Accés més ràpid que el navegador!
185 les relacions: Absorció (electromagnetisme), Acció a distància, Anihilació, Antimatèria, Índex de refracció, Àtom, Bosó, Bosó de gauge, Buit, Cambra de boira, Cambra de bombolles, Canalització (física), Canó sense retrocés, Capa límit, Cinturó d'asteroides, Coet d'aigua, Col·lisió, Col·lisió de Coulomb, Conatus, Conductor elèctric, Conjugació de càrrega, Conservació de l'energia, Constant de Planck, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Conversió descendent paramètrica espontània, Corró d'escalfament, Cronologia de la mecànica clàssica, Derivada respecte del temps, Desintegració β, Diàbolo, Difracció d'electrons de baixa energia, Dinàmica, Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, Distribució de Maxwell-Boltzmann, Distribució de Maxwell-Jüttner, Double Asteroid Redirection Test, Dualitat ona-partícula, Efecte Mössbauer, Efecte YORP, Efectes de les armes nuclears, Electró, Electromigració, Empenyiment (física de partícules), Energètica, Energia, Energia cinètica, Energia mecànica, Enrico Fermi, Entorn (sistemes), Entropia (termodinàmica estadística), ..., Envelliment dels transistors, Epimeteu (satèl·lit), Equació de Hicks, Equació de Pauli, Equació de Schrödinger, Equació de Tsiolkovski, Equivalència entre massa i energia, Espai de Hilbert equipat, Espai vectorial, Espais de moment i posició, Espectròmetre de rajos X de partícules alfa, Espectre (matemàtiques), Estat coherent comprimit, Estat de la matèria, Estat físic, Estructura cristal·lina, Experiment de Davisson-Germer, Experiment de Pound-Rebka, Fluxòmetre, Força, Força centrípeta, Força d'Abraham-Lorentz, Força de Planck, Força neta, Formulació hamiltoniana, Fotó, Funció d'ona, Funció de Källén, Gamma, Gas, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gravitó, Grup simplèctic, Helicitat (física de partícules), Hidrodinàmica, Història de la mecànica quàntica, Impuls (física), Interacció de galàxies, Intercanvi a contracorrent, Interpretació de Copenhaguen, Introducció a la relativitat general, Isaac Newton, Janus (satèl·lit), Límit ultrarelativista, Llei de conservació, Lleis de Newton, Lleis del moviment d'Euler, Llista de temes anomenats en honor de Leonhard Euler, Lluna, Magnó, Maniobra orbital, Massa, Massa en repòs, Massa negativa, Massa reduïda, Max Born, Mòdul elàstic, Mecànica, Mecànica clàssica, Mecànica dels medis continus, Mecànica quàntica, Mendelevi, Mesura en mecànica quàntica, Model atòmic de Schrödinger, Moment, Moment angular, Moment cristal·lí, Moment de Planck, Motor iònic, Moviment, Moviment de Fermi, Nana blanca, Nombre de Graetz, Nombre de Rayleigh, Nombre π, Nucli atòmic, Observable, Ona, Ona de matèria, Ona mecànica, Operador de moment angular, Operador hermític, Orbital atòmic, Oscil·lació, Parell de forces, Paritat (física), Partícula β, Partícula lliure, Partícula subatòmica, Pèndol balístic, Pinces òptiques, Pioneer 5, Pla de Laplace, Plomall (hidrodinàmica), Polvorització catòdica, Portal (series), Positró, Principi de Bernoulli, Principi de d'Alembert, Problema dels dos cossos, Problema termomecànic, Propietat commutativa, Propulsió a reacció, Propulsió espacial, Pseudoescalar, Punt de Lagrange, Radiació electromagnètica, Reacció nuclear, Refredament per làser, Relació energia-moment, Relativitat especial, Relativitat general, René Descartes, Rotó, Satèl·lit coorbital, Sistema termodinàmic, Superfície de velocitat relativa nul·la, Tall (física), Taquió, Teorema de Noether, Teorema del transport de Reynolds, Teoria cinètica molecular, Teoria clàssica de camps, Teoria de cordes bosònica, Teoria de l'ímpetu, Tomografia quàntica, Transformació canònica, Turbina de gas, Turbomàquina, Vòrtex de Görtler, Vela solar, Velocitat, William Ferrel, Xoc elàstic, Xoc inelàstic. Ampliar l'índex (135 més) »
Absorció (electromagnetisme)
atenuació de la llum transmesa amb la incident, es pot obtenir un espectre d'absorció. Labsorció en la física de la radiació electromagnètica és la manera per la qual l'energia d'un fotó l'agafa la matèria, típicament els electrons d'un àtom.
Nou!!: Quantitat de moviment і Absorció (electromagnetisme) · Veure més »
Acció a distància
L'acció a distància és una característica de les descripcions prerelativistas dels camps de forces de partícules que interaccionen entre si.
Nou!!: Quantitat de moviment і Acció a distància · Veure més »
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Nou!!: Quantitat de moviment і Anihilació · Veure més »
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Nou!!: Quantitat de moviment і Antimatèria · Veure més »
Índex de refracció
refracta en un bloc de plàstic En òptica, l'índex refractiu o índex de refracció n d'un material és un nombre adimensional que descriu com es propaga la llum a través d'aquest mitjà.
Nou!!: Quantitat de moviment і Índex de refracció · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Quantitat de moviment і Àtom · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Quantitat de moviment і Bosó · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Quantitat de moviment і Bosó de gauge · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Quantitat de moviment і Buit · Veure més »
Cambra de boira
Primera fotografia de la trajectòria d'un positró en una cambra de boira Una cambra de boira, o cambra de Wilson, és un detector de trajectòries de partícules amb càrrega elèctrica en el si d'un vapor saturat i d'un camp magnètic.
Nou!!: Quantitat de moviment і Cambra de boira · Veure més »
Cambra de bombolles
Antiga cambra de bombolles de 4,5m del laboratori Fermilab. Les primeres deteccions observades dins la cambra de bombolles de John Wood el 1954. La cambra utilitzava hidrogen líquid i media uns 4cm. Una cambra de bombolla és un recipient omplert amb un líquid superescalfat transparent (la majoria sovint hidrogen líquid) utilitzat per detectar partícules carregades elèctricament que es mouen a través d'ell.
Nou!!: Quantitat de moviment і Cambra de bombolles · Veure més »
Canalització (física)
En la física de la matèria condensada, la canalització (o canalització) és el procés que limita el camí d'una partícula carregada en un sòlid cristal·lí.
Nou!!: Quantitat de moviment і Canalització (física) · Veure més »
Canó sense retrocés
Un canó o fusell sense retrocés (Recoilless Rifle o RCL, en anglès) és una arma lleugera que permet el llançament d'un projectil del mateix pes que el d'un canó convencional però des d'un llançador molt més lleuger i compacte.
Nou!!: Quantitat de moviment і Canó sense retrocés · Veure més »
Capa límit
La capa límit és la regió d'un fluid en moviment a les proximitats d'una superfície sòlida que es veu influïda per la presència de l'esmentada superfície.
Nou!!: Quantitat de moviment і Capa límit · Veure més »
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Nou!!: Quantitat de moviment і Cinturó d'asteroides · Veure més »
Coet d'aigua
Llançament d'un coet d'aigua. Un coet d'aigua o un coet d'ampolla és un tipus de coet de modelisme que usa aigua com a impulsador de reacció.
Nou!!: Quantitat de moviment і Coet d'aigua · Veure més »
Col·lisió
Una col·lisió és el contacte directe entre dos o més cossos, percebuda per una sobtada acceleració o desacceleració causada normalment per un impacte.
Nou!!: Quantitat de moviment і Col·lisió · Veure més »
Col·lisió de Coulomb
Una col·lisió de Coulomb és una col·lisió elàstica binària entre dues partícules carregades que interactuen a través del seu propi camp elèctric.
Nou!!: Quantitat de moviment і Col·lisió de Coulomb · Veure més »
Conatus
El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació).
Nou!!: Quantitat de moviment і Conatus · Veure més »
Conductor elèctric
aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.
Nou!!: Quantitat de moviment і Conductor elèctric · Veure més »
Conjugació de càrrega
En física de partícules, la conjugació de càrrega és una operació que canvia una partícula per la seva antipartícula, és a dir canvia el signe de totes les seves càrregues quàntiques (tots els nombres quàntics additius)ː càrrega elèctrica, nombre bariònic i nombre leptònic, i les càrregues de sabor (isoespín, estranyesa, encant, bellesa i veritat), sense afectar la seva massa, espín o moment lineal.
Nou!!: Quantitat de moviment і Conjugació de càrrega · Veure més »
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Nou!!: Quantitat de moviment і Conservació de l'energia · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Quantitat de moviment і Constant de Planck · Veure més »
Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.
Nou!!: Quantitat de moviment і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »
Conversió descendent paramètrica espontània
Esquema del procés SPDC. Tingueu en compte que les lleis de conservació es refereixen a l'energia i el moment ''dins'' del cristall. Un esquema SPDC amb la sortida de tipus I. La conversió descendent paramètrica espontània (també coneguda com SPDC, fluorescència paramètrica o dispersió paramètrica) és un procés òptic instantani no lineal que converteix un fotó de major energia (és a dir, un fotó de bomba), en un parell de fotons (és a dir, un fotó de senyal, i un fotó inactiu) de menor energia, d'acord amb la llei de conservació de l'energia i la llei de conservació de la quantitat de moviment.
Nou!!: Quantitat de moviment і Conversió descendent paramètrica espontània · Veure més »
Corró d'escalfament
Un sistema de corrons flexible que permet el moviment longitudinal. miniatura Antic corró de rutlla al Saló de la fama del ciclisme als Estats Units Un corró d'escalfament, o corró ciclista és un dispositiu d'entrenament en bicicleta que disposa d'un o més corrons, i que permet la pràctica del ciclisme en interiors, permetent a la roda posterior o a totes dues rodes moure's sense avançar.
Nou!!: Quantitat de moviment і Corró d'escalfament · Veure més »
Cronologia de la mecànica clàssica
El que segueix és una cronologia de la mecànica clàssica.
Nou!!: Quantitat de moviment і Cronologia de la mecànica clàssica · Veure més »
Derivada respecte del temps
Una derivada respecte del temps (o derivada temporal) és la derivada d'una funció que depèn del temps respecte a la variable temporal, normalment interpretada com la taxa de variació del valor de la funció.
Nou!!: Quantitat de moviment і Derivada respecte del temps · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Quantitat de moviment і Desintegració β · Veure més »
Diàbolo
'''Diàbolos''' de goma de mida estàndard i petita amb els pals i el fil de control al darrere El diàbolo és un joc de malabars en què s'impulsa la rotació d'un rodet, format per dos troncs de con coaxials units per la secció més petita, per mitjà d'un fil que es té agafat pels dos extrems.
Nou!!: Quantitat de moviment і Diàbolo · Veure més »
Difracció d'electrons de baixa energia
Patró de difracció d'electrons sobre la superfície d'un monocristall de níquel La difracció d'electrons de baixa energia o LEED (low-energy electron diffraction) és una tècnica analítica mitjançant la qual es poden estudiar superfícies a escala atòmica mitjançant el bombardeig d'electrons lents.
Nou!!: Quantitat de moviment і Difracció d'electrons de baixa energia · Veure més »
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Nou!!: Quantitat de moviment і Dinàmica · Veure més »
Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze
El Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, en català Discursos i Demostracions Matemàtiques Entorn de Dues Noves Ciències, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com a Galileu, publicat el 1638 a Leiden i escrit en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor hi recull les seves investigacions sobre cinemàtica i ciència dels materials realitzats al llarg de la seva vida.
Nou!!: Quantitat de moviment і Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze · Veure més »
Distribució de Maxwell-Boltzmann
En estadística, la distribució de Maxwell-Boltzmann és una particular distribució de probabilitat, que rep el nom de James Clerk Maxwell i Ludwig Boltzmann.
Nou!!: Quantitat de moviment і Distribució de Maxwell-Boltzmann · Veure més »
Distribució de Maxwell-Jüttner
En física, la distribució de Maxwell-Jüttner és la distribució de velocitats de les partícules en un gas hipotètic de partícules relativistes.
Nou!!: Quantitat de moviment і Distribució de Maxwell-Jüttner · Veure més »
Double Asteroid Redirection Test
DART en una configuració de llançament El Double Asteroid Redirection Test (DART) és una missió espacial de la NASA destinada a provar un mètode de defensa planetària contra objectes propers a la Terra (NEO).
Nou!!: Quantitat de moviment і Double Asteroid Redirection Test · Veure més »
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Nou!!: Quantitat de moviment і Dualitat ona-partícula · Veure més »
Efecte Mössbauer
Rudolf Ludwig Mössbauer L'efecte Mössbauer és un fenomen d'emissió i absorció ressonant de raigs γ per nuclis atòmics, descobert el 1958 pel físic alemany Rudolf Mössbauer (1929-2011), que li valgué el Premi Nobel de Física del 1961.
Nou!!: Quantitat de moviment і Efecte Mössbauer · Veure més »
Efecte YORP
L'efecte YORP (de les inicials de Iarkovski - O'Keefe - Radzievskii - Paddack), és una variació de segon ordre de l'efecte Iarkovski que causa que un cos petit (com un asteroide) giri molt ràpid o molt lent.
Nou!!: Quantitat de moviment і Efecte YORP · Veure més »
Efectes de les armes nuclears
Les explosions nuclears produeixen molts diversos tipus d'efectes tots ells tremendament destructius en tots els aspectes.
Nou!!: Quantitat de moviment і Efectes de les armes nuclears · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Quantitat de moviment і Electró · Veure més »
Electromigració
L'electromigració (fletxa vermella) es deu a la transferència d'impuls dels electrons que es mouen en un cable. L'electromigració és el transport de material provocat pel moviment gradual dels ions en un conductor a causa de la transferència de moment entre electrons conductors i àtoms metàl·lics difusores.
Nou!!: Quantitat de moviment і Electromigració · Veure més »
Empenyiment (física de partícules)
En física d'altes energies, l'empenyiment o thrust (en anglès) és un observable que permet caracteritzar la forma global d'un esdeveniment donat produït en una col·lisió de partícules (electrons, protons) en un col·lisionador.
Nou!!: Quantitat de moviment і Empenyiment (física de partícules) · Veure més »
Energètica
L'energètica és una disciplina científica que s'ocupa de l'estudi de l'energia, de les seves transformacions i manifestacions.
Nou!!: Quantitat de moviment і Energètica · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Quantitat de moviment і Energia · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Quantitat de moviment і Energia cinètica · Veure més »
Energia mecànica
L'energia mecànica d'un cos és la suma de les seves energies, cinètica i potencial.
Nou!!: Quantitat de moviment і Energia mecànica · Veure més »
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Nou!!: Quantitat de moviment і Enrico Fermi · Veure més »
Entorn (sistemes)
En ciència (especialment en termodinàmica) i enginyeria, un sistema és la part de l'univers que s'està estudiant, mentre que l'entorn és la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema.
Nou!!: Quantitat de moviment і Entorn (sistemes) · Veure més »
Entropia (termodinàmica estadística)
El concepte d'entropia va ser desenvolupat per primera vegada pel físic alemany Rudolf Clausius a mitjans del segle XIX com una propietat termodinàmica que prediu que certs processos espontanis són irreversibles o impossibles.
Nou!!: Quantitat de moviment і Entropia (termodinàmica estadística) · Veure més »
Envelliment dels transistors
Imatge SEM d'una fallada causada per electromigració en una interconnexió de coure. La passivació ha estat eliminada per RIE i HF. L'envelliment dels transistors (de vegades anomenat envelliment del silici) és el procés en què els transistors de silici desenvolupen defectes al llarg del temps a mesura que s'utilitzen, degradant el rendiment i la fiabilitat i, finalment, fallant del tot.
Nou!!: Quantitat de moviment і Envelliment dels transistors · Veure més »
Epimeteu (satèl·lit)
Epimeteu és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn XI, rep el seu nom del déu Epimeteu.
Nou!!: Quantitat de moviment і Epimeteu (satèl·lit) · Veure més »
Equació de Hicks
En dinàmica de fluids, lequació de Hicks (de vegades també anomenada equació de Bragg-Hawthorne o equació de Squire-Long) és una equació diferencial parcial que descriu la distribució de la funció de corrent per al fluid no viscòs simètric a l'eix, que rep el nom de William Mitchinson Hicks, qui va ser el primer en derivar-la el 1898.
Nou!!: Quantitat de moviment і Equació de Hicks · Veure més »
Equació de Pauli
En mecànica quàntica, l'equació de Pauli o equació de Schrödinger-Pauli és la formulació de l'equació de Schrödinger per partícules de spin -½, que té en compte la interacció de l'spin de la partícula amb un camp electromagnètic extern.
Nou!!: Quantitat de moviment і Equació de Pauli · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Quantitat de moviment і Equació de Schrödinger · Veure més »
Equació de Tsiolkovski
Raó de masses del coet en funció de la velocitat final calculada de l'equació de Tsiolkovski. L'equació de Tsiolkovski o equació del coet ideal descriu el moviment de vehicles que segueixen el principi bàsic d'un coet: un dispositiu que aplicar-se a si mateix acceleració (un empenyiment) mitjançant l'expulsió de part de la seva massa a altes velocitats i moure's mitjançant la conservació de la quantitat de moviment.
Nou!!: Quantitat de moviment і Equació de Tsiolkovski · Veure més »
Equivalència entre massa i energia
L'equació E.
Nou!!: Quantitat de moviment і Equivalència entre massa i energia · Veure més »
Espai de Hilbert equipat
En matemàtiques, un espai de Hilbert equipat (EHE) és una generalització dels espais de Hilbert que permet lligar la teoria de distribucions i els aspectes quadrat-integrables de l'anàlisi funcional.
Nou!!: Quantitat de moviment і Espai de Hilbert equipat · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Quantitat de moviment і Espai vectorial · Veure més »
Espais de moment i posició
En física i geometria, hi ha dos espais vectorials estretament relacionats, generalment tridimensionals però en general de qualsevol dimensió finita.
Nou!!: Quantitat de moviment і Espais de moment i posició · Veure més »
Espectròmetre de rajos X de partícules alfa
Un espectròmetre de rajos X de partícules alfa (o APXS per les seves sigles en anglès: alpha particle X-ray spectrometer) és un espectròmetre que analitza la composició d'elements químics d'una mostra de les partícules alfa disperses i els rajos X fluorescents després de la mostra s'irradia amb partícules d'alfa i rajos X de fonts radioactives.
Nou!!: Quantitat de moviment і Espectròmetre de rajos X de partícules alfa · Veure més »
Espectre (matemàtiques)
En anàlisi funcional, el concepte d'espectre d'un operador afitat és una generalització del concepte de valor propi per matrius.
Nou!!: Quantitat de moviment і Espectre (matemàtiques) · Veure més »
Estat coherent comprimit
Wigner d'un estat de llum comprimit amb ζ.
Nou!!: Quantitat de moviment і Estat coherent comprimit · Veure més »
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Nou!!: Quantitat de moviment і Estat de la matèria · Veure més »
Estat físic
Un estat físic és cadascuna de les situacions o formes físicament distingibles mitjançant el mesurament d'algunes propietats que pot adoptar un sistema físic en la seua evolució temporal.
Nou!!: Quantitat de moviment і Estat físic · Veure més »
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Nou!!: Quantitat de moviment і Estructura cristal·lina · Veure més »
Experiment de Davisson-Germer
Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions, confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.
Nou!!: Quantitat de moviment і Experiment de Davisson-Germer · Veure més »
Experiment de Pound-Rebka
Desplaçament gravitacional al roig. Un fotó que surt del mig de la Terra i el Sol arribaria a la Terra més roig i al Sol més blau. L'experiment de Pound-Rebka és un experiment realitzat el 1960 pels físic estatunidenc Robert Vivian Pound (1919-2010) i el seu estudiant de doctorat el físic estatunidenc Glen Anderson Rebka, Jr. (1931-2015) amb l'objectiu de provar la predicció del desplaçament gravitacional cap al roig que fa la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein.
Nou!!: Quantitat de moviment і Experiment de Pound-Rebka · Veure més »
Fluxòmetre
Fluxòmètre tri-axial de la missió THEMIS. El fluxòmetre és un dispositiu emprat per a mesurar el flux magnètic.
Nou!!: Quantitat de moviment і Fluxòmetre · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Quantitat de moviment і Força · Veure més »
Força centrípeta
Força centrípeta Una força centrípeta és una força que fa que un cos segueixi una trajectòria corba.
Nou!!: Quantitat de moviment і Força centrípeta · Veure més »
Força d'Abraham-Lorentz
En electrodinàmica clàssica, la força d'Abraham-Lorentz és la força mitjana sobre una partícula carregada en moviment accelerat causada per l'emissió de radiació electromagnètica per part de la partícula.
Nou!!: Quantitat de moviment і Força d'Abraham-Lorentz · Veure més »
Força de Planck
La força de Planck és la unitat derivant de la força que resulta de la definició de la base de les unitats temporals de Planck.
Nou!!: Quantitat de moviment і Força de Planck · Veure més »
Força neta
Suma vectorial de forces En física, s'entén per força neta o força resultant, a la suma vectorial de totes les forces d'un sistema.
Nou!!: Quantitat de moviment і Força neta · Veure més »
Formulació hamiltoniana
La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.
Nou!!: Quantitat de moviment і Formulació hamiltoniana · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Quantitat de moviment і Fotó · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Quantitat de moviment і Funció d'ona · Veure més »
Funció de Källén
La funció de Källén, també coneguda com a funció triangle, és una funció polinòmica de tres variables, que apareix en geometria i en física de partícules (on a voltes es denotada pel símbol \lambda).
Nou!!: Quantitat de moviment і Funció de Källén · Veure més »
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Quantitat de moviment і Gamma · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Quantitat de moviment і Gas · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Quantitat de moviment і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Quantitat de moviment і Gravitó · Veure més »
Grup simplèctic
En matemàtiques, el terme grup simplèctic es pot referir a dues col·leccions de grups diferents, però fortament relacionats, denotats per i; aquest últim s'anomena també grup simplèctic compacte.
Nou!!: Quantitat de moviment і Grup simplèctic · Veure més »
Helicitat (física de partícules)
En física de partícules, l'helicitat és una magnitud física associada a l'espín que s'obté projectant aquesta magnitud vectorial sobre la direcció del moment lineal.
Nou!!: Quantitat de moviment і Helicitat (física de partícules) · Veure més »
Hidrodinàmica
La hidrodinàmica estudia la dinàmica de fluids incompressibles.
Nou!!: Quantitat de moviment і Hidrodinàmica · Veure més »
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Nou!!: Quantitat de moviment і Història de la mecànica quàntica · Veure més »
Impuls (física)
Animació que il·lustra un xoc elàstic En mecànica clàssica, s'anomena impuls (abreviat I) a la magnitud física definida com a la variació de quantitat de moviment que experimenta un objecte en un sistema tancat.
Nou!!: Quantitat de moviment і Impuls (física) · Veure més »
Interacció de galàxies
Dibuix artístic de '''galàxies interaccionant''' La interacció de galàxies (col·lisió de galàxies) és el resultat de la pertorbació de la gravetat d'una galàxia sobre una altra.
Nou!!: Quantitat de moviment і Interacció de galàxies · Veure més »
Intercanvi a contracorrent
Lintercanvi a contracorrent és el mecanisme utilitzat per a la transferència d'una propietat física (per exemple, calor, matèria o quantitat de moviment) entre dos corrents materials a través d'una membrana semipermeable, una paret de material conductiu o una interfície de fases.
Nou!!: Quantitat de moviment і Intercanvi a contracorrent · Veure més »
Interpretació de Copenhaguen
La interpretació de Copenhaguen és una interpretació de la mecànica quàntica atribuïda principalment a Born, Heisenberg, Bohr i d'altres.
Nou!!: Quantitat de moviment і Interpretació de Copenhaguen · Veure més »
Introducció a la relativitat general
Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.
Nou!!: Quantitat de moviment і Introducció a la relativitat general · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Quantitat de moviment і Isaac Newton · Veure més »
Janus (satèl·lit)
Imatge del satèl·lit Janus Janus és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn X; rep el seu nom del déu Janus.
Nou!!: Quantitat de moviment і Janus (satèl·lit) · Veure més »
Límit ultrarelativista
En física, una partícula s'anomena ultrarelativista quan la seva velocitat és molt propera a la velocitat de la llum.
Nou!!: Quantitat de moviment і Límit ultrarelativista · Veure més »
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Nou!!: Quantitat de moviment і Llei de conservació · Veure més »
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Nou!!: Quantitat de moviment і Lleis de Newton · Veure més »
Lleis del moviment d'Euler
En mecànica clàssica, les lleis del moviment d'Euler són equacions de moviment que estenen les lleis del moviment de Newton per una partícula puntual al moviment d'un sòlid rígid.
Nou!!: Quantitat de moviment і Lleis del moviment d'Euler · Veure més »
Llista de temes anomenats en honor de Leonhard Euler
En matemàtiques i física hi ha un gran nombre de temes anomenats en honor de Leonhard Euler, molts dels quals inclouen la seva pròpia funció única, equació, fórmula, identitat, número o qualsevol altra entitat matemàtica; tots ells, però, han estat designats amb noms simples i ambigus com ara funció d'Euler, equació d'Euler o fórmula d'Euler.
Nou!!: Quantitat de moviment і Llista de temes anomenats en honor de Leonhard Euler · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Quantitat de moviment і Lluna · Veure més »
Magnó
El magnó és una quasipartícula generada per una excitació col·lectiva de l'estructura d'espín dels electrons en un cristall. Des del punt de vista ondulatori en mecànica quàntica, un magnó pot ser considerat com una ona d'espín quantitzada.
Nou!!: Quantitat de moviment і Magnó · Veure més »
Maniobra orbital
En el vol espacial, una maniobra orbital és l'ús de sistemes de propulsió per canviar l'òrbita d'una nau espacial.
Nou!!: Quantitat de moviment і Maniobra orbital · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Quantitat de moviment і Massa · Veure més »
Massa en repòs
'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.
Nou!!: Quantitat de moviment і Massa en repòs · Veure més »
Massa negativa
En la física teòrica, la massa negativa és un concepte hipotètic de la matèria la massa de la qual és de signe contrari al de la massa de la matèria ordinària (per exemple −2 kg).
Nou!!: Quantitat de moviment і Massa negativa · Veure més »
Massa reduïda
En física, la massa reduïda és la massa inercial "efectiva" que apareix en el problema dels dos cossos de la mecànica newtoniana.
Nou!!: Quantitat de moviment і Massa reduïda · Veure més »
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Quantitat de moviment і Max Born · Veure més »
Mòdul elàstic
El coneixement dels mòduls elàstics i la seva evolució en funció de la temperatura són necessaris per seleccionar el material més adequat Un mòdul elàstic (o constant elàstica) és cadascun dels paràmetres físicament mesurables que caracteritzen el comportament elàstic d'un sòlid deformable elàstic.
Nou!!: Quantitat de moviment і Mòdul elàstic · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Quantitat de moviment і Mecànica · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Quantitat de moviment і Mecànica clàssica · Veure més »
Mecànica dels medis continus
En mecànica, la mecànica dels medis continus és una branca de la mecànica que s'ocupa de l'anàlisi del comportament cinemàtic i mecànic dels materials que es comporten com un continu, tant sòlids com fluids (líquids i gasos).
Nou!!: Quantitat de moviment і Mecànica dels medis continus · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Quantitat de moviment і Mecànica quàntica · Veure més »
Mendelevi
El mendelevi és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Md (anteriorment Mv) i el seu nombre atòmic és 101.
Nou!!: Quantitat de moviment і Mendelevi · Veure més »
Mesura en mecànica quàntica
Una descripció esquemàtica de com es descriu el procés de mesura física a la mecànica quàntica. En física quàntica, una mesura és la prova o manipulació d'un sistema físic per obtenir un resultat numèric.
Nou!!: Quantitat de moviment і Mesura en mecànica quàntica · Veure més »
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Nou!!: Quantitat de moviment і Model atòmic de Schrödinger · Veure més »
Moment
En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.
Nou!!: Quantitat de moviment і Moment · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Quantitat de moviment і Moment angular · Veure més »
Moment cristal·lí
llengua.
Nou!!: Quantitat de moviment і Moment cristal·lí · Veure més »
Moment de Planck
El moment de Planck, simbolitzat com m_P c, és la unitat de quantitat de moviment al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Quantitat de moviment і Moment de Planck · Veure més »
Motor iònic
Prova d'un propulsor iònic. Un propulsor iònic o motor iònic és un dels diferents tipus de propulsió espacial, i més específicament del tipus elèctrica.
Nou!!: Quantitat de moviment і Motor iònic · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Quantitat de moviment і Moviment · Veure més »
Moviment de Fermi
El moviment de Fermi és el moviment quàntic dels nucleons (protons i neutrons) a l'interior d'un nucli atòmic.
Nou!!: Quantitat de moviment і Moviment de Fermi · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Quantitat de moviment і Nana blanca · Veure més »
Nombre de Graetz
El nombre de Graetz (Gz) és un nombre adimensional utilitzat en la transferència tèrmica.
Nou!!: Quantitat de moviment і Nombre de Graetz · Veure més »
Nombre de Rayleigh
En mecànica de fluids, el Nombre de Rayleigh per a un fluid és un nombre adimensional associat amb la transferència de calor en el mateix fluid.
Nou!!: Quantitat de moviment і Nombre de Rayleigh · Veure més »
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Nou!!: Quantitat de moviment і Nombre π · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Quantitat de moviment і Nucli atòmic · Veure més »
Observable
En física quàntica, un observable és tota propietat de l'estat d'un sistema que pot ser determinada ("observada") per alguna seqüència d'operacions físiques.
Nou!!: Quantitat de moviment і Observable · Veure més »
Ona
miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.
Nou!!: Quantitat de moviment і Ona · Veure més »
Ona de matèria
Louis-Victor-Pierre-Raymond de Broglie (1892–1987) La teoria de les ones de matèria fa referència a la hipòtesi formulada pel físic francès, Louis-Victor de Broglie (1892-1987) el 1924, en la qual afirmava que: Per postular aquesta propietat de la matèria De Broglie es va basar en l'explicació de l'efecte fotoelèctric, que poc abans havia donat Albert Einstein suggerint la naturalesa quàntica de la llum.
Nou!!: Quantitat de moviment і Ona de matèria · Veure més »
Ona mecànica
Ones superficials creades per una alteració de l'aigua. Tres modes de vibració en una corda tensada. Típics en una corda musical. Una ona mecànica és la propagació d'una pertorbació a través d'un medi material elàstic sense que es produeixi transport de matèria, només hi ha un transport d'energia i quantitat de moviment.
Nou!!: Quantitat de moviment і Ona mecànica · Veure més »
Operador de moment angular
En mecànica quàntica, l'operador de moment angular és un dels diversos operadors relacionats anàlegs al moment angular clàssic.
Nou!!: Quantitat de moviment і Operador de moment angular · Veure més »
Operador hermític
Un operador hermític (també anomenat hermític) definit sobre un espai de Hilbert és un operador lineal que, sobre un cert domini, coincideix amb el seu propi operador adjunt.
Nou!!: Quantitat de moviment і Operador hermític · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Quantitat de moviment і Orbital atòmic · Veure més »
Oscil·lació
Un oscil·lador harmònic simple (no amortit) és un exemple de sistema oscil·latori. Una oscil·lació és la variació, pertorbació o fluctuació en el temps d'un medi o sistema físic, al voltant d'un punt central (sovint un punt d'equilibri) o entre dos o més estats.
Nou!!: Quantitat de moviment і Oscil·lació · Veure més »
Parell de forces
Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, un parell de forces, parell motor, moment d'una força o, simplement, moment, és una magnitud vectorial que ve donada pel producte vectorial entre una distància i una força.
Nou!!: Quantitat de moviment і Parell de forces · Veure més »
Paritat (física)
En física, una transformació de la paritat (també anomenada inversió de la paritat) és el canvi simultani en el signe de tota coordenada espacial: Una representació d'una matriu 3×3 de P podria tenir un determinant igual a -1, i per tant no pot reduir a una rotació.
Nou!!: Quantitat de moviment і Paritat (física) · Veure més »
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Nou!!: Quantitat de moviment і Partícula β · Veure més »
Partícula lliure
Fig.1. Interpretació quàntica de la partícula lliure Partícula lliure, en física, és una partícula puntual que no està exposada a forces externes.
Nou!!: Quantitat de moviment і Partícula lliure · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Quantitat de moviment і Partícula subatòmica · Veure més »
Pèndol balístic
Pèndol balístic. Un pèndol balístic és un dispositiu permet determinar la velocitat d'un projectil.
Nou!!: Quantitat de moviment і Pèndol balístic · Veure més »
Pinces òptiques
Les pinces òptiques són instruments científics que utilitzen un feix làser altament enfocat per proporcionar una força atractiva o repulsiva (típicament de l'ordre de piconewtons), en funció de l'índex relatiu de refracció entre la partícula i el medi circumdant, que permet controlar i moure físicament objectes microscòpics. Són capaces d'atrapar i manipular partícules petites, típicament de l'ordre de les micres, incloent partícules dielèctriques i absorbents.
Nou!!: Quantitat de moviment і Pinces òptiques · Veure més »
Pioneer 5
El Pioneer 5 (també conegut com a 1960 Alpha 1, Pioneer P-2, i Thor Able 4) va ser una sonda espacial del programa Pioneer de la NASA utilitzat per investigar l'espai interplanetari entre les òrbites de la Terra i Venus.
Nou!!: Quantitat de moviment і Pioneer 5 · Veure més »
Pla de Laplace
El Pla de Laplace o Pla Laplacià d'un satèl·lit planetari, el qual rep el nom del seu descobridor Pierre-Simon Laplace (1749–1827), és un pla mitjà o pla de referència sobre l'eix del qual el pla orbital d'un satèl·lit precessiona.
Nou!!: Quantitat de moviment і Pla de Laplace · Veure més »
Plomall (hidrodinàmica)
Plomall del transbordador espacial Atlantis després del llançament. En hidrodinàmica, un plomall és una columna d'un fluid o gas movent-se a través d'un altre.
Nou!!: Quantitat de moviment і Plomall (hidrodinàmica) · Veure més »
Polvorització catòdica
Sistema de sputtering comercial La polvorització catòdica (Sputtering) és un procés físic en què es produeix la vaporització dels àtoms d'un material mitjançant el bombardeig d'aquest per ions energètics.
Nou!!: Quantitat de moviment і Polvorització catòdica · Veure més »
Portal (series)
Portal és una sèrie de videojocs de trencaclosques en primera persona desenvolupats per Valve.
Nou!!: Quantitat de moviment і Portal (series) · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Quantitat de moviment і Positró · Veure més »
Principi de Bernoulli
Esquema del principi de Bernoulli Flux d'aire en un tub de Venturi. L'energia cinètica augmenta mentre la pressió decau, tal com es pot veure en la diferència d'altures de les dues columnes d'aigua. En dinàmica de fluids, el principi de Bernoulli, també conegut com a equació de Bernoulli o trinomi de Bernoulli, postula que, per un fluid no viscós, un increment en la velocitat del fluid implica una disminució de la seva pressió o energia potencial; la seva energia es manté constant al llarg del recorregut.
Nou!!: Quantitat de moviment і Principi de Bernoulli · Veure més »
Principi de d'Alembert
Retrat de Jean d'Alembert. El principi de d'Alembert, enunciat per Jean d'Alembert a la seva obra mestra Tractat de dinàmica de 1743, estableix que la suma de les forces externes que actuen sobre un cos i les anomenades forces d'inèrcia formen un sistema de forces en equilibri.
Nou!!: Quantitat de moviment і Principi de d'Alembert · Veure més »
Problema dels dos cossos
Dos cossos orbitant al voltant del seu centre de masses en òrbites el·líptiques. Caront. En mecànica clàssica, el problema dels dos cossos té per objectiu determinar el moviment de dues partícules puntuals que només interactuen entre si.
Nou!!: Quantitat de moviment і Problema dels dos cossos · Veure més »
Problema termomecànic
bomba hidràulica. La figura mostra la solució de l'equació de la calor, en el qual la calor es genera internament refrigerant-se la carcassa en el seu exterior, la qual cosa proporciona condueix a una distribució de temperatures estacionària. Un problema termomecànic és un problema mixt en què existeixen transmissió de calor entre sòlids sotmesos a tensió on els processos de deformació i dilatació tèrmica s'afecten mútuament.
Nou!!: Quantitat de moviment і Problema termomecànic · Veure més »
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Nou!!: Quantitat de moviment і Propietat commutativa · Veure més »
Propulsió a reacció
La propulsió a reacció és una tècnica que permet fer avançar un cos.
Nou!!: Quantitat de moviment і Propulsió a reacció · Veure més »
Propulsió espacial
Projecte Bussard, un dels projectes pensats per a la propulsió interestel·lar La propulsió espacial és aquella tecnologia capaç d'impulsar una nau per l'espai.
Nou!!: Quantitat de moviment і Propulsió espacial · Veure més »
Pseudoescalar
En física, un pseudoescalar és una quantitat que es comporta com un escalar però que canvia de signe sota una inversió de paritat, com la generada per una rotació impròpia, mentre que un escalar real manté el seu signe.
Nou!!: Quantitat de moviment і Pseudoescalar · Veure més »
Punt de Lagrange
Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.
Nou!!: Quantitat de moviment і Punt de Lagrange · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Quantitat de moviment і Radiació electromagnètica · Veure més »
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Nou!!: Quantitat de moviment і Reacció nuclear · Veure més »
Refredament per làser
El refredament per làser inclou una sèrie de tècniques en què els àtoms, les molècules i els petits sistemes mecànics es refreden, sovint apropant-se a temperatures properes al zero absolut.
Nou!!: Quantitat de moviment і Refredament per làser · Veure més »
Relació energia-moment
Triangle d'Einstein En física, la relació energia-moment, o relació de dispersió relativista, és l'equació relativista que relaciona l'energia total (que també s'anomena energia relativista) amb la massa invariant (que també s'anomena massa en repòs) i la quantitat de moviment.
Nou!!: Quantitat de moviment і Relació energia-moment · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Quantitat de moviment і Relativitat especial · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Quantitat de moviment і Relativitat general · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Quantitat de moviment і René Descartes · Veure més »
Rotó
En física teòrica, un rotó és una excitació elemental o quasipartícula de l'Heli-4 superfluid.
Nou!!: Quantitat de moviment і Rotó · Veure més »
Satèl·lit coorbital
Satèl·lits coorbitals són dos o més satèl·lits que giren en la mateixa òrbita.
Nou!!: Quantitat de moviment і Satèl·lit coorbital · Veure més »
Sistema termodinàmic
Sistema, frontera i entorn Un sistema termodinàmic és una regió macroscòpica definida de l'univers que s'estudia a partir dels principis de la termodinàmica.
Nou!!: Quantitat de moviment і Sistema termodinàmic · Veure més »
Superfície de velocitat relativa nul·la
En el problema dels n cossos d'astrodinàmica, una zona de velocitat relativa nul·la representa una superfície que un cos amb una energia determinada not pot creuar, ja que hauria de tenir velocitat nul·la en la superfície.
Nou!!: Quantitat de moviment і Superfície de velocitat relativa nul·la · Veure més »
Tall (física)
En física teòrica, un tall és un valor màxim o mínim arbitrari d'energia, impulsió, o longitud, utilitzat en algun càlcul matemàtic per tal d'evitar valors més grans o més petits d'aquestes quantitats físiques.
Nou!!: Quantitat de moviment і Tall (física) · Veure més »
Taquió
Un taquió (del grec ταχύς, takhús, 'ràpid') és una partícula hipotètica que es mou a velocitats superlumíniques.
Nou!!: Quantitat de moviment і Taquió · Veure més »
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Nou!!: Quantitat de moviment і Teorema de Noether · Veure més »
Teorema del transport de Reynolds
El teorema del transport de Reynolds, o simplement teorema de Reynolds, és un teorema analític que permet avaluar la velocitat de canvi de qualsevol propietat o característica d'un fluid examinant-ne el flux a través d'un volum de control.
Nou!!: Quantitat de moviment і Teorema del transport de Reynolds · Veure més »
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Nou!!: Quantitat de moviment і Teoria cinètica molecular · Veure més »
Teoria clàssica de camps
Una teoria clàssica de camps és una teoria física que pronostica com un o més camps físics interaccionen amb la matèria. El terme 'teoria clàssica de camps' és generalment reservat per descriure aquelles teories físiques que descriuen l'electromagnetisme i la gravitació, dos de les forces fonamentals de la natura.
Nou!!: Quantitat de moviment і Teoria clàssica de camps · Veure més »
Teoria de cordes bosònica
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.
Nou!!: Quantitat de moviment і Teoria de cordes bosònica · Veure més »
Teoria de l'ímpetu
La teoria de l'ímpetu és una doctrina elaborada a Alexandria (Egipte) durant l'època medieval per part de científics àrabs o llatins per tal de millorar la física aristotèlica i explicar el moviment dels cossos físics.
Nou!!: Quantitat de moviment і Teoria de l'ímpetu · Veure més »
Tomografia quàntica
Figura 1: Un oscil·lador harmònic representat a l'espai de fases pel seu moment i posició. Figura 2: Molts oscil·ladors idèntics representats a l'espai de fases pel seu moment i posició. La tomografia quàntica o tomografia d'estat quàntic és el procés pel qual es reconstrueix un estat quàntic mitjançant mesures en un conjunt d'estats quàntics idèntics.
Nou!!: Quantitat de moviment і Tomografia quàntica · Veure més »
Transformació canònica
En mecànica hamiltoniana, una transformada canònica és un canvi de coordenades canònicament conjugades (\mathbf, \mathbf, t) \rightarrow (\mathbf, \mathbf, t) que preserva la forma canònica de les equacions de Hamilton, fins i tot quan la pròpia forma del hamiltonià no queda invariant.
Nou!!: Quantitat de moviment і Transformació canònica · Veure més »
Turbina de gas
Figura 1. Esquema general d'una turbina de gas. En general, es tracta d'un eix muntat amb compressor C i turbina T, al qual s'intercala una cambra de combustió B Una turbina de gas és una màquina tèrmica dins de la família dels motors de combustió interna a la que té lloc una combustió continuada.
Nou!!: Quantitat de moviment і Turbina de gas · Veure més »
Turbomàquina
Una turbomàquina és una màquina que el seu element principal és un rodet (rotor) a través del qual passa un cabal hidràulic de forma contínua, canviant aquest la seva quantitat de moviment per acció de la màquina, significant aquest fet una transferència d'energia entre la màquina i el flux, la qual pot ser en sentit màquina-flux o flux-màquina-.
Nou!!: Quantitat de moviment і Turbomàquina · Veure més »
Vòrtex de Görtler
Els vòrtexs de Görtler són vòrtexs longitudinals contrarotatius en parelles que apareixen en una capa límit que es desenvolupa sobre una paret còncava.
Nou!!: Quantitat de moviment і Vòrtex de Görtler · Veure més »
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Nou!!: Quantitat de moviment і Vela solar · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Quantitat de moviment і Velocitat · Veure més »
William Ferrel
William Ferrel (1817 – 1891), és un meteoròleg estatunidenc, que va desenvolupar en detall les teories que expliquen la cèl·lula de la circulació atmosfèrica en latituds mitjanes, on després aquesta cèl·lula es va anomenar Cèl·lula de Ferrel, en honor seu.
Nou!!: Quantitat de moviment і William Ferrel · Veure més »
Xoc elàstic
trilions de vegades més lents que en la realitat. Hi ha cinc àtoms de color vermell per tal de facilitar el seguiment dels seus moviments. En física, en un cas ideal, es denomina xoc elàstic (o col·lisió elàstica) un xoc entre dos o més cossos que no pateixen deformacions permanents degudes a l'impacte: no hi ha un intercanvi de massa entre els cossos que col·lideixen.
Nou!!: Quantitat de moviment і Xoc elàstic · Veure més »
Xoc inelàstic
estroboscòpica a 25 imatges per segon. El fet que l'altura assolida en els rebots sigui cada cop menor es deu principalment al fet que el xoc entre la pilota i el terra és inelàstic. En física, es denomina xoc inelàstic (o col·lisió inelàstica) aquell tipus de xoc en què l'energia cinètica no es conserva.
Nou!!: Quantitat de moviment і Xoc inelàstic · Veure més »
Redirigeix aquí:
Conservació del moment, Moment lineal, Momentum, Quantitat de Moviment.
