Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Acanthostega gunnari, Alexandromys, Anseriformes, Cànids, Cosmoceratop, Dípters, Devonià, Dicinodonts, Dinosaures, Drepanidins, Equins, Esciúrids, Especiació parapàtrica, Evolució dels èquids, Evolució dels mamífers, Gondwanateris, Henosfèrids, Hesperocionins, Lèmur de cua anellada, Ocells, Organismes ediacarians, Paleocastorins, Paleocè, Paleoríctids, Pesta de Justinià, Precambrià, Rellotge molecular, Requisia vidmari, Tetraka becllarg.
Acanthostega gunnari
Acanthostega gunnari és una espècie extinta de tetràpode majoritàriament aquàtic que visqué a Groenlàndia durant el Devonià superior, fa entre 359 i 372 milions d'anys.
Nou!!: Radiació evolutiva і Acanthostega gunnari · Veure més »
Alexandromys
Alexandromys és un subgènere de rosegadors del gènere Microtus.
Nou!!: Radiació evolutiva і Alexandromys · Veure més »
Anseriformes
Els anseriformes (Anseriformes) són un ordre d'aus que agrupa tres famílies, 51 gèneres i 168 espècies, segons el Congrés Ornitològic Internacional.
Nou!!: Radiació evolutiva і Anseriformes · Veure més »
Cànids
Els cànids (Canidae; del llatí, canis, 'gos') és una família biològica de gossos carnívors.
Nou!!: Radiació evolutiva і Cànids · Veure més »
Cosmoceratop
El cosmoceratop (Kosmoceratops) és un gènere extint de dinosaure ceratop herbívor.
Nou!!: Radiació evolutiva і Cosmoceratop · Veure més »
Dípters
Els dípters (Diptera, compost a partir del grec di, 'dues' i pteron, 'ala'; 'dues ales') són un ordre d'insectes de la subclasse Pterygota.
Nou!!: Radiació evolutiva і Dípters · Veure més »
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Nou!!: Radiació evolutiva і Devonià · Veure més »
Dicinodonts
Els dicinodonts (Dicynodontia) són un tàxon de teràpsids o «rèptils mamiferoides».
Nou!!: Radiació evolutiva і Dicinodonts · Veure més »
Dinosaures
Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.
Nou!!: Radiació evolutiva і Dinosaures · Veure més »
Drepanidins
Els drepanidins (Drepanidinae) són un grup de moixons endèmics de les Hawaii.
Nou!!: Radiació evolutiva і Drepanidins · Veure més »
Equins
Els equins (Equinae) són una subfamília d'èquids amb una presència abundant en el registre fòssil, encara que actualment només tenen un gènere vivent.
Nou!!: Radiació evolutiva і Equins · Veure més »
Esciúrids
Els esciúrids (Sciuridae) són una gran família de mamífers rosegadors.
Nou!!: Radiació evolutiva і Esciúrids · Veure més »
Especiació parapàtrica
simpàtrica. En biogeografia, parapàtrica és la relació entre organismes on les àrees no se superposen de manera significativa, però són immediatament adjacents entre si, sinó que només es presenten junts en una zona de contacte estreta.
Nou!!: Radiació evolutiva і Especiació parapàtrica · Veure més »
Evolució dels èquids
Presentació fòssil d'espècie del llinatge que conduí als cavalls. La família dels èquids (Equidae) inclou totes les espècies de la família del cavall domèstic, els cavalls salvatges, els ases i les zebres, entre altres.
Nou!!: Radiació evolutiva і Evolució dels èquids · Veure més »
Evolució dels mamífers
avenços més destacats. Els mamífers han colonitzat els medis terrestres, aquàtics i aeris. Levolució dels mamífers abasta el desenvolupament dels mamífers a partir dels sinàpsids primitius («rèptils mamiferoides»), un procés gradual que durà aproximadament 95 milions d'anys i que conduí a l'aparició dels primers mamaliaformes en el Triàsic superior, i la posterior evolució de la grandíssima varietat de mamífers extints i vivents que han anat sorgint des del Mesozoic.
Nou!!: Radiació evolutiva і Evolució dels mamífers · Veure més »
Gondwanateris
Els gondwanateris (Gondwanatheria) foren un ordre de petits mamífers primitius semblants a rosegadors, que visqueren del Cretaci a l'Eocè als paleocontinents meridionals.
Nou!!: Radiació evolutiva і Gondwanateris · Veure més »
Henosfèrids
Els henosfèrids (Henosferidae) són una família extinta de mamífers que visqueren a Sud-amèrica durant el Juràssic.
Nou!!: Radiació evolutiva і Henosfèrids · Veure més »
Hesperocionins
Els hesperocionins (Hesperocyoninae) són una subfamília extinta de mamífers carnívors de la família dels cànids que visqueren a Nord-amèrica entre l'Eocè mitjà i el Miocè mitjà.
Nou!!: Radiació evolutiva і Hesperocionins · Veure més »
Lèmur de cua anellada
El lèmur de cua anellada (Lemur catta) és un primat estrepsirrí de grans dimensions.
Nou!!: Radiació evolutiva і Lèmur de cua anellada · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Radiació evolutiva і Ocells · Veure més »
Organismes ediacarians
''Dickinsonia'', un organisme ediacarià que presenta l'aspecte enconxat característic dels éssers vius enigmàtics de l'Ediacarià. Els organismes ediacarians són el conjunt d'éssers vius que habitaren la Terra durant el període Ediacarià (entre fa 635 i fa 541 milions d'anys).
Nou!!: Radiació evolutiva і Organismes ediacarians · Veure més »
Paleocastorins
Els paleocastorins (Palaeocastorinae) són una subfamília extinta de mamífers rosegadors de la família dels castòrids que visqueren a l'Àsia Central i Nord-amèrica entre l'Oligocè inferior i el Miocè inferior.
Nou!!: Radiació evolutiva і Paleocastorins · Veure més »
Paleocè
El PaleocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Radiació evolutiva і Paleocè · Veure més »
Paleoríctids
Els paleoríctids (Palaeoryctidae, ('excavador antic', del grec: ὀρύκτης, oryctes) són una família de mamífers euteris extints i relativament poc especialitzats, que visqueren a Nord-amèrica a finals del Cretaci i formaren part de la primera radiació evolutiva placentària juntament amb altres mamífers primerencs com els leptíctids.Augustí 2002, p. 5.
Nou!!: Radiació evolutiva і Paleoríctids · Veure més »
Pesta de Justinià
Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Radiació evolutiva і Pesta de Justinià · Veure més »
Precambrià
El Precambrià és el supereó no oficial que precedeix l'eó Fanerozoic.
Nou!!: Radiació evolutiva і Precambrià · Veure més »
Rellotge molecular
El rellotge molecular és un terme figuratiu per descriure una tècnica que utilitza la taxa de mutació de les biomolècules per deduir el temps en el qual dues o més formes de vida van divergir en la prehistòria.
Nou!!: Radiació evolutiva і Rellotge molecular · Veure més »
Requisia vidmari
Requisia vidmari és una espècie de litoptern del Paleocè inferior de l'Argentina.
Nou!!: Radiació evolutiva і Requisia vidmari · Veure més »
Tetraka becllarg
El tetraka becllarg (Bernieria madagascariensis) és una espècie d'ocell de la família dels bernièrids (Bernieridae) i única espècie del gènere Bernieria (Pucheran, 1855).
Nou!!: Radiació evolutiva і Tetraka becllarg · Veure més »
