Accés més ràpid que el navegador!
233 les relacions: Abadia d'Echternach, Abadia de Lorsch, Abadia del Mont Saint-Michel, Abat Garí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Adaltruda, Aelle, Ammià Marcel·lí, Antiguitat tardana, Arimany (cognom), Arquebisbat de Cambrai, Arquitectura longobarda, Art germànic, Artois, Arxiu Diocesà de Girona, Asser, Ath-Thaghr al-Alà, Austràsia, Baix Empordà, Batalla d'Ad Pontes, Batalla de Conchas de Arganzón, Batalla de Dijon, Batalla de l'Orbieu, Batalla de la Berre, Batalla de Mallorca (813), Batalla de Pancorbo, Batalla de Roncesvalls, Batalla de Tolbiac, Bernat de Septimània, Bisbat d'Imola, Bisbat de Hildesheim, Borís I de Bulgària, Borgonya Transjurana, Burgenland, Caps francs, Caribert II, Carlemany, Carles Martell, Catalans, Catalunya, Còdex Auri de Lorsch, Chrotais, Clodoveu I, Clotari I, Clotilde de Borgonya, Combat de Llívia, Comtat d'Arle, Comtat d'Autun, Comtat d'Orleans, Comtat de Ruchesloh, ..., Conceptes d'unitat europea abans del 1945, Concili de Clarmont (535), Condroz, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Crònica de Fredegari, Dagobert II, Dècada del 500, Delvenau, Dieta de Nimega, Dinami d'Arle, Dinastia, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Dinastia otoniana, Disibodenberg, Domicià d'Huy, Donació de Constantí, Ducat, Ducat de Borgonya, Ducat de Bretanya, Ducat de Saxònia, Ducats arrel, Dux Francorum, Eadburh, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Empordà, Era dels vikings, Ermengol I d'Urgell, Església Catòlica a Alemanya, Estats Pontificis, Esteve IV, Euqueri d'Orleans, Expedició de Carlemany del 778, Expedició normanda de 859, Firangi, Gausbert I d'Empúries-Rosselló, Gòtia, Geila, Gerberga (reina dels Francs), Germànics, Gots d'Escandinàvia, Gregori el Gran, Guerres franco-visigòtiques, Guifré el Pilós, Hedeby, Hispani, Història d'Occitània, Història de Finlàndia, Història de França, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la llengua catalana, Història de la Vall d'Aosta, Història de Roma, Història del Comtat d'Urgell, Història del cristianisme, Història dels Pirineus, Hug I de França, Imperi Carolingi, Ingobert, Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient, Invasió musulmana de la Gàl·lia, Invasions bàrbares, Invasions hongareses d'Europa, Khíntila, Khildebert I, Khilderic I, Khindasvint, Limes saxoniae, Llegenda dels orígens troians dels francs, Llei Sàlica, Llengües frànciques, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de ducs de Baviera, Llista dels reis llombards, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís IV de França, Lohengrin, Lutècia, Maingau, Marca de Bretanya, Marca de Verona, Marca Hispànica, Mariscal de camp, Meroveu, Mildred de Thanet, Missió gregoriana, Mitologia catalana, Monarquia electiva, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Munderic, Nòrdic-gaèlics, Neerlandesos, Orgue, Paderborn, Palau d'Aquisgrà, Papa, Pirineus, Placitum, Plique-à-jour, Primer Imperi Búlgar, Ràtzia de 815, Ràtzia de 842, Ràtzia de 845, Ràtzia de 851, Ràtzia de 856, Ràtzia de 861, Ràtzia de 935, Ràtzia de 936, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Cuix, Regne de França, Regne Vàndal, Regnes bàrbars, Regnes germànics, Remigi de Rouen, Requesens, Revolta d'Aissó, Revolta de Paulus, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Ruma, Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon de Borgonya, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Arle (508), Setge d'Avinyó (737), Setge d'Empúries, Setge de Barcelona (827), Setge de Constantinoble (717-718), Setge de Girona de 793, Setge de Girona de 827, Setge de Làrida (800), Setge de Narbona de 793, Setge de Pals, Setge de Roda de Ter, Setge de Saraqusta (777), Setge de Saraqusta (778), Setge de Trípoli, Setge de Turtuixa (804), Setge de Turtuixa (808), Setge de Turtuixa (809), Sigebert el Coix, Somport, Teodoric I d'Austràsia, Teodoric III (rei dels francs), Teodoric IV (rei dels francs), Terrassa, Tractat de Ribemont (880), Tractats de Ribemont, Vandregisil de Fontenelle, Vikings, Vikings (sèrie de televisió), Viladanha, Warnacari II, Weland, Willibrord d'Utrecht, Xarq al-Àndalus, Zaban, 1059, 463, 481, 507, 508, 511, 539, 555, 561, 594, 651, 679, 688, 695, 737, 751, 768, 783, 878, 897. Ampliar l'índex (183 més) »
Abadia d'Echternach
LAbadia d'Echternach està situada al llarg del riu Sauer a Echternach a l'est de Luxemburg, va ser un monestir benedictí, fundat al per sant Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a la fi del.
Nou!!: Regne Franc і Abadia d'Echternach · Veure més »
Abadia de Lorsch
L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.
Nou!!: Regne Franc і Abadia de Lorsch · Veure més »
Abadia del Mont Saint-Michel
Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.
Nou!!: Regne Franc і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »
Abat Garí
Labat Garí,, fou un eminent abat de diversos monestirs benedictins dels comtats de Carcasona i de Cerdanya vinculats a l'ordre de Cluny.
Nou!!: Regne Franc і Abat Garí · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Regne Franc і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Adaltruda
Adaltrude o Adeltrude fou una dama franca de la fi del segle VII i del començament del, filla de Bercari, majordom de palau de Nèustria, i esposa de Drogó de Xampanya, duc de Xampanya.
Nou!!: Regne Franc і Adaltruda · Veure més »
Aelle
Aelle (també Ælle o Ella) fou el primer rei dels saxons del sud i fundador del Regne de Sussex des d'aproximadament l'any 477 fins al 514.
Nou!!: Regne Franc і Aelle · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Regne Franc і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Regne Franc і Antiguitat tardana · Veure més »
Arimany (cognom)
Escut de la família Arimany Arimany és un cognom català d'origen germànic que pot presentar les variacions Alimany i Arumany.
Nou!!: Regne Franc і Arimany (cognom) · Veure més »
Arquebisbat de Cambrai
L'arquebisbat de Cambrai o arxidiòcesi de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).
Nou!!: Regne Franc і Arquebisbat de Cambrai · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Regne Franc і Arquitectura longobarda · Veure més »
Art germànic
Altar gòtic tardà realitzat per Tilman Riemenschneider a Creglingen. LArt germànic té una llarga i gran tradició en les arts visuals, des de la més prematura obra coneguda de l'art figuratiu fins al corrent de l'art contemporani.
Nou!!: Regne Franc і Art germànic · Veure més »
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Regne Franc і Artois · Veure més »
Arxiu Diocesà de Girona
LArxiu Diocesà de Girona (ADG) és un arxiu eclesiàstic de titularitat privada que forma part del conjunt d'arxius històrics de CatalunyaGuía de los Archivos de la Iglesia en España.
Nou!!: Regne Franc і Arxiu Diocesà de Girona · Veure més »
Asser
John Asser (mort vers el 909) fou un monjo gal·lès que fou nomenat bisbe de Sherborne.
Nou!!: Regne Franc і Asser · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Regne Franc і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Regne Franc і Austràsia · Veure més »
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Regne Franc і Baix Empordà · Veure més »
Batalla d'Ad Pontes
La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable de Martorell, suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós que va anar a Itàlia, i se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera, on va restar amb el seu pare, Carlemany, fins a l'hivern del 793 al 794.
Nou!!: Regne Franc і Batalla d'Ad Pontes · Veure més »
Batalla de Conchas de Arganzón
La batalla de Conchas de Arganzón es va lliurar entre setembre i octubre del 801 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I, dirigit per Muawiya, suposat germà d'al-Hàkam, van intentar creuar el pas de les Conchas, situades prop de la Puebla de Arganzón, província de Burgos, Castella.
Nou!!: Regne Franc і Batalla de Conchas de Arganzón · Veure més »
Batalla de Dijon
La batalla de Dijon de l'any 500 fou una de les batalles lluitades pels merovingis durant la formació del regne franc.
Nou!!: Regne Franc і Batalla de Dijon · Veure més »
Batalla de l'Orbieu
La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu, ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes.
Nou!!: Regne Franc і Batalla de l'Orbieu · Veure més »
Batalla de la Berre
La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la BerreEn català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents.
Nou!!: Regne Franc і Batalla de la Berre · Veure més »
Batalla de Mallorca (813)
La Batalla de Mallorca fou una batalla sostinguda, i guanyada, per l'estol d'Ermenguer d'Empúries l'any 813, en aigües de Mallorca, contra la flota sarraïna, que venia d'assolar Còrsega.
Nou!!: Regne Franc і Batalla de Mallorca (813) · Veure més »
Batalla de Pancorbo
La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.
Nou!!: Regne Franc і Batalla de Pancorbo · Veure més »
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Nou!!: Regne Franc і Batalla de Roncesvalls · Veure més »
Batalla de Tolbiac
La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.
Nou!!: Regne Franc і Batalla de Tolbiac · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Regne Franc і Bernat de Septimània · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Regne Franc і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat de Hildesheim
Escut Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648 El bisbat de Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803.
Nou!!: Regne Franc і Bisbat de Hildesheim · Veure més »
Borís I de Bulgària
Borís I de Bulgària (~825 - 907) o Borís I Miquel, després del seu bateig, o també Bogoris, fou rei de Bulgària, el primer amb títol de tsar i que l'any 864 adoptà la fe cristiana com a religió oficial de l'estat.
Nou!!: Regne Franc і Borís I de Bulgària · Veure més »
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Nou!!: Regne Franc і Borgonya Transjurana · Veure més »
Burgenland
Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.
Nou!!: Regne Franc і Burgenland · Veure més »
Caps francs
III. En taronja, l'Imperi romà; en verd els pobles francs. Aquesta llista de caps francs inclou una relació no exhaustiva dels diferents cabdills de certa rellevància entre el grup ètnic dels francs, establert primerament més enllà de les fronteres de la Germània imperial, vers el i posteriorment, dispersats per la Gàl·lia.
Nou!!: Regne Franc і Caps francs · Veure més »
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Nou!!: Regne Franc і Caribert II · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Regne Franc і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Regne Franc і Carles Martell · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Regne Franc і Catalans · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Regne Franc і Catalunya · Veure més »
Còdex Auri de Lorsch
''Còdex Auri de Lorsch'' El Còdex Auri de Lorsch o Evangelis de Lorsch (Biblioteca Apostòlica Vaticana, Pal. lat. 50 i Alba Iulia, Biblioteca Documenta Batthyaneum, s. núm.) és un manuscrit il·luminat escrit entre 778 i 820, en el període del regnat de Carlemany al Regne franc.
Nou!!: Regne Franc і Còdex Auri de Lorsch · Veure més »
Chrotais
Chrotais o Rodaida (Hrod-haid) nascuda cap a 710, morta després 755, fou una esposa probablement secundària de Carles Martell, majordom de palau dels regnes francs.
Nou!!: Regne Franc і Chrotais · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Regne Franc і Clodoveu I · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Regne Franc і Clotari I · Veure més »
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Nou!!: Regne Franc і Clotilde de Borgonya · Veure més »
Combat de Llívia
En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.
Nou!!: Regne Franc і Combat de Llívia · Veure més »
Comtat d'Arle
El comtat d'Arle era una divisió del regne franc i després de la Borgonya Cisjurana i s'estenia bàsicament a Provença (els reis dominaven el Lionès i el Viennois).
Nou!!: Regne Franc і Comtat d'Arle · Veure més »
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Nou!!: Regne Franc і Comtat d'Autun · Veure més »
Comtat d'Orleans
El comtat d'Orleans fou una jurisdicció feudal del Regne Franc centrada a Orleans, vigent entre principis del segle IX fins a finals del següent segle.
Nou!!: Regne Franc і Comtat d'Orleans · Veure més »
Comtat de Ruchesloh
El comtat de Ruchesloh fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs i després del Sacre Imperi Romanogermànic que apareix ja al i IX al pagus lare (Lohra Gau) al Hessengau central.
Nou!!: Regne Franc і Comtat de Ruchesloh · Veure més »
Conceptes d'unitat europea abans del 1945
Els conceptes d'unitat europea abans del 1945 és un fet històricament recent.
Nou!!: Regne Franc і Conceptes d'unitat europea abans del 1945 · Veure més »
Concili de Clarmont (535)
A la localitat avui coneguda com a Clarmont d'Alvèrnia, (capital de la regió d'Alvèrnia i del departament del Puy-de-Dôme, al centre sud de França, en el cor del Massís Central), (llavors coneguda com a Arvernis o Avernum), a partir del 8 de novembre de l'any 535, quinze prelats del regne d'Austràsia (part nord-oriental del Regne Franc durant el període dels reis merovingis), van assistir sota la presidència d'Honorat, Bisbe de Bourges, a un sínode o concili plenari, o nacional (de menor rang que els anomenats Concilis ecumènics), conegut com a Primer Concili de Clermont.
Nou!!: Regne Franc і Concili de Clarmont (535) · Veure més »
Condroz
Mapa del CondrozColor taronja: les ''Ardenes condrusines''Vermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut.
Nou!!: Regne Franc і Condroz · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Regne Franc і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Nou!!: Regne Franc і Conquesta de Barxiluna · Veure més »
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Nou!!: Regne Franc і Conquesta de Girona · Veure més »
Crònica de Fredegari
Dibuix a ploma del primer manuscrit que es creu que representa Eusebi de Cesarea i Jeroni d'Estridó, 715 La Crònica de Fredegari és el títol utilitzat per a una crònica franca del que degué ser escrita per un borgonyó.
Nou!!: Regne Franc і Crònica de Fredegari · Veure més »
Dagobert II
Estela representant el martiri de Dagobert Dagobert II (?- Stenay, 679) fou rei merovingi d'Austràsia (676-679).
Nou!!: Regne Franc і Dagobert II · Veure més »
Dècada del 500
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і Dècada del 500 · Veure més »
Delvenau
El Delvenau és un riu de l'estat alemany de Slesvig-Holstein, amb una llargada de 50 quilòmetres.
Nou!!: Regne Franc і Delvenau · Veure més »
Dieta de Nimega
La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.
Nou!!: Regne Franc і Dieta de Nimega · Veure més »
Dinami d'Arle
Dinami d'Arle, en llatí Dynamius, fou un poeta gal·loromà d'Arle, de noble família, que va viure al i quan ternia uns trenta anys fou nomenat governador de Marsella (del regne franc de Soissons fins al 558, del regne franc 558-561, del Regne de Borgonya després del 561 i fins al 593) on es va fer famós per la seva tirania i per les seves exaccions i extorsions.
Nou!!: Regne Franc і Dinami d'Arle · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Regne Franc і Dinastia · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Regne Franc і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Regne Franc і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Nou!!: Regne Franc і Dinastia otoniana · Veure més »
Disibodenberg
Disibodenberg és un monestir en ruïnes de Renània-Palatinat, Alemanya.
Nou!!: Regne Franc і Disibodenberg · Veure més »
Domicià d'Huy
Domicià d'Huy (nascut a Gàl·lia el ? - mort a Huy (Regne Franc, actualment Bèlgica) el 7 de maig de 560) és un sacerdot i bisbe catòlic.
Nou!!: Regne Franc і Domicià d'Huy · Veure més »
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Nou!!: Regne Franc і Donació de Constantí · Veure més »
Ducat
Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.
Nou!!: Regne Franc і Ducat · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Regne Franc і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Nou!!: Regne Franc і Ducat de Bretanya · Veure més »
Ducat de Saxònia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Regne Franc і Ducat de Saxònia · Veure més »
Ducats arrel
Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.
Nou!!: Regne Franc і Ducats arrel · Veure més »
Dux Francorum
El títol Duke of the Franks (dux Francorum) ha estat utilitzat per tres oficines diferents, sempre amb "duke" significant l'ordre militar i del príncep implicant alguna cosa similar a sobirà o drets regalians.
Nou!!: Regne Franc і Dux Francorum · Veure més »
Eadburh
Eadburh, també escrit Eadburg, (fl. 787–802) va ser la filla del rei Offa de Mèrcia i la reina Cynethryth.
Nou!!: Regne Franc і Eadburh · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Regne Franc і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Regne Franc і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Regne Franc і Empordà · Veure més »
Era dels vikings
esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).
Nou!!: Regne Franc і Era dels vikings · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: Regne Franc і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Església Catòlica a Alemanya
La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.
Nou!!: Regne Franc і Església Catòlica a Alemanya · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Regne Franc і Estats Pontificis · Veure més »
Esteve IV
Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.
Nou!!: Regne Franc і Esteve IV · Veure més »
Euqueri d'Orleans
Euqueri o Sant Euqueri (Orleans, vers 670– Darchinium, actual Sint-Truiden, Regne Franc, 20 de febrer del 743), fill de Savaric bisbe d'Auxerre, fou bisbe d'Orleans al.
Nou!!: Regne Franc і Euqueri d'Orleans · Veure més »
Expedició de Carlemany del 778
L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud dels Pirineus per crear una marca fronterera defensiva.
Nou!!: Regne Franc і Expedició de Carlemany del 778 · Veure més »
Expedició normanda de 859
Entre l'any 859 i 862 va tenir lloc l'expedició normanda de la Mediterrània, un dels atacs vikings més espectaculars.
Nou!!: Regne Franc і Expedició normanda de 859 · Veure més »
Firangi
La firangi (/fəˈrɪŋɡiː/; derivat del terme àrab (al- faranji) en referència als europeus occidentals), (Marathi:फिरंगाना) era un tipus d'espasa hindú muntada amb fulles fabricada a Europa Occidental, particularment a Solingen, i importades pels portuguesos, o fabricades localment imitant les fulles europees.
Nou!!: Regne Franc і Firangi · Veure més »
Gausbert I d'Empúries-Rosselló
Gausbert (? - 931) fou comte d'Empúries i Rosselló (915-931).
Nou!!: Regne Franc і Gausbert I d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Regne Franc і Gòtia · Veure més »
Geila
Geila fou germà del rei Suíntila i associat al govern del Regne de Toledo el 625, juntament amb el seu nebot Ricimir, fill de Suíntila.
Nou!!: Regne Franc і Geila · Veure més »
Gerberga (reina dels Francs)
Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.
Nou!!: Regne Franc і Gerberga (reina dels Francs) · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Regne Franc і Germànics · Veure més »
Gots d'Escandinàvia
Gotlandesos El gots d'Escandinàvia o gautes, dits també en context anglosaxó geates, (anglès antic, nòrdic antic, suec modern), i també simplement gots, foren una tribu germànica septentrional que habitava les terres del sud de Suècia, conegudes com a Götaland («terra de gots»), predecessors dels actuals pobladors d'aquesta gran regió sueca i conformadors de la moderna nació sueca, juntament amb els suions i els gotlandesos (de l'illa de Gotland).
Nou!!: Regne Franc і Gots d'Escandinàvia · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne Franc і Gregori el Gran · Veure més »
Guerres franco-visigòtiques
Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.
Nou!!: Regne Franc і Guerres franco-visigòtiques · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Regne Franc і Guifré el Pilós · Veure més »
Hedeby
Localització actual de l'antic poble de Hedeby. Mapa en danès i alemany de l'Schlei. Hedeby (Pronunciació danesa:, nòrdic antic: Heiðabýr, alemany: Haithabu) va ser un centre de comerç important durant l'Era vikinga situat a l'extrem sud de la Península de Jutlàndia, on actualment s'hi troba el districte de Slesvig-Flensburg a Schleswig-Holstein, Alemanya. És de lluny el jaciment arqueològic més important de Schleswig-Holstein.
Nou!!: Regne Franc і Hedeby · Veure més »
Hispani
Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.
Nou!!: Regne Franc і Hispani · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: Regne Franc і Història d'Occitània · Veure més »
Història de Finlàndia
Johann Baptist Homann (1664–1724) va ser un geògraf i cartògraf alemany; mapa datat cap al 1730. La història de Finlàndia comença cap al 9.000 aC durant el final de l'últim període glacial.
Nou!!: Regne Franc і Història de Finlàndia · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Regne Franc і Història de França · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Regne Franc і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Regne Franc і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de la Vall d'Aosta
La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.
Nou!!: Regne Franc і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Regne Franc і Història de Roma · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Regne Franc і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Regne Franc і Història del cristianisme · Veure més »
Història dels Pirineus
Aquest article tracta sobre la història humana dels Pirineus.
Nou!!: Regne Franc і Història dels Pirineus · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Regne Franc і Hug I de França · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Regne Franc і Imperi Carolingi · Veure més »
Ingobert
Ingobert era un enviat personal de Carlemany encarregat d'ajudar al seu fill Lluís el Pietós a conquerir Turtuixa.
Nou!!: Regne Franc і Ingobert · Veure més »
Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient
àrab Abu-Firàs al-Hamdaní fou un dels presoners intercanviats el 966 després d'uns anys de captivitat a Constantinoble. En el transcurs de les guerres arabo-romanes, periòdicament es dugueren a terme intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient.
Nou!!: Regne Franc і Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient · Veure més »
Invasió musulmana de la Gàl·lia
La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.
Nou!!: Regne Franc і Invasió musulmana de la Gàl·lia · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Regne Franc і Invasions bàrbares · Veure més »
Invasions hongareses d'Europa
Les invasions hongareses d'Europa (kalandozások, Ungarneinfälle) van tenir lloc durant els segles IX i X en un període de transició de la història d'Europa durant la baixa edat mitjana, quan el territori del que era l'Imperi Carolingi es trobava amenaçat per la invasió de múltiples forces hostils: els magiars (hongaresos) des de l'est, els vikings des del nord i els àrabs des del sud.
Nou!!: Regne Franc і Invasions hongareses d'Europa · Veure més »
Khíntila
Estàtua de Khíntila a Madrid Khíntila fou rei dels visigots d'Hispània del 636 al 639.
Nou!!: Regne Franc і Khíntila · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Regne Franc і Khildebert I · Veure més »
Khilderic I
Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.
Nou!!: Regne Franc і Khilderic I · Veure més »
Khindasvint
Khindasvint fou rei visigot del Regne de Toledo del 642 al 652.
Nou!!: Regne Franc і Khindasvint · Veure més »
Limes saxoniae
El limes saxoniae, llatí per a «la frontera de Saxònia» hauria sigut des de l'any 809 la frontera entre el regne franc i les terres dels obotrites.
Nou!!: Regne Franc і Limes saxoniae · Veure més »
Llegenda dels orígens troians dels francs
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.
Nou!!: Regne Franc і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Regne Franc і Llei Sàlica · Veure més »
Llengües frànciques
Cobertura geogràfica de les llengües frànciques Les llengües frànciques són un conjunt de llengües i dialectes, variants de les llengües germàniques parlades pels francs en la part nord-oriental del que fou el Regne Franc.
Nou!!: Regne Franc і Llengües frànciques · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Regne Franc і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Regne Franc і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: Regne Franc і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Llista dels reis llombards
El Regne de Llombardia o Longobardia fou el territori que governaren els longobards a Itàlia entre els segles VI i. Estava format per trenta-sis ducats i comprenia el territori qua va dels Alps al riu Po, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Regne Franc і Llista dels reis llombards · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Regne Franc і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Regne Franc і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Nou!!: Regne Franc і Lluís IV de França · Veure més »
Lohengrin
Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner.
Nou!!: Regne Franc і Lohengrin · Veure més »
Lutècia
Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.
Nou!!: Regne Franc і Lutècia · Veure més »
Maingau
Basílica d'Einhard a Seligenstadt El Maingau (País del Main) fou un territori a l'Imperi Franc (Regne Franc Oriental) a la zona del riu Main amb Frankfurt del Main i l'Odenwald septentrional al voltant del riu (Rodau, Gersprenz i Mümling), així com a la dreta del Main al voltant d'Aschaffenburg.
Nou!!: Regne Franc і Maingau · Veure més »
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Nou!!: Regne Franc і Marca de Bretanya · Veure més »
Marca de Verona
La Marca de Verona o Marca Veronesa fou una jurisdicció feudal creada al sota domini franc a la regió de Verona a Itàlia, la qual, després d'estar integrada a les marques de Baviera i de Caríntia va esdevenir una marca unida al ducat de Baviera per decisió de l'emperador Otó I. Tot i que jurídicament va existir fins al, no va tenir existència real després del.
Nou!!: Regne Franc і Marca de Verona · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Regne Franc і Marca Hispànica · Veure més »
Mariscal de camp
Mariscal de camp o simplement mariscal és un grau militar.
Nou!!: Regne Franc і Mariscal de camp · Veure més »
Meroveu
Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.
Nou!!: Regne Franc і Meroveu · Veure més »
Mildred de Thanet
també coneguda com Mildred, Mildryth o Mildthryth fou una monja benedictina i abadessa del Monestir de Minster, situat a Thanet (Anglaterra).
Nou!!: Regne Franc і Mildred de Thanet · Veure més »
Missió gregoriana
Mapa general dels pobles anglosaxons entorn de l'any 600 La missió gregoriana, coneguda de vegades com la missió agustina, va ser l'esforç missioner enviat pel papa Gregori el Gran als anglosaxons l'any 596.
Nou!!: Regne Franc і Missió gregoriana · Veure més »
Mitologia catalana
s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.
Nou!!: Regne Franc і Mitologia catalana · Veure més »
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Nou!!: Regne Franc і Monarquia electiva · Veure més »
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Nou!!: Regne Franc і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »
Munderic
Munderic o Monderic fou un príncep franc de la primera meitat del segle VI que es va revoltar contra Teodoric I, rei d'Austràsia, reclamant el tron reial.
Nou!!: Regne Franc і Munderic · Veure més »
Nòrdic-gaèlics
Nòrdic-gaèlics o hiberno-gaèlics fa referència a la població escandinava procedent de les incursions vikingues que es van assentar a Irlanda, Escòcia, Gal·les, Hèbrides, Òrcades i Man com a part del procés d'expansió i colonització durant l'era vikinga i que va durar uns 300 anys (789-1100).
Nou!!: Regne Franc і Nòrdic-gaèlics · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: Regne Franc і Neerlandesos · Veure més »
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Nou!!: Regne Franc і Orgue · Veure més »
Paderborn
Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que, després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal.
Nou!!: Regne Franc і Paderborn · Veure més »
Palau d'Aquisgrà
1.
Nou!!: Regne Franc і Palau d'Aquisgrà · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Regne Franc і Papa · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Regne Franc і Pirineus · Veure més »
Placitum
El placitum («La declaració») va ser un tribunal o assemblea pública.
Nou!!: Regne Franc і Placitum · Veure més »
Plique-à-jour
La copa Mérode, peça medieval supervivent feta en ''plique-à-jour'', c. 1400 (Victoria and Albert Museum no. 403-1872 Esmalt ''Plique-à-jour'' amb petits diamants rosa tallats a les nervadures. c. 1900 Plique-à-jour (expressió francesa per expressar "deixar passar la llum") és una tècnica d'esmalt vitri on l'esmalt s'aplica en alvèols de forma similar al cloisonné, però sense comptar amb cap base que faci de suport, de tal forma que la llum pot travessar a través de l'esmalt transparent o translúcid.
Nou!!: Regne Franc і Plique-à-jour · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Regne Franc і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Ràtzia de 815
La ràtzia de 815 fou una campanya militar andalusina contra el Comtat de Barcelona.
Nou!!: Regne Franc і Ràtzia de 815 · Veure més »
Ràtzia de 842
La ràtzia de 842 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.
Nou!!: Regne Franc і Ràtzia de 842 · Veure més »
Ràtzia de 845
La ràtzia de 845 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.
Nou!!: Regne Franc і Ràtzia de 845 · Veure més »
Ràtzia de 851
La ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.
Nou!!: Regne Franc і Ràtzia de 851 · Veure més »
Ràtzia de 856
La ràtzia de 856 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.
Nou!!: Regne Franc і Ràtzia de 856 · Veure més »
Ràtzia de 861
La ràtzia de 861 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.
Nou!!: Regne Franc і Ràtzia de 861 · Veure més »
Ràtzia de 935
La ràtzia de 935 fou una campanya naval duta a terme per un estol de l'Emirat de Cordova contra l'oest de la Marca Hispànica.
Nou!!: Regne Franc і Ràtzia de 935 · Veure més »
Ràtzia de 936
El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd-al-Màlik ibn Saïd ibn Abi-Hamama, compost per quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc, va sortir d'al-Mariyya, anant a atacar els comtats de Barcelona, Girona i Empúries.
Nou!!: Regne Franc і Ràtzia de 936 · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Regne Franc і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Regne Franc і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Cuix
El Regne de Cuix (sovint apareix com a Kuš, Kuix o fins i tot Kush) fou un antic regne africà situat a la confluència del Nil Blau, el Nil Blanc i el riu Atbara, en el territori que és ara la República del Sudan.
Nou!!: Regne Franc і Regne de Cuix · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Regne Franc і Regne de França · Veure més »
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Nou!!: Regne Franc і Regne Vàndal · Veure més »
Regnes bàrbars
Europa just després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident Els regnes bàrbars foren els primers regnes establerts a l'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident pels pobles germànics, iranians, amazics, etc.
Nou!!: Regne Franc і Regnes bàrbars · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Regne Franc і Regnes germànics · Veure més »
Remigi de Rouen
Remigi de Rouen (vers 727 -† 771) fou un bisbe de Rouen de 755 a 771.
Nou!!: Regne Franc і Remigi de Rouen · Veure més »
Requesens
Requesens és un veïnat del municipi altempordanès de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme, a uns cinc-centsmetres sobre el nivell del mar (poble i castell).
Nou!!: Regne Franc і Requesens · Veure més »
Revolta d'Aissó
La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.
Nou!!: Regne Franc і Revolta d'Aissó · Veure més »
Revolta de Paulus
La revolta de Paulus fou un moviment revolucionari del de la part oriental de la península Ibèrica sota domini visigot.
Nou!!: Regne Franc і Revolta de Paulus · Veure més »
Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova
La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.
Nou!!: Regne Franc і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »
Ruma
Ruma (en serbi Рума) és una ciutat i un municipi situat a la província de Voivodina, al nord de Sèrbia.
Nou!!: Regne Franc і Ruma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Regne Franc і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Nou!!: Regne Franc і Segimon de Borgonya · Veure més »
Setge d'Arbuna (737)
El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.
Nou!!: Regne Franc і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »
Setge d'Arle (508)
El setge d'Arle de 508 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i els visigots del Regne de Tolosa, que van tenir el suport del Regne dels ostrogots.
Nou!!: Regne Franc і Setge d'Arle (508) · Veure més »
Setge d'Avinyó (737)
Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle Francisco Codera y Zaidín,, p. 324-5 i l'aliança de Maurontus amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de francs i borgonyons, apoderant-se d'Avinyó escalant les muralles amb escales de corda i usant maquinària de setge.
Nou!!: Regne Franc і Setge d'Avinyó (737) · Veure més »
Setge d'Empúries
El Setge d'Empúries de 935 fou una de les batalles de la Ràtzia de 935 de l'Emirat de Còrdova contra el Regne franc.
Nou!!: Regne Franc і Setge d'Empúries · Veure més »
Setge de Barcelona (827)
El setge de Barcelona del 827 fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs al comtat de Barcelona durant el.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Barcelona (827) · Veure més »
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »
Setge de Girona de 793
El setge de Girona de 793 tingué lloc com a resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785 per part dels francs en el context de la conquesta carolíngia d'Hispània.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Girona de 793 · Veure més »
Setge de Girona de 827
El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Girona de 827 · Veure més »
Setge de Làrida (800)
El setge de Làrida del 800 va ser una campanya militar dels carolingis contra la ciutat de Lleida, que havia estat ocupada pels musulmans durant gairebé un segle.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Làrida (800) · Veure més »
Setge de Narbona de 793
El setge de Narbona de 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Narbona de 793 · Veure més »
Setge de Pals
El setge de Pals de 935 fou una de les batalles de la Ràtzia de 935 de l'Emirat de Còrdova contra el Regne franc.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Pals · Veure més »
Setge de Roda de Ter
El Setge de Roda de Ter fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó, entre els comtes autòctons i els francs a la Marca Hispànica durant el.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Roda de Ter · Veure més »
Setge de Saraqusta (777)
El setge de Saragossa de 777 fou una batalla que formà part de la revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova i que enfrontà els revoltats, capitanejats per Sulayman al-Arabí, que defensaven Saraqusta; amb les tropes de l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Saraqusta (777) · Veure més »
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »
Setge de Trípoli
El setge de Trípoli va tenir lloc durant el període posterior a la Primera Croada, i va durar des del 1102 fins al 12 de juliol del 1109.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Trípoli · Veure més »
Setge de Turtuixa (804)
El Setge de Turtuixa de 804-807 fou una de les batalles de la Conquesta carolíngia de la Marca hispànica.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Turtuixa (804) · Veure més »
Setge de Turtuixa (808)
El setge de Turtuixa de 808 va ser un intent fracassat d'atac a la ciutat de Tortosa per part de les tropes de Lluís el Pietós, amb el suport del seu llegat Ingobert i els comandants Berà i Ademar de Narbona.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Turtuixa (808) · Veure més »
Setge de Turtuixa (809)
El setge de Turtuixa de 809 va ser part d'un intent de conquerir les ciutats de Tarragona i Tortosa per part del fill de Carlemany, Lluís el Pietós.
Nou!!: Regne Franc і Setge de Turtuixa (809) · Veure més »
Sigebert el Coix
Sigebert el Ranc (o Sigibert el Ranc) († 507) fou un rei dels francs (renans) a Colònia.
Nou!!: Regne Franc і Sigebert el Coix · Veure més »
Somport
Somport és un coll de muntanya als Pirineus centrals, que uneix els estats de França i Espanya.
Nou!!: Regne Franc і Somport · Veure més »
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne Franc і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Nou!!: Regne Franc і Teodoric III (rei dels francs) · Veure més »
Teodoric IV (rei dels francs)
Teodoric IV (? – 737) va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des de l'any 721 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne Franc і Teodoric IV (rei dels francs) · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Regne Franc і Terrassa · Veure més »
Tractat de Ribemont (880)
El repartiment de l'impiri carolingi al 880. El Tractat de Ribemont de 880 fou un pas més del procés de fragmentació del regne franc de Carlemany després de la seva mort.
Nou!!: Regne Franc і Tractat de Ribemont (880) · Veure més »
Tractats de Ribemont
El repartiment de l'impiri carolingi al 880. Els Tractats de Ribemont són dos tractats signats a Ribemont (França), el primer al 800 i el segon al 1179, amb els quals el regne franc de Carlemany continua el procés de fragmentació després de la seva mort.
Nou!!: Regne Franc і Tractats de Ribemont · Veure més »
Vandregisil de Fontenelle
Vandregisil de Fontenelle, en francès Wandrille, anomenat també Wandó (en llatí Wandregisil, del germànic Wandergisel, és a dir «company de camí» ») (prop de Verdun, Regne Franc ~600 - Saint-Wandrille-Rançon, 22 de juliol del 668), fou un monjo, fundador de l'abadia de Fontenelle.
Nou!!: Regne Franc і Vandregisil de Fontenelle · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Regne Franc і Vikings · Veure més »
Vikings (sèrie de televisió)
Vikings és una sèrie de televisió coproduïda entre el Canadà i Irlanda del canal The History Channel.
Nou!!: Regne Franc і Vikings (sèrie de televisió) · Veure més »
Viladanha
Viladanha (en francès Villedaigne) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Regne Franc і Viladanha · Veure més »
Warnacari II
Warnacari II o Garnier II (mort el 626 o 628) fou un aristòcrata franc de l'època merovíngia, majordom de palau del Regne de Borgonya del 612 a la seva mort, i breument del regne d'Austràsia el 613.
Nou!!: Regne Franc і Warnacari II · Veure més »
Weland
Weland (m. 863) fou un important cabdill viking, provinent de la zona de l'actual Dinamarca, qui va liderar una expedició al sud de les Illes Britàniques on, probablement, va protagonitzar l'atac i saqueig de la vila de Winchester l'any 860 dC.
Nou!!: Regne Franc і Weland · Veure més »
Willibrord d'Utrecht
Willibrord (Northúmbria, 658 - Echternach, Regne Franc, 7 de novembre de 739) va ser un missioner bretó, primer bisbe d'Utrecht.
Nou!!: Regne Franc і Willibrord d'Utrecht · Veure més »
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Nou!!: Regne Franc і Xarq al-Àndalus · Veure més »
Zaban
Zaban és el nom d'un noble longobard d'Itàlia de la segona meitat del.
Nou!!: Regne Franc і Zaban · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 1059 · Veure més »
463
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 463 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 481 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Regne Franc і 507 · Veure més »
508
El 508 (DVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regne Franc і 508 · Veure més »
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Regne Franc і 511 · Veure més »
539
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 539 · Veure més »
555
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 555 · Veure més »
561
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 561 · Veure més »
594
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 594 · Veure més »
651
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 651 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 679 · Veure més »
688
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 688 · Veure més »
695
El 695 (DCXCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regne Franc і 695 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regne Franc і 737 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 751 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 768 · Veure més »
783
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 783 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Regne Franc і 878 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Regne Franc і 897 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Regne dels Francs, Regne dels francs, Regne franc, Regnes francs, Rei dels francs.
