescomtat de Beaumont o de Sainte-Suzanne, o de Fresnay o de Lude, fou una jurisdicció feudal hereditària del Maine; les seves possessions i el seu rol històric es va desenvolupar principal a l'alt Maine.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Vescomtat de Beaumont · Veure més »

Wessex

Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Wessex · Veure més »

William Camden

William Camden (Londres, 2 de maig de 1551 - ibid, 9 de novembre de 1623) va ser un antiquari i historiador anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і William Camden · Veure més »

William Wallace

''Wallace Monument'', monument dedicat a William Wallace, a Escòcia va ser un cavaller escocès que va liderar la resistència contra l'ocupació anglesa d'Escòcia.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і William Wallace · Veure més »

Winston Churchill (1620-1688)

Sir Winston Churchill FRS (18 d'abril de 1620 – 26 de març de 1688), conegut com el Coronel Cavaller, va ser un militar, historiador i polític anglès.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і Winston Churchill (1620-1688) · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1 de novembre · Veure més »

1066

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1066 · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1082 · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1083 · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 12 d'agost · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 12 de juliol · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1297 · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 13 de febrer · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1359 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 14 d'abril · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 14 d'octubre · Veure més »

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 14 de maig · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1485 · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 15 d'agost · Veure més »

1518

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1518 · Veure més »

1533

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1533 · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1542 · Veure més »

1548

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1548 · Veure més »

1581

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1581 · Veure més »

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1587 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1588 · Veure més »

1595

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1595 · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 16 de desembre · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 16 de gener · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1603 · Veure més »

1604

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1604 · Veure més »

1605

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1605 · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1607 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1625 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1630 · Veure més »

1632

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1632 · Veure més »

1670

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1670 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1681 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1687 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1697 · Veure més »

1698

Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1698 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1700 · Veure més »

1756

;Països Catalans.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1756 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 1758 · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 18 de juliol · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 19 de desembre · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 2 d'octubre · Veure més »

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 2 de juliol · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 20 de juny · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 22 de setembre · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 23 d'abril · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 24 de març · Veure més »

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 25 d'agost · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 25 de març · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 25 de setembre · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 26 de juny · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 27 d'octubre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 29 de desembre · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 29 de maig · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 3 de maig · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 3 de setembre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 30 de setembre · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 4 de maig · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 5 de març · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 5 de setembre · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 7 de gener · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 7 de setembre · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 9 de desembre · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 927 · Veure més »

994

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Anglaterra і 994 · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant