Accés més ràpid que el navegador!
171 les relacions: Abbas I el Gran, Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abdal Beg, Abhar, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq, Abu-Yahya al-Qazwiní, Afzal Khan Sukral·là al-Xirazi, Ahmad ibn Muhammad Ghaffari, Ahmad ibn Uways, Ahmad Tegüder, Ahmad Xah Qajar, Ahmadabad, Al-Barà ibn Àzib, Al-Hàssan ibn Zayd, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mústarxid (abbàssida), Al-Mútadid, Al-Mustawfi, Al-Qàssim ibn Issa, Alamut, Alà-ad-Din Muhàmmad, Ali Kuli Khan Qadjar, Ali Kuli Khan Shamlu, Allah Kuli Khan, Amir Coban, Amol, Amr ibn al-Layth, Ardabil, Arghun Khan, Art safàvida, Asfar ben Shiroya, Avaj, Azad Khan Afgan, Àdud-ad-Dawla, Baiazid ibn Uways, Balkh, Batalla de Bakú, Bayan Kutxin, Bistam, Bistam Jagir, Bixkek, Campanya de Pèrsia, Catifa turca, Comtat de Gorgan, Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384), David XI de Kartli, Daylam, Daylamites (poble), ..., Dialectes de la llengua armènia, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia jalayírida, Djebé, Djustànides, Exònim, Fakhr-ad-Dawla, Fat·h-Alí Khan, Fat·h-Alí Xah Qajar, Fe babí, Firuzànides, Gazi Ekrem Hüsrev Paixà, Genguis Khan, Gilan, Girih, Gizilbundi, Guerra Civil dels abbàssides, Hajim Muhammad, Hasanjalàlides, Haydar Xah, Història d'Isfahan, Història de Xiraz, Història del Caucas, Història del Panjab, Humayun, Husayn ibn Uways, Ildegiz, Imamzada, Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393), Iran sota influència britànica i soviètica, Iraq ajamita, Isfahan, Iskandar ibn Kara Yusuf, Ismaïl ibn Àhmad, Ismaïl II de Pèrsia, Jagirlu, Jahan-Xah, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jamal-ad-Din al-Afghaní, Jangali, Jibal, Khuzestan, Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi, Kutlug Inandj, Lahidjan, Lakk, Lanbasar, Laridjan, Llista de ciutats de l'Iran, Llista de clubs de futbol, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya, Maqan ibn Kaki, Maraixi, Mardastan, Mardawidj ibn Ziyar, Mazandaran, Mazdak, Mesquita de l'Imam Khomeini, Microtus qazvinensis, Miran Xah, Muhammad Hasan Khan, Muhammad Xah Qajar, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Muhàmmad Khodabanda, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali, Muraqqa, Musafírides, Nawruz, Nàdir-Xah Afxar, Nisba (onomàstica), Nuktawiyya, Organització territorial de l'Iran, Parsua, Paykan Qazvin FC, Província de Qazvín, Qabus ibn Wuixmaguir, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Rafi ibn Hàrthama, Raixid-ad-Din, Raixt, Ramsar, Rayy, Revolta d'Iskandar-i Shaykhi, Riu Alamut, Rudbar (ciutat de Gilan), Rukn-ad-Dawla, Sad ibn Zanguí, Safàrides, Samànides, Senjawi, Shirin Neshat, Sidi Ali Reis, Subotai, Sultaniyya, Surgan, Tabriz, Tahmasp I, Tamara de Geòrgia, Tarom, Tàhir ibn al-Hussayn, Teheran, Teppe Zagheh, Toghrul II, Tractat de Sant Petersburg (1723), Ujan, Vall d'Alamut, Vol 7908 de Caspian Airlines, Wuixmaguir ibn Ziyar, Xah Rukh (timúrida), Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani, Xah Xuia, Xahriyar, Xams-ad-Din Juwayní, Xer-Xah Surí, Yússuf ibn Abi-s-Saj, Zanjan, 1577. Ampliar l'índex (121 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Qazvín і Abbas I el Gran · Veure més »
Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida
Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida (mort 1784) fou un historiador hindo-persa.
Nou!!: Qazvín і Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida · Veure més »
Abd Al·lah ibn Iskandar
Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.
Nou!!: Qazvín і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »
Abdal Beg
Abdal Beg Debe Dhu l-Kadr fou un dels set principals emirs kizilbaixis que a la mort de Sultan Ali el 1493 van seguir al seu germà petit Ismail cap a Lahidjan (perseguit pels Ak Koyunlu), i el van elevar a mestre de l'orde safàvida.
Nou!!: Qazvín і Abdal Beg · Veure més »
Abhar
Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).
Nou!!: Qazvín і Abhar · Veure més »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Qazvín і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq ibn Àhmad ibn Àssad as-Samaní fou un príncep samànida, cosí d'Àhmad ibn Ismaïl (907-914) i oncle del successor d'aquest, Nasr ibn Àhmad (914-943).
Nou!!: Qazvín і Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq · Veure més »
Abu-Yahya al-Qazwiní
Mapa de la seva "Cosmografia", en un manuscrit del segle XVI Abu-Yahya Zakariyyà ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Qazwiní, més conegut senzillament com al-Qazwiní (Qazvín (Pèrsia), 1203 - 1283) fou un notable cosmògraf i geògraf àrab.
Nou!!: Qazvín і Abu-Yahya al-Qazwiní · Veure més »
Afzal Khan Sukral·là al-Xirazi
Afdal o Afzal Khan Sukral·là al-Xirazi (1570-1639) fou un alt càrrec mogol del.
Nou!!: Qazvín і Afzal Khan Sukral·là al-Xirazi · Veure més »
Ahmad ibn Muhammad Ghaffari
Ahmad ibn Muhammad Ghaffari (mort a Daybul, Sind, el 1567) fou un historiador persa, d'una família establerta a Qazwin.
Nou!!: Qazvín і Ahmad ibn Muhammad Ghaffari · Veure més »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Qazvín і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Ahmad Tegüder
Ahmad Tegüder o Ahmad Takudar (vers 1247-1284) fou el tercer Il-kan de Pèrsia (1282-1284), setè fill d'Hulagu amb la reina Qutui Ḵhatun.
Nou!!: Qazvín і Ahmad Tegüder · Veure més »
Ahmad Xah Qajar
Ahmad Xah Qajar حمد شاه قاجار (21 de gener de 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1930) fou el setè i darrer xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1909-1925).
Nou!!: Qazvín і Ahmad Xah Qajar · Veure més »
Ahmadabad
* Ahmedabad o Ahmadābād, ciutat al Gujarat, Índia.
Nou!!: Qazvín і Ahmadabad · Veure més »
Al-Barà ibn Àzib
Al-Barà ibn Àzib ibn al-Hàrith al-Awsí al-Ansarí, més conegut simplement com al-Barà ibn Àzib, fou un company del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Qazvín і Al-Barà ibn Àzib · Veure més »
Al-Hàssan ibn Zayd
Al-Hàssan ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn al-Hàssan ibn Zayd ad-Daï al-Kabir, més conegut, senzillament, com al-Hàssan ibn Zayd o com ad-Daï al-Kabir, ‘el Gran Daï’ (? - 883/884), fou un membre de la família alida descendent d'al-Hàssan ibn Zayd ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Qazvín і Al-Hàssan ibn Zayd · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Qazvín і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mústarxid (abbàssida)
Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).
Nou!!: Qazvín і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »
Al-Mútadid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid (857-902) fou califa abbàssida de Bagdad (893-902).
Nou!!: Qazvín і Al-Mútadid · Veure més »
Al-Mustawfi
Mausoleu d'Al-Mustawfi. Qazwin, Iran. Hamd-Al·lah ibn Abi-Bakr ibn Àhmad ibn Nasr al-Mustawfí al-Qazwiní (en persa, حمدالله مستوفی), més conegut senzillament com al-Mustawfí (Qazwin 1281/1282- vers 1340) fou un historiador i geògraf persa d'una família que havia donat diversos governadors a Qazwin als segles IX i X.
Nou!!: Qazvín і Al-Mustawfi · Veure més »
Al-Qàssim ibn Issa
Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa o com Abu-Dúlaf (? - Bagdad vers 839/842) fou un militar, poeta i músic àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Hira.
Nou!!: Qazvín і Al-Qàssim ibn Issa · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Qazvín і Alamut · Veure més »
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Nou!!: Qazvín і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Ali Kuli Khan Qadjar
Ali Kuli Khan Qadjar (Astarabad, 1755/1756 - Teheran, 1824/1825) fou el més jove dels nou fills de Muhammad Hasan Khan Qadjar i germanastre d'Agha Muhàmmad Khan Qajar.
Nou!!: Qazvín і Ali Kuli Khan Qadjar · Veure més »
Ali Kuli Khan Shamlu
Ali Kuli Khan Shumla ibn Sultan Husayn Khan ibn Durmish Khan (mort 1589) fou governador safàvida d'Herat i tutor d'Abbas Mirza el futur Abbas I el Gran.
Nou!!: Qazvín і Ali Kuli Khan Shamlu · Veure més »
Allah Kuli Khan
Allah Kuli Khan Ilkhani o Allah Kuli Mirza (1820- març de 1892) fou un notable qajar fill de Musa Khan i net de Husayn Kuli Khan.
Nou!!: Qazvín і Allah Kuli Khan · Veure més »
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Nou!!: Qazvín і Amir Coban · Veure més »
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Qazvín і Amol · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Qazvín і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Qazvín і Ardabil · Veure més »
Arghun Khan
Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.
Nou!!: Qazvín і Arghun Khan · Veure més »
Art safàvida
llengua.
Nou!!: Qazvín і Art safàvida · Veure més »
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Nou!!: Qazvín і Asfar ben Shiroya · Veure més »
Avaj
Avaj (antiga Aba, i escrit modernament com Ava; àrab Awa) és una vila de l'Iran a 111 km al sud-oest de Qazwin en direcció a Hamadan en un altiplà.
Nou!!: Qazvín і Avaj · Veure més »
Azad Khan Afgan
fou governant de part de Pèrsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747).
Nou!!: Qazvín і Azad Khan Afgan · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Qazvín і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Baiazid ibn Uways
Shaikh Bayazid ibn Uways Jalayir fou un príncep jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I), proclamat sultà a Sultaniya del 1282 al 1284.
Nou!!: Qazvín і Baiazid ibn Uways · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Qazvín і Balkh · Veure més »
Batalla de Bakú
La Batalla de Bakú (en àzeri, Bakı döyüşü; en rus, Битва за Баку; en turc, Bakü Muharebesi), lliurada entre el juny fins al setembre de 1918, va ser un enfrontament entre les forces de coalició otomana-àzeri liderades per Nuri Paşa i les forces soviètiques bolxevics (Daixnak de Bakú), més tard succeïdes per les forces britàniques-daixnaks-russos blancs liderades per Lionel Dunsterville.
Nou!!: Qazvín і Batalla de Bakú · Veure més »
Bayan Kutxin
Bayan Kutxin (+ 1407) fou un amir de Tamerlà que el va designar per diversos governs.
Nou!!: Qazvín і Bayan Kutxin · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Qazvín і Bistam · Veure més »
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Nou!!: Qazvín і Bistam Jagir · Veure més »
Bixkek
Bixkek (Бишкек) és la capital del Kirguizstan.
Nou!!: Qazvín і Bixkek · Veure més »
Campanya de Pèrsia
La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Qazvín і Campanya de Pèrsia · Veure més »
Catifa turca
LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.
Nou!!: Qazvín і Catifa turca · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Qazvín і Comtat de Gorgan · Veure més »
Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384)
La conquesta de Rayy i Sultaniya foren unes operacions militar de Tamerlà i els seus generals que van portar a la conquesta d'aquestes ciutats de l'Iraq Ajamita el 1384 (i territoris de l'entorn a l'inici del 1385) Després d'ocupar Astarabad, Tamerlà hi va deixar a Utx Kara Bahadur i Ak Bugha per passar allí el hivern amb el gruix de l'exèrcit, i ell mateix, amb 3 de cada dotze soldats, va sortir cap a l'Iraq Ajamita en direcció a Rayy.
Nou!!: Qazvín і Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384) · Veure més »
David XI de Kartli
David XI (Daud-Khan), era el segon fill de Luarsab I de Kartli.
Nou!!: Qazvín і David XI de Kartli · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Qazvín і Daylam · Veure més »
Daylamites (poble)
Els daylamites foren un poble preiranià del nord-oest de l'Iran, al sud de Gilan, a la regió de Daylam.
Nou!!: Qazvín і Daylamites (poble) · Veure més »
Dialectes de la llengua armènia
La classificació dels dialectes de la llengua armènia es basa en el llibre Classification des dialectes arméniens (Classificació del dialectes armenis) de 1909 pel lingüista armeni Hratxià Atxarian, publicat a París.
Nou!!: Qazvín і Dialectes de la llengua armènia · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Qazvín і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Qazvín і Dinastia jalayírida · Veure més »
Djebé
Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.
Nou!!: Qazvín і Djebé · Veure més »
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Nou!!: Qazvín і Djustànides · Veure més »
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Nou!!: Qazvín і Exònim · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Qazvín і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Fat·h-Alí Khan
Fat·h-Alí Khan, fou cap del clan aixakabaix dels qajar i ancestre de la dinastia qajar.
Nou!!: Qazvín і Fat·h-Alí Khan · Veure més »
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Qazvín і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »
Fe babí
La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Xiraz anuncià que era el qàïm promès ("el qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta).
Nou!!: Qazvín і Fe babí · Veure més »
Firuzànides
Els firuzànides o dinastia Firuzànida fou una nissaga persa del Tabaristan que va governar efímerament a Tabaristan i Gurgan, i després a Kumis i a Amol.
Nou!!: Qazvín і Firuzànides · Veure més »
Gazi Ekrem Hüsrev Paixà
Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (transcripció antiga otomana Khosrew Pasha) (+1632) fou un gran visir otomà, d'origen bosnià.
Nou!!: Qazvín і Gazi Ekrem Hüsrev Paixà · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Qazvín і Genguis Khan · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Qazvín і Gilan · Veure més »
Girih
Patró ''girih'' amb incrustacions de decoracions florals de Shah-i-Zinda a Samarcanda, Uzbekistan. El girih (‘nus’), també girih sāzī (‘fer nusos') o girih chīnī, és un art decoratiu islàmic usat en arquitectura i en artesanies (cobertes de llibres, tapets, objectes petits de metall), consisteix en línies geomètriques les quals s'entrellacen formant un arranjament.
Nou!!: Qazvín і Girih · Veure més »
Gizilbundi
Gilzibundi fou el nom donat pels assiris a la regió de Qāflān-kūh (کوه قافلانکوه) la qual dominaven al final del segle IX aC.
Nou!!: Qazvín і Gizilbundi · Veure més »
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Nou!!: Qazvín і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »
Hajim Muhammad
Hajim Muhammad fou kan de Khwarizm (1557-1602), fill d'Avanek Khan.
Nou!!: Qazvín і Hajim Muhammad · Veure més »
Hasanjalàlides
La nissaga dels hasanjalàlides o en armeni Hasan-Jalalyan (armeni. Հասան-Ջալալյաններ) fou una dinastia armènia que va governar la regió de Khatchen (Artsakh) a partir de 1214 en endavant, en el que ara són les regions del Karabakh, Nagorno-Karabakh i una petita part de Siunia.
Nou!!: Qazvín і Hasanjalàlides · Veure més »
Haydar Xah
Haydar Xah (mort en 1576) fou un efímer xa de Pèrsia de la dinastia safàvida durant uns mesos de l'any 1576.
Nou!!: Qazvín і Haydar Xah · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Qazvín і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Nou!!: Qazvín і Història de Xiraz · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Qazvín і Història del Caucas · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: Qazvín і Història del Panjab · Veure més »
Humayun
Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.
Nou!!: Qazvín і Humayun · Veure més »
Husayn ibn Uways
Shaykh Husayn ibn Uways Jalayr (+ primavera del 1382) fou un emir jalayírida, fill i successor de Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Qazvín і Husayn ibn Uways · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Qazvín і Ildegiz · Veure més »
Imamzada
Imamzada ('nascut d'imam') és un mot que, en persa i urdú, designa els descendents dels imams xiïtes i que també es fa servir per referir-se a la tomba d'aquests descendents d'imams.
Nou!!: Qazvín і Imamzada · Veure més »
Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393)
La incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan fou una campanya militar feta per Tamerlà en aquestes zones el 1393.
Nou!!: Qazvín і Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393) · Veure més »
Iran sota influència britànica i soviètica
La influència britànica i soviètica a l'Iran es va establir a conseqüència de la invasió anglo-soviètica del país, que fou una invasió conjunta de l'Estat Imperial de l'Iran per forces britàniques, de la Commonwealth, i soviètiques; el seu nom en codi fou Operation Countenance i va tenir lloc entre el 25 d'agost de 1941 i el 17 de setembre del mateix any.
Nou!!: Qazvín і Iran sota influència britànica i soviètica · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Qazvín і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Qazvín і Isfahan · Veure més »
Iskandar ibn Kara Yusuf
Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Qazvín і Iskandar ibn Kara Yusuf · Veure més »
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Nou!!: Qazvín і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »
Ismaïl II de Pèrsia
Ismail II de Pèrsia (farsi: شاه اسماعیل دوم, Esma'il, nascut 1533/1534 o 1537, mort a Qazwin el 24 de novembre de 1577), fou el tercer xa safàvida de Pèrsia (1576-1577).
Nou!!: Qazvín і Ismaïl II de Pèrsia · Veure més »
Jagirlu
Jagirlu o Chakirlu fou una tribu turcman que va agafar el nom del seu cap Chakir o Jagir.
Nou!!: Qazvín і Jagirlu · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: Qazvín і Jahan-Xah · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Qazvín і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Jamal-ad-Din al-Afghaní
Jamal-ad-Din al-Afghaní (sayyid Jamāl ad-Dīn al-Afghānī), conegut també com a Jamal-ad-Din Assadabadí (sayyid Jamāl ad-Dīn Asadābādī) o simplement com a al-Afghaní (Assadabad, Iran, 1838/39 - Constantinoble, 9 de març de 1897), va ser un teòleg musulmà i activista polític, influent principalment a l'Orient Mitjà, l'Àsia del sud i Europa.
Nou!!: Qazvín і Jamal-ad-Din al-Afghaní · Veure més »
Jangali
Jangali fou el nom d'un moviment polític revolucionari de Pèrsia, al Gilan.
Nou!!: Qazvín і Jangali · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Qazvín і Jibal · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Qazvín і Khuzestan · Veure més »
Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi
Kutb al-Din Muhammad Txuqi, Juki o Juqi (mort el 1445) fou un príncep timúrida fill de Xah Rukh i net de Tamerlà.
Nou!!: Qazvín і Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi · Veure més »
Kutlug Inandj
Kutlug Inandj fou un atabeg ildegízida, fill de Muhàmmad Pahlawan.
Nou!!: Qazvín і Kutlug Inandj · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Qazvín і Lahidjan · Veure més »
Lakk
Lakk és el grup de tribus kurdes més meridional de l'Iran, sovint escrit com a lak.
Nou!!: Qazvín і Lakk · Veure més »
Lanbasar
Lanbasar (Lambasar, Lamasar o Lammasar) fou una de les fortaleses dels ismaïlites al nord-oest de Pèrsia, que fou arrabassada el 1102 al comandant local per Buzurg-Ummid, lloctinent i després successor de dai Hasan-i Sabbah.
Nou!!: Qazvín і Lanbasar · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: Qazvín і Laridjan · Veure més »
Llista de ciutats de l'Iran
Aquesta és una llista de ciutats de l'Iran.
Nou!!: Qazvín і Llista de ciutats de l'Iran · Veure més »
Llista de clubs de futbol
Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.
Nou!!: Qazvín і Llista de clubs de futbol · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Qazvín і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya
Sultan Mahmud (vers 1464 – 1543) fou el darrer malik mihrabànida de Sistan del 1495 al 1537.
Nou!!: Qazvín і Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya · Veure més »
Maqan ibn Kaki
Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.
Nou!!: Qazvín і Maqan ibn Kaki · Veure més »
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Nou!!: Qazvín і Maraixi · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Qazvín і Mardastan · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Qazvín і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Qazvín і Mazandaran · Veure més »
Mazdak
Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).
Nou!!: Qazvín і Mazdak · Veure més »
Mesquita de l'Imam Khomeini
La mesquita de l'Imam m Khomeini, és també coneguda com a Mesquita Reial o mesquita de l'Imam, situada a Isfahan (Esfahān) a Iran; fou construïda per al sobirà safàvida Shah Abbas I, entre els anys 1612 i 1630.
Nou!!: Qazvín і Mesquita de l'Imam Khomeini · Veure més »
Microtus qazvinensis
Microtus qazvinensis és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.
Nou!!: Qazvín і Microtus qazvinensis · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Qazvín і Miran Xah · Veure més »
Muhammad Hasan Khan
Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.
Nou!!: Qazvín і Muhammad Hasan Khan · Veure més »
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Nou!!: Qazvín і Muhammad Xah Qajar · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Qazvín і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Abu-l-Abbàs Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Abd-Al·lah (824/825 - novembre del 867) fou un membre de la família tahírida que va governar Bagdad i Iraq.
Nou!!: Qazvín і Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn · Veure més »
Muhàmmad Khodabanda
Muhàmmad Khodabanda, Mohammed Khodābande o Khudābanda, també anomenat Mohammed Shah o Sultan Mohammed (Ardabil, Imperi Safàvida, 1531 - Alamut, Imperi Safàvida, 1595) fou el quart xa de la dinastia safàvida de Pèrsia (1578-1587).
Nou!!: Qazvín і Muhàmmad Khodabanda · Veure més »
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Nou!!: Qazvín і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.
Nou!!: Qazvín і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali · Veure més »
Muraqqa
arxiudata.
Nou!!: Qazvín і Muraqqa · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Qazvín і Musafírides · Veure més »
Nawruz
L'amir Nawruz o Nowruz (en persa: nrz / nowrz / nowruz: نوروز, “nova llum”; és també el nom del “nou any” persa en l'equinocci de primavera festa de Nowruz) o Nauruz o Nevrouz fou un fill del general mongol Argun Agha, d'origen oirat, que fou administrador civil de Pèrsia sota domini mongol entre 1243 i 1255, abans del període il-kànida.
Nou!!: Qazvín і Nawruz · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Qazvín і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nisba (onomàstica)
En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.
Nou!!: Qazvín і Nisba (onomàstica) · Veure més »
Nuktawiyya
Nuktawiyya fou una secta derivada de la dels Hurufiyya, que després d'un segle va aparèixer amb força a la Pèrsia safàvida i es va estendre a l'Índia.
Nou!!: Qazvín і Nuktawiyya · Veure més »
Organització territorial de l'Iran
La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استانها ostānhā).
Nou!!: Qazvín і Organització territorial de l'Iran · Veure més »
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Nou!!: Qazvín і Parsua · Veure més »
Paykan Qazvin FC
El Paykan Qazvin Football Club (en persa باشگاه فوتبال پيکان) és un club de futbol iranià de la ciutat de Qazvin.
Nou!!: Qazvín і Paykan Qazvin FC · Veure més »
Província de Qazvín
Comtats de Qazvin La província de Qazvín (Qazvīn) és una divisió administrativa de l'Iran al nord-oest del país.
Nou!!: Qazvín і Província de Qazvín · Veure més »
Qabus ibn Wuixmaguir
Mausoleu de Qabus ibn Wuixmaguir, construït en 1007 Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan.
Nou!!: Qazvín і Qabus ibn Wuixmaguir · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Qazvín і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Qazvín і Qara Yússuf · Veure més »
Rafi ibn Hàrthama
Rafi ibn Hàrthama fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del amb el safàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.
Nou!!: Qazvín і Rafi ibn Hàrthama · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Qazvín і Raixid-ad-Din · Veure més »
Raixt
Indrets de Rasht Raixt (en gilaki: Rèsht), també transliterat com a Resht o Recht, és una ciutat i municipi de l'Iran, capital de la província de Gilan i del comtat de Rasht, i la ciutat més gran de la costa de la mar Càspia situada la vora del Safid Rud.
Nou!!: Qazvín і Raixt · Veure més »
Ramsar
Parc de l'Hotel Ramsar. Ramsar (en persa, رامسر) és una ciutat de la província de Mazandaran, a l'Iran, a la costa de la mar Càspia, i capital del comtat homònim.
Nou!!: Qazvín і Ramsar · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Qazvín і Rayy · Veure més »
Revolta d'Iskandar-i Shaykhi
La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.
Nou!!: Qazvín і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi · Veure més »
Riu Alamut
El riu Alamut és un riu de l'Iran a la província de Qazvín.
Nou!!: Qazvín і Riu Alamut · Veure més »
Rudbar (ciutat de Gilan)
Rudbar o Rudhbar a Daylam, que encara avui dia forma un comtat de la província de Gilan, regió que agafa el nom de la ciutat de Rudbar a la riba del Safid Rud en la ruta Qazvín-Rasht, al sud de Rasht.
Nou!!: Qazvín і Rudbar (ciutat de Gilan) · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Qazvín і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Sad ibn Zanguí
Abu-Xujà Izz-ad-Din Sad ibn Zanguí ibn Mawdud, més conegut simplement com a Sad I ibn Zanguí o Zankí o Zengi (? - 5 de novembre de 1226) fou atabeg salghúrida de Fars, fill i successor de Tekla.
Nou!!: Qazvín і Sad ibn Zanguí · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Qazvín і Safàrides · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Qazvín і Samànides · Veure més »
Senjawi
Senjawi o Sindjawi (àrab Sindjabi o Sinjabi, derivat del persa sandjab i kurd sindjaw que vol dir "Esquirol") és una tribu kurda de l'Iran destacada per les seves posicions proiranianes contra els otomans, els anglesos i els russos fins al final de la dinastia qadjar i la seva oposició a la dinastia pahlavi.
Nou!!: Qazvín і Senjawi · Veure més »
Shirin Neshat
Shirin Neshat (Qazvin, Iran, 26 de març de 1957) és una fotògrafa i artista visual iraniana resident a Nova York, coneguda per les seves videoinstal·lacions.
Nou!!: Qazvín і Shirin Neshat · Veure més »
Sidi Ali Reis
Sidi Ali Reis - en turc Seydi Ali Reis - conegut com a Katibi Rum (Istanbul, ~1498-gener de 1563) fou un mariner, administrador, poeta i escriptor otomà.
Nou!!: Qazvín і Sidi Ali Reis · Veure més »
Subotai
Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.
Nou!!: Qazvín і Subotai · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Qazvín і Sultaniyya · Veure més »
Surgan
Sūrḡān o Sorḡān fou un príncep cobànida, fill d'Amir Coban i Sati Beg, que fou governador i senyor de Karabagh i de l'Iraq Ajamita.
Nou!!: Qazvín і Surgan · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Qazvín і Tabriz · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Qazvín і Tahmasp I · Veure més »
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Nou!!: Qazvín і Tamara de Geòrgia · Veure més »
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Nou!!: Qazvín і Tarom · Veure més »
Tàhir ibn al-Hussayn
Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.
Nou!!: Qazvín і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Qazvín і Teheran · Veure més »
Teppe Zagheh
Teppe Zagheh és un jaciment arqueològic d'època neolítica situat a prop de Qazvin, Iran.
Nou!!: Qazvín і Teppe Zagheh · Veure més »
Toghrul II
Tuğrul, Toghril o Toghrul II al-Dawla wa l-Din (1109 - tardor de 1134) fou sultà seljúcida fill del sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah i germà de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118 -1131).
Nou!!: Qazvín і Toghrul II · Veure més »
Tractat de Sant Petersburg (1723)
El Tractat de Sant Petersburg de William Bayne Fisher, P. Avery, G. R. G. Hambly, C. Melville.
Nou!!: Qazvín і Tractat de Sant Petersburg (1723) · Veure més »
Ujan
Ujan o Awjan era una població i comarca situada a uns 50 km a l'est de Tabriz en direcció a Miyana, a la riba sud del riu Sarav.
Nou!!: Qazvín і Ujan · Veure més »
Vall d'Alamut
Alamut és una vall aïllada de l'Iran, a la regió de Daylam, a les muntanyes Elburz, a 35 km al nord-est de Qazwin.
Nou!!: Qazvín і Vall d'Alamut · Veure més »
Vol 7908 de Caspian Airlines
El vol 7908 de Caspian Airlines fou un vol internacional entre l'Aeroport Internacional Imam Khomeini de Teheran (Iran) i l'Aeroport Internacional de Zvartnots, d'Erevan (Armènia), que va sofrir un accident el 15 de juliol de 2009.
Nou!!: Qazvín і Vol 7908 de Caspian Airlines · Veure més »
Wuixmaguir ibn Ziyar
Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.
Nou!!: Qazvín і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Qazvín і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani
Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani fou el més famós dels imams muhammadshàhides de l'ismaïlisme, que visqué al començament del.
Nou!!: Qazvín і Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Qazvín і Xah Xuia · Veure més »
Xahriyar
Xahriyar (Persa: شهریار) (també apareix com Xaryar, Xeryar, Shariyar, Shahriyar, Xahryar, Xariyar, Shahryār, Shahriār, Xeharyar, Xaheryar, Xaharyar, Xehreyar o Xehiryar amb la "x" normalment com a "Sh", nom que vol dir "Gran Rei") fou una fortalesa de l'Iraq Ajamita, situada prop de Rayy, uns 25 km a l'oest i avui dia una ciutat capital del comtat de Shahriar a la província de Teheran, a l'Iran.
Nou!!: Qazvín і Xahriyar · Veure més »
Xams-ad-Din Juwayní
Xams-ad-Din Muhàmmad ibn Muhàmmad Juwayní, també conegut senzillament com a Xams-ad-Din Juwayní (mort 1284) fou un polític persa il-kànida, germà de l'historiador Alà-ad-Din Juwayní.
Nou!!: Qazvín і Xams-ad-Din Juwayní · Veure més »
Xer-Xah Surí
Farid-ad-Din Xer-Xah Surí (Sasaram, 1486 – Kalinjar, 22 de maig de 1545), conegut amb el nom de Xer Khan ("el rei lleó"), va ser un poderós governant a l'Índia.
Nou!!: Qazvín і Xer-Xah Surí · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Qazvín і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Nou!!: Qazvín і Zanjan · Veure més »
1577
Sense descripció.
Nou!!: Qazvín і 1577 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Kazvin, Kazwin, Qazvin, Qazwin, Qazwín.
