Taula de continguts
75 les relacions: Alejandro Mon y Menéndez, Alejandro Oliván Borruel, Amadeu I d'Espanya, Banco de Fomento y Ultramar, Banco Español de Ultramar, Batalla del pont d'Alcolea, Bienni Progressista, Carlisme, Cándido Nocedal, Cimbris (història d'Espanya), Consells de la Monarquia d'Espanya, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Dècada moderada, Decrets de Nova Planta, Diada Nacional de Catalunya, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna de Catalunya, Expedició francoespanyola a Cotxinxina, Fernando Calderón Collantes, Francisco de Paula Orlando y Fernández del Torco, Francisco Fernández del Pino, Francisco Serrano Domínguez, Generalitat de Catalunya, Guerres Carlines, Història contemporània de Catalunya, Història de Catalunya, Història del Brasil, Imperi Espanyol, Inquisició espanyola, Joan Prim i Prats, Joaquín de Orduña y Feliu, José Carvajal Hué, José de Salamanca y Mayol, José Gutiérrez de la Concha, Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero, Juan Bautista Topete, Juan Bravo Murillo, Juan de Dios Sotelo Machín, Juan Manuel Montalbán y Hernanz, Juan Zavala de la Puente, Liberalisme espanyol, Liberalisme moderat, Llista d'alcaldes del Prat de Llobregat, Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya, Llista de ministres de l'interior d'Espanya, Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida, Luis José Sartorius y Tapia, Manuel Ruiz Zorrilla, Miguel Tacón y Rosique, ... Ampliar l'índex (25 més) »
Alejandro Mon y Menéndez
Alejandro Mon y Menéndez (Oviedo, 1801 - 1 de novembre de 1882) va ser un polític i jurista espanyol, ministre d'Hisenda en els períodes 1837-1838, 1844-1846, 1846-1847, 1848-1849 i 1857-1858, i President del Consell de Ministres d'Espanya el 1864.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Alejandro Mon y Menéndez
Alejandro Oliván Borruel
Alejandro Oliván Borruel (Aso de Sobremonte, actualment en el terme de Biescas, 28 de febrer de 1796 - Madrid, 14 d'octubre de 1878) fou un polític i jurista espanyol que va ocupar el càrrec de Ministre de Marina amb el gabinet de Carlos Fernando Martínez de Irujo y McKean des del 15 de febrer fins al 28 de març de 1847 durant el regnat d'Isabel II i sotssecretari de Governació.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Alejandro Oliván Borruel
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Amadeu I d'Espanya
Banco de Fomento y Ultramar
El Banco de Fomento y Ultramar va ser una entitat financera creada en 1846 en Madrid, Espanya, durant el regnat d'Isabel II, fruit de la fusió del Banco de Fomento, Banco de la Probidad i el Banco Español de Ultramar, que va comptar amb un capital de 140 milions de pessetes aportats sobretot per les entitats fusionades.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Banco de Fomento y Ultramar
Banco Español de Ultramar
El Banco Español de Ultramar, el nom complet del qual era Banco Español de Ultramar y Empresa de Correos Marítimos, va ser una entitat financera espanyola creada per iniciativa privada en 1845-1846 per un grup d'empresaris espanyols, encapçalats per Francisco de las Rivas, Pedro Juan de Zulueta, Antonio Jordá i Guillermo O'Shea, amb la presidència de Francesc de Paula de Borbó (oncle d'Isabel II) i amb un capital de 200 milions de reals.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Banco Español de Ultramar
Batalla del pont d'Alcolea
Batalla del pont d'Alcolea fou una important batalla duta a terme durant la Revolució de 1868.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Batalla del pont d'Alcolea
Bienni Progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Bienni Progressista
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Carlisme
Cándido Nocedal
Cándido Nocedal y Rodríguez de la Flor (La Corunya, 11 de març de 1821 - Madrid, 18 de juliol de 1885) fou un polític, periodista i advocat gallec, diputat a les Corts Espanyoles i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Cándido Nocedal
Cimbris (història d'Espanya)
Nicolás María Rivero, retratat per Antoni Gisbert i Pérez en 1873, va ser un dels líders dels ''cimbris''. Els anomenats cimbris van ser un grup polític espanyol sorgit després del triomf de la revolució de 1868 quan el Partit Democràtic es va transformar a la fi de 1868 en el Partit Republicà Democràtic Federal i un grup de demòcrates es van decantar per la "monarquia popular" defensada pel Govern Provisional de 1868-1871.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Cimbris (història d'Espanya)
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Consells de la Monarquia d'Espanya
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Constitucions catalanes
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Corona d'Aragó
Dècada moderada
La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Dècada moderada
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Decrets de Nova Planta
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Diada Nacional de Catalunya
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Edat mitjana de Catalunya
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Edat moderna de Catalunya
Expedició francoespanyola a Cotxinxina
LExpedició francoespanyola a Cotxinxina va ser una campanya militar al Vietnam a mitjan i que va ser el precedent de la colonització francesa d'Indoxina.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Expedició francoespanyola a Cotxinxina
Fernando Calderón Collantes
Fernando Calderón Collantes (Reinosa, 21 de febrer de 1811-Madrid, 9 de gener de 1890) va ser un advocat i polític espanyol, ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Isabel II, cartera que tornaria a ocupar juntament amb la de ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XII.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Fernando Calderón Collantes
Francisco de Paula Orlando y Fernández del Torco
Francisco de Paula Orlando y Fernández del Torco, I comte de la Romera, (Puerto Real, 5 de novembre de 1800 - 5 de gener 1869) va ser un militar general, polític i aristòcrata espanyol, que va ser dos cops ministre d'Hisenda durant el regnat d'Isabel II.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Francisco de Paula Orlando y Fernández del Torco
Francisco Fernández del Pino
Francisco Fernández del Pino Burgos-León I Comte de Pinofiel i Vescomte de Solís (Antequera, 13 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de gener de 1843) va ser un polític i jurista espanyol, que va arribar a ser governador de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort del Consell de Castella, Ministre del Consell Reial, Ministre de Gracia i Justícia (Secretari de Despatx) en l'avantpenúltim i últim govern de Ferran VII i al primer govern del regnat d'Isabel II amb Francisco Cea Bermúdez durant la regència de Maria Cristina.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Francisco Fernández del Pino
Francisco Serrano Domínguez
Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Francisco Serrano Domínguez
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Generalitat de Catalunya
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Guerres Carlines
Història contemporània de Catalunya
La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Història contemporània de Catalunya
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Història de Catalunya
Història del Brasil
La història del Brasil comença amb l'arribada dels primers humans a Amèrica de Sud fa almenys 22.000 anys.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Història del Brasil
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Imperi Espanyol
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Inquisició espanyola
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Joan Prim i Prats
Joaquín de Orduña y Feliu
Joaquín de Orduña y Feliu, conegut com el Cacic del Castell de Guadalest (el Castell de Guadalest, Alacant, 1821 - 1897) va ser un polític i terratinent valencià, membre d'una notable i rica família alacantina.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Joaquín de Orduña y Feliu
José Carvajal Hué
José Carvajal Hué (Màlaga, 8 d'octubre de 1835 - Madrid, 4 de juny de 1899) va ser un polític, advocat, economista, empresari, escriptor i periodista espanyol, ministre d'Hisenda i d'Estat durant la Primera República per un breu període.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і José Carvajal Hué
José de Salamanca y Mayol
José María de Salamanca y Mayol (Màlaga, 23 de maig de 1811 – Carabanchel Bajo, Madrid, 21 de gener de 1883), primer marquès de Salamanca i primer comte de los Llanos amb Grandesa d'Espanya, va ser un influent estadista, destacada figura aristòcrata i social i home de negocis durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і José de Salamanca y Mayol
José Gutiérrez de la Concha
, marquès de l'Havana.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і José Gutiérrez de la Concha
Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero
Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero, (Oviedo, 29 d'agost de 1818 - Madrid, 15 de juliol de 1883), X Vescomte de Barrantes, va ser un polític, periodista i noble espanyol.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero
Juan Bautista Topete
va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Juan Bautista Topete
Juan Bravo Murillo
Juan Bravo Murillo (Fregenal de la Sierra, Regne de Sevilla, -actualment Província de Badajoz - 24 de juny de 1803 - Madrid, 11 de febrer de 1873) fou un polític, jurista i economista espanyol.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Juan Bravo Murillo
Juan de Dios Sotelo Machín
Juan de Dios Sotelo Machín (Ferrol, 9 de juliol de 1793 - Madrid, 15 de maig de 1860) va ser un almirall de l'Armada Espanyola, ministre de Marina i Ultramar durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Juan de Dios Sotelo Machín
Juan Manuel Montalbán y Hernanz
Juan Manuel Montalbán y Hernanz (Torrelaguna, 20 d'octubre de 1806 - Madrid, 3 de febrer de 1889) va ser un Jurista espanyol, rector d'universitat, diputat, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Juan Manuel Montalbán y Hernanz
Juan Zavala de la Puente
Juan Zavala y de la Puente, I marquès de Sierra Bullones (Lima, 27 de desembre de 1804 - Madrid, 29 de desembre de 1879) va ser un militar i polític espanyol nascut al Perú.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Juan Zavala de la Puente
Liberalisme espanyol
date.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Liberalisme espanyol
Liberalisme moderat
El liberalisme moderat (o també moderatisme) és una visió singular espanyola del liberalisme polític del que respon a la representació política dels interessos de la nova classe dominant formada per l'antiga aristocràcia i l'alta burgesia, convertides en una nova oligarquia.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Liberalisme moderat
Llista d'alcaldes del Prat de Llobregat
ajuntament, a la Plaça de la Vila. LAlcalde del Prat de Llobregat és la màxima autoritat política de l'ajuntament del Prat de Llobregat.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Llista d'alcaldes del Prat de Llobregat
Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya
Aquesta és la llista dels ministres d'Hisenda d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Hisenda, ministre d'hisenda i competitivitat, ministeri d'economia i hisenda, etc) des de 1717 fins a l'actualitat.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya
Llista de ministres de l'interior d'Espanya
Aquesta llista dels ministres de l'interior d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre de l'Interior, ministre de la governació, etc.) des del regnat de Ferran VII fins als nostres dies.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Llista de ministres de l'interior d'Espanya
Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Luis José Sartorius y Tapia
Luis José Sartorius y Tapia, comte de San Luis, (Sevilla, 1820 - Madrid, 22 de febrer de 1871) va ser un periodista i polític espanyol durant el regnat d'Isabel II.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Luis José Sartorius y Tapia
Manuel Ruiz Zorrilla
Manuel Ruiz Zorrilla (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, 22 de març de 1833 - Sòria, 13 de juny de 1895) va ser un polític espanyol, diputat a Corts i posteriorment ministre de Foment i de Gracia i Justícia durant el govern provisional format després de la Revolució Gloriosa de 1868, i cap de Govern amb Amadeu I.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Manuel Ruiz Zorrilla
Miguel Tacón y Rosique
primer marquès d'Unió de Cuba, (després elevat a ducat), duc de la Unión de Cuba va ser un noble, marí i militar espanyol, tinent general de la Reial Armada, Mariscal de Camp de l'Exèrcit de Terra i I Duc de la Unió de Cuba.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Miguel Tacón y Rosique
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Milícia nacional
Nit de Sant Daniel
Nit de San Daniel o Nit de l'Escorxador és el nom que històricament rep la nit del 10 d'abril de 1865 quan la Guàrdia Civil, unitats d'Infanteria i de Cavalleria de l'Exèrcit espanyol van reprimir de forma sagnant els estudiants de la Universitat Central de Madrid que realitzaven una serenata a la Puerta del Sol de suport al rector, Juan Manuel Montalbán Herranz que havia estat destituït tres dies abans per ordre governamental per no haver destituït diversos catedràtics, entre ells Emilio Castelar i Nicolás Salmerón, per les seves posicions contràries a la doctrina educativa i ideològica oficial establerta pel govern de Ramón María Narváez.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Nit de Sant Daniel
Pedro Gómez de la Serna y Tully
Pedro Gómez de la Serna i Tully (Maó, 21 de febrer del 1806 – Madrid, 12 de desembre del 1871) va ser un jurista i polític espanyol que va arribar a ser ministre de Governació en l'últim govern de la regència de Baldomero Espartero i ministre de Gracia i Justícia el 1854 en el regnat d'Isabel II.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Pedro Gómez de la Serna y Tully
Pedro Salaverría y Charitu
Pedro Salaverría y Charitu (Santander, 17 d'octubre de 1821 - Sant Sebastià, 5 d'agost de 1896) va ser un hisendista i polític espanyol, ministre d'Hisenda i de Foment durant el regnat d'Isabel II i, novament, ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XII.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Pedro Salaverría y Charitu
Pere Surrà i Rull
Pere Surrà i Rull (Barcelona, 21 de maig de 1794 - Madrid, 15 de març de 1850) va ser un polític, militar i economista espanyol, que va arribar a ser ministre d'Hisenda durant el regnat d'Isabel II.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Pere Surrà i Rull
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Práxedes Mateo Sagasta
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Principat de Catalunya
Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931
Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Rafael Casanova i Comes
Règim polisinodial
Règim polisinodial (o polisinòdia) és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (i) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (i principis del).
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Règim polisinodial
Rebel·lió de Boné
general Espartero (a la foto) impulsaren Pantaleón Boné a organitzar la rebel·lió. Els canons del Castell de Santa Bàrbara van funcionar amb molta freqüència en la Rebel·lió de Boné. Els interiors del Castell de Santa Bàrbara es van convertir en assentament de població civil i milícies al comandament de Pantaleón Boné.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Rebel·lió de Boné
Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31
El Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n.º 31 és una unitat de infanteria mecanitzada de l'Exèrcit de Terra Espanyol.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
La Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals és una acadèmia espanyola de caràcter públic dedicada a l'estudi i recerca de la matemàtica, la física, la química, la biologia, l'enginyeria i altres relacionades amb les ciències i integrada en l'Instituto de España.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Reial Audiència de Canàries
La Reial Audiència de Canàries va ser un òrgan d'administració de justícia, -una Reial Audiència- de la Corona de Castella establert a Gran Canària el 1526.Tenia competències judicials en assumptes civils i criminals, però a diferència de les Cancelleries castellanes no tenia competències de govern.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Reial Audiència de Canàries
Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
Reial Audiència i Cancelleria de Granada
Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Reial Audiència i Cancelleria de Granada
Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid
La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid
Republicanisme espanyol
Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Republicanisme espanyol
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Revolució de 1868
Societat Abolicionista Espanyola
Cartell de la funció extraordinària del Teatre Novetats de Madrid dedicada a la Societat Abolicionista Espanyola amb l'anunci de l'estrena de ''Trencar cadenes'', drama en tres actes de Luis Blanc presentat el 14 de gener de 1873. Biblioteca Nacional d'Espanya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Societat Abolicionista Espanyola
Vaga general de 1855
La vaga general de 1855, tot i que circumscrita a Catalunya que n'era el principal centre industrial, es considera per la seva importància, seguiment i repercussió la primera vaga general de la història d'Espanya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Vaga general de 1855
Vagues generals d'Espanya
Grup d'internacionalistes espanyols, fundadors de la Primera Internacional (AIT), en Madrid, a l'octubre de 1868. Giuseppe Fanelli apareix en el centre amb una llarga barba. Les vagues generals d'Espanya són vagues de caràcter general que afecten simultàniament a totes les activitats laborals, i que es desenvolupen en el territori espanyol durant l'edat contemporània i inscrites en la història contemporània d'Espanya.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Vagues generals d'Espanya
Vicalvarada
Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Vicalvarada
Vicente Sancho y Cobertores
Vicente Sancho y Cobertores (Petrés, 5 d'abril de 1784 - Madrid, 29 de maig de 1860) va ser un polític i militar espanyol.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і Vicente Sancho y Cobertores
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Regnat d'Isabel II d'Espanya і 10 d'octubre
També conegut com Regnat constitucional d'Isabel II, Regnat d'Isabel II, Regne constitucional d'Espanya.