Taula de continguts
55 les relacions: Angela Merkel, Carme Artigas i Brugal, Catió dihidrogen, Combinació lineal d'orbitals atòmics, Densitat electrònica, Dinàmica molecular, Distribució de quasiprobabilitat de Wigner, Dones i matemàtiques, Eleonore Trefftz, Equació d'estat d'Anton-Schmidt, Equacions de Kohn i Sham, Estat triplet, Ewine van Dishoeck, Fritz Wolfgang London, Història de la mecànica quàntica, Inga Fischer-Hjalmars, Interacció proteïna-proteïna, Joan Anton Català Amigó, Joan Bertran i Rusca, John C. Slater, John Pople, Jordi Mestres i López, Journal of Physical Chemistry A, Linus Carl Pauling, Llista de disciplines científiques, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química, Lu Jeu Sham, Marta Navarrete Llinás, Matriu diagonalitzable, Mètode ab initio, Mètode Hückel, Mecànica, Mecànica quàntica, Miquel Duran Portas, Modelització molecular de l'ADN, Molècula, Monte Carlo quàntic, Potencial de Lennard-Jones, Principi d'exclusió de Pauli, Problema de molts cossos, Química, Química computacional, Química física, Química matemàtica, Química quàntica relativista, Química teòrica, Ramon Carbó-Dorca i Carré, Raymond Daudel, Regla de Hund, Santiago Olivella i Nel·lo, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Angela Merkel
és una política alemanya, cancellera del seu país des del 22 de novembre del 2005 fins al 8 de desembre de 2021.
Veure Química quàntica і Angela Merkel
Carme Artigas i Brugal
Carme Artigas i Brugal (Vilassar de Mar, 1968) és una empresària i executiva catalana, dedicada fonamentalment al sector tecnològic.
Veure Química quàntica і Carme Artigas i Brugal
Catió dihidrogen
El catió dihidrogen, ió molecular dihidrogen, o H₂+, és l'ió molecular més senzill.
Veure Química quàntica і Catió dihidrogen
Combinació lineal d'orbitals atòmics
simetria C2v. Una combinació lineal d'orbitals atòmics o LCAO és una superposició quàntica d'orbitals atòmics i una tècnica per calcular orbitals moleculars en química quàntica.
Veure Química quàntica і Combinació lineal d'orbitals atòmics
Densitat electrònica
En mecànica quàntica, i en particular en química quàntica, la densitat electrònica és una mesura de la probabilitat d'un electró d'ocupar un element infinitesimal al voltant d'un punt donat.
Veure Química quàntica і Densitat electrònica
Dinàmica molecular
En la química, la dinàmica molecular (DM) és una tècnica de simulació en la qual es permet que àtoms i molècules interaccionin per un període.
Veure Química quàntica і Dinàmica molecular
Distribució de quasiprobabilitat de Wigner
estat de gat. La distribució de quasiprobabilitat de Wigner (també anomenada funció de Wigner o distribució de Wigner–Ville, anomenat segons Eugene Wigner i Jean-André Ville) és una distribució de quasiprobabilitat.
Veure Química quàntica і Distribució de quasiprobabilitat de Wigner
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Química quàntica і Dones i matemàtiques
Eleonore Trefftz
Eleonore Trefftz (Aquisgrà, Renània del Nord-Westfàlia, 15 d'agost de 1920 – Múnic, 22 d'octubre de 2017) va ser una física alemanya coneguda pel seu treball sobre física molecular i nuclear.
Veure Química quàntica і Eleonore Trefftz
Equació d'estat d'Anton-Schmidt
Lequació d'estat d'Anton-Schmidt és una equació d’estat empírica per a sòlids cristal·lins (per exemple, per a metalls purs o compostos intermetàl·lics. Les investigacions mecàniques quàntiques de compostos intermetàl·lics mostren que la dependència de la pressió sota deformació isotròpica es pot descriure empíricament per.
Veure Química quàntica і Equació d'estat d'Anton-Schmidt
Equacions de Kohn i Sham
En física i química quàntica, les equacions de Kohn i Sham són una formulació de l'equació de Schrödinger basada en un sistema fictici d'electrons no interaccionants que generen la mateixa densitat electrònica que el sistema real de particules interaccionants.
Veure Química quàntica і Equacions de Kohn i Sham
Estat triplet
doblet, i '''triplet'''. En física i química quàntica s'anomena triplet un sistema amb tres valors d'espín possibles.
Veure Química quàntica і Estat triplet
Ewine van Dishoeck
és una astrònoma i química neerlandesa.
Veure Química quàntica і Ewine van Dishoeck
Fritz Wolfgang London
Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.
Veure Química quàntica і Fritz Wolfgang London
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Veure Química quàntica і Història de la mecànica quàntica
Inga Fischer-Hjalmars
Inga Fischer-Hjalmars (nascuda Fischer; 16 gener 1918, Estocolm - 17 setembre 2008, Lidingö) va ser una física, química i farmacòloga sueca internacionalment aclamada, i una pionera en química quàntica.
Veure Química quàntica і Inga Fischer-Hjalmars
Interacció proteïna-proteïna
L'inhibidor de la ribonucleasa forma una interacció proteïna-proteïna amb la proteïna ribonucleasa. Les interaccions proteïna-proteïna tenen lloc quan dues o més proteïnes s'enllacen entre elles, sovint per portar a terme la seva funció biològica.
Veure Química quàntica і Interacció proteïna-proteïna
Joan Anton Català Amigó
Joan Anton Català Amigó (Tarragona, 7 d'agost de 1961) és un divulgador científic, escriptor i consultor català.
Veure Química quàntica і Joan Anton Català Amigó
Joan Bertran i Rusca
Joan Bertran i Rusca (Barcelona, 1931) és un religiós i químic català.
Veure Química quàntica і Joan Bertran i Rusca
John C. Slater
John Clarke Slater fou un important físic i químic teòric estatunidenc, que va avançar la teoria de l'estructura electrònica d'àtoms, molècules i sòlids.
Veure Química quàntica і John C. Slater
John Pople
, KBE FRS, fou un matemàtic i químic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1998.
Veure Química quàntica і John Pople
Jordi Mestres i López
Jordi Mestres i López (Girona, 1967) és un investigador químic català que treballa en el camp de la recerca de molècules d'interès farmacològic.
Veure Química quàntica і Jordi Mestres i López
Journal of Physical Chemistry A
La revista Journal of Physical Chemistry A és un setmanari científic sobre la recerca en la química de les molècules - incloent les seves dinàmiques, espectroscòpia, quinètica, estructura, unió, i química quàntica, publicada per la Societat Química Americana.
Veure Química quàntica і Journal of Physical Chemistry A
Linus Carl Pauling
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.
Veure Química quàntica і Linus Carl Pauling
Llista de disciplines científiques
Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.
Veure Química quàntica і Llista de disciplines científiques
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
El Premi Nobel de Química va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Química (en suec Nobelpriset i kemi) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la química».
Veure Química quàntica і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
Lu Jeu Sham
Lu Jeu Sham (En xinès: 沈呂九) (28 d'abril 1938) és un físic xinès conegut per la seva feina amb el Nobel de física Walter Kohn en les anomenades equacions de Kohn i Sham.
Veure Química quàntica і Lu Jeu Sham
Marta Navarrete Llinás
Marta Navarrete Llinás (Salvaleón, província de Badajoz, 12 de setembre de 1980) és una química i doctora en neurociència i investigadora espanyola, guanyadora del Premi Olympus per a Joves Investigadors, atorgat per la Societat Espanyola de Neurociència per la seva labor científica.
Veure Química quàntica і Marta Navarrete Llinás
Matriu diagonalitzable
En àlgebra lineal, una matriu quadrada A s'anomena diagonalitzable si és semblant a una matriu diagonal, és a dir, si existeix una matriu invertible P tal que P−1AP és una matriu diagonal.
Veure Química quàntica і Matriu diagonalitzable
Mètode ab initio
Els mètodes ab initio són mètodes de química computacional basats en la química quàntica.
Veure Química quàntica і Mètode ab initio
Mètode Hückel
El mètode Hückel o teoria dels orbitals moleculars de Hückel, proposat per Erich Hückel el 1930, és un mètode senzill per calcular orbitals moleculars com a combinacions lineals d'orbitals atòmics.
Veure Química quàntica і Mètode Hückel
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Química quàntica і Mecànica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Química quàntica і Mecànica quàntica
Miquel Duran Portas
Miquel Duran Portas (Maià de Montcal, Garrotxa, 16 de febrer de 1957) és catedràtic de química física a la Universitat de Girona, en la qual imparteix docència a la Facultat de Ciències, duu a terme recerca en el marc de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi, i és membre de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital.
Veure Química quàntica і Miquel Duran Portas
Modelització molecular de l'ADN
Els models moleculars de les estructures de l'ADN són representacions de la topologia i la geometria molecular de l'àcid desoxiribonucleic (ADN) fent ús d'un dels diversos mètodes que existeixen per a fer-ho.
Veure Química quàntica і Modelització molecular de l'ADN
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Química quàntica і Molècula
Monte Carlo quàntic
Monte Carlo quàntic fa referència a una gran classe d'algoritmes computacionals que simulen sistemes quàntics amb la intenció de resoldre el problema quàntic de molts cossos.
Veure Química quàntica і Monte Carlo quàntic
Potencial de Lennard-Jones
Els àtoms i molècules neutres estan subjectes a dos tipus de forces en el límit de la llarga i la curta distància.
Veure Química quàntica і Potencial de Lennard-Jones
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Química quàntica і Principi d'exclusió de Pauli
Problema de molts cossos
El problema de molts cossos (en anglès many-body problem) és un nom general per a una àmplia categoria de problemes físics relacionats amb les propietats de sistemes microscòpics formats per moltes partícules que interactuen.
Veure Química quàntica і Problema de molts cossos
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Química quàntica і Química
Química computacional
La química computacional és una branca de la química que utilitza ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics.
Veure Química quàntica і Química computacional
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Veure Química quàntica і Química física
Química matemàtica
La química matemàtica és l'àrea de la química dedicada a les aplicacions noves i no trivials de les matemàtiques a la química, i s'ocupa principalment dels models matemàtics dels fenòmens químics.
Veure Química quàntica і Química matemàtica
Química quàntica relativista
La química quàntica relativista combina la mecànica relativista amb la química quàntica per descriure les propietats i l'estructura dels elements químics, particularment els més pesants de la taula periòdica.
Veure Química quàntica і Química quàntica relativista
Química teòrica
La química teòrica és l'estudi de la química a través d'un raonament teòric fonamental, habitualment amb l'ajuda de les matemàtiques i de la física.
Veure Química quàntica і Química teòrica
Ramon Carbó-Dorca i Carré
Ramon Carbó-Dorca i Carré (Girona, 19 d'octubre de 1940) és un enginyer químic català.
Veure Química quàntica і Ramon Carbó-Dorca i Carré
Raymond Daudel
Raymond Daudel (París, 2 de febrer de 1920 – † Ivry-sur-Seine, 20 de juny de 2006) va ser un químic i físic quàntic francès, pioner, juntament amb Bernard Pullman, un dels pioners de la química quàntica a França.
Veure Química quàntica і Raymond Daudel
Regla de Hund
De les configuracions electròniques representades només és correcta la e perquè compleix la regla de Hund. La regla de Hund o de màxima multiplicitat, estableix que tots els orbitals d'un mateix nivell energètic han d'ésser ocupats per un electró abans que un d'ells pugui ésser ocupat per un doblet electrònic.
Veure Química quàntica і Regla de Hund
Santiago Olivella i Nel·lo
Santiago Olivella i Nel·lo (Barcelona, 1944) és un químic català.
Veure Química quàntica і Santiago Olivella i Nel·lo
Simposi Sanibel
El Simposi Sanibel és una conferència científica internacional en química quàntica, física de l'estat sòlid i biologia quàntica.
Veure Química quàntica і Simposi Sanibel
Simulació molecular
Simulació molecular o modelat molecular és un terme complex que fa referència a una sèrie de mètodes teòrics i tècniques computacionals per a modelar o mimetitzar el comportament de les molècules.
Veure Química quàntica і Simulació molecular
Teoria de la dispersió
A dalt: la part real d'una ona plana que viatja cap amunt. A baix: la part real d'un camp després d'inserir en el camí de l'ona un petit disc transparent amb índex de refracció més alt que l'índex del mitjà que li envolta. Aquest objecte dispersa part del camp de l'ona, encara que en qualsevol punt individual, la freqüència i la longitud d'ona es mantenen intactes.
Veure Química quàntica і Teoria de la dispersió
Teoria de la pertorbació de Møller-Plesset
La teoria de la pertorbació de Møller-Plesset és una del diversos mètodes ''ab initio'' de la química quàntica post-Hartree-Fok en el camp de la química computacional.
Veure Química quàntica і Teoria de la pertorbació de Møller-Plesset
València (química)
En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.
Veure Química quàntica і València (química)