Accés més ràpid que el navegador!
137 les relacions: Adolfo Salazar Castro, Alejandro Pidal y Mon, Alonso Zamora Vicente, Amado Alonso, Antoni Brusi i Ferrer, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maria Badia i Margarit, Antoni Maura i Montaner, Antonio Rodríguez Villa, Antonio Rodríguez-Moñino, Antonio Tovar Llorente, Art asturià, Associació Internacional d'Hispanistes, Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, Atles Lingüístic del Domini Català, Aurelio Macedonio Espinosa, Avinguda de Ramón Menéndez Pidal, Álvaro Galmés de Fuentes, Ángel Rosenblat, Banda morisca, Benasquès, Blas Cabrera Felipe, Cambra Santa, Cançó de dona, Cantar de mio Cid, Cantar de Roncesvalles, Canvi fonètic «f → h» del castellà, Carmen Campidoctoris, Castellà, Catalanitat de Cristòfor Colom, Catalanitat de La Celestina, Cementiri de San Justo, Chamartín de la Rosa, Constantino Cabal, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Cristòfor Colom, Cristóbal Pérez Pastor, Cronologia de la repressió del català, Damià Isern i Marcó, Dámaso Alonso, Diego Catalán Menéndez Pidal, Domingo Barnés Salinas, Editorial Calpe, Emirat de Mawrur, Enciclopedia Lingüística Hispánica, Eonaviego, Erromantzatua, Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma, Espanyolisme, Estat nació, ..., Ezio Levi, Fons de Música Tradicional de la Institució Milà i Fontanals, Fons Serra i Pagès, Formatge, Funes (Navarra), Galegofòbia, Generació del 27, Generació del 98, Gerold Hilty, Glosas Emilianenses, Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri, Gregorio Marañón y Posadillo, Guillermo Carnero Arbat, Henri Collet, Història del nacionalisme basc, Història del País Basc, Historiografia, Hornachos, I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Instituto Internacional de Madrid, Isabel d'Aragó i de Castella, Jesús Lalinde Abadia, Jimena Menéndez-Pidal Goyri, Joan Coromines i Vigneaux, José Alemany y Bolufer, José María Jover Zamora, José María Soler García, Josefa Úriz Pi, Juan Menéndez Pidal, Junta per a l'Ampliació d'Estudis, La Corunya, Literatura aragonesa, Literatura castellana, Llegenda negra espanyola, Llengües occitanoromàniques, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Luis Díez del Corral, Manuel de Terán Álvarez, Manuel Sanchis i Guarner, Maracena, María Josefa Canellada, María Teresa León, Marcel Bataillon, Maria Goyri, Martí l'Humà, Menéndez, Menéndez Pidal, Mester de joglaria, Miguel Artola Gallego, Mirandès, Nacionalisme basc, Navarrès-aragonès, Nicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero, Origen de Cristòfor Colom, Palau dels Ducs de Pastrana, Parla sayaguesa, Parlars ribagorçans, Pasiego, Pont Blau, Premi Nacional d'Investigació Ramón Menéndez Pidal, Rafael Altamira i Crevea, Rafael Lapesa Melgar, Reial Acadèmia Espanyola, Revista de Filología Española, Romance de don Gaiferos, Romanització d'Hispània, Serranilla, Setge de Barbastre (1064), Simbologia del franquisme, Société Rencesvals, Societat de lingüística romànica, Taifa de Ronda, Tomás Navarro Tomás, Toponímia, Trobador, Universitat Complutense de Madrid, Universitat Internacional Menéndez Pelayo, Víctor Balaguer i Cirera, Vicent Enrique i Tarancón, Villena, Walter Starkie, Wilhelm Meyer-Lübke, Zaida (muller d'Alfons VI), 13 de març, 14 de novembre, 1869, 1968. Ampliar l'índex (87 més) »
Adolfo Salazar Castro
Adolfo Salazar Castro (Madrid, Espanya, 6 de març de 1890 - Ciutat de Mèxic, 1 d'octubre de 1958) fou un compositor, escriptor, crític musical, periodista, historiador i musicògraf espanyol.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Adolfo Salazar Castro · Veure més »
Alejandro Pidal y Mon
Alejandro Pidal y Mon (Madrid, 26 d'agost de 1846 - Madrid, 19 d'octubre de 1913) va ser un polític i acadèmic espanyol.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Alejandro Pidal y Mon · Veure més »
Alonso Zamora Vicente
Alonso Zamora Vicente (Madrid, 1 de febrer de 1916 - id. 14 de març de 2006) va ser un dels filòlegs, dialectòlegs i lexicògrafs més importants de la llengua espanyola.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Alonso Zamora Vicente · Veure més »
Amado Alonso
Amado Alonso (Lerín, Navarra, 13 de setembre de 1896 — Arlington, Massachusetts, 26 de maig de 1952) fou un poeta i filòleg, conegut per les seves aportacions al corrent crític de l'estilística, amb influències de l'estructuralisme lingüístic.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Amado Alonso · Veure més »
Antoni Brusi i Ferrer
fou un periodista català, propietari i director del Diari de Barcelona.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Antoni Brusi i Ferrer · Veure més »
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »
Antoni Maria Badia i Margarit
Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Antoni Maria Badia i Margarit · Veure més »
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Antoni Maura i Montaner · Veure més »
Antonio Rodríguez Villa
Antonio Rodríguez Villa (Madrid, 17 de gener de 1843 – Madrid, 3 de maig de 1912) va ser un arxiver, historiador, heraldista, genealogista i escriptor espanyol.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Antonio Rodríguez Villa · Veure més »
Antonio Rodríguez-Moñino
Antonio Rodríguez-Moñino (Calzadilla de los Barros, Badajoz, 14 de març de 1910 - Madrid, 1970) fou un erudit, bibliògraf i filòleg espanyol.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Antonio Rodríguez-Moñino · Veure més »
Antonio Tovar Llorente
Antonio Tovar Llorente (Valladolid, 17 de maig de 1911 - Madrid, 14 de desembre de 1985) fou un filòleg, lingüista, historiador i professor universitari espanyol.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Antonio Tovar Llorente · Veure més »
Art asturià
Església de Santa María del Naranco L'art asturià o preromànic asturià és un estil artístic englobat dins el preromànic, localitzat a la península Ibèrica a la zona adjacent a la mar Cantàbrica que va quedar lliure de l'ocupació musulmana a finals del.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Art asturià · Veure més »
Associació Internacional d'Hispanistes
L'Associació Internacional d'Hispanistes (en castellà i oficialment Asociación Internacional de Hispanistas, AIH) es va fundar a Oxford el 1962 per a promoure l'estudi i l'ensenyament de les llengües i de les literatures hispàniques.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Associació Internacional d'Hispanistes · Veure més »
Atlas Lingüístico de la Península Ibérica
LAtlas lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) és el primer atles lingüístic d'abast supraestatal que es feu a la Península Ibèrica i que dissortadament roman gairebé inèdit avui (només se n'ha publicat un volum fins ara).
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Atlas Lingüístico de la Península Ibérica · Veure més »
Atles Lingüístic del Domini Català
LAtles lingüístic del domini català (ALDC) és una obra iniciada per un equip d'investigadors dirigits per Joan Veny, que esdevé posteriorment un projecte de l'Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Atles Lingüístic del Domini Català · Veure més »
Aurelio Macedonio Espinosa
fou un lingüista i folklorista d’àmbit hispànic, professor a la Universitat de Stanford.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Aurelio Macedonio Espinosa · Veure més »
Avinguda de Ramón Menéndez Pidal
Estació d'Autobusos. L'avinguda de Ramón Menéndez Pidal o més habitualment avinguda de Menéndez Pidal és una via urbana de València.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Avinguda de Ramón Menéndez Pidal · Veure més »
Álvaro Galmés de Fuentes
Álvaro Galmés de Fuentes (Madrid, 11 de novembre de 1924 - 5 de febrer de 2003) fou un filòleg, dialectòleg i arabista espanyol.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Álvaro Galmés de Fuentes · Veure més »
Ángel Rosenblat
Ángel Rosenblat Frajman (originalment Jankiel Rozenblit, Węgrów, Polònia, 9 de desembre de 1902—Caracas, 11 de setembre de 1984) va ser un filòleg, assagista i hispanista jueu veneçolà d'origen polonès.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Ángel Rosenblat · Veure més »
Banda morisca
Regne de Granada. Zahara de la Sierra, enclavament de la Serralada de Cadis conquistat per Castella el 1407. La Banda morisca va ser un territori fronterer de la Corona de Castella, situat entre el regne nazarita de Granada i l'Andalusia reconquistada, formada pels regnes cristians de Jaén, Còrdova i Sevilla.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Banda morisca · Veure més »
Benasquès
El benasquès o benasqués és un dialecte de transició propi de la Vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Benasquès · Veure més »
Blas Cabrera Felipe
Blas Cabrera y Felipe (Arrecife, Lanzarote, 20 de maig de 1878 - Mèxic DF, 1 d'agost de 1945) va ser un físic canari, considerat un dels científics espanyols més importants de la història.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Blas Cabrera Felipe · Veure més »
Cambra Santa
La Cambra Santa és un edifici situat dins del conjunt de la Catedral d'Oviedo, a Astúries.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Cambra Santa · Veure més »
Cançó de dona
La cançó de dona és un tipus de lírica medieval amb algun tret especial.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Cançó de dona · Veure més »
Cantar de mio Cid
El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz ''el Campeador''.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Cantar de mio Cid · Veure més »
Cantar de Roncesvalles
El Cantar de Roncesvalles és un poema èpic escrit en castellà medieval amb trets de romanç navarroaragonès compost possiblement entre 1225 i 1250.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Cantar de Roncesvalles · Veure més »
Canvi fonètic «f → h» del castellà
El canvi fonètic «f → h» és un fenomen consistent en el fet que, en certes condicions fonològiques, la f- inicial llatina es convertí en una h- aspirada que després desaparegué en les varietats estàndard del castellà, tot i que se'n conserva la pronunciació per a algunes paraules en diversos dialectes, sobretot en bona part d'Andalusia, Extremadura i Hispanoamèrica (i també es manté en els dialectes orientals de l'asturià, així com en el càntabre i l'extremeny).
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Canvi fonètic «f → h» del castellà · Veure més »
Carmen Campidoctoris
El Carmen Campidoctoris és un poema escrit en llatí.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Carmen Campidoctoris · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Castellà · Veure més »
Catalanitat de Cristòfor Colom
La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »
Catalanitat de La Celestina
La catalanitat de La Celestina és una tesi que defensa l'investigador i filòleg Jordi Bilbeny segons la qual La Celestina, obra pretesament pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui es coneix seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època que feu desaparèixer l'original català.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Catalanitat de La Celestina · Veure més »
Cementiri de San Justo
Tomba de Mariano José de Larra i Ramón Gómez de la Serna al cementiri de San Justo. El cementiri de San Justo, el nom complet del qual és el de cementiri de la Sacramental de San Justo, San Millán i Santa Cruz, a Madrid, Espanya, és un cementiri que segueix actiu en l'actualitat, separat per una tàpia del Cementiri de San Isidro, que al principi es va dir de San Pedro i San Andrés.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Cementiri de San Justo · Veure més »
Chamartín de la Rosa
Chamartín el 1900. Terme de Chamartín el 1885. Palauet de Louis Gilhou (Carrer de Platerías, 2). Convent de las Reparadoras, a l'avinguda (antiga carretera) de Burgos. Chamartín de la Rosa fou una vila i municipi al nord de Madrid, on avui dia hi hauria els districtes de Chamartín (districte de Madrid), Tetuán i la part nord de Ciudad Lineal, coneguda com a Pinar de Chamartín.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Chamartín de la Rosa · Veure més »
Constantino Cabal
Constantino Cabal (Oviedo, 1877 - 1967).
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Constantino Cabal · Veure més »
Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Cristòfor Colom · Veure més »
Cristóbal Pérez Pastor
Cristóbal Pérez Pastor (Tobarra, Albacete, 1842 – Horche, Guadalajara, 21 d'agost de 1908) fou un religiós polígraf i bibliògraf espanyol.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Cristóbal Pérez Pastor · Veure més »
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Cronologia de la repressió del català · Veure més »
Damià Isern i Marcó
Damià Isern i Marcó (Palma, Mallorca, 1852- Ciempozuelos Comunitat de Madrid, 27 d'octubre de 1914) va ser un escriptor i assagista mallorquí, teòric del regeneracionisme espanyol, neo-tomista i tradicionalista catòlic.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Damià Isern i Marcó · Veure més »
Dámaso Alonso
Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrid, 3 d'octubre de 1898 – 25 de gener de 1990) fou un literat i filòleg espanyol, Premi Miguel de Cervantes de 1978.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Dámaso Alonso · Veure més »
Diego Catalán Menéndez Pidal
Diego Catalán Menéndez-Pidal (Madrid, 16 de setembre de 1928 - Madrid, 9 d'abril de 2008) fou un filòleg i investigador espanyol.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Diego Catalán Menéndez Pidal · Veure més »
Domingo Barnés Salinas
fou un polític i pedagog espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la Segona República Espanyola.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Domingo Barnés Salinas · Veure més »
Editorial Calpe
La Compañía Anónima de Librería y Publicaciones Españolas (CALPE) va ser una empresa editora espanyola fundada per Nicolás María de Urgoiti al juny de 1918.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Editorial Calpe · Veure més »
Emirat de Mawrur
LEmirat de Mawrur o Taifa de Morón fou un petit estat que va nàixer cap a 1014, arran la desintegració del Califat de Còrdova.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Emirat de Mawrur · Veure més »
Enciclopedia Lingüística Hispánica
Enciclopedia Lingüística Hispànica (ELH) és una obra miscel·lània editada entre el 1960 i el 1967 pel CSIC sota la direcció de Manuel Alvar López i que pretenia aplegar tots els camps de la filologia del castellà, portuguès, català i «les restants llengües hispàniques» (toponímia, morfologia, sintaxi, semàntica, ortografia, dialectalismes, etc.). Hi col·laboraren entre altres, Ramón Menéndez Pidal, Joan Bastardas i Parera, Germà Colón Domènech, i Manuel Sanchis i Guarner.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Enciclopedia Lingüística Hispánica · Veure més »
Eonaviego
El gallec-asturià en el conjunt d'àrees lingüístiques del gallec Eonaviego, llengua eonaviega, gallec-asturià, fala de l'occident d'Astúries o gallec d'Astúries (o simplement fala per als seus parlants) és un conjunt de parles (o falas) situades en la zona asturiana compresa entre els rius Eo i Navia, si bé la seva àrea d'influència abasta també zones més orientals que el riu Navia.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Eonaviego · Veure més »
Erromantzatua
Erromantzatua (cooficialment en castellà Romanzado) és un municipi de Navarra, a la comarca de Lumbier, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Erromantzatua · Veure més »
Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma
LEscola Espanyola d'Arqueologia i Història a Roma (EEHAR) és una institució cultural espanyola amb seu a Roma, Itàlia, que depèn del Consell Superior d'Investigacions Científiques, dedicada a la recerca històrica en relació amb la pròpia història d'Itàlia, així com a la derivada de la presència hispana en aquell país, i encarregada de la custòdia del patrimoni espanyol allà.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma · Veure més »
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Espanyolisme · Veure més »
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Estat nació · Veure més »
Ezio Levi
Ezio Levi d'Ancona (Màntua, 19 de juliol de 1884 - Boston, 28 de març de 1941) fou un filòleg, romanista i hispanista italià.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Ezio Levi · Veure més »
Fons de Música Tradicional de la Institució Milà i Fontanals
El Fons de Música Tradicional de la Institució Milà i Fontanals de Barcelona és una col·lecció de patrimoni musical que conté més de 20.000 melodies en paper recollides per tot Espanya entre 1944 i 1960, la majoria de les quals es va recopilar a través de les 65 "Missions folklòriques" i 62 quaderns presentats a concursos organitzats per l'antic Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en els quals van participar 47 recopiladors.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Fons de Música Tradicional de la Institució Milà i Fontanals · Veure més »
Fons Serra i Pagès
Rossend Serra i Pagès A la mort de l'insigne folklorista Rossend Serra i Pagès, el seu arxiu privat i la seva biblioteca van ser donats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), on avui dia es conserven.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Fons Serra i Pagès · Veure més »
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Formatge · Veure més »
Funes (Navarra)
Funes és un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragón, dins la merindad d'Olite.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Funes (Navarra) · Veure més »
Galegofòbia
La política vasca Rosa Díez fou autora de nombrosos comentaris despectius amb relació a la identitat gallega. La fotografia pertany a una manifestació del col·lectiu Galicia Bilingüe, a favor del ús del castellá al territori gallec. El sentiment antigallec o la galegofòbia és l'aversió per Galícia, per la cultura i llengua gallega o pels mateixos gallecs.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Galegofòbia · Veure més »
Generació del 27
Es denomina Generació del 27 un conjunt d'autors barons (a les dones artistes d'aquesta generació se les coneix com Las Sinsombrero), que va sorgir en el panorama cultural espanyol al voltant de l'any 1927, http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/HISTORIA_LITERATURA/GENERACION27/generacion27_1.htm l'any en què es celebrava el tercer centenari de la mort del poeta barroc Luis de Góngora.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Generació del 27 · Veure més »
Generació del 98
La Generació del 98 (en castellà, Generación del 98) és el nom amb què s'ha reunit tradicionalment un grup d'escriptors, assagistes i poetes espanyols que es van veure profundament afectats per la crisi moral, política i social desencadenada a Espanya per la derrota militar a la guerra hispano-estatunidenca (1898) i la consegüent pèrdua de Puerto Rico, Guam, Cuba i Filipines el 1898.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Generació del 98 · Veure més »
Gerold Hilty
Gerold Hilty (Samedan, 12 d'agost de 1927 - Oberreiden, Zuric, 6 de desembre de 2014) va ser un romanista suís, hispanista i medievalista.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Gerold Hilty · Veure més »
Glosas Emilianenses
Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites fetes en diverses llengües —llatí, romanç i èuscar—, entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del i finals del.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Glosas Emilianenses · Veure més »
Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri
Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri (Madrid, 12 d'abril de 1911 – Madrid, 11 de desembre de 2008) va ser un historiador espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri · Veure més »
Gregorio Marañón y Posadillo
Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 – ibídem, 27 de març de 1960) va ser un metge endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Gregorio Marañón y Posadillo · Veure més »
Guillermo Carnero Arbat
Guillermo Carnero Arbat (València, 1947) és un poeta pertanyent al corrent dels novíssims, una de les més reconegudes i rellevants en la poesia espanyola contemporània; és professor i historiador de les literatures divuitesca i vuitcentista (amb particular èmfasi en el Romanticisme), i ha investigat també l'art de les avantguardes.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Guillermo Carnero Arbat · Veure més »
Henri Collet
Henri Collet (París, 5 de novembre de 1885 – 23 de novembre de 1951) fou un musicògraf i compositor francès.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Henri Collet · Veure més »
Història del nacionalisme basc
Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Història del nacionalisme basc · Veure més »
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Història del País Basc · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Historiografia · Veure més »
Hornachos
Hornachos és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Hornachos · Veure més »
I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Veure més »
Instituto Internacional de Madrid
El Instituto Internacional de Madrid, fundat en 1903, va tenir abans el seu emplaçament a Santander, Sant Sebastià i Biarritz (França), creat i dirigit per la missionera i educadora protestant Alice Gordon Gulick, que en morir aquest mateix any de 1903 no arribaria a veure la seva definitiva instal·lació a la capital d'Espanya.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Instituto Internacional de Madrid · Veure més »
Isabel d'Aragó i de Castella
Isabel d'Aragó i de Castella (Dueñas, Palència, 1 o 2 d'octubre de 1470 - Saragossa, 23 d'agost de 1498) va ser infanta de Castella i d'Aragó, la primogènita dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Isabel d'Aragó i de Castella · Veure més »
Jesús Lalinde Abadia
Jesús Lalinde Abadia (Madrid, 13 d'abril de 1920 - Castelldefels (Barcelona), 28 de març de 2007) fou un historiador espanyol especialitzat en Dret medieval a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Jesús Lalinde Abadia · Veure més »
Jimena Menéndez-Pidal Goyri
Jimena Menéndez-Pidal Goyri (Madrid, 31 de gener de 1901 - 15 de març de 1990) va ser una pedagoga espanyola.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Jimena Menéndez-Pidal Goyri · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
José Alemany y Bolufer
José Alemany i Bolufer (Cullera, 1 de juliol de 1866 - Madrid, 26 d'octubre de 1934) va ser un filòleg, hel·lenista, lexicògraf i traductor valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і José Alemany y Bolufer · Veure més »
José María Jover Zamora
José María Jover Zamora (Cartagena, 5 de juny 1920 - Madrid 21 de novembre de 2006) fou un historiador i mestre d'historiadors murcià.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і José María Jover Zamora · Veure més »
José María Soler García
José María Soler García (Villena, Alt Vinalopó, 1905 - 1996) va ser un historiador valencià de la ciutat de Villena.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і José María Soler García · Veure més »
Josefa Úriz Pi
Josefa Úriz Pi (Badostain, Eguesibar, 15 de març de 1883 – Berlín Oriental, 2 d'agost de 1958) fou una mestra, pedagoga i activista política navarresa de naixement i lleidatana d'adopció.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Josefa Úriz Pi · Veure més »
Juan Menéndez Pidal
Juan Menéndez Pidal (Madrid, 31 de maig de 1858 - 28 de desembre de 1915) va ser un jurista, historiador i poeta espanyol, acadèmic de la Llengua Espanyola.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Juan Menéndez Pidal · Veure més »
Junta per a l'Ampliació d'Estudis
La Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques va ser la institució encarregada de promoure la investigació i l'educació científica a Espanya en la primera part del, fins que el règim franquista la va fer desaparèixer, acabada la Guerra Civil (1936-1939).
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Junta per a l'Ampliació d'Estudis · Veure més »
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і La Corunya · Veure més »
Literatura aragonesa
Pàgina del ''Liber regum''. Literatura aragonesa és la literatura feta en aragonès.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Literatura aragonesa · Veure més »
Literatura castellana
Miguel de Cervantes i la seva obra ''El Quixot'' són màxims exponents d'aquesta literatura. En aquesta novel·la, l'autor va consolidar la forma de literatura que la novel·la picaresca havia establert a Espanya a una narrativa de ficció que va servir de plantilla a molts novel·listes al llarg de la història de la literatura castellana.J.A. Garrido Ardila "A Concise Introduction to the History of the Spanish Novel" ''A History of the Spanish Novel'', Oxford University Press 2015 La literatura castellana és la literatura en castellà produïda a Espanya.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Literatura castellana · Veure més »
Llegenda negra espanyola
XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Llegenda negra espanyola · Veure més »
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Llengües occitanoromàniques · Veure més »
Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans
Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Luis Díez del Corral
Luis Díez del Corral y Pedruzo (Logronyo, La Rioja, Espanya 1911 - íd. 7 d'abril de 1998) va ser un jurista, escriptor i politòleg espanyol, procurador a Corts Espanyoles durant les dues primeres legislatures del període franquista com a Cap de la Secció d'Ordenació Social i Corporativa de l'Institut d'Estudis Polítics.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Luis Díez del Corral · Veure més »
Manuel de Terán Álvarez
Manuel de Terán Álvarez (Madrid, 1904 - 17 de maig de 1984), geògraf vinculat a la Generació del 27, fou el renovador de la Geografia a Espanya.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Manuel de Terán Álvarez · Veure més »
Manuel Sanchis i Guarner
Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Manuel Sanchis i Guarner · Veure més »
Maracena
Maracena és un municipi situat en la part central de la Vega de Granada (província de Granada), a uns 3 km de la capital provincial.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Maracena · Veure més »
María Josefa Canellada
María Josefa Canellada Llavona (L'Infiestu, Piloña, Astúries, 13 de novembre de 1912 - Madrid, 7 de maig de 1995) va ser una romanista, dialectòloga, folklorista i narradora espanyola.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і María Josefa Canellada · Veure més »
María Teresa León
María Teresa León Goyri, va ser una escriptora espanyola integrant de la Generació del 27.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і María Teresa León · Veure més »
Marcel Bataillon
Marcel Bataillon (Dijon, 20 de maig de 1895 - París, 4 de juny de 1977) va ser un hispanista francès, autor dErasmo en España, en el context de la literatura, l'espiritualitat i l'evolució intel·lectual en l'Espanya del segle XVI.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Marcel Bataillon · Veure més »
Maria Goyri
María Amalia Vicenta Goyri (Madrid, 29 d'agost de 1873 – ibidem, 28 de novembre de 1954), més coneguda com a Maria Goyri, va ser una escriptora, investigadora en el camp de la literatura espanyola, filòloga i professora espanyola. Va ser també la segona dona estudiant oficial de Filosofia i Lletres de la Universitat Espanyola (se'n va llicenciar el 1896, però Matilde Padrós, esposa del pintor Francisco Sancha, s'havia llicenciat el 1893) y i va formar part de l'avantguarda de defensores dels drets de la dona.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Maria Goyri · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Martí l'Humà · Veure més »
Menéndez
* Agustín Menéndez Campiña (Candás, 1968), futbolista asturià.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Menéndez · Veure més »
Menéndez Pidal
* Biografies.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Menéndez Pidal · Veure més »
Mester de joglaria
S'anomena Mester de joglaria al conjunt de la poesia —èpica o lírica— de caràcter poular difosa durant l'edat mitjana pels joglars, que s'encarregaven de cantar i recitar pel gaudi i esbarjo de la noblesa de l'època.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Mester de joglaria · Veure més »
Miguel Artola Gallego
Miguel Artola Gallego (Sant Sebastià, País Basc 1923-Madrid, 26 de maig de 2020) va ser un historiador basc.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Miguel Artola Gallego · Veure més »
Mirandès
Mapa lingüístic de l'asturià; en vermell, el mirandès El mirandès o mirandés (lhéngua mirandesa) és una llengua pertanyent al grup Asturleonès,parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor) i de Vimioso (només als pobles de Vilar Seco i Angueira), a la regió de Tras os Montes de Portugal, sobre una superfície d'uns 450 quilòmetres quadrats.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Mirandès · Veure més »
Nacionalisme basc
"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Nacionalisme basc · Veure més »
Navarrès-aragonès
El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Navarrès-aragonès · Veure més »
Nicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero
Nicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero (Salamanca, ? - San Martín de Trevejo, província de Càceres, 18 d'agost de 1918) fou un polític espanyol.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Nicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero · Veure més »
Origen de Cristòfor Colom
L'origen genovès de Cristòfor Colom és indicat per una gran majoria dels historiadors i acadèmics.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Origen de Cristòfor Colom · Veure més »
Palau dels Ducs de Pastrana
El palau dels Ducs de Pastrana o palau Gilhou és un palauet espanyol del situat entre el carrer de las Platerías i el passeig de la Habana del barri de Nueva España (districte de Chamartín) de Madrid.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Palau dels Ducs de Pastrana · Veure més »
Parla sayaguesa
La parla sayaguesa, parla de Sayago o sayagués, és una varietat local de l'asturlleonés, llengua romanç històrica de l'antic Regne de Lleó, Astúries i Extremadura i que hui sobreviu a Astúries i en algunes zones de Lleó, Zamora i Salamanca i del districte portugués de Bragança.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Parla sayaguesa · Veure més »
Parlars ribagorçans
Dialectes del català Els parlars ribagorçans són un conjunt de dialectes de la Ribagorça, dels quals els més orientals es classifiquen avui dia com a dialectes del català i els més occidentals com a dialectes de l'aragonès; existeix també una zona central amb dialectes més difícils de classificar en un o un altre grup.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Parlars ribagorçans · Veure més »
Pasiego
Pasiego (en dialecte pasiego pasiegu) és el nom que rep l'habitant dels territoris de La Pasieguería.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Pasiego · Veure més »
Pont Blau
Pont Blau fou una revista cultural escrita en català i que es publicà a la ciutat de Mèxic des del 1952 fins al 1963.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Pont Blau · Veure més »
Premi Nacional d'Investigació Ramón Menéndez Pidal
El Premi Nacional d'Investigació Ramón Menéndez Pidal és un premi d'Humanitats convocat pel Ministeri d'Educació i Ciència d'Espanya.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Premi Nacional d'Investigació Ramón Menéndez Pidal · Veure més »
Rafael Altamira i Crevea
Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 10 de febrer de 1866 - Mèxic DF, 1 de juny de 1951) va ser un humanista, historiador americanista, pedagog, jurista, crític literari i escriptor valencià.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Rafael Altamira i Crevea · Veure més »
Rafael Lapesa Melgar
Rafael Lapesa Melgar (València, 8 de febrer 1908 - Madrid, 1 de febrer de 2001) fou un filòleg valencià.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Rafael Lapesa Melgar · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Revista de Filología Española
La Revista de Filología Española (RFE) és una revista científica espanyola sobre filologia, que va ser fundada el 1914 per Ramón Menéndez Pidal.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Revista de Filología Española · Veure més »
Romance de don Gaiferos
El Romance de don Gaiferos o Romance de don Gaiferos de Mormaltán és un romanç cantable que relata la peregrinació de un don Gaiferos a Santiago de Compostel·la.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Romance de don Gaiferos · Veure més »
Romanització d'Hispània
La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Romanització d'Hispània · Veure més »
Serranilla
La serranilla és una composició líriconarrativa en vers d'art menor típicament castellana que canta la trobada amorosa amb una dona de la serra o serrana.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Serranilla · Veure més »
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Setge de Barbastre (1064) · Veure més »
Simbologia del franquisme
Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Simbologia del franquisme · Veure més »
Société Rencesvals
La Société Rencesvals (també anomenada Société Rencesvals pour l'étude des épopées romanes; en català, "Societat Rencesvals per a l'estudi de l'èpica romànica") és una societat científica fundada el 1955 a Pamplona i que té per objectiu promocionar els estudis sobre l'èpica romànica medieval.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Société Rencesvals · Veure més »
Societat de lingüística romànica
La Société de linguistique romane (en català, Societat de Lingüística Romànica) és una associació acadèmica que té per objectiu la promoció dels estudis sobre lingüística romànica.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Societat de lingüística romànica · Veure més »
Taifa de Ronda
La taifa de Ronda o Runda fou un Estat de curta durada i petita extensió que va existir entre els anys 1039/40 i 1066 sobre els territoris al voltant d'aquella ciutat (cora de Takurunna).
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Taifa de Ronda · Veure més »
Tomás Navarro Tomás
Tomás Navarro Tomás (La Roda, província d'Albacete, 1884 - Northampton, Massachusetts, Estats Units, 1979) va ser un eminent filòleg i lingüista espanyol que va dirigir l'elaboració de lAtlas Lingüístico de la Península Ibérica.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Tomás Navarro Tomás · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Toponímia · Veure més »
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Trobador · Veure més »
Universitat Complutense de Madrid
La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Universitat Complutense de Madrid · Veure més »
Universitat Internacional Menéndez Pelayo
La Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) és una universitat pública espanyola amb domicili social a Madrid i principal seu històrica a Santander.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Universitat Internacional Menéndez Pelayo · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Vicent Enrique i Tarancón
Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Vicent Enrique i Tarancón · Veure més »
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Villena · Veure més »
Walter Starkie
Walter Fitzwilliam Starkie (Killiney, Dublín, 9 d'agost de 1894-Madrid, 2 de novembre de 1976) va ser un traductor, cervantista, hispanista, viatger i violinista irlandès, establert a Espanya.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Walter Starkie · Veure més »
Wilhelm Meyer-Lübke
Wilhelm Meyer-Lübke (o Meyer-Luebke) (Dübendorf, 30 de gener de 1861 - Bonn, 4 d'octubre de 1936), lingüista neogramàtic, romanista i catalanòfil suís.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Wilhelm Meyer-Lübke · Veure més »
Zaida (muller d'Alfons VI)
Zaida (1063-1107) va ser una princesa musulmana de l'Àndalus, nora d'al-Mútamid i concubina d'Alfons VI de Castella, amb qui va tenir l'infant Sancho Alfónsez, mort a la Batalla d'Uclés (1108).
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і Zaida (muller d'Alfons VI) · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і 13 de març · Veure més »
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і 14 de novembre · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і 1869 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Ramón Menéndez Pidal і 1968 · Veure més »
