Accés més ràpid que el navegador!
202 les relacions: Abadia d'Altmünster, Abadia d'Orval, Abadia de Barking, Abadia de Cadonh, Abadia de Castres, Abadia de Cîteaux, Abadia de Claravall, Abadia de Cluny, Abadia de Fontenay, Abadia de Fore, Abadia de Fulda, Abadia de Kirkstead, Abadia de Montecassino, Abadia de Solesmes, Abadia de Whitby, Abadia del Mont Saint-Michel, Abat, Abbó de Provença, Adelaida de Vilich, Antoniette d'Orléans-Longueville, Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, Arnulf (bisbe de Girona), Arquitectura longobarda, Arquitectura romànica, Art cistercenc, Arxiu eclesiàstic, Arxiu i Biblioteca de Poblet, Arxiver, Òria Ramírez, Basil Hume, Benó d'Einsiedeln, Benedictines de l'Adoració Perpètua del Santíssim Sagrament, Benedictines de la Mare de Déu del Calvari, Benet d'Aniana, Benet de Núrsia, Benet XVI, Bernardo Tolomei, Bernat d'Abbeville, Bernó de Borgonya, Beuva de Reims, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Orleans, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Castres, Bisbat de Chalon, Bisbat de Ratisbona, Castell de l'Ou, Castell de Montesa, Catedral, Catello de Castellammare, ..., Catherine de Bar, Cesari (abat), Cesari d'Arle, Clarisses Urbanistes, Claude Devic, Claudi de Condat, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Columbà, Completes, Concili de Troyes, Congregació Benedictina de Solesmes, Congregació de Sant Maur, Congregacions de l'Orde de Sant Benet, Consuetudines Cartusiae, Convent de Santa Clara de Barcelona, Cristianisme a l'Imperi Romà, Degà (religió), Didier de La Cour, Dieta d'Aquisgrà (817), Direcció espiritual, Dom Pérignon, Edmond Martène, Elisabet de Schönau, Elred de Rievaulx, Ende, Eremites de Sant Guillem, Ermita de Sant Jaume Sesoliveres, Escola monàstica, Església catòlica a França, Església de Vilar de Frades, Família benedictina, Família cistercenca, Fèlix IV, Francesc d'Assís, Francesca Romana, Fructuós de Braga, Gennadi d'Astorga, Gerard de Salas, Germà de Besançon, Giròvag, Gotard de Hildesheim, Guadamir, Guerau d'Orlhac, Guifré el Pilós, Guillem de Balsareny, Hàbit religiós, Hidulf de Trèveris, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Normandia, Història del Comtat d'Urgell, Història del cristianisme, Història del llibre, Hora, Hugues de Payns, Jean Mabillon, Jesuats, Joan Cassià, Joan de Matera, Joan de Meda, Joan Gualbert, Joseph Vaissette, Laudes, Llista d'autors antics en llatí de tradició directa, Locució llatina, Luitgarda d'Alamània, Manel Gasch i Hurios, Maur abat, Melitó de Canterbury, Mequitar, Monaquisme cristià, Monestir, Monestir cartoixà, Monestir d'Alcobaça, Monestir de San Salvador de Celanova, Monestir de San Xulián de Samos, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monges Benedictines, Monges Cistercenques, Monges Cistercenques de l'Estricta Observança, Monges Vallombrosanes, Montserrat, Oblates de Santa Francesca Romana, Oficis vils i mecànics, Orde (religió), Orde Camaldulès, Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, Orde d'Avís, Orde de Calatrava, Orde de Cava, Orde de Chalais, Orde de Cluny, Orde de Crist, Orde de Fontevrault, Orde de Monte Oliveto, Orde de Montevergine, Orde de Pulsano, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Columbà, Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir, Orde de Sant Sulpici, Orde de Santa Clara, Orde de Savigny, Orde de Tiron, Orde de Vallombrosa, Orde del Cister, Orde dels Florians, Orde dels Humiliats, Orde Mequitarista, Ordes de Cadonh i Dalon, Otmar de Sankt Gallen, Pere de Barco, Petronax, Pius IV, Pregària, meditació i contemplació en el cristianisme, Presqu'île, Raül de La Futaie, Regla monàstica, Retaule de Sant Lluc, Retaule del Conestable, Revista Montserratina, Ritu hispà, Saint Joseph's Abbey, Sant, Sant Benet, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Graudescales, Santa María de Valbuena, Santa Maria de Gerri, Santa Maria de la Garriga, Santa Maria de Lavaix, Santa Maria de les Franqueses, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santuccia Terrebotti, Scriptorium, Segolena de Troclar, Serventes de Maria (Santucce), Silvestre Guzzolini, Silvestrins, Soldat de Crist, Tigrídia d'Oña, Valcand, Valeric de Leuconay, Vandregisil de Fontenelle, Vicenç de Montes, Vidal de Savigny, Vivina de Groot-Bijgaarden, Vot de silenci, Vot religiós, Wolfgang de Ratisbona, Zacarías Santamaría Aramendía. Ampliar l'índex (152 més) »
Abadia d'Altmünster
L'Abadia d'Altmünster Abbey era un monestir benedictí situat a l'altiplà d'Altmünster, entre el Mercat de peix i les àrees de Clausen de la Ciutat de Luxemburg, fundat el 1083 per Conrad I de Luxemburg, com un monestir privat i un centre religiós del seu comtat.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia d'Altmünster · Veure més »
Abadia d'Orval
L'abadia de Nostra Senyora d'Orval és una abadia cistercenca fundada l'any 1132 a la regió històrica de Gaume, a Bèlgica, i està situada a Villers-devant-Orval, a l'actual província valona de Luxemburg. L'abadia és coneguda per la seva història i la vida espiritual dels monjos, però també per la producció local d'un formatge del mateix nom i de la cervesa trapenca Orval, a la fàbrica de cervesa annexa.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia d'Orval · Veure més »
Abadia de Barking
LAbadia de Barking fou un antic monestir reial situat a Barking, al districte londinenc de Barking i Dagenham.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Barking · Veure més »
Abadia de Cadonh
Labadia de Cadouin (en occità: Cadonh) està situada a la comuna francesa de le Buisson-de-Cadouin al departament de la Dordonya (Aquitània).
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Cadonh · Veure més »
Abadia de Castres
L'abadia de Castres, també anomenada Catedral de Castres, fou un establiment religiós fundat a la vora de la ciutat de Castres, al sud d'Albi.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Castres · Veure més »
Abadia de Cîteaux
Abadia de Cîteaux.Borgonya LAbadia de Cîteaux, també coneguda com a Abadia de Cister, és la segona fundació de Sant Robert de Molesme situada a la comuna francesa de Saint-Nicolas-lès-Cîteaux, al departament de Costa d'Or de la regió de la Borgonya, a la qual ell va batejar com a Novum Monasterium per diferenciar-la de la de Molesme d'on procedia.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Cîteaux · Veure més »
Abadia de Claravall
L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Claravall · Veure més »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Cluny · Veure més »
Abadia de Fontenay
Fontenay és un monestir al municipi de Marmagne (Costa d'Or), a la regió de la Borgonya-Franc Comtat, a França.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Fontenay · Veure més »
Abadia de Fore
L'abadia de Fore (Irlandès: Mainistir Fhobhair) és una antiga abadia benedictina, situada al nord del llac Lene al comtat de Westmeath, prop del poble de Fore.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Fore · Veure més »
Abadia de Fulda
LAbadia de Fulda - Abbatia Fuldensis; Reichskloster Fulda, Reichsabtei Fulda - fou una important abadia benedictina a Fulda.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Fulda · Veure més »
Abadia de Kirkstead
Labbaye de Kirkstead és una antiga abadia cistercenca situada a la ciutat de Woodhall Spa (al comtat de Lincolnshire), Anglaterra.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Kirkstead · Veure més »
Abadia de Montecassino
puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Montecassino · Veure més »
Abadia de Solesmes
Abadia de Solesmes Abadia de Solesmes o Abadia de Sant Pere de Solesmes és un monestir benedictí de Solesmes, Sarthe, França, amb uns orígens que es remunten a l'any 1010 Forma part de la Congregació de Solesmes, o Congregació de França, dins de la confederació benedictina.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Solesmes · Veure més »
Abadia de Whitby
Labadia de Whitby, coneguda en el període anglosaxó com Streoneshalh, va ser fundada l'any 657.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia de Whitby · Veure més »
Abadia del Mont Saint-Michel
Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abat · Veure més »
Abbó de Provença
Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí. Pertanyia a la família de Waldelè (Waldelenus) de Visontio (Besançon) i el Vienès, la qual controlava els passos pels Alps cap a Itàlia a Susa, Embrun i Gap. Era fill d'un dels principals terratinents de Borgonya. La seva residència era un castell proper a Viena del Delfinat. El seu nom Ab(b)o, era aparentment germànic, però pot ser l'hipocorístic del vell nom gal Abolenus-Abelonius. Aquestes formes abreviades no són sempre clares. En tots els casos Abbó és considerat com un aliat gal·loromà pels francs. Fou rector de la Mauriena i de Susa i patrici del Vienès el 722. Carles Martell per recompensar els seus serveis el va fer duc de Provença el 732. Abbó va fundar l'abadia de la Novalaise el 726, a la qual va deixar una gran part del seu immens heretatge el 739. Fou el darrer patrici de Provença.
Nou!!: Regla de sant Benet і Abbó de Provença · Veure més »
Adelaida de Vilich
Adelaida de Vilich (morta a Colònia, 5 de febrer de 1015) fou una noble, religiosa i santa alemanya.
Nou!!: Regla de sant Benet і Adelaida de Vilich · Veure més »
Antoniette d'Orléans-Longueville
Antoniette d'Orléans-Longueville (Trie-Château, Oise, Picardia, 1572 - Poitiers, Viena, 24 d'abril de 1618) fou una noble, religiosa benedictina i fundadora de la congregació de les Benedictines de la Mare de Déu del Calvari.
Nou!!: Regla de sant Benet і Antoniette d'Orléans-Longueville · Veure més »
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, pintat per Jacint Rigau (Abadia de La Grande Trappe). Armand Jean Le Bouthillier de Rancé (París, 9 de gener de 1626 - Abadia de La Trappe, Soligny-la-Trappe, 27 d'octubre de 1700), fou un monjo francès, precursor de l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança o dels Trapencs, que es fundaria en 1892.
Nou!!: Regla de sant Benet і Armand Jean Le Bouthillier de Rancé · Veure més »
Arnulf (bisbe de Girona)
Arnulf (? - 17 d'abril del 970) fou abat de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona entre els anys 954 i 970.
Nou!!: Regla de sant Benet і Arnulf (bisbe de Girona) · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Regla de sant Benet і Arquitectura longobarda · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Regla de sant Benet і Arquitectura romànica · Veure més »
Art cistercenc
L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.
Nou!!: Regla de sant Benet і Art cistercenc · Veure més »
Arxiu eclesiàstic
El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.
Nou!!: Regla de sant Benet і Arxiu eclesiàstic · Veure més »
Arxiu i Biblioteca de Poblet
LArxiu i Biblioteca de Poblet és un dipòsit documental i bibliogràfic emplaçat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que fou creat l'any 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Nou!!: Regla de sant Benet і Arxiu i Biblioteca de Poblet · Veure més »
Arxiver
Arxivera treballant. Un arxiver és la persona que té un arxiu a càrrec seu o serveix com a tècnic en aquest.
Nou!!: Regla de sant Benet і Arxiver · Veure més »
Òria Ramírez
Òria Ramírez (segle XII - Vallbona de les Monges, 1190) fou la primera abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges.
Nou!!: Regla de sant Benet і Òria Ramírez · Veure més »
Basil Hume
George Basil Hume OSB, OM (2 de març de 1923 – 17 de juny de 1999) va ser un monjo del monestir benedictí de l'Abadia d'Ampleforth i durant 13 anys en va ser l'abat, fins al seu nomenament com a Arquebisbe de Westminster el 1976.
Nou!!: Regla de sant Benet і Basil Hume · Veure més »
Benó d'Einsiedeln
Benó d'Einsiedeln o de Metz (Suàbia, final del - Einsiedeln, Suïssa, 3 d'agost de 940) fou un religiós alemany, bisbe de Metz.
Nou!!: Regla de sant Benet і Benó d'Einsiedeln · Veure més »
Benedictines de l'Adoració Perpètua del Santíssim Sagrament
Les Benedictines de l'Adoració Perpètua del Santíssim Sagrament, en llatí Moniales Ordini Sancti Benedicti Adorationis Perpetuae Sanctissimi Sacramenti.
Nou!!: Regla de sant Benet і Benedictines de l'Adoració Perpètua del Santíssim Sagrament · Veure més »
Benedictines de la Mare de Déu del Calvari
Les Benedictines de la Mare de Déu del Calvari són religioses de vots solemnes, monges d'una congregació monàstica benedictina fundada a Poitiers el 1617.
Nou!!: Regla de sant Benet і Benedictines de la Mare de Déu del Calvari · Veure més »
Benet d'Aniana
Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.
Nou!!: Regla de sant Benet і Benet d'Aniana · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Regla de sant Benet і Benet de Núrsia · Veure més »
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Nou!!: Regla de sant Benet і Benet XVI · Veure més »
Bernardo Tolomei
Bernardo Tolomei (Siena, 1272 - 1348) va ser un religiós italià, fundador de la congregació religiosa benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto (olivetans).
Nou!!: Regla de sant Benet і Bernardo Tolomei · Veure més »
Bernat d'Abbeville
Bernat de Tiron, de Ponthieu o d'Abbeville (Abbeville, Somme, Picardia, 1046 - Thiron-Gardais, Eure-et-Loir, Centre, 1117) fou un monjo i abat benedictí francès, fundador de l'Orde de Tiron.
Nou!!: Regla de sant Benet і Bernat d'Abbeville · Veure més »
Bernó de Borgonya
Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya va ser un monjo benedictí francès, cofundador i primer abat de Cluny.
Nou!!: Regla de sant Benet і Bernó de Borgonya · Veure més »
Beuva de Reims
Beuva de Reims o Bova de Reims, o santa Beuva o santa Boba o Santa Bova fou una verge declarada santa per l'església catòlica que vivia a la regió de Reims al, i la fundadora de l'abadia Saint-Pierra-les-Dames a Reims.
Nou!!: Regla de sant Benet і Beuva de Reims · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Regla de sant Benet і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Regla de sant Benet і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Regla de sant Benet і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Castres
XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.
Nou!!: Regla de sant Benet і Bisbat de Castres · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Regla de sant Benet і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Ratisbona
El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.
Nou!!: Regla de sant Benet і Bisbat de Ratisbona · Veure més »
Castell de l'Ou
El Castell de l'Ou (en napolità i italià:, nom llatí) és el castell més antic de la ciutat de Nàpols, situat en una península a l'extrem del golf que hi ha a l'oest d'aquesta ciutat.
Nou!!: Regla de sant Benet і Castell de l'Ou · Veure més »
Castell de Montesa
El Castell de Montesa és un castell de la població valenciana de Montesa, a la comarca de la Costera.
Nou!!: Regla de sant Benet і Castell de Montesa · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Regla de sant Benet і Catedral · Veure més »
Catello de Castellammare
fou bisbe de la diòcesi d'Èstàbia i és venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Regla de sant Benet і Catello de Castellammare · Veure més »
Catherine de Bar
Catherine de Bar, en religió Matilde del Santíssim Sagrament, en francès Mechtilde (Saint-Dié-des-Vosges, Lorena, 31 de desembre de 1614 - París, 6 d'abril de 1698) fou una noble francesa, monja i fundadora de les Benedictines de l'Adoració Perpètua del Santíssim Sagrament.
Nou!!: Regla de sant Benet і Catherine de Bar · Veure més »
Cesari (abat)
Cesari fou el fundador i primer abat del monestir de Santa Cecília de Montserrat (945-981).
Nou!!: Regla de sant Benet і Cesari (abat) · Veure més »
Cesari d'Arle
Cesari d'Arle (Chalon-sur-Saône, ca. 468 - Arle, 27 d'agost de 543) fou un eclesiàstic dels segles V i VI, monjo i escollir bisbe d'Arle el 502.
Nou!!: Regla de sant Benet і Cesari d'Arle · Veure més »
Clarisses Urbanistes
Les Clarisses Urbanistes (en llatí Ordo Sanctae Clarae regulae Urbani IV) són monges de l'Orde de Santa Clara fundat per Santa Clara d'Assís en 1212 que van adoptar la regla suavitzada en el seu rigor pel papa Urbà IV en 1263.
Nou!!: Regla de sant Benet і Clarisses Urbanistes · Veure més »
Claude Devic
Dom Claude Devic o de Vic (1670, Sorèze, Diòcesi de Lavaur - abadia de Saint-Germain-des-Prés, París, 23 de gener de 1734) fou monjo benedictí de la Congregació de Saint-Maur, i notable historiador occità.
Nou!!: Regla de sant Benet і Claude Devic · Veure més »
Claudi de Condat
Claudi de Besançon o de Condat, també anomenat Claudi el Taumaturg (Bracon, Franc Comtat, ca. 607 - Saint-Claude, 6 de juny de 696 o 699) fou un abat i bisbe francès.
Nou!!: Regla de sant Benet і Claudi de Condat · Veure més »
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Nou!!: Regla de sant Benet і Col·lecció Fundació Bernat Metge · Veure més »
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Nou!!: Regla de sant Benet і Columbà · Veure més »
Completes
S'anomena completes, en la tradició cristiana d'hores canòniques, a la darrera pregària de la Litúrgia de les Hores, a primera hora de la nit, abans del descans.
Nou!!: Regla de sant Benet і Completes · Veure més »
Concili de Troyes
Al Concili de Troyes, reunit pel Papa Joan VIII, l'any 878, hi fou coronat el monarca franc Lluís el Tartamut.
Nou!!: Regla de sant Benet і Concili de Troyes · Veure més »
Congregació Benedictina de Solesmes
La Congregació de Solesmes, en llatí Congregatio Solesmensis, és una congregació monàstica de l'Orde de Sant Benet, fundada com a Congregació de França en 1837, recuperant la tradició de les antigues congregacions franceses de Cluny, Sant Maur i els Sants Vitó i Hidulf, suprimides durant la Revolució francesa (1790).
Nou!!: Regla de sant Benet і Congregació Benedictina de Solesmes · Veure més »
Congregació de Sant Maur
La Congregació de Sant Maur, coneguda popularment com els mauristes, fou una congregació religiosa catòlica de monjos benedictins francesos existent entre el 1618 i el 1790, coneguda per l'alt nivell d'erudició dels seus membres, que redactaren i publicaren una ingent quantitat d'obres literàries sobre diferents branques de les humanitats.
Nou!!: Regla de sant Benet і Congregació de Sant Maur · Veure més »
Congregacions de l'Orde de Sant Benet
Els monestirs de l'Orde de Sant Benet són canònicament autònoms, governats per un abat independent del bisbe corresponent al lloc.
Nou!!: Regla de sant Benet і Congregacions de l'Orde de Sant Benet · Veure més »
Consuetudines Cartusiae
Consuetudines Cartusiae ("Costums de la Cartoixa" en llatí) és la regla monàstica que va ser escrita per a l'orde religiós dels cartoixans.
Nou!!: Regla de sant Benet і Consuetudines Cartusiae · Veure més »
Convent de Santa Clara de Barcelona
Convent de Santa Clara en una obra de Joan Sentís Moler El Convent de Santa Clara de Barcelona fou un cenobi femení de clausura construït en el que avui és el barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Regla de sant Benet і Convent de Santa Clara de Barcelona · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: Regla de sant Benet і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Degà (religió)
El degà és un càrrec eclesiàstic cristià que difereix segons la confessió.
Nou!!: Regla de sant Benet і Degà (religió) · Veure més »
Didier de La Cour
Didier de La Cour de La Vallée (Montzéville, Ducat de Lorena, desembre de 1550 - Verdun, 1623) fou un monjo benedictí, fundador de la Congregació de Saint-Vanne i Saint-Hydulphe en 1604.
Nou!!: Regla de sant Benet і Didier de La Cour · Veure més »
Dieta d'Aquisgrà (817)
La dieta d'Aquisgrà o assemblea general de 817 fou una reunió convocada per l'emperador Lluís el Pietós el juliol del 817.
Nou!!: Regla de sant Benet і Dieta d'Aquisgrà (817) · Veure més »
Direcció espiritual
La direcció espiritual és la pràctica d'estar amb les persones mentre intenten aprofundir la seva relació amb allò diví o aprendre i créixer en la seva pròpia espiritualitat personal.
Nou!!: Regla de sant Benet і Direcció espiritual · Veure més »
Dom Pérignon
Pierre Pérignon, anomenat Dom Pérignon, (Sainte-Menehould, 1638 - Abadia de Saint-Pierre d'Hautvillers, 24 de setembre de 1715) va ser un monjo benedictí que va importar de Limós (Llenguadoc-Rosselló) el mètode de fer xampany ("méthode champenoise"), encara que el xampany com el coneixem actualment no va ser elaborat fins a mitjan.
Nou!!: Regla de sant Benet і Dom Pérignon · Veure més »
Edmond Martène
fou un religiós benedictí i historiador francès.
Nou!!: Regla de sant Benet і Edmond Martène · Veure més »
Elisabet de Schönau
Altar de Santa Elisabet de Schönau -amb el reliquiari amb el seu crani- en el monestir de Sant Florin, Kloster Schönau im Taunus. fou una mística benedictina alemanya.
Nou!!: Regla de sant Benet і Elisabet de Schönau · Veure més »
Elred de Rievaulx
Elred de Rievaulx (o Rievall) fou un monjo i abat cistercenc anglès del, teòleg i escriptor.
Nou!!: Regla de sant Benet і Elred de Rievaulx · Veure més »
Ende
Ende (c.950 - c.1000), també anomenada En o Eude.
Nou!!: Regla de sant Benet і Ende · Veure més »
Eremites de Sant Guillem
LOrde de Sant Guillem o dels Eremites de Sant Guillem va ser un orde religiós catòlic de tipus semieremític, fundat al pels seguidors de Guillem de Malavalle.
Nou!!: Regla de sant Benet і Eremites de Sant Guillem · Veure més »
Ermita de Sant Jaume Sesoliveres
Ermita de Sant Jaume Sesoliveres és una construcció romànica del situada al municipi d'Igualada (Anoia).
Nou!!: Regla de sant Benet і Ermita de Sant Jaume Sesoliveres · Veure més »
Escola monàstica
Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.
Nou!!: Regla de sant Benet і Escola monàstica · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Regla de sant Benet і Església catòlica a França · Veure més »
Església de Vilar de Frades
Mestre João Vicente, fundador de l'Orde dels Lóios i del Convent de Vilar de FradesL'estampa prové de ''Galeria das ordens religiosas e militares desde a mais remota antiguidade até nossos dias adornada com muitas estampas'', d'autor desconegut, 1843. Canonge de l'Orde dels Lóios Detall del portal sud de la façana, en estil neoromànic, utilitzant vestigis del monestir originari -ací, una àguila, símbol de la congregació, alçant rèptil L'Església de Sâo Salvador de Vilar de Frares, també anomenada Església de Vilar de Frares i Església del Monestir dels Lóios, es troba a la muntanya Airó, al costat del marge esquerre del riu Cávado, a la freguesia d'Areias de Vilar, al municipi de Barcelos, districte de Braga, a Portugal.
Nou!!: Regla de sant Benet і Església de Vilar de Frades · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Regla de sant Benet і Família benedictina · Veure més »
Família cistercenca
La família cistercenca és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet segons les constitucions i reglaments propis de l'Orde del Cister.
Nou!!: Regla de sant Benet і Família cistercenca · Veure més »
Fèlix IV
Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.
Nou!!: Regla de sant Benet і Fèlix IV · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Regla de sant Benet і Francesc d'Assís · Veure més »
Francesca Romana
Francesca de Roma o Francesca Romana (Roma, 1384 - 1440) va ésser una vídua, després religiosa i fundadora de la comunitat de les Oblates de Santa Francesca Romana.
Nou!!: Regla de sant Benet і Francesca Romana · Veure més »
Fructuós de Braga
Fructuós (Toledo o el Bierzo, regne de Toledo, ca. 595 - Braga, 665) fou un monjo i bisbe de Braga, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Regla de sant Benet і Fructuós de Braga · Veure més »
Gennadi d'Astorga
Gennadi d'Astorga o del Bierzo (El Bierzo, Regne de Lleó, mitjan - Santiago de Peñalba, 936) va ésser un monjo benedictí, abat del monestir de monestir de San Pedro de los Montes, prop de Ponferrada, i bisbe d'Astorga entre 909 i 919.
Nou!!: Regla de sant Benet і Gennadi d'Astorga · Veure més »
Gerard de Salas
Gerard de Salas (Salas de Cadohn, Perigord, actual Lo Boisson de Cadonh, Dordonya, ca. 1055 - Abadia de Châtelliers, Chantecorps, Poitou-Charentes, 20 d'abril de 1120) fou un eremita i monjo benedictí, reformador de l'orde i fundador dels ordes de Cadonh i Dalon.
Nou!!: Regla de sant Benet і Gerard de Salas · Veure més »
Germà de Besançon
Antiga abadia de Baume-les-Dames, fundada pel sant i primer lloc del seu enterrament Germà de Besançon (Gàl·lia, - Grandifonte, 407?) fou bisbe de la ciutat de Vesontio (l'actual Besançon).
Nou!!: Regla de sant Benet і Germà de Besançon · Veure més »
Giròvag
Un dels gravats de la ''Dansa macabra'' d'Hans Holbein el Jove (1538) Els giròvags o monjos errants, eren certs monjos errants i rodamons, que viatjaven sense una destinació predeterminada, allotjant-se en els monestirs que anaven trobant pel camí.
Nou!!: Regla de sant Benet і Giròvag · Veure més »
Gotard de Hildesheim
Estàtua de Sant Gotard a Hildesheim. Timpà representant Crist, Sant Gotard i Sant Epifani de Pàvia a la basílica de Sant Godehard, a Hildesheim. Gotard de Hildesheim (c. 960, Reichersdorf, Baixa Baviera - 5 de maig de 1038, Hildesheim) fou bisbe de Hildesheim.
Nou!!: Regla de sant Benet і Gotard de Hildesheim · Veure més »
Guadamir
Guadamir fou bisbe de Vic des de com a mínim el 949 fins a la seva mort el 14 de juny del 957.
Nou!!: Regla de sant Benet і Guadamir · Veure més »
Guerau d'Orlhac
Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.
Nou!!: Regla de sant Benet і Guerau d'Orlhac · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Regla de sant Benet і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem de Balsareny
Guillem de Balsareny (Balsareny ~1020 -Ripoll, 1076) fou bisbe de Vic entre el 1046 i el 1075.
Nou!!: Regla de sant Benet і Guillem de Balsareny · Veure més »
Hàbit religiós
Lhàbit religiós és una vestimenta emprada pels ordes religiosos.
Nou!!: Regla de sant Benet і Hàbit religiós · Veure més »
Hidulf de Trèveris
Hidulf de Trèveris (612 - 11 de juliol de 707) fou un abat benedictí, fundador de l'Abadia de Moyenmoutier, bisbe de Trèveris.
Nou!!: Regla de sant Benet і Hidulf de Trèveris · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Regla de sant Benet і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Normandia
Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.
Nou!!: Regla de sant Benet і Història de Normandia · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Regla de sant Benet і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Regla de sant Benet і Història del cristianisme · Veure més »
Història del llibre
La història del llibre és una disciplina acadèmica que estudia sota diverses perspectives d'altres disciplines el llibre.
Nou!!: Regla de sant Benet і Història del llibre · Veure més »
Hora
L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.
Nou!!: Regla de sant Benet і Hora · Veure més »
Hugues de Payns
Hugues de Payns o de Payens (Payns?, c.1070 - Palestina, 24 de maig de 1136) Paganus amb el nom llatinitzat, va ser un noble i cavaller d'origen incert, molt probablement francès, es creu que de la Xampanya, conegut per ser un dels fundadors de l'orde del Temple i el seu primer gran mestre (1125-1136).
Nou!!: Regla de sant Benet і Hugues de Payns · Veure més »
Jean Mabillon
Jean Mabillon (Saint-Pierremont (Ardenes), 23 de novembre del 1632 - Saint-Germain-des-Prés (París), 27 de desembre del 1707) fou un monjo benedictí francès i un historiador considerat erudit al seu temps.
Nou!!: Regla de sant Benet і Jean Mabillon · Veure més »
Jesuats
Els jesuats o Frares Jesuats de San Jeroni era un institut religiós, creat cap al 1360 com a confraria de laics.
Nou!!: Regla de sant Benet і Jesuats · Veure més »
Joan Cassià
Cassià conegut com a Joannes Massiliensis o Joannes Eremita (c. 360 - c. 435) fou el principal teòric dels semipelagians i fundador de fraternitats monàstiques a l'Europa occidental.
Nou!!: Regla de sant Benet і Joan Cassià · Veure més »
Joan de Matera
Joan de Matera, nom seglar Giovanni Scalcione (Matera, c. 1070 - Foggia, 20 de juny de 1139) fou un monjo italià, fundador de l'Orde de Pulsano.
Nou!!: Regla de sant Benet і Joan de Matera · Veure més »
Joan de Meda
Joan de Meda o Giovanni Oldrati (Meda, c. 1100 - Rondineto, 26 de setembre de 1159) fou un prevere i monjo benedictí, reformador i fundador de l'Orde dels Humiliats.
Nou!!: Regla de sant Benet і Joan de Meda · Veure més »
Joan Gualbert
Joan Gualbert (Tavarnelle Val di Pesa, Toscana, 999 - 12 de juliol de 1073), també conegut com a Giovanni Gualbert o Gualberto, fou un monjo italià, abat de Vallombrosa i fundador de l'Orde de Vallombrosa.
Nou!!: Regla de sant Benet і Joan Gualbert · Veure més »
Joseph Vaissette
Joseph Vaissette (Gaillac, diòcesi d'Albi, 1685 - París, abadia de Saint-Germain-des-Prés, 10 d'abril de 1756) fou un religiós benedictí de la Congregació de Sant Maur i notable historiador occità.
Nou!!: Regla de sant Benet і Joseph Vaissette · Veure més »
Laudes
Les laudes (llatí per a «lloances») en la litúrgia catòlica de ritu llatí és la segona hora de l'ofici diví matinal, després de les matines.
Nou!!: Regla de sant Benet і Laudes · Veure més »
Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.
Nou!!: Regla de sant Benet і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa · Veure més »
Locució llatina
«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.
Nou!!: Regla de sant Benet і Locució llatina · Veure més »
Luitgarda d'Alamània
Luitgarda d'Alamània, nascuda vers 776, morta el 4 de juny de 800 a Tours, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, última esposa de Carlemany.
Nou!!: Regla de sant Benet і Luitgarda d'Alamània · Veure més »
Manel Gasch i Hurios
és un eclesiàstic, monjo, i abat de Montserrat des del 15 de setembre de 2021.
Nou!!: Regla de sant Benet і Manel Gasch i Hurios · Veure més »
Maur abat
Maur abat –o Maure o Mur; del llatí Maurus– (Itàlia, s. VI) va ésser el primer i principal deixeble de sant Benet de Núrsia junt amb sant Plàcid de Subiaco, i abat d'un monestir de l'orde.
Nou!!: Regla de sant Benet і Maur abat · Veure més »
Melitó de Canterbury
Mel·lit o Mel·lit de Canterbury, també anomenat Mel·litó, o Mellitus (mort el 24 d'abril del 624) va ser el primer bisbe de Londres, el tercer arquebisbe de Canterbury i un dels membres de la missió gregoriana enviada a Anglaterra per convertir els anglosaxons.
Nou!!: Regla de sant Benet і Melitó de Canterbury · Veure més »
Mequitar
Mequitar (Sivas, antiga Sebaste, Petita Armènia, 7 de febrer de 1676 - Venècia, Itàlia, 27 d'abril de 1749), nascut com a Petros Manuk o Manouk Petrosian, també esmentat com Mkhitar o Mekhitar (de l'armeni Մխիթար Սեբաստացի, "Mekhitar de Sebaste") fou un monjo de l'Església Catòlica Armènia, teòleg i erudit, que fundà l'Orde Mequitarista, orde monàstic inspirat per l'orde benedictí.
Nou!!: Regla de sant Benet і Mequitar · Veure més »
Monaquisme cristià
XVII), Institut d'Art de Dayton El monaquisme cristià és la pràctica religiosa dels cristians que segueixen un estil de vida ascètic i generalment apartada dedicat al culte cristià.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monaquisme cristià · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monestir · Veure més »
Monestir cartoixà
Isère (França), monestir fundador i seu de l'ordre. Una cartoixa o monestir cartoixà és un monestir de l'orde religiós de la Cartoixa.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monestir cartoixà · Veure més »
Monestir d'Alcobaça
El Monestir de Santa Maria d'Alcobaça, (en portuguès: Mosteiro de Santa Maria de Alcobaça) també coneguda com l'Abadia Real de Santa Maria d'Alcobaça o més simplement com el Monestir d'Alcobaça.Situada a Alcobaça a la Regió del Centre a Portugal.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monestir d'Alcobaça · Veure més »
Monestir de San Salvador de Celanova
El Monestir de San Salvador de Celanova fundat per Sant Rossend, l'any 936, és el principal monument de la vila de Celanova a la província d'Ourense.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monestir de San Salvador de Celanova · Veure més »
Monestir de San Xulián de Samos
El Monestir de San Xulián de Samos és un monestir medieval de l'orde dels benedictins que es troba al municipi de Samos (Lugo).
Nou!!: Regla de sant Benet і Monestir de San Xulián de Samos · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Monges Benedictines
Les monges benedictines són religioses de vots solemnes, que formen part d'un orde monàstic dedicat a la vida contemplativa i que forma la branca femenina de l'Orde de Sant Benet.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monges Benedictines · Veure més »
Monges Cistercenques
Les cistercenques, cistelleres o bernadines són religioses de vots solemnes, que formen un orde monàstic femení, branca de l'Orde del Cister.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monges Cistercenques · Veure més »
Monges Cistercenques de l'Estricta Observança
Les Cistercenques de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Monialium Cisterciensium Strictioris Observantiae, conegudes com a Trapenques, són un orde religiós monàstic femení, branca femenina dels Trapencs.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monges Cistercenques de l'Estricta Observança · Veure més »
Monges Vallombrosanes
Les Monges Benedictines Vallombrosanes constitueixen la branca femenina de l'Orde de Vallombrosa o Congregació Benedictina de Vallombrosa.
Nou!!: Regla de sant Benet і Monges Vallombrosanes · Veure més »
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Nou!!: Regla de sant Benet і Montserrat · Veure més »
Oblates de Santa Francesca Romana
Les Oblates de Santa Francesca Romana (en llatí Congregatio Oblatarum Turris Speculorum) són una congregació religiosa de germanes, fundada per santa Francesca Romana (1384-1440).
Nou!!: Regla de sant Benet і Oblates de Santa Francesca Romana · Veure més »
Oficis vils i mecànics
Els oficis vils i mecànics eren els artesanals o manuals, incompatibles amb la noblesa, en la societat feudal i de l'Antic Règim.
Nou!!: Regla de sant Benet і Oficis vils i mecànics · Veure més »
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde (religió) · Veure més »
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde Camaldulès · Veure més »
Orde Cistercenc de l'Estricta Observança
L’Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiæ, és un orde monàstic catòlic, sorgit d'una reforma observant de l'Orde del Cister iniciada per Armand Jean Le Bouthillier de Rancé a mitjan.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde Cistercenc de l'Estricta Observança · Veure més »
Orde d'Avís
LOrde d'Avís fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat cap al 1166 amb el nom d’Orde d'Évora, nom que mantingué fins al 1211, quan en pren el nou.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde d'Avís · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Calatrava · Veure més »
Orde de Cava
L'Orde de Cava, estrictament Congregació de Cava de' Tirreni, en llatí Ordo Cavensis, era un orde monàstic que volia tornar al rigor original de la Regla de Sant Benet, formant part, tot i que era autònom, de l'orde benedictí.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Cava · Veure més »
Orde de Chalais
LOrde de Chalais va ésser un orde monàstic de tipus semieremític.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Chalais · Veure més »
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Cluny · Veure més »
Orde de Crist
LOrde de Crist fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat el 1319 pel papa Joan XXII a instància del rei Dionís I de Portugal amb el nom d'Orde de Nostre Senyor Jesucrist, com a continuador i successor de l'Orde del Temple, extingit el 1312.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Crist · Veure més »
Orde de Fontevrault
LOrde de Fontevrault és un orde monàstic, fundat per Robert d'Arbrissel en 1100 que va existir fins al 1792.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Fontevrault · Veure més »
Orde de Monte Oliveto
Els Olivetans són els religiosos que pertanyen a l'actual Congregació Benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto, anomenada abans Orde de Monte Oliveto.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Monte Oliveto · Veure més »
Orde de Montevergine
Per a altres agrupacions amb el nom de Guillemites vegeu: Guillemites (desambiguació) L'Orde de Montevergine, estrictament Congregació de Montevergine de l'Orde de Sant Benet, era un orde monàstic que volia tornar al rigor original de la Regla de Sant Benet, formant part, tot i que era autònom, de l'orde benedictí.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Montevergine · Veure més »
Orde de Pulsano
LOrde dels Eremites de Pulsano o dels Pulsanencs fou un orde monàstic amb components de vida eremítica dels monjos, que seguia la Regla de Sant Benet observada amb el màxim rigor.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Pulsano · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde de Sant Columbà
L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Sant Columbà · Veure més »
Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir
L'Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir o Sacre Militar Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir fou un orde militar dinàstic fundat al Gran Ducat de Toscana en 1561 per Cosme I de Mèdici, primer gran duc.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir · Veure més »
Orde de Sant Sulpici
LOrde de Sant Sulpici fou un orde monàstic fundat per Raül de La Futaie cap al 1112 i que va existir fins al final del.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Sant Sulpici · Veure més »
Orde de Santa Clara
Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Santa Clara · Veure més »
Orde de Savigny
L'Orde de Savigny era un orde monàstic fundat el 1105 a l'abadia de Savigny (Normandia) per Vidal de Savigny.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Savigny · Veure més »
Orde de Tiron
LOrde de Tiron era un orde monàstic fundat el 1109 a Thiron-Gardais (Eure-et-Loir, Centre) per Bernat d'Abbeville.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Tiron · Veure més »
Orde de Vallombrosa
L'Orde de Vallombrosa o Congregació Benedictina de Vallombrosa és un orde monàstic fundat a Vallombrosa (Toscana), el 1039 per sant Joan Gualbert, com a reforma observant de l'orde benedictí i avui integrada en aquest orde com a congregació.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde de Vallombrosa · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Florians
LOrde dels Florians o Orde de Sant Joan de la Flor, en llatí Ordo Floriacensis, va ésser un orde monàstic da la família cistercenca, que aspirava a una vida més mística, contemplativa i rigorosa de l'observança cistercenca.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde dels Florians · Veure més »
Orde dels Humiliats
LOrde dels Humiliats fou un orde monàstic, originat en un moviment religiós laic de tendència espiritualista, nascut a Llombardia al.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde dels Humiliats · Veure més »
Orde Mequitarista
LOrde Mequitarista, en llatí: Ordo Mechitaristarum, Monachorum Armenorum sub Regula Sancti Benedicti (en armeni Մխիթարեան), és un orde monàstic catòlic, fundat enl 1700 pel monjo armeni Mequitar.
Nou!!: Regla de sant Benet і Orde Mequitarista · Veure més »
Ordes de Cadonh i Dalon
L'Orde de Cadonh o Orde de la Gran Selva (en llatí Ordo Caduini) i l’Orde de Dalon, foren dos ordes monàstics fundats el 1114 com a reforma de l'Orde de Sant Benet, formats pels monestirs dependents, respectivament, de l'Abadia de Cadonh (Dordonya, Aquitània) i l'Abadia de Dalon (Sent Trían, Dordonya). Els dos foren fundats per Gerard de Sales. El primer va subsistir fins al 1160, quan els últims monestirs de l'orde, com Vieux Châtelliers, s'integraren a l'Orde del Cister, procés que havia començat el 1119, quan Cadonh mateix ho va fer. Tots els monestirs de l’Orde de Dalon passaren al Cister en 1162.
Nou!!: Regla de sant Benet і Ordes de Cadonh i Dalon · Veure més »
Otmar de Sankt Gallen
Otmar de Sankt Gallen (Sankt Gallen?, ca. 689 - Werd, llac Constança, ca. 759) va ser un monjo benedictí, primer abat de l'abadia de Sant Gal.
Nou!!: Regla de sant Benet і Otmar de Sankt Gallen · Veure més »
Pere de Barco
Pedro del Barco (El Barco de Ávila, província d'Àvila, ca. 1080 - 1 de novembre de 1155) fou un eremita i eclesiàstic d'Àvila.
Nou!!: Regla de sant Benet і Pere de Barco · Veure més »
Petronax
L'Abadia de Montecassino Petronax (Brescia, Llombardia, ca. 670 - Abadia de Montecassino, Laci, 7 de maig del 747) fou un monjo benedictí, abat de Montecassino.
Nou!!: Regla de sant Benet і Petronax · Veure més »
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Nou!!: Regla de sant Benet і Pius IV · Veure més »
Pregària, meditació i contemplació en el cristianisme
Francesc d'Assís va promoure la pregària de contemplació enmig de la natura. La pregària ha estat una part essencial del cristianisme des dels seus primers dies.
Nou!!: Regla de sant Benet і Pregària, meditació i contemplació en el cristianisme · Veure més »
Presqu'île
Plaça des Terreaux, al nord de Presqu'île. Plaça Bellecour. La Presqu’île (en francès literalment una combinació de les paraules "presque" (gairebé) i "île" (illa) és el centre de Lió, França. S'estén des dels peus del turó de la Croix-Rousse fins a la confluència dels rius Roine i Saona, abastant el 1er i 2n arrondissement. La Presqu'île està classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1999.
Nou!!: Regla de sant Benet і Presqu'île · Veure més »
Raül de La Futaie
Raül de La Futaie (Bretanya, segona meitat del s. XI - Abadia de Notre-Dame du Nid-au-Merle, Saint-Sulpice-la-Forêt, Bretanya, 16 d'agost de 1129) fou un monjo i eremita, fundador de l'Orde de Sant Sulpici, orde monàstic de la família benedictina.
Nou!!: Regla de sant Benet і Raül de La Futaie · Veure més »
Regla monàstica
Les regles monàstiques són les regles per les quals es regeixen els ordes monàstics (monàstic fa referència al monacat, la condició dels monjos i els seus monestirs històricament fundats al desert, en entorns allunyats del món), però també altres ordes religiosos com els ordes conventuals o ordes mendicants (les dels frares i els seus convents, històricament fundats en entorns urbans, amb major o menor grau de cloenda), i en general s'utilitzen en l'anomenada vida consagrada i en les institucions del clergat regular.
Nou!!: Regla de sant Benet і Regla monàstica · Veure més »
Retaule de Sant Lluc
El retaule de Sant Lluc (en italià: Polittico di San Luca) és un retaule políptic de pintura sobre taula del pintor renaixentista Andrea Mantegna.
Nou!!: Regla de sant Benet і Retaule de Sant Lluc · Veure més »
Retaule del Conestable
El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona.
Nou!!: Regla de sant Benet і Retaule del Conestable · Veure més »
Revista Montserratina
La Revista Montserratina és una publicació mensual redactada pels monjos de Montserrat, durant els anys 1907 a 1917, iniciada durant l'abadiat de Josep Deàs i Villar (1837-1921), a iniciativa seva.
Nou!!: Regla de sant Benet і Revista Montserratina · Veure més »
Ritu hispà
Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.
Nou!!: Regla de sant Benet і Ritu hispà · Veure més »
Saint Joseph's Abbey
Labadia de Saint Joseph és un monestir catòlic de lOrdre Cistercenca de l'Estricta Observança (O. C. S. O.), popularment coneguda com a Orde de la Trapa o trapencs, situat a Spencer, Massachusetts.
Nou!!: Regla de sant Benet і Saint Joseph's Abbey · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Regla de sant Benet і Sant · Veure més »
Sant Benet
* Biografies.
Nou!!: Regla de sant Benet і Sant Benet · Veure més »
Sant Pau del Camp
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.
Nou!!: Regla de sant Benet і Sant Pau del Camp · Veure més »
Sant Pere de Graudescales
Sant Pere de Graudescales és una església romànica situada a la petita Valldora a la falda oriental dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora, solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural, al municipi de Navès.
Nou!!: Regla de sant Benet і Sant Pere de Graudescales · Veure més »
Santa María de Valbuena
Santa María de Valbuena és un monestir cistercenc al municipi de Valbuena de Duero, a la província de Valladolid de la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Regla de sant Benet і Santa María de Valbuena · Veure més »
Santa Maria de Gerri
El monestir de Santa Maria de Gerri està situat a la vila de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic municipi de Gerri de la Sal.
Nou!!: Regla de sant Benet і Santa Maria de Gerri · Veure més »
Santa Maria de la Garriga
Santa Maria de la Garriga és l'antiga església conventual del priorat i granja benedictins de la Garriga, actualment conegut com a Mas de la Garriga, en el terme comunal de Ribesaltes, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).
Nou!!: Regla de sant Benet і Santa Maria de la Garriga · Veure més »
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Nou!!: Regla de sant Benet і Santa Maria de Lavaix · Veure més »
Santa Maria de les Franqueses
El Monestir de Santa Maria de les Franqueses és un bé patrimonial localitzat al municipi de Balaguer, declarat bé cultural d'interès nacional el 17 de 12 desembre de 1984.
Nou!!: Regla de sant Benet і Santa Maria de les Franqueses · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Regla de sant Benet і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Santuccia Terrebotti
Santuccia Terrebotti o Carabotti (Gubbio, Úmbria, ca. 1237 - Roma, 1305) fou una monja benedictina, que reformà l'orde femení amb la congregació observant de les Serventes de Maria o Santucce.
Nou!!: Regla de sant Benet і Santuccia Terrebotti · Veure més »
Scriptorium
Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.
Nou!!: Regla de sant Benet і Scriptorium · Veure més »
Segolena de Troclar
Segolena de Troclar (segle VII) fou una religiosa occitana, primera abadessa del monestir de Troclar, prop de Lagrave a l'Albigès.
Nou!!: Regla de sant Benet і Segolena de Troclar · Veure més »
Serventes de Maria (Santucce)
La Congregació Benedictina de les Serventes de Maria o Orde de les Santucce fou un orde monàstic femení, fundat el 1265 a Gubbio (Úmbria) per Santuccia Terrebotti i amb difusió a les regions del centre d'Itàlia.
Nou!!: Regla de sant Benet і Serventes de Maria (Santucce) · Veure més »
Silvestre Guzzolini
Silvestro Guzzolini (Osimo, ca. 1177 - Fabriano, 26 de novembre de 1267) va ser un eremita i abat italià benedictí, fundador de la Congregació Benedictina dels Silvestrins.
Nou!!: Regla de sant Benet і Silvestre Guzzolini · Veure més »
Silvestrins
LOrde dels Silvestrins (actualment congregació dins l'Orde de Sant Benet com a Congregació Benedictina Silvestrina) o Orde de Montefano és una congregació religiosa benedictina, nascuda com a orde monàstic que seguia la Regla de Sant Benet.
Nou!!: Regla de sant Benet і Silvestrins · Veure més »
Soldat de Crist
Els templers són un exemple paradigmàtic de ''Milites Christi''. Un soldat de Crist - en llatí Miles Christi (miles -militar, soldat - i Christi -de Crist-) o és una idea teològica que apareix al llarg de la història del cristianisme i que uneix, aparentment de forma contradictòria, el fet guerrer i el fet espiritual.
Nou!!: Regla de sant Benet і Soldat de Crist · Veure més »
Tigrídia d'Oña
Tigrídia d'Oña (Covarrubias?, Burgos, ca. 996 - Oña, abans de 1030) fou una infanta de Castella, filla del comte Sanç I Garcia de Castella.
Nou!!: Regla de sant Benet і Tigrídia d'Oña · Veure més »
Valcand
Valcand, Valcandus Tungrensis, Walcand o Walcaud (- 831) fou bisbe de Lieja de 810 fins a la seva mort.
Nou!!: Regla de sant Benet і Valcand · Veure més »
Valeric de Leuconay
Valeric de Leuconay o Valeri -del llatí Walaricus o Galaricus- (Alvèrnia, ~565 - Saint-Valery-sur-Somme, 12 de desembre de 622) fou un monjo i abat columbanià.
Nou!!: Regla de sant Benet і Valeric de Leuconay · Veure més »
Vandregisil de Fontenelle
Vandregisil de Fontenelle, en francès Wandrille, anomenat també Wandó (en llatí Wandregisil, del germànic Wandergisel, és a dir «company de camí» ») (prop de Verdun, Regne Franc ~600 - Saint-Wandrille-Rançon, 22 de juliol del 668), fou un monjo, fundador de l'abadia de Fontenelle.
Nou!!: Regla de sant Benet і Vandregisil de Fontenelle · Veure més »
Vicenç de Montes
Vicenç del Bierzo o de Montes (Regne de Lleó?, segona meitat del segle IX - San Pedro de Montes, post. 919), va ésser un monjo benedictí, abat del monestir de monestir de San Pedro de los Montes, prop de Ponferrada, a la comarca d'El Bierzo.
Nou!!: Regla de sant Benet і Vicenç de Montes · Veure més »
Vidal de Savigny
Vidal de Savigny, de Mortain o de Tierceville (Tierceville, Normandia, ca. 1050 - Savigny, 1119 o 1122) va ésser un religiós normand, fundador de l'Orde de Savigny, orde monàstic de la família benedictina.
Nou!!: Regla de sant Benet і Vidal de Savigny · Veure més »
Vivina de Groot-Bijgaarden
Vivina de Groot-Bijgaarden, nascuda vers el 1103 a Oisy (avui Oisy-le-Verger, al Pas-de-Calais) i traspassada el 17 de desembre de 1170 a Groot-Bijgaarden (Flandes, prop de Brussel·les) va ser una eremita, monja benedictina.
Nou!!: Regla de sant Benet і Vivina de Groot-Bijgaarden · Veure més »
Vot de silenci
El vot de silenci és una pràctica piadosa o de penitència, però que no constitueix un dels vots monàstics (els tres vots de pobresa, obediència i castedat).
Nou!!: Regla de sant Benet і Vot de silenci · Veure més »
Vot religiós
Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.
Nou!!: Regla de sant Benet і Vot religiós · Veure més »
Wolfgang de Ratisbona
Wolfgango, o Volfang o Wolfang (Pfulligen, Suàbia, 924 - Pupping, Àustria, 31 d'octubre de 994) va ser un monjo benedictí; es formà a Reichenau i a Würzburg i fou monjo a Einsiedeln i bisbe de Ratisbona (972), hi organitzà el bisbat i la vida monàstica.
Nou!!: Regla de sant Benet і Wolfgang de Ratisbona · Veure més »
Zacarías Santamaría Aramendía
Zacarías Santamaría Aramendía (Oteiza de la Solana, Navarra, 10 de juny de 1897 - Monasterio de Santa María la Real de la Oliva, Carcastillo, 20 d'agost de 1986) fou un monjo i místic navarrès.
Nou!!: Regla de sant Benet і Zacarías Santamaría Aramendía · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ora et labora, Regla benedictina, Regla de Sant Benet.
