Taula de continguts
17 les relacions: Ciril i Metodi, Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, Cristianització de Bulgària, Dinastia carolíngia, Escriptura eslava precristiana, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Gran Moràvia, Història d'Eslovàquia, Història de Txèquia, Història del cristianisme, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Orient, Marca de Caríntia, Svatopluk I, 24 de maig.
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Ciril i Metodi
Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats
La conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, també coneguda com la conquesta hongaresa o presa de terres hongaresa (en hongarès, honfoglalás: 'conquesta de la pàtria'), va ser una sèrie d'esdeveniments històrics que va culminar amb l'establiment del poble hongarès a l'Europa central al final del i principis del.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats
Cristianització de Bulgària
Els búlgars preguen a Déu perquè se'n vagi la fam. La cristianització de Bulgària va ser el procés pel qual en el la Bulgària medieval es va convertir al cristianisme.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Cristianització de Bulgària
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Dinastia carolíngia
Escriptura eslava precristiana
Lescriptura eslava precristiana és un suposat sistema d'escriptura (possiblement rúnic), que pot haver estat utilitzat pels antics eslaus abans de la seva cristianització durant la missió de Ciril i Metodi i la creació dels alfabets glagolític i ciríl·lic.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Escriptura eslava precristiana
França Mitjana
Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і França Mitjana
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і França Occidental
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і França Oriental
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Gran Moràvia
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Història d'Eslovàquia
Història de Txèquia
(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Història de Txèquia
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Història del cristianisme
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Imperi Carolingi
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Imperi Romà d'Orient
Marca de Caríntia
X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Marca de Caríntia
Svatopluk I
Svatopluk I (o Sventopluk) (830?-894), inicialment governador del Principat de Nitra, va dirigir la revolució que va enderrocar al seu oncle Ratislau I i es va convertir en el segon rei de Gran Moràvia.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і Svatopluk I
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Rastislau I de la Gran Moràvia і 24 de maig
També conegut com Rastislav I de Moràvia, Rastislav I de la Gran Moràvia.