Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Usa IA

Taula de continguts

1. 459 les relacions: Añatuya, Academia Mayor de la Lengua Quechua, Achacachi, Achuar, Achuars, Acobamba (Huancavelica), Aconcagua, Acullico, Afrobolivians, Aguarunes, Aguas Calientes, Aimara, Aimares, Alcamarinayoc, Alfabet llatí, Alfredo Torero Fernández de Córdova, Allentiac, Allpa Kallpa, Alpamayo, Alt Perú, Altagracia de Orituco, Altiplà andí, Alvocater, Amèrica, Amèrica del Sud, Amèrica Llatina, Amèrica precolombina, Amerindis de Colòmbia, Anacroneuria wincha, Andacollo (Xile), Andahuaylas, Andalgalá, Andes, Andoa-shimigae, Animals ferits, Antara, Antisuyu, Arabela, Argentina, Arica, Armadillos, Assentaments precolombins a Santiago de Xile, Auqakuh Vallis, Ausangate, Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache, Autoglotònim, Ayacucho (ciutat), Ayllu, Álvaro García Linera, Ñ, ... Ampliar l'índex (409 més) » « Shrink índex

Añatuya

Añatuya és una ciutat de la província de Santiago del Estero al nord de l'Argentina.

Veure Quítxua і Añatuya

Academia Mayor de la Lengua Quechua

L'Academia Mayor de la Lengua Quechua (quítxua: Qheswa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur, Qhichwa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur) és una corporació dedicada a la recerca, foment, difusió i reivindicació del idioma quítxua, l'idioma andí més parlat.

Veure Quítxua і Academia Mayor de la Lengua Quechua

Achacachi

Achacachi és una ciutat i municipi de Bolívia, situat en el departament de la Paz.

Veure Quítxua і Achacachi

Achuar

El shiwiar, també conegut com achuar, jivaro, maina, és una llengua jívaro parlada al llarg dels rius Pastaza i Bobonaza a l'Equador.

Veure Quítxua і Achuar

Achuars

Els achuard són un poble indígena americà pertanyent a la família jivaroana com els shuars, shiwiar, awajun i wampis (el Perú).

Veure Quítxua і Achuars

Acobamba (Huancavelica)

Acobamba o Aqupampa (del quechua: aqu «sorra» i pampa «planura») és la capital del districte i província homònims, situada al departament de Huancavelica, Perú.

Veure Quítxua і Acobamba (Huancavelica)

Aconcagua

L'Aconcagua és una muntanya que es troba a la província de Mendoza (Argentina), a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Xile i s'eleva fins als 6.962 metres d'altitud.

Veure Quítxua і Aconcagua

Acullico

coca per acullico a La Paz, Bolívia. Lacullico, chacchado, akulliku, acuyico —del quechua akullikuy—, acusi, pijcho o mascada, és una pràctica social, ritual i medicinal, en què un petit bolo de fulles d'coca és col·locat en la boca entre galta i mandíbula, aquest es mastega en unes certes zones de Sud-amèrica nord de l'Argentina, nord de Xile, occident de Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia) per a evitar o disminuir els efectes del mal d'altura causat per la falta de oxigen en l'atmosfera a grans altituds, i disminuir els efectes de la fatiga, la fam i la indigestió.

Veure Quítxua і Acullico

Afrobolivians

Els afrobolivians (i afrobolivianes) són els membres d'un grup humà que, essent de nacionalitat boliviana, són descendents dels antics esclaus que foren portats d'Àfrica.

Veure Quítxua і Afrobolivians

Aguarunes

El poble aguaruna o awajún (nom preferit per integrants del poble awajún, encara que també usen ii-nĩ-ia 'un de nosaltres'), és un poble indígena originari de la selva amazònica peruana, relacionada amb el poble shuar.

Veure Quítxua і Aguarunes

Aguas Calientes

Aguas Calientes (nom oficial, Machupicchu Pueblo) és una localitat del Perú situada al departament de Cusco, a la província d'Urubamba.

Veure Quítxua і Aguas Calientes

Aimara

Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.

Veure Quítxua і Aimara

Aimares

Els aimares (plural d'aimara) són un poble indígena de les regions dels Andes i de l'Altiplà de l'Amèrica del Sud; uns 2,3 milions viuen a Bolívia, el Perú i Xile.

Veure Quítxua і Aimares

Alcamarinayoc

Alcamarinayoc (possiblement del quítxua i l'aimara allqamari caracarà andí) o Colque Cruz (possiblement del quítxua i aimara qullqi diners, castellà cruz creu) és una muntanya que es troba a la Serralada de Vilcanota, una secció dels Andes del Perú i que s'eleva fins als 6.102 msnm.

Veure Quítxua і Alcamarinayoc

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Veure Quítxua і Alfabet llatí

Alfredo Torero Fernández de Córdova

Alfredo Augusto Torero Fernández de Córdova (Huacho, 10 de setembre de 1930 - València, 19 de juny de 2004) va ser un antropòleg i lingüista peruà que va fundar la Lingüística Andina en el el Perú amb el seu article "Los dialectos quechuas", publicat el 1964.

Veure Quítxua і Alfredo Torero Fernández de Córdova

Allentiac

L'allentiac és una llengua extinta de la família huarpe que es parlava en el sud-oest de l'actual Argentina, en el que es coneix com a Regió del Nuevo Cuyo (actuals províncies de Mendoza, San Juan, gran part del nord de San Luis i nord de Neuquén).

Veure Quítxua і Allentiac

Allpa Kallpa

Allpa Kallpa és una pel·lícula dramàtica peruana de 1975 dirigida per Bernardo Arias i fotografia d'Eulogio Nishiyama i Jorge Vignati.

Veure Quítxua і Allpa Kallpa

Alpamayo

Alpamayo (possiblement del Quítxua allpa Terra, mayu riu, "riu de la Terra") o Shuyturaju és un dels pics més conspicus de la Cordillera Blanca dels Andes del Perú Al juliol de 1966, la revista alemanya Alpinismus va publicar una fotografia d'Alpamayo presa pel fotògraf nord-americà Leigh Ortenburger acompanyada d'un article sobre una enquesta entre experts en muntanya, que va triar Alpamayo com "La muntanya més bella del món".

Veure Quítxua і Alpamayo

Alt Perú

Alt Perú (en castellà, Alto Perú) és la denominació utilitzada durant les últimes dècades del domini d'Espanya per referir-se al medi geogràfic i social de gran part de Bolívia i el sud de Perú.

Veure Quítxua і Alt Perú

Altagracia de Orituco

Altagracia de Orituco, fundada com a Nuestra Señora de Altagracia de Orituco és una ciutat de Veneçuela, situada en el nord-est de l'Estat Guárico, capital del Municipi José Tadeo Monagas i antiga capital de l'estat.

Veure Quítxua і Altagracia de Orituco

Altiplà andí

Situació de l'altiplà andí al continent americà LAltiplà andí, o senzillament l'Altiplà (en castellà El Altiplano, per "alta plana", Collao (quítxua i aimara: Qullaw, que significa "lloc de la Kolla"), és una regió natural única de l'Amèrica del Sud, formada per una planura per sobre dels 3.000 metres respecte al nivell del mar.

Veure Quítxua і Altiplà andí

Alvocater

Lalvocater (Persea americana) és un arbre conegut pels seus fruits (alvocats) dins la família Lauraceae.

Veure Quítxua і Alvocater

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Quítxua і Amèrica

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Veure Quítxua і Amèrica del Sud

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Veure Quítxua і Amèrica Llatina

Amèrica precolombina

Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.

Veure Quítxua і Amèrica precolombina

Amerindis de Colòmbia

Bandera dels Amerindis de Colòmbia Els Amerindis de Colòmbia són les ètnies nadiues d'Amerindis sud-americans que viuen al territori de Colòmbia.

Veure Quítxua і Amerindis de Colòmbia

Anacroneuria wincha

Anacroneuria wincha és una espècie d'insecte plecòpter pertanyent a la família dels pèrlids.

Veure Quítxua і Anacroneuria wincha

Andacollo (Xile)

Panoràmica d'Andacollo. Andacollo (del quechua Anta.

Veure Quítxua і Andacollo (Xile)

Andahuaylas

Andahuaylas és la ciutat capital del districte d'Andahuaylas i de la província d'Andahuaylas, localitzada a la zona nord-oest del departament d'Apurímac (Perú).

Veure Quítxua і Andahuaylas

Andalgalá

Andalgalá és una ciutat del centre-nord de la província argentina de Catamarca, i capital del Departament homònim; a 248 km al nord de la capital provincial San Fernando del Valle de Catamarca.

Veure Quítxua і Andalgalá

Andes

La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).

Veure Quítxua і Andes

Andoa-shimigae

La llengua andoa shimigae, també anomenada andoa, shimigae, gae, gay o siaviri pertany a la família lingüística zaparoanes.

Veure Quítxua і Andoa-shimigae

Animals ferits

Animals ferits és una pel·lícula catalana dirigida per Ventura Pons l'any 2006.

Veure Quítxua і Animals ferits

Antara

L''''antara''' en l'art peruà. L'antara (en llengua quítxua) o andarita (en llengua castellana) és el mot utilitzat pels quítxues del Perú per a anomenar un instrument similar al siku o flauta de pan.

Veure Quítxua і Antara

Antisuyu

Estendard del ''Antisuyo''. Antisuyu o Andesuyu (quítxua Anti Suyu país anti) fou un suyu de l'Imperi Inca) situat al nord del Cusco. Era part de la regió de la selva i tenia una petita extensió. Només la regió selvàtica no va poder ser dominada pels inques; a les poques incursions en les terres de cella de muntanya van deixar petjades com la construcció de Machu Picchu.

Veure Quítxua і Antisuyu

Arabela

L'arabela o arabé (Tapweyokwaka segons l'autodenominació dels seus parlants) és la llengua amb major nombre de parlants de la família lingüística zaparoana.

Veure Quítxua і Arabela

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure Quítxua і Argentina

Arica

Arica és una ciutat, port i capital de la Província d'Arica, situada a la regió d'Arica i Parinacota, Xile.

Veure Quítxua і Arica

Armadillos

''Dasypus septemcinctus'' al zoològic Pairi Daiza de Bèlgica Els armadillos o tatús són uns petits mamífers de l'ordre dels cingulats, coneguts per presentar una cuirassa òssia.

Veure Quítxua і Armadillos

Assentaments precolombins a Santiago de Xile

La vall on se situa actualment la ciutat de Santiago, que correspon al territori entre la riba nord del riu Mapocho i la riba sud del Maipo, ha tingut una llarga ocupació humana des de fa milers d'anys.

Veure Quítxua і Assentaments precolombins a Santiago de Xile

Auqakuh Vallis

Auqakuh Vallis és una antiga vall fluvial del Quadrangle Syrtis Major de Mart, situada a 30,4 ° de latitud nord i 299,9° de longitud oest.

Veure Quítxua і Auqakuh Vallis

Ausangate

L'Ausangate (Awsanqati en quítxua) és una muntanya del Perú que es troba a la cordillera de Vilcanota, un serralada secundària dels Andes.

Veure Quítxua і Ausangate

Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache

El concepte de llengua ausbau, llengua abstand i llengua dach també conegut com a Ausbausprache - Abstandsprache - Dachsprache, el desenvoluparen els sociolingüistes per analitzar i categoritzar l'estatus de les varietats lingüístiques i per diferenciar els conceptes entre llengua i dialecte, principalment.

Veure Quítxua і Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache

Autoglotònim

Un autoglotònim és un etnoglotònim que designa el nom de la llengua d'un grup ètnic en la pròpia llengua del grup.

Veure Quítxua і Autoglotònim

Ayacucho (ciutat)

Ayacucho (fundada com a San Juan de la Frontera de Huamanga el 25 d'abril de 1540 i anomenada Huamanga fins al 15 de febrer de 1825) és una ciutat peruana capital del districte homònim, de la província de Huamanga i del departament d'Ayacucho.

Veure Quítxua і Ayacucho (ciutat)

Ayllu

Un ayllu (quítxua o aimara) és una forma de comunitat familiar extensa, originària de la regió andina, amb una descendència comuna –real o suposada– que treballa de forma col·lectiva (ayni) en un territori de propietat comuna.

Veure Quítxua і Ayllu

Álvaro García Linera

Álvaro Marcelo García Linera, més conegut com a és un sociòleg i polític retirat bolivià, trenta-vuitè vicepresident de Bolívia des del 22 de gener de 2006 fins a la seva dimissió forçada després del cop d'estat de novembre de 2019.

Veure Quítxua і Álvaro García Linera

Ñ

La lletra Ñ és la quinzena de l'alfabet castellà.

Veure Quítxua і Ñ

Àbac

Àbac xinès marcant el nombre 37.925 Làbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.

Veure Quítxua і Àbac

Bactris gasipaes

Bactris gasipaes (chunda (xonta) en quítxua, pupunha en portuguès brasiler), és una espècie de palmera que proporciona un fruit tropical nativa d'Amèrica del sud i central.

Veure Quítxua і Bactris gasipaes

Bambuco

El bambuco un ritme típic colombià en un compàs de 3/4 o de 6/8 (o alternats) i lletra escrita en octosílabs.

Veure Quítxua і Bambuco

Banderes ètniques

:File:Flag of the Romani people.svg Una bandera ètnica és una bandera que simbolitza un grup ètnic determinat.

Veure Quítxua і Banderes ètniques

Banisteriopsis caapi

Banisteriopsis caapi, també conegut com a ayahuasca, caapi o yajé, és una liana de la jungla d'Amèrica del Sud dins la família botànica Malpighiaceae.

Veure Quítxua і Banisteriopsis caapi

Barranca Yaco

Assassinat de Facundo Quiroga a Barranca Yaco Barranca de Yaco o Barranca Yaco (del castellà barranca (xaragall) i del quítxua yaku (aigua)) és una característica geogràfica al llarg de l'antic camí reial del Virregnat del Riu de la Plata, situat entre Villa Tulumba i Sinsacate, a la província de Córdoba (Argentina), on s'elevaven uns alts monticles d'espessa vegetació al costat d'una llacuna; solien aturar allà els viatgers per abeurar els seus animals, al camí entre la regió de l'Altiplà andí i la ciutat de Córdoba.

Veure Quítxua і Barranca Yaco

Bartolina Sisa Vargas

Bartolina Sisa Vargas (Cantón de Caracato de l'Ayllu, 24 d'agost de 1750 o 1753 - La Paz, 5 de setembre de 1782).

Veure Quítxua і Bartolina Sisa Vargas

Batalla d'Ayohúma

La Batalla d'Ayohúma o Ayohuma (en quítxua ‘cap de mort’) va ser una batalla lliurada el 14 de novembre del 1813 en el marc de les guerres d'independència de l'Argentina i Bolívia, durant la Campanya de l'Alt Perú, en la qual l'Exèrcit del Nord sota comandament del general Manuel Belgrano va ser derrotat per les tropes reialistes espanyoles comandades pel general Joaquín de la Pezuela, donant fi a la Segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú.

Veure Quítxua і Batalla d'Ayohúma

Batalla de Las Salinas

La Batalla de Las Salinas va ser un combat en el qual les tropes d'Hernando i Gonzalo Pizarro van vèncer les de Diego de Almagro, el 6 d'abril del 1538.

Veure Quítxua і Batalla de Las Salinas

Betty Veizaga Siles

Natividad Betty Veizaga Siles (1957, Vacas, Cochabamba, Bolívia) és una música folclòrica boliviana del charango i el ronroco, i cantant principalment en quítxua.

Veure Quítxua і Betty Veizaga Siles

Biblioteca Nacional del Perú

José de San Martín, fundador de la Biblioteca Nacional en 1821. La Biblioteca Nacional del Perú té el seu origen en 1568, amb la fundació del Col·legi Màxim de San Pablo pels jesuïtes a Lima, Perú.

Veure Quítxua і Biblioteca Nacional del Perú

Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes és una biblioteca espanyola que reuneix obres hispàniques en internet.

Veure Quítxua і Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Bolívia

Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.

Veure Quítxua і Bolívia

Cañari

El cañari o cañar és una llengua indígena actualment extinta, que va ser la llengua que es va parlar a les províncies de Cañar, Azuay i part sud de Chimborazo (Alausí), en el centre de l'Equador.

Veure Quítxua і Cañari

Cacauet

Planta de cacauet mostrant llegums enterrats Flor de cacauet La imatge mostra les tiges de dos fruits creixent cap a terra per enterrar-se Planta amb fruits El cacauet és una espècie de plantes amb flors de la família de les fabàcies que pertany a l'espècie Arachis hypogaea.

Veure Quítxua і Cacauet

Cal Orcko

Cal Orcko (de la veu quítxua Cal Urqu, 'Cerro de Cal') és un jaciment paleontològic de Bolívia, trobada a la pedrera d'una fàbrica de ciment, proper a la ciutat de Sucre, en el departament de Chuquisaca.

Veure Quítxua і Cal Orcko

Camamilla americana

La camamilla americana (Tagetes minuta) és una espècie d'herbàcia i anual dins la família de les asteràcies.

Veure Quítxua і Camamilla americana

Cancha serrana

La cancha (en quítxua: camcha o kancha; en muchik: quersu) és un menjar senzill típic de la gastronomia peruana, etc.

Veure Quítxua і Cancha serrana

Candoshi

El poble Candoshi, pertany al conjunt jíbaro, que estan formats per dos subconjunts: per una banda hi ha els jíbaro-shuar, compost per les ètnies shuar, achuar, aguaruna i shiwiar; per altra banda trobem els jíbaro-candoa, compresos pels shapra i els candoshi.

Veure Quítxua і Candoshi

Candoshi-shapra

El candoshi-shapra (també coneguda com candoshi, candoxi, kandoshi o murato) és una llengua aïllada indígena americana parlada per alguns milers de persones a l'oest d'Amèrica del Sud al llarg del Chapuli, Huitoyacu, Pastaza i les valls del riu Morona.

Veure Quítxua і Candoshi-shapra

Canelo quichua

Els Canelo Quichua és un grup ètnic que habiten la regió oriental de l'Equador, en la qual ens trobem quatre conjunts culturals diferents, que són els Achuar, els Shuar, el Quijos i el grup tractat, els Canelo.

Veure Quítxua і Canelo quichua

Caral

Caral fou una ciutat sagrada de la desapareguda civilització de Caral i un important jaciment arqueològic situat al Perú.

Veure Quítxua і Caral

Caranqui

El caranqui o cara és una llengua indígena extinta que es va parlar a l'Equador.

Veure Quítxua і Caranqui

Carihuairazo

El Carihuairazo és un volcà inactiu de l'Equador, a la serralada occidental dels Andes.

Veure Quítxua і Carihuairazo

Carpa de circ

Una carpa de circ Una carpa de circ (del quítxua Karpa) és un tendal de grans dimensions usat com un edifici temporal.

Veure Quítxua і Carpa de circ

Cas benefactiu

El cas benefactiu és un cas gramatical emprat per indicar per a qui o en benefici de qui es duu a terme l'acció (ex: vaig fer-ho per ella) Aquest significat és sovint, però, incorporat al cas datiu.

Veure Quítxua і Cas benefactiu

Casimira Rodríguez Romero

Marcela Casimira Rodríguez Romero (Mizque, Cochabamba, Bolívia; 21 d'octubre de 1966) és una política, activista indígena i sindicalista boliviana.

Veure Quítxua і Casimira Rodríguez Romero

Castellanització

Castellanització és un terme usat per descriure el canvi cultural que es dona quan una cosa o algú que no és castellà (internacionalment conegut com a espanyol) esdevé (voluntàriament o per força) espanyol.

Veure Quítxua і Castellanització

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Quítxua і Castellà

Castellà de Xile

El castellà de Xile o castellà xilè és el conjunt de modalitats de la llengua castellana tal com es parla a Xile i comprèn diversos dialectes o parlars, entre els quals cal destacar el castellà andí, parlat al nord, o el castellà chilota, parlat a l'arxipèlag de Chiloé.

Veure Quítxua і Castellà de Xile

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Veure Quítxua і Catalans

Catamarca

Catamarca és una província al nord-oest de l'Argentina.

Veure Quítxua і Catamarca

Causa a la limeña

La causa a la limeña és un plat típic de la gastronomia del Perú, d'orígens precolombins.

Veure Quítxua і Causa a la limeña

Cayambe

El Cayambe és un volcà actiu de l'Equador, situat molt a prop de la localitat de Cayambe i a uns 60 km al nord de Quito.

Veure Quítxua і Cayambe

Cápac Raymi

Celebració del Cápac Raymi, segons Guaman Poma. Cápac Raymi (en quítxua, Qhapaq Raymi) era una festa religiosa prehispànica en honor del Sol que se celebrava al mes de desembre, on es realitzaven sacrificis d'animals, es bevia chicha de jora, es mastegava coca i es ballava.

Veure Quítxua і Cápac Raymi

Còndor andí

El còndor andí o simplement còndor (Vultur gryphus) és una espècie d'ocell sud-americà de la família dels voltors del Món Nou (Cathartidae) i l'únic membre del gènere Vultur.

Veure Quítxua і Còndor andí

Cementiri de la Chacarita

El Cementiri de la Chacarita, també anomenat Cementiri de l'Oest, és un cementiri situat a la ciutat de Buenos Aires, Argentina, i amb les seves 95 hectàrees, és el més gran de la ciutat; limitat pels carrers Guzmán, Jorge Newbery, les vies del Ferrocarril Sant Martín, Garmendia, Del Camp i Elcano.

Veure Quítxua і Cementiri de la Chacarita

Cerro Rico

El Cerro Rico, conegut també com a Cerro de Potosí, i en quítxua com a Sumac Orcko o Cerro bonito és una muntanya dels Andes situada al departament de Potosí, avui Bolívia.

Veure Quítxua і Cerro Rico

Ch

El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.

Veure Quítxua і Ch

Chacha-warmi

El chacha-warmi (lit. 'home-dona') és un neologisme en llengua quítxua utilitzat per a referir-se a un codi de conducta basat en el principi de dualitat i de complementarietat en els sexes, equivalent a l'equitat de gènere.

Veure Quítxua і Chacha-warmi

Chané

Els chanés (en guaraní tapiti: "esclau") o izoceños (dels Bañados de Izozog), constitueixen una ètnia d'origen arahuac (arawak) del Chaco occidental que fa aproximadament 3.000 anys va abandonar la regió de les Guaianes migrant cap al sud.

Veure Quítxua і Chané

Chancay (ciutat)

Chancay (en espanyol Chancay, en quítxua Chankay) és una ciutat i port del Perú, que es troba a 76 km al nord de la ciutat de Lima.

Veure Quítxua і Chancay (ciutat)

Charqui

Charqui de carn bovina. El charqui (ns entre altres. Quan la deshidratació es realitza en zones com la puna o l'altiplà andí, a causa de les característiques del clima, el charqui resulta pràcticament un aliment liofilitzat (el mateix que el seu freqüent acompanyant d'origen vegetal: el chuño) i pot ser consumit sense una altra preparació, encara que el més comú és que, com al gulash, se'l rehidrati, sent ingredient principal en guisats o formant part del farciment d'empanades, tamales i altres plats.

Veure Quítxua і Charqui

Chaupi Orco

Chaupi Orco (possiblement del quítxua pronunciat Chawpi Urqu; chawpi, centre; urqu, muntanya) o Viscachaniescale.minedu.gob.pe - UGEL map of the Putina Province (Puno Region) (possiblement de l'aimara 'wisk'acha vizcacha) és una muntanya de la serralada d'Apolobamba, a la frontera entre el Perú i Bolívia.

Veure Quítxua і Chaupi Orco

Chayahuita

El chayahuita és una llengua amazònica de la família de les llengües cahuapanes en perill d'extinció parlada per 14.000 chayahuites a la conca amazònica del nord del centre del Perú.

Veure Quítxua і Chayahuita

Chiches

Els chiches (el poble chicha no té relació amb el poble chibcha de Colòmbia i Panamà) són un poble indígena de Sud-amèrica que originàriament va habitar les valls i l'altiplà corresponent a l'actual sud i sud-oest de Bolívia.

Veure Quítxua і Chiches

Chichicapac

Chichicapac (possiblement del quítxua ch'ichi brot; brutícia, brut, chichi nu; braguer ple de llet; pols d'or, qhapaq el poderós Hispanitzat com a Chichicapac, Chichiccapac, Chichicápac, Chichijapac, Chichi Cápac) és una muntanya dels Andes del Perú.

Veure Quítxua і Chichicapac

Chillador

El chillador és un instrument musical de la família dels cordòfons de corda pinçada.

Veure Quítxua і Chillador

Chimborazo

El Chimborazo és un volcà extint de l'Equador, a la serralada dels Andes.

Veure Quítxua і Chimborazo

Chinchayqucha

Chinchayqucha o Llac Junín, La paraula Chinchayqocha prové de l'idioma quítxua "llac del nord" o "llac ocelot".

Veure Quítxua і Chinchayqucha

Chinchaysuyu

Chinchaysuyu (en quítxua Chinchay Suyu país chincha) va ser un suyu de l'Imperi Inca.

Veure Quítxua і Chinchaysuyu

Chingana

XIX) Chingana és un terme que es va utilitzar antigament a Xile i el Perú per anomenar un amagatall, un lloc de poca importància o un lloc de mala fama per beure, menjar i divertir-se; durant el foren locals d'entreteniment i festa popular, similars a una taverna.

Veure Quítxua і Chingana

Chiquitano

El chiquitano, chiquito o besɨro és una llengua indígena, originària dels Llanos de Chiquitos i el Chaco bolivià, parlada actualment pels chiquitanos a les províncies de Ñuflo de Chávez, Velasco, Sandoval, Busch, Ichilo i Chiquitos del departament de Santa Cruz, Iténez del departament de Beni, així com en alguns municipis brasilers.

Veure Quítxua і Chiquitano

Chontacuro

El plat de chontacuro (en maito i en broqueta) és típic de l'Amazònia equatoriana.

Veure Quítxua і Chontacuro

Chopicalqui

El Chopicalqui (en quítxua: Chawpikallki) és una muntanya que s'eleva fins al 6.354 msnm.

Veure Quítxua і Chopicalqui

Chuño

''Chuño'' blanc. El chuño (mot castellà derivat del quítxua, ch'uñu) es consumeix a Bolívia i el Perú.

Veure Quítxua і Chuño

Chumpe

Chumpe (possiblement del quítxua chumpi: cinturó), Jatunriti, Ñanaloma o Yanaloma és una muntanya que es troba a la Serralada de Vilcanota, una secció dels Andes del Perú i que s'eleva fins als 6.106 msnm.

Veure Quítxua і Chumpe

Chuy

Chuy (quítxua: Achuy, Chuy'o; guaraní: Chuí, literalment "au petita") és un municipi de l'Uruguai ubicat al departament de Rocha, sobre l'extrem oriental del país.

Veure Quítxua і Chuy

Chuzalongo

El chuzalongo (en quítxua «nen seductor i malvat»), Chiro o indi de la muntanya és una criatura fantàstica de la mitologia de l'Equador, habitant dels Andes.

Veure Quítxua і Chuzalongo

Civilitzacions andines

Les civilitzacions andines eren societats complexes de moltes cultures i pobles, desenvolupades principalment a les valls fluvials dels deserts costaners del Perú.

Veure Quítxua і Civilitzacions andines

Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica

Regions culturals dels pobles nord-americans en el moment del contacte amb els europeus Primeres llengües indígenes als Estats Units Primeres llengües indígenes a Alaska La classificació dels pobles indígenes d'Amèrica es basa en regions culturals, geogràfiques i lingüístiques.

Veure Quítxua і Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica

Clorinda Matto de Turner

Grimanesa Martina Mato Usandivaras, coneguda com Clorinda Matto de Turner (Cusco, 11 de novembre de 1852-Buenos Aires, 25 d'octubre de 1909) va ser una destacada escriptora peruana, precursora del gènere indigenista.

Veure Quítxua і Clorinda Matto de Turner

Coca (planta)

La coca (Erythroxylum coca) és una planta de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylaceae) oriünda de països de l'Amèrica del Sud nord occidental propers als Andes com Perú, Bolívia, Equador i el nord de l'Argentina.

Veure Quítxua і Coca (planta)

Coendou ichillus

Coendou ichillus és un porc espí del Nou Món del gènere Coendou.

Veure Quítxua і Coendou ichillus

Collasuyu

Estendard del ''Collasuyo''. Collasuyu (quítxua Qulla Suyu, país colla) o Kollasuyu, fou el suyu més austral de l'Imperi Inca, el més gran dels seus territoris.

Veure Quítxua і Collasuyu

Colonització europea d'Amèrica

Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.

Veure Quítxua і Colonització europea d'Amèrica

Comentarios Reales de los Incas

Comentarios Reales de los Incas és un llibre històric escrit per l'historiador i escriptor mestís del Perú Inca Garcilaso de la Vega.

Veure Quítxua і Comentarios Reales de los Incas

Conchucos

Conchucos (Conchucos en castellà, Kunchuku en quítxua) és una zona del Perú i el nom d'una ètnia que en ella hi habita.

Veure Quítxua і Conchucos

Confederació Argentina

Confederació Argentina és un dels noms oficials de l'Argentina d'acord amb el que estableix l'article 35 de la Constitució de la Nació Argentina, junt amb el de República Argentina i Províncies Unides del Riu de la Plata.

Veure Quítxua і Confederació Argentina

Confederación Campesina del Perú

La Confederación Campesina del Perú (CCP) (en quítxua Piruw Chakraruna Hatun Tantanakuy) és una organització camperola e indígena del Perú, fundada en 1947.

Veure Quítxua і Confederación Campesina del Perú

Confederación Nacional Agraria de Perú

La Confederación Nacional Agraria (CNA) (en quítxua Piruw Mamallaqta Chakrakamay Hatun Tantanakuy) és una organització de productors de la petita agricultura a Perú, fundada en 1974 en el marc de la Reforma Agrària sota el govern del general Juan Velasco Alvarado.

Veure Quítxua і Confederación Nacional Agraria de Perú

Confederación Nacional de Comunidades del Perú Afectadas por la Minería

La Confederación Nacional de Comunidades del Perú Afectadas por la Minería (CONACAMI, en quítxua Qhuyakunap Waqllisqan Ayllukuna Piruw Mamallaqta Tantanakuy) és una organització de drets indígenes peruana amb un enfocament en la defensa dels drets dels pobles indígenes que viuen en comunitats properes a futurs projectes miners a gran escala.

Veure Quítxua і Confederación Nacional de Comunidades del Perú Afectadas por la Minería

Congost de Humahuaca

El congost d'Humahuaca és un profund i estret solc d'origen tectonicofluvial ubicat a Jujuy, al nord-oest argentí.

Veure Quítxua і Congost de Humahuaca

Congrés de Tucumán

El Congrés de Tucumán va ser una assemblea legislativa i constituent de les Províncies Unides del Riu de la Plata, actualment la República Argentina, que es va celebrar inicialment a la ciutat de San Miguel de Tucumán, i posteriorment a la ciutat de Buenos Aires entre els anys 1816 i 1820 i les principals tasques van ser la Declaració d'independència de l'Argentina i la sanció de la Constitució Argentina del 1819.

Veure Quítxua і Congrés de Tucumán

Conquistador

Conquistador espanyol, Pavelló de la navegació de Sevilla, Espanya. El terme conquistadors (o conqueridors) es refereix de forma genèrica als soldats i exploradors espanyols que durant els segles  i van conquerir grans extensions del territori d'Amèrica i Filipines, incorporant-les als dominis de la Monarquia espanyola.

Veure Quítxua і Conquistador

Contactes transoceànics precolombins

Mapa d'Amèrica que mostra els llocs abans de la cultura de Clovis Els contactes transoceànics precolombins són les possibles teories relacionades amb visites o interaccions amb les Amèriques o els pobles indígenes d'Amèrica per persones d'Àfrica, Àsia, Europa o Oceania abans del primer viatge de Cristòfor Colom a l'illa de San Salvador el 1492.

Veure Quítxua і Contactes transoceànics precolombins

Contisuyu

Ubicació del ''Contisuyo''. Estandarte del ''Contisuyo''. Contisuyu o Condesuyu (quítxua Kunti Suyu, regió de ponent) era un suyu de l'Imperi Inca al sud-oest del Cusco que arribava fins a la costa, comprenent part d'Ica i l'actual departament d'Arequipa.

Veure Quítxua і Contisuyu

Convenció Constitucional (Xile)

La Convenció Constitucional és l'òrgan constituent de la República de Xile, encarregat de redactar una nova Constitució Política de la República després del plebiscit nacional realitzat a l'octubre de 2020.

Veure Quítxua і Convenció Constitucional (Xile)

Coricancha

Foto de l'església de Santo Domingo construïda sobre el temple del sol a Cusco Foto de l'església vista des del riu. El Temple del Sol o Coricancha, literalment, en quítxua: «Recinte de l'or», representava el lloc més sagrat de l'imperi dels Inques.

Veure Quítxua і Coricancha

Coropuna

El nevado Coropuna és la tercera muntanya més alta del Perú, amb una alçada de 6.425 msnm.

Veure Quítxua і Coropuna

Cristine Takuá

Cristine Takuá (1981) és una escriptora, artesana, activista i professora indígena brasilera de l'ètnia maxacali.

Veure Quítxua і Cristine Takuá

Cultura chincha

La cultura Chincha (o cultura Ica-Chincha) era la cultura d'un poble indígena peruà que vivia prop de l'oceà Pacífic al sud-oest del Perú.

Veure Quítxua і Cultura chincha

Cultura de l'Argentina

La Cultura de l'Argentina és tan variada com la geografia del país i està composta per una barreja de grups ètnics.

Veure Quítxua і Cultura de l'Argentina

Cultura kallawaya

La cultura Kallawaya (també Callahuaya i Kolyawaya) és una cultura aborigen originària de les poblacions de Curva, Chajaya, Khanlaya, Huata Huata, Inka i Chari, contornada de Charazani, província de Bautista Saavedra, Departament de La Paz, Bolívia.

Veure Quítxua і Cultura kallawaya

Cultures agroterrisseres a l'Argentina

Les cultures agroterrisseres en el territori de l'actual Argentina van ser un conjunt de formes locals de les civilitzacions originàries d'Amèrica establertes al territori que actualment pertany a la República Argentina, diferenciades de les poblacions de cultura inferior pel sedentarisme i pel desenvolupament de l'agricultura i la terrisseria.

Veure Quítxua і Cultures agroterrisseres a l'Argentina

Cundinamarca

Cundinamarca és un departament de Colòmbia.

Veure Quítxua і Cundinamarca

Cusco

La ciutat de Cusco (en l'original quítxua: Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú.

Veure Quítxua і Cusco

Danses afroperuanes

Les danses afroperuanes són aquelles creades pels pobles d'ascendència africana en el Perú.

Veure Quítxua і Danses afroperuanes

Departament d'Oruro

El Departament d'Oruro és una divisió administrativa de Bolívia.

Veure Quítxua і Departament d'Oruro

Departament de Cochabamba

Departament de Cochabamba és una divisió administrativa de Bolívia, situada al centre del país, on la majoria de la població parla quítxua.

Veure Quítxua і Departament de Cochabamba

Descobriment i conquesta de l'Argentina

El sud d'Amèrica del Sud, en un mapa publicat c. 1570 per l'italià Ignazio Danti El període del descobriment i de la conquesta espanyola del territori de l'actual República Argentina va ser un llarg espai de temps que va ocupar gairebé tot el.

Veure Quítxua і Descobriment i conquesta de l'Argentina

Dia de la Pachamama

El Dia de la Pachamama, també s'anomena Pachamama Raymi, és una celebració realitzada cada any l'1 d'agost honorant a la Pachamama, una deesa andina, que estan als pobles quítxua i aimara dels Andes de l'Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile, l'Equador i el Perú.

Veure Quítxua і Dia de la Pachamama

Diaguita

Els diaguita són un grup de pobles indígenes de l'Argentina (i alguns a Xile).

Veure Quítxua і Diaguita

Districte d'Alca

Alca (del quítxua allqa, «marró»; o bé d' awqaq, «soldat» o «guerrer») és un dels deu districtes que conformen la província de La Unió al departament d'Arequipa al sud del Perú.

Veure Quítxua і Districte d'Alca

Districte d'Ocongate

El districte d'Ocongate és un dels dotze districtes de la província de Quispicanchi de Perú.

Veure Quítxua і Districte d'Ocongate

Districte de María Parado de Bellido

El districte de María Parado de Bellido és un dels sis districtes de la província de Cangallo, al Perú.

Veure Quítxua і Districte de María Parado de Bellido

Districte de Marcapata

El districte de Marcapata és un dels dotze districtes de la província de Quispicanchi al Perú.

Veure Quítxua і Districte de Marcapata

Dolores Cacuango

Dolores Cacuango (Pesillo, cantó de Cayambe, Equador, octubre de 1881-Cayambe, Equador, abril de 1971) va ser una dirigent indígena que va dedicar la seva vida a defensar el dret a la terra i a la llengua quítxua.

Veure Quítxua і Dolores Cacuango

Domingo de Santo Tomás

Fra Domingo de Santo Tomás (1499 - 28 febrer de 1570) fou un gramàtic i dominic espanyol que va compilar la primera gramàtica del quítxua.

Veure Quítxua і Domingo de Santo Tomás

Durvillaea antarctica

El cochayuyo, cachiyuyo, cochaguasca, cochahuasca, rimurapa, collofe o coyofe (Durvillaea antarctica), és una alga bruna comestible rica en iode que habita a la costa dels mars subantàrtics, a Xile, Nova Zelanda i l'oceà Atlàntic Sud.

Veure Quítxua і Durvillaea antarctica

ECUARUNARI

ECUARUNARI (quítxua: Ecuador Runakunapak Rikcharimuy, "oviment dels Indígenes de l'Equador"), també dit Confederació de Pobles de la Nacionalitat Kichwa de l'Equador (Ecuador Kichwa Llaktakunapak Jatun Tantanakuy) és l'organització central de les ètnies indígenas kichwaparlants de la serra equatoriana, fundada en 1972.

Veure Quítxua і ECUARUNARI

Educació Intercultural Bilingüe

Educació per tots/tes miniatura Leducació intercultural bilingüe (EIB) o educació bilingüe intercultural (EBI) és un model d'educació intercultural on s'ensenya simultàniament en dues llengües en el context de dues cultures diferents.

Veure Quítxua і Educació Intercultural Bilingüe

El enemigo principal

El enemigo principal o Jatun auka és una pel·lícula boliviana del 1973 rodada en blanc i negre, en castellà i quítxua, i dirigida per Jorge Sanjinés, autor també del guió juntament amb Oscar Zambrano, en el que es fa una reflexió sobre l'ús de la violència en la revolució social com a part de l'organització de base.

Veure Quítxua і El enemigo principal

El Petit Príncep

El Petit Príncep (en francès Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry.

Veure Quítxua і El Petit Príncep

El Temple del Sol

El Temple del Sol és el catorzè àlbum de Les aventures de Tintín i Milú creat per Hergé el 1949.

Veure Quítxua і El Temple del Sol

Enric Pèlach i Feliu

Enric Pèlach i Feliu (Anglès, 3 d'octubre de 1917 - Abancay, 19 de juliol de 2007) fou bisbe d'Abancay (Perú) des del 21 de juliol de 1968 fins al 1992, quan s'hagué de retirar per raons d'edat.

Veure Quítxua і Enric Pèlach i Feliu

Envuelto

L'envuelto, bollo, chuspado o chupado designa a una sèrie d'aliments d'origen americà a base de blat de moro, mandioca, plàtan, entre altres, que s'emboliquen en fulles de blat de moro o bananer principalment, i són cuinats en aigua bullent.

Veure Quítxua і Envuelto

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Quítxua і Equador

Equatorians a Espanya

El 2021 els equatorians a Espanya eren la tercera comunitat estrangera més important amb unes 416.323 persones.

Veure Quítxua і Equatorians a Espanya

Esquarterament

Esquarterament L'esquarterament és una tècnica de tortura en la qual es desprenen els membres a la víctima.

Veure Quítxua і Esquarterament

Eunectes

* Per la població d'Anaconda a Montana, vegeu Anaconda (Montana) Eunectes és un gènere de serps de la família Boidae conegudes amb el nom d'anacondes.

Veure Quítxua і Eunectes

Evo Morales

Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro (Bolívia), 26 d'octubre de 1959) és un dirigent camperol, polític i activista bolivià d'origen amerindi, uru-aimara, i parlant d'aimara.

Veure Quítxua і Evo Morales

Exèrcit Guerriller Túpac Katari

L'Exèrcit Guerriller Túpac Katari (EGTK) va ser una guerrilla de Bolívia d'ideologia indigenista i maoista, que porta el nom del líder de l'alçament indi de finals del a l'Alt Perú, Túpac Katari.

Veure Quítxua і Exèrcit Guerriller Túpac Katari

Exèrcit reialista

Exèrcit reialista o reialistes són termes usats per a referir-se a les forces armades, formades principalment per espanyols europeus i americans, i usades per a la defensa de la Monarquia Espanyola davant la revolució independentista hispanoamericana al primer terç del.

Veure Quítxua і Exèrcit reialista

Faustino Espinoza Navarro

Faustino Espinoza Navarro (Cusco, 15 de desembre de 1905 — 15 de gener de 2000) va ser un escriptor i actor peruà.

Veure Quítxua і Faustino Espinoza Navarro

Felipillo

Felipillo fou un intèrpret inca, natural de Puná.

Veure Quítxua і Felipillo

Fernando Daquilema

Fernando Daquilema (Kera Ayllu, 5 de juny de 1848-Yaruquíes, 8 d'abril de 1872) va ser un líder indígena equatorià, considerat un heroi per la lluita dels drets del seu poble.

Veure Quítxua і Fernando Daquilema

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Veure Quítxua і Flauta

Francesc Miquel Cabot i Serra

Cas Metge Rei, casa natal de Francesc Miquel Cabot i Serra Francesc Miquel Cabot i Serra (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1819 - Tarata, Bolívia, 1872), va ser un religiós i missioner mallorquí que desenvolupà la seva tasca en diversos indrets de Perú i Bolívia, ordenat sacerdot a Roma el 1841.

Veure Quítxua і Francesc Miquel Cabot i Serra

Gastrotheca pacchamama

Gastrotheca pacchamama és una espècie de granota de la família del hemipràctids.

Veure Quítxua і Gastrotheca pacchamama

Gato

Algunes parelles ballant un ''gato''. El gato és una forma musical i dansa del folklore de l'Argentina.

Veure Quítxua і Gato

Gautxo

Fotografia presa per Eugenio Courret d'un gautxo argentí a Lima, Perú, al 1868 Gautxos argentins El gautxo és l'habitant de les zones rurals de l'Argentina, Uruguai, Paraguai i el sud del Brasil, dedicat, principalment, a la ramaderia.

Veure Quítxua і Gautxo

George Benjamin

George Benjamin, CBE (Londres, 31 de gener de 1960), és un compositor britànic, pianista, director d'orquestra i pedagog.

Veure Quítxua і George Benjamin

Giuseppe Gasparo Mezzofanti

Giuseppe Gasparo Mezzofanti (Bolonya, 19 de setembre de 1774, † Roma, 15 de març de 1849) va ser un cardenal i lingüista italià.

Veure Quítxua і Giuseppe Gasparo Mezzofanti

Google Translate

Google Translate és el servei de traducció automàtica de Google, que permet fer traduccions bidireccionals en 133 llengües, inclòs el català.

Veure Quítxua і Google Translate

Gramàtica

Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Veure Quítxua і Gramàtica

Grammatica o arte de la lengua general de los indios de los reynos del Perú

Grammatica o arte de la lengua general de los indios de los reynos del Perú (Gramàtica o art de la llengua general dels indis dels regnes del Perú) és el primer tractat de lingüística quítxua.

Veure Quítxua і Grammatica o arte de la lengua general de los indios de los reynos del Perú

Greedo

Greedo és un personatge de ficció de la saga de ciència-ficció Star wars, un caça-recompenses de l'espècie Rodian, que servia a Jabba el Hutt.

Veure Quítxua і Greedo

Gripau trist

El gripau trist (Atelopus nanay) és una espècie d'amfibi que viu a l'Equador.

Veure Quítxua і Gripau trist

Guaiaber

Els guaiabers (el seu fruit és la guaiaba) són plantes que formen el gènere Psidium (que significa "magrana" en llatí), el qual consta d'unes 100 espècies d'arbusts i petits arbres tropicals.

Veure Quítxua і Guaiaber

Guano

250px El guano és un fertilitzant orgànic provinent de les dejeccions d'aus marines, ratpenats o foques acumulats en llocs de clima desèrtic (principalment illes de Xile i el Perú).

Veure Quítxua і Guano

Guatapé

Guatapé és un municipi del Departament d'Antioquia, Colòmbia.

Veure Quítxua і Guatapé

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Veure Quítxua і Guerres d'independència hispanoamericanes

Guido Bellido Ugarte

Guido Bellido Ugarte (districte de Livitaca, Perú, 7 d'agost de 1979) és un polític peruà que va exercir com a President del Consell de Ministres del Perú entre el 29 de juliol i el 6 d'octubre de 2021, càrrec equivalent al de primer ministre en d'altres països.

Veure Quítxua і Guido Bellido Ugarte

Guillermo Thorndike

Guillermo Thorndike Losada (Lima, 25 d'abril de 1940 - Lima, 9 de març de 2009) fou un periodista i escriptor peruà.

Veure Quítxua і Guillermo Thorndike

Hallaca

Procés d'elaboració de la hallaca La hallaca és un tamal tradicional de Veneçuela.

Veure Quítxua і Hallaca

Hevea

Hevea és un gènere de plantes amb flors dins la família euforbiàcia.

Veure Quítxua і Hevea

Hilaria Supa Huamán

Hilaria Supa Huamán (Huayllacocha, Huarocondo, Anta, Cusco, 28 de desembre de 1957) és una política, activista, dirigent pagesa i lluitadora antiracista peruana d'origen quítxua.

Veure Quítxua і Hilaria Supa Huamán

Himne nacional de Bolívia

LHimne Nacional de Bolívia va ser estrenat el 18 de novembre de 1845 en la ciutat de La Paz, davant el Palau de Govern a les dotze del migdia, amb uns 90 instrumentistes pertanyents a les bandes militars dels batallons cinquè, sisè i vuitè, els quals fan escoltar per primera vegada la Cançó Patriòtica, tal com va ser anomenada en estrenar-se.

Veure Quítxua і Himne nacional de Bolívia

Història d'Amèrica

Mapa antic d'Amèrica La història d'Amèrica és la història dels pobles d'Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib.

Veure Quítxua і Història d'Amèrica

Història de Bolívia

Chuquisaca. Monòlit "El Fraile" de l'antiga civilització Tiwanaku. Aquest article tracta sobre la història de Bolívia.

Veure Quítxua і Història de Bolívia

Història de l'Equador

Fronteres actuals de l'Equador i situació de les principals ciutats. La història de l'Equador es pot dividir en tres grans períodes: el, des de l'arribada de l'ésser humà a la zona fins a la invasió i integració del territori a l'Imperi Inca (fins al 1535); el, durant el qual el territori actual de l'Equador correspongué aproximadament a la Reial Audiència de Quito (1535-1822); finalment el, des de la independència, integració a la Gran Colòmbia i posterior separació, fins a l'actualitat.

Veure Quítxua і Història de l'Equador

Història genètica dels pobles indígenes d'Amèrica

Mapa de les migracions humanes fos d'ÀfricaBURENHULT, Göran (2000). ''Die ersten menschen''. Weltbild Verlag. La principal característica genètica que diferencia als pobles natius americans dels altres grups humans del món, és la predominança del grup sanguini O.

Veure Quítxua і Història genètica dels pobles indígenes d'Amèrica

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Quítxua і Homosexualitat

Huaca

Huaca Pucllana, Districte de Miraflores, Província de Lima. Una huaca o waqa (terme provinent del quítxua) és un objecte que representa alguna cosa venerada, normalment un monument d'alguna classe.

Veure Quítxua і Huaca

Huaconada

La Huaconada és una festa que pren lloc cada any l'1, 2 i 3 de gener, al poble de Mito que és a la Vall del Mantaro, província de Concepción, departament de Junín.

Veure Quítxua і Huaconada

Hualcán

El Hualcán (possiblement del quítxua wallqa, walqa, -n a sufix) és una muntanya de la Cordillera Blanca, al centre del Perú, a la serralada dels Andes, que s'eleva fins als 6.122 msnm.

Veure Quítxua і Hualcán

Huanca

Huanca (del quítxua wanka, "pedra", en relació a un ídol que es trobava en el que avui és la plaça Huamanmarca a Huancayo) és el nom d'un grup humà que es va conèixer des del període dels Estats Regionals i Organitzacions Tribals en els anys 1000 - 1460 d.C la capital dels quals se situava en l'actual districte de Tunanmarca a la Província de Jauja i que habitava el territori de les actuals províncies de Jauja, Concepción, Huancayo i Chupaca.

Veure Quítxua і Huanca

Huancayo

Huancayo (en quítxua Wankayuq), fundada com a Santíssima Trinitat de Huancayo l'1 de juny de 1572, és la ciutat més important de la serra central del Perú situada al sud del Valle del Mantaro. És el districte capital del departament de Junín i de la província de Huancayo.

Veure Quítxua і Huancayo

Huandoy

El Huandoy (en quetxua Tullpa Rahu) és una muntanya del Perú que s'eleva fins als 6.395 msnm.

Veure Quítxua і Huandoy

Huaorani

Els huaorani, també anomenats waorani, waodani o aucas (terme quítxua per a «salvatge») són un grup ètnic de l'Amazònia de l'Equador.

Veure Quítxua і Huaorani

Huaraz

Huaraz (en quechua ancashino: Waraq, ‘Clarejar’), fundada com San Sebastián de Huaraz, és una ciutat peruana, capital del districte i província homònima de la regió d'Ancash.

Veure Quítxua і Huaraz

Huascarán

L'Huascarán, amb 6.768 metres, és el cim més alt del Perú i el quart més alt de l'Amèrica del Sud.

Veure Quítxua і Huascarán

Huiracocha

Huiracocha (rei i déu en quítxua), fill de Yahuar Huacac, fou el vuitè inca del regne del Cusco, segons la tradició.

Veure Quítxua і Huiracocha

Illa del Sol

La Isla del Sol és una illa boliviana situada al llac Titicaca en el municipi de Copacabana, pertanyent a la província de Manxol Kapac al departament de La Paz.

Veure Quítxua і Illa del Sol

Illa Taquile

L'illa Taquile es troba al llac Titicaca, a uns 35 quilòmetres de la ciutat de Puno a Perú.

Veure Quítxua і Illa Taquile

Imbabura

LImbabura és un volcà extingit de l'Equador, situat 10 km al sud d'Ibarra i a uns 60 km al nord de Quito, a la Província d'Imbabura.

Veure Quítxua і Imbabura

Immigració a Espanya

El fenomen de la immigració a Espanya ha tingut un pes superior a la migració des de mitjan dècada dels anys vuitanta del segle XX i des de l'any 2000 el fenomen va començar a créixer de manera vertiginosa.

Veure Quítxua і Immigració a Espanya

Imperi Inca

L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.

Veure Quítxua і Imperi Inca

INALCO

Charles Barbier de Meynard, qui ensenyà turc i àrab a finals del s. XIX. LInstitut national des langues et civilisations orientales (INALCO), dit Langues O'(pronunciat Langzo), és un establiment francès d’ensenyament superior i de recerca encarregat d'ensenyar les llengües i civilitzacions que no són originàries d'Europa Occidental.

Veure Quítxua і INALCO

Inca Garcilaso de la Vega

Gómez Suárez de Figueroa, més conegut com a Inca Garcilaso de la Vega, (Cuzco, 12 d'abril de 1539 - Còrdova, 23 d'abril de 1616) fou un escriptor, historiador i cronista peruà.

Veure Quítxua і Inca Garcilaso de la Vega

Incahuasi

L'Incahuasi o Nevado Incahuasi (en quítxua Inkawasi o Inka Wasi, inka Inca, wasi casa), és un volcà dels Andes, a Amèrica del Sud.

Veure Quítxua і Incahuasi

Incallajta

Incallajta (del quítxua Inka Llaqta, 'ciutat de l'Inca'), també registrat com Inkallajta, és un dels centres arqueològics més importants de Bolívia.

Veure Quítxua і Incallajta

Inga Kichwa

L' Inga Kichwa o Inka Kichwa són les varietats del quítxua (Kichwa) parlades a Colòmbia (departament de Putumayo) per 33.000 persones de l'ètnia anomenada inga.

Veure Quítxua і Inga Kichwa

Inques

Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.

Veure Quítxua і Inques

Insurrecció dels partits d'Omasuyos, Pacajes i Larecaja

La Rebel·lió dels partits d'Omasuyos, Pacajes i Larecaja a la Intendència de la Paz va ser un dels focus revolucionaris que es van produir a l'Alt Perú (avui Bolívia) en contra del domini espanyol.

Veure Quítxua і Insurrecció dels partits d'Omasuyos, Pacajes i Larecaja

Inti

Bandera del Perú enarborada per l'almirall Miller l'octubre de 1820 amb l'Inti al centre. En la mitologia inca Inti era el déu Sol.

Veure Quítxua і Inti

Inti Huasi

Panoràmica de la gruta al 1997 La gruta d'Inti Huasi és un dom andesític d'origen volcànic situat a la zona central de les serres de San Luis en el Departament Coronel Pringles a 20 km de la Carolina (San Luis) i a 100 km de la capital provincial, en l'República Argentina.

Veure Quítxua і Inti Huasi

Inti Raymi

Inti Raymi (en quítxua ‘festa del Sol’) era una antiga cerimònia religiosa andina en honor de l'Inti (el déu sol), que es realitzava cada solstici d'hivern als Andes.

Veure Quítxua і Inti Raymi

Inti-Illimani

Inti-Illimani (nom compost del terme quítxua inti, 'sol', i la paraula aimara illimani, 'àguila daurada', nom de la muntanya propera a La Paz, Bolívia) és un conjunt musical xilè format el 1967.

Veure Quítxua і Inti-Illimani

Iskanwaya

Iskanwaya és un jaciment arqueològic pre-inca atribuït a la cultura mollo.

Veure Quítxua і Iskanwaya

ISO 639-1

ISO 639-1 és la primera part de l'estàndard tècnic ISO 639.

Veure Quítxua і ISO 639-1

Iunga

Les iungues a prop de La Paz. Iunga (en castellà, yunga; en quítxua, yunka) és un terme relacionat amb les valls de clima càlid ubicades a tots dos costats de la serralada dels Andes.

Veure Quítxua і Iunga

Jatunhuma

Jatunhuma (possiblement del quítxua hatun gran, superior, principal, uma cim / cap), Jatunpampa (possiblement del quítxua pampa plana)escale.minedu.gob.pe - UGEL map of the Quispicanchi Province 1(Cusco Region) showing "Nevado Jatunpampa" o Pico Tres (castellà per "tercer cim") és una muntanya de la serralada de Vilcanota, una secció dels Andes del Perú, que s'eleva fins als 6.093 msnm.

Veure Quítxua і Jatunhuma

Javier del Granado

Francisco Javier del Granado y Granado (Cochabamba, 27 de febrer de 1913 - ibid., 15 de maig de 1996) va ser poeta guardonat i fill predilecte de Bolívia.

Veure Quítxua і Javier del Granado

Jívaros

Els jívaros són els pobles indígenes de la capçalera del riu Marañón i els seus afluents, al nord de Perú i a l'est de l'Equador.

Veure Quítxua і Jívaros

Johann Jakob von Tschudi

Johann Jakob von Tschudi (Glarus, 25 de juliol de 1818 - Edlitz, Imperi austrohongarès, 8 d'octubre de 1889) va ser un diplomàtic, explorador i naturalista suís.

Veure Quítxua і Johann Jakob von Tschudi

José Carlos Mariátegui La Chira

José Carlos Mariátegui La Chira (Moquegua, 14 de juny 1894 - 16 d'abril 1930), fou un polític socialista peruà.

Veure Quítxua і José Carlos Mariátegui La Chira

José María Arguedas

José María Arguedas Altamirano (Andahuaylas, Perú, 18 de gener de 1911 - Lima, 2 de desembre de 1969) va ser un escriptor i antropòleg peruà, reconegut pel seu treball literari (en castellà i en quítxua), a més de per la seva tasca de recopilació del folklore de la seva terra.

Veure Quítxua і José María Arguedas

Juana Azurduy

va ser una patriota de l'Alt Perú que va lluitar a les guerres d'independència hispanoamericanes per l'emancipació del Virregnat del Riu de la Plata contra la Monarquia espanyola i va assumir la comandància de les guerres que van conformar la denominada Republiqueta de La Laguna, per la qual cosa la seva memòria és honrada a l'Argentina i a Bolívia.

Veure Quítxua і Juana Azurduy

Julia Vargas-Weise

Julia Vargas-Weise (Juliska Varga Neumann) (Cochabamba, Bolívia, 1942 - Girona 1 d'abril de 2018) va ser una fotògrafa, guionista, educadora i directora de cinema boliviana.

Veure Quítxua і Julia Vargas-Weise

Kaminaljuyú

Part de l'acròpoli excavada Kaminaljuyú (també escrit Kaminal Juyú) és un jaciment arqueològic amerindi maia situat a les terres altes de Guatemala, dins l'àrea de l'actual capital.

Veure Quítxua і Kaminaljuyú

Katarisme

El katarisme (en castellà, Katarismo) és una tendència política boliviana que rep el nom del dirigent indígena del Túpac Katari.

Veure Quítxua і Katarisme

Kawki

El kawki, kauki, cachuy o cauque, és un dialecte divergent del jaqaru, una llengua de la família de llengües aimara.

Veure Quítxua і Kawki

Kichwa

El Kichwa, quítxua septentrional o equatorial (kichwa shimi) és el segon idioma més parlat de la família del quítxua.

Veure Quítxua і Kichwa

Kichwa Otavalo

El poble Kichwa Otavalo és una cultura de tradició mindalae.

Veure Quítxua і Kichwa Otavalo

La Llorona (llegenda)

La Llorona és un espectre del folklore hispanoamericà que, segons la tradició oral, és l'ànima en pena d'una dona que va ofegar els seus fills i que després, penedida i maleïda, els buscava a les nits per rius, pobles i ciutats, espantant amb el seu colpidor plor els qui la veien o sentien.

Veure Quítxua і La Llorona (llegenda)

La teta asustada

La teta asustada (títol original en castellà: La teta asustada) és una pel·lícula peruana estrenada l'any 2009 i dirigida per Claudia Llosa.

Veure Quítxua і La teta asustada

Línies de Nazca

Les línies de Nazca són unes línies i geoglifs fetes a terra situades al desert de Nazca, un altiplà àrid que s'allarga uns 85 quilòmetres entre les ciutats de Nazca i Palpa, a les pampes de Jumana, al Perú.

Veure Quítxua і Línies de Nazca

Lepidium meyenii

Lepidium meyenii, coneguda com a maca o ginseng peruà, és una planta herbàcia biennal comestible de la família Brassicaceae que és originària d'Amèrica del Sud a les altes muntanyes dels Andes del Perú.

Veure Quítxua і Lepidium meyenii

Lima

Lima és la capital i la ciutat més gran del Perú, el centre cultural, industrial i financer del país.

Veure Quítxua і Lima

Literatura llatinoamericana

La literatura llatinoamericana tracta de la literatura literatura oral i escrita d'Amèrica llatina en diverses llengües, particularment en castellà, portuguès, i les llengües ameríndies d'Amèrica, així com Literatura dels Estats Units d'Amèrica escrita en llengua castellana.

Veure Quítxua і Literatura llatinoamericana

Llac Sibinacocha

El Llac Sibinacochaescale.minedu.gob.pe - UGEL map of the Canchis Province (Cusco Region) (possiblement del quítxua siwina xiulet, qucha llac, llacuna) és un llac del Perú.

Veure Quítxua і Llac Sibinacocha

Llac Titicaca

El llac Titicaca (en castellà Lago Titicaca; en quítxua: Titiqaqa Qucha), situat a 3.812 m sobre el nivell del mar, és el llac navegable (de forma comercial) més alt del món.

Veure Quítxua і Llac Titicaca

Llengües aimara

Les llengües aimara, llengües aru o llengües jaqi són una família de llengües sud-americana conformada per tres idiomes moderns: aimara, jaqaru i kawki.

Veure Quítxua і Llengües aimara

Llengües ameríndies

264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.

Veure Quítxua і Llengües ameríndies

Llengües andines

El quítxua és la família de llengües andina amb major nombre de parlants: es parla a l'Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador i el Perú. Als països ombrejats és oficial (verd fort) o cooficial (verd pàl·lid). Llengües preincaiques en el segle XVI.

Veure Quítxua і Llengües andines

Llengües arawak

Les llengües arawak són una família lingüística indígena d'Amèrica, estesa per Sud-amèrica i el Carib correctament identificada.

Veure Quítxua і Llengües arawak

Llengües barbacoanes

Les llengües barbacoa o barbacoanes són un grup de llengües indígenes de Colòmbia i l'Equador, que constitueixen una família lingüística.

Veure Quítxua і Llengües barbacoanes

Llengües cahuapanes

Les llengües cahuapanes són una família lingüística de la conca amazònica del Perú septentrional.

Veure Quítxua і Llengües cahuapanes

Llengües de Colòmbia

XX. Aquest és un article sobre les llengües de Colòmbia.

Veure Quítxua і Llengües de Colòmbia

Llengües de l'Equador

Les llengües de l'Equador comprenen totes les llengües presents parlades abans de la conquesta europea en el que actualment és el territori de l'Equador.

Veure Quítxua і Llengües de l'Equador

Llengües del Perú

XVI). Les llengües del Perú s'estima que, a inicis de, són un conjunt gran i heterogeni d'una cinquantena de llengües vernacles.

Veure Quítxua і Llengües del Perú

Llengües equatorials

Les llengües equatorials, proposada per Joseph Greenberg (1956, 1987), és una hipòtesi de família lingüística que proposa que diverses grups de llengües sud-americanes, entre elles: les macroarawak, macro-tupí, macro-jívares, les uru-chipaya i un bon número de llengües aïllades, estan emparentades dins d'una unitat filogenètica vàlida.

Veure Quítxua і Llengües equatorials

Llengües hibito-cholón

Les llengües hibito-cholón són un grup de dues llengües probablement emparentades i actualment extintes parlades al Perú fins a la segona meitat del segle XX.

Veure Quítxua і Llengües hibito-cholón

Llengües pano

Les llengües pano són una família de llengües de la Selva amazònica formada per una trentena de llengües de les quals actualment sobreviuen menys d'una vintena, part de les llengües pano-tacanes.

Veure Quítxua і Llengües pano

Llengües zaparoanes

Les llengües zaparoanes o záparo constitueixen un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a les regions amazòniques del Perú i l'Equador.

Veure Quítxua і Llengües zaparoanes

Llengua aglutinant

Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.

Veure Quítxua і Llengua aglutinant

Llengua minoritària

Llengua minoritària és un terme d'ús comú que designa, amb un sentit general, llengües considerades com a menors a causa de la seva extensió geogràfica o demogràfica dins un estat.

Veure Quítxua і Llengua minoritària

Llengua mochica

El mochica, chimú, yunga o yunka (muchik) és una de les llengües que es parlaven a la costa i part de la serra nord del Perú, i era una de les llengües generals del país a l'arribada de la invasió espanyola (segle XVI) com ho eren també el quítxua, l'aimara, el quingnam, l'uru i el puquina.

Veure Quítxua і Llengua mochica

Llengua murato

L'uru-murato, murato o chholo és una llengua originària de l'ètnia dels uru-muratos, una ètnia de Bolívia que tradicionalment ha viscut a la regió pròxima al llac Poopó.

Veure Quítxua і Llengua murato

Llengua pasto

El pasto és una llengua indígena que es va parlar en els actuals Equador i Colòmbia, està extinta oficialment, no obstant això algunes persones pertanyents a l'ètnia dels pasto reporten que encara parlen la llengua, això d'acord amb les fitxes de caracterització soci familiar de l'institut colombià de benestar familiar ICBF realitzat el 2020.

Veure Quítxua і Llengua pasto

Llista d'emperadors inques

La llista de governants de l'Imperi Inca és anomenada capaccuna (en quítxua: "els poderosos entre els éssers").

Veure Quítxua і Llista d'emperadors inques

Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Amèrica del Sud

Ubicació d'Amèrica del Sud al món. Aquesta és una llista alfabètica d'estats sobirans i territoris dependents a Amèrica del Sud.

Veure Quítxua і Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Amèrica del Sud

Llista de codis SIL

Els codis SIL són combinacions de tres lletres que permeten identificar les llengües actuals que existeixen arreu del món.

Veure Quítxua і Llista de codis SIL

Llista de llengües del món

La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.

Veure Quítxua і Llista de llengües del món

Locro

Olla de 100 litres, preparació a llenya Locro, pa i quiquirimichi Quiquirimichi argentí Locro argentí El locro (del quechua ruqru o luqru) és un guisat a força de zapallo, porotos, blat de moro o papes que es consumeix a la zona de la serralada dels Andes, de l'Argentina i el nord de Xile, fins al sud-occident de Colòmbia, passant per Bolívia, Equador, Paraguai i el Perú.

Veure Quítxua і Locro

Lunfardo

El lunfardo és un argot utilitzat a la regió del Riu de la Plata (Argentina i Uruguai), encara que diverses de les seves paraules en el transcurs del i del present segle, s'han difós a països veïns, com per exemple Xile o Paraguai.

Veure Quítxua і Lunfardo

Luzmila Carpio

Luzmila Carpio (Qala Qala, departament de Potosí, 1954) és una cantant boliviana.

Veure Quítxua і Luzmila Carpio

Machajuyai-kallawaya

El kallawaya o machajuyai-kallawaya és una llengua mixta parlada per un grup d'herbolaris ambulants de Charazani, província de Bautista Saavedra, departament de La Paz.

Veure Quítxua і Machajuyai-kallawaya

Machu Picchu

El Machu Picchu (en quítxua: Machu Pikchu, 'muntanya vella', pronunciat) és una de les joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l'Imperi Inca al Perú i una ciutat sagrada.

Veure Quítxua і Machu Picchu

Macrollengua

Àrab dialectal. Dialectes xinesos. Macrollengua (de l'anglès macrolanguage), en lingüística, és una categoria introduïda per l'estàndard internacional ISO-639 que generalment designa a una llengua que existeix en forma de diferents varietats, no necessàriament intercomprensibles, però que per certes raons es consideren formes dialectals d'una mateixa llengua.

Veure Quítxua і Macrollengua

Macrotucana

La hipòtesi macro-tukana, proposta per Joseph Greenberg (1956, 1987), proposa que diverses famílies i llengües entre elles: llengües tucanes, catuquina, makú, ticuna, huari, nambikuara, arutani-auake, auixiri (waorani), canichana, gamela, huari, irantxe, kaliana, koaiá, movima, munichi, natú, pankararú, xukurú, uamué, i yurí; formen una unitat filogenètica vàlida o macrofamília de llengües.

Veure Quítxua і Macrotucana

Macrotxibtxa

El macrotxibtxa consisteix que un conjunt de famílies lingüístiques de llengües ameríndies de Centreamèrica que formarien una família de llengües, i tindrien un origen comú.

Veure Quítxua і Macrotxibtxa

Madeinusa

Madeinusa és una pel·lícula hispano-peruana dirigida per Claudia Llosa, estrenada l'any 2006.

Veure Quítxua і Madeinusa

Magaly Solier Romero

Magaly Solier Romero (Huanta, 11 de juny del 1986) és una actriu de cinema i cantautora peruana.

Veure Quítxua і Magaly Solier Romero

Mama Cocha

Mama Cocha (o Mamacocha) –en quítxua Mama Qucha, literalment 'Mare de les Aigües'– era la deessa inca de totes les aigües.

Veure Quítxua і Mama Cocha

Mama Ocllo

En la mitologia inca, Mama Cora Ocllo /ˈɒkjoʊ/, Mama Ocllo, Mama Ogllo, Mama Oello, Mama Oella, Mama Oullo, Mama Occlo, Mama Okllo o Mama Uqllu (quítxua) era deïficada com a dea mare i com a dea de la fertilitat.

Veure Quítxua і Mama Ocllo

Mama Quilla

Mama Quilla (del quítxua mama "mare" i killa "lluna) era la germana i l'esposa del déu Inti (déu del sol) en la mitologia inca.

Veure Quítxua і Mama Quilla

Mapudungun

Mapudungun, també anomenada mapudungu, maputxe o araucà, és la llengua dels maputxes, un poble indígena de Xile i l'Argentina.

Veure Quítxua і Mapudungun

María Sumire

María Sumire en una marxa indígena a Lima María Sumire davant del Palau Legislatiu del Perú María Cleofé Sumire López de Conde (Sicuani, Cusco, 9 d'abril de 1951) és una advocada i política peruana. Entre 2006 i 2011 va ser congressista de la República del Perú i autora de la Llei de llengües aprovada el 2011, la primera llei per a la defensa de drets lingüístics en la història del Perú.

Veure Quítxua і María Sumire

Martín Chambi Jiménez

Martín Chambi, nom amb què es coneix Martín Jerónimo Chambi Jiménez (Coasa, Puno, 5 de novembre de 1891 - Cusco, 13 de setembre de 1973) va ser un fotògraf indígena peruà, un dels peruans més importants del.

Veure Quítxua і Martín Chambi Jiménez

Martha Hildebrandt

Martha Luz Hildebrandt Pérez-Treviño (Districte de Chicama, La Libertad, 13 de gener de 1925 - Lima, 8 de desembre de 2022) fou una lingüista i política peruana.

Veure Quítxua і Martha Hildebrandt

Mate

L'herba mate o mate (Ilex paraguariensis) és un arbre o arbust de la família de les aquifoliàcies, originari de Sud-amèrica i utilitzada en la preparació d'una infusió.

Veure Quítxua і Mate

Mate (infusió)

Es denomina mate (en portuguès chimarrão; en guaraní Ka'ay —ka'a.

Veure Quítxua і Mate (infusió)

Matemàtica inca

Quipukamayuq amb el seu quipu i una yupana, els principals instruments que van usar els inques en matemàtiques. La matemàtica inca —o matemàtica de Tawantinsuyu— fa referència al conjunt de coneixements numèrics i geomètrics i als instruments desenvolupats i usats en la nació dels inques abans de l'arribada dels espanyols.

Veure Quítxua і Matemàtica inca

Matsés

El matsés també anomenat mayoruna al Brasil, és una llengua ameríndia que fan servir els habitants de les regions a la frontera entre el Brasil i el Perú.

Veure Quítxua і Matsés

Max Uhle

Friedrich Maximilian Uhle Lorenz (Dresden, Saxònia, Alemanya, 25 de març de 1856 - Loeben, Alta Silèsia, Polònia, 11 de maig de 1944), més conegut com a Max Uhle, va ser un arqueòleg alemany, el treball del qual a Perú, Xile, Equador i Bolívia a la fi del i principis del segle XX van tenir un impacte significatiu en la pràctica de l'arqueologia d'Amèrica del Sud.

Veure Quítxua і Max Uhle

Mòmies incaiques

Salta, Argentina). Les mòmies incaiques són un seguit de mòmies trobades en llocs cerimonials al territori del que va ser l'Imperi Inca, i que són resultat de sacrificis humans.

Veure Quítxua і Mòmies incaiques

Música llatinoamericana

La música llatinoamericana és la música dels països d'Amèrica Llatina i el Carib i ve en moltes varietats.

Veure Quítxua і Música llatinoamericana

Mines de Potosí

Mina a Potosí el desembre de 2007 Les Mines de Potosí van ser un important centre miner que es trobava al turó de Potosí a l'Alt Perú, al sud de la ciutat de Potosí, en l'actual Bolívia.

Veure Quítxua і Mines de Potosí

Minga Guazú

Minga Guazú és un districte i ciutat fundada l'any 1958 que es troba en el Departament d'Alto Paraná, situada a 311 km de la capital Asunción i a 20 km de la capital del Departament, Ciudad del Este, al Paraguai.

Veure Quítxua і Minga Guazú

Mizque

Mizque (Misk'i en quítxua, de misk'i, "dolç") és una petita ciutat de Bolívia, al departament de Cochabamba, situat a la vall del riu Mizque, un dels principals afluents del rio Grande.

Veure Quítxua і Mizque

Moyobamba

Moyobamba o Muyupampa (del quítxua: muyu, 'cercle' i pampa) és una ciutat situada al nord del Perú, capital del Departament de San Martín.

Veure Quítxua і Moyobamba

Napuruna

Els napuruna, kichwaruna o quítxues del Napo, són una ètnia que habita les riberes del riu Napo entre el Perú i l'Equador.

Veure Quítxua і Napuruna

Nevado Copa

El Nevado Copa (possiblement del quítxua qupa, paraula pel mineral turquesa o el color turquesaTeofilo Laime Ajacopa, Diccionario Bilingüe Iskay simipi yuyayk'ancha, La Paz, 2007) és una muntanya de la Cordillera Blanca, als Andes, a la regió d'Ancash del Perú, que s'eleva fins a 6.188 msnm.

Veure Quítxua і Nevado Copa

Nina Pacari

Nina Pacari Vega Conejo, abans María Estela Vega Conejo (Cotacachi, Imbabura, 9 d'octubre de 1961), és una advocada, dirigent indígena i política equatoriana de nacionalitat quítxua.

Veure Quítxua і Nina Pacari

Oca (planta)

LOca, Oxalis tuberosa, és una espècie de planta herbàcia i perenne que passa l’hivern en forma de tubercles de tija subterranis.

Veure Quítxua і Oca (planta)

Ocshapalca

Ocshapalca (possiblement del quítxua uqsha herba a alta altitud,pallqa bifurcació, divisió en dues parts) és una muntanya de la Serralada Blanca als Andes del Perú.

Veure Quítxua і Ocshapalca

Omaguaca

Els omaguacas foren els membres del poble indígena que habitava l'actual zona de Tilcara i Humahuaca, a Jujuy, coincidint principalment a la Trencada d'Humahuaca.

Veure Quítxua і Omaguaca

Operació Auca

L'armadura reconstruïda de l'avió de Nate Saint, exposat a la seu de la Mission Aviation Fellowship a Nampa, Idaho. Loperació Auca va ser una temptativa de contacte de cinc missioners evangèlics nord-americans amb els indígenes huaorani de la selva de l'Equador.

Veure Quítxua і Operació Auca

Organització dels Estats Americans

LOrganització dels Estats Americans (OEA) és una organització internacional panamericanista d'àmbit regional i continental creada el 30 d'abril del 1948, amb l'objectiu de ser un fòrum polític per a la presa de decisions, el diàleg multilateral i la integració d'Amèrica.

Veure Quítxua і Organització dels Estats Americans

Oxymycterus hucucha

Oxymycterus hucucha és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Veure Quítxua і Oxymycterus hucucha

Oxymycterus wayku

Oxymycterus wayku és una espècie de rosegador del gènere Oxymycterus i la família dels cricètids.

Veure Quítxua і Oxymycterus wayku

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Quítxua і Països Catalans

Pacha Mama

Pacha Mama o Pachamama o més usualment pacha (de l'aimara i quítxua pacha: terra i, per extensió bastant moderna "món", "cosmos"; i mama: mare -és a dir "Mare Terra") és la gran deïtat, entre els pobles indígenes dels Andes Centrals d'Amèrica del Sud.

Veure Quítxua і Pacha Mama

Pachacamac

En la mitologia inca, Pachacamac o Pacha Kamaq (en quítxua, Pacha: Terra i Kamaq: Creador); "creador de la terra" era un déu, reedició de Wiracocha, el qual era venerat a la costa central de l'Imperi Inca.

Veure Quítxua і Pachacamac

Pachacútec

Pachacuti Yupanqui (Pachacútec, "el que fa tornar la terra") fou el novè emperador inca (regnà 1438-1471), anomenat Kusi Yupanqui des del seu naixement en la seva presa de poder.

Veure Quítxua і Pachacútec

Pachamanca

La pachamanca (del quítxua pacha, general o terra, i manka, olla o forat) és un plat de carn a la llosa, típic de la gastronomia peruana i molt apreciat a la zona andina, en la qual és considerada el banquet per antonomàsia i amb implicacions, avui dia, de caràcter religiós.

Veure Quítxua і Pachamanca

Pal de recompte

Anvers i revers d'un pal de comptar medieval anglès. Un pal de comptar, pal de recompte o bastó de recompte és un sistema per a registrar nombres o una numeració gràcies a marques de comptatge mitjançant incisions (osques) en un pal de fusta o os.

Veure Quítxua і Pal de recompte

Palcaraju

El Palcaraju, nevado Palcaraju o nevado Cuchilla (del quítxua pallqa, p'allqa, p'alqa enforcadura, bifurcació, rahu neu, gel, muntanya amb neu) és una muntanya de la Cordillera Blanca, als Andes, a la regió d'Ancash del Perú, que s'eleva fins a 6.274 msnm.

Veure Quítxua і Palcaraju

Pampa (geobotànica)

La pampa (del quítxua, que significa 'plana') és un tipus de formació vegetal característica terres baixes que abasten les províncies de Buenos Aires, La Pampa, Santa Fe i Córdoba a més de l'Uruguai, Xile i l'extrem sud del Brasil (Rio Grande do Sul), que en total sumen 750.000 km².

Veure Quítxua і Pampa (geobotànica)

Pampas

Pampas (també conegut com a Pampas Tayacaja)En varios documentos se conoce a esta ciudad como Pampas Tayacaja: Libro de Carlos Zúñiga Segura llamado «Celebración de la Virgen Purísima Patrona de Pampas Tayacaja».

Veure Quítxua і Pampas

Paraula plana

Una paraula plana o mot pla (o paroxíton) té la accent prosòdic en la penúltima síl·laba.

Veure Quítxua і Paraula plana

Pastos

Els pastos són una ètnia indígena americana, que habitaven juntament amb els quillasinga a la franja andina del que actualment és el departament de Nariño, al sud de Colòmbia, i la província de Carchi, al nord de l'Equador.

Veure Quítxua і Pastos

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Veure Quítxua і Patatera

Paul Rivet

Paul Rivet (Wasigny, 7 de maig de 1876 - París, 21 de març de 1958) va ser un etnòleg francès.

Veure Quítxua і Paul Rivet

Páez

La llengua paez (AFI), autoglotònim nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o paez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita a la zona andina de Colòmbia, especialment al departament del Cauca.

Veure Quítxua і Páez

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Quítxua і Perú

Pichincha

El Pichincha és una muntanya de l'Equador, situada pocs quilòmetres al sud de la línia equatorial.

Veure Quítxua і Pichincha

Pieter C. Muysken

Pieter Cornelis Muysken (Oruro, 11 d'abril de 1950 – 6 d'abril 2021) va ser un lingüista neerlandès nascut a Bolívia i acadèmica de la Universitat Radboud de Nimega.

Veure Quítxua і Pieter C. Muysken

Piràmide (arquitectura)

Piràmide de Khefren En arquitectura, una piràmide (del grec πυραμίς, -ίδος, i, a través del llatí pyrămis, -ĭdis) és una construcció monumental en forma piramidal que normalment té una base quadrangular.

Veure Quítxua і Piràmide (arquitectura)

Pisco (ciutat)

Pisco és una ciutat peruana, capital del districte i la província homònimes al departament d'Ica.

Veure Quítxua і Pisco (ciutat)

Platyrrhinus masu

Platyrrhinus masu és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids.

Veure Quítxua і Platyrrhinus masu

Plugim

Nen jugant en una tarda de pluja i boirina. El plugim és una precipitació força uniforme, constituïda exclusivament per multitud de gotes menudes d'aigua de diàmetre inferior a 0,5 mm i molt properes les unes de les altres.

Veure Quítxua і Plugim

Poble inga

Els inga o ingano són un grup d'indígenes quítxua que els seus territoris es troben més septentrionalment dels principals nuclis quítxues en Bolívia, l'Equador o el Perú.

Veure Quítxua і Poble inga

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Veure Quítxua і Pobles indígenes d'Amèrica

Pobles indígenes de l'Argentina

població indígena de l'Argentina Els indígenes de l'Argentina són el conjunt d'individus i pobles amerindis que habitaven el territori actual de l'Argentina al moment de l'arribada dels europeus al, així com també els seus descendents actuals i passats (barrejats o no amb no-indígenes) i aquells d'iguals condicions en països limítrofs que van migrar cap a l'actual territori argentí a partir d'aquell moment.

Veure Quítxua і Pobles indígenes de l'Argentina

Pobles indígenes de l'Equador

Les nacionalitats i pobles indígenes de l'Equador són les col·lectivitats que assumeixen una identitat ètnica amb base en la seva cultura, les seves institucions i una història que els defineix com els pobles autòctons del país, descendents de les societats prehispàniques.

Veure Quítxua і Pobles indígenes de l'Equador

Pobles indígenes de Sud-Amèrica

Percentatge actual de població ameríndia als països d'Amèrica Llatina Amerindi sud-americà és un individu de raça ameríndia i que encara parla llengües ameríndies, i que viu als estats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.

Veure Quítxua і Pobles indígenes de Sud-Amèrica

Pobles indígenes de Xile

Mapa dels pobles indígenes Els pobles indígenes de Xile són la part de la població d'aquest país que es declara o reconeix com a indígena (o com diuen allí "originaris) i que no és plenament crioll o europeu, encara que en alguns casos els indígenes estan barrejats amb criolls.

Veure Quítxua і Pobles indígenes de Xile

Pobles indígenes del Perú

Els pobles indígenes del Perú, o nadius peruans, incloïen un gran nombre de grups ètnics que habiten territori a l'actual Perú.

Veure Quítxua і Pobles indígenes del Perú

Poro (instrument musical)

El poro és un instrument musical de la família dels cordòfons de corda pinçada.

Veure Quítxua і Poro (instrument musical)

Porophyllum ruderale

Porophyllum ruderale, (quechua: killkiña), (castellà: Quirquiña, Killi, Cilandro boliviano, Papaloquelite o Papa-ho), és una espècie botànica pertanyent a la família de les asteráceas.

Veure Quítxua і Porophyllum ruderale

Potosí

Potosí és una ciutat boliviana, capital del departament de Potosí.

Veure Quítxua і Potosí

Premis Grammy Llatins

Els Premis Grammy Llatins (oficialment en anglès, Latin Grammy Awards) són un guardó que atorga l'Acadèmia Llatina de la Gravació (Latin Recording Academy) en reconeixement de l'excel·lència artística i tècnica, en la indústria de la música llatinoamericana.

Veure Quítxua і Premis Grammy Llatins

Propina

Propina de dos dòlars nord-americans deixats pel client en una taula de restaurant. La propina (del llatí propinare, 'donar beure') és una recompensa generalment econòmica que s'atorga com agraïment per un bon servei i pel producte consumit.

Veure Quítxua і Propina

Protoquítxua

El protoquítxua és la llengua mare hipotètica o protollengua que hauria donat origen a les diverses llengües de la família de llengües quítxues.

Veure Quítxua і Protoquítxua

Província d'Imbabura

Imbabura és una de les 22 províncies de l'Equador.

Veure Quítxua і Província d'Imbabura

Província de Santiago del Estero

Santiago del Estero és una província al centre de l'Argentina que limita al nord-oest amb la província de Salta, al nord i nord-est amb província del Chaco, al sud-est amb Santa Fe, al sud amb Córdoba i a l'oest amb Catamarca i Tucumán.

Veure Quítxua і Província de Santiago del Estero

Província de Tarma

Per Carpapata a la selva. El pont Yanango en la selva. Tarma és una de les nou províncies que conformen el Departament de Junín, sota l'administració del Govern regional de Junín, en el Perú.

Veure Quítxua і Província de Tarma

Províncies Unides del Riu de la Plata

Províncies Unides del Riu de la Plata va ser la denominació emprada per al territori de l'actual Argentina, Uruguai i l'avui departament bolivià de Tarija des de la Revolució de Maig fins a mitjans de la dècada del 1830.

Veure Quítxua і Províncies Unides del Riu de la Plata

Pucajirca

Pucajirca o Pucahirca (possiblement del quítxua puka vermel, quítxua d'Ancash hirka muntanya, "muntanya vermella") és una muntanya de la Cordillera Blanca, al centre del Perú, a la serralada dels Andes, que s'eleva fins als 6.046 msnm.

Veure Quítxua і Pucajirca

Pucallpa

Pucallpa (quechua: Puka Allpa; shipibo: May Ushin, 'Terra colorida') és una ciutat de la part centro-oriental del Perú, capital del departament d'Ucayali i de la província de Coronel Portillo.

Veure Quítxua і Pucallpa

Pucaranra

El Pucaranra (possiblement del quítxua puka 'vermell', ranra 'pedregós', 'terreny pedregós') és una muntanya de la Cordillera Blanca, al centre del Perú, a la serralada dels Andes, que s'eleva fins als 6.147 msnm.

Veure Quítxua і Pucaranra

Pucará de Turi

El pucará de Turi és un monument històric de caràcter arqueològic situat a la localitat de Turi, en la comuna de Calama, regió d'Antofagasta, Xile.

Veure Quítxua і Pucará de Turi

Puka Llacta

Puka Llacta (traduïble del quítxua com a: puka vermell, llaqta lloc -llogaret, poble, ciutat, país, nació-) és el nom d'un grup polític maoista peruà que va tenir els seus orígens en la dècada de 1970.

Veure Quítxua і Puka Llacta

Puquina

Distribució del pukina al 1600 CE. Puquina o Pukina és el nom d'una petita i hipotètica família lingüística, o bé d'una llengua aïllada.

Veure Quítxua і Puquina

Quítxua clàssic

El quítxua clàssic o quichua va ser una varietat de la família lingüística quítxua usada com llengua vehicular, al costat de l'aimara, mochica, puquina una de les llengües generals en l'Antic Perú pels curaca i adoptada com a llengua oficial per l'Estat incaic.

Veure Quítxua і Quítxua clàssic

Quítxua d'Ancash

El quítxua d'Ancash és una varietat del quítxua de la serra norcentral del Perú, conformada com un conjunt de dialectes parlat en gran part del departament de Ancash i en la part nord-occidental de Huánuco per aproximadament un milió d'usuaris.

Veure Quítxua і Quítxua d'Ancash

Quítxua de Cajamarca

El quítxua de Cajamarca (en) és una varietat del quítxua parlada aïlladament a les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla).

Veure Quítxua і Quítxua de Cajamarca

Quítxua de Cajamarca–Cañaris

Quítxua de Cajamarca–Cañaris (localment anomenat Kichwa o Runashimi, com altres varietats quítxues) és una branca del quítxua que es parla al nord del Perú, format principalment pel quítxua de Cajamarca (Kashamarka, també conegut com Linwa), i el quítxua de Lambayeque (també conegut com Ferreñafe, quítxua Inkawasi-Kañaris), a prop de les ciutats de Cajamarca i Cañaris a les regions Cajamarca i Lambayeque.

Veure Quítxua і Quítxua de Cajamarca–Cañaris

Quítxua de Chachapoyas

El quítxua chachapoyano és una varietat quítxua parlada al sud del departament d'Amazones del Perú, a les províncies de Chachapoyas i Luya.

Veure Quítxua і Quítxua de Chachapoyas

Quítxua de Cusco

El quítxua de Cusco (quítxua Qusqu qhichwa simi) és un dialecte modern del quítxua meridional parlat al departament del Cusco, al Perú, per aproximadament 1,5 milions de persones segons el SIL.

Veure Quítxua і Quítxua de Cusco

Quítxua de Cusco–Collao

El quítxua de Cusco-Collao és un terme col·lectiu utilitzat per als dialectes quítxua que han aspirat (tʃʰ, pʰ, tʰ, kʰ, qʰ) i ejectivat (tʃʼ, pʼ, tʼ, kʼ, qʼ) les consonants oclusives, aparentment manllevats de les llengües aimares.

Veure Quítxua і Quítxua de Cusco–Collao

Quítxua de Huaylas

El quítxua de Huaylas és una varietat del quítxua parlada al Callejón de Huaylas i en el vessant occidental de la Sierra Negra.

Veure Quítxua і Quítxua de Huaylas

Quítxua de Huánuco

El quítxua de Huánuco, també conegut com quítxua d'Alto Pativilca–Alto Marañón–Alto Huallaga (abreujat AP–AM–AH) és un continu dialectal del quítxua parlat a les províncies peruanes de Huánuco, Lauricocha, Cajatambo i zones veïnes.

Veure Quítxua і Quítxua de Huánuco

Quítxua de Lambayeque

El quítxua de Lambayeque o bé quítxua d'Incahuasi-Cañaris (linwa, linwaras, kiĉwa) o quítxua de Ferreñafe és una varietat del quítxua parlada en el nord-oest del el Perú.

Veure Quítxua і Quítxua de Lambayeque

Quítxua de les terres baixes del Perú

El quítxua de les terres baixes del Perú o quítxua Chachapoyas-Lamas, és una varietat del quítxua parlada a les terres baixes del nord del Perú.

Veure Quítxua і Quítxua de les terres baixes del Perú

Quítxua de Pacaraos

El quítxua de Pacaraos és una varietat del quítxua que va ser parlada en la comunitat de Pacaraos, a la vall del riu Chancay (a 3000 msnm en la província de Huaral, departament de Lima, Perú) fins a mitjan.

Veure Quítxua і Quítxua de Pacaraos

Quítxua I

Quechua I, conegut també com o Quítxua Wáywash, o Quítxua B, és una de les dues branques o grups genealògics de les llengües quítxues.

Veure Quítxua і Quítxua I

Quítxua II

El quítxua II, també denominat quítxua A i wámpuy, és la més estesa de les dues branques filogenètiques de les llengües quítxues.

Veure Quítxua і Quítxua II

Quítxua lamista

El quítxua lamista (llakwash runasimi) és una varietat de quítxua parlada en la província de Lamas al departament de San Martín, i en alguns pobles a la vora del riu Huallaga.

Veure Quítxua і Quítxua lamista

Quítxua meridional

El quítxua meridional (o simplement qhichwa), és una llengua indígena de Sud-amèrica conformada per un conjunt de varietats mútuament intel·ligibles assentades en el sud del Perú, l'occident de Bolívia, i àrees limítrofes amb Bolívia s Xile i l'Argentina, així com a la província argentina de Santiago del Estero.

Veure Quítxua і Quítxua meridional

Quítxua sudbolivià

El quítxua sudbolivià (en quítxua Qullasuyu qhichwa simi) també conegut com el quítxua del centre de Bolívia, és un dialecte del quítxua meridional parlat a Bolívia i a les zones adjacents de l'Argentina, on també es coneix com a colla.

Veure Quítxua і Quítxua sudbolivià

Quítxua Wanka

El wanka, quítxua wanka o quítxua huanca és una varietat del quítxua parlada a la regió sud-oest del departament de Junín, al Perú, per 300 000 persones aproximadament, segons el SIL.

Veure Quítxua і Quítxua Wanka

Quítxua Yaru

El quítxua yaru és un grup de varietats lingüístiques del quítxua en el centre del el Perú, parlat a les províncies pasquenyes de Pasco i Daniel Alcides Carrión, les juninenques de Junín, Yauli i Tarma, la conca alta del riu Huaura al departament de Lima i de la província d'Ambo, al departament de Huánuco La varietat yaru més ben descrita és el quítxua de Tarma, per Willem F.

Veure Quítxua і Quítxua Yaru

Quítxua Yauyos–Chincha

El quítxua de Yauyos és el conjunt de dialectes del quítxua parlades en diverses illes lingüístiques al vessant occidental dels Andes centrals entre les províncies peruanes de Yauyos (Lima), Chincha (Ica) i Castrovirreyna (Huancavelica).

Veure Quítxua і Quítxua Yauyos–Chincha

Quítxues

Els quítxues són un grup humà indígena d'Amèrica del Sud que parla el quítxua (Runa Simi), que es va originar entre els pobles indígenes del Perú.

Veure Quítxua і Quítxues

Que

* Que, codi ISO 639-2 alpha-3 de la llengua quítxua.

Veure Quítxua і Que

Quechumara

Llengües quítxues en blau i llengües aimara en taronja. Quechumara o quechuamarán és una hipotètica macrofamília de llengües ameríndies conformada per dues famílies dels Andes Centrals: la quítxua i la aimara.

Veure Quítxua і Quechumara

Quena

La quena, del quítxua: qina, o flauta dels Andes és un instrument de vent, semblant a la flauta.

Veure Quítxua і Quena

Quimsachata

El Quimsachata és un volcà extint situat als Andes del Perú.

Veure Quítxua і Quimsachata

Quina (planta)

La quina és l'escorça que s'extreu de la Cincona Està formada per làmines primes, de superfície externa grisa marronosa i superfície interna vermellosa.

Veure Quítxua і Quina (planta)

Quingnam

El quingnam era una llengua precolombina parlada pels chimú, que vivien als antics territoris dels mochicas: una zona al nord de la vall del riu Chicama Chao.

Veure Quítxua і Quingnam

Quinoa

La quinoa (Chenopodium quinoa) és una planta del gènere Chenopodium, de la família de les amarantàcies, conreada principalment per la seva llavor comestible.

Veure Quítxua і Quinoa

Quipu

Quipu Inca. Col·lecció del Museu Larco. El quipu (del quítxua: khipu, «nus») era un estri per dur el registre i comptabilitat utilitzat en l'Imperi Inca i per la societat precedent en la regió andina.

Veure Quítxua і Quipu

Quitaraju

Quitaraju o Kitaraju (possiblement del quítxua d'Ancash kita presa d'aigua, quítxua rahu neu, gel, muntanya amb neu) és una muntanya de la Serralada Blanca als Andes del Perú.

Veure Quítxua і Quitaraju

Quizquiz

Quizquiz o Quisquis (m. 1535) va ser un general de les tropes inques que va lluitar sota les ordres de Huayna Cápac i Atahualpa.

Veure Quítxua і Quizquiz

Ranrapalca

El Ranrapalca (possiblement del quítxua ranra pedregós, pallqa bifurcació, enforcadura) és una muntanya de la Cordillera Blanca, als Andes, a la regió d'Ancash del Perú, que s'eleva fins a 6.162 msnm.

Veure Quítxua і Ranrapalca

Ratolí de Thomas de la Serralada Oriental

El ratolí de Thomas de la Serralada Oriental (Thomasomys ucucha) és un rosegador del gènere Thomasomys i la família dels cricètids.

Veure Quítxua і Ratolí de Thomas de la Serralada Oriental

Red de Comunicadores Interculturales Bilingües del Ecuador

Red de Comunicadores Interculturales Bilingües del Ecuador, REDCI, és una organització de comunicadors constituït per membres de les nacionalitats i pobles indígenes de l'Equador, per a fer ús del dret a la lliure expressió.

Veure Quítxua і Red de Comunicadores Interculturales Bilingües del Ecuador

Regió d'Ancash

Ancash és una regió de la costa nord del Perú.

Veure Quítxua і Regió d'Ancash

Regió d'Apurímac

Apurímac (en quítxua, Déu parla) és una regió del Perú.

Veure Quítxua і Regió d'Apurímac

Regió d'Ayacucho

Ayacucho és una regió del Perú.

Veure Quítxua і Regió d'Ayacucho

Regió d'Ucayali

Ucayali és una regió del Perú.

Veure Quítxua і Regió d'Ucayali

Regió de l'Amazones

Amazones (en espanyol Amazonas) és una regió del nord-oest del Perú.

Veure Quítxua і Regió de l'Amazones

Regió de Moquegua

Moquegua (en quítxua indret tranquil) és una regió del Perú.

Veure Quítxua і Regió de Moquegua

Regió de Piura

Piura (del quítxua piurha) és una regió del Perú.

Veure Quítxua і Regió de Piura

Regió de Puno

Puno és una de les 25 regions del Perú.

Veure Quítxua і Regió de Puno

Regió de Tacna

Tacna (quítxua takna "he conquerit aquest lloc") és la regió més meridional del Perú.

Veure Quítxua і Regió de Tacna

Regió de Tumbes

Tumbes és una de les 25 regions del Perú, davant l'oceà Pacífic.

Veure Quítxua і Regió de Tumbes

Regnes aimara

Els regnes aimara, senyorius aimara o regnes lacustres van ser un conjunt de pobles natius que van florir cap al període intermedi tardà, posterior a la caiguda de la cultura tiahuanaco les societats de la qual es van situar geogràficament a l'Altiplà andí.

Veure Quítxua і Regnes aimara

Religió inca

La religió inca va ser un grup de creences i ritus que anaven relacionats a un sistema biològic evolucionant des de les èpoques preincaiques fins al Tahuantinsuyo.

Veure Quítxua і Religió inca

Renata Flores Rivera

és una cantant de hip hop, pop i trap en quítxua i castellà peruana.

Veure Quítxua і Renata Flores Rivera

Riu Madeira

El riu Madeira és el principal afluent del riu Amazones, al qual aporta les aigües de la serralada dels Andes.

Veure Quítxua і Riu Madeira

Riu Putumayo

Putumayo a Puerto Asis Mapa de la conca del riu Amazones amb el riu Putumayo ressaltat El riu Içá o Putumayo (del quítxua: putu:recipient i mayu:riu) és un dels afluents del riu Amazones a l'oest o paral·lel del riu Yapura.

Veure Quítxua і Riu Putumayo

Riu Rímac

El Riu Rímac o Río Hablador és un riu del Perú, que desemboca a l'oceà Pacífic a prop del port de Callao.

Veure Quítxua і Riu Rímac

Rodolfo Cerrón Palomino

Rodolfo Marcial Cerrón-Palomino (* Chongos Bajo, Chupaca, Junín, Perú, 10 de febrer de 1940 -) és un lingüista peruà dedicat a les llengües andines, especialment el quítxua, l'aimara, el mochica, i el chipaya.

Veure Quítxua і Rodolfo Cerrón Palomino

Rudolf Dassler

Rudolf " Rudi " Dassler (26 de març de 1898 - 27 d'octubre de 1974) va ser un sabater alemany, home de negocis, membre del partit nazi i també fundador de l'empresa de roba esportiva Puma.

Veure Quítxua і Rudolf Dassler

Rumiñahui

Rumiñahui o Rumi Ñawi (finals - prop de Quito, 1535), cabdill i militar inca quiteny.

Veure Quítxua і Rumiñahui

Ruphay

Ruphay (del quítxua: raig de sol) és un grup musical originari de Bolívia especialitzat en la interpretació de música folclòrica boliviana.

Veure Quítxua і Ruphay

Sahuasiray

Sahuasiray Listed here as "Sahuasiray (Nevado Colque Cruz)" Peaklist.org.

Veure Quítxua і Sahuasiray

Santiago de Xile

La ciutat de Santiago de Xile (en espanyol i oficialment Santiago de Chile) és la ciutat més gran,.

Veure Quítxua і Santiago de Xile

Sapa inca

El terme Sapa Inca (que significa « Inca principal» en quítxua), designa els emperadors de Cusco d'origen quítxua durant el període precolombí a la Serralada dels Andes El primer Sapa Inca és mític, Manco Cápac, fundador de la capital del «Melic del món» i de la dinastia de Cusco que regnarà durant molts segles sobre un territori d'Amèrica del Sud.

Veure Quítxua і Sapa inca

Saraguro

Els saraguro són un poble de la nació kichwa, la majoria dels quals viuen al cantó de Saraguro a la província de Loja de l'Equador.

Veure Quítxua і Saraguro

Senyal de la creu

Persones fent el senyal de la creu El senyal de la creu és un gest ritual sacramental utilitzat per catòlics i altres cristians amb diversos propòsits: Com a inici i tancament de les seves oracions i actes religiosos, fórmula d'invocació de la divinitat, salutació a imatges i llocs considerats sants, senyal de benedicció sobre persones o coses i per conjurar de la hipotètica presència del mal en una situació, idea o lloc.

Veure Quítxua і Senyal de la creu

Shincal

Shincal, també anomenat El Shincal o Shincal de Quimivil, és una ciutat ameríndia actualment en ruïnes que es troba en el departament de Belén de la província argentina de Catamarca.

Veure Quítxua і Shincal

Shunko (pel·lícula)

Shunko és una pel·lícula argentina de 1960, dirigida pel xilè Lautaro Murúa sobre una coneguda novel·la d'igual nom de Jorge W. Ábalos.

Veure Quítxua і Shunko (pel·lícula)

Sigo siendo (Kachkaniraqmi)

Sigo siendo (Kachkaniraqmi) és un llargmetratge documental dirigit per Javier Corcuera Andrino i rodada en 2012 en diversos llocs del Perú retratant les històries de músics populars de les tres regions naturals peruanes i les relacions entre ells, així com el retorn dels personatges als seus llocs d'origen on les seves primeres melodies van ser compostes.

Veure Quítxua і Sigo siendo (Kachkaniraqmi)

Silvia Rivera Cusicanqui

Silvia Rivera Cusicanqui (La Paz, 9 de desembre de 1949) és una sociòloga, activista, teòrica contemporània i historiadora boliviana d'origen aimara.

Veure Quítxua і Silvia Rivera Cusicanqui

Sumak kawsay

Primera Trobada dels Pobles i Nacionalitats Andinas pel Sumak Kawsay. Equador (2011) Sumak kawsay és una paraula quítxua referida a la cosmovisió ancestral de la vida.

Veure Quítxua і Sumak kawsay

Suyu

'''''Tahuantinsuyu''''': ''Chinchaysuyu'' (en vermell), ''Antisuyu'' (en verd), Contisuyu'' (en groc) i ''Collasuyu'' (en blau). Suyu (quítxua suyu, territori, país) era el nom que rebien els grans districtes en els que estaven agrupades les diverses províncies (wamanikuna) sota l'Imperi Inca.

Veure Quítxua і Suyu

Tahuantinsuyo

Tahuantinsuyo (en grafia tradicional) o Tawantin Suyu (en la nova ortografia quítxua) és el nom donat pels inques al seu imperi.

Veure Quítxua і Tahuantinsuyo

Tambo

Tambo La civilització de l'Imperi Inca anomenava tambo (del quítxua: tanpu, «magatzem») tant als albergs com als magatzems que es repartien al llarg dels camins inques cada 20 o 30 quilòmetres (una jornada de camí a peu).

Veure Quítxua і Tambo

Tampumachay

Torre de control Tambomachay o Tampumachay (quítxua: tampu mach'ay, lloc de repòs) està ubicat a prop de Cusco, al Perú.

Veure Quítxua і Tampumachay

Tapir de muntanya

El tapir de muntanya (Tapirus pinchaque) és la més petita de les quatre espècies de tapir i l'única que no viu en jungles tropicals en estat salvatge.

Veure Quítxua і Tapir de muntanya

Tarka

La tharqa (en aimara; tarqa en quítxua) és una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d'una sola peça amb sis orificis.

Veure Quítxua і Tarka

Tarma

Plaça d'Armes de Tarma Tarma és una ciutat al centre del Perú, capital de l'homònima província andí-amazónica en el departament de Junín.

Veure Quítxua і Tarma

Taulliraju

El Taulliraju (possiblement del quítxua tawlli un tipus de llegum, rahu neu, gel, muntanya amb neu) és una muntanya de la Cordillera Blanca, als Andes del Perú, que s'eleva fins a 5.830 msnm (tot i que hi ha fonts que citen 6.303 metres d'altitud).

Veure Quítxua і Taulliraju

Túpac Katari

Julián Apaza Nina, més conegut com a Túpac Katari, Túpaj Katari, o simplement Katari (Ayo Ayo, província de Sica Sica, Virregnat del Perú, 1750 – La Paz, Virregnat de la Plata, 15 de novembre de 1781) va ser un cabdill aimara, fill d'un miner que va morir com mitaier en les mines de Potosí.

Veure Quítxua і Túpac Katari

Te bord

El te bord (Chenopodium ambrosioides L.) és una planta herbàcia anual o perennant, de la família de les amarantàcies.

Veure Quítxua і Te bord

Tintín i el Temple del Sol

Tintin i el Temple del Sol (títol original en francès: Tintin et le Temple du Soleil) és un llargmetratge d'animació francobelga produït pels estudis Belvision i estrenada el 1969.

Veure Quítxua і Tintín i el Temple del Sol

Tocllaraju

Tocllaraju (possiblement del quítxua tuqlla trampa, rahu neu, gel, muntanya amb neu) és una muntanya de la Serralada Blanca als Andes del Perú.

Veure Quítxua і Tocllaraju

Toribio de Mogrovejo

fou un religiós castellà de l'Església Catòlica que va exercir com a arquebisbe de Lima des de 1579 fins a la seva mort.

Veure Quítxua і Toribio de Mogrovejo

Tránsito Amaguaña

fou una activista indigenista equatoriana i una de les referents del feminisme al seu país a mitjan; al costat de Dolores Cacuango, dirigí la primera vaga de treballadors a Olmedo.

Veure Quítxua і Tránsito Amaguaña

Tumi

El tumi (quítxua) és un tipus de ganivet cerimonial utilitzat per distintes cultures precolombines a l'antic Imperi Inca.

Veure Quítxua і Tumi

Tungurahua

El Tungurahua és un volcà actiu de l'Equador de 5.020 m d'altitud situat al costat de la ciutat de Baños.

Veure Quítxua і Tungurahua

Tupiza

Tupiza (chicha: Topejsa o Tucpicsa) és un municipi del departament de Potosí, Bolívia.

Veure Quítxua і Tupiza

Ullucus tuberosus

Ullucus tuberosus —que rep el nom quítxua ulluco, o papa lisa en castellà— és una espècie de planta cultivada, l'única dins del gènere Ullucus, de la qual s'aprofiten sobretot les arrels i, de manera secundària, també les fulles.

Veure Quítxua і Ullucus tuberosus

Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis

La Universitat París 8 (en francès: Université Paris 8, també anomenada Université de Vincennes - Saint-Denis) és una universitat francesa localitzada a Saint-Denis i fundada oficialment el 1971.

Veure Quítxua і Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis

Uros

Illes flotants Uros Els uros o urus (en uru, Qhas Qut suñi) són un poble indígena del Perú que poblava antigament les illes flotants del mateix nom, del llac Titicaca.

Veure Quítxua і Uros

Uru

L'uru o uruquilla és una llengua indígena de l'ètnia dels urus, antics habitants de les illes del llac Titicaca i les ribes del riu Desaguadero.

Veure Quítxua і Uru

Urubamba

Urubamba (possiblement del quítxua urupampa, "planura d'aranyes") és una petita ciutat del Perú situada a prop del riu Urubamba, sota la muntanya del Nevado Chicón.

Veure Quítxua і Urubamba

Vallunaraju

Vallunaraju o Wallunaraju (possiblement del quítxua walluy tallar, wallu sense orelles, algú a qui li han amputat les orelles -na a nominalitzat sufix, quítxua rahu neu, gel, muntanya amb neu) és una muntanya de la Serralada Blanca als Andes del Perú.

Veure Quítxua і Vallunaraju

Verb irregular

Un verb irregular és un verb que té conjugacions particulars o idiosincràtiques segons el temps o mode en la qual sigui conjugat.

Veure Quítxua і Verb irregular

Vicunya

La vicunya (Vicugna vicugna) o vicuna i rarament denominada vicugna, com a nom del seu gènere) en quítxua es pronuncia wik'uña. És un dels dos camèlids salvatges d'Amèrica de Sud, que viuen als prats alpins dels Andes i que pertany a la tribu dels laminis.

Veure Quítxua і Vicunya

Villa Tunari

Villa Tunari és una localitat i municipi de la regió central de Bolívia, situat a la província del Chapare del departament de Cochabamba.

Veure Quítxua і Villa Tunari

Viquipèdia en quítxua

La Viquipèdia en quítxua (en quítxua Wikipidiya) es va fundar en 2003.

Veure Quítxua і Viquipèdia en quítxua

Viracocha

Imatge de Viracocha Viracocha (en quítxua Qun Tiksi Wiraqucha) era considerat com l'esplendor originari o el Senyor, Mestre del Món.

Veure Quítxua і Viracocha

Virregnat del Riu de la Plata

El Virregnat del Riu de la Plata (castellà, Virreinato del Río de la Plata), establert en 1776, va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica.

Veure Quítxua і Virregnat del Riu de la Plata

We Tripantu

We tripantu —Any nou maputxe— o Wüñoy Tripantü (We tripantu, We xipantu o We txipantu en mapudungun; we.

Veure Quítxua і We Tripantu

Willem Adelaar

Willem Adelaar (La Haia, 1948) és catedràtic de llengües i cultures indígenes d'Amèrica de la Universitat de Leiden (Països Baixos), membre del comitè científic internacional del programa d'estudis andins de la PUCP, doctor honoris causa per la Universitat Nacional Major de San Marcos i professor honorari de la PUCP.

Veure Quítxua і Willem Adelaar

Xamanisme

El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.

Veure Quítxua і Xamanisme

Xavier Albó i Corrons

fou un sacerdot jesuïta, antropòleg i lingüista català, germà de Núria Albó i Corrons.

Veure Quítxua і Xavier Albó i Corrons

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Veure Quítxua і Xile

Xinxilla

Les xinxilles (Chinchilla) són petits rosegadors nocturns de mida mitjana que pertanyen a la família dels xinxíl·lids i són parents propers de les viscatxes.

Veure Quítxua і Xinxilla

Xirimoier

El xirimoier (Annona cherimola), és un petit arbre del gènere Annona conreat pel seu fruit, la xirimoia.

Veure Quítxua і Xirimoier

Yahuar Huacac

Yahuar Huacac (Yawar Waqaq, qui plora sang, en quítxua), fill primogènit de l'Inca Roca, segons un relat apòcrif, va romandre segrestrat des dels huit anys i durant uns anys pels ayamarcas en venjança per una promesa no complerta pel seu pare (per aquest motiu acabà rebent el nom "qui plora sang", per l'angoixa que hauria passat per la seva situació).

Veure Quítxua і Yahuar Huacac

Yanacona

Els yanakuna o yanacona són un grup d'amerindis colombians que habita en la seva majoria en el departament de Cauca, Colòmbia.

Veure Quítxua і Yanacona

Yanapaccha

El Yanapaccha (possiblement del quítxua yana negre, phaqcha cascada, "cascada negra") és una muntanya de la Serralada Blanca als Andes del Perú.

Veure Quítxua і Yanapaccha

Yanesha

Yanesha és un grup ètnic que habita la selva del Perú.

Veure Quítxua і Yanesha

Yanesha'

Yanesha' (Yaneshac̈h/Yanešač̣; literalment: «nosaltres les persones»), també anomenada amuesha o amoesha és una llengua parlada pels Yanesha' del Perú, a la regió central i oriental del Departament de Pasco.

Veure Quítxua і Yanesha'

Yma Sumac

Zoila Augusta Emperatriz Chávarri del Castillo (originalment Zoila Emperatriz Chávarri Castillo; Callao, Perú, 13 de setembre de 1922- Los Angeles, Estats Units, 1 de novembre de 2008) o més coneguda com Yma Súmac (o Imma Sumack), fou una cantant nascuda a Perú.

Veure Quítxua і Yma Sumac

Yupana

Una yupana La yupana, paraula quítxua que significa 'eina per comptar', és un dispositiu usat pels Inques, presumiblement com un tipus de calculadora.

Veure Quítxua і Yupana

Yuto

Yuto és una ciutat i municipi del departament Ledesma, sud-est de la província argentina de Jujuy que el 2001 tenia 7.732 habitants.

Veure Quítxua і Yuto

Zamba

La zamba —dansa argentina que no ha de confondre's amb el samba del Brasil—, és una forma musical ballable del folclore de l'Argentina i Bolívia.

Veure Quítxua і Zamba

Záparo

El záparo o zápara (també anomenada kayapwe) és una llengua SOV que pertany a la família zaparoana.

Veure Quítxua і Záparo

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Quítxua і 1742

També conegut com Idioma quítxua, Llengua quítxua, Llengües quítxues, Qhichwa simi, Quechua, Quetxua, Runa Simi.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat