Taula de continguts
62 les relacions: Alexandre de Persis, Altiplà Iranià, Anatis, Antioquia de Pèrsia, Ardaixir I, Ariobàrzanes de la Pèrsida, Artàban V de Pàrtia, Asclepiodor de Macedònia, Aspapses (sàtrapa), Èumenes de Càrdia, Bahram III, Bixapur, Conquesta musulmana de Pèrsia, Darios el Gran, Darios III de Pèrsia, Demetri I Soter, Demetri II Nicàtor, Diàdocs, Elam, Elimaida (província), Frasaortes, Gabes (Pèrsia), Golf Pèrsic, Histaspes, Història de l'Azerbaidjan, Imperi Part, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Istakhr, Kirman, Llengües iràniques, Madates, Massabatene, Meleagre (regent), Neolaos, Nestorianisme, Nisibis, Orxines, Pacte de Triparadisos, Paixtus, Pantialeus, Paretacene, Paretaquene, Paretaquens, Pasàrgades, Pàrtia (satrapia), Pèrsia, Pèrsida, Pectoral daurat de Tovstà Mohila, Persèpolis, ... Ampliar l'índex (12 més) »
Alexandre de Persis
Alexandre de Persis (en grec antic Αλέξανδρος) fou un sàtrapa selèucida.
Veure Pèrsida і Alexandre de Persis
Altiplà Iranià
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.
Veure Pèrsida і Altiplà Iranià
Anatis
Anatis fou una deïtat asiàtica el nom de la qual apareix sota diverses variacions (Anaea, Aneitis, Tanais, Nanaea i altres).
Veure Pèrsida і Anatis
Antioquia de Pèrsia
Antioquia de Pèrsia (Antiochia ad Persis) fou una ciutat fundada o refundada a Persis per Antíoc I Sòter (324-263 aC).
Veure Pèrsida і Antioquia de Pèrsia
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Pèrsida і Ardaixir I
Ariobàrzanes de la Pèrsida
Ariobàrzanes (en Ἀριοϐαρζάνης) era sàtrapa de la Pèrsida abans del 331 aC.
Veure Pèrsida і Ariobàrzanes de la Pèrsida
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Veure Pèrsida і Artàban V de Pàrtia
Asclepiodor de Macedònia
Asclepiodor de Macedònia (Asclepiodorus), fill de Timandre, va ser un dels generals d'Alexandre el Gran.
Veure Pèrsida і Asclepiodor de Macedònia
Aspapses (sàtrapa)
Aspapses (també Astaspes, persa Aštāspa) va ser un oficial persa, sàtrapa de Carmània sota Darios III de Pèrsia.
Veure Pèrsida і Aspapses (sàtrapa)
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Pèrsida і Èumenes de Càrdia
Bahram III
Bahram III o Varanes III fou rei sassànida de Pèrsia, fill gran i successor de Bahram II.
Veure Pèrsida і Bahram III
Bixapur
Bixapur (o Bishâpûr) és una antiga ciutat de l'Iran, de la que resten les ruïnes al sud de la moderna Faliyan, a l'antiga ruta entre Persis i Elam.
Veure Pèrsida і Bixapur
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Veure Pèrsida і Conquesta musulmana de Pèrsia
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Pèrsida і Darios el Gran
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Veure Pèrsida і Darios III de Pèrsia
Demetri I Soter
Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.
Veure Pèrsida і Demetri I Soter
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Veure Pèrsida і Demetri II Nicàtor
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Veure Pèrsida і Diàdocs
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Pèrsida і Elam
Elimaida (província)
Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.
Veure Pèrsida і Elimaida (província)
Frasaortes
Frasaortes (en llatí Phrasaortes, en grec antic Φρασαόρτης) fill de Reomitres, va ser un magnat persa.
Veure Pèrsida і Frasaortes
Gabes (Pèrsia)
Gabes (grec antic: Γάβαι, Gabe; llatí: Gabae) fou un dels palaus reials de Pèrsia, situat segons Estrabó a l'interior de Persis, prop de Pasàrgada.
Veure Pèrsida і Gabes (Pèrsia)
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Pèrsida і Golf Pèrsic
Histaspes
Histaspes ((El) que coneix els cavalls; Hystaspes) fou fill del rei Arsames dels perses i pare del futur rei Darios I el Gran i d'Artanes.
Veure Pèrsida і Histaspes
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Pèrsida і Història de l'Azerbaidjan
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Pèrsida і Imperi Part
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Pèrsida і Imperi Sassànida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Pèrsida і Imperi Selèucida
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Veure Pèrsida і Istakhr
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Pèrsida і Kirman
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Veure Pèrsida і Llengües iràniques
Madates
Madates o Madetes (Madetas) fou un general persa.
Veure Pèrsida і Madates
Massabatene
Massabatene; Μεσσαβατική) fou un districte de Pèrsia, al centre de Susiana, entre les muntanyes Cambalidus (una branca del sud de les muntanyes dels Zagros) fins al país dels cosseis. Estrabó esmenta la ciutat de Massabatice com una eparquia de Elimais.
Veure Pèrsida і Massabatene
Meleagre (regent)
Meleagre (en llatí Meleager, en grec antic Μελέαγρος) fill de Neoptòlem, fou efímer regent del Regne de Macedònia el 323 aC.
Veure Pèrsida і Meleagre (regent)
Neolaos
Neolaos (en llatí Neolaus, en grec antic Νεώλαος) fou un militar selèucida, germà dels sàtrapes Moló de Mèdia i Alexandre de Persis, que va ajudar els seus germans en la revolta que van organitzar contra el rei selèucida Antíoc III el Gran.
Veure Pèrsida і Neolaos
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Veure Pèrsida і Nestorianisme
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Pèrsida і Nisibis
Orxines
Orxines fou un noble persa que deia ser descendent de Cir II el gran.
Veure Pèrsida і Orxines
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Veure Pèrsida і Pacte de Triparadisos
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Veure Pèrsida і Paixtus
Pantialeus
Els pantialeus (llatí: Panthialaei; grec antic: Πανθιαλαῖοι, Panthialèoi) foren una antiga tribu de Persis esmentada per Heròdot, que indica que es dedicaven a l'agricultura sense donar-ne cap altre detall.
Veure Pèrsida і Pantialeus
Paretacene
Paretacene (Paraetacene) fou una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, situada entre Mèdia i Persis.
Veure Pèrsida і Paretacene
Paretaquene
Paretaquene (Paraetacene) fou un districte de Persis a la part nord del país, fronterer amb la Mèdia Magna.
Veure Pèrsida і Paretaquene
Paretaquens
Els paretaquens eren els habitants de Paretaquene (Paraetacene) a Persis.
Veure Pèrsida і Paretaquens
Pasàrgades
Els pasàrgades (en llatí Pasargadae, en grec antic Πασαργάδαι, 'Pasargadai') eren una de les tres tribus dels perses que dominaven totes les altres tribus, segons diu Heròdot, qui afegeix que d'ells en va sortir la dinastia dels aquemènides.
Veure Pèrsida і Pasàrgades
Pàrtia (satrapia)
Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.
Veure Pèrsida і Pàrtia (satrapia)
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Pèrsida і Pèrsia
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Pèrsida і Pèrsida
Pectoral daurat de Tovstà Mohila
El Pectoral daurat de Tovstà Mohila és un antic tresor d'art escita decorat amb escenes intricades i delicades de la vida quotidiana i d'animals que es remunta al.
Veure Pèrsida і Pectoral daurat de Tovstà Mohila
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Veure Pèrsida і Persèpolis
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Veure Pèrsida і Perses
Peucestes
* Peucestes de Macedònia, militar macedoni.
Veure Pèrsida і Peucestes
Peucestes de Mieza
Peucestes de Mieza (Peucestas), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.
Veure Pèrsida і Peucestes de Mieza
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Pèrsida і Província de Fars
Regne d'Elimaida
El Regne d'Elimaida va ser un estat autònom del segle II aC fins a principis del segle III, sovint un vassall sota control de l'Imperi Part.
Veure Pèrsida і Regne d'Elimaida
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Veure Pèrsida і Sapor I
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Pèrsida і Sàtrapa
Setge de Castelnuovo
El setge de Castelnuovo es va produir entre el 18 de juliol i el 7 d'agost de 1539 en la lluita pel control de la Mar Mediterrània entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà durant les Guerres turco-venecianes.
Veure Pèrsida і Setge de Castelnuovo
Sitacene
La Sitacene (en Sittacene) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, possiblement dins la satrapia de Babilònia.
Veure Pèrsida і Sitacene
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Veure Pèrsida і Susiana
Teïspes d'Anshan
Teïspes (Cišpiš) va ser rei dels perses entre els anys i 640 aC, aproximadament.
Veure Pèrsida і Teïspes d'Anshan
Uxis
Uxis (llatí: Uxii, grec: Οὔξιοι) foren un poble de Pèrsia que vivia a la frontera entre Persis i Susiana, a l'est del Pasitigris i a l'oest del Oroatis.
Veure Pèrsida і Uxis
També conegut com Perside, Persis.