Accés més ràpid que el navegador!
4 les relacions: L'anell dels Nibelungs, Peter Grimes, The Rape of Lucretia, Tristan und Isolde.
L'anell dels Nibelungs
L'anell del Nibelungs (originalment en alemany; Der Ring des Nibelungen) és una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, particularment de les sagues islandeses, en particular la Saga dels volsungs, i només parcialment en el Nibelungenlied (només la primera part del poema, usada en Götterdämmerung).
Nou!!: Reginald Goodall і L'anell dels Nibelungs · Veure més »
Peter Grimes
Peter Grimes, op.
Nou!!: Reginald Goodall і Peter Grimes · Veure més »
The Rape of Lucretia
The Rape of Lucretia (en anglès, La violació de Lucrècia) és una òpera en dos actes del compositor Benjamin Britten, sobre un llibret de Ronald Duncan basat en Le viol de Lucrèce d'André Obey, inspirada al seu torn en el cèlebre poema de Shakespeare.
Nou!!: Reginald Goodall і The Rape of Lucretia · Veure més »
Tristan und Isolde
Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.
