Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Agnès de França i de Provença, Albertet, Alfons el Benigne, Alfons II de Provença, Amadeu IV de Savoia, Beatriu de Savoia, Beatriu I de Provença, Bernat Otó de Niòrt, Blacas, Blanca de França i de Provença, Cançoner Vega-Aguiló, Carles I d'Anjou, Carles I d'Hongria, Carles II d'Anjou, Casal de Barcelona, Castell de Montsó, Castell del Regomir, Catarisme, Comtat d'Avinyó, Comtat d'Embrun, Comtat de Forcalquer, Croada Albigesa, Destrer, Disputació d'en Buch ab son cavall, Divorci, Eduard I d'Anglaterra, Eduard II d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, Eleanor de Clare, Elionor de Provença, Felip de Courtenay, Felip I de Savoia, Felip III de França, Garsenda de Forcalquier, Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester, Gilbert de Clare, 8è comte de Gloucester, Gros (moneda), Guiraut d'Espanha, Isabel de França i de Provença, Jaume el Conqueridor, Joan Tristany de França, Joana d'Acre, L'ocell de foc (Emili Teixidor), Llista de comtes de Forcalquer, Llista de comtes de Provença, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Lluís IX de França, Manfred I d'Atenes, Margaret de Clare, Margarida de Provença, ..., Orde de Sant Jordi d'Alfama, Pere I d'Alençon, Pere II de Savoia, Provença, Ramon Berenguer, Ricaut de Tarascon, Rigaut de Berbezilh, Robert de França i de Provença, Romeu de Vilanova, Sança de Provença, Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial, Tomàs I de Savoia, Tomàs II de Savoia, Tractat de Corbeil, Vescomtat de Millau. Ampliar l'índex (16 més) »
Agnès de França i de Provença
Agnès de França i de Provença (1260 - Lantenay, 19 de desembre de 1325) fou princesa del Regne de França i duquessa consort de Borgonya (1279-1305) de la dinastia Capet.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Agnès de França i de Provença · Veure més »
Albertet
BnF ms. 854 fol. 133v, cançoner I Albert de Sisteron, conegut com a Albertet, (fl. 1194 -1221) va ser un joglar i un trobador provençal de Gap.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Albertet · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Alfons II de Provença · Veure més »
Amadeu IV de Savoia
Escut d'armes de la Dinastia Savoia. Amadeu IV de Savoia (Montmélian, Savoia 1197 - íd. 1253) fou el comte de Savoia entre 1233 i 1253.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Amadeu IV de Savoia · Veure més »
Beatriu de Savoia
Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Beatriu de Savoia · Veure més »
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Beatriu I de Provença · Veure més »
Bernat Otó de Niòrt
Bernat Otó de Niòrt o Bernat Ot d'Aniòrt († c. 1245) va ser senyor de Niòrt al Rasès, de Laurac, de Mont-real i de Ròcafuèlh.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Bernat Otó de Niòrt · Veure més »
Blacas
Blacas o Blacasset (1200 - (1265 al 1270) fou un trobador, fill de Blacas d'Aulps. És més conegut amb el nom de Blacasset. Heretà els alts sentiments del seu pare i va romandre molt de temps en la cort d'En Ramon Berenguer, a l'esposa del qual, Na Beatriu, consagrà un amor espiritual i respectuós, que apareix en les seves obres. Es conserven unes 10 composicions líriques d'aquest poeta, tençons en la seva major part. En el Répertoire des sources historiques du moyen âge, de l'abat Ulysse Chevalier s'hi cita un gran nombre d'obres consagrades a la seva memòria.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Blacas · Veure més »
Blanca de França i de Provença
Blanca de França (en francès: Blanche de France), (Jaffa, 1252 - París, 1320), princesa francesa, filla de Lluís IX de França i infanta de Castella pel seu matrimoni amb Ferran de la Cerda, primogènit i hereu de Alfons X el Savi, rei de Castella.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Blanca de França i de Provença · Veure més »
Cançoner Vega-Aguiló
El Cançoner Vega-Aguiló és un cançoner que conté essencialment poesia catalana i occitana, tot i que també s'hi troben algunes peces castellanes i franceses.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Cançoner Vega-Aguiló · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Carles I d'Hongria · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Carles II d'Anjou · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Montsó
El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Castell de Montsó · Veure més »
Castell del Regomir
El castell del Regomir va ser l'antic castell episcopal bastit a l'alta edat mitjana sobre la muralla romana de Barcelona, a l'indret d'una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal del Regomir, que era la més pròxima al mar.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Castell del Regomir · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Catarisme · Veure més »
Comtat d'Avinyó
El comtat d'Avinyó (també anomenat Comtat de Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Comtat d'Avinyó · Veure més »
Comtat d'Embrun
El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Comtat d'Embrun · Veure més »
Comtat de Forcalquer
Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Comtat de Forcalquer · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Croada Albigesa · Veure més »
Destrer
batalla del Puig, el 1237. Atribuït inicialment a Marçal de Sax, i amb posterioritat a Miquel Alcanyís. Londres: Victoria and Albert Museum. Un destrer (a la dreta en primer pla), segons una miniatura de les Grandes Chroniques de France, de Jean Fouquet. El destrer era el tipus de cavall de guerra més valuós de l'època medieval.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Destrer · Veure més »
Disputació d'en Buch ab son cavall
La Disputació d'en Buch ab son cavall és una composició de 343 versos octosíl·labs apariats, d'autor anònim i que sembla que es va redactar a la segona meitat del s. XIV.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Disputació d'en Buch ab son cavall · Veure més »
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Divorci · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
Eduard II d'Anglaterra
Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »
Eduard III d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »
Eleanor de Clare
Eleanor de Clare, suo iure 6a dama de Glamorgan (Castell de Caerphilly (Gal·les)Mason, E. (1984). Legends of the Beauchamps' ancestors: the use of baronial propaganda in medieval England. Journal of medieval history, 10(1), 25-40.Lewis, M. E. (2008). A traitor's death? The identity of a drawn, hanged and quartered man from Hulton Abbey, Staffordshire. antiquity, 82(315), 113-124. 3 d'octubre del 1292 - Castell de Monmouth (Gal·les), 30 de juny del 1337) va ser una poderosa noble anglo-gal·lesa que es va casar amb Hug Le Despenser el Jove i era néta d'Eduard I.Davies, J. C. (1915).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Eleanor de Clare · Veure més »
Elionor de Provença
Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - Amesbury, Regne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Elionor de Provença · Veure més »
Felip de Courtenay
Felip I de Courtenay (1243 – 15 desembre 1283) fou reconegut emperador de Constantinoble (1273-1283) encara que va viure en l'exili, ja que aquest estat havia passat a formar part del restablert Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Felip de Courtenay · Veure més »
Felip I de Savoia
Felip I de Savoia (Aiguebelle, Savoia 1207 - Roussillon 1285) fou el comte de Savoia entre 1268 i 1285 i pel seu casament comte de Borgonya entre 1267 i 1279.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Felip I de Savoia · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Felip III de França · Veure més »
Garsenda de Forcalquier
Garsenda de Forcalquier o de Sabran (~1180 - ~1242) va ser comtessa de Forcalquier de 1209 a 1222 i comtessa de Provença per matrimoni.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Garsenda de Forcalquier · Veure més »
Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester
, va ser un poderós noble anglès.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester · Veure més »
Gilbert de Clare, 8è comte de Gloucester
Gilbert de Clare, 8è Comte de Gloucester (Castell dels Clare, Suffolk, Anglaterra, vers el 10 de maig, 1291 - Bannockburn, Escocia, 24 de juny de 1314) va ser un noble i comandant militar anglès a les guerres escoceses). En contrast amb la majoria dels comtes anglesos de l'època, el seu enfocament principal es trobava en la recerca de la guerra més que en la lluita política interna.Brown (2008), pp. 77–8. Era fill de Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester, i de Joana d'Acre, filla del rei Eduard I. El pare de Gilbert va morir quan el seu fill només tenia quatre anys, i el jove va ser investit dels seus comtats amb setze anys. Gairebé immediatament, es va implicar en la defensa de la frontera nord, però més tard es va veure implicat en les lluites entre Eduard II i alguns dels seus barons. Va ser un dels Lords Ordainers que va ordenar l'expulsió del favorit del rei Piers Gaveston el 1311. Quan Gaveston va ser assassinat al seu retorn el 1312, Gloucester va ajudar a negociar un acord entre els perpetradors del crim i el rei. Llavors era un dels partidaris més ferms d'Eduard, va acompanyar el rei en una campanya a Escòcia el 1314, quan diversos altres nobles s'hi van negar. Va morir a la batalla de Bannockburn el 24 de juny, en circumstàncies una mica poc clares. Gloucester va ser la més destacada de les baixes de la batalla, que va acabar amb una humiliant derrota per a Anglaterra. Com que no tenia descendència, la seva mort va marcar el final de la prominent família de Clare. Els seus béns es van dividir entre les seves tres germanes, una de les quals estava casada amb el nou favorit del rei, Hug Le Despenser el Jove. L'expansió despietada de Despenser del senyoriu de Clare de GlamorganAltschul (1965), pp. 300–2. a Gal·les va provocar directament els problemes del regnat posterior d'Eduard II, inclosa una rebel·lió a les Marxes Gal·leses, la derrota del comte de Lancaster a la batalla de Boroughbridge i, finalment, la deposició del rei de Roger Mortimer i la reina Isabel el 1326.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Gilbert de Clare, 8è comte de Gloucester · Veure més »
Gros (moneda)
Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Gros (moneda) · Veure més »
Guiraut d'Espanha
Guiraut d'Espanha (Guiraut d'Espanha, de Tolosa) (fl....1245-1265...) fou un trobador occità.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Guiraut d'Espanha · Veure més »
Isabel de França i de Provença
Isabel de França. Isabel de França i de Provença (1241 - Hieres 1271), princesa de França i reina consort de Navarra (1255-1270).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Isabel de França i de Provença · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Tristany de França
Escut d'armes de Joan Tristany de França Joan anomenat Joan Tristany, nascut a Damiata el 8 d'abril de 1250, mort a Tunis el 3 d'agost de 1270, comte consort de Nevers (1265-1270) i de de Valois (1268-1270), quart fill de Lluís IX de França el Sant, rei de França i de Margarida de Provença.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Joan Tristany de França · Veure més »
Joana d'Acre
Joana d'Acre (Acre, Regne de Jerusalem, abril de 1272 - Castell dels Clare, Suffolk (Anglaterra), 23 d'abril de 1307) va ser una princesa anglesa, filla d'Eduard I i d'Elionor de Castella.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Joana d'Acre · Veure més »
L'ocell de foc (Emili Teixidor)
L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і L'ocell de foc (Emili Teixidor) · Veure més »
Llista de comtes de Forcalquer
El comtat de Forcalquer, entre comtat i marquesat de Provença Les regles de successió del comtat de Provença volien que els fils d'un comte li succeeixin junts i regnin sobre el comtat de manera indivisa.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Llista de comtes de Forcalquer · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Lluís IX de França · Veure més »
Manfred I d'Atenes
Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Manfred I d'Atenes · Veure més »
Margaret de Clare
Margaret de Clare, comtessa de Gloucester, comtessa de Cornualla (12 d'octubre de 1293 - 9 d'abril de 1342) va ser una noble anglesa, hereva i la segona més gran de les tres filles de Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester i sisè comte d'Hertford, i la seva dona Joana d'Acre, convertint-la en néta del rei Eduard I.Harrison, B.H. (2009).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Margaret de Clare · Veure més »
Margarida de Provença
Margarida de Provença Margarida de Provença (~ 1221 - París, 20 de desembre de 1295) fou una infanta de Provença i reina consort de França (1234 - 1270).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Margarida de Provença · Veure més »
Orde de Sant Jordi d'Alfama
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »
Pere I d'Alençon
Pere de França o Pere d'Alençon (nascut el 29 de juny de 1251 a Castell-Pelegrí, a Palestina, mort el 6 d'abril de 1283 a Salern, a Itàlia fou un príncep de sang reial francès, cinquè fill de Sant Lluís, rei de França, i de Margarida de Provença. Fou comte d'Alençon de 1268 a 1283, comte de Blois, de Chartres i senyor de Guisa de 1272 a 1283.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Pere I d'Alençon · Veure més »
Pere II de Savoia
Pere II de Savoia, el petit Carlemany, (Suze, Savoia 1203 - Pierre-Châtel 1268) fou comte de Savoia entre 1263 i 1268.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Pere II de Savoia · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Provença · Veure més »
Ramon Berenguer
* Ramon Berenguer I (1023 - 1076), comte de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Ramon Berenguer · Veure més »
Ricaut de Tarascon
Ricaut de Tarascon (o Richautz) (fl. 1201-1237) fou un trobador occità.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Ricaut de Tarascon · Veure més »
Rigaut de Berbezilh
cançoner I Rigaut de Berbezilh (el nom presenta també les variants Richart i el nom d'origen Berbesiu, Berbesieu, Barbasill o Berbeziu) (fl....1141-1160...) fou un trobador occità.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Rigaut de Berbezilh · Veure més »
Robert de França i de Provença
Dibuix de la tomba de Robert, comte de Clermont. Robert de França i de Provença o Robert de Clermont (1256 - París 1317), príncep de França i comte de Clermont (1268 - 1317).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Robert de França i de Provença · Veure més »
Romeu de Vilanova
Romeu de Vilanova (1170 - 1250) (en francès Romieu de Villeneuve) va ser un ministre de Ramon Berenguer V de Provença, comte de Provença fill d'Alfons II de Provença.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Romeu de Vilanova · Veure més »
Sança de Provença
Sança de Provença (Ais de Provença, 1225 - castell de Berkhamsted, Anglaterra, 1261) fou infanta de Provença.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Sança de Provença · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII-XIV)
El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Senyera reial · Veure més »
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Tomàs I de Savoia · Veure més »
Tomàs II de Savoia
Tomàs II de Savoia (1199 - 1259) fou comte regent de Savoia entre 1253 i 1259, en nom del seu nebot Bonifaci I de Savoia, i comte de Flandes entre 1237 i 1244.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Tomàs II de Savoia · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Tractat de Corbeil · Veure més »
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Nou!!: Ramon Berenguer V de Provença і Vescomtat de Millau · Veure més »
