Taula de continguts
16 les relacions: Axioma, Demostració (matemàtiques), El que la tortuga va dir a Aquil·les, Lògica modal, Modus ponendo ponens, Modus tollendo tollens, MPT, MTP, Proposició (lògica), Raonament deductiu, Regla, Sil·logisme, Sil·logisme hipotètic, Sistema formal, Teorema, Teoria de la demostració.
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Regla d'inferència і Axioma
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Veure Regla d'inferència і Demostració (matemàtiques)
El que la tortuga va dir a Aquil·les
El que la tortuga va dir a Aquil·les (en anglès: What the Tortoise Said to Achilles) és un dialeg escrit per Lewis Carroll el 1895 per a la revista filosòfica Mind.
Veure Regla d'inferència і El que la tortuga va dir a Aquil·les
Lògica modal
La lògica modal és un sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals.
Veure Regla d'inferència і Lògica modal
Modus ponendo ponens
En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.
Veure Regla d'inferència і Modus ponendo ponens
Modus tollendo tollens
En lògica, el modus tollendo tollens (en llatí, 'mode que negant nega'), també anomenat modus tollens i generalment abreujat com a MTT o MT, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus tollens podria ser: Una altra manera de presentar el modus tollens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüents.
Veure Regla d'inferència і Modus tollendo tollens
MPT
* Maccabi Petah Tikva FC, club de futbol amb seu a la ciutat de Pétah Tiqvà (Israel).
Veure Regla d'inferència і MPT
MTP
* Moviment per la Tolerància i el Progrés, partit polític de Burkina Faso.
Veure Regla d'inferència і MTP
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Veure Regla d'inferència і Proposició (lògica)
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Veure Regla d'inferència і Raonament deductiu
Regla
* Regla monàstica, conjunt dels preceptes en els ordes religiosos que han d'observar el seu membres.
Veure Regla d'inferència і Regla
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Veure Regla d'inferència і Sil·logisme
Sil·logisme hipotètic
En lògica s'anomena sil·logisme hipotètic aquell tipus de sil·logisme o més aviat regla d'inferència que en la seva expressió planteja un cas hipotètic, per la qual cosa pot tenir termes vàlids o no.
Veure Regla d'inferència і Sil·logisme hipotètic
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Veure Regla d'inferència і Sistema formal
Teorema
editor.
Veure Regla d'inferència і Teorema
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.