Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Abadia de Vabre, Arquebisbat d'Albi, Bernat d'Autun, Bernat de Gòtia, Bernat I de Ribagorça, Bernat II de Tolosa, Berta de Reims, Borrell I de Pallars, Borrell II, Catedral de Roda d'Isàvena, Comtat de Carcassona, Comtat de Carcí, Comtat de Pallars, Comtat de Rasès, Comtat de Roergue, Comtat de Tolosa, Comtat del Llemosí, Concili de Thusi, Dadilda de Pallars, Donat III Llop de Bigorra, Esteve d'Alvèrnia, Faquilena de Roergue, Fortuny I de Pamplona, Frèdol de Tolosa, Fulcoald de Llemotges, Guifré el Pilós, Humfrid, Isarn I de Pallars, Llista de comtes de Tolosa, Llista de reis de Navarra, Llop I de Bigorra, Llop I de Pallars, Miró I de Barcelona, Odó I de Tolosa, Ramon (nom), Ramon de Pallars, Ramon de Tolosa, Ramon I, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon III de Pallars, Sant Pere del Burgal, Sunyer I de Pallars, Vabre (Avairon), Vescomtat de Llemotges.
Abadia de Vabre
Labadia de Vabres (en francès Vabre) fou un establiment religiós fundat el 861.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Abadia de Vabre · Veure més »
Arquebisbat d'Albi
L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Arquebisbat d'Albi · Veure més »
Bernat d'Autun
Tres Bernats almenys foren comtes d'Autun al segle IX.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Bernat d'Autun · Veure més »
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Bernat de Gòtia · Veure més »
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Bernat I de Ribagorça · Veure més »
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Bernat II de Tolosa · Veure més »
Berta de Reims
Berta de Reims o Berthe de Reims (c. 814-?) nasqué al voltant de l'any 814, filla de Remy de Reims (790-824) i Arsinde de Ponthieu (798-?).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Berta de Reims · Veure més »
Borrell I de Pallars
Borrell I de Pallars (? - v 995), comte de Pallars (948-995).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Borrell I de Pallars · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Borrell II · Veure més »
Catedral de Roda d'Isàvena
La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Catedral de Roda d'Isàvena · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Comtat de Carcí · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Comtat de Roergue · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comtat del Llemosí
El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Comtat del Llemosí · Veure més »
Concili de Thusi
El concili de Thusi fou una reunió de bisbes de 14 províncies celebrada el 860 a Thusi a la diòcesi de Toul l'octubre i novembre del 860.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Concili de Thusi · Veure més »
Dadilda de Pallars
Dadilda de Pallars o Dadildis de Pallars (després de 860-s. X).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Dadilda de Pallars · Veure més »
Donat III Llop de Bigorra
Donat III Llop (?-940) Jean de Jaurgain.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Donat III Llop de Bigorra · Veure més »
Esteve d'Alvèrnia
Esteve d'Alvèrnia fou un magnat notable d'Aquitània, vescomte i comte usurpador d'Alvèrnia.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Esteve d'Alvèrnia · Veure més »
Faquilena de Roergue
Faquilena de Roergue (840, consultat el 4 de setembre de 2016. - abans del 17 d'abril 865), filla de Ramon I de Tolosa, comte de Tolosa i de Berta de Reims.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Faquilena de Roergue · Veure més »
Fortuny I de Pamplona
Fortuny I Garcés (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905, darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Fortuny I de Pamplona · Veure més »
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Frèdol de Tolosa · Veure més »
Fulcoald de Llemotges
Blasó històric dels vescomtes de Llemotges Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Fulcoald de Llemotges · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Guifré el Pilós · Veure més »
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Humfrid · Veure més »
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Isarn I de Pallars · Veure més »
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Llop I de Bigorra
Llop I de Bigorra o Llop I Donat de Bigorra (845, consultat el 4 de setembre de 2016. - ca. 910) fou comte de Bigorra (ca. 870-ca. 910).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Llop I de Bigorra · Veure més »
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Llop I de Pallars · Veure més »
Miró I de Barcelona
Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Miró I de Barcelona · Veure més »
Odó I de Tolosa
Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Odó I de Tolosa · Veure més »
Ramon (nom)
Ramon és un nom propi masculí que prové etimològicament del germànic Ragin-mund, «el que protegeix pel consell» Molt popular, especialment a Catalunya, on es coneixen diverses formes que han acabat transcendint a la resta de l'Estat espanyol, com Raimon i Raimond o les formes antigues Raimund i Remismunt.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Ramon (nom) · Veure més »
Ramon de Pallars
* Ramon I de Tolosa, Pallars i Ribagorça (s. IX), comte del Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Ramon de Pallars · Veure més »
Ramon de Tolosa
* Sant Ramon de Tolosa (Tolosa de Llenguadoc, s. XI - 1118), laic que va dedicar la seva fortuna a la beneficència.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Ramon de Tolosa · Veure més »
Ramon I
* Ramon I de Cerdanya (? - 1068), comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068), i Comte de Berga (1050-1068).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Ramon I · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Ramon III de Pallars
Ramon III de Pallars (v. 947 - v. 995), comte de Pallars (948-995).
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Ramon III de Pallars · Veure més »
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal és un antic monestir benedictí romànic de l'àmbit del poble d'Escaló, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Sant Pere del Burgal · Veure més »
Sunyer I de Pallars
Sunyer I de Pallars (? - v 1010), comte de Pallars (948-1010) i comte consort de Ribagorça.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Sunyer I de Pallars · Veure més »
Vabre (Avairon)
Vabre de l'Abadiá (en francès Vabres-l'Abbaye) és un municipi francès del sud de l'Avairon, situat entre Ròcafòrt i Silvanés, a la regió administrativa d'Occitània.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Vabre (Avairon) · Veure més »
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Nou!!: Ramon I de Tolosa і Vescomtat de Llemotges · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ramon I de Pallars, Ramon I de Pallars-Ribagorça, Ramon I de Ribagorça, Ramon I de Roergue.
