Taula de continguts
23 les relacions: Àtom exòtic, Biexcitó, Efecte Hall quàntic fraccionat, Electró, Equació de Weyl, Espinó (física), Excitó, Fermió de Majorana, Forat (física), Gas Bose, Holó, Lev Landau, Llista de partícules, Magnó, Model d'enllaç estret, Monopol magnètic, Ordinador quàntic topològic, Plasmó, Polaró, Rotó, Semimetall Weyl, Unió de túnel, Unió túnel superconductora.
Àtom exòtic
Un àtom exòtic és un àtom normal, en el qual s'ha substituït una o més partícules per partícules de la mateixa càrrega.
Veure Quasipartícula і Àtom exòtic
Biexcitó
Model per a un únic punt quàntic. E_b és l'energia d'unió de la biexciton. En la física de la matèria condensada, els biexcitons es creen a partir de dos excitons lliures.
Veure Quasipartícula і Biexcitó
Efecte Hall quàntic fraccionat
Resistència Hall i resistència elèctrica en l'efecte Hall quàntic. L'efecte Hall quàntic fraccionat (amb acrònim anglès FQHE) és un fenomen físic en el qual la conductància Hall dels electrons 2D mostra altiplans quantificats amb precisió a valors fraccionats de e^2/h.
Veure Quasipartícula і Efecte Hall quàntic fraccionat
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Quasipartícula і Electró
Equació de Weyl
En física, particularment en la teoria quàntica de camps, l'equació de Weyl és una equació d'ona relativista per descriure partícules sense massa de spin-1/2 anomenades fermions de Weyl.
Veure Quasipartícula і Equació de Weyl
Espinó (física)
Els espinons són una de les dues quasipartícules, juntament amb els holons, que els electrons en els sòlids aconsegueixen separar durant el procés de separació espín-càrrega, quan es veuen estrictament limitats a temperatures pròximes al zero absolut.
Veure Quasipartícula і Espinó (física)
Excitó
Excitó de '''Frenkel ''' Un excitó és una quasipartícula (o excitació elemental) dels sòlids formada per un electró i un forat lligats a través de la interacció coulombiana.
Veure Quasipartícula і Excitó
Fermió de Majorana
En física de partícules, un fermió de Majorana (en anglès: Majorana fermion o Majorana particle), és un fermió que és la seva pròpia antipartícula.
Veure Quasipartícula і Fermió de Majorana
Forat (física)
Quan un electró abandona un àtom d'heli, deixa un buit d'electró al seu lloc. Això fa que l'àtom d'heli quedi carregat positivament En física de l'estat sòlid, un forat és l'absència d'un electró a la banda de valència, que sense la presència del forat seria plena.
Veure Quasipartícula і Forat (física)
Gas Bose
Entropia de gasos ideals clàssics i gasos ideals quàntics (gas Fermi, gas Bose) en funció de la temperatura, per a una densitat fixa de partícules. Això és per al cas de les partícules no relativistes (massives, lentes) en tres dimensions. Es poden veure algunes característiques: El gas clàssic segueix l'equació de Sackur-Tetrode.
Veure Quasipartícula і Gas Bose
Holó
En física, un holó (nom provinent de la paraula anglesa 'hole', forat, amb el sufix -ó indicant una partícula; també conegut com a carregó) és un dels tres tipus de quasipartícules, juntament amb els espinons i els orbitons, formades a partir d'electrons en sòlids que pateixen un procés de separació espín-càrrega quan són confinats estretament a temperatures a prop del zero absolut.
Veure Quasipartícula і Holó
Lev Landau
fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.
Veure Quasipartícula і Lev Landau
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Veure Quasipartícula і Llista de partícules
Magnó
El magnó és una quasipartícula generada per una excitació col·lectiva de l'estructura d'espín dels electrons en un cristall. Des del punt de vista ondulatori en mecànica quàntica, un magnó pot ser considerat com una ona d'espín quantitzada.
Veure Quasipartícula і Magnó
Model d'enllaç estret
Estructura de banda de GaAs en el model d'enllaç estret, mostrant els forats pesats, forats lleugers, forats dividits. En la física de l'estat sòlid, el model d'enllaç estret (o model TB) és un enfocament per al càlcul de l'estructura de la banda electrònica mitjançant un conjunt aproximat de funcions d'ona basades en la superposició de funcions d'ona per a àtoms aïllats situats a cada lloc atòmic.
Veure Quasipartícula і Model d'enllaç estret
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Quasipartícula і Monopol magnètic
Ordinador quàntic topològic
Un ordinador quàntic topològic és un ordinador quàntic teòric proposat pel físic rus-estatunidenc Alexei Kitaev l'any 1997.
Veure Quasipartícula і Ordinador quàntic topològic
Plasmó
En física, un plasmó és un quàntum d'oscil·lació del plasma (estat de la matèria).
Veure Quasipartícula і Plasmó
Polaró
Un polaró és una quasipartícula composta per un electró i un camp de deformacions associat.
Veure Quasipartícula і Polaró
Rotó
En física teòrica, un rotó és una excitació elemental o quasipartícula de l'Heli-4 superfluid.
Veure Quasipartícula і Rotó
Semimetall Weyl
dataaccés.
Veure Quasipartícula і Semimetall Weyl
Unió de túnel
Representació esquemàtica d'un túnel d'electrons a través d'una barrera. En electrònica/espintrònica, una unió de túnel és una barrera, com una capa aïllant prima o potencial elèctric, entre dos materials conductors elèctricament.
Veure Quasipartícula і Unió de túnel
Unió túnel superconductora
Il·lustració d'una unió túnel superconductora de pel·lícula fina (STJ). El material superconductor és blau clar, la barrera del túnel aïllant és negra i el substrat és verd. La unió túnel superconductora (STJ) —també coneguda com a unió túnel superconductor-aïllant-superconductor (SIS)— és un dispositiu electrònic format per dos superconductors separats per una capa molt prima de material aïllant.
Veure Quasipartícula і Unió túnel superconductora