Taula de continguts
358 les relacions: Adlecte, Administració provincial romana, Alexandre de Laborde, Aliat romà, Anici Auqueni Bas (prefecte urbà), Annales leges, Antípatre de Sidó, Arquimedes, Arxiver, Assemblea Tribal Romana, Astèrix, Astèrix i el calderó, Aufidi, Aulus Cascel·lí, Aulus Cecina Aliè, Aulus Didi Gal, Aulus Licini Nerva (pretor), Àfrica (província romana), Batalla de Nicòpolis (48 aC), Batalla de Placència (194 aC), Bètica, Bles, Buca, Buteó, Caesar III, Calígula, Capel·lià, Cassi Dió, Cató el Censor, Cavaller romà, Cònsol romà, Cesaraugusta, Cesari de Nazianz, Cesó Duïli Llong, Cesó Fabi Ambust, Cesó Fabi Vibulà, Ciceró, Cinna (questor), Cirene i Creta, Clàudia Marcel·la la Menor, Clodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis, Codi de Recesvint, Comicis romans, Constanci II, Cornèlia Cinnil·la, Cornelia de magistratibus, Cornelia de questoribus, Creta, Crispí Cepió, Cronologia de l'antiga Roma, ... Ampliar l'índex (308 més) »
Adlecte
Adlecte o Al·lecte (en llatí Adlectus, plural Adlecti) és el nom que es donava a l'antiga Roma als que cobrien les vacants d'algun ofici o col·legi, com el col·legi de pontífexs o d'àugurs, a les magistratures i especialment al senat romà.
Veure Qüestor і Adlecte
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Qüestor і Administració provincial romana
Alexandre de Laborde
Alexandre Louis Joseph, marquès de Laborde, comte de l'Imperi, fou un arqueòleg i polític francès, nascut a París el 17 de setembre de 1773 i mort a la mateixa ciutat el 20 d'octubre de 1842.
Veure Qüestor і Alexandre de Laborde
Aliat romà
Soci (plural llatí socii) o aliat romà va ser el nom que els romans donaven als seus aliats.
Veure Qüestor і Aliat romà
Anici Auqueni Bas (prefecte urbà)
Anici Auqueni Bas (en llatí Anicius Auchenius Bassus) va ser un polític romà del.
Veure Qüestor і Anici Auqueni Bas (prefecte urbà)
Annales leges
Les lleis annals o annales leges eren una sèrie de lleis que establien l'edat a la qual una persona podia ser candidat per accedir a les magistratures anyals de la República Romana.
Veure Qüestor і Annales leges
Antípatre de Sidó
Antípatre de Sidó（Antipater) va ser un poeta grec autor de diversos epigrames inclosos a lAntologia grega. D'un passatge de Ciceró es pot deduir que era contemporani de Quint Lutaci Catul (cònsol 102 aC) i de Cras el qüestor a Macedònia el 106 aC.
Veure Qüestor і Antípatre de Sidó
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Qüestor і Arquimedes
Arxiver
Arxivera treballant. Un arxiver és la persona que té un arxiu a càrrec seu o serveix com a tècnic en aquest.
Veure Qüestor і Arxiver
Assemblea Tribal Romana
Denari de l'any 63 aC amb una imatge que representa un votant LAssemblea Tribal Romana (comitia tributa) de la República Romana era l'assemblea democràtica dels ciutadans romans.
Veure Qüestor і Assemblea Tribal Romana
Astèrix
Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.
Veure Qüestor і Astèrix
Astèrix i el calderó
Astèrix i el calderó (títol original en francès: Astérix et le Chaudron) és el tretzè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1969.
Veure Qüestor і Astèrix i el calderó
Aufidi
* Gneu Aufidi, tribú de la plebs l'any 170 aC.
Veure Qüestor і Aufidi
Aulus Cascel·lí
Aulus Cascel·lí (en Aulus Cascellinus) va ser un jurista romà contemporani de Gai Trebaci, al qual superava en eloqüència, encara que Trebaci el superava en habilitat jurídica.
Veure Qüestor і Aulus Cascel·lí
Aulus Cecina Aliè
Aulus Cecina Aliè (Aulus Caecina Alienus, i esmentat als Fastos com a Aulus Licinius Caecina) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Aulus Cecina Aliè
Aulus Didi Gal
Aulus Didi Gal (en Aulus Didius Gallus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Aulus Didi Gal
Aulus Licini Nerva (pretor)
Aulus Licini Nerva (Aulus Licinius Nerva) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Aulus Licini Nerva (pretor)
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Qüestor і Àfrica (província romana)
Batalla de Nicòpolis (48 aC)
La Batalla de Nicòpolis és un conflicte militar de desembre del 48 aC lliurat entre els exèrcits de Gneu Domici Calví, governador cesarià de la província d'Àsia i de Farnaces II, fill de Mitridates VI rei del Regne del Pont.
Veure Qüestor і Batalla de Nicòpolis (48 aC)
Batalla de Placència (194 aC)
La Batalla de Placència es va lliurar L'any 194 aC, a prop de Placència, entre la República Romana i el bois.
Veure Qüestor і Batalla de Placència (194 aC)
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Veure Qüestor і Bètica
Bles
Bles (en llatí Blaesus) que vol dir tartamut, va ser el cognomen d'una família plebea de la gens Semprònia durant la República.
Veure Qüestor і Bles
Buca
Buca era el nom d'una família de la gens Emília coneguda principalment per les monedes.
Veure Qüestor і Buca
Buteó
Buteó era un nom de família de la gens Fàbia.
Veure Qüestor і Buteó
Caesar III
Caesar III és un videojoc desenvolupat per Impressions Games i publicat per Sierra Entertainment.
Veure Qüestor і Caesar III
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Veure Qüestor і Calígula
Capel·lià
Capel·lià (en llatí Capellianus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Capel·lià
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Qüestor і Cassi Dió
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Qüestor і Cató el Censor
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Qüestor і Cavaller romà
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Qüestor і Cònsol romà
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Veure Qüestor і Cesaraugusta
Cesari de Nazianz
Cesari de Nazianz (en llatí Caesarius, en grec antic) va ser un metge grec més conegut com a germà de Gregori de Nazianz el teòleg.
Veure Qüestor і Cesari de Nazianz
Cesó Duïli Llong
Cesó Duïli Llong (en Kaeso Duilius Longus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Cesó Duïli Llong
Cesó Fabi Ambust
Cesó Fabi Ambust (en Kaeso Fabius M. f. Q. n. Ambustus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Cesó Fabi Ambust
Cesó Fabi Vibulà
Cesó Fabi Vibulà (en llatí Kaeso Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Qüestor і Cesó Fabi Vibulà
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Qüestor і Ciceró
Cinna (questor)
Cinna (en llatí Cinna), va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Cinna (questor)
Cirene i Creta
Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.
Veure Qüestor і Cirene i Creta
Clàudia Marcel·la la Menor
Clàudia Marcel·la la Menor (en llatí Claudia Marcella Minor) era una dama romana que va néixer a Roma l'any 39 aC.
Veure Qüestor і Clàudia Marcel·la la Menor
Clodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis
Clodia de rege ptolemeo et de exulibus byzantinis va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) quan eren cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoní i Aule Gabini.
Veure Qüestor і Clodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Veure Qüestor і Codi de Recesvint
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Veure Qüestor і Comicis romans
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Qüestor і Constanci II
Cornèlia Cinnil·la
Cornèlia Cinnil·la (Cornelia Cinnilla, vers 94-69 o 68 aC) era una filla de Luci Corneli Cinna.
Veure Qüestor і Cornèlia Cinnil·la
Cornelia de magistratibus
Cornelia de magistratibus va ser una llei romana establerta per Luci Corneli Sul·la cap a l'any 80 aC que prohibia exercir el càrrec de pretor abans d'haver estat qüestor, ni exercir el consolat sense haver estat pretor.
Veure Qüestor і Cornelia de magistratibus
Cornelia de questoribus
Cornelia de questoribus va ser una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sul·la cap a l'any 673 de la fundació de Roma (80 aC) que va crear una vintena de nous qüestors per ocupar-se dels judicis considerats de menor quantia que així alleugerien les tasques del Senat Romà.
Veure Qüestor і Cornelia de questoribus
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Qüestor і Creta
Crispí Cepió
Crispí Cepió (en llatí Crispinus Caepio) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Crispí Cepió
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Qüestor і Cronologia de l'antiga Roma
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Qüestor і Cursus honorum
Dècim Magne Ausoni
Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310.
Veure Qüestor і Dècim Magne Ausoni
Decemvir
Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.
Veure Qüestor і Decemvir
Decidi Saxa
Decidi Saxa (en llatí Decidius Saxa) va ser un militar romà, d'origen celtiber del, germà de Luci Decidi Saxa.
Veure Qüestor і Decidi Saxa
Dertosa
Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.
Veure Qüestor і Dertosa
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Veure Qüestor і Didi Julià
Drus Cèsar
Drus Cèsar (7-33) era fill de Germànic i Agripina Major.
Veure Qüestor і Drus Cèsar
Drus el Jove
Neró Claudi Drus (Nero Claudius Drusus), normalment anomenat Drus el Jove o Drus Menor per distingir-lo del seu oncle Drus el Vell, va ser fill de l'emperador Tiberi i de la seva primera dona Vipsània Agripina (filla d'Agripa i Pompònia).
Veure Qüestor і Drus el Jove
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Veure Qüestor і Drus el Vell
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Veure Qüestor і Edat antiga als Països Catalans
Edicte
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses.
Veure Qüestor і Edicte
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Qüestor і Edil romà
Emili Papinià
Emili Papinià (en llatí Aemilius Papinianus) també conegut amb el nom de Papinià (Síria 140 - Roma 212) va ser un jurista romà.
Veure Qüestor і Emili Papinià
Erari
Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.
Veure Qüestor і Erari
Espuri Cassi Viscel·lí
Espuri Cassi Viscel·lí (Spurius Cassius Viscellinus o Vecellinus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Espuri Cassi Viscel·lí
Eubul (jurista)
Eubul (Eubulus) fou magister scriniorum de l'Imperi.
Veure Qüestor і Eubul (jurista)
Exiti
Exiti (en llatí Exitius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Exiti
Fabi Ambust
Els Fabi Ambust (Fabii Ambusti) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognomen d'Ambust.
Veure Qüestor і Fabi Ambust
Família Adragna
La família Adragna és una casa noble italiana.
Veure Qüestor і Família Adragna
Faust Corneli Sul·la (qüestor)
Faust Corneli Sul·la (Faustus Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Faust Corneli Sul·la (qüestor)
Flavi Rustici Helpidi Dòmnul
Flavi Rustici Helpidi Dòmnul (Flavius Rusticius Helpidius Domnulus) fou un poeta cristià del.
Veure Qüestor і Flavi Rustici Helpidi Dòmnul
Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià)
Flàvia Domicil·la (en Flavia Domitilla), va ser la primera esposa de Vespasià abans que fos emperador.
Veure Qüestor і Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià)
Furi Bibàcul
Els Furi Bibàcul (Furius Bibaculus) foren una branca de la gens Fúria, una família d'origen patrici.
Veure Qüestor і Furi Bibàcul
Furi Cràssipes (gendre de Ciceró)
Furi Cràssipes (Furius Crassipes) va ser un cavaller romà del.
Veure Qüestor і Furi Cràssipes (gendre de Ciceró)
Gai Acili Glabrió
Gai Acili Glabrió (en llatí Caius Acilius Glabrió) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gai Acili Glabrió
Gai Alfi Flavus
Gai Alfi Flavus (Gaius Alfius Flavus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Alfi Flavus
Gai Antisti Vet (tribú)
Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Antisti Vet (tribú)
Gai Antoni el Jove
Gai Antoni (en Caius Antonius M. F. M. N) era fill de Marc Antoni Crètic i germà de Marc Antoni el triumvir.
Veure Qüestor і Gai Antoni el Jove
Gai Bel·liè
Gai Bel·liè o Bil·liè (Gaius Billienus C. f.) va ser un magistrat romà que pertanyia a la gens Bel·liena o Bil·liena.
Veure Qüestor і Gai Bel·liè
Gai Calpurni Pisó Frugi
Gai Calpurni Pisó Frugi (en llatí Caius Calpurnius Piso Frugi) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Calpurni Pisó Frugi
Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.
Veure Qüestor і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC)
Gai Celi Caldus (Gaius Cælius Caldus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC)
Gai Celi Caldus (qüestor 50 aC)
Gai Celi Caldus (Gaius Cælius Caldus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Celi Caldus (qüestor 50 aC)
Gai Cepasi
Gai Cepasi (en llatí Caius Caepasius) va ser un magistrat romà contemporani de l'orador Hortensi que va exercir la magistratura de qüestor juntament amb el seu germà Luci Cepasi.
Veure Qüestor і Gai Cepasi
Gai Corneli (tribú)
Gai Corneli (en llatí Caius Cornelius) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Corneli (tribú)
Gai Decimi (pompeià)
Gai Decimi (en llatí Caius Decimius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gai Decimi (pompeià)
Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs)
Gai Escriboni Curió (Caius Scribonius Curio) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs)
Gai Estaiè
Gai Estaiè (Gaius Staienus) o Estalè (Gaius Stalenus, segons que diuen algunes edicions de Ciceró), va ser un jutge romà, uns dels que va actuar en el judici d'Estaci Albi Opiànic el 74 aC.
Veure Qüestor і Gai Estaiè
Gai Flamini (cònsol 187 aC)
Gai Flamini (Caius Flaminius) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Flamini (cònsol 187 aC)
Gai Flavi Fímbria (militar)
Gai Flavi Fímbria - Caius Flavius Fimbria - (segle II aC) va ser un militar romà, probablement fill de Gai Flavi Fímbria, que va ser cònsol l'any 105 aC.
Veure Qüestor і Gai Flavi Fímbria (militar)
Gai Furi
* Gai Furi (almirall), duumvir navalis el 178 aC.
Veure Qüestor і Gai Furi
Gai Furi Aculeu
Aculeu (en llatí Aculeus o Aculeo) era un sobrenom que va usar Caius Furius, qüestor de Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell.
Veure Qüestor і Gai Furi Aculeu
Gai Hostili Mancí
Gai Hostili Mancí (en llatí Caius Hostilius Mancinus) era probablement germà de Luci Hostili Mancí (Lucius Hostilius Mancinus).
Veure Qüestor і Gai Hostili Mancí
Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc
Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc (en llatí Caius Julius L. F. Sextus Caesar Strabo Vopiscus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc
Gai Leli
Gai Leli (en llatí Caius Lelius o Gaius Lelius) va ser un magistrat romà, general i estadista.
Veure Qüestor і Gai Leli
Gai Licini Macre
Gai Licini Macre (Gaius Licinius Macer) va ser un historiador romà, del grup dels annalistes.
Veure Qüestor і Gai Licini Macre
Gai Memmi (qüestor)
Gai Memmi (en llatí Caius Memmius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gai Memmi (qüestor)
Gai Norbà
Gai Norbà (en llatí Caius Norbanus) va ser un magistrat romà que va viure als segles II i I aC.
Veure Qüestor і Gai Norbà
Gai Octavi (cavaller)
Gai Octavi (Gaius Octavius) va ser un cavaller romà del.
Veure Qüestor і Gai Octavi (cavaller)
Gai Octavi (pretor 61 aC)
Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà, fill de Gai Octavi i pare de l'emperador August i d'Octàvia Menor.
Veure Qüestor і Gai Octavi (pretor 61 aC)
Gai Opimi Pansa
Gai Opimi Pansa (en llatí Caius Opimius Pansa) va ser un magistrat romà del segles IV i III aC.
Veure Qüestor і Gai Opimi Pansa
Gai Pletori
Gai Pletori (en llatí Caius Pletorius) va ser un magistrat menor romà del.
Veure Qüestor і Gai Pletori
Gai Publici Mal·leol
Gai Publici Mal·leol (en llatí Caius Publicius Malleolus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gai Publici Mal·leol
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Veure Qüestor і Gai Sal·lusti Crisp
Gai Saufeu
Gai Saufeu (en llatí Caius Saufeius) va ser un magistrat romà dels segles II i I aC.
Veure Qüestor і Gai Saufeu
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Veure Qüestor і Gai Semproni Grac
Gai Semproni Tudità (cònsol)
Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius C. F. Tuditanus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Semproni Tudità (cònsol)
Gai Sosi
Gai Sosi (Gaius Sosius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gai Sosi
Gai Sulpici Galba (qüestor 120 aC)
Gai Sulpici Galba (Gaius Sulpicius S. f. Galba) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gai Sulpici Galba (qüestor 120 aC)
Gai Terenci Varró
Gai Terenci Varró (en Caius Terentius Varro) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gai Terenci Varró
Gai Treboni
Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gai Treboni
Gai Vel·lei Patèrcul
Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.
Veure Qüestor і Gai Vel·lei Patèrcul
Gai Virgili
Gai Virgili (en llatí Caius Virgilius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gai Virgili
Gel·li Publícola (qüestor)
Gel·li Publícola (en llatí Gellius Publicola) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gel·li Publícola (qüestor)
Gens Antístia
Denari de Gaius Antistius, 146 aC. La gens Antístia (gens Antistia) va ser una gens plebea de l'antiga Roma que apareix a medalles i inscripcions de vegades sota el nom dAntestia.
Veure Qüestor і Gens Antístia
Gens Atília
La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea.
Veure Qüestor і Gens Atília
Gens Èlia
La gens Èlia (en gens Aelia) va ser una gens romana d'origen plebeu, que va usar els cognomens ''Catus'', ''Gallus'', Gracilis, Làmia, Lígur, ''Paetus'', Staienus, ''Stilo'' i ''Tubero''.
Veure Qüestor і Gens Èlia
Gens Òpia
La gens Òpia (en Oppia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Qüestor і Gens Òpia
Gens Calpúrnia
Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.
Veure Qüestor і Gens Calpúrnia
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Veure Qüestor і Gens Fàbia
Gens Gèl·lia
La gens Gèl·lia (en llatí Gellia gens) va ser una gens romana d'origen samnita establerta a Roma després de la Segona Guerra Púnica.
Veure Qüestor і Gens Gèl·lia
Gens Lucrècia
La gens Lucrècia (en gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea.
Veure Qüestor і Gens Lucrècia
Gens Mària
La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Qüestor і Gens Mària
Gens Mèmmia
La gens Mèmmia (en llatí Memmia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Qüestor і Gens Mèmmia
Gens Octàvia
La Gens Octàvia (en llatí Octavia gens) va ser un destacada família romana d'origen plebeu, famosa perquè l'emperador August en formava part.
Veure Qüestor і Gens Octàvia
Gens Opímia
La gens Opímia (en llatí Opimia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que va aparèixer al durant les guerres samnites.
Veure Qüestor і Gens Opímia
Gens Pletòria
La gens Pletòria (en llatí Plaetoria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Qüestor і Gens Pletòria
Gens Postúmia
La gens Postúmia (en Postumia gens) va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma.
Veure Qüestor і Gens Postúmia
Gens Sulpícia
La gens Sulpícia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma Els seus membres van ocupar magistratures al llarg de tota la República.
Veure Qüestor і Gens Sulpícia
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Veure Qüestor і Germànic Cèsar
Gneu Aufidi
Gneu Aufidi (Gnaeus Aufidius) va ser un historiador romà i possiblement jurista que Ciceró menciona per la seva equanimitat i per la acceptació que va fer de la seva ceguesa.
Veure Qüestor і Gneu Aufidi
Gneu Calpurni Pisó (governador)
Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gneu Calpurni Pisó (governador)
Gneu Corneli Cos (cònsol 414aC)
Gneu Corneli Cos (Cnaeus Cornelius A. F. M. N. Cossus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gneu Corneli Cos (cònsol 414aC)
Gneu Corneli Dolabel·la (pretor)
Gneu Corneli Dolabel·la (Cnaeus Cornelius Dolabella) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Gneu Corneli Dolabel·la (pretor)
Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC)
Gneu Corneli Lèntul (Cnaeus Cornelius L. F. L. N. Lentulus) va ser un magistrat romà, probablement fill de Luci Corneli Lèntul Caudí, que va ser edil curul l'any 209 aC, segons indiquen les inicials del seu nom L. F. L. N., però el nom inèdit de Gneu i l'absència del cognom Caudí s'oposen a aquesta teoria.
Veure Qüestor і Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC)
Gneu Juli Agrícola
Gneu Juli Agrícola (en llatí Gnaeus Julius Agricola) va ser un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37.
Veure Qüestor і Gneu Juli Agrícola
Gneu Juli Ver
Gneu Juli Ver (Gnaeus Iulius Verus; 112 a Aequum, Dalmàcia) va ser un militar i senador del, governador de Britània entre el 154 i el 158.
Veure Qüestor і Gneu Juli Ver
Gneu Neri
Gneu Neri (en llatí Cnaeus Nerius) va ser un destacat romà de la tribu Papínia.
Veure Qüestor і Gneu Neri
Gneu Octavi (pretor 205 aC)
Gneu Octavi (en llatí Cnaeus Octavius) va ser un magistrat romà que va viure entre els segles i II aC.
Veure Qüestor і Gneu Octavi (pretor 205 aC)
Gneu Octavi Rufus (qüestor 107 aC)
Gneu Octavi Rufus (Gnaeus Octavius Rufus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gneu Octavi Rufus (qüestor 107 aC)
Gneu Octavi Rufus (qüestor 230 aC)
Gneu Octavi Rufus (Gnaeus Octavius Rufus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Qüestor і Gneu Octavi Rufus (qüestor 230 aC)
Gneu Papiri Elià
Gneu Papiri Elià (en llatí Cnaeus Papirius Aelianus) va ser un polític romà del.
Veure Qüestor і Gneu Papiri Elià
Gneu Planci
Gneu Planci (en llatí Cnaeus Plancius) va ser un cavaller romà nadiu d'Atina, prop d'Arpinium al Latium.
Veure Qüestor і Gneu Planci
Gneu Pompeu Estrabó
Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.
Veure Qüestor і Gneu Pompeu Estrabó
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Qüestor і Gneu Pompeu Magne
Gneu Tremel·li Flac
Gneu Tremel·li Flac (en llatí Cnaeus Tremellius Flaccus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gneu Tremel·li Flac
Gordià I
Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.
Veure Qüestor і Gordià I
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Veure Qüestor і Governador romà
Grani Marcel
Grani Marcel (en llatí Granius Marcellus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Grani Marcel
Grecí Lacó
Grecí Lacó (en llatí Graecinus Laco) va ser un militar i magistrat romà del.
Veure Qüestor і Grecí Lacó
Gregori (prefecte de l'annona)
Gregori (en llatí Gregorius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Gregori (prefecte de l'annona)
Guerra de Numància
La Guerra de Numància es va iniciar el 143 aC com una revolta dels celtibers de Numantia i fou la tercera i darrera de les campanyes que va enfrontar la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
Veure Qüestor і Guerra de Numància
Guerres celtiberes
Les guerres celtiberes o celtibèriques foren un conjunt d'enfrontaments bèl·lics produïts al llarg dels segles i II aC, entre la República Romana i els diferents pobles celtibers, que habitaven a la zona mitjana de l'Ebre i la Meseta superior.
Veure Qüestor і Guerres celtiberes
Helvidi Prisc
Helvidi Prisc (en llatí Helvidius Priscus) va ser un filòsof i magistrat romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.
Veure Qüestor і Helvidi Prisc
Herenni Seneció
Herenni Seneció (en llatí Herennius Senecio) va ser un escriptor i magistrat romà que va viure al.
Veure Qüestor і Herenni Seneció
Hirtuleu
Hirtuleu (en llatí Hirtuleius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Hirtuleu
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Qüestor і Hispània Citerior
Història antiga de Sicília
La història de Sicília en l'antiguitat és convulsa, donada la posició estratègica de l'illa al Mediterrani.
Veure Qüestor і Història antiga de Sicília
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Qüestor і Història de Barcelona
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Veure Qüestor і Història de l'Imperi Romà
Icili (tribú)
Icili era el nom de tres membres de la gens Icília que van exercir el càrrec de tribuns de la plebs l'any 409 aC.
Veure Qüestor і Icili (tribú)
Ingo Friedrich
Ingo Friedrich (nascut el 24 de gener de 1942, a Kutno - Wartheland) és un exmembre del Parlament Europeu per Alemanya (Baviera).
Veure Qüestor і Ingo Friedrich
Institucions polítiques de Roma
Les institucions polítiques de la Roma Antiga estaven essencialment fonamentades en el dret romà.
Veure Qüestor і Institucions polítiques de Roma
Jaciment de Son Espases
El jaciment de Son Espases és un jaciment arqueològic de Palma situat a la part nord del terme, a l'antiga possessió de Son Espases.
Veure Qüestor і Jaciment de Son Espases
Jovi
Jovi (en llatí Jovius) va ser un governador romà i conspirador, prefecte del pretori d'Il·líria sota l'emperador Honori, nomenat per Estilicó.
Veure Qüestor і Jovi
Jugurta
Jugurta o Yugarthn (Ἰουγούρθας o 2) va ser rei de Numídia de l'any 118 aC al 106 aC.
Veure Qüestor і Jugurta
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Qüestor і Juli Cèsar
Junia de peregrinis
Junia de peregrinis va ser una llei de l'antiga Roma, proposada l'any 126 aC pel tribú de la plebs Marc Juni Penne, quan eren cònsols Marc Emili Lèpid i Luci Aureli Orestes, per la qual s'expulsava als peregrini de Roma; una llei de Gai Fanni Estrabó, cònsol el 122 aC, va establir les mateixes mesures pels llatins i italians, però el nom de la llei no es coneix.
Veure Qüestor і Junia de peregrinis
Justí I el Vell
Justí I el Vell (en llatí Flavius Iustinus) (c. 450 - 1 d'agost de 527) va ser emperador romà d'Orient des de l'any 518 fins al 527 i el fundador de la dinastia justiniana.
Veure Qüestor і Justí I el Vell
La conjuració de Catilina
La conjuració de Catilina (en llatí: De coniuratione Catilinae) és la primera obra de l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp, a més a més de la primera monografia conservada de la historiografia llatina.
Veure Qüestor і La conjuració de Catilina
La naturalesa dels déus
La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.
Veure Qüestor і La naturalesa dels déus
Legat exterior
Els legats exteriors en el sentit d'ambaixadors estrangers, era el nom que a l'antiga Roma es donava als enviats d'un altre estat.
Veure Qüestor і Legat exterior
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Veure Qüestor і Lictor
Lilibèon
Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.
Veure Qüestor і Lilibèon
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Veure Qüestor і Literatura romana
Llei curiada
Llei curiada (lex curiata) era el nom general donat a les lleis romanes que eren votades pels comicis a les cúries.
Veure Qüestor і Llei curiada
Luci Antisti Burrus
Luci Antisti Burrus Advent (circa 149 - 188) membre de la gens Antístia va ser un senador romà que va viure al.
Veure Qüestor і Luci Antisti Burrus
Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Apuleu Saturní (Lucius Appuleius Saturninus) va ser un polític i magistrat romà del.
Veure Qüestor і Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Atili (qüestor)
Luci Atili (en llatí Lucius Atilius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Luci Atili (qüestor)
Luci Aureli Orestes (cònsol 126 aC)
Luci Aureli Orestes (Lucius Aurelius L.F. L. N. Orestes) va ser un magistrat romà fill de ''Lucius Aurelius L.F. L. N. Orestes''.
Veure Qüestor і Luci Aureli Orestes (cònsol 126 aC)
Luci Calpurni Bèstia
Luci Calpurni Bèstia (en llatí Lucius Calpurnius Bestia) va ser un magistrat de l'antiga Roma que formava part de la gens Calpúrnia, una família d'origen plebeu.
Veure Qüestor і Luci Calpurni Bèstia
Luci Calpurni Pisó Frugi (pretor 74 aC)
Luci Calpurni Pisó Frugi (en llatí Lucius Calpurnius Piso Frugi) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Luci Calpurni Pisó Frugi (pretor 74 aC)
Luci Catili Sever
Luci Catili Sever (nom complet: Luci Catili Sever Julià Claudi Regí; en Lucius Catilius Severus Iulianus Claudius Reginus) va ser un senador romà del començament del, cònsol sufecte el 110 i epònim el 120 sota els regnes de Trajà i Adrià.
Veure Qüestor і Luci Catili Sever
Luci Cecili Metel (tribú)
Luci Cecili Metel (en llatí Lucius Caecilius L. F. C. N. Metellus) va ser un magistrat romà, germà de ''Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus''.
Veure Qüestor і Luci Cecili Metel (tribú)
Luci Cepasi
Luci Cepasi (en llatí Lucius Caepasius) va ser un qüestor romà contemporani de l'orador Hortensi que va exercir la magistratura juntament amb el seu germà Gai Cepasi.
Veure Qüestor і Luci Cepasi
Luci Corneli Balb Menor
Luci Corneli Balb Menor (en llatí Lucius Cornelius Balbus P. f.), va ser un militar i pontífex romà.
Veure Qüestor і Luci Corneli Balb Menor
Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC)
Luci Corneli Cinna (en Lucius Cornelius L. f. L. n. Cinna) va ser cònsol sufecte de la República Romana l'any 32 aC, juntament amb Marc Valeri Messala.
Veure Qüestor і Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC)
Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove
Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus).
Veure Qüestor і Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Qüestor і Luci Corneli Sul·la
Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC)
Luci Domici Ahenobarb (en llatí Lucius Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC)
Luci Domici Ahenobarb (pretor)
Luci Domici Ahenobarb (en Lucius Domitius Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Luci Domici Ahenobarb (pretor)
Luci Egnatuleu
Luci Egnatuleu (en llatí Lucius Egnatuleius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Luci Egnatuleu
Luci Emili Buca el Vell
Luci Emili Buca (en Lucius Aemilius Buca), al que fa referència Quint Asconi Pedià, sembla que va ser qüestor sota Sul·la.
Veure Qüestor і Luci Emili Buca el Vell
Luci Emili Paulus (cònsol 50 aC)
Luci Emili Paulus (en Lucius Aemilius M. f. Q. n. Paulus) va ser un magistrat romà fill de Marc Emili Lèpid i germà de Lèpid el triumvir.
Veure Qüestor і Luci Emili Paulus (cònsol 50 aC)
Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC)
Luci Gel·li Publícola (en llatí Lucius Gellius Publicola) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC)
Luci Juli Bursió
Luci Juli Bursió (en Lucius Iulius Bursio) va ser un polític romà que pertanyia a la branca plebea de la gens Júlia.
Veure Qüestor і Luci Juli Bursió
Luci Licini Cras
Luci Licini Cras, (en llatí Lucius Licinius L. F. Crassus) (140-91 aC) va ser un important orador romà i jurista, que va estar al càrrec de l'acusació contra Gai Papiri Carbó.
Veure Qüestor і Luci Licini Cras
Luci Licini Murena (cònsol)
Luci Licini Murena (en llatí Lucius Licinius Murena) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Luci Licini Murena (cònsol)
Luci Lucreci
Luci Lucreci (Lucius Lucretius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Luci Lucreci
Luci Manli Acidí (qüestor)
Luci Manli Acidí (en Lucius Manlius Acidinus) era un membre de la gens Mànlia que va ser qüestor l'any 168 aC.
Veure Qüestor і Luci Manli Acidí (qüestor)
Luci Mari (governador)
Luci Mari (en llatí Lucius Marius L. F.) va ser un noble romà que va subscriure l'acusació de Publi Valeri Triari contra Marc Emili Escaure l'any 54 aC.
Veure Qüestor і Luci Mari (governador)
Luci Mescini Rufus
Luci Mescini Rufus (Lucius Mescinius Rufus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Luci Mescini Rufus
Luci Papiri Mugil·là (cònsol 422 aC)
Luci Papiri Mugil·là (en Lucius Papirius L. F. L. N. Mugillanus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Qüestor і Luci Papiri Mugil·là (cònsol 422 aC)
Luci Salvi Otó Titià
Luci Salvi Otó Titià o Ticià (Lucius Salvius Otho Titianus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho), cònsol l'any 33 i germà gran de l'emperador Otó.
Veure Qüestor і Luci Salvi Otó Titià
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Veure Qüestor і Luci Sergi Catilina
Luci Tremel·li Escrofa
Luci Tremel·li Escrofa (en llatí Lucius Tremellius Scrofa) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Luci Tremel·li Escrofa
Luci Valeri Flac (cònsol 86 aC)
Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà del que va ser cònsol de la República Romana l'any 86 aC.
Veure Qüestor і Luci Valeri Flac (cònsol 86 aC)
Luci Valeri Flac (pretor)
Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Luci Valeri Flac (pretor)
Luci Valeri Potit (cònsol 449 aC)
Luci Valeri Potit (Lucius Valerius Potitus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Luci Valeri Potit (cònsol 449 aC)
Luci Valeri Potit (cònsol 483 i 470 aC)
Luci Valeri Potit (Lucius Valerius Potitus Publicola) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Luci Valeri Potit (cònsol 483 i 470 aC)
Luci Valeri Triari
Luci Valeri Triari (en llatí Lucius Valerius Triarius) va ser un magistrat romà del segle I aC.
Veure Qüestor і Luci Valeri Triari
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Veure Qüestor і Luci Ver
Mani Curi (tribú de la plebs 199 aC)
Mani Curi (en llatí Manius Curius) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Mani Curi (tribú de la plebs 199 aC)
Mani Curi (tribú de la plebs 58 aC)
Mani Curi (en llatí Manius Curius), en algunes fonts anomenat Curtius va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Mani Curi (tribú de la plebs 58 aC)
Manli Acidí
Els Manli Acidí (Manlii Acidini) foren una branca de la gens Mànlia que portà el nom familiar Acidí.
Veure Qüestor і Manli Acidí
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Qüestor і Marc Antoni
Marc Antoni l'Orador
Marc Antoni l'Orador (en llatí Marcus Antonius Orator) (circa 143 - 87 aC) va ser un magistrat romà de l'etapa republicana.
Veure Qüestor і Marc Antoni l'Orador
Marc Apuleu
Marc Apuleu - Marcus Appuleius - (55 aC - 15 dC) va ser un senador i polític romà dels segles I aC i I. Formava part de la gens Apuleia, una família romana d'origen plebeu i patrici.
Veure Qüestor і Marc Apuleu
Marc Atili Metili Bràdua
Marc Atili Metili Bràdua (Marcus Atilius Metilius Bradua) va ser un polític romà que visqué durant la segona meitat del i la primera meitat del.
Veure Qüestor і Marc Atili Metili Bràdua
Marc Aureli Cota (cònsol)
Marc Aureli Cota (Marcus Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, germà del cònsol i governador de la Gàl·lia Gai Aureli Cota i del tribú de la plebs Luci Aureli Cota.
Veure Qüestor і Marc Aureli Cota (cònsol)
Marc Àper
Marc Àper (en llatí Marcus Aper) va ser un orador romà nascut a la Gàl·lia que va arribar pels seus mèrits a qüestor, tribú i pretor.
Veure Qüestor і Marc Àper
Marc Barbaci
Marc Barbaci (Marcus Barbatius) va ser un magistrat romà amic de Juli Cèsar i després qüestor amb Marc Antoni el 40 aC.
Veure Qüestor і Marc Barbaci
Marc Celi Rufus
Marc Celi Rufus (Marcus Caelius Rufus) va ser un magistrat romà i també un escriptor elegant i un eloqüent orador del.
Veure Qüestor і Marc Celi Rufus
Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol)
Marc Claudi Marcel Eserní (en llatí Marcus Claudius Marcellus Aeserninus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol)
Marc Emili Escaure (cònsol)
Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Scaurus) va ser un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure.
Veure Qüestor і Marc Emili Escaure (cònsol)
Marc Emili Escaure (governador)
Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Emili Escaure (cònsol).
Veure Qüestor і Marc Emili Escaure (governador)
Marc Estaci Prisc
Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Marc Estaci Prisc
Marc Fonteu
Marc Fonteu (en llatí Marcus Fonteius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Marc Fonteu
Marc Juvenci Laterense
Marc Juvenci Laterense (en llatí Marcus Juventius Laterensis) va ser un magistrat romà descendent per pare i mare de branques consulars.
Veure Qüestor і Marc Juvenci Laterense
Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en llatí Marcus Licinius Crassus Dives) va ser el fil gran del triumvir Marc Licini Cras Dives i de Tertúl·lia.
Veure Qüestor і Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir)
Marc Livi Drus
Marc Livi Drus (en llatí Marcus Livius M.F.C.N. Drusus), fill de ''Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus'', va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Marc Livi Drus
Marc Porci Cató Uticense
renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.
Veure Qüestor і Marc Porci Cató Uticense
Marc Pupi Pisó
Marc Pupi Pisó (en llatí Marcus Pupius Piso, o també Marcus Papius Piso) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Marc Pupi Pisó
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Qüestor і Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró Lucul
Marc Terenci Varró Lucul (Marcus Terentius M. f. Varro Lucullus), nascut Marc Licini Lucul (Marcus Licinius L. f. L. n. Lucullus), va ser un polític i militar romà.
Veure Qüestor і Marc Terenci Varró Lucul
Marc Tici el Jove
Marc Tici o Marc Titi (en llatí Marcus Titius) va ser un polític romà, cònsol sufecte l'any 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República Romana.
Veure Qüestor і Marc Tici el Jove
Marc Valeri Faltó
Marc Valeri Faltó (en llatí Marcus Valerius Falto) va ser un polític i militar romà que va viure al.
Veure Qüestor і Marc Valeri Faltó
Marc Volsci Fictor
Marc Volsci Fictor (en llatí Marcus Volscius Fictor) va ser tribú de la plebs en data incerta.
Veure Qüestor і Marc Volsci Fictor
Mari
* Mari (poble), poble ugrofinès que viu als marges del Volga.
Veure Qüestor і Mari
Maria Porcia
La lex Maria Porcia va ser una antiga llei romana que pretenia evitar que els generals comandants de les legions presentessin els seus èxits amb exageració per obtenir els honors del triomf.
Veure Qüestor і Maria Porcia
Mesa del Parlament Europeu
La Mesa és l'òrgan intern de direcció administrativa i reglamentària del Parlament Europeu.
Veure Qüestor і Mesa del Parlament Europeu
Minuci Acilià
Minuci Acilià (llatí: Minucius Acilianus) va ser un magistrat romà, amic de Plini el jove.
Veure Qüestor і Minuci Acilià
Misàgenes
Misàgenes (en llatí Misagenes) va ser un cap númida, fill de Masinissa I.
Veure Qüestor і Misàgenes
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Veure Qüestor і Municipi romà
Neoptòlem (general)
Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic) fou un dels generals de Mitridates VI Eupator.
Veure Qüestor і Neoptòlem (general)
Novi Níger
Novi Níger (en llatí Novius Niger) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Novi Níger
Numeri Fabi Vibulà
Numeri Fabi Vibulà (en llatí Numerius Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Numeri Fabi Vibulà
Obultroni Sabí
Obultroni Sabí (en llatí Obultronius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Obultroni Sabí
Orde senatorial romà
L'orde senatorial romà era el cos de Senadors de l'antiga Roma Amb la República la designació de les vacants del Senat, va passar als cònsols i després als Censors.
Veure Qüestor і Orde senatorial romà
Oribasi
Oribasi (en llatí Oribasius, Oreibásios o Oribásios en Ορειβάσιος o Οριβάσιος) (vers 325 - vers 400) va ser un destacat metge grec que a Suides s'indica que va néixer a Sardes mentre que Eunapi el fa originari de Pèrgam.
Veure Qüestor і Oribasi
Oxymycterus quaestor
Oxymycterus quaestor és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.
Veure Qüestor і Oxymycterus quaestor
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Veure Qüestor і Període romà a Catalunya
Període romà al País Valencià
El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.
Veure Qüestor і Període romà al País Valencià
Pisó
Pisó (en llatí Piso) era el cognomen de la branca més distingida de la gens Calpúrnia, una família romana d'origen plebeu.
Veure Qüestor і Pisó
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Qüestor і Plebs
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Veure Qüestor і Plini el Jove
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Qüestor і Pompeia
Potit Valeri Messal·la
Potit Valeri Messal·la (en llatí Potitus Valerius Messalla) va ser un magistrat romà que va viure a finals de la república romana i a l'època d'August.
Veure Qüestor і Potit Valeri Messal·la
Prefecte de l'Erari
Prefecte de l'Erari (en llatí Praefectus Aerarium, plural Praefecti Aerarii) va ser el nom dels encarregats de l'administració de l'Erari a Roma.
Veure Qüestor і Prefecte de l'Erari
President del Parlament Europeu
Bandera de la Unió Europea Imatge interior del Parlament Europeu a Brussel·les El president del Parlament Europeu supervisa totes les activitats del Parlament Europeu i dels seus cossos constitutius.
Veure Qüestor і President del Parlament Europeu
Primera batalla de Càpua
La primera batalla de Càpua va ser un enfrontament entre les forces de Cartago i les de la República Romana que va tenir lloc l'any 212 aC durant la Segona Guerra Púnica.
Veure Qüestor і Primera batalla de Càpua
Pro Sestio
Marc Tul·li Ciceró, autor del discurs ''Pro Sestio.'' Pro Sestio, "Defensa de Sesti", és un discurs pronunciat per Ciceró l’any 56 aC a favor del tribú de la plebs Publi Sesti, acusat de vi (per actes de violència) i de ambitu (per corrupció) per homes de confiança de Publi Clodi Pulcre.
Veure Qüestor і Pro Sestio
Procurator
Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.
Veure Qüestor і Procurator
Promagistrat
Un promagistrat és una persona que actua amb l'autoritat i capacitat d'un magistrat, però sense ocupar un càrrec magisterial.
Veure Qüestor і Promagistrat
Proqüestor
Un proqüestor o pro quaestore, és aquell magistrat romà que ocupava temporalment el càrrec d'un qüestor (quaestor) difunt o retirat prematurament.
Veure Qüestor і Proqüestor
Provocatio ad populum
La provocatio ad populum era un aspecte del dret romà, que fou introduït per la Lex Valeria de provocatione del 509 aC, per rogatio del cònsol Publi Valeri Publícola que fou aplicat sobretot durant el període republicà.
Veure Qüestor і Provocatio ad populum
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Veure Qüestor і Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Tràsea Petus
Publi Clodi Tràsea Petus (en Publius Clodius Thrasea Paetus) va ser un distingit senador romà del nascut a Patàvium.
Veure Qüestor і Publi Clodi Tràsea Petus
Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)
Publi Corneli Escipió Nasica (en llatí Publius Cornelius Scipio Nasica) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)
Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (cònsol)
Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (en Publius Cornelius P. F. Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (cònsol)
Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (qüestor)
Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (en Publius Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (qüestor)
Publi Corneli Lèntul Sura
Publi Corneli Lèntul Sura (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Publi Corneli Lèntul Sura
Publi Furi Fil (cònsol)
Publi Furi Fil (en llatí Publius Furius SP. F. M. N. Philus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Publi Furi Fil (cònsol)
Publi Opi
Publi Opi (en Publius Oppius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Publi Opi
Publi Plauci Hipseu
Publi Plauci Hipseu (en llatí Publius Plautius Hypsaeus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Publi Plauci Hipseu
Publi Pupi
Publi Pupi (en llatí Publius Pupius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Publi Pupi
Publi Septimi Geta (germà de Septimi Sever)
Publi Septimi Geta fou germà de l'emperador Septimi Sever.
Veure Qüestor і Publi Septimi Geta (germà de Septimi Sever)
Publi Sesti
Publi Sesti (en llatí Publius Sestius) que també apareix als textos com a Publi Sexti (Publius Sextius) va ser un magistrat romà, fill de L. Sesti.
Veure Qüestor і Publi Sesti
Publi Suil·li Rufus
Publi Suil·li Rufus (Publius Suillius Rufus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Qüestor і Publi Suil·li Rufus
Publi Sulpici Ruf (tribú)
Publi Sulpici Ruf (o Rufus; Publius Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Publi Sulpici Ruf (tribú)
Publi Vatini (tribú)
Publi Vatini (en llatí Publius Vatinius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Publi Vatini (tribú)
Publi Veturi Gemin Cicurí
Publi Veturi Gemin Cicurí (Publius Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Publi Veturi Gemin Cicurí
Publi Vitel·li el Vell
Publi Vitel·li el Vell (en llatí Publius Vitellius) va ser un cavaller romà, avi de l'emperador Vitel·li que va viure en temps d'August.
Veure Qüestor і Publi Vitel·li el Vell
Quint Aureli Símmac
Quint Aureli Símmac (en Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del.
Veure Qüestor і Quint Aureli Símmac
Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)
Quint Cassi Longí (Quintus Cassius Longinus) era parent de Gai Cassi Longí, l'assassí de Juli Cèsar.
Veure Qüestor і Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)
Quint Cecili Bas
Quint Cecili Bas (en llatí Quintus Caecilus Bassus) va ser un cavaller romà i probablement qüestor l'any 59 aC.
Veure Qüestor і Quint Cecili Bas
Quint Cecili Metel
Quint Cecili Metel (Quintus Caecilius Metellus) va ser el nom de diversos polítics romans de la gens Cecília (Caecilia) i de la família dels Metel (Metelli).
Veure Qüestor і Quint Cecili Metel
Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7)
Quint Cecili Metel Crètic (en llatí Quint Caecilius Metellus Creticus) va ser un magistrat romà que va viure en temps d'August i de Tiberi.
Veure Qüestor і Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7)
Quint Cecili Metel Crètic (qüestor)
Quint Cecili Metel Crètic (en llatí Quintus Caecilius Metellus Creticus) va ser un magistrat romà de parentiu incert amb altres Metels.
Veure Qüestor і Quint Cecili Metel Crètic (qüestor)
Quint Cornifici el Jove
Quint Cornifici el jove (en Quintus Cornificius) va ser un cavaller i magistrat romà.
Veure Qüestor і Quint Cornifici el Jove
Quint Curci Rufus (cònsol)
Quint Curci Rufus (Quintus Curtius Rufus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Quint Curci Rufus (cònsol)
Quint Curi
Quint Curi (en llatí Quintus Curius) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Quint Curi
Quint Fabi
Quint Fabi (en llatí Quintus Fabius Q. F. Q. N.), del que no se sap del cert si va portar el cognom Màxim, va ser probablement fill de Quint Fabi Màxim Gurges i pare de Quint Fabi Màxim Verrugòs.
Veure Qüestor і Quint Fabi
Quint Fabi Buteó (qüestor)
Quint Fabi Buteó (en llatí Quinctus Fabius Buteo) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Quint Fabi Buteó (qüestor)
Quint Fabi Labeó
Quint Fabi Labeó (en llatí Quintus Fabius Labeo) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Quint Fabi Labeó
Quint Fabi Màxim (pretor)
Quint Fabi Màxim (en llatí Quintus Fabius Maximus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Fàbia i de la família dels Fabi Màxim.
Veure Qüestor і Quint Fabi Màxim (pretor)
Quint Fabi Píctor (historiador)
Quint Fabi Píctor (en Quinctus Fabius Pictor) va ser un historiador romà en llengua grega.
Veure Qüestor і Quint Fabi Píctor (historiador)
Quint Fabià Memmi Simmac
Quint Fabià Memmi Simmac (en llatí Quintus Fabianus Memmius Symmachus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Quint Fabià Memmi Simmac
Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)
va ser un orador i magistrat romà.
Veure Qüestor і Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)
Quint Lol·li Urbic
Quint Lol·li Urbic va ser un militar i polític romà del, governador de Britània entre el 138 i el 144.
Veure Qüestor і Quint Lol·li Urbic
Quint Lucreci Ofel·la
Quint Lucreci Ofel·la (en Quintus Lucretius Ofella) va ser un polític romà del.
Veure Qüestor і Quint Lucreci Ofel·la
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Veure Qüestor і Quint Sertori
Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Servili Cepió (Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Sexti (militar)
Quint Sexti (Quintus Sextius) va ser un militar romà del.
Veure Qüestor і Quint Sexti (militar)
Quint Tarquici
Quint Tarquici (en Quintus Tarquitius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Quint Tarquici
Quint Verani Nepot
Quint Verani Nepot (en Quintus Veranius Nepos) va ser un magistrat i governador romà del.
Veure Qüestor і Quint Verani Nepot
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Qüestor і República Romana
Roca Tarpeia
La '''roca Tarpeia''' en l'actualitat La roca Tarpeia (en Rupes Tarpeia o Saxum Tarpeium) era un penya-segat escarpat de l'antiga Roma, prop del cim sud del turó Capitolí.
Veure Qüestor і Roca Tarpeia
Romanització a Bascònia i Aquitània
La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.
Veure Qüestor і Romanització a Bascònia i Aquitània
Rufri Crispí
Rufri Crispí (en Rufrius Crispinus) va ser un cavaller romà contemporani dels emperadors Claudi i Neró.
Veure Qüestor і Rufri Crispí
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Veure Qüestor і Saturn (mitologia)
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Qüestor і Sèneca
Secessio plebis
Secessio plebis (Secessió o separació dels plebeus) era l'acció, per part dels plebeus romans, similar a una vaga general portada a l'extrem, en el context de les lluites de poder entre plebeus i patricis (conflicte de les ordres) durant el període de la República Romana.
Veure Qüestor і Secessio plebis
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Qüestor і Segona Guerra Civil romana
Semproni Bles
Semproni Bles (Sempronius Blæsus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Semproni Bles
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Qüestor і Senat Romà
Servi Corneli Dolabel·la Metilià Pompeu Marcel
Servi Corneli Dolabel·la Metilià Pompeu Marcel (en Servius Cornelius Dolabella Metilianus Pompeius Marcellus), va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Servi Corneli Dolabel·la Metilià Pompeu Marcel
Servi Sulpici Rufus (cònsol)
Servi Sulpici Ruf (o Rufus; Servius Sulpicius Rufus), de la tribu Lemònia, va ser un orador i jurista romà de rang eqüestre, amic de Ciceró i d'edat similar (Ciceró va néixer el 106 aC).
Veure Qüestor і Servi Sulpici Rufus (cònsol)
Sext Atili Serrà Gavià
Sext Atili Serrà Gavià (en llatí Sextus Atilius Serranus Gavianus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Sext Atili Serrà Gavià
Sext Eruci Clar
Sext Eruci Clar (en llatí Sextus Erucius Clarus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Eruci Clar (Marcus Erucius Clarus).
Veure Qüestor і Sext Eruci Clar
Sext Peduceu (pretor)
Sext Peduceu (en llatí Sextus Peducaeus) va ser un magistrat romà.
Veure Qüestor і Sext Peduceu (pretor)
Sext Quintili Var (qüestor)
Sext Quintili Var (en Sextus Quintilius Varus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Sext Quintili Var (qüestor)
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Qüestor і Sexualitat a l'antiga Roma
Sul·la (desambiguació)
* Sul·la (cognom), cognom romà.
Veure Qüestor і Sul·la (desambiguació)
Tabulàrium de Roma
Localització del ''Tabularium'' respecte del fòrum romà Es coneix com a Tabulàrium (en llatí: Tabularium) un arxiu i edifici d'oficines que va existir a l'antiga ciutat de Roma.
Veure Qüestor і Tabulàrium de Roma
Temple d'Apol·lo (Pompeia)
El temple d'Apol·lo és un temple d'època romana, sepultat durant l'erupció del Vesuvi del 79 i redescobert després de les excavacions arqueològiques de l'antiga Pompeia.
Veure Qüestor і Temple d'Apol·lo (Pompeia)
Tercera Guerra Servil
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.
Veure Qüestor і Tercera Guerra Servil
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Qüestor і Tessalònica
Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)
Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.
Veure Qüestor і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)
Tiberi Semproni Grac
Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.
Veure Qüestor і Tiberi Semproni Grac
Tit Albuci
Tit Albuci (Titus Albucius) va ser un magistrat romà que va estudiar i va viure a Atenes al final del.
Veure Qüestor і Tit Albuci
Tit Anni Papià Miló
Tit Anni Papià Miló (en llatí Titus Annius Papianus Milo) fill de Gai Papi Cels i d'Ànnia, va néixer a Lanuvium on ja era magistrat cap al 53 aC.
Veure Qüestor і Tit Anni Papià Miló
Tit Antisti
Tit Antisti (Titus Antistius) va ser un magistrat romà de la gens Antístia, una gens plebea de l'antiga Roma.
Veure Qüestor і Tit Antisti
Tit Aufidi
Tit Aufidi (en llatí Titus Aufidius) va ser un jurista romà, germà o potser cosí de ''Marcus Virgilius'' que va portar l'acusació de Sul·la l'any 86 aC.
Veure Qüestor і Tit Aufidi
Tit Crispí
Tit Crispí (en llatí Titus Crispinus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Tit Crispí
Tit Fadi Gal
Tit Fadi Gal (en llatí Titus Fadius Gallus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Tit Fadi Gal
Tit Ligari
Tit Ligari (en llatí Titus Ligarius) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Tit Ligari
Tit Manli Torquat (qüestor)
Tit Manli Torquat (en llatí Titus Manlius Torquatus) va ser un magistrat romà del.
Veure Qüestor і Tit Manli Torquat (qüestor)
Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)
Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. L. n Flamininus; vers 230 aC-174 aC) va ser un general i magistrat romà.
Veure Qüestor і Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)
Tit Sexti Laterà (cònsol 154)
Tit Sexti Laterà (Titus Sextius Lateranus) va ser un magistrat romà membre de la família dels Laterans de la gens Sèxtia, a la qual va pertànyer el primer cònsol plebeu Luci Sexti Sextí Laterà el 366 aC.
Veure Qüestor і Tit Sexti Laterà (cònsol 154)
Titia de quaestoribus
Titia de quaestoribus va ser un antiga llei romana proposada per Gai Tici, tribú de la plebs l'any 265 aC quan eren cònsols Quint Fabi Màxim Gurges i Luci Mamili Vitul.
Veure Qüestor і Titia de quaestoribus
Titia de vectigalibus
La lex Titia de vectigalibus o també Titia agraria va ser una llei romana proposada pel tribú de la plebs Sext Tici sent cònsols Marc Antoni l'orador i Aule Postumi Albí, el 99 aC.
Veure Qüestor і Titia de vectigalibus
Toga pretexta
Fòrum de la Colònia La toga pretexta (en llatí toga praetexta) era una toga romana que portava una vora de porpra.
Veure Qüestor і Toga pretexta
Tomba dels Escipions
Localització de la tomba en l'antiga Roma La tomba dels Escipions (en llatí sepulcrum Scipionum o hypogaeum Scipionum) és un monument funerari de l'edat romana que es troba a Roma, a la Via Àpia, a poca distància de la porta de San Sebastiano.
Veure Qüestor і Tomba dels Escipions
Tribú amb potestat consular
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Veure Qüestor і Tribú amb potestat consular
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Qüestor і Triomf
Turuli
Turuli o Turul·li, (en llatí Turulius o Turullius) possiblement Publi, dagnomen o segons Dió Cassi Decimus, va ser un dels assassins de Juli Cèsar.
Veure Qüestor і Turuli
Ulpià
Domici Ulpià (en llatí, Gnaeus Domitius Annius Ulpianus) (Tir c. 170 - Roma, c. 228) va ser un jurista romà d'origen fenici, magister libellorum i prefecte del pretori de l'emperador romà Alexandre Sever.
Veure Qüestor і Ulpià
Valeria de quaestoribus
La lex Valeria de quaestoribus va ser una antiga llei romana proposada per Publi Valeri Publícola cap a l'any 507 aC, que establia dos qüestors cada any triats entre els joves patricis, per recaptar les rendes de l'estat que s'havien de guardar al temple de Saturn, portant adequadament els comptes.
Veure Qüestor і Valeria de quaestoribus
Vall dels Temples
La Vall dels Temples (Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic a prop d'Agrigent (Acragant), al sud de Sicília.
Veure Qüestor і Vall dels Temples
Veientó
Veientó o Veientoni (Veiento o Veientonius) va ser un governador romà del.
Veure Qüestor і Veientó
Verres
Gai Verres (Gaius Verres; ca. –) va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.
Veure Qüestor і Verres
Vigintisexviri
Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) va ser un col·legi de vint-i-sis magistrats menors durant la República Romana.
Veure Qüestor і Vigintisexviri
Vil·li Annal
Els Vil·li Annal (en Villius Annalis) foren una branca de la gens Víl·lia, una família d'origen plebeu.
Veure Qüestor і Vil·li Annal
Villia Annalis
La lex Villia Annalis va ser una antiga llei romana que establia l'edat mínima en la qual determinades magistratures es podrien exercir; això ja havia estat regulat per diverses lleis o reglaments interns que no s'observaven o eren incomplets; no solament es limitava l'edat, sinó que en alguns casos per exercir alguna magistratura calia haver-ne exercit prèviament una altra; regulava també les reeleccions o més concretament els terminis entre cada elecció (dos anys o més).
Veure Qüestor і Villia Annalis
267 aC
El 267 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Qüestor і 267 aC
421 aC
El 421 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Qüestor і 421 aC
451 aC
El 451 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Qüestor і 451 aC
També conegut com Quaestor, Questor romà.
, Cursus honorum, Dècim Magne Ausoni, Decemvir, Decidi Saxa, Dertosa, Didi Julià, Drus Cèsar, Drus el Jove, Drus el Vell, Edat antiga als Països Catalans, Edicte, Edil romà, Emili Papinià, Erari, Espuri Cassi Viscel·lí, Eubul (jurista), Exiti, Fabi Ambust, Família Adragna, Faust Corneli Sul·la (qüestor), Flavi Rustici Helpidi Dòmnul, Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià), Furi Bibàcul, Furi Cràssipes (gendre de Ciceró), Gai Acili Glabrió, Gai Alfi Flavus, Gai Antisti Vet (tribú), Gai Antoni el Jove, Gai Bel·liè, Gai Calpurni Pisó Frugi, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC), Gai Celi Caldus (qüestor 50 aC), Gai Cepasi, Gai Corneli (tribú), Gai Decimi (pompeià), Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs), Gai Estaiè, Gai Flamini (cònsol 187 aC), Gai Flavi Fímbria (militar), Gai Furi, Gai Furi Aculeu, Gai Hostili Mancí, Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc, Gai Leli, Gai Licini Macre, Gai Memmi (qüestor), Gai Norbà, Gai Octavi (cavaller), Gai Octavi (pretor 61 aC), Gai Opimi Pansa, Gai Pletori, Gai Publici Mal·leol, Gai Sal·lusti Crisp, Gai Saufeu, Gai Semproni Grac, Gai Semproni Tudità (cònsol), Gai Sosi, Gai Sulpici Galba (qüestor 120 aC), Gai Terenci Varró, Gai Treboni, Gai Vel·lei Patèrcul, Gai Virgili, Gel·li Publícola (qüestor), Gens Antístia, Gens Atília, Gens Èlia, Gens Òpia, Gens Calpúrnia, Gens Fàbia, Gens Gèl·lia, Gens Lucrècia, Gens Mària, Gens Mèmmia, Gens Octàvia, Gens Opímia, Gens Pletòria, Gens Postúmia, Gens Sulpícia, Germànic Cèsar, Gneu Aufidi, Gneu Calpurni Pisó (governador), Gneu Corneli Cos (cònsol 414aC), Gneu Corneli Dolabel·la (pretor), Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC), Gneu Juli Agrícola, Gneu Juli Ver, Gneu Neri, Gneu Octavi (pretor 205 aC), Gneu Octavi Rufus (qüestor 107 aC), Gneu Octavi Rufus (qüestor 230 aC), Gneu Papiri Elià, Gneu Planci, Gneu Pompeu Estrabó, Gneu Pompeu Magne, Gneu Tremel·li Flac, Gordià I, Governador romà, Grani Marcel, Grecí Lacó, Gregori (prefecte de l'annona), Guerra de Numància, Guerres celtiberes, Helvidi Prisc, Herenni Seneció, Hirtuleu, Hispània Citerior, Història antiga de Sicília, Història de Barcelona, Història de l'Imperi Romà, Icili (tribú), Ingo Friedrich, Institucions polítiques de Roma, Jaciment de Son Espases, Jovi, Jugurta, Juli Cèsar, Junia de peregrinis, Justí I el Vell, La conjuració de Catilina, La naturalesa dels déus, Legat exterior, Lictor, Lilibèon, Literatura romana, Llei curiada, Luci Antisti Burrus, Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC), Luci Atili (qüestor), Luci Aureli Orestes (cònsol 126 aC), Luci Calpurni Bèstia, Luci Calpurni Pisó Frugi (pretor 74 aC), Luci Catili Sever, Luci Cecili Metel (tribú), Luci Cepasi, Luci Corneli Balb Menor, Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC), Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove, Luci Corneli Sul·la, Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC), Luci Domici Ahenobarb (pretor), Luci Egnatuleu, Luci Emili Buca el Vell, Luci Emili Paulus (cònsol 50 aC), Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC), Luci Juli Bursió, Luci Licini Cras, Luci Licini Murena (cònsol), Luci Lucreci, Luci Manli Acidí (qüestor), Luci Mari (governador), Luci Mescini Rufus, Luci Papiri Mugil·là (cònsol 422 aC), Luci Salvi Otó Titià, Luci Sergi Catilina, Luci Tremel·li Escrofa, Luci Valeri Flac (cònsol 86 aC), Luci Valeri Flac (pretor), Luci Valeri Potit (cònsol 449 aC), Luci Valeri Potit (cònsol 483 i 470 aC), Luci Valeri Triari, Luci Ver, Mani Curi (tribú de la plebs 199 aC), Mani Curi (tribú de la plebs 58 aC), Manli Acidí, Marc Antoni, Marc Antoni l'Orador, Marc Apuleu, Marc Atili Metili Bràdua, Marc Aureli Cota (cònsol), Marc Àper, Marc Barbaci, Marc Celi Rufus, Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol), Marc Emili Escaure (cònsol), Marc Emili Escaure (governador), Marc Estaci Prisc, Marc Fonteu, Marc Juvenci Laterense, Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir), Marc Livi Drus, Marc Porci Cató Uticense, Marc Pupi Pisó, Marc Terenci Varró, Marc Terenci Varró Lucul, Marc Tici el Jove, Marc Valeri Faltó, Marc Volsci Fictor, Mari, Maria Porcia, Mesa del Parlament Europeu, Minuci Acilià, Misàgenes, Municipi romà, Neoptòlem (general), Novi Níger, Numeri Fabi Vibulà, Obultroni Sabí, Orde senatorial romà, Oribasi, Oxymycterus quaestor, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Pisó, Plebs, Plini el Jove, Pompeia, Potit Valeri Messal·la, Prefecte de l'Erari, President del Parlament Europeu, Primera batalla de Càpua, Pro Sestio, Procurator, Promagistrat, Proqüestor, Provocatio ad populum, Publi Clodi Pulcre, Publi Clodi Tràsea Petus, Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC), Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (cònsol), Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (qüestor), Publi Corneli Lèntul Sura, Publi Furi Fil (cònsol), Publi Opi, Publi Plauci Hipseu, Publi Pupi, Publi Septimi Geta (germà de Septimi Sever), Publi Sesti, Publi Suil·li Rufus, Publi Sulpici Ruf (tribú), Publi Vatini (tribú), Publi Veturi Gemin Cicurí, Publi Vitel·li el Vell, Quint Aureli Símmac, Quint Cassi Longí (tribú 49 aC), Quint Cecili Bas, Quint Cecili Metel, Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7), Quint Cecili Metel Crètic (qüestor), Quint Cornifici el Jove, Quint Curci Rufus (cònsol), Quint Curi, Quint Fabi, Quint Fabi Buteó (qüestor), Quint Fabi Labeó, Quint Fabi Màxim (pretor), Quint Fabi Píctor (historiador), Quint Fabià Memmi Simmac, Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC), Quint Lol·li Urbic, Quint Lucreci Ofel·la, Quint Sertori, Quint Servili Cepió (questor 103 aC), Quint Sexti (militar), Quint Tarquici, Quint Verani Nepot, República Romana, Roca Tarpeia, Romanització a Bascònia i Aquitània, Rufri Crispí, Saturn (mitologia), Sèneca, Secessio plebis, Segona Guerra Civil romana, Semproni Bles, Senat Romà, Servi Corneli Dolabel·la Metilià Pompeu Marcel, Servi Sulpici Rufus (cònsol), Sext Atili Serrà Gavià, Sext Eruci Clar, Sext Peduceu (pretor), Sext Quintili Var (qüestor), Sexualitat a l'antiga Roma, Sul·la (desambiguació), Tabulàrium de Roma, Temple d'Apol·lo (Pompeia), Tercera Guerra Servil, Tessalònica, Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi), Tiberi Semproni Grac, Tit Albuci, Tit Anni Papià Miló, Tit Antisti, Tit Aufidi, Tit Crispí, Tit Fadi Gal, Tit Ligari, Tit Manli Torquat (qüestor), Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC), Tit Sexti Laterà (cònsol 154), Titia de quaestoribus, Titia de vectigalibus, Toga pretexta, Tomba dels Escipions, Tribú amb potestat consular, Triomf, Turuli, Ulpià, Valeria de quaestoribus, Vall dels Temples, Veientó, Verres, Vigintisexviri, Vil·li Annal, Villia Annalis, 267 aC, 421 aC, 451 aC.