Taula de continguts
408 les relacions: Addició nucleòfila, Adolf von Baeyer, Agent nerviós, Aglucona, Agnes Pockels, Agricultura ecològica, Alcohol, Aldrichimica Acta, Aleksandra Kornhauser, Alexander Crum Brown, Alexander Robertus Todd, Alfa i beta carboni, Alfa-pinè, Alfons Boix i Vallicrosa, Ameenah Gurib-Fakim, Amelia de Irazazábal Nerpell, Amino sucre, Anàlisi elemental, Angelo Angeli, Ariel (ciutat), Arthur C. Cope, Arthur Kornberg, Asima Chatterjee, August Wilhelm von Hofmann, Auguste André Cahours, Ángel Martín Municio, Èter, Èter (desambiguació), Àcid acètic, Àcid dicarboxílic, Àcid fluorhídric, Àcid gras, Àcid isociànic, Àcid orgànic, Bari (element), Base de dades de Beilstein, Ben Feringa, Biogàs, Bioquímica, Bioremediació de residus radioactius, Biotecnologia, Bixina, Botànica, Brom, Bromur d'acetil, Bureta, Cadena de fred, Cadena lateral, Camp agroecològic, Carbanió, ... Ampliar l'índex (358 més) »
Addició nucleòfila
Una addició nucleòfila (o addició nucleofílica) en química orgànica, és una reacció d'addició on en un compost químic un enllaç π és eliminat mitjançant l'addició d'un nucleòfil, creant-se dos nous enllaços covalents (un en cada extrem d'allò que era l'enllaç múltiple).
Veure Química orgànica і Addició nucleòfila
Adolf von Baeyer
Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer (Berlín, Alemanya, 1835 - Starnberg, Imperi Austrohongarès, 1917) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1905.
Veure Química orgànica і Adolf von Baeyer
Agent nerviós
Un agent nerviós o gas nerviós és una classe de compost orgànic químic que conté àcid fosfòric (organofosfats) capaç de col·lapsar el mecanisme mitjançant el qual el sistema nerviós envia missatges als òrgans del cos.
Veure Química orgànica і Agent nerviós
Aglucona
Una aglucona, aglicona o genina en química orgànica, és l'agrupament no glucídic d'un heteròsid.
Veure Química orgànica і Aglucona
Agnes Pockels
Agnes Pockels o Agnes Luise Wilhelmine Pockels (Venècia, 14 de febrer de 1862-Brunsvick, 21 de novembre de 1935) va ser una investigadora de química orgànica i mecànica de medis continus, pionera en l'estudi de la tensió superficial i de les monocapes.
Veure Química orgànica і Agnes Pockels
Agricultura ecològica
Lagricultura ecològica o agricultura biològica és un mètode agrícola que té com a finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional, ser ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el benestar dels consumidors.
Veure Química orgànica і Agricultura ecològica
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Veure Química orgànica і Alcohol
Aldrichimica Acta
Aldrichimica Acta (abreviatura Aldrichimica Acta) és una important revista científica dedicada a la química orgànica, bioquímica, química organometàl·lica i química inorgànica.
Veure Química orgànica і Aldrichimica Acta
Aleksandra Kornhauser
fou professora de Química a la Facultat de Ciències i Tecnologia, i directora del Centre Internacional d'Estudis Químics de la Universitat de Ljubljana a Eslovènia.
Veure Química orgànica і Aleksandra Kornhauser
Alexander Crum Brown
Alexander Crum Brown (26 de març de 1838 - 28 d'octubre de 1922) fou un químic orgànic escocès, especialment conegut per les seves contribucions a l'establiment de les fórmules estructurals.
Veure Química orgànica і Alexander Crum Brown
Alexander Robertus Todd
Sir Alexander Robertus Todd, Baró de Todd OM, FRS (Glasgow, Regne Unit 1907 - Cambridge, Regne Unit 1997) fou un químic escocès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1957.
Veure Química orgànica і Alexander Robertus Todd
Alfa i beta carboni
Alfa i beta carbonis. El carbonil té dos α-carbonis i cinc α-hidrogens L'alfa carboni en la química orgànica es refereix al primer carboni unit a un grup funcional (el carboni està unit a la primera posició o posició alfa).
Veure Química orgànica і Alfa i beta carboni
Alfa-pinè
L'alfa-pinè (α-pinè) és un hidrocarbur alifàtic cíclic d'origen orgànic, pertanyent a la categoria dels terpens.
Veure Química orgànica і Alfa-pinè
Alfons Boix i Vallicrosa
Alfons Boix i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, 19 de juliol de 1899 – Mèxic, 7 de març de 1965) farmacèutic, humanista i polític català.
Veure Química orgànica і Alfons Boix i Vallicrosa
Ameenah Gurib-Fakim
és una química especialitzada en investigar i catalogar les propietats medicinals de la flora de les Illes Maurici.
Veure Química orgànica і Ameenah Gurib-Fakim
Amelia de Irazazábal Nerpell
Amelia de Irazazábal Nerpell (Crémenes, Lleó, 1926 - Madrid, 2004) fou una científica i terminòloga castellana.
Veure Química orgànica і Amelia de Irazazábal Nerpell
Amino sucre
Glucosamina Àcid siàlic Un amino sucre (en anglès:amino sugar), en química orgànica, conté un grup amino en el lloc d'un grup hidroxil.
Veure Química orgànica і Amino sucre
Anàlisi elemental
Lanàlisi elemental en química analítica representa la determinació de quins elements químics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una substància química (per exemple, sòl, aigua potable o residual, líquids corporals, minerals, compostos químics...).
Veure Química orgànica і Anàlisi elemental
Angelo Angeli
Angelo Angeli, nascut a Tarcento di Udine el 20 d'agost de 1864 i traspassat a Florència l'1 de juny de 1931, fou un químic italià.
Veure Química orgànica і Angelo Angeli
Ariel (ciutat)
Ariel es un assentament i una ciutat israeliana situada als territoris que Israel ocupa a Cisjordània (territoris també coneguts com a Àrea de Judea i Samaria), que està situada concretament en la regió bíblica de Samaria.
Veure Química orgànica і Ariel (ciutat)
Arthur C. Cope
Arthur C. Cope (1909-1966) va ser un químic influent en la química orgànica i un membre de la United States National Academy of Sciences.
Veure Química orgànica і Arthur C. Cope
Arthur Kornberg
Arthur Kornberg (Nova York, EUA 3 de març de 1918 - Stanford, Califòrnia 26 d'octubre de 2007) va ser un metge i bioquímic nord-americà que l'any 1959 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia amb Severo Ochoa.
Veure Química orgànica і Arthur Kornberg
Asima Chatterjee
Asima Chatterjee (en bengalí: অসীমা চট্টোপাধ্যায়; Asima Mookerjee de nom de soltera, Calcuta, 23 de setembre de 1917 - 22 de novembre de 2006) va ser una botànica i química índia notable pels seus treballs d'investigació en els camps de la química orgànica i la fitoquímica.
Veure Química orgànica і Asima Chatterjee
August Wilhelm von Hofmann
August Wilhelm von Hofmann (Gießen, 8 d'abril de 1818 – Berlín, 5 de maig de 1892) va ser un químic alemany.
Veure Química orgànica і August Wilhelm von Hofmann
Auguste André Cahours
Auguste André Thomas Cahours (2 d'octubre de 1813, París - 17 de març de 1891, París) va ser un químic francès que va descobrir i sintetitzar un gran nombre de compostos, entre els quals destaquen els alcohols amílic (pentan-1-ol) i al·lílic (propen-2-en-1-ol), el toluè, el xilè, els àcids anísic i cumínic, la piperidina, els compostos i radicals organometàl·lics i derivats de la fosfina i l'arsina.
Veure Química orgànica і Auguste André Cahours
Ángel Martín Municio
Ángel Martín Municio (Haro, La Rioja, 30 de novembre de 1923 - Madrid, 23 de novembre de 2002) va ser un científic espanyol.
Veure Química orgànica і Ángel Martín Municio
Èter
Un èter és un compost orgànic on un àtom d'oxigen uneix dos grups alquil o aril, o que forma part d'una cadena alifàtica tancada.
Veure Química orgànica і Èter
Èter (desambiguació)
* Química orgànica.
Veure Química orgànica і Èter (desambiguació)
Àcid acètic
Làcid acètic o àcid etanoic és el més important dels àcids carboxílics.
Veure Química orgànica і Àcid acètic
Àcid dicarboxílic
En química orgànica es denomina àcid dicarboxílics a aquell compost d'estructura carbonada que està substituït per dos grups funcionals tipus carboxil.
Veure Química orgànica і Àcid dicarboxílic
Àcid fluorhídric
Làcid fluorhídric, HF(aq), és la solució aquosa de fluorur d'hidrogen, el qual està compost per un àtom d'hidrogen unit a un altre de fluor mitjançant enllaç covalent.
Veure Química orgànica і Àcid fluorhídric
Àcid gras
Un àcid gras és un tipus de molècula orgànica lipídica formada per una llarga cadena hidrocarbonada lineal, normalment formada per un nombre parell d'àtoms de carboni (els més comuns tenen 16 i 18 àtoms de C), a l'extrem de la qual hi ha un grup carboxil (-COOH).
Veure Química orgànica і Àcid gras
Àcid isociànic
L'àcid isociànic és un compost inorgànic amb la fórmula H-N.
Veure Química orgànica і Àcid isociànic
Àcid orgànic
Estructura general dels àcids orgànics. D'esquerra a dreta: fenol, enol, alcohol i tiol. L'hidrogen acídic de cada molècula és de color roig. Un àcid orgànic és un compost químic orgànic amb propietats d'un àcid.
Veure Química orgànica і Àcid orgànic
Bari (element)
El bari és l'element químic de símbol Ba i nombre atòmic 56.
Veure Química orgànica і Bari (element)
Base de dades de Beilstein
La base de dades de Beilstein és la major base de dades en el camp de la química orgànica, en la qual els compostos s'identifiquen de forma única pel seu Número de Registre de Beilstein.
Veure Química orgànica і Base de dades de Beilstein
Ben Feringa
Bernard Lucas "Ben" Feringa (pronunciació holandesa:, nascut el 18 de maig de 1951) és un químic orgànic sintètic, especialitzat en nanotecnologia molecular i catàlisi homogènia.
Veure Química orgànica і Ben Feringa
Biogàs
Planta de generació de biogàs. Esquema explicatiu d'una planta de generació de biogàs. El biogàs és un gas combustible format fonamentalment per metà i obtingut per digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics, com ara purins, fems, fangs de depuradores d'aigua, residus d'escorxadors, residus sòlids urbans (RSU) orgànics prèviament separat de la resta, etc.
Veure Química orgànica і Biogàs
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Veure Química orgànica і Bioquímica
Bioremediació de residus radioactius
date.
Veure Química orgànica і Bioremediació de residus radioactius
Biotecnologia
Cristalls d'insulina. La biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.
Veure Química orgànica і Biotecnologia
Bixina
La bixina és una substància química orgànica poliinsaturada, un carotenoide (apocarotenoide) dicarboxílic.
Veure Química orgànica і Bixina
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Veure Química orgànica і Botànica
Brom
El brom és l'element químic de símbol Br i nombre atòmic 35.
Veure Química orgànica і Brom
Bromur d'acetil
El compost químic bromur d'acetil és un compost orgànic halogenat amb la fórmula química C2H3BrO o CH3COBr.
Veure Química orgànica і Bromur d'acetil
Bureta
bureta La bureta és un instrument de laboratori que s'utilitza quan es vol afegir quantitats de líquids que es necessita controlar per utilitzar-lo en càlculs posteriors.
Veure Química orgànica і Bureta
Cadena de fred
Conservació d'aliments per refrigeració en nevera La cadena de fred és un sistema ininterromput de control de temperatura on s'inclouen el conjunt d'instal·lacions, mitjans de transport, béns d'equipament, etc., que asseguren el manteniment a baixa temperatura d'un producte des del seu origen fins al moment del consum final.
Veure Química orgànica і Cadena de fred
Cadena lateral
En química orgànica i en bioquímica, una cadena lateral és un grup químic unit a una estructura troncal.
Veure Química orgànica і Cadena lateral
Camp agroecològic
Un camp agroecològic és aquell en el qual es du a terme el model de cultiu basant en l'agricultura ecològica.
Veure Química orgànica і Camp agroecològic
Carbanió
Carbanió Un carbanió és un anió en el qual el carboni té un parell d'electrons no compartits i suporta una càrrega negativa normalment amb tres substituents per a un total de 8 electrons de valència.
Veure Química orgànica і Carbanió
Carbocatió
catió ''tert''-butil, mostrant la seva geometria de carbo-hidrats, plana. Un carbocatió és un àtom de carboni carregat positivament.
Veure Química orgànica і Carbocatió
Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H2CO3) o èsters amb el grup R-O-C(.
Veure Química orgànica і Carbonat
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Química orgànica і Carboni
Carboxilació
Àcid carboxiglutàmic Carboxilació és una reacció química en la qual el grup àcid carboxílic s'introdueix en un substrat químic i es creen àcids carboxílics.
Veure Química orgànica і Carboxilació
Carcanada de cetaci
Santa Cruz (Califòrnia) Les carcanades de cetacis són les carcanades de cetacis que s'encallen a les costes, es descomponen flotant a la superfície del mar o, en la majoria de casos, cauen al fons marí.
Veure Química orgànica і Carcanada de cetaci
Carmen Nájera Domingo
és una química espanyola, catedràtica del Departament de Química Orgànica de la Universitat d'Alacant i acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Química orgànica і Carmen Nájera Domingo
Cecile Hoover Edwards
va ser una investigadora nutricionista afroamericana i degana de la Universitat Howard, que va centrar la seva carrera a millorar la nutrició i el benestar de les persones més desfavorides.
Veure Química orgànica і Cecile Hoover Edwards
Centellejador
Esquema d'un detector de centelleigs Un centellejador o escintil·lador, és un tipus de material orgànic o plàstic particular que s'excita emetent fotons quan per ell passa radiació ionitzant, per la qual cosa és utilitzat per a la detecció i mesura de la radioactivitat per mitjà del registre d'aquesta luminescència.
Veure Química orgànica і Centellejador
Charles Adolphe Würtz
Charles Adolphe Würtz, nascut a Estrasburg, Alsàcia, el 26 de novembre de 1817 i va morir a París el 12 de maig de 1884 va ser un químic orgànic francès.
Veure Química orgànica і Charles Adolphe Würtz
Charles Friedel
Charles Friedel, nascut a Estrasburg el 12 de març de 1832 i traspassat a Montauban el 20 d'abril de 1899, va ser un mineralogista i químic orgànic francès conegut per la reacció de Friedel-Crafts, un mètode de síntesi orgànica.
Veure Química orgànica і Charles Friedel
Charles J. Pedersen
Charles John Pedersen (Busan, Corea 1904 - Salem, EUA 1989) fou un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1987.
Veure Química orgànica і Charles J. Pedersen
CHN
* Cultural Heritage News, servei d'informació cultural i de turisme del govern de l'Iran.
Veure Química orgànica і CHN
Christian Boehmer Anfinsen
Christian Boehmer Anfinsen (Monessen, EUA 1916 - Randallstown 1995) fou un químic, bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1972.
Veure Química orgànica і Christian Boehmer Anfinsen
Cianat d'amoni
El cianat d'amoni és un compost inorgànic que, com tots els cianats, es constitueix com un ió de càrrega negativa o anió format per un àtom d'oxigen, altre de carboni i altre de nitrogen, units entre si mitjançant enllaços covalents, deixant una càrrega negativa.
Veure Química orgànica і Cianat d'amoni
Cianur de benzil
El cianur de benzil o fenilacetonitril (abreujat BnCN) és un compost orgànic amb la fórmula química C₆H₅CH₂CN.
Veure Química orgànica і Cianur de benzil
Cicle del fòsfor
El cicle del fòsfor és el cicle biogeoquímic que descriu el moviment del fòsfor a través de la litosfera, la hidrosfera, la biosfera, i en menor mesura, l'atmosfera.
Veure Química orgànica і Cicle del fòsfor
Cinc
El cinc (5) és el nombre natural que segueix el quatre i precedeix el sis.
Veure Química orgànica і Cinc
CIP
* Comitè Paralímpic Internacional (del seu nom en francès Comité International Paralympique), organisme esportiu organitzador dels Jocs Paralímpics.
Veure Química orgànica і CIP
Cloramina
La cloramina (monocloramina) és un compost químic la fórmula del qual és NH₂Cl.
Veure Química orgànica і Cloramina
Clorofenol
2-clorofenol En química orgànica s'anomenen clorofenol els compostos que contenen un àtom de clor unit a un grup fenol.
Veure Química orgànica і Clorofenol
Compòsit dental
Composite dental. Els compòsits dentals, dental composite o resines compostes són materials sintètics que estan barrejats heterogèniament i que formen un compost, com el seu nom indica.
Veure Química orgànica і Compòsit dental
Compost alicíclic
El ciclopropà és el compost alicíclic més petit. Un compost alicíclic, o hidrocarbur alicíclic en química orgànica, és un compost orgànic que és a la vegada un compost alifàtic i un compost cíclic.
Veure Química orgànica і Compost alicíclic
Compost cíclic
Un compost cíclic en química orgànica és un compost químic en el qual hi ha una sèrie d'atoms de carboni que estan connectats per formar un llaç o anell.
Veure Química orgànica і Compost cíclic
Compost d'organocoure
En química organometàl·lica els compostos d'organocoure són un tipus de compostos que contenen com a mínim un àtom de coure unit de forma covalent a un àtom de carboni.
Veure Química orgànica і Compost d'organocoure
Compost organometàl·lic
L'uracè és un compost organometàl·lic del grup dels metal·locens Molts catalitzadors són compostos organometàl·lics Reactiu de Bild-Tebbes, un compost organometàl·lic de titani i alumini. Un compost organometàl·lic és un compost orgànic en el qual els àtoms de carboni formen enllaços covalents, és a dir, comparteixen electrons, amb un àtom metàl·lic.
Veure Química orgànica і Compost organometàl·lic
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Veure Química orgànica і Compost orgànic
Compostos d'organofluor
Prozac Els compostos d'organofluor (o compostos orgànics del fluor) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i fluor (F) (enllaç C-F).
Veure Química orgànica і Compostos d'organofluor
Compostos de valència mixta
Compostos de valència mixta són aquells compostos (típicament orgànics) que presenten radicals lliures, és a dir, electrons desaparellats, que poden deslocalitzar entre dues posicions, i aquells compostos (típicament inorgànics) que tenen dos metall és en diferent estat d'oxidació, i en què és possible la transferència electrònica d'un a un altre.
Veure Química orgànica і Compostos de valència mixta
Compostos organometàl·lics del grup 2
Els elements del grup 2 són coneguts per formar compostos organometàl·lics.
Veure Química orgànica і Compostos organometàl·lics del grup 2
Condensació aldòlica
Una condensació aldòlica és una reacció química orgànica en un mitjà bàsic, un ió enolat (o via Enol si el mitjà és àcid), reacciona amb un grup carbonil per a donar lloc al sistema conjugat d'un carbonil α, β-insaturat, producte final, a través de la deshidratació d'un intermedi β-hidroxialdehid o una β-hidroxicetona.
Veure Química orgànica і Condensació aldòlica
Condensació de Claisen
La condensació de Claisen és una reacció de la química orgànica que té lloc entre dos èsters o un èster i una cetona en presència d'una base forta, donant lloc a un β-cetoèster o una β-dicetona.
Veure Química orgànica і Condensació de Claisen
Conformació en ciclohexà
Una molècula de ciclohexà en conformació en ''cadira''. Els àtoms d'hidrogen en posicions axials es mostren en vermell, mentre que els que estan en posició equatorial es mostren en blau. Una conformació en ciclohexà és qualsevol de les formes en tres dimensions que una molècula de ciclohexà pot assumir mentre que es mantingui la integritat dels seus enllaços químics.
Veure Química orgànica і Conformació en ciclohexà
Constant d'equilibri
La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.
Veure Química orgànica і Constant d'equilibri
Cromatografia de capa fina
La cromatografia de capa fina, més comunament coneguda com a TLC (de l'anglès Thin Layer Chromatography), és una tècnica cromatogràfica utilitzada, entre altres usos, per separar els components purs que formen part d'una mescla.
Veure Química orgànica і Cromatografia de capa fina
Dècada del 1820
Formalment, la dècada del 1820 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1820 fins al 31 de desembre de 1829.
Veure Química orgànica і Dècada del 1820
Díode emissor de llum
Díodes LEDDíodes LED ---- A (p) Símbol de Díode LED C ó K (n) Representació simbòlica.
Veure Química orgànica і Díode emissor de llum
Díode orgànic emissor de llum
Presentació d'OLED Un díode orgànic d'emissió de llum, traducció de l'acrònim anglès OLED (organic light-emitting diode), és un díode que es basa en una capa electrol·luminescent formada per una pel·lícula de components orgànics que reaccionen, a una determinada estimulació elèctrica, generant i emetent llum per sí sols.
Veure Química orgànica і Díode orgànic emissor de llum
Depuradora
Vista aèria d'una EDAR (Marlborough - Massachusetts 2015). Una depuradora, planta depuradora, estació depuradora o EDAR (Estació Depuradora d'Aigües Residuals) és una instal·lació on l'aigua usada en activitats humanes és sotmesa a un procés en el qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, se n'eliminen la matèria en suspensió i algunes substàncies dissoltes.
Veure Química orgànica і Depuradora
Derek Harold Richard Barton
Sir Derek Harold Richard Barton FRS (Gravesend, Kent, Anglaterra, 1918 - College Station, EUA, 1998) fou un químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1969.
Veure Química orgànica і Derek Harold Richard Barton
Deslocalització electrònica
La deslocalització electrònica, en física i en química, és el fenomen que es produeix quan un o diversos electrons poden distribuir o moure's entre diversos centres (per exemple, àtoms en una molècula).
Veure Química orgànica і Deslocalització electrònica
Diè
1,3-butadiè En química orgànica, un diè o dié és un hidrocarbur que conté dos dobles enllaços de carboni.
Veure Química orgànica і Diè
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Química orgànica і Diòxid de carboni
Dietilzinc
Dietilzinc (C₂H₅)₂Zn, o DEZ, és un compost d'organozinc altament pirofòric que conté un centre de zinc enllaçat per dos grups etil.
Veure Química orgànica і Dietilzinc
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Veure Química orgànica і Digestió
Dihidroxibenzè
El Dihidroxibenzè és un compost químic orgànic en què dos grup hidroxil són substituïts per un anell de benzè.
Veure Química orgànica і Dihidroxibenzè
Dioscorea mexicana
Dioscorea mexicana és una planta herbàcia de la família de les dioscoreàcies, molt comuna en zones de clima tropical com centreamèrica.
Veure Química orgànica і Dioscorea mexicana
Dioxà
El dioxà (que no s'ha de confondre amb dioxina) és un èter de sis àtoms que té dues funcions èter.
Veure Química orgànica і Dioxà
Dipol elèctric
En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.
Veure Química orgànica і Dipol elèctric
Dispersitat
Partícules monodisperses Partícules polidisperses La dispersitat és una mesura de l'heterogeneïtat en les mides de les molècules i partícules en una mescla en termes de química física o química orgànica.
Veure Química orgànica і Dispersitat
Ditiocarbamat
Estructura química dels ditiocarbamats. Un ditiocarbamat és un grup funcional en química orgànica.
Veure Química orgànica і Ditiocarbamat
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Veure Química orgànica і Dmitri Mendeléiev
Doble enllaç
Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples.
Veure Química orgànica і Doble enllaç
Donald James Cram
fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1987.
Veure Química orgànica і Donald James Cram
Edmond Henri Fischer
Edmond Henri Fischer (Xangai, Xina, 1947 - Seattle, Washington, 27 d'agost de 2021) fou un bioquímic i professor universitari nord-americà, d'origen suís, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1992.
Veure Química orgànica і Edmond Henri Fischer
Eduard Vitòria i Miralles
Eduard Vitòria i Miralles (Alcoi, 25 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 de setembre de 1958) fou un jesuïta i químic valencià, fundador el 1905 de l'Institut Químic de Sarrià.
Veure Química orgànica і Eduard Vitòria i Miralles
Efecte estèric
L'efecte estèric (o efecte de l'orientació) és un impediment descrit en la química orgànica causat per la influència d'un grup funcional d'una molècula en el curs d'una reacció química.
Veure Química orgànica і Efecte estèric
Electròfil
miniatura Un electròfil és un reactant químic que no contribueix amb electrons a la formació d'un enllaç covalent amb un altre reactant (nucleòfil o reactant nucleofílic), que és el que els forneix.
Veure Química orgànica і Electròfil
Electrònica orgànica
Circuit lògic CMOS orgànic. El gruix total és inferior a 3 μm. Barra d'escala: 25 mm. L'electrònica orgànica és un camp de la ciència dels materials relacionat amb el disseny, la síntesi, la caracterització i l'aplicació de molècules orgàniques o polímers que mostren propietats electròniques desitjables com la conductivitat.
Veure Química orgànica і Electrònica orgànica
Electró desaparellat
Taula periòdica dels elements que tenen electrons no aparellats. Un electró desaparellat o és aquell que no té el seu espín compensat per un altre electró d'espín oposat en el mateix àtom (o, en un model d'orbitals moleculars, en la mateixa molècula).
Veure Química orgànica і Electró desaparellat
Element pesant
Un element pesant és un element de massa atòmica més gran que un cert valor llindar (que pot variar segons el context).
Veure Química orgànica і Element pesant
Elias James Corey
Elias James Corey (Methuen, Massachusetts, 12 de juliol de 1928) és un químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1990.
Veure Química orgànica і Elias James Corey
Eliminació de Grieco
Leliminació de Grieco és una reacció orgànica que descriu la reacció d'eliminació d'un alcohol primari alifàtic a través d'un selenur a un alquè terminal.
Veure Química orgànica і Eliminació de Grieco
Elizabeth Ann Nalley
és una química, professora de Química en la Cameron University de Lawton, Oklahoma.
Veure Química orgànica і Elizabeth Ann Nalley
Enginyeria alimentària
Lenginyeria alimentària o enginyeria tècnica agrícola especialitzada en indústries agràries i alimentàries és una branca de l'enginyeria que s'encarrega del disseny i construcció d'indústries agroalimentàries, de la planificació d'operacions unitàries relacionades amb el processament d'aliments, de tasques tècniques de control de qualitat… No s'ha de confondre l'enginyeria alimentària amb els estudis de ciència i tecnologia dels aliments.
Veure Química orgànica і Enginyeria alimentària
Enllaç C-Au
Els compostos d'organoor (o compostos orgànics de l'or) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i or (Au) (enllaç C-Au).
Veure Química orgànica і Enllaç C-Au
Enllaç C-Bi
La química de l'organobismut és la química dels compostos organometàl·lics que contenen un enllaç químic carboni-bismut (C-Bi).
Veure Química orgànica і Enllaç C-Bi
Enllaç C-I
Els compostos d'organoiode (o compostos orgànics de l'iode) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i iode (I) (enllaç C-I).
Veure Química orgànica і Enllaç C-I
Enllaç C-Ni
Els compostos d'organoníquel (o compostos orgànics del níquel) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i níquel (Ni) (enllaç C-Ni).
Veure Química orgànica і Enllaç C-Ni
Enllaç C-Ru
Els compostos d'organoruteni (o compostos orgànics del ruteni) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i ruteni (Ru) (enllaç C-Ru).
Veure Química orgànica і Enllaç C-Ru
Enllaç C-Sb
Els compostos d'organoantimoni (o compostos orgànics de l'antimoni) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i antimoni (Sb) (enllaç C-Sb).
Veure Química orgànica і Enllaç C-Sb
Enllaç C-Se
Els compostos d'organoseleni (o compostos orgànics del seleni) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i seleni (Se) (enllaç C-Se).
Veure Química orgànica і Enllaç C-Se
Enllaç C-Ti
En la química organometàl·lica, els compostos d'organotitani són compostos que contenen un enllaç químic de carboni amb titani (enllaç C-Ti).
Veure Química orgànica і Enllaç C-Ti
Enllaç C-Zr
llengua.
Veure Química orgànica і Enllaç C-Zr
Enllaç carboni-carboni
Els compostos d'organocarboni (o compostos orgànics del carboni) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i carboni (C) (enllaç C-C).
Veure Química orgànica і Enllaç carboni-carboni
Enllaç carboni-nitrogen
Un enllaç carboni-nitrogen és un enllaç covalent entre el carboni i el nitrogen i és un dels enllaços més abundants en la química orgànica i la bioquímica.
Veure Química orgànica і Enllaç carboni-nitrogen
Equació de Hammett
Hammett 1937 L'equació de Hammett en química orgànica descriu una relació lineal d'energia lliure entre velocitats de reacció i constants d'equilibri per a moltes reaccions de derivats de l'àcid benzoic meta- i para- substituïts amb només dos paràmetres: una constant del substituent i una constant de reacció.
Veure Química orgànica і Equació de Hammett
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Química orgànica і Espai exterior
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure Química orgànica і Espectroscòpia
Estereocentre
Un estereocentre o centre estereogènic és qualsevol punt, encara que no necessàriament d'un àtom, en una molècula que porta tots els seus substituents diferents, és a dir un estereoisòmer.
Veure Química orgànica і Estereocentre
Estereoquímica
Un centre quiral és un àtom de carboni amb quatre substituents diferents. L'estereoquímica és la part de la química que pren com a base l'estudi de la disposició espacial dels àtoms que componen les molècules i el com afecta això a les propietats i reactivitat d'aquestes molècules.
Veure Química orgànica і Estereoquímica
Etè
L'etè o eté, abans també anomenat etilè, és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç covalent i quatre àtoms d'hidrogen enllaçats mitjançant enllaços simples covalents als carbonis, dos a cadascun.
Veure Química orgànica і Etè
Eugène-Melchior Péligot
Eugène-Melchior Péligot (París, 24 de febrer de 1811 - París, 15 d'abril de 1890) va ser un químic francès que va aïllar per primera vegada l'urani el 1841.
Veure Química orgànica і Eugène-Melchior Péligot
Factor E
El factor E (de l'anglès Environmental factor, factor mediambiental) és un paràmetre emprat en química verda que permet mesurar quan acceptable és un procés químic des del punt de vista mediambiental.
Veure Química orgànica і Factor E
Farmacèutic
Metge i Farmacèutic en una apotecaria Els farmacèutics (o antigament els apotecaris) són professionals de la salut que exerceixen la farmàcia i són un grans coneixedors del medicament, així com dels efectes que pot tindre aquest al cos humà i les propietats químiques i biològiques del fàrmac i del cos on actua.
Veure Química orgànica і Farmacèutic
Farmàcia
Dispensació de medicaments La farmàcia (del grec φάρμακον /fármakon/, medicament) és la ciència i pràctica de la preparació, conservació, presentació i dispensació de medicaments, també el lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen, però l'espai físic és millor anomenar-lo oficina de farmàcia (antigament anomenat apotecaria)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Química orgànica і Farmàcia
Faustino Cordón Bonet
Faustino Cordón Bonet (Madrid, 22 de gener de 1909 - 22 de desembre de 1999), va ser un farmacèutic i biòleg espanyol.
Veure Química orgànica і Faustino Cordón Bonet
Fèlix Serratosa i Palet
Fèlix Serratosa i Palet (Barcelona, 1925 — 11 de gener de 1995) fou un químic català.
Veure Química orgànica і Fèlix Serratosa i Palet
Fórmula esqueletal
enllaç triple, anells de benzè i la estereoquímica En química orgànica, la fórmula esqueletal d'un compost orgànic és una representació abreujada de la seva estructura molecular.
Veure Química orgànica і Fórmula esqueletal
Fenols
El fenol és el més simple dels fenols Els fenols, en química orgànica, són compostos que consten d'un o més grups hidroxil units a un anell aromàtic, el més simple dels quals és el fenol (C₆H₅OH).
Veure Química orgànica і Fenols
Ferdinand Tiemann
Johann Karl Wilhelm Ferdinand Tiemann (1848 -1899) va ser un químic alemany descobridor, juntament amb Karl Reimer, de la reacció anomenada en honor seu reacció de Reimer-Tiemann.
Veure Química orgànica і Ferdinand Tiemann
Ferran Calvet i Prats
va ser un bioquímic català, Catedràtic de química orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la i posteriorment primer catedràtic de Bioquímica a la Universitat de Barcelona.
Veure Química orgànica і Ferran Calvet i Prats
Ferricianur
El ferricianur (en anglès ferricyanide) és l'anió 3−.
Veure Química orgànica і Ferricianur
Fisicalització de dades
La fisicalització de dades busca representar informació en objectes físics tridimensionals.
Veure Química orgànica і Fisicalització de dades
Fitohormona
La carència de la fitohormona auxina pot causar un creixement anormal d'una planta, com es veu a la dretaUna fitohormona o hormona vegetal és una substància orgànica, diferent dels nutrients, sintetitzada en determinats teixits on actua directament o des d'on és transportada a altres parts de la planta, que provoca respostes fisiològiques.
Veure Química orgànica і Fitohormona
Fluorur de sodi
El fluorur de sodi, NaF, es presenta a temperatura ambient com un sòlid cristal·lí incolor, mitjanament soluble en aigua.
Veure Química orgànica і Fluorur de sodi
Foc follet
Imatge on pot veure's una representació artística d'un foc follet al fons Un foc follet (en llatí ignis fatuus) és un fenomen consistent en llums pàl·lides que poden veure's de nit o al capvespre flotant en l'aire sobre cementiris i terrenys humits o pantanosos.
Veure Química orgànica і Foc follet
Força intermolecular
Interaccions dipol-dipol entre dues molècules Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules.
Veure Química orgànica і Força intermolecular
Forces de van der Waals
Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.
Veure Química orgànica і Forces de van der Waals
Fosfat
Roques de fosfat al costat d'una moneda per tal de comparar la seva grandària. Un fosfat, en química inorgànica, és una sal d'àcid fosfòric.
Veure Química orgànica і Fosfat
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Química orgànica і Fotosíntesi
François Auguste Victor Grignard
Victor Grignard (Cherbourg, França 1871 - Lió 1935) fou un químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1912.
Veure Química orgànica і François Auguste Victor Grignard
Francisco Gaviña Ribelles
Francisco Gaviña Ribelles (València, 1941 - 1990) va ser un químic i polític valencià.
Veure Química orgànica і Francisco Gaviña Ribelles
Fraser Stoddart
Sir James Fraser Stoddart (nascut el 24 de maig de 1942) és un químic escocès que investiga en el Departament de Química de la Universitat de Northwestern a l'àrea de la química supramolecular i la nanotecnologia.
Veure Química orgànica і Fraser Stoddart
Friedrich Karl Johannes Thiele
Friedrich Karl Johannes Thiele (1865-1918) va ser un químic alemany.
Veure Química orgànica і Friedrich Karl Johannes Thiele
Friedrich Wöhler
Friedrich Wöhler Friedrich Wöhler (31 de juliol de 1800 - 23 de setembre de 1882), va ser un químic alemany molt conegut per ser el primer a sintetitzar la urea però també va ser el primer a aïllar diversos elements químics.
Veure Química orgànica і Friedrich Wöhler
Fritz Pregl
Fritz Pregl o Friderik Pregl (Ljubljana, Imperi Austrohongarès 1869 - Graz, Àustria 1930) fou un químic i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1923.
Veure Química orgànica і Fritz Pregl
Fusible rearmable PTC
Exemples de fusibles rearmables Símbol electrònic Fusible rearmable PTC (PTC fuse de l'anglès fusible de coeficient positiu) és un component electrònic passiu emprat com a protector de defectes de sobrecorrents en circuits electrònics.
Veure Química orgànica і Fusible rearmable PTC
Georg Wittig
Georg Wittig (Berlín, Alemanya, 1897 - Heidelberg, 1987) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1979.
Veure Química orgànica і Georg Wittig
George Andrew Olah
George Andrew Olah (en hongarès: György András Oláh) (Budapest, Hongria 1927 - Beverly Hills, Estats Units, 8 de març del 2017), fou un químic nord-americà, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1994.
Veure Química orgànica і George Andrew Olah
George Whitesides
George McClelland Whitesides, George M. Whitesides o, simplement, George Whitesides (Louisville, EUA 1939) és un químic i professor universitari nord-americà especialista en materials avançats i nanotecnologia.
Veure Química orgànica і George Whitesides
Germacrè
El germacrè és un sesquiterpè cíclic d'origen orgànic.
Veure Química orgànica і Germacrè
Gertrude Belle Elion
Gertrude Belle Elion (Nova York, 23 de gener de 1918 - Chapel Hill, Carolina del Nord, 21 de febrer de 1999) fou una farmacòloga, bioquímica i professora universitària nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988 que va compartir amb George H.
Veure Química orgànica і Gertrude Belle Elion
Gladys Royal
Gladys Royal va néixer a Texas, i va estudiar ciències, tot especialitzant-se en química.
Veure Química orgànica і Gladys Royal
Glucòsid
Estructura química del decil glucòsid, un glucòsid d'origen vegetal utilitzat com a tensioactiu. Els glucòsids són un grup de substàncies orgàniques en què un alcohol o fenol (R-OH) s'uneix a la glucosa mitjançant un enllaç glicosídic.
Veure Química orgànica і Glucòsid
Grup al·lil
Estructura del grup al·lil Un grup al·lil és un grup substituent emprat en nomenclatura de química orgànica de fórmula CH2.
Veure Química orgànica і Grup al·lil
Grup alquil
Representació genèrica del grup alquil En química orgànica, s'anomena grup alquil a qualsevol cadena hidrocarbonada sense cap grup funcional que actui com a substituent en un compost químic.
Veure Química orgànica і Grup alquil
Grup metoxi
Un metoxi és un grup substituent emprat en nomenclatura de química orgànica per referir-se a un grup metil enllaçat a un àtom d'oxigen, segons la fórmula -O-CH3.
Veure Química orgànica і Grup metoxi
Grup vinil
El grup vinil és un grup substituent emprat en nomenclatura de química orgànica de fórmula CH2.
Veure Química orgànica і Grup vinil
Gustav Wiedemann
Gustav Heinrich Wiedemann (2 d'octubre de 1826 – 24 de març de 1899) va ser un físic alemany.
Veure Química orgànica і Gustav Wiedemann
Half-Life: Opposing Force
Half-Life: Opposing Force és una expansió del videojoc d'acció en primera persona de Valve Software Half-Life. Va ser desenvolupat per Gearbox Software i Valve Software i publicat per Sierra Entertainment el 13 d'octubre de 1999.
Veure Química orgànica і Half-Life: Opposing Force
Hans Fischer
Hans Fischer (Frankfurt del Main, Imperi Alemany, 27 de juliol de 1881 - Múnic, 31 de març de 1945) fou un químic, metge i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1930.
Veure Química orgànica і Hans Fischer
Hans Rupe
Johan Hermann Wilhelm Rupe (Basilea, 9 d'octubre de 1866 - 12 de gener de 1951) fou un professor de química orgànica a la Universitat de Basilea.
Veure Química orgànica і Hans Rupe
Harmon Northrop Morse
Harmon Northrop Morse (15 d'octubre de 1848 - 8 de setembre de 1920) va ser un químic nord-americà.
Veure Química orgànica і Harmon Northrop Morse
Harold Kroto
Sir Harold Walter Kroto o Harold Krotoschiner KBE FRS (Wisbech, Cambridgeshire 1939 - Lewes, East Sussex 2016) és un químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1996.
Veure Química orgànica і Harold Kroto
Hàbitat espacial
cilindres O'Neill. estació toroïdal. Un hàbitat espacial (també anomenat una colònia orbital, colònia espacial, ciutat o assentament) és una estació espacial construïda com un assentament permanent en comptes de només una estació de trànsit o una altra instal·lació especialitzada.
Veure Química orgànica і Hàbitat espacial
Heinrich Otto Wieland
Heinrich Otto Wieland (Pforzheim, Alemanya 1877 - Múnic 1957) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1927.
Veure Química orgànica і Heinrich Otto Wieland
Helicè
Hexahelicè Els helicens en química orgànica són compostos aromàtics policíclics orto condensats en els quals els anells de benzè o altres anells aromàtics estan angularment anul·lats per donar molècules en forma d'hèlix.
Veure Química orgànica і Helicè
Hellenic Petroleum
Hellenic Petroleum S.A. és la major companyia de refinació de petroli de Grècia i té els seus orígens el 1958, amb l'establiment de la primera refineria a Grècia (Aspropyrgos).
Veure Química orgànica і Hellenic Petroleum
Henri Victor Regnault
Henri Victor Regnault (nascut el 21 de juliol de 1810 a Aquisgrà, actualment Alemanya, i traspassat el 19 de gener de 1878 a Auteuil, França), va ser un químic i físic francès conegut per les seves mesures de les propietats tèrmiques dels gasos.
Veure Química orgànica і Henri Victor Regnault
Hermann Emil Fischer
Hermann Emil Fischer (Euskirchen, avui dia part de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, 9 d'octubre de 1852 -Berlín, Imperi Alemany, 15 de juliol de 1919) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1902.
Veure Química orgànica і Hermann Emil Fischer
Hexosa
En química orgànica, una hexosa és un monosacàrid amb sis àtoms de carboni que tenen la següent fórmula química simplificada C₆H₁₂O₆.
Veure Química orgànica і Hexosa
Hidrat
Clorur de Cobalt(II) anhidre CoCl₂ Hidrat en química orgànica, és un compost format en agregar aigua o els seus elements a una molècula receptora.
Veure Química orgànica і Hidrat
Hidroboració
En química orgànica, la hidroboració és la reacció entre un alquè o un alquí amb un hidrur de bor i és un procés molt útil en diverses rutes sintètiques.
Veure Química orgànica і Hidroboració
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Veure Química orgànica і Hidrocarbur
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Química orgànica і Hidrogen
Hidrosililació
En química orgànica i organometàl·lica, la reacció d'hidrosililació (també anomenada Procés Speier) és molt important en síntesi orgànica i per a la fabricació de materials, en particular, les silicones (especialment amb R'.
Veure Química orgànica і Hidrosililació
Hidrur d'alumini i liti
L'hidrur d'alumini i liti és un compost iònic format per anions alumanur, AlH4^-, i cations liti, Li^+, de fórmula LiAlH4.
Veure Química orgànica і Hidrur d'alumini i liti
Hipoclorit de calci
L'hipoclorit de calci és un compost inorgànic amb fórmula química Ca(ClO)₂.
Veure Química orgànica і Hipoclorit de calci
Història de la Terra
La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.
Veure Química orgànica і Història de la Terra
Homopolímer
Un homopolímer en química orgànica, és un polímer sorgit d'una sola espècie (real, implícita o hipotètica) de monòmer.
Veure Química orgànica і Homopolímer
Horst Sachs
va ser un matemàtic alemany oriental.
Veure Química orgànica і Horst Sachs
Ió hidrogen
Ió hidrogen és el terme recomanat per la IUPAC com un terme general per a tots els ions d'hidrogen i els seus isòtops.
Veure Química orgànica і Ió hidrogen
Imida
Exemple d'un grup imida en un heterocicle (ftalimida) Una imida és un compost químic orgànic caracteritzat pel fet de tenir en llur molècula el grup funcional -CO-NH-CO -. Les imides generalment són preparades directament partint des de l'amoníac o des d'una amina primària i algun àcid carboxílic o anhídrid acètic.
Veure Química orgànica і Imida
Institut Weizmann de Ciències
LInstitut Weizmann de Ciències (en hebreu: מכון ויצמן למדע), conegut com a Machon Weizmann és una universitat i un institut de recerca en Rehovot, Israel.
Veure Química orgànica і Institut Weizmann de Ciències
Iode
El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.
Veure Química orgànica і Iode
Iodur de potassi
El iodur de potassi, KI, és un compost inorgànic iònic que es presenta en forma de cristalls incolors.
Veure Química orgànica і Iodur de potassi
Irina Belétskaia
Irina Petrovna Belétskaia (en rus: Ири́на Петро́вна Беле́цкая, Sant Petersburg, 10 de març de 1933) és professora de química a la Universitat Estatal de Moscou.
Veure Química orgànica і Irina Belétskaia
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Química orgànica і Isòtop
Isosterisme
Fitxer:Methane-2D-stereo.svg Fitxer:Ammonium.svg L'isosterisme és una propietat d'espècies químiques que presenten propietats físiques i químiques semblants, i per això hom suposa que tenen igualment disposats els electrons més externs.
Veure Química orgànica і Isosterisme
James Dewar
'''Sir James Dewar''' Sir James Dewar FRS (Kincardine-on-Forth, 20 de setembre de 1842 - Londres, 27 de març de 1923) va ser un físic i químic escocès.
Veure Química orgànica і James Dewar
James Mason Crafts
James Mason Crafts (8 de març de 1839 – 20 de juny de 1917) va ser un químic estatunidenc, conegut pel desenvolupament de les reaccions d'alquilació i acilació Friedel-Crafts amb Charles Friedel el 1876.
Veure Química orgànica і James Mason Crafts
Jean-Marie Lehn
Jean-Marie Lehn (Rosheim, França 1939) és un químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1987.
Veure Química orgànica і Jean-Marie Lehn
Johannes Wislicenus
Johannes Wislicenus Johannes Wislicenus (24 de juny de 1835, Kleineichstedt, Prússia - 5 desembre de 1902, Leipzig, Saxònia) fou un químic alemany que destacà en el camp de l'estereoquímica.
Veure Química orgànica і Johannes Wislicenus
John Christian Bailar, Jr.
fou un destacat químic inorgànic estatunidenc especialitzat en la química de coordinació.
Veure Química orgànica і John Christian Bailar, Jr.
John Cornforth
Sir John Warcup 'Kappa' Cornforth AC, CBE, FRS (Sydney, Austràlia 1917- Sussex, Anglaterra 2013) és un químic i professor universitari australià guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1975.
Veure Química orgànica і John Cornforth
John Edward Sulston
John Edward Sulston CH FRS (Cambridge, Anglaterra, 27 de març de 1942 - 6 de març de 2018) va ser un químic britànic, dedicat a la investigació en el camp de la biologia molecular, i guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2002.
Veure Química orgànica і John Edward Sulston
José Joaquín Barluenga Mur
José Joaquín Barluenga Mur (Tardienta, Osca, 1940 - Oviedo, Astúries, 7 de setembre de 2016) va ser un químic i investigador espanyol.
Veure Química orgànica і José Joaquín Barluenga Mur
José Manuel Saá Rodríguez
és un químic orgànic gallec.
Veure Química orgànica і José Manuel Saá Rodríguez
José Rodríguez Carracido
José Rodríguez Carracido, nascut a Santiago de Compostel·la el 21 de maig de 1856 i traspassat a Madrid el 1928), va ser un farmacèutic i químic espanyol, pioner de la bioquímica a Espanya.
Veure Química orgànica і José Rodríguez Carracido
Josep Castells i Guardiola
Josep Castells i Guardiola (Barcelona, 27 de maig de 1925 - 30 de juliol de 2018) fou un químic català.
Veure Química orgànica і Josep Castells i Guardiola
Josep Font i Cierco
Josep Font i Cierco (Barcelona, 19 de novembre de 1938) és un químic català.
Veure Química orgànica і Josep Font i Cierco
Josep Pascual i Vila
Josep Pascual i Vila (Mataró, Maresme, 3 de gener de 1895 - Barcelona, Barcelonès, 18 de setembre de 1979) fou un químic català fundador de la denominada Escola de Química Orgànica de Barcelona i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid.
Veure Química orgànica і Josep Pascual i Vila
Joseph Achille Le Bel
Joseph Achille Le Bel (Pechelbronn, Alsàcia, 21 de gener de 1847 - París, 6 d'agost de 1930) va ser un químic orgànic francès, considerat un dels precursors de la moderna estereoquímica juntament amb Jacobus Henricus van 't Hoff.
Veure Química orgànica і Joseph Achille Le Bel
Journal of Chromatography A
Journal of Chromatography A (abreviatura J. Chromatogr. A), és una important revista científica dedicada a la química analítica, publicada des del 1958 per l'editorial holandesa Elsevier.
Veure Química orgànica і Journal of Chromatography A
Journal of Natural Products
Journal of Natural Products (abreviatura J. Nat. Prod.) és una important revista científica dedicada al productes naturals en els camps de la química orgànica, la química analítica, la farmacologia i altres banques de la medicina.
Veure Química orgànica і Journal of Natural Products
Jules Bouis
Dominique-François-Raymond-Jules Bouis (Perpinyà, 2 d'abril del 1822 - París, 21 d'octubre del 1886) va ser un químic francès d'origen rossellonès.
Veure Química orgànica і Jules Bouis
Julián Casaña Leonardo
Julián Casaña Leonardo (Ciudad Real 1833- Madrid 1911), farmacèutic, catedràtic de Química Orgànica i rector de la Universitat de Barcelona.
Veure Química orgànica і Julián Casaña Leonardo
Justus von Liebig
Justus Liebig (Darmstadt, 12 de maig de 1803 – Múnic, Baviera, 18 d'abril de 1873), va ser un químic alemany que va fer importants contribucions a la química agrícola i biològica i va ser considerat com un dels fundadors de la química orgànica.
Veure Química orgànica і Justus von Liebig
K. C. Nicolaou
Kyriacos Costa Nicolaou (nascut el 5 de juliol de 1946) és un químic xipriota-nord-americà conegut per la seva investigació en l'àrea de la síntesi total de productes naturals.
Veure Química orgànica і K. C. Nicolaou
Konrad Bloch
Konrad Emil Bloch (Nysa, Alemanya 1912 - Lexington, EUA 2000) fou un químic alemany, de nacionalitat nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1964.
Veure Química orgànica і Konrad Bloch
Kurt Alder
Kurt Alder (Chorzów, Polònia 1902 - Colònia 1958) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1950.
Veure Química orgànica і Kurt Alder
Kyoko Nozaki
és una química japonesa i professora de la Universitat de Tòquio al Japó.
Veure Química orgànica і Kyoko Nozaki
Laureano Calderón Arana
Laureano Calderón Arana (Madrid, 4 de juliol de 1847 - Madrid, 4 de març de 1894) va ser un químic, farmacèutic, físic i cristal·lògraf, germà del també científic Salvador Calderón Arana i de l'escriptor Alfredo Calderón.
Veure Química orgànica і Laureano Calderón Arana
Lavoslav Ružička
Lavoslav Ružička o Leopold Ružičkaa, ForMemRS (1887 -1976) va ser un científic croat-suís, professor universitari i guanyador del Premi Nobel de Química l'any 1939, que va treballar la major part de la seva vida a Suïssa.
Veure Química orgànica і Lavoslav Ružička
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Veure Química orgànica і Lípid
LBG
* Lloyds Banking Group, grup bancari del Regne Unit.
Veure Química orgànica і LBG
Lev Aleksàndrovitx Txugàiev
Lev Aleksàndrovitx Txugàiev (Moscou, 4 d'octubre de 1873 - Griazovets, província de Vólogda, 26 de setembre de 1922, fou un destacat químic rus/soviètic conegut per les seves investigacions en la síntesi de terpens (eliminació de Txugàiev), pels estudis dels complexos de coordinació, especialment del platí, i per l'assaig del níquel (II) amb dimetilglioxima.
Veure Química orgànica і Lev Aleksàndrovitx Txugàiev
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure Química orgànica і Liti
Llet maternitzada
La llet maternitzada, llet de fórmula o fórmula infantil és un substitut del consum infantil que intenta imitar la composició nutricional de la llet materna.
Veure Química orgànica і Llet maternitzada
Llista d'especialitats 23 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'especialitats del camp 23 (Química) de la Nomenclatura de la UNESCO.
Veure Química orgànica і Llista d'especialitats 23 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista de disciplines científiques
Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.
Veure Química orgànica і Llista de disciplines científiques
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista dels codis de quatre dígits per a les disciplines dels camps de la ciència i la tecnologia de la nomenclatura de la UNESCO: Categoria:Ciència Categoria:Nomenclatura de la UNESCO Categoria:Tecnologia.
Veure Química orgànica і Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
El Premi Nobel de Química va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Química (en suec Nobelpriset i kemi) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la química».
Veure Química orgànica і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
Llista de químics
Un químic és un científic especialitzat en la química.
Veure Química orgànica і Llista de químics
Macrobiòtica
La macrobiòtica (del grec μακρός, "gran" i βίος, "vida") és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.
Veure Química orgànica і Macrobiòtica
Macromolecules (revista)
Macromolecules (abreviatura Macromolecules) és una destacada revista científica dedicada a la química orgànica.
Veure Química orgànica і Macromolecules (revista)
Maduixera
La maduixera, fraulera o fraguera (Fragaria vesca) és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.
Veure Química orgànica і Maduixera
Malcoratge
El malcoratge, melcoratge, morquerol o blet (Mercurialis annua) és una planta del gènere Mercurialis, de la família Euphorbiaceae.
Veure Química orgànica і Malcoratge
Manta tèrmica
Una manta tèrmica és una peça de material aïllant que té diverses utilitats relacionades amb el manteniment o l'increment de la temperatura de les superfícies que s'hi posen a sota.
Veure Química orgànica і Manta tèrmica
Manuel Ballester Boix
Manuel Ballester Boix (Barcelona 1919 - íd. 2005) fou un químic català.
Veure Química orgànica і Manuel Ballester Boix
Manuel Lora-Tamayo Martín
Manuel Lora-Tamayo Martín (Jerez de la Frontera (Cadis), 26 de gener de 1904 - Madrid, 22 d'agost de 2002) va ser un polític i científic espanyol, Ministre d'Educació durant el Franquisme (1962-1968) i President del Consell Superior d'Investigacions Científiques (1967-1971).
Veure Química orgànica і Manuel Lora-Tamayo Martín
Manuel Rioz y Pedraja
Manuel Rioz y Pedraja (Valdecilla (Cantàbria), 1 de gener de 1815 - Madrid, 22 de març de 1887) va ser un químic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Química orgànica і Manuel Rioz y Pedraja
Manuel Sáenz Díez y García Pinillos
Manuel Sáenz Díez y García Pinillos (Madrid, 10 de febrer de 1824 - Leganés, 16 d'agost de 1893) fou un científic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Química orgànica і Manuel Sáenz Díez y García Pinillos
Mars Science Laboratory
El Mars Science Laboratory (Laboratori de Ciència de Mart o MSL), és una missió de la NASA amb la finalitat de posar i operar un vehicle robòtic anomenat Curiosity (Curiositat), sobre la superfície de Mart.
Veure Química orgànica і Mars Science Laboratory
Mary Peters Fieser
Mary Peters Fieser (Mary Peters com a nom de naixement; Atchison, 27 de maig de 1909 – Belmont, 22 de març de 1997) va ser una química estatunidenca.
Veure Química orgànica і Mary Peters Fieser
Mateu Orfila i Rotger
Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger (Maó, 24 d'abril de 1787 – París, 12 de març de 1853), químic i metge menorquí nacionalitzat francès.
Veure Química orgànica і Mateu Orfila i Rotger
Màrius Rubiralta i Alcañiz
Màrius Rubiralta i Alcañiz (Manresa, Bages, 1952) és un catedràtic de Química Orgànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i fou rector de la mateixa entre 2005 i 2008.
Veure Química orgànica і Màrius Rubiralta i Alcañiz
Mètode espectromètric
Els mètodes espectromètric són un mètode instrumentals emprats en Química analítica basats en la interacció de la radiació electromagnètica, o altres partícules, amb un anàlit per identificar o determinar la seva concentració.
Veure Química orgànica і Mètode espectromètric
Mètode Hückel estès
El mètode Hückel estès és un mètode de química quàntica semiempírica, desenvolupat per Roald Hoffmann des de 1963.
Veure Química orgànica і Mètode Hückel estès
Melamina
La melamina és un compost orgànic amb la fórmula química C₃H₆N₆.
Veure Química orgànica і Melamina
Metal–organic framework
Metal–organic framework (referits de manera col·loquial com a MOF) és una classe de materials caracteritzada per ser una "xarxa de coordinació amb lligands orgànics que conté buits potencials".
Veure Química orgànica і Metal–organic framework
Metàtesi en química organometàl·lica
La metàtesi és un tipus de reacció de bescanvi, és a dir, es parteix i s'obté compostos organometàl·lics.
Veure Química orgànica і Metàtesi en química organometàl·lica
Metilació
La metilació en química orgànica denota l'addició d'un grup metil a un substrat químic o la substitució d'un àtom o un grup per un grup metil.
Veure Química orgànica і Metilació
Metilè
Estructura del carbè El metilè o metilé en química orgànica és un grup funcional bivalent CH₂ derivat formalment del metà.
Veure Química orgànica і Metilè
Mikhaïl Konovàlov
Mikhaïl Ivanovitx Konovàlov, nascut el 13 de novembre de 1858 a Budikhino, província de Iaroslavl, Rússia, i traspassat el 25 de desembre de 1906 a Kíev, fou un destacat químic orgànic rus.
Veure Química orgànica і Mikhaïl Konovàlov
Mikhaïl Lomonóssov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, Михаи́л Васи́льевич Ломоно́сов, fou un científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència.
Veure Química orgànica і Mikhaïl Lomonóssov
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Veure Química orgànica і Mineral
Mineralització (biologia)
El fòsfor intervé en la mineralització dels ossos La mineralització en biologia es refereix al procés a través del qual una substància orgànica passa a ser una substància inorgànica.
Veure Química orgànica і Mineralització (biologia)
Miquel Àngel Pericàs i Brondo
Miquel Àngel Pericàs i Brondo (Palma, 1951) és un enginyer químic mallorquí.
Veure Química orgànica і Miquel Àngel Pericàs i Brondo
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Química orgànica і Molècula
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Química orgànica і Natura
Níquel de Raney
Níquel de Raney activatEl níquel de Raney o níquel Raney és un catalitzador sòlid utilitzat en nombrosos processos industrials.
Veure Química orgànica і Níquel de Raney
NBS
* National Bureau of Standards, laboratori de metrologia del Departament de Comerç dels Estats Units.
Veure Química orgànica і NBS
Neon Genesis Evangelion
és una sèrie d'anime i manga.
Veure Química orgànica і Neon Genesis Evangelion
Nikolai Demiànov
Nikolai Iàkovlevitx Demiànov (en rus Никола́й Я́ковлевич Демья́нов) nascut el 15 de març de 1861 a Tver (província de Tver, Rússia) i traspassat el 19 de març de 1938 a Moscou, fou un destacat químic orgànic rus/soviètic, conegut per la reacció orgànica coneguda com a reordenament de Demiànov.
Veure Química orgànica і Nikolai Demiànov
Nikolai Zelinski
Nikolai Dimitrievitx Zelinski (en rus Зелинский, Николай Дмитриевич) nascut el 25 de gener de 1861 a Tiraspol, Transnístria, Rússia i traspassat el 31 de juliol de 1953 a Moscou, fou un destacat químic orgànic russo-soviètic i acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1929).
Veure Química orgànica і Nikolai Zelinski
Nils Abraham Langlet
Nils Abraham Langlet, nascut el 9 de juliol de 1868 a Södertälje i traspassat el 30 de març de 1936 a Göteborg, va ser un químic suec que va descobrir heli en un mineral terrestre.
Veure Química orgànica і Nils Abraham Langlet
Nitrat
L'ió nitrat En química inorgànica, un nitrat és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa molt reactiu, sobretot en l'atmosfera.
Veure Química orgànica і Nitrat
Nitrat de coure(II)
El nitrat de coure(II), Cu(NO₃)₂, és un compost inorgànic que forma un sòlid cristal·lí blau.
Veure Química orgànica і Nitrat de coure(II)
Nitrit
ressonància híbrida que mostra els enllaços de N-O a l'ió nitrit tenen ordre d'enllaç de vora 1,5; deixant gran part de la càrrega negativa simple compartida entre els àtoms d'oxigen terminals Model CPK de NO₂− estructures canòniques de NO₂− que contribueixen a la ressonància híbrida mostrada dalt L'ió nitrit és NO₂−.
Veure Química orgànica і Nitrit
Nitro (grup funcional)
Grup nitro El grup nitro en química orgànica és un grup funcional de fórmula -NO₂.
Veure Química orgànica і Nitro (grup funcional)
Nomenclatura IUPAC
miniatura La nomenclatura IUPAC és un mètode de nomenclatura de composts químics sistemàtic dissenyat per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i que adapta cada cert temps per incloure nous tipus de composts no contemplats en la nomenclatura existent.
Veure Química orgànica і Nomenclatura IUPAC
Nomenclatura orgànica
La nomenclatura dels compostos orgànics és complexa i menys sistemàtica que la inorgànica atesa la major complexitat dels compostos i l'existència de molts noms tradicionals no sistemàtics (provinents de la seva participació en el món biològic).
Veure Química orgànica і Nomenclatura orgànica
Nomenclatura química
La nomenclatura química és el conjunt de normes per tal de generar els noms pels diferents compostos químics de forma sistemàtica.
Veure Química orgànica і Nomenclatura química
Nonaflat
anió de Nonafat. Nonaflat, a la química orgànica, és el nom del grup dels anions de nonafluorobutanosulfonat, les sals o bé els èsters de l'àcid nonafluorobutanosulfònic.
Veure Química orgànica і Nonaflat
Obdulio Fernández Rodríguez
Obdulio Fernández y Rodríguez (Frías, província de Burgos, 9 d'abril de 1883 - Madrid, 29 de juny de 1982) és un farmacèutic i metge espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
Veure Química orgànica і Obdulio Fernández Rodríguez
Organic Letters
Organic Letters (abreviatura Org. Lett.) és una important revista científica dedicada a la química orgànica i a la bioquímica.
Veure Química orgànica і Organic Letters
Organometallics
Organometallics (abreviatura Organometallics) és una important revista científica dedicada a la química inorgànica, publicada des del 1982 per la Societat Química Americana.
Veure Química orgànica і Organometallics
Organosilícic
Un organosilícic és un compost químic que conté àtoms de carboni enllaçats a àtoms de silici, que formen una cadena, i altres àtoms d'elements de no-metalls.
Veure Química orgànica і Organosilícic
Orgànul
Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.
Veure Química orgànica і Orgànul
Origen de la vida
L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.
Veure Química orgànica і Origen de la vida
Osamu Shimomura
Osamu Shimomura (下村 脩, Shimomura Osamu) (Fukuchiyama, Prefectura de Kyoto, Japó, 27 d'agost de 1928) és un químic orgànic i biòleg marí japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2008 pel desenvolupament de la proteïna verda fluorescent.
Veure Química orgànica і Osamu Shimomura
Otto Dimroth
Otto Dimroth (1872 – 1940) va ser un químic alemany conegut per la transposició de Dimroth així com un tipus de condensador amb una doble espiral interna conegut com el refrigerant de Dimroth.
Veure Química orgànica і Otto Dimroth
Otto Hönigschmid
Otto Hönigschmid (Hořovice, actual Txèquia, 13 març 1878 - Múnic, Alemanya, 14 octubre 1945) fou un químic austrohongarès d'origen bohemi, que destacà en el camp de la determinació de masses atòmiques.
Veure Química orgànica і Otto Hönigschmid
Otto Wallach
Otto Wallach (Königsberg, Prússia 1847 - Göttingen, Alemanya 1931) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1910.
Veure Química orgànica і Otto Wallach
Oxidació
Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.
Veure Química orgànica і Oxidació
Paracetamol
El paracetamol, o acetaminofè és un fàrmac molt utilitzat que té propietats analgèsiques i antipirètiques semblants a les de l'aspirina, però no té activitat antiinflamatòria, ni exerceix cap efecte antiplaquetari.
Veure Química orgànica і Paracetamol
Partícula en un anell
Funció d'ona animada d'un estat "coherent" format per estats propis n.
Veure Química orgànica і Partícula en un anell
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Química orgànica і Partícula α
Patrons de substitució en hidrocarburs aromàtics
Els patrons de substitució en hidrocarburs aromàtics formen part de la química orgànica dels derivats del benzè i defineixen la posició dels substituents diferents de l'hidrogen en relació als àtoms de carboni de l'hidrocarbur aromàtic.
Veure Química orgànica і Patrons de substitució en hidrocarburs aromàtics
Paul Karrer
Paul Karrer (Moscou, Rússia 1889 - Zúric, Suïssa 1971) fou un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1937.
Veure Química orgànica і Paul Karrer
Per Teodor Cleve
Per Teodor Cleve, nascut a Estocolm el 10 de febrer de 1840 i traspassat a Uppsala el 18 de juny de 1905, va ser un químic i geòleg suec descobridor de l'holmi i del tuli.
Veure Química orgànica і Per Teodor Cleve
Pere Pascual i de Sans
Pere Pascual i de Sans (Sevilla, 1934 – Barcelona, 2006) fou un físic català, fill del químic Josep Pascual i Vila, catedràtic de Química Orgànica, i germà del també físic Ramon Pascual de Sans.
Veure Química orgànica і Pere Pascual i de Sans
Phoebus Levene
Phoebus Aaron Theodore Levene (Sagor, Lituània, 25 de febrer de 1869 -6 de setembre de 1940) va ser un bioquímic i metge lituà-americà conegut i recordat sobretot pels seus estudis sobre l'estructura dels àcids nucleics.
Veure Química orgànica і Phoebus Levene
Pierre Joseph Macquer
Pierre Joseph Macquer (nascut a París el 9 d'octubre de 1718 i traspassat a París el 15 de febrer de 1784), químic i metge francès.
Veure Química orgànica і Pierre Joseph Macquer
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Veure Química orgànica і Pintura
Pirimidina
La pirimidina és un compost orgànic, semblant al benzè, però amb un anell heterocíclic: dos àtoms de nitrogen substitueixen al carboni a les posicions 1 i 3.
Veure Química orgànica і Pirimidina
Polímer
El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.
Veure Química orgànica і Polímer
Pont de metilè
El pont de metilè (grup metanediil). Un pont de metilè o grup metanodiíl (en anglès:methylene bridge o methanediyl group) en la química orgànica és qualsevol part d'una molècula amb la fórmula - és a dir, un àtom de carboni enllaçat a dos àtoms d'hidrogen i connectat per enllaç simple a dos àtoms diferents a la resta de la molècula.
Veure Química orgànica і Pont de metilè
Premi Arthur C. Cope
El Premi Arthur C. Cope és un premi que recompensa als químics que han realitzat les millors contribucions en el camp de la química orgànica.
Veure Química orgànica і Premi Arthur C. Cope
Producte natural
isbn.
Veure Química orgànica і Producte natural
Profàrmac
Un profàrmac és una substància farmacològica que s'administra de forma inactivada (o un poc menys activa de com és normalment) i que, una vegada que s'ha administrat el profàrmac en qüestió, es metabolitza al cos a la forma activa.
Veure Química orgànica і Profàrmac
Protoporfirina
La protoporfirina és un pigment orgànic que constitueix la més abundant de totes les porfirines.
Veure Química orgànica і Protoporfirina
Pseudofòssil
Dentrites de manganès de Solingen, Alemanya. Escala en mm. Els Pseudofòssils són objectes inorgànics, marques o impressions que per error es poden confondre amb fòssils.
Veure Química orgànica і Pseudofòssil
Punt de fusió
°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.
Veure Química orgànica і Punt de fusió
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Veure Química orgànica і Químic
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Química orgànica і Química
Química de coordinació
La química de coordinació és la part de la química que estudia la síntesi, propietats i reactivitat dels complexos de coordinació, formats per un àtom o ió central i uns lligands als seu voltant.
Veure Química orgànica і Química de coordinació
Química farmacèutica
Estructura química de l'Aspirina La química farmacèutica o química mèdica és una disciplina científica interdisciplinària que implica la química, la farmacologia, la biologia, la química computacional, etc.
Veure Química orgànica і Química farmacèutica
Química inorgànica
químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).
Veure Química orgànica і Química inorgànica
Química nuclear
reprocessament el 95% del combustible gastat podria ser reciclat per ser retornat pel seu ús en una central nuclear (4). La química nuclear és la part de la química que estudia les propietats i aplicacions dels nuclis atòmics mitjançant mètodes químics.
Veure Química orgànica і Química nuclear
Química organometàl·lica
Ferrocè La química organometàl·lica és una branca de la química que estudia els composts organometàl·lics, composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom d'un metall mitjançant enllaç covalent.
Veure Química orgànica і Química organometàl·lica
Querogen
El querogen (Greek κηρός "cera" i -gen, "el que produeix") és una mescla de composts químics orgànics que conformen una porció de la matèria orgànica de les roques sedimentàries.
Veure Química orgànica і Querogen
Quimioselectivitat
En química orgànica, la quimioselectivitat és la preferència d'un reactiu per reaccionar en particular amb un d'entre dos o més grups funcionals diferents.
Veure Química orgànica і Quimioselectivitat
Ravatita
La ravatita és un mineral de la classe dels compostos orgànics.
Veure Química orgànica і Ravatita
Reacció d'acoblament
Un reacció d'acoblament (en anglès: Coupling reaction) en química orgànica és un terme que s'aplica a totes aquelles reaccions químiques en les quals dos fragments d'hidrocarburs s'uneixen o s'enllacen per formar una sola molècula, amb k'ajut d'un catalitzador metàl·lic.
Veure Química orgànica і Reacció d'acoblament
Reacció d'addició
Addició de clor a l'etilè Una reacció d'addició, en química orgànica, és una reacció orgànica on es combinen dos o més molècules per formar-ne una de més gran.
Veure Química orgànica і Reacció d'addició
Reacció d'Aufbau
Reacció d'Aufbau En química orgànica i organometàl·lica, la inserció múltiple d'etilè a l'enllaç Al-C, descoberta per Ziegler, va ser anomenada com la reacció d'Aufbau (reacció de creixement).
Veure Química orgànica і Reacció d'Aufbau
Reacció d'eliminació E1cB
La reacció d'eliminació E1cB (eliminació unimolecular a través de la base conjugada) és un tipus especial de reacció d'eliminació en química orgànica.
Veure Química orgànica і Reacció d'eliminació E1cB
Reacció d'hidratació
Una reacció d'hidratació en química orgànica és una reacció química en la qual un grup hidroxil (OH−) i un catió d'hidrogen (un protó àcid) són afegits a dos àtoms de carboni enllaçats covalentment junts en l'enllaç carboni carboni que fa un grup funcional alquè.
Veure Química orgànica і Reacció d'hidratació
Reacció d'Ivanov
La reacció d'Ivanov és una reacció química dels dianions (endiolats) dels Ar de l'àcid acètic (reactius d'Ivanov) amb electròfils, principalment compostos de carbonils o isocianats.
Veure Química orgànica і Reacció d'Ivanov
Reacció d'oxidació reducció
FAD. Una reacció d'oxidació-reducció, reacció d'oxidoreducció, o simplement reacció redox, és aquella reacció química en la qual hi ha una transferència electrònica entre els reactius, donant lloc a un canvi en els seus estats d'oxidació pel que fa als productes.
Veure Química orgànica і Reacció d'oxidació reducció
Reacció de condensació
Una reacció de condensació, en química orgànica, és aquella en la qual dues molècules, o una de sola si té lloc en forma de reacció intramolecular, es combinen per donar un únic producte acompanyat de la formació d'una molècula d'aigua (en general una molècula petita).
Veure Química orgànica і Reacció de condensació
Reacció de formilació
Una reacció de formilació en química orgànica es refereix a reaccions orgàniques en què un compost orgànic es funcionalitza amb un grup formil (-CH.
Veure Química orgànica і Reacció de formilació
Reacció de metàtesi d'alquens
Catalitzador de Grubbs de primera generació.Catalitzador de Schrock. Catalitzador de Grubbs de segona generació. La reacció de metàtesi d'alquens consisteix en una reorganització dels dobles enllaços dels reactius de què es parteix.
Veure Química orgànica і Reacció de metàtesi d'alquens
Reacció de Mitsunobu
La reacció de Mitsunobu és una reacció orgànica molt versàtil que permet l'alquilació de tota mena de compostos acídics (àcids carboxílics, fenols, imides, oximes i metilens actius entre d'altres) utilitzant alcohols com a agents alquilants.
Veure Química orgànica і Reacció de Mitsunobu
Reacció de Reformatsky
En química orgànica i organometàl·lica, la reacció de Reformatsky (també anomenada reacció de Reformatskii) és la condensació d'aldehids 1 o cetones amb α-halo èsters 2 en presència de zinc metàl·lic per formar β-hidroxi-esters 3.
Veure Química orgànica і Reacció de Reformatsky
Reacció de substitució
Una reacció de substitució és aquella on un àtom, o grup, en un compost químic és substituït per un altre àtom o grup.
Veure Química orgànica і Reacció de substitució
Reacció de Wurtz
La reacció de Wurtz, que rep el nom de Charles Adolphe Würtz, és una reacció d'acoblament en la química orgànica, química organometàl·lica, i recentment en química inorgànica, on dos halurs alquil reacciona amb el sodi per formar un nou enllaç carboni-carboni: Reacció de Wurtz Es poden fer servir altres metalls, entre ells, la plata, zinc, ferro, coure activat, indi i una mescla de manganès i clorur de coure.
Veure Química orgànica і Reacció de Wurtz
Reacció Haller-Bauer
La reacció de Haller-Bauer es una reacció de química orgànica descoberta l'any 1908 pels químics Albin Haller (1849–1925) i E. Bauer.
Veure Química orgànica і Reacció Haller-Bauer
Reacció orgànica
Les reaccions orgàniques són reaccions químiques que es donen entre compostos orgànics.
Veure Química orgànica і Reacció orgànica
Reacció redox orgànica
Un exemple de reacció redox orgànica: la reducció de Birch Les reduccions orgàniques, les oxidacions orgàniques o les reaccions redox orgàniques són reaccions redox en les que intervenen compostos orgànics com reactius.
Veure Química orgànica і Reacció redox orgànica
Reactivitat química
La reactivitat química és l'expressió que es fa servir per valorar la capacitat d'un element o substància per reaccionar en presència d'altres substàncies (anomenades reactius) i formar una nova substància.
Veure Química orgànica і Reactivitat química
Real Sociedad Española de Química
La Real Sociedad Española de Química és una associació científica sorgida de l'antiga Real Sociedad Española de Física y Química, fundada l'any 1903.
Veure Química orgànica і Real Sociedad Española de Química
Recerca suprimida a la Unió Soviètica
La Recerca suprimida a la Unió Soviètica es refereix als camps científics que van ser prohibits a la Unió Soviètica, habitualment per motius ideològics.
Veure Química orgànica і Recerca suprimida a la Unió Soviètica
Reducció
La reducció és un procés electroquímic pel qual un àtom o ió guanya un o més electrons, tot disminuint el seu estat d'oxidació.
Veure Química orgànica і Reducció
Reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley
La reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley (MPV) en química orgànica és la reducció de cetones i aldehids als seus corresponents alcohols utilitzant la catàlisi d'alumini alcòxid en la presència d'un alcohol.
Veure Química orgànica і Reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley
Reesterificació
Un èster carboxilat La reesterificació (en anglès resterification) és un procés de la química orgànica pel qual s'esterifica un alcohol o àcid carboxílic que s'ha obtingut prèviament per hidròlisi d'un èster.
Veure Química orgànica і Reesterificació
Regla de Hückel
Diferents representacions de l'estructura del benzè. El benzè té 6 electrons π en el mateix pla, complint la regla de Hückel amb n.
Veure Química orgànica і Regla de Hückel
Regles de Cahn-Ingold-Prelog
Posició dels composts Les regles de Cahn-Ingold-Prelog, sistema CIP o convencions CIP són un conjunt de normes utilitzades en química orgànica per anomenar els estereoisòmers d'una molècula.
Veure Química orgànica і Regles de Cahn-Ingold-Prelog
Reial Societat Espanyola de Física i Química
Portada del primer número de la revista La Reial Societat Espanyola de Física i Química (RSEFQ) és una societat científica espanyola, fundada el gener de 1903 en la Universitat Central de Madrid.
Veure Química orgànica і Reial Societat Espanyola de Física i Química
Respiració cel·lular
La respiració cel·lular és la degradació total, per mitjà de l'oxidació, d'algunes substàncies orgàniques fins a matèria inorgànica per alliberar energia.
Veure Química orgànica і Respiració cel·lular
Richard Royce Schrock
Richard Royce Schrock (Berne, EUA 1945) és un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2005.
Veure Química orgànica і Richard Royce Schrock
Richard Willstätter
Richard Martin Willstätter (Karlsruhe, Imperi Alemany, 13 d'agost de 1872 - Locarno, Suïssa, 3 d'agost de 1942) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1915.
Veure Química orgànica і Richard Willstätter
Roald Hoffmann
Roald Hoffmann o Roald Safran (Złoczów, Polònia 1937) és un químic i professor emèrit universitari estatunidenc, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1981.
Veure Química orgànica і Roald Hoffmann
Robert Burns Woodward
Robert Burns Woodward (Boston, EUA 1917 - Cambridge, EUA 1979) fou un químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1965.
Veure Química orgànica і Robert Burns Woodward
Robert Howard Grubbs
va ser un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2005.
Veure Química orgànica і Robert Howard Grubbs
Robert S. Mulliken
Robert Sanderson Mulliken (Newburyport, EUA 1896 - Arlington 1986) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1966.
Veure Química orgànica і Robert S. Mulliken
Robert W. Holley
Robert William Holley (Urbana, Illinois, EUA 1922 - Los Gatos 1993) fou un bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1968.
Veure Química orgànica і Robert W. Holley
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Veure Química orgànica і Roca
Rolfing
El rolfing o altrament anomenat integració estructural és una tècnica terapèutica que reorganitza els teixits connectius del cos humà.
Veure Química orgànica і Rolfing
Rosa María Menéndez López
Rosa María Menéndez López (Cudillero, Astúries, 12 de febrer de 1956) és una investigadora i científica espanyola, que ha estat presidenta del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) des del 2017 fins al 2022.
Veure Química orgànica і Rosa María Menéndez López
Royal Society of Chemistry
Seu de la Royal Society of Chemistry, a Londres. La Royal Society of Chemistry (RSC) és una societat científica i associació professional del Regne Unit que té per objectiu impulsar el coneixement i el progrés de les ciències químiques.
Veure Química orgànica і Royal Society of Chemistry
Sal (química)
Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.
Veure Química orgànica і Sal (química)
Santiago Olivella i Nel·lo
Santiago Olivella i Nel·lo (Barcelona, 1944) és un químic català.
Veure Química orgànica і Santiago Olivella i Nel·lo
Saturació (química)
Saturació en química, (del llatí saturare,que significa 'omplir') té diversos significats, tots ells basats a arribar a una capacitat màxima.
Veure Química orgànica і Saturació (química)
Síntesi de Corey-House
La síntesi de Corey-House (també coneguda com el mètode de Corey-Posner-Whitesides-House) és una reacció química dins la química orgànica, en la qual un dialquilcuprat de liti reacciona amb un halur d'alquil per formar un nou alcà de cadena més llarga, un iodur de liti i un compost d'organocoure.
Veure Química orgànica і Síntesi de Corey-House
Síntesi de Wöhler
Animació de la síntesi de Wöhler. N en blau, O vermell, C negre, H gris Friedrich Wöhler, l'any 1828 va aconseguir sintetitzar urea: un compost orgànic a partir d'un compost inorgànic, anorreant la premissa bàsica del vitalisme de Jöns Jacob Berzelius, i donant lloc al començament de la química orgànica.
Veure Química orgànica і Síntesi de Wöhler
Síntesi orgànica
La síntesi orgànica és una branca especial de la síntesi química i s'ocupa de la construcció de compostos orgànics mitjançant reaccions orgàniques.
Veure Química orgànica і Síntesi orgànica
Síntesi total
La síntesi total en química orgànica és, en principi, la síntesi química completa de molècules orgàniques complexes a partir de les seves peces més petites, normalment sense l'ajut de processos biològics.
Veure Química orgànica і Síntesi total
Seleni
El seleni és l'element químic de símbol Se i nombre atòmic 34.
Veure Química orgànica і Seleni
Shewanella putrefaciens
Shewanella putrefaciens és un bacteri gramnegatiu pleomòrfic. Ha estat aïllat d'entorns marins, així com de marès anaeròbic de la formació Morrison de Nou Mèxic.
Veure Química orgànica і Shewanella putrefaciens
Silicona
L'ús de massilla de silicona com a segellador contra la penetració d'aigua i aire és habitual a la construcció. La silicona és una denominació general d'un conjunt de polímers sintètics molt variats en composició i usos.
Veure Química orgànica і Silicona
Similitud química
Similitud química, també anomenada semblança molecular es refereix a la semblança dels elements, molècules o compostos químics pel que fa a qualsevol de les seves característiques estructurals o funcionals.
Veure Química orgànica і Similitud química
Solidaritat mecànica i solidaritat orgànica
En el camp de la sociologia, els termes Solidaritat mecànica i solidaritat orgànica fan referència al concepte de solidaritat estudiat per Émile Durkheim.
Veure Química orgànica і Solidaritat mecànica i solidaritat orgànica
Solvòlisi
Una solvòlisi és una reacció química en la qual el dissolvent, com ara l'aigua o l'etanol, és un dels reactius i es troba present en una quantitat molt superior a la de l'altre reactiu, que és el solut.
Veure Química orgànica і Solvòlisi
Sopa primitiva
El ''Grand Prismatic Spring'' del Parc Nacional de Yellowstone. Se suposa que l'ambient d'aquest llac amb elevades temperatures i ambient reductor (absència d'oxigen), seria similar a l'ambient primigeni dels mars de la Terra. La sopa primitiva (també anomenat primària,de la vida, brou prebiòtic o primordial) és la hipòtesi més acceptada de la creació de la vida al Planeta Terra.
Veure Química orgànica і Sopa primitiva
Stanford Moore
Stanford Moore (Chicago, EUA 1913 - Nova York 1982) fou un químic, bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1972.
Veure Química orgànica і Stanford Moore
Stanislao Cannizzaro
Stanislao Cannizzaro, nascut a Palerm, Regne de les Dues Sicílies, el 13 de juliol de 1826 i traspassat a Roma, Regne d'Itàlia, el 10 de maig de 1910, va ser un químic sicilià, i després italià (1861), que va resoldre les confusions sorgides sobre les masses moleculars i les masses atòmiques.
Veure Química orgànica і Stanislao Cannizzaro
Stefanie Horovitz
Stefanie Horovitz (17 d'abril de 1887, Varsòvia, Imperi Rus - 1942, Treblinka, Polònia) fou una química polonesa que demostrà, juntament amb Otto Hönigschmid, l'existència dels isòtops i que l'ioni no era un element químic, sinó un isòtop del tori.
Veure Química orgànica і Stefanie Horovitz
Substitució electròfila aromàtica
La substitució electròfila aromàtica (SEAr) és una reacció orgànica en la qual un àtom (generalment, hidrogen) unit a un sistema aromàtic és substituït per un grup electròfil.
Veure Química orgànica і Substitució electròfila aromàtica
Substitució nucleòfila
Una substitució nucleòfila en química orgànica és un tipus de reacció de substitució en la que un nucleòfil, "ric en electrons", substitueix en una posició electròfila, "pobra en electrons", d'una molècula a un àtom o grup, anomenats grup sortint.
Veure Química orgànica і Substitució nucleòfila
Substitució nucleòfila aromàtica
Una substitució nucleòfila aromàtica és una reacció de substitució en química orgànica en la que el nucleòfil desplaça un grup sortint, com per exemple un halur, en un anell aromàtic.
Veure Química orgànica і Substitució nucleòfila aromàtica
Substitució nucleòfila interna
La substitució nucleòfila interna és un tipus de reacció fonamental en química orgànica, on la reacció es produeix sobre un carboni electròfil.
Veure Química orgànica і Substitució nucleòfila interna
Sulfonat
Estructura de grup sulfonat típic. En química orgànica, un sulfonat és un ió que conté el grup funcional -SO₃−.
Veure Química orgànica і Sulfonat
Tadeusz Reichstein
fou un metge i professor universitari suís, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1950, juntament amb Edward Calvin Kendall i Philip Showalter Hench per descobrir i aïllar la cortisona.
Veure Química orgànica і Tadeusz Reichstein
Tensió anular
Representació d'una molècula de ciclopropà. La tensió anular o tensió de cicle (en anglès ring strain), en la química orgànica, és la tendència d'una molècula cíclica en un cicloalcà com el ciclopropà, a desestabilitzar-se quan els seus àtoms estan en orientacions espacials en una alta energia no favorable.
Veure Química orgànica і Tensió anular
Teoria del nucli
Auguste Laurent La teoria del nucli és la primera teoria de química orgànica precursora de la moderna teoria estructural dels compostos orgànics.
Veure Química orgànica і Teoria del nucli
Teoria dels tipus
La teoria dels tipus és una antiga teoria de la química orgànica que es desenvolupà a mitjans del i és considerada la precursora immediata de l'actual teoria estructural dels compostos orgànics.
Veure Química orgànica і Teoria dels tipus
Tetrahedron
Tetrahedron (abreviatura Tetrahedron), és una important revista científica dedicada a la química orgànica, publicada des del 1957.
Veure Química orgànica і Tetrahedron
The Big Bang Theory
The Big Bang Theory (en català La teoria del Big Bang) és una comèdia estatunidenca produïda i dirigida per Chuck Lorre i Bill Prady, pels estudis Chuck Lorre Productions i Warner Bros. Television.
Veure Química orgànica і The Big Bang Theory
The Journal of Organic Chemistry
The Journal of Organic Chemistry (abreviatura J. Org. Chem.) és una revista científica que publica contribucions originals d'investigació fonamental en totes les branques de la teoria i la pràctica de la química orgànica.
Veure Química orgànica і The Journal of Organic Chemistry
Thomas Martin Lowry
Thomas Martin Lowry (Low Moor, West Yorkshire, 26 d'octubre de 1874 − 2 de novembre de 1936) va ser un físic i químic anglès, conegut pels seus estudis sobre les reaccions entre els àcids i les bases.
Veure Química orgànica і Thomas Martin Lowry
Tioèter
Un tioèter en química orgànica és un compost químic que conté el grup funcional format per un pont de sofre entre dues cadenes amb carbonis (R-S-R' o R¹-S-R²) com es mostra en la imatge de la dreta.
Veure Química orgànica і Tioèter
Tiol
En química orgànica, un tiol és un compost que conté el grup funcional format per un àtom de sofre i un àtom d'hidrogen (-SH).
Veure Química orgànica і Tiol
Transferència electrònica
La transferència electrònica (TE) ocorre quan un electró es mou d'un àtom o d'una espècie química (per exemple, una molècula) a un altre àtom o espècie química.
Veure Química orgànica і Transferència electrònica
Transmetal·lació
Transmetal·lació és una reacció química típica dins la química organometàl·lica i que es basa en el bescanvi de lligands entre dos metalls amb electronegativitats força diferenciades.
Veure Química orgànica і Transmetal·lació
Triflat
El triflat, en química, de nom sistemàtic trifluorometanosulfonat, és un grup funcional de fórmula CF₃SO₃-.
Veure Química orgànica і Triflat
Troncs celestes
Troncs Celestes o tiges del cel (en xinès: 天干; pinyin Tiāngān) és un sistema d'ordinals xinès originat durant la dinastia Shang, vers el 1250 aC, format per deu unitats o subdivisions, com a noms dels deu dies de la setmana.
Veure Química orgànica і Troncs celestes
Ugo Schiff
Hugo Joseph Schiff, italianitzat Ugo Schiff, nascut a Frankfurt am Main, Alemanya, el 26 d'abril de 1834 i traspassat a Florència, Itàlia, el 8 de setembre de 1915, fou un químic alemany nacionalitzat italià conegut en química orgànica per les bases anomenades bases de Schiff i en particular pel test o reacció de Schiff utilitzada per a detectar aldehids.
Veure Química orgànica і Ugo Schiff
Urea
La urea és un compost químic cristal·lí, incolor, de fórmula CO(NH2)2, present en l'orina dels mamífers.
Veure Química orgànica і Urea
Vicente Santiago Masarnáu Fernández
Vicente Santiago Masarnáu Fernández (Portugalete, 1803 - Madrid, 21 de desembre de 1879) fou un farmacèutic i químic espanyol, acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
Veure Química orgànica і Vicente Santiago Masarnáu Fernández
Victor von Richter
Victor Matthias Julius von Richter (15 d'abril de 1841, Dobele, Letònia, Imperi Rus - 8 d'octubre de 1891, Breslau, Prússia) fou un químic rus conegut per haver descobert la reacció de von Richter.
Veure Química orgànica і Victor von Richter
Victorino García de la Cruz
Victorino García de la Cruz (Palència, 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1906) fou un químic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Química orgànica і Victorino García de la Cruz
Vida a Mercuri
Mercuri, on la NASA descobrí una gran quantitat de gel. El consens científic actual és que no hi ha vida a Mercuri, el primer planeta del sistema solar.
Veure Química orgànica і Vida a Mercuri
Vladimir Prelog
Vladimir Prelog, ForMemRS (Sarajevo, Imperi Austrohongarès 1906 - Zúric, Suïssa 1998)Vladimir Prelog (1975), the Nobel Committee.
Veure Química orgànica і Vladimir Prelog
Volèmia sanguínia
La volèmia sanguínia es pot definir com el volum total de sang d'un individu.
Veure Química orgànica і Volèmia sanguínia
Wallace Carothers
Wallace Hume Carothers (27 d'abril de 1896 – 29 d'abril de 1937) fou un químic i inventor americà, líder En química orgànica a DuPont, a qui se li atribueix la invenció del niló.
Veure Química orgànica і Wallace Carothers
Walter Norman Haworth
Walter Norman Haworth (Chorley, Gran Bretanya 1883 - Barnt Green 1950) fou un químic i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1937.
Veure Química orgànica і Walter Norman Haworth
William Christopher Zeise
William Christopher Zeise (Slagelse, 15 d'octubre de 1789 – Copenhage, 12 de novembre de 1847) va ser un químic danès que sintetitzà un dels primers compostos organometàl·lics.
Veure Química orgànica і William Christopher Zeise
William Francis Hillebrand
William Francis Hillebrand (1853 – 1925) va ser un químic estatunidenc.
Veure Química orgànica і William Francis Hillebrand
William Odling
William Odling (5 de setembre de 1829, Southwark, Londres, Regne Unit - 17 de febrer de 1921, Oxford, Regne Unit), fou un metge i químic anglès que descobrí la tetravalència del carboni i elaborà una taula periòdica dels elements químics el 1864, quatre anys abans que la de Dmitri Mendeléiev.
Veure Química orgànica і William Odling
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Veure Química orgànica і Xarxa tròfica
Yves Chauvin
Yves Chauvin (Menin, Bèlgica 1930 - Tours (França), 27 de gener de 2015) fou un químic francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2005.
Veure Química orgànica і Yves Chauvin
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Química orgànica і 14 de febrer
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Química orgànica і 1862
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Química orgànica і 1935
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Química orgànica і 21 de novembre
També conegut com Orgànic, Orgàniques, Químic orgànic, Química del Carboni.
, Carbocatió, Carbonat, Carboni, Carboxilació, Carcanada de cetaci, Carmen Nájera Domingo, Cecile Hoover Edwards, Centellejador, Charles Adolphe Würtz, Charles Friedel, Charles J. Pedersen, CHN, Christian Boehmer Anfinsen, Cianat d'amoni, Cianur de benzil, Cicle del fòsfor, Cinc, CIP, Cloramina, Clorofenol, Compòsit dental, Compost alicíclic, Compost cíclic, Compost d'organocoure, Compost organometàl·lic, Compost orgànic, Compostos d'organofluor, Compostos de valència mixta, Compostos organometàl·lics del grup 2, Condensació aldòlica, Condensació de Claisen, Conformació en ciclohexà, Constant d'equilibri, Cromatografia de capa fina, Dècada del 1820, Díode emissor de llum, Díode orgànic emissor de llum, Depuradora, Derek Harold Richard Barton, Deslocalització electrònica, Diè, Diòxid de carboni, Dietilzinc, Digestió, Dihidroxibenzè, Dioscorea mexicana, Dioxà, Dipol elèctric, Dispersitat, Ditiocarbamat, Dmitri Mendeléiev, Doble enllaç, Donald James Cram, Edmond Henri Fischer, Eduard Vitòria i Miralles, Efecte estèric, Electròfil, Electrònica orgànica, Electró desaparellat, Element pesant, Elias James Corey, Eliminació de Grieco, Elizabeth Ann Nalley, Enginyeria alimentària, Enllaç C-Au, Enllaç C-Bi, Enllaç C-I, Enllaç C-Ni, Enllaç C-Ru, Enllaç C-Sb, Enllaç C-Se, Enllaç C-Ti, Enllaç C-Zr, Enllaç carboni-carboni, Enllaç carboni-nitrogen, Equació de Hammett, Espai exterior, Espectroscòpia, Estereocentre, Estereoquímica, Etè, Eugène-Melchior Péligot, Factor E, Farmacèutic, Farmàcia, Faustino Cordón Bonet, Fèlix Serratosa i Palet, Fórmula esqueletal, Fenols, Ferdinand Tiemann, Ferran Calvet i Prats, Ferricianur, Fisicalització de dades, Fitohormona, Fluorur de sodi, Foc follet, Força intermolecular, Forces de van der Waals, Fosfat, Fotosíntesi, François Auguste Victor Grignard, Francisco Gaviña Ribelles, Fraser Stoddart, Friedrich Karl Johannes Thiele, Friedrich Wöhler, Fritz Pregl, Fusible rearmable PTC, Georg Wittig, George Andrew Olah, George Whitesides, Germacrè, Gertrude Belle Elion, Gladys Royal, Glucòsid, Grup al·lil, Grup alquil, Grup metoxi, Grup vinil, Gustav Wiedemann, Half-Life: Opposing Force, Hans Fischer, Hans Rupe, Harmon Northrop Morse, Harold Kroto, Hàbitat espacial, Heinrich Otto Wieland, Helicè, Hellenic Petroleum, Henri Victor Regnault, Hermann Emil Fischer, Hexosa, Hidrat, Hidroboració, Hidrocarbur, Hidrogen, Hidrosililació, Hidrur d'alumini i liti, Hipoclorit de calci, Història de la Terra, Homopolímer, Horst Sachs, Ió hidrogen, Imida, Institut Weizmann de Ciències, Iode, Iodur de potassi, Irina Belétskaia, Isòtop, Isosterisme, James Dewar, James Mason Crafts, Jean-Marie Lehn, Johannes Wislicenus, John Christian Bailar, Jr., John Cornforth, John Edward Sulston, José Joaquín Barluenga Mur, José Manuel Saá Rodríguez, José Rodríguez Carracido, Josep Castells i Guardiola, Josep Font i Cierco, Josep Pascual i Vila, Joseph Achille Le Bel, Journal of Chromatography A, Journal of Natural Products, Jules Bouis, Julián Casaña Leonardo, Justus von Liebig, K. C. Nicolaou, Konrad Bloch, Kurt Alder, Kyoko Nozaki, Laureano Calderón Arana, Lavoslav Ružička, Lípid, LBG, Lev Aleksàndrovitx Txugàiev, Liti, Llet maternitzada, Llista d'especialitats 23 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de disciplines científiques, Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química, Llista de químics, Macrobiòtica, Macromolecules (revista), Maduixera, Malcoratge, Manta tèrmica, Manuel Ballester Boix, Manuel Lora-Tamayo Martín, Manuel Rioz y Pedraja, Manuel Sáenz Díez y García Pinillos, Mars Science Laboratory, Mary Peters Fieser, Mateu Orfila i Rotger, Màrius Rubiralta i Alcañiz, Mètode espectromètric, Mètode Hückel estès, Melamina, Metal–organic framework, Metàtesi en química organometàl·lica, Metilació, Metilè, Mikhaïl Konovàlov, Mikhaïl Lomonóssov, Mineral, Mineralització (biologia), Miquel Àngel Pericàs i Brondo, Molècula, Natura, Níquel de Raney, NBS, Neon Genesis Evangelion, Nikolai Demiànov, Nikolai Zelinski, Nils Abraham Langlet, Nitrat, Nitrat de coure(II), Nitrit, Nitro (grup funcional), Nomenclatura IUPAC, Nomenclatura orgànica, Nomenclatura química, Nonaflat, Obdulio Fernández Rodríguez, Organic Letters, Organometallics, Organosilícic, Orgànul, Origen de la vida, Osamu Shimomura, Otto Dimroth, Otto Hönigschmid, Otto Wallach, Oxidació, Paracetamol, Partícula en un anell, Partícula α, Patrons de substitució en hidrocarburs aromàtics, Paul Karrer, Per Teodor Cleve, Pere Pascual i de Sans, Phoebus Levene, Pierre Joseph Macquer, Pintura, Pirimidina, Polímer, Pont de metilè, Premi Arthur C. Cope, Producte natural, Profàrmac, Protoporfirina, Pseudofòssil, Punt de fusió, Químic, Química, Química de coordinació, Química farmacèutica, Química inorgànica, Química nuclear, Química organometàl·lica, Querogen, Quimioselectivitat, Ravatita, Reacció d'acoblament, Reacció d'addició, Reacció d'Aufbau, Reacció d'eliminació E1cB, Reacció d'hidratació, Reacció d'Ivanov, Reacció d'oxidació reducció, Reacció de condensació, Reacció de formilació, Reacció de metàtesi d'alquens, Reacció de Mitsunobu, Reacció de Reformatsky, Reacció de substitució, Reacció de Wurtz, Reacció Haller-Bauer, Reacció orgànica, Reacció redox orgànica, Reactivitat química, Real Sociedad Española de Química, Recerca suprimida a la Unió Soviètica, Reducció, Reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley, Reesterificació, Regla de Hückel, Regles de Cahn-Ingold-Prelog, Reial Societat Espanyola de Física i Química, Respiració cel·lular, Richard Royce Schrock, Richard Willstätter, Roald Hoffmann, Robert Burns Woodward, Robert Howard Grubbs, Robert S. Mulliken, Robert W. Holley, Roca, Rolfing, Rosa María Menéndez López, Royal Society of Chemistry, Sal (química), Santiago Olivella i Nel·lo, Saturació (química), Síntesi de Corey-House, Síntesi de Wöhler, Síntesi orgànica, Síntesi total, Seleni, Shewanella putrefaciens, Silicona, Similitud química, Solidaritat mecànica i solidaritat orgànica, Solvòlisi, Sopa primitiva, Stanford Moore, Stanislao Cannizzaro, Stefanie Horovitz, Substitució electròfila aromàtica, Substitució nucleòfila, Substitució nucleòfila aromàtica, Substitució nucleòfila interna, Sulfonat, Tadeusz Reichstein, Tensió anular, Teoria del nucli, Teoria dels tipus, Tetrahedron, The Big Bang Theory, The Journal of Organic Chemistry, Thomas Martin Lowry, Tioèter, Tiol, Transferència electrònica, Transmetal·lació, Triflat, Troncs celestes, Ugo Schiff, Urea, Vicente Santiago Masarnáu Fernández, Victor von Richter, Victorino García de la Cruz, Vida a Mercuri, Vladimir Prelog, Volèmia sanguínia, Wallace Carothers, Walter Norman Haworth, William Christopher Zeise, William Francis Hillebrand, William Odling, Xarxa tròfica, Yves Chauvin, 14 de febrer, 1862, 1935, 21 de novembre.