Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

673 les relacions: Abano Terme, Achille Graffigna, Adelaide di Borgogna, Adoració dels Reis Mags, Aeroport de Treviso, Agilulf, Agnès d'Assís, Agostino Steffani, Alaide Gualberta Beccari, Albert Azzo II de Milà, Albert de Bellièvre, Albert de Saxònia (filòsof), Albert II della Scala, Alberto Franceschini, Alessandro Del Piero, Alessandro Piccolomini, Alessandro Valignano, Alexandre de Hessen-Darmstadt, Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Amoret, Anatomia, Andrea da Murano, Andrea da Valle, Andrea del Verrocchio, Andrea Mantegna, Andrea Palladio, Andreas Vesal, Angelo Anelli, Angelo Angeli, Angelo Pilotto, Angelo Schiavio, Anna Kuliscioff, Annibale Padovano, Antènor, Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières, Anton van Dyck, Antoni de Pàdua, Antoni I della Scala, Antoni II della Scala, Antonio Beccadelli, Antonio Berlese, Antonio Canova, Antonio dalla Tavola, Antonio di Miari, Antonio Maria Zaccaria, Antonio Negri, Antonio Sacchini, Antonio Salieri, Antonio Tonzig, Antonio Vivarini, ... Ampliar l'índex (623 més) » « Shrink índex

Abano Terme

Abano Terme (la ciutat va canviar el seu nom Abano Bagni en 1945) és un municipi de la província de Pàdua, a la regió del Vèneto (Itàlia), en el costat est de les muntanyes Euganes; n'és a 10 quilòmetres al sud-est de Pàdua.

Veure Pàdua і Abano Terme

Achille Graffigna

Achille Graffigna (San Martino dall'Argine, província de Màntua, 6 de maig de 1816 - Pàdua, 19 de juliol de 1896) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Achille Graffigna

Adelaide di Borgogna

Adelaide di Borgogna. o sia, Ottone re d'Italia és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini (amb contribucions de Michele Carafa) sobre un llibret italià de Giovanni Schmidt. S'estrenà al Teatro Argentina de Roma el 27 de desembre de 1817. Adelaide di Borgogna és un dels títols més infreqüents en la producció operística de Rossini.

Veure Pàdua і Adelaide di Borgogna

Adoració dels Reis Mags

''Adoració dels Mags,'' Bartolomé Esteban Murillo, segle XVII ''Adoració dels Mags'', Dirk Bouts segle XV LAdoració dels Reis Mags o simplement Adoració dels Mags és, en la tradició cristiana, l'escena de la Nativitat de Jesús en la qual els Reis d'Orient, varen trobar Jesús seguint una estrella que els va guiar i li varen regalar or, encens, i mirra, i el varen venerar, tal com es narra a.

Veure Pàdua і Adoració dels Reis Mags

Aeroport de Treviso

Laeroport de Treviso és un aeroport que dona servei a la província de Treviso i a gran part de la regió del Vèneto, Itàlia.

Veure Pàdua і Aeroport de Treviso

Agilulf

Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.

Veure Pàdua і Agilulf

Agnès d'Assís

Agnès d'Assís (Assís, ca. 1197 - 1253), va ser una religiosa italiana que va seguir la seva germana Clara d'Assís i ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses.

Veure Pàdua і Agnès d'Assís

Agostino Steffani

Agostino Steffani (Castelfranco Veneto, República de Venècia, 25 de juliol de 1654 - Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de febrer de 1728) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Agostino Steffani

Alaide Gualberta Beccari

Gualberta Alaide Beccari (Pàdua, 1842 - Bolonya, 1906) fou una escriptora i periodista italiana, sufragista, feminista, republicana, pacifista i reformadora social.

Veure Pàdua і Alaide Gualberta Beccari

Albert Azzo II de Milà

Albert Azzo II (Mòdena, 997 o 10 juliol 1009 - 20 d'agost de 1097), fou marcgravi de Milà i Ligúria, comte de Gavello i Pàdua, Rovigo, Lunigiana, Monselice i Montagnana; el nom deriva d'Albertezzo II, i va ser un poderós noble al Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.

Veure Pàdua і Albert Azzo II de Milà

Albert de Bellièvre

Albert de Bellièvre també conegut com a Pomponi I de Bellièvre (Lió, 1529-1607) senyor de Grignon fou un diplomàtic francès.

Veure Pàdua і Albert de Bellièvre

Albert de Saxònia (filòsof)

Albert de Saxònia (en llatí: Albertus de Saxonia) (cap a 1320 – 8 de juliol de 1390) va ser un filòsof alemany conegut per les seves contribucions en la lògica i la física.

Veure Pàdua і Albert de Saxònia (filòsof)

Albert II della Scala

Albert II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala, i va néixer el 1306.

Veure Pàdua і Albert II della Scala

Alberto Franceschini

Alberto Franceschini (Reggio de l'Emília, 26 d'octubre de 1947) és un activista polític italià, fundador i exmilitant de les Brigades Roges, un dels més rellevants juntament amb Renato Curcio i Margherita Cagol.

Veure Pàdua і Alberto Franceschini

Alessandro Del Piero

Alessandro Del Piero (Conegliano, Província de Treviso, Itàlia, 9 de novembre de 1974), conegut com el Pinturicchio, Godot, L'Uccellino, Alessandro Magno, Alessandro Il Grande i Il Capitano, és un futbolista italià actualment retirat.

Veure Pàdua і Alessandro Del Piero

Alessandro Piccolomini

Alessandro Piccolomini (Siena, Toscana, 13 de juny de 1508 - 12 de març de 1578) fou un filòsof i literat italià.

Veure Pàdua і Alessandro Piccolomini

Alessandro Valignano

Alessandro Valignano o Valignani (Chieti, Regne de Nàpols 1539 - Macau 1606), jesuita italià que va fer de missioner a l'Índia, Xina i especialment al Japó i va ser un dels més grans i influents missioners de la història.

Veure Pàdua і Alessandro Valignano

Alexandre de Hessen-Darmstadt

Alexandre de Hessen-Darmstadt, príncep de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1823 - 1888).

Veure Pàdua і Alexandre de Hessen-Darmstadt

Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Tall esquemàtic d'un amfiteatre. La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar.

Veure Pàdua і Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Amoret

''Putto'' en forma d'àngel d'Andrea Mantegna al Palazzo Ducale de Màntua Un amoret, també conegut com a putto (mot italià; en plural, putti) és un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat.

Veure Pàdua і Amoret

Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

Veure Pàdua і Anatomia

Andrea da Murano

Andrea di Giovanni, conegut com a Andrea da Murano (Murano, actiu 1463 - 25 de febrer de 1512) va ser un pintor italià actiu a Venècia durant la primera fase del Renaixement.

Veure Pàdua і Andrea da Murano

Andrea da Valle

Villa dei Vescovi a Torreglia. Palazzo dei Trecento, la loggia de la planta baixa és obra d'Andrea da Valle. Andrea da Valle (Koper, primer quart del segle XVI- 1578) va ser un arquitecte italià.

Veure Pàdua і Andrea da Valle

Andrea del Verrocchio

Andrea di Cione, escultor i pintor, conegut com a Andrea del Verrocchio, nascut a Florència el 1435 i mort a Venècia el 1488.

Veure Pàdua і Andrea del Verrocchio

Andrea Mantegna

''L'agonia al jardí'' (1455) National Gallery de Londres és el cim de l'estil primerenc de Mantegna Andrea Mantegna (Isola di Carturo, c. 1431 – Màntua, 13 de setembre de 1506) va ser un artista italià del Renaixement.

Veure Pàdua і Andrea Mantegna

Andrea Palladio

Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.

Veure Pàdua і Andrea Palladio

Andreas Vesal

Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.

Veure Pàdua і Andreas Vesal

Angelo Anelli

Angelo Anelli (Desenzano del Garda. 10 de novembre de 1761 - Pavia, 9 d'abril de 1820) fou un poeta i llibretista italià que també va escriure sota els pseudònims Marco Landi i Niccolò Liprandi.

Veure Pàdua і Angelo Anelli

Angelo Angeli

Angelo Angeli, nascut a Tarcento di Udine el 20 d'agost de 1864 i traspassat a Florència l'1 de juny de 1931, fou un químic italià.

Veure Pàdua і Angelo Angeli

Angelo Pilotto

Angelo Pilotto (Treviso, 1895 - ?) fou un baríton italià.

Veure Pàdua і Angelo Pilotto

Angelo Schiavio

Angelo Schiavio (Bolonya, 15 d'octubre de 1905 - 17 d'abril de 1990) fou un futbolista italià dels anys 30.

Veure Pàdua і Angelo Schiavio

Anna Kuliscioff

Anna Kuliscioff (nom amb el qual va ser coneguda a Itàlia) o Anna Kulixova, el nom real de la qual era Anna Moisséievna Rozenstein Анна Моисеевна Розенштейн, (Simferòpol, 9 de gener de 1855 – Milà, 29 de desembre de 1925), fou una anarquista, metgessa i revolucionària russa nacionalitzada italiana, una de les principals exponents i fundadores del Partit Socialista Italià.

Veure Pàdua і Anna Kuliscioff

Annibale Padovano

Annibale Padovano (Pàdua, 1527 – Graz, (Àustria), 15 de març de 1575) fou un compositor i organista italià de l'Escola veneciana.

Veure Pàdua і Annibale Padovano

Antènor

Segons la mitologia grega, Antènor (en Άντήνωρ; en Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam.

Veure Pàdua і Antènor

Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières

Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières (París, 1 de gener de 1638 - 17 de febrer de 1694) va ser una poetessa i filòsofa francesa.

Veure Pàdua і Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières

Anton van Dyck

Sir Anton van Dyck (Anvers, 1599 - Londres, 1641) fou un pintor, dibuixant i aiguafortista flamenc d'estil barroc.

Veure Pàdua і Anton van Dyck

Antoni de Pàdua

Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.

Veure Pàdua і Antoni de Pàdua

Antoni I della Scala

Antoni I della Scala (1362-1388) fou senyor de Verona i Vicenza.

Veure Pàdua і Antoni I della Scala

Antoni II della Scala

Antoni II della Scala fou senyor de Verona al morir el seu pare Guillem della Scala el 28 d'abril de 1404, juntament amb son germà Brunoro della Scala.

Veure Pàdua і Antoni II della Scala

Antonio Beccadelli

Antonio Beccadelli (Palerm 1394 — Nàpols 1471), anomenat el Panormita, fou un humanista italià, poeta, doctor en dret i membre de la cort d'Alfons el Magnànim.

Veure Pàdua і Antonio Beccadelli

Antonio Berlese

Antonio Berlese (26 de juny de 1863 a Pàdua – 24 d'octubre de 1927 a Florència) va ser un entomòleg italià.

Veure Pàdua і Antonio Berlese

Antonio Canova

Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.

Veure Pàdua і Antonio Canova

Antonio dalla Tavola

Antonio dalla Tavola (Venècia, 1634 - 10 de juny de 1674) fou un compositor i pedagog musical italià.

Veure Pàdua і Antonio dalla Tavola

Antonio di Miari

Antonio di Miari comte de Miari (Belluno, Vèneto (1778-1854) fou un compositor italià del Romanticisme. Estudià el violí sense mestre, i als disset anys passà a Pàdua per aprendre la teoria de la composició amb Sabbattini, i després a Venècia, on va rebre lliçons de Bertoni.

Veure Pàdua і Antonio di Miari

Antonio Maria Zaccaria

va ser un prevere italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de Sant Pau.

Veure Pàdua і Antonio Maria Zaccaria

Antonio Negri

Antonio Negri (Pàdua, 1 d'agost de 1933 - París, 16 de desembre de 2023), també conegut com a Toni Negri, va ser un politòleg i pensador postmarxista italià.

Veure Pàdua і Antonio Negri

Antonio Sacchini

Antonio Maria Gaspare Sacchini (Florència, 14 de juny de 1730 - París, 6 d'octubre de 1786) fou un compositor italià pertanyent a l'escola de música napolitana, però particularment actiu a París.

Veure Pàdua і Antonio Sacchini

Antonio Salieri

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.

Veure Pàdua і Antonio Salieri

Antonio Tonzig

Antonio Tonzig (Pàdua, 1804) fou un comptable italià pertanyent a l'Escola Llombarda o Comptabilitat de gestió.

Veure Pàdua і Antonio Tonzig

Antonio Vivarini

''Coronació de la Mare de Déu''. Galeria de l'Acadèmia de Venècia ''Sant Lluís de Tolosa''. Museu del Louvre Antonio Vivarini, conegut també com a Antonio da Murano, (Murano, c. 1402 - Venècia, c. 1484) va ser un pintor italià del Renaixement, probablement el primer procedent de la família dels Vivarini.

Veure Pàdua і Antonio Vivarini

Anunciació Cavalcanti

L’''Anunciació Cavalcanti'' LAnunciació Cavalcanti de Donatello és una escultura en pedra grisa, en algunes parts policromada i daurada; té una mida de 218 x 168cm.

Veure Pàdua і Anunciació Cavalcanti

Armistici de Villa Giusti

LArmistici de Villa Giusti o Armistici de Pàdua, és l'únic que l'Imperi Austrohongarès va signar amb la Triple Entesa, i que va donar fi a la guerra entre Itàlia i Àustria-Hongria en el front italià durant la Primera Guerra Mundial.

Veure Pàdua і Armistici de Villa Giusti

Arnau de Pàdua

Arnau de Pàdua o Arnaldo de' Cattanei (Limena, província de Pàdua, 1185 - Asolo, província de Treviso, 10 de febrer de 1255) fou un monjo benedictí, abat de Santa Giustina de Pàdua.

Veure Pàdua і Arnau de Pàdua

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure Pàdua і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

Arquebisbat de Bolonya

La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Pàdua і Arquebisbat de Bolonya

Arquitectura d'Itàlia

llengua.

Veure Pàdua і Arquitectura d'Itàlia

Arrigo Boito

Arrigo Boito (Pàdua, 24 de febrer de 1842 - Milà, 10 de juny de 1918) fou un escriptor, poeta, crític i compositor italià, conegut principalment pels seus llibrets d'òpera, considerats entre les màximes obres mestres del gènere.

Veure Pàdua і Arrigo Boito

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Pàdua і Art gòtic

Associació Nacional d'Exdeportats als camps nazis

L'Associació Nacional d'Exdeportats als camps nazis (en italià: Associazione Nazionale Ex Deportati nei Campi Nazisti, ANED) és una entitat italiana sense ànim de lucre, reconeguda com a persona jurídica per decret del president de la República l'any 1968.

Veure Pàdua і Associació Nacional d'Exdeportats als camps nazis

Astrofísica

L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.

Veure Pàdua і Astrofísica

Atac a Pula

Latac a Pula va ser una acció naval realitzada a l'1 de novembre de 1918 per dos oficials de l'armada italiana contra la flota austrohongaresa ancorada al port de Pula (Ístria), que estava en procés de dissolució.

Veure Pàdua і Atac a Pula

Atemptat de la Piazza Fontana

L'atemptat de la Piazza Fontana, (Strage di Piazza Fontana en italià, «massacre de Piazza Fontana»), va ser un atac terrorista que va tenir lloc a les 16.37 h del 12 de desembre de any 1969 contra les oficines centrals de la Banca Nazionale dell'Agricoltura a la ciutat italiana de Milà.

Veure Pàdua і Atemptat de la Piazza Fontana

Atis-Amor

Atis-Amor és una escultura de bronze de Donatello, que data a la ratlla de 1440-1443.

Veure Pàdua і Atis-Amor

Aurelio Galfetti

Imatge del Castelgrande, Bellinzona. va ser un arquitecte nascut a Biasca, cantó de Tesino, Suïssa.

Veure Pàdua і Aurelio Galfetti

Autari

Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.

Veure Pàdua і Autari

Azzo VI d'Este

Azzo VI d'Este (1170 - Verona, 18 de novembre de 1212), conegut com a Azzolino, va ser Marquès d'Este (marchio Eystensis), títol concedit el 1196 pel papa Celestí III, si bé els seus hereus foren designats tan sols podestà de la ciutat.

Veure Pàdua і Azzo VI d'Este

Azzo VIII d'Este

Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.

Veure Pàdua і Azzo VIII d'Este

Élisabeth Chéron

Élisabeth Sophie Chéron (París, 3 d'octubre de 1648 - París, 3 de setembre de 1711) és recordada principalment per ser una pintora francesa, però va ser una dona del Renaixement aclamada a la seva època com a poeta dotada, música, artista, i acadèmica.

Veure Pàdua і Élisabeth Chéron

Baldo degli Ubaldi

Baldo degli Ubaldi (Perusa, Itàlia, 2 d'octubre de 1327 – Pavia, Itàlia, 28 d'abril de 1400) fou un jurista italià, deixeble de Bàrtolo de Sassoferrato i professor de les universitats de Bolonya, Perusa, Pisa, Pàdua i Pavia.

Veure Pàdua і Baldo degli Ubaldi

Banca Popolare Etica

Banca Popolare Etica és una cooperativa de crèdit vèneta centrada en la banca ètica i amb seu a la ciutat de Pàdua.

Veure Pàdua і Banca Popolare Etica

Barbara Strozzi

Barbara Strozzi (Venècia, batejada el 6 d'agost de 1619 - Pàdua, 11 de novembre de 1677) fou una compositora i cantant italiana, i una de les dones més importants de la història de la música.

Veure Pàdua і Barbara Strozzi

Bartolomeo Bellano

Bartolomeo Bellano, també conegut com a Bartolomeo Vellano i Vellano da Padova (Pàdua, 1437-1438 — Pàdua, 1496-1497) va ser un escultor i arquitecte del Renaixement italià.

Veure Pàdua і Bartolomeo Bellano

Bartolomeo Cristofori

Bartolomeo Cristofori di Francesco (Pàdua, 4 de maig de 1655 - Florència, 27 de gener de 1731) va ser un constructor d'instruments musicals italià, reconegut generalment per haver estat l'inventor del piano.

Veure Pàdua і Bartolomeo Cristofori

Bartolomeo Mastri

Bartolomeo Mastri o Mastrio, llatinitzat a Bartholomaeus Mastrius (Meldola, 7 de desembre de 1602 - Meldola, 11 de gener de 1673) fou un franciscà italià, filòsof i teòleg.

Veure Pàdua і Bartolomeo Mastri

Bartolomeo Montagna

''Mare de Déu amb l'Infant i sant adorant'' (1483, Liverpool). ''Santa Justina de Pàdua'' (c. 1490, fragment d'un retaule, Metropolitan Museum of Art Nova York). Bartolomeo Cincani, més conegut com a Bartolomeo Montagna (Orzinuovi, circa 1450 - Vicenza, 11 d'octubre de 1523) va ser un pintor i arquitecte italià que va viure i va treballar durant el Renaixement.

Veure Pàdua і Bartolomeo Montagna

Bartolomeo Vivarini

''Mare de Déu amb l'infant'', National Gallery of Art ''Santa Maria Magdalena'', Museu de Belles Arts de Boston Bartolomeo Vivarini (Murano, c. 1432 - Venècia, 1499) va ser un pintor italià del primer Renaixement, actiu a Venècia.

Veure Pàdua і Bartolomeo Vivarini

Basílica de Sant Antoni de Pàdua

La Basílica de Sant Antoni (en italià Basilica di Sant'Antonio) és un temple religiós de la ciutat italiana de Pàdua, construït entre els anys 1238 i 1310.

Veure Pàdua і Basílica de Sant Antoni de Pàdua

Basílica de Santa Eufèmia de Rovinj

La Basílica de Santa Eufèmia de Rovinj (Croata Crkva sv. Eufemije i Rovinju) és una església catòlica de Rovinj.

Veure Pàdua і Basílica de Santa Eufèmia de Rovinj

Basilio Basili

Basilio Basili (Macerata, 21 de març de 1804 — Nova York, 1895) va ser un compositor i tenor italià.

Veure Pàdua і Basilio Basili

Batalla d'Alessandria

La Batalla d'Alessandria, o batalla de Castellazzo del 25 de juny de 1391 fou una de les batalles de les Guerres Florentinomilaneses, dins el context de les guerres de Güelfs i gibel·lins.

Veure Pàdua і Batalla d'Alessandria

Batalla de Borgoforte

Representació de la Batalla de Borgoforte La batalla de Borgoforte va tenir lloc el 29 d'octubre de 1397, a Borgoforte entre l'exèrcit milanès, que pretenia incorporar Màntua als dominis del ducat de Milà, i l'exèrcit mantovà.

Veure Pàdua і Batalla de Borgoforte

Batalla de Custoza

La Batalla de Custoza va tenir lloc el dia 24 de juny de 1866 a la província austríaca de Venècia, a les proximitats de la ciutat de Verona.

Veure Pàdua і Batalla de Custoza

Batalla de Governolo

La batalla de Governolo de 28 d'agost de 1397 fou un dels combats entre la lliga de prínceps italians i els Visconti.

Veure Pàdua і Batalla de Governolo

Batalla de Sant Quintí (1557)

La Batalla de Sant Quintí està dins les Guerres Italianes, que enfrontà a les Espanyes amb el Regne de França al segle XVI.

Veure Pàdua і Batalla de Sant Quintí (1557)

Battista Spagnoli

Battista Spagnoli, anomenat també Battista Mantovano (Màntua, Llombardia, 17 d'abril de 1447 - 20 de març de 1516) fou un frare carmelita italià, reformador de l'orde i important humanista i poeta en llatí.

Veure Pàdua і Battista Spagnoli

Bèrgam

Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.

Veure Pàdua і Bèrgam

Beatriu I d'Este

Beatriu d'Este (Ferrara, 1192 – Gemmola, 10 de maig de 1226) va ser una noble dama italiana; va ingressar a l'orde benedictí a Pàdua i Gemmola.

Veure Pàdua і Beatriu I d'Este

Beira

Situació de Sofala a Moçambic Beira és la segona ciutat més gran de Moçambic, capital de la província de Sofala.

Veure Pàdua і Beira

Benedetto Bordone

Carta de Venècia de Bordone Tenochtitlan) Benedetto Bordone (1460–1531) va ser un editor de manuscrits, miniaturista i cartògraf venecià.

Veure Pàdua і Benedetto Bordone

Benedetto Varchi

arxiudata.

Veure Pàdua і Benedetto Varchi

Bernard Connor

''Història de Polònia'' Bernard Connor o O'Connor MD (c. 1666–1698) va ser un metge i historiador irlandès.

Veure Pàdua і Bernard Connor

Bernardino Ramazzini

Bernardino Ramazzini (Carpi, Itàlia, 4 d'octubre de 1633 - Pàdua, Itàlia, 5 de novembre de 1714) fou un metge italià, precursor de la medicina del treball i defensor de la prevenció com a principal instrument per la cura de les malalties.

Veure Pàdua і Bernardino Ramazzini

Bes de Judes

El Bes de Judes, també nomenat com Petó de Judes en alguns textos, és una de les escenes de la vida de Jesús que descriu la traïció de Judes Iscariot a Jesús.

Veure Pàdua і Bes de Judes

Betulia Liberata

''Judit i Holofernes'', Caravaggio La Betulia Liberata és un oratori escrit per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1771 durant el mes que es va estar a Pàdua quan tornava de Venècia a Salzburg.

Veure Pàdua і Betulia Liberata

Biblioteca Marciana

La Biblioteca Nazionale Marciana o de Sant Marc, sant patró de la ciutat de Venècia, Itàlia, és una de les més antigues biblioteques dipositàries de manuscrits del país i manté una de les col·leccions de textos clàssics més grans del món.

Veure Pàdua і Biblioteca Marciana

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure Pàdua і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Pàdua і Bisbat de Faenza-Modigliana

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Pàdua і Bisbat de Pàdua

Boeci de Dàcia

Boeci de Dàcia fou un filòsof suec/danès del, emmarcat en l'averroisme llatí.

Veure Pàdua і Boeci de Dàcia

Boston

Boston (/ˈbɔːstən/), oficialment la Ciutat de Boston (anglès: City of Boston), és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts (Estats Units), així com la 24a ciutat més poblada del país.

Veure Pàdua і Boston

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Veure Pàdua і Botànica

Brenta

El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto.

Veure Pàdua і Brenta

Bruno Maderna

Bruno Maderna (Venècia (Vènet), 21 d'abril, 1920 a Venècia - Darmstadt (Hassen), 13 de novembre, 1973), nascut Bruno Grossato; més tard va prendre el nom de soltera de la seva mare Maderna) va ser un compositor, director d'orquestra i professor de música italià.

Veure Pàdua і Bruno Maderna

Brunoro della Scala

Brunoro della Scala fou senyor de Verona al morir el seu pare Guillem della Scala el 28 d'abril de 1404, juntament amb son germà Antoni II della Scala.

Veure Pàdua і Brunoro della Scala

Bust de jove amb camafeu

El Bust de jove amb camafeu, és una obra escultòrica de Donatello amb una datació incerta, Realitzada en bronze, mesura 42 x 42 cm i està conservada al Museu Nazionale del Bargello de Florència.

Veure Pàdua і Bust de jove amb camafeu

Cal·línic de Ravenna

Cal·línic (en llatí Callinicus, en grec Καλλίνικος) fou exarca de Ravenna del 596 al 603.

Veure Pàdua і Cal·línic de Ravenna

Calcio Padova

El Calcio Padova és un equip italià de futbol de la ciutat de Pàdua, de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Veure Pàdua і Calcio Padova

Camera degli Sposi

Camera degli Sposi, (també denominada a les antigues cròniques com Camera picta («cambra pintada»), és una cambra situada en la torrassa nord-est del Palau Ducal de Màntua a l'edifici del Castello de San Giorgo. És cèlebre pel cicle de pintures al fresc que decora les seves parets, obra d'Andrea Mantegna, i realitzada entre els anys 1465 i 1474.

Veure Pàdua і Camera degli Sposi

Camillo Federici

Camillo Federici (Garessio, 9 d'abril de 1749 - Pàdua, 23 de desembre de 1802) va ser un dramaturg i actor italià, el veritable nom del qual era Giovanni Battista Viassolo.

Veure Pàdua і Camillo Federici

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Veure Pàdua і Campanya d'Itàlia (1796-1797)

Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)

La campanya de l'Adriàtica va ocórrer a la mar Adriàtica durant la Primera Guerra Mundial i es va iniciar l'11 d'agost de 1914 amb la declaració de guerra entre França i Àustria-Hongria.

Veure Pàdua і Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)

Canonges Regulars de San Giorgio in Alga

Els Canonges Regulars de San Giorgio in Alga (Sant Jordi d'Alga) va ser una congregació de canonges regulars fundada a Venècia al final del.

Veure Pàdua і Canonges Regulars de San Giorgio in Alga

Capella dels Scrovegni

''El petó de Judes'' 1304-1306, Pintura al fresc, 200 x 185 cm, '''capella dels Scrovegni''', Pàdua. ''Adoració dels Mags'', amb una estrella que sembla estar inspirada amb el Cometa de Halley, que Giotto va poder observar el 1301.

Veure Pàdua і Capella dels Scrovegni

Capella Ovetari

''Històries de Sant Jaume'' (reconstrucció colorejada de fotografies en blanc i negre). La Capella Ovetari (italià: Cappella Ovetari) és una capella que es troba a l'ala dreta de l'Església dels Eremitani de Pàdua.

Veure Pàdua і Capella Ovetari

Carles III Gonzaga-Nevers

Ferran Carles de Gonzaga-Nevers (Revere, 31 d'agost del 1652 - Pàdua, 5 de juliol del 1708) fou el darrer duc de Màntua, Montferrat, i de Rethel, príncep d'Arches.

Veure Pàdua і Carles III Gonzaga-Nevers

Carlo Crivelli

Carlo Crivelli (ca. Venècia, 1435 - ca.1495) va ser un pintor quatrecentista Italià.

Veure Pàdua і Carlo Crivelli

Carlo de' Dottori

va ser un poeta italià.

Veure Pàdua і Carlo de' Dottori

Carlo Lodoli

Carlo Lodoli (1690 - 1761) fou un matemàtic i clergue venecià, teòric de l'arquitectura, que dona a l'arquitectura el concepte de raó.

Veure Pàdua і Carlo Lodoli

Carlo Mazzacurati

Carlo Mazzacurati (Pàdua, 2 de març de 1956 - 22 de gener de 2014) va ser un guionista i director de cinema italià.

Veure Pàdua і Carlo Mazzacurati

Carolina Bassi

Carolina Bassi-Manna anomenada «La Napoletana» (Nàpols, 10 de gener de 1781 - Cremona, el 12 de desembre de 1862) fou una contralt italiana.

Veure Pàdua і Carolina Bassi

Cassandra Fedele

Cassandra Fedele (c. 1465 - 1558) va ser la dona erudita més reconeguda a Itàlia durant les darreres dècades del Quattrocento.

Veure Pàdua і Cassandra Fedele

Castel Maggiore

Castel Maggiore (en dialecte bolonyès: Castèl Mazåur) és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Bolonya (antiga província de Bolonya), a la regió italiana d'Emília-Romanya, situat uns 9 km al nord del centre de Bolonya.

Veure Pàdua і Castel Maggiore

Catedral de Pàdua

La basílica de la catedral de Santa Maria de l'Assumpció més coneguda simplement com a Catedral de Pàdua és el principal lloc de culte catòlic de Pàdua i bisbat de la diòcesi del mateix nom, almenys des del.

Veure Pàdua і Catedral de Pàdua

Caterina Goldberg Strossi

Caterina Goldberg Strossi, també escrit Goldberg-Strozzi, (Viena, 1820 o 1828 - ?) fou una soprano lírica coloratura austríaca activa a la segona meitat del.

Veure Pàdua і Caterina Goldberg Strossi

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Veure Pàdua і Cavalls de Sant Marc

César Cavaliere de Pollini

fou musicòleg, compositor i pianista italià.

Veure Pàdua і César Cavaliere de Pollini

Ceccolo Broglia

Ceccolo Broglia, fill d'Enriqetto Broglia (noble de Chieri), fou un noble de Chieri.

Veure Pàdua і Ceccolo Broglia

Cesare Cremonini

Cesare Cremonini, de vegades Cesare Cremonino (nascut el 22 de desembre de 1550 a Cento, avui província de Ferrara, Emília-Romanya i mort el 19 de juliol de 1631 a Pàdua) va ser un filòsof italià de la segona meitat del i de començaments del Segle XVII.

Veure Pàdua і Cesare Cremonini

Chitarrone

El chitarrone és un instrument musical desenvolupat a Roma cap a l'any 1600.

Veure Pàdua і Chitarrone

Cittadella

Cittadella (en vènet: Sitadeła) és una ciutat de 20.000 habitants de la regió del Vèneto, Itàlia.

Veure Pàdua і Cittadella

Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929

La Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929 és una classificació dels resultats obtinguts per tots els equips que han participat almenys en una edició de la màxima categoria del campionat italià de futbol, des de la seva primera edició, el 1898, fins al 1929, any de la institució de la Sèrie A.

Veure Pàdua і Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929

Claude-Gaspard Bachet de Méziriac

Claude-Gaspar Bachet de Méziriac va ser un humanista francès del.

Veure Pàdua і Claude-Gaspard Bachet de Méziriac

Clàssica Ciutat de Pàdua

La Clàssica Ciutat de Pàdua (en italià: Classica Città di Padova) va ser una cursa ciclista femenina italiana, d'un sol dia, que es disputava anualment a Pàdua, al Vèneto.

Veure Pàdua і Clàssica Ciutat de Pàdua

Cleònim d'Esparta

Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.

Veure Pàdua і Cleònim d'Esparta

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Veure Pàdua і Climent VIII

Climent XIII

Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.

Veure Pàdua і Climent XIII

Colla Jove Xiquets de Tarragona

4 de 9 sense folre de Jove de Tarragona, el primer carregat per la colla, a la Fira de Santa Teresa del Vendrell del 2017. La Colla Jove Xiquets de Tarragona és una colla castellera de Tarragona fundada el 1979.

Veure Pàdua і Colla Jove Xiquets de Tarragona

Colli Euganei

Colli Euganei o Muntanyes Euganes (reben el nom de la tribu eugans) són un grup de turons (en italià:colline) d'origen volcànic que sorgiren a la plana padana del nord d'Itàlia a pocs quilòmetres al sud-oest de Pàdua.

Veure Pàdua і Colli Euganei

Conclave de 1939

El Conclave papal de febrer de 1939 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Pius XI el 10 de febrer de 1939.

Veure Pàdua і Conclave de 1939

Conclave de 1958

A la mort del papa Pius XII el 9 d'octubre de 1958, hi havia un total de cinquanta-cinc cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.

Veure Pàdua і Conclave de 1958

Congrés Geogràfic Italià

El Congrés Geogràfic Italià és una reunió d'estudiosos acadèmics a nivell italià que es duu a terme cada tres o quatre anys des del 1892 en endavant.

Veure Pàdua і Congrés Geogràfic Italià

Copa Korać

La Copa Korać de bàsquet (oficialment en anglès: FIBA Korać Cup) fou una competició esportiva d'equips europeus de bàsquet, creada la temporada 1971-72.

Veure Pàdua і Copa Korać

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Veure Pàdua і Correggio

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Veure Pàdua і Creu de Sant Jordi

Cristiano Lucarelli

Cristiano Lucarelli (4 d'octubre de 1975, Liorna, Toscana, Itàlia) és un exfutbolista italià que ocupava la posició de davanter centre.

Veure Pàdua і Cristiano Lucarelli

Croada savoiana

La croada savoiana (1366–1367) nasqué del mateix pla que la Croada d'Alexandria.

Veure Pàdua і Croada savoiana

Cronologia de l'aviació

Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà.

Veure Pàdua і Cronologia de l'aviació

Crucifix de bronze de Sant Antoni de Pàdua

El crucifix de bronze, és una escultura de Donatello situada a l'altar major de la basílica de Sant Antoni de Pàdua.

Veure Pàdua і Crucifix de bronze de Sant Antoni de Pàdua

Daniel de Pàdua

Daniel de Pàdua (Pàdua, s. II - 168 o s. III - 304) fou un cristià, mort màrtir.

Veure Pàdua і Daniel de Pàdua

David (Donatello)

El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència.

Veure Pàdua і David (Donatello)

De humani corporis fabrica

De humani corporis fabrica libri septem (Estructura del cos humà, en set llibres) és un important tractat sobre anatomia humana escrit per Andreas Vesalius, i publicat per primera vegada el 1543.

Veure Pàdua і De humani corporis fabrica

Declinació magnètica

isogòniques (d'igual declinació magnètica) entre els anys 1590 i 1950. La declinació magnètica en qualsevol punt de la terra és l'angle comprès entre el camp magnètic terreste local i l'adreça del nord veritable.

Veure Pàdua і Declinació magnètica

Diòcesis italianes

Mapa amb les diverses províncies eclesiàstiques italianes Les diòcesis italianes corresponen a la part italiana del poble de Déu confiada a la cura pastoral del bisbe, ajudat pel seu prevere.

Veure Pàdua і Diòcesis italianes

Domenico Vandelli

Domenico Agostino Vandelli (Pàdua 8 de juliol de 1735 - Lisboa 27 de juny de 1816) va ser un botànic i naturalista italià que treballà gran part de la seva vida a Portugal.

Veure Pàdua і Domenico Vandelli

Dominis de terra ferma

Dominis de terra ferma (en venecià: domini de teraferma o stato da tera, literalment "dominis de terra ferma, o continentals" o "estat de terra ") era el nom donat als territoris del rerepaís de la República de Venècia allèn la costa adriàtica, a la Itàlia nord-oriental.

Veure Pàdua і Dominis de terra ferma

Donatello

Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.

Veure Pàdua і Donatello

Donato Acciaiuoli de Cassano

Donato Acciaiuoli de Cassano fou fill de Jacopo Acciaiuoli i germà de Neri I Acciaiuoli.

Veure Pàdua і Donato Acciaiuoli de Cassano

Dones a Itàlia

La condició de la dona a Itàlia ha experimentat molts canvis positius al llarg del temps, i les dones han vist com les han reconegut durant els segles i més drets que anteriorment eren reconeguts només per als homes.

Veure Pàdua і Dones a Itàlia

Dones i matemàtiques

Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.

Veure Pàdua і Dones i matemàtiques

Ducat de Vicenza

El ducat de Vicenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia, i durant la seva existència, va tenir un paper estratègic en la regió de certa importància.

Veure Pàdua і Ducat de Vicenza

Edoardo Garbin

Edouardo Garbin (Pàdua, 12 de març de 1865 - Brescia, 12 d'abril de 1943) fou un tenor italià.

Veure Pàdua і Edoardo Garbin

Edward Johnson

Edward Johnson (Guelph, Ontàrio, Canadà, 22 d'agost de 1878 - 20 d'abril de 1959) fou un tenor canadenc.

Veure Pàdua і Edward Johnson

El viatge de l'elefant

El viatge de l'elefant és una novel·la de l'escriptor portuguès i guanyador del premi Nobel José Saramago.

Veure Pàdua і El viatge de l'elefant

Elecció papal de 1264–65

L'Elecció papal de 1264–65 fou convocada després de la mort del Papa Urbà IV i va acabar amb l'elecció del seu successor el Papa Climent IV.

Veure Pàdua і Elecció papal de 1264–65

Elecció papal de 1268–71

Palau Papal de Viterbo, el sostre del qual es va treure per accelerar l'elecció L'Elecció papal de 1268–71, després de la mort del Papa Climent IV, ha estat l'elecció més llarga en la història de l'Església catòlica.

Veure Pàdua і Elecció papal de 1268–71

Elecció papal de 1276 (setembre)

L'elecció papal de setembre de 1276 és l'única tercera elecció papal en un mateix any, el 1276, que rep el sobrenom dAny dels quatre papaes.

Veure Pàdua і Elecció papal de 1276 (setembre)

Elena Baggiore

Elena Baggiore (Torí, 6 de maig de 1944) és una soprano italiana.

Veure Pàdua і Elena Baggiore

Elena Lucrezia Cornaro Piscopia

Elena Lucrezia Cornaro Piscopia (Venècia, 5 de juny de 1646 - Pàdua, 26 de juliol de 1684) fou una filòsofa veneciana, la primera dona a assolir una titulació universitària.

Veure Pàdua і Elena Lucrezia Cornaro Piscopia

Ennio Doris

va ser un empresari multimilionari italià que va fundar Mediolanum SpA.

Veure Pàdua і Ennio Doris

Enrico Berlinguer

Enrico Berlinguer (IPA) (25 de maig de 1922 – 11 de juny de 1984) va ser un polític italià, secretari general del Partit Comunista Italià (PCI) des de 1972 fins a la seva mort.

Veure Pàdua і Enrico Berlinguer

Enrico de Franceschi

Enrico De Franceschi (Pàdua, 1885 - Torí, 7 o 8 de gener de 1945) fou un baríton i professor de cant italià.

Veure Pàdua і Enrico de Franceschi

Erasmo de Narni

Erasmo de Narni (1370 - 1443), més conegut com a "Gattamelata", va ser un dels condottieri o mercenaris més famosos del Renaixement italià.

Veure Pàdua і Erasmo de Narni

Eremites Camaldulesos de Monte Corona

Els Eremites Camaldolesos de Monte Corona, en llatí Congregatio Eremitarum Camaldulensium Montis Coronae, són un orde religiós masculí de tipus monàstic.

Veure Pàdua і Eremites Camaldulesos de Monte Corona

Eremites de Joan Bono

Els Eremites de Joan Bono o joanbonites foren un orde mendicant de tipus semieremític que es va difondre des de l'Emília-Romanya al centre i nord d'Itàlia.

Veure Pàdua і Eremites de Joan Bono

Erycius Puteanus

Erycius Puteanus, nom llatinitzat dEric de Put (Venlo, 4 de novembre de 1574 - Lovaina, 17 de setembre de 1646) fou un humanista, filòleg i polígraf flamenc.

Veure Pàdua і Erycius Puteanus

Escola florentina

Sant Francesc dona la seva capa a un cavaller pobre'' (vers 1295), església Superior de Sant Francesc, Assís Giotto di Bondone, ''Noli me tangere (Crist ressuscitat i Maria Magdalena'' (vers 1304). Capella de l'Arena (o dels Scrovegni). Pàduaboda de la Mare de Déu'', (vers 1304).

Veure Pàdua і Escola florentina

Escola veneciana

L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.

Veure Pàdua і Escola veneciana

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Veure Pàdua і Escolàstica

Església de Sant Miquel de Berlín

L'església de Sant Miquel de Berlín és un temple catòlic situat a Berlín, al districte de Mitte.

Veure Pàdua і Església de Sant Miquel de Berlín

Església Santa Maria del Giglio

Santa Maria del Giglio és una església catòlica de Venècia, a Itàlia.

Veure Pàdua і Església Santa Maria del Giglio

Estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici

L'estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici és una obra de Giambologna situada a la Piazza della Signoria a Florència.

Veure Pàdua і Estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici

Este

Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.

Veure Pàdua і Este

Este (Pàdua)

Este (italià) és un municipi de la província de Pàdua, a la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Veure Pàdua і Este (Pàdua)

Esteve Bathory

fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès.

Veure Pàdua і Esteve Bathory

Eugans

Els eugans (en llatí Euganei) eren un antic poble del nord d'Itàlia.

Veure Pàdua і Eugans

Eugen Coseriu

o Eugeniu Coşeriu va ser un lingüista romanès nacionalitzat uruguaià, especialitzat en filologia romànica.

Veure Pàdua і Eugen Coseriu

EuroCity

EuroCity, abreujat EC, són els serveis ferroviaris de passatgers que circulen per la xarxa ferroviària europea.

Veure Pàdua і EuroCity

Europe (grup de rock)

Europe és un grup suec de rock dur format a Upplands Väsby l'any 1979 —amb el nom de Force— pel cantant Joey Tempest, el guitarrista John Norum i el bateria Tony Reno.

Veure Pàdua і Europe (grup de rock)

Eva Fernández Brugués

Eva Fernández Brugués (Figueres, 5 de maig del 1986) és una tennista professional catalana, nascuda a Figueres, campiona de Catalunya i d'Espanya en categories juvenils.

Veure Pàdua і Eva Fernández Brugués

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Veure Pàdua і Exònim

Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus

Un experiment d'Harvey ''Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis en Animalibus'' Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus (del llatí "Un exercici anatòmic sobre el moviment del cor i la sang en els éssers vius"), comunament anomenat De Motu Cordis, és l'obra més coneguda del metge anglès William Harvey.

Veure Pàdua і Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus

Ezechiele Ramin

Ezechiele Ramin (Pàdua, Itàlia, 9 de febrer de 1953 - Ji-Paranà, Rondònia, Brasil, 24 de juliol de 1985), conegut familiarment com a "Lele" a Itàlia i "Ezequiel" al Brasil, va ser un missioner combonia italià i artista que va ser descrit com un màrtir de la caritat pel papa Joan Pau II després del seu assassinat al Brasil mentre defensava els drets dels agricultors i els nadius de Suruí de la zona de Rondònia contra els propietaris locals.

Veure Pàdua і Ezechiele Ramin

Ezzelino da Romano

Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.

Veure Pàdua і Ezzelino da Romano

Fabio Chinello

Fabio Chinello (Pàdua, 2 de febrer de 1989) és un ciclista italià, que fou professional del 2014 al 2016.

Veure Pàdua і Fabio Chinello

Família Scrovegni

La Família Scrovegni va ser una família noble de Pàdua.

Veure Pàdua і Família Scrovegni

Farsa (gènere operístic)

La farsa és un gènere operístic difós entre l'última dècada del i les primeres tres del principalment a Venècia i a Nàpols i en menor mesura en la resta d'Itàlia.

Veure Pàdua і Farsa (gènere operístic)

Fase de Classificació de la Copa del Món de Rugbi 1991-Europa

Entre 1989 i 1990, 14 seleccions van participar en la Fase de Classificació de la Copa del Món de Rugbi de 1991 a la zona europea, en busca de una de les dues places per a la fase final.

Veure Pàdua і Fase de Classificació de la Copa del Món de Rugbi 1991-Europa

Fausto Zonaro

Fausto Zonaro (Masi prop de Pàdua, 18 de setembre de 1854 – Sanremo, Riviera, 19 de juliol de 1929) fou un pintor italià.

Veure Pàdua і Fausto Zonaro

Fèlix IV

Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.

Veure Pàdua і Fèlix IV

Federico Cesarano

Federico Secondo Cesarano (Pàdua, 5 de juliol de 1886 - Milà, 22 de gener de 1969) va ser un tirador d'esgrima i tirador italià que va competir a començaments del.

Veure Pàdua і Federico Cesarano

Federico Commandino

Federico Commandino va ser un matemàtic i humanista italià, del.

Veure Pàdua і Federico Commandino

Federico Faggin

Federico Faggin és un enginyer elèctric i físic italià nacionalitzat nord-americà.

Veure Pàdua і Federico Faggin

Ferdinando Bertoni

Ferdinando Giuseppe Bertoni (Salò, Llombardia, 15 d'agost de 1725 - Desenzano del Garda, 1 de desembre de 1813) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Ferdinando Bertoni

Ferdinando Robuschi

Ferdinando Robuschi (Colorno, comú de Parma, 15 d'agost de 1765 - 5 de setembre de 1850) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Ferdinando Robuschi

Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana

Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, també conegut amb el nom de Ferran III de Mèdici o el Gran Príncep, (Florència, Gran Ducat de Toscana 1663 - íd. 1713) fou un príncep de Toscana i hereu de la dinastia familiar dels Mèdici.

Veure Pàdua і Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Veure Pàdua і Ferrara

Ferrarino Trogni da Ferrara

Biblioteca Laurenziana, cançoner P; tensó de Ferrarino amb Raimon Guillem, a la columna B Ferrarino Trogni da Ferrara (també conegut com a Ferrarí de Ferrara) (...1310 - 1330...) fou un dels darrers trobadors que compongueren poesia trobadoresca en occità.

Veure Pàdua і Ferrarino Trogni da Ferrara

Filippo Benizi

Filippo Benizi o Benizzi (Florència, 15 d'agost de 1233 - Todi, 22 d'agost de 1285) fou un religiós toscà, prevere i frare i superior general de l'Orde dels Servents de Maria.

Veure Pàdua і Filippo Benizi

Filippo Parodi

Filippo Parodi (Gènova, 1630 - Gènova, 22 de juliol de 1702) fou un escultor italià del període barroc.

Veure Pàdua і Filippo Parodi

Fra Angelico

Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».

Veure Pàdua і Fra Angelico

Francesc d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Francesc d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1516 - íd. 1578) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir marquès de Massalombarda.

Veure Pàdua і Francesc d'Este

Francesc de Sales

Francesc de Sales (Thorens-Glières, Ducat de Savoia, 21 d'agost del 1567 - Lió, 28 de desembre de 1622) va ser un sant de Savoia i bisbe de Ginebra.

Veure Pàdua і Francesc de Sales

Francesco Antonio Bonporti

Francesco Antonio Bonporti (Trento, 11 de juny de 1672 - Pàdua, 19 de desembre de 1749) va ser un compositor, violinista i sacerdot italià.

Veure Pàdua і Francesco Antonio Bonporti

Francesco Antonio Calegari

Francesco Antonio Calegari fou un religiós franciscà i compositor italià, de l'últim terç del i mort el 1742). Fou mestre de capella del convent de mínims de Venècia des del 1702 fins al 1724, passant després a desenvolupar el mateix càrrec a Pàdua.

Veure Pàdua і Francesco Antonio Calegari

Francesco Barsanti

Francesco Barsanti (Lucca, Itàlia, 1690 - Londres, Regne Unit, 1775) fou un flautista, oboista, violista i compositor italià.

Veure Pàdua і Francesco Barsanti

Francesco Gnecco

Francesco Gnecco (Gènova, 1769 - Milà, 1810) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Francesco Gnecco

Francesco Griffo

Francesco Griffo o Griffi, conegut també com a Francesco da Bologna (Bolonya, ca. 1450 - ca. 1518) fou un tipògraf i dissenyador de tipus italià.

Veure Pàdua і Francesco Griffo

Francesco Guicciardini

Francesco Guicciardini (Florència, 6 de març de 1483 - Arcetri, 22 de maig de 1540) fou un filòsof, historiador i polític italià.

Veure Pàdua і Francesco Guicciardini

Francesco Maffei

''Sant Miquel arcàngel derrota Llucifer'', Mnac, depòsit de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza ''Santa Cecília'' Francesco Maffei (Vicenza, 1605 - Pàdua, 2 de juliol de 1660) fou un pintor italià actiu durant el Barroc.

Veure Pàdua і Francesco Maffei

Francesco Miniscalchi-Erizzo

Francesco Miniscalchi-Erizzo (Verona, 24 de setembre de 1811 – Pàdua, 27 de desembre de 1875) va ser un polític italià que fou senador del Regne d'Itàlia a partir del 5 de novembre de 1866.

Veure Pàdua і Francesco Miniscalchi-Erizzo

Francesco Piccolomini

Francesco Piccolomini (Siena, 1520-1604) fou un filòsof italià.

Veure Pàdua і Francesco Piccolomini

Francesco Squarcione

Francesco Squarcione (Pàdua, circa 1395 - 1468) va ser un pintor, comerciant d'art i formador d'artistes, actiu durant el Renaixement.

Veure Pàdua і Francesco Squarcione

Francesco Toldo

Francesco Toldo (Pàdua, Itàlia, 2 de desembre de 1971) és un exfutbolista italià que jugava en la posició de porter.

Veure Pàdua і Francesco Toldo

Francesco Zabarella

Francesco Zabarella o Francesco de Zabarellis (Pàdua, 10 d'agost de 1360 - Constança, 26 de setembre de 1417) fou un cardenal i canonista italià.

Veure Pàdua і Francesco Zabarella

Francisco Broch Llop

Francisco Broch Llop (Vila-real, 18 de setembre del 1884 – Florència, 4 de juny del 1980) fou un professor, escultor i lingüista valencià.

Veure Pàdua і Francisco Broch Llop

Francisco Leontaritis

Francisco Leontaritis, també dit Francesco Londarit, Franciscus Londariti o Leondaryti, Londaretus, Londaratus o Londaritus (1518-1572) va ser un compositor grec, cantant i historiador de l'actual Heraklion de Creta (Candia), dominada pels venecians en l'època del Renaixement.

Veure Pàdua і Francisco Leontaritis

Frares Menors Observants

LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.

Veure Pàdua і Frares Menors Observants

Friburg de Brisgòvia

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).

Veure Pàdua і Friburg de Brisgòvia

Futbol a Itàlia

miniatura El futbol és l'esport amb més seguidors a Itàlia.

Veure Pàdua і Futbol a Itàlia

Gabriel Puig Roda

Tipus amb vestit àrab, de Puig Roda (1891) Gabriel Puig Roda (Tírig, Alt Maestrat, 1865; Vinaròs, Baix Maestrat, 1919), fou un pintor costumista valencià.

Veure Pàdua і Gabriel Puig Roda

Gai Valeri Flac (escriptor)

Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un escriptor romà del.

Veure Pàdua і Gai Valeri Flac (escriptor)

Gaietà de Thiene

Gaetano di Thiene (Vicenza, Vèneto, octubre de 1480 - Nàpols, Campània, 7 d'agost de 1547) fou un prevere italià, fundador, amb el papa Pau IV, de l'Orde de Clergues Regulars o Teatins.

Veure Pàdua і Gaietà de Thiene

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure Pàdua і Galileo Galilei

Gaspara Stampa

Gaspara Stampa (Pàdua, 1523-Venècia, 1554) va ser una poeta italiana.

Veure Pàdua і Gaspara Stampa

Gaspard Bauhin

Gaspard Bauhin, o Caspar Bauhin (17 de gener de 1560, Basilea - 5 de desembre de 1624, Basilea), va ser un botànic i anatomista suís, germà del també botànic Johann Bauhin.

Veure Pàdua і Gaspard Bauhin

Gasparinus de Bèrgam

Gasparinus de Bèrgam (en italià, Gasparino (da) Barizizza o Gasparino (da) Barzizza; en francès, Gasparin de Pergame; en llatí, Gasparinus Barzizius Pergamensis) (vers 1360 – vers 1431) fou un gramàtic i educador italià, reconegut per haver introduït un nou estil epistolari en llatí, inspirat en les obres de Ciceró Influí, igual que Pier Paolo Vergerio (el Vell), en el desenvolupament de l'humanisme a Pàdua.

Veure Pàdua і Gasparinus de Bèrgam

Gasparo Gozzi

Gasparo Gozzi, ''L'Osservatore'', ed. La Barbèra, 1881. Gasparo Gozzi (Venècia, 4 de desembre de 1713 — Pàdua, 26 de desembre de 1786) va ser un escriptor italià, germà de Carlo Gozzi.

Veure Pàdua і Gasparo Gozzi

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Veure Pàdua і Gàl·lia Cisalpina

Gòtic internacional

Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.

Veure Pàdua і Gòtic internacional

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Veure Pàdua і Güelfs i gibel·lins

Gemma Ubasart i González

Gemma Ubasart i González (Castellar del Vallès, 15 d'agost de 1978) és una politòloga catalana i actual consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Veure Pàdua і Gemma Ubasart i González

Gennadij Timoščenko

Gennadij Timoscenko (nascut el 27 d'abril de 1949), és un jugador d'escacs rus (que va jugar sota bandera soviètica) i eslovac (des de 1980), que obtingué el títol de Gran Mestre Internacional el 1980.

Veure Pàdua і Gennadij Timoščenko

Gens Arrúncia

La gens Arrúncia (Arruntia gens) fou una gens romana d'origen plebeu que assolí rellevància cap al final de la República i ja dins l'Imperi.

Veure Pàdua і Gens Arrúncia

Gens Postúmia

La gens Postúmia (en Postumia gens) va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma.

Veure Pàdua і Gens Postúmia

Georg Joseph Vogler

Georg Joseph Vogler (Würzburg, 15 de juny de 1749 - Darmstadt, 6 de maig de 1814) fou un eclesiàstic i compositor alemany.

Veure Pàdua і Georg Joseph Vogler

Geronimo Bassani

Geronimo Bassani (Venècia,? - Pàdua, 1721) fou un compositor i músic italià del Barroc.

Veure Pàdua і Geronimo Bassani

Giacomo Antonio Ponsonelli

Bust de Diana, de Giacomo Antonio Ponsonelli. Museu del Louvre Giacomo Antonio Ponsonelli, esmentat sovint com Ponzanelli (Massa, Itàlia, 1654 - Gènova, 1735), fou un arquitecte i escultor italià del barroc tardà.

Veure Pàdua і Giacomo Antonio Ponsonelli

Giacomo Casanova

Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, República de Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa.

Veure Pàdua і Giacomo Casanova

Giacomo Luigi Ciamician

Giacomo Luigi Ciamician fou un químic italià d'origen armeni que destacà en el camp de la fotoquímica.

Veure Pàdua і Giacomo Luigi Ciamician

Giacomo Meyerbeer

, fou un compositor d'òpera alemany d'origen jueu, que es va formar a Itàlia, i que va desenvolupar la seua carrera fonamentalment a París, on va ser el primer gran exponent de la Grand Opéra francesa.

Veure Pàdua і Giacomo Meyerbeer

Giacomo Rampini

Giacomo Rampini (Pàdua, 1680 - 27 de maig de 1760) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Giacomo Rampini

Giada Borgato

Giada Borgato (Pàdua, Vèneto, 15 de juny de 1989) va ser una ciclista italiana professional del 2008 al 2014.

Veure Pàdua і Giada Borgato

Gian Rinaldo Carli

Gian Rinaldo Carli (1720–1795), també conegut per altres noms, va ser un economista italià, historiador, i antiquari.

Veure Pàdua і Gian Rinaldo Carli

Gianfranco D'Aronco

va ser un crític literari i escriptor friülès, gran expert en literatura furlana, professor universitari a Pàdua i a Trieste de tradicions populars i filologia romànica.

Veure Pàdua і Gianfranco D'Aronco

Gianluigi Colalucci

fou un restaurador italià conegut per ser el restaurador de la Capella sixtina de la Ciutat del Vaticà.

Veure Pàdua і Gianluigi Colalucci

Gioacchino Cocchi

Gioacchino Cocchi (Pàdua o Nàpols, 1715 aprox. - Venècia, 1804) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Gioacchino Cocchi

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Veure Pàdua і Gioachino Rossini

Giordano Bruno

, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Veure Pàdua і Giordano Bruno

Giorgio Abetti

Giorgio Abetti (Pàdua, 5 d'octubre de 1882 – Florència, 24 d'agost de 1982) va ser un astrònom i físic italià.

Veure Pàdua і Giorgio Abetti

Giorgio Baglivi

Giorgio Baglivi (Dubrovnik, Dalmàcia, 8 de setembre de 1668 - Roma, 17 de juny de 1707) va ser un metge italià.

Veure Pàdua і Giorgio Baglivi

Giorgio Morbiato

Giorgio Morbiato (Pàdua, província de Pàdua, 30 de juliol de 1948) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1972 i 1974.

Veure Pàdua і Giorgio Morbiato

Giorgio Pantano

Giorgio Pantano (Pàdua, Itàlia, 4 de febrer de 1979) és un pilot d'automobilisme italià que participà en la Fórmula 1 durant 14 curses la temporada 2004 amb l'equip Jordan Grand Prix.

Veure Pàdua і Giorgio Pantano

Giorgio Perlasca

va ser un italià que es va fer passar per cònsol espanyol a Hongria durant l'hivern de 1944 i va salvar més de cinc mil jueus dels nazis i de l'Holocaust.

Veure Pàdua і Giorgio Perlasca

Giotto di Bondone

Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vicchio - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.

Veure Pàdua і Giotto di Bondone

Giovani Boccati

''San Sabí conversant amb sant Benet'' obra de Boccati, conservada al MNAC. Giovanni di Pier Matteo Boccati da Camerino o més simplement Giovanni Boccati (Camerino, Itàlia cap a 1420 – després de 1480) va ser un pintor italià, nascut a Camerino.

Veure Pàdua і Giovani Boccati

Giovanni Battista Bassani

Giovanni Battista Bassani (Pàdua, pels anys 1650 - Ferrara, 1 d'octubre de 1716) fou un compositor i violinista italià de principis del barroc.

Veure Pàdua і Giovanni Battista Bassani

Giovanni Battista Belzoni

Giovanni Battista Belzoni (Pàdua, 1778-1823) va ser un egiptòleg del.

Veure Pàdua і Giovanni Battista Belzoni

Giovanni Battista Fontana

va ser un compositor i violinista italià del primer barroc.

Veure Pàdua і Giovanni Battista Fontana

Giovanni Battista Lampugnani

Giovanni Battista Lampugnani (Milà, 1708 aprox. - Milà, 2 de juny de 1788) fou un compositor i clavecinista italià.

Veure Pàdua і Giovanni Battista Lampugnani

Giovanni Battista Morgagni

Giovanni Battista Morgagni o Giovan Battista Morgagni o també Giambattista Morgagni (Forlì, 25 de febrer del 1682 - Pàdua, 5 de desembre del 1771) fou un metge, anatomista i patòleg italià.

Veure Pàdua і Giovanni Battista Morgagni

Giovanni Battista Zeno

Giovanni Battista Zeno, conegut com el cardenal de Vicenza (nascut a Venècia, Itàlia, llavors a la República de Venècia l'any 1439 / 1440, i mort enverinat a Pàdua el 8 de maig de 1501) va ser un cardenal italià del.

Veure Pàdua і Giovanni Battista Zeno

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Veure Pàdua і Giovanni Boccaccio

Giovanni d'Alemagna

''Mare de Déu entronitzada amb sants'', obra fruit de la col·laboració entre Giovanni d'Alemagna i Antonio Vivarini Giovanni d'Alemagna (documentat el 1441 - Pàdua, 1450) va ser un pintor d'origen alemany actiu a Itàlia a mitjan.

Veure Pàdua і Giovanni d'Alemagna

Giovanni della Casa

fou un arquebisbe, diplomàtic, polític i literat italià del.

Veure Pàdua і Giovanni della Casa

Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione

Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione (normalment conegut com a Jean o Johann de Castillon) (Castiglion Fiorentino, Gran Ducat de Toscana, avui Itàlia, 1708 - Berlín, 1791) fou un matemàtic d'origen italià del conegut pel seu treball sobre la cardioide.

Veure Pàdua і Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione

Giovanni Ghizzolo

Giovanni Ghizzolo (Brescia vers el 1580 – Novara vers el 1625) fou un compositor italià del Barroc.

Veure Pàdua і Giovanni Ghizzolo

Giovanni Giovenale Ancina

Giovanni Giovenale Ancina (Fossano, Piemont, 19 d'octubre de 1545 - Saluzzo, Piemont, 30 d'agost de 1604) fou un metge, compositor i finalment bisbe italià.

Veure Pàdua і Giovanni Giovenale Ancina

Giovanni Girolamo Morone

Giovanni Girolamo Morone (Milà, 25 de gener de 1509 - Roma, 1 de desembre de 1580) va ser un cardenal italià del.

Veure Pàdua і Giovanni Girolamo Morone

Giovanni Malipiero

Giovanni Malipiero (Pàdua, 20 d'abril, 1906 - 10 d'abril de 1970) fou un tenor operístic italià, especialment associat amb el repertori italià.

Veure Pàdua і Giovanni Malipiero

Giovanni Marinelli

Giovanni Marinelli (Udine, 28 de febrer 1846 – Florència, 2 de maig 1900), fou un conegut geògraf furlà.

Veure Pàdua і Giovanni Marinelli

Giovanni Prati

Giovanni Prati (Lomaso, Trento, 27 de gener de 1814 - Roma, 9 de maig de 1884) va ser un poeta i polític italià.

Veure Pàdua і Giovanni Prati

Giovanni Stefano Menochio

Giovanni Stefano Menochio (1575 – 4 de febrer de 1655) va ser un jesuïta italià i estudiós bíblic.

Veure Pàdua і Giovanni Stefano Menochio

Giovanni Zantedeschi

Giovanni Zantedeschi (Molina (Fumane), 3 de maig de 1773 – Bovegno, 16 de maig de 1846) fou un metge itàlia i un botànic d'anomenada.

Veure Pàdua і Giovanni Zantedeschi

Giro d'Itàlia de 1912

El Giro d'Itàlia de 1912 fou la quarta edició del Giro d'Itàlia, una cursa ciclista organitzada i patrocinada pel diari La Gazzetta dello Sport.

Veure Pàdua і Giro d'Itàlia de 1912

Giro d'Itàlia de 1922

El Giro d'Itàlia de 1922 fou la desena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre 24 de maig i l'11 de juny de 1922, amb un recorregut de 3.095 km distribuïts en 10 etapes.

Veure Pàdua і Giro d'Itàlia de 1922

Giro d'Itàlia de 1936

El Giro d'Itàlia de 1936 fou la vint-i-quatrena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 16 de maig i el 7 de juny de 1936, amb un recorregut de 3.766 km distribuïts en 19 etapes, dues d'elles contrarellotge individuals i dues d'elles dividides en dos sectors.

Veure Pàdua і Giro d'Itàlia de 1936

Giro d'Itàlia de 1947

El Giro d'Itàlia de 1947 fou la trentena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 24 de maig i el 15 de juny de 1947, amb un recorregut de 3.843 km distribuïts en 19 etapes, una d'elles amb dos sectors.

Veure Pàdua і Giro d'Itàlia de 1947

Giro d'Itàlia de 1954

El Giro d'Itàlia de 1954 fou la trenta-setena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 21 de maig i el 13 de juny de 1954, amb un recorregut de 4.337 km distribuïts en 22 etapes, una d'elles contrarellotge individual i una altra contrarellotge per equips.

Veure Pàdua і Giro d'Itàlia de 1954

Giro d'Itàlia de 2000

El Giro d'Itàlia 2000 va ser la 83ª edició del Giro.

Veure Pàdua і Giro d'Itàlia de 2000

Giro d'Itàlia de 2009

El Giro d'Itàlia de 2009 és la 92a edició del Giro d'Itàlia, però alhora és l'any del centenari des de la disputa de la primera edició del Giro, el 1909.

Veure Pàdua і Giro d'Itàlia de 2009

Giro d'Itàlia femení de 2022

La 33a edició del Giro d'Itàlia femení (en italià) es disputà entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 2022.

Veure Pàdua і Giro d'Itàlia femení de 2022

Girolamo Cardano

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Veure Pàdua і Girolamo Cardano

Girolamo Crescentini

Girolamo Crescentini (Urbania, Pesaro, 2 de febrer, 1762 - Nàpols, Campània, 24 d'abril, 1846) fou un cantant (sopranista) castrat, mestre de cant i compositor.

Veure Pàdua і Girolamo Crescentini

Girolamo da Treviso

Vasari. Girolamo da Treviso -també conegut com a Girolamo di Tommaso da Treviso il Gióvane i Girolamo Trevigi-, fou un pintor del Renaixement italià.

Veure Pàdua і Girolamo da Treviso

Girolamo Muziano

Girolamo Muziano (Acquafredda, prop de Brescia, h. 1528 - 1532 – Roma, 1592) fou un pintor italià del manierisme.

Veure Pàdua і Girolamo Muziano

Giulietta Simionato

Giulietta Simionato (Forlì, 12 de maig de 1910 - Roma, 5 de maig de 2010) fou una mezzosoprano italiana, considerada una de les grans veus de l'òpera de postguerra.

Veure Pàdua і Giulietta Simionato

Giulio Cesare Vanini

Lucilio Vanini (1585 – 9 de febrer de 1619) va ser un lliurepensador italià, que en els seus treballs signava com a Giulio Cesare Vanini.

Veure Pàdua і Giulio Cesare Vanini

Giulio Strozzi

Giulio Strozzi (1583 - 1652) fou un llibretista, poeta i dramaturg italià.

Veure Pàdua і Giulio Strozzi

Giuseppe Capograssi

Giuseppe Capograssi (Sulmona, 21 de març de 1889 – Roma, 23 d'abril de 1956) fou un jurista i filòsof italià que es va ocupar principalment de la Filosofia del Dret.

Veure Pàdua і Giuseppe Capograssi

Giuseppe Colombo

Giuseppe Colombo (Pàdua, 2 d'octubre 1920-Pàdua, 20 de febrer de 1984), més conegut pel seu sobrenom Bepi Colombo, va ser un científic italià, matemàtic i enginyer a la Universitat de Pàdua, Itàlia.

Veure Pàdua і Giuseppe Colombo

Giuseppe Dalla Vedova

Giuseppe Dalla Vedova (Pàdua, 29 de gener de 1834 – Roma, 21 de setembre de 1919) va ser un geògraf italià, que es considera un dels principals contribuïdors a la geografia moderna italiana.

Veure Pàdua і Giuseppe Dalla Vedova

Giuseppe Farinelli

Giuseppe Farinelli (Este, Pàdua, 7 de maig de 1769 – Trieste, Friül, 12 de desembre de 1836) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Giuseppe Farinelli

Giuseppe Maria Foppa

Giuseppe Maria Foppa (Venècia, 12 de juliol de 1760 - Venècia, 1 de març 1845) va ser un llibretista italià, autor de més de 80 llibrets en el canvi de finals del i principis del.

Veure Pàdua і Giuseppe Maria Foppa

Giuseppe Olivi

va ser un religiós, naturalista italià de la família Olivi di Briana.

Veure Pàdua і Giuseppe Olivi

Giuseppe Sinopoli

Giuseppe Sinopoli (Venècia el 2 de novembre de 1946 - Berlín el 20 d'abril de 2001) fou un compositor i director d'orquestra italià.

Veure Pàdua і Giuseppe Sinopoli

Giuseppe Tartini

dreta Giuseppe Tartini (8 d'abril de 1692 - 26 de febrer de 1770) va ser un compositor i violinista italià.

Veure Pàdua і Giuseppe Tartini

Giuseppe Terrabugio

Giuseppe Terrabugio (Fiera di Primiero, Trentino, 13 de maig de 1842 - 9 de gener de 1933) fou un compositor, organista i mestre de capella italià.

Veure Pàdua і Giuseppe Terrabugio

Glera

El glera (conegut amb el nom prosecco) és una varietat de cep blanca tradicional del Vèneto.

Veure Pàdua і Glera

Gracià de Kotor

Gracià de Kotor (Muo, Montenegro, 27 de novembre de 1438 – Murano, Venècia, 9 de novembre de 1508) fou un germà llec agustinià.

Veure Pàdua і Gracià de Kotor

Grausame Töchter

Grausame Töchter (traduïble al català com a Filles Cruels o Filles Horribles) és una banda de música electrònica alemanya femenina fundada a Hamburg el 2009 caracteritzada per la confluència de nombroses formes i gèneres com el EBM, punk, futurepop, trip hop, techno, noise, dark wave o la chanson.

Veure Pàdua і Grausame Töchter

Grazia Toderi

Grazia Toderi (Pàdua, 1963) és una vídeoartista italiana.

Veure Pàdua і Grazia Toderi

Gregori XVI

Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.

Veure Pàdua і Gregori XVI

Gregorio Barbarigo

Gregorio Barbarigo (Venècia, 16 de setembre de 1625 - Pàdua, 18 de juny de 1697) fou un cardenal catòlic, diplomàtic i acadèmic italià.

Veure Pàdua і Gregorio Barbarigo

Guerra de Chioggia

La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.

Veure Pàdua і Guerra de Chioggia

Guidobaldo del Monte

Guido Baldi, marquès del Monte (més conegut per Guidobaldo del Monte va ser un filòsof, matemàtic i astrònom italià, del Renaixement.

Veure Pàdua і Guidobaldo del Monte

Guillem della Scala

Guillem della Scala (Guglielmo) fou fill de Cangrande II della Scala.

Veure Pàdua і Guillem della Scala

Guillem II de Rappolstein

Guillem II de Rappolstein, fill de Guillem I de Rappolstein, nascut a Ribeauvillé el 1464 fou senyor de Rappolstein (1507-1547) Soldat valerós i intrèpid va obtenir al màxim el favor dels tres emperadors Maximilià I, Carles V i Ferran I, als que va representar diverses vegades en les dietes de l'Imperi, sobretot a Worms (1521) i a Augsburg (1530).

Veure Pàdua і Guillem II de Rappolstein

Henry le Despenser

Henry le Despenser (c. 1341-1406) fou un noble anglès i bisbe de Norwich, que adquirí el sobrenom de «bisbe batallador» per la participació que tingué en la lluita contra la revolta dels camperols a la regió d'Ànglia de l'Est, que acabà amb la batalla de North Walsham l'estiu del 1381.

Veure Pàdua і Henry le Despenser

Hieronymus Fabricius

Gravat de Fabricius de l'any 1600 Hieronymus Fabricius o Girolamo Fabrizio o pel seu nom llatinitzat: Fabricus ab Aquapendente també conegut com a Girolamo Fabrizi d'Acquapendente (Acquapendente, Estats Pontificis, 20 de maig de 1533 o 1537 – Pàdua o Venècia, 21 de maig de 1619), va ser un pioner en els camps científics de l'anatomia i la cirurgia i és considerat també com el "Pare de l'embriologia.".

Veure Pàdua і Hieronymus Fabricius

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Veure Pàdua і Història de Creta

Història de la pintura

La història de la pintura és la branca de la història de l'art que estudia les manifestacions pictòriques que s'han donat al llarg de la història de la humanitat i la seva posterior classificació i interpretació.

Veure Pàdua і Història de la pintura

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Veure Pàdua і Història del nu artístic

Història del telescopi

Ocular d'un telescopi galileà (c. 1620) Leviatan de Parsonstown (1869) Observatori Paranal Telescopi espacial Hubble La història del telescopi com a instrument científic que ha contribuït decisivament a modelar la imatge que avui es té de l'Univers, es va iniciar cap al 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera vegada les seves ulleres cap al cel.

Veure Pàdua і Història del telescopi

Hora

L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.

Veure Pàdua і Hora

Hospital israelita de Tunis

Antiga postal que mostra l'hospital entre 1900 i 1956 L'hospital israelita de Tunis —en àrab المستشفى الإسرائيلي بتونس, al-mustaxfà al-isrāʾīlī bi-Tūnis— és un antic hospital tunisià fundat per metges jueus procedents de Liorna inaugurat l'any 1895 a la plaça Halfaouine, al barri nord de la medina de Tunis.

Veure Pàdua і Hospital israelita de Tunis

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Veure Pàdua і Huns

Hyeronimus Mercurialis

''De morbis muliebribus'' Hyeronimus Mercurialis (1530-1606) fou un filòleg italià i metge, la seua obra més famosa fou.

Veure Pàdua і Hyeronimus Mercurialis

I traci amanti

I traci amanti és una òpera en dos actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Palomba.

Veure Pàdua і I traci amanti

Iași

Iași és una ciutat de Romania.

Veure Pàdua і Iași

Ida Pfeiffer

Ida Laura Pfeiffer (nascuda Reyer; Viena, 14 d'octubre de 1797 - Viena, 27 d'octubre de 1858) va ser una viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees.

Veure Pàdua і Ida Pfeiffer

Ignazio La Russa

Ignazio La Russa (Paternò, 18 de juliol de 1947) és un advocat i polític italià, antic ministre i membre del partit Germans d'Itàlia.

Veure Pàdua і Ignazio La Russa

Il Paradiso

Il Paradiso és una enorme pintura a l'oli sobre tela (22 x 7 metres) pintada per Jacopo Robusti, conegut més comunament com a Tintoretto, fill d'un tintorer venecià (“tintare” significa tenyir en italià), que domina la sala principal del Palau del Doge a Venècia.

Veure Pàdua і Il Paradiso

Il ritorno di Don Calandrino

Il ritorno di Don Calandrino és una òpera en dos actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Petrosellini.

Veure Pàdua і Il ritorno di Don Calandrino

Infantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova

Infantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova (títol original en italià: Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova Veneziano) és una pel·lícula italiana de Luigi Comencini, estrenada el 1969.

Veure Pàdua і Infantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova

Infern - Cant Dissetè

Gerió il·lustrat per Gustave Doré El cant dissetè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, al final d'aquest anell els pelegrins troben un gran penya-segat.

Veure Pàdua і Infern - Cant Dissetè

Infern - Cant Trenta-dosè

El cant trenta-dosè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la primera i la segona zones del novè cercle, en el gel de Cocit, on són castigats els traïdors als parents (Caïna) aqui hi ha diversos condemnats descrits per Camicione dels Pazzi i després a l'Antenora trobarem els traïdors a la pàtria i al partit o traïdors polítics, entre ells un traïdor al partit güelf que va ser famós, Bocca dels Abati al qual s'atribueix la derrota de Montaperti contra els gibelins sienesos, que va tenir lloc abans de néixer Dante.

Veure Pàdua і Infern - Cant Trenta-dosè

Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.

Veure Pàdua і Innocenci VIII

Ioannis Kapodístrias

Imatge de Sant Spyridon, lloc on va ser assassinat Ioannis Kapodístrias. Ioannis Kapodístrias (en grec: Ιωάννης Καποδίστριας) (Corfú, 11 de febrer de 1776 - Nàuplia, 9 d'octubre de 1831) va ser diplomàtic de l'Imperi Rus i després el primer cap d'Estat de la Grècia independent.

Veure Pàdua і Ioannis Kapodístrias

Irma Monti-Baldini

Irma Monti-Baldini (1865 o 1871 - no abans de 1922) fou una mezzosoprano i soprano dramàtica operística italiana.

Veure Pàdua і Irma Monti-Baldini

Isabella Andreini

Isabella Andreini o Isabella Canali (Pàdua, 1562-Lió, 1604) va ser una actriu i escriptora italiana, immortalitzada per pintors i poetes de la segona meitat del.

Veure Pàdua і Isabella Andreini

Ishaq Abrabanel

Isaac Abrabanel o Iṣḥaq Abrabanel (Isaac ben Yehuda de Abrabanel / יצחק בן יהודה אברבנאל, Lisboa, 1437 - Venecia, 1508) fou un teòleg, comentarista bíblic, empresari i polític jueu.

Veure Pàdua і Ishaq Abrabanel

Iu Pascual i Rodés

va ser un pintor paisatgista català.

Veure Pàdua і Iu Pascual i Rodés

Iván Pedroso Soler

Iván Pedroso Soler (L'Havana, Cuba 1972) és un atleta cubà, ja retirat, especialista en salt de llargada i guanyador d'una medalla olímpica i quatre títols mundials.

Veure Pàdua і Iván Pedroso Soler

Ivo Scapolo

Ivo Scapolo (24 de juliol de 1953, Terrassa Padovana, Itàlia) és un arquebisbe i diplomàtic italià.

Veure Pàdua і Ivo Scapolo

Jacob de Sant Andreu

Jacob de Sant Andreu és un personatge conegut per la seva aparició a l'Infern (La Divina Comèdia) com a exemple de violència.

Veure Pàdua і Jacob de Sant Andreu

Jacopo Bellini

''Mare de Déu i infant'', Museu d'Art del Comtat de Los Angeles Jacopo Bellini (Venècia, c. 1396 - Venècia, c. 1470) va ser un pintor italià.

Veure Pàdua і Jacopo Bellini

Jacopo Dondi

Jacopo Dondi dell'Orologio (1290-1359), també conegut com a Jacopo de 'Dondi, va ser un metge, astrònom i rellotger actiu a Pàdua, Itàlia.

Veure Pàdua і Jacopo Dondi

Jakob Bartsch

Jakob Bartsch (1600- 26 de desembre de 1633), matemàtic, astrònom i metge alemany, nascut a Lauban (Polònia, avui Luban).

Veure Pàdua і Jakob Bartsch

James Gregory

James Gregory (Drumoak, Aberdeenshire, novembre de 1638 - Edimburg, octubre de 1675) va ser un matemàtic i astrònom escocès.

Veure Pàdua і James Gregory

Jan Kochanowski

fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme a Polònia.

Veure Pàdua і Jan Kochanowski

Jan Tollius

Jan Tollius (Amersfoort, Holanda, 1550 - Copenhaguen, Dinamarca, 1603) fou un compositor holandès.

Veure Pàdua і Jan Tollius

Jan van Calcar

S'atribueix a Jan van Calcar l'autoria de les il·lustracions dels set llibres de la fàbrica del cos humà, de Vesalio (1543), dibuixos molt detallats de disseccions humanes, habitualment en postures alegòriques. Jan Stefan van Calcar (en italià, Giovanni da Calcar, en llatí, Joannes Stephanus Calcarensis; c.

Veure Pàdua і Jan van Calcar

Jardí Botànic de Cap Roig

Vistes del Jardí botànic de Cap Roig El Jardí Botànic de Cap Roig es troba entre els municipis de Palafrugell i Mont-ras, a la comarca del Baix Empordà (Girona).

Veure Pàdua і Jardí Botànic de Cap Roig

Jaume Malatesta de Roncofreddo

Jaume Malatesta de Roncofreddo (Montecodruzzo, 1530 - Roma, 31 de març de 1600) fou fill de Leònida Malatesta de Montecodruzzo.

Veure Pàdua і Jaume Malatesta de Roncofreddo

Jean Fouquet

Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.

Veure Pàdua і Jean Fouquet

Jerzy Grotowski

Jerzy Marian Grotowski (Rzeszów, 1933 – Pontedera, 1999) va ser un director teatral, investigador i teòric teatral polonès del.

Veure Pàdua і Jerzy Grotowski

Joachim Jungius

Joachim Jungius el cognom està llatinitzat de Jung o Junge, (Lübeck, 22 d'octubre de 1587 - 23 de setembre de 1657) va ser un científic alemany, matemàtic, lògic i filòsof de la natura.

Veure Pàdua і Joachim Jungius

Joan Argiròpul

Joan Argiròpul (Joannes Argyropulus) (Constantinoble vers 1400/1410- Florència vers 1478) fou un dels romans d'Orient que van anar a Europa occidental al i van contribuir al Renaixement.

Veure Pàdua і Joan Argiròpul

Joan Baptista Pla i Agustí

Joan Baptista Pla i Agustí (Balaguer, circa 1720 - Stuttgart (Baden-Württemberg), 1773) de l'Auditori fou un compositor i oboista català.

Veure Pàdua і Joan Baptista Pla i Agustí

Joan Bulons

Joan Bulons (Barcelona, - ?), filòsof i escriptor català que escrvia en llengua llatina.

Veure Pàdua і Joan Bulons

Joan Galeàs Visconti

Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.

Veure Pàdua і Joan Galeàs Visconti

Joan Nepomucè

Joan Nepomucè o Joan de Nepomuk (Pomuk, abans de 1349-Praga, 16 de maig de 1393) va ser un prevere de Bohèmia, canonge de la catedral de Praga i predicador a la cort del rei Venceslau, que el va fer matar llençant-lo al riu i ofegant-lo.

Veure Pàdua і Joan Nepomucè

Joan Ordelaffi

Joan Ordelaffi (1355-1399) fou nebot de Sinibald I Ordelaffi.

Veure Pàdua і Joan Ordelaffi

Johan van Oldenbarnevelt

Johan van Oldenbarnevelt (Amersfoort, 14 de setembre de 1547-La Haia, 13 de maig de 1619) va ser un advocat, polític i home d'estat neerlandès, el qual va tenir un paper molt important a la guerra que va portar a la independència d'Holanda d'Espanya.

Veure Pàdua і Johan van Oldenbarnevelt

Johann Georg Wirsung

Cenotafi de Johann Georg Wirsung a la Basílica de Sant Antoni de Pàdua Dibuix del pàncrees per J. G. Wirsung Johann Georg Wirsung (3 de juliol de 1589, Augsburg - 22 d'agost de 1643, Pàdua) fou un anatomista alemany que durant molt de temps fou prosector de Pàdua.

Veure Pàdua і Johann Georg Wirsung

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Veure Pàdua і Johann Wolfgang von Goethe

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Veure Pàdua і Johannes Kepler

John Hawkwood

Fresc de John Hawkwood, per Paolo Uccello. Santa Maria del Fiore (Florència). John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns.

Veure Pàdua і John Hawkwood

Jordi Alcover García-Tornel

Jordi Alcover García-Tornel (Barcelona, 1946) fou un jugador, àrbitre i directiu d'hoquei.

Veure Pàdua і Jordi Alcover García-Tornel

Josep Solé i Barberà

Josep Solé i Barberà (Llívia, 15 de juny de 1913 – Barcelona, 4 de gener de 1988) va ser un polític i advocat català.

Veure Pàdua і Josep Solé i Barberà

Jovan Divjak

fou un antic militar bosnià d'origen serbi, cap de diferents sectors bosnis de la Defensa Territorial (TO) de l'Exèrcit Popular Iugoslau, que abandonà per formar part de l'estat major de l'Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina (ARBiH) durant la Guerra de Bòsnia.

Veure Pàdua і Jovan Divjak

Juli Paulus Prudentíssim

Juli Paulus, honrat per Gordià III amb el nom honorífic de Prudentíssim (Julius Paulus Prudentissimus), va ser un destacat jurista romà.

Veure Pàdua і Juli Paulus Prudentíssim

Julia municipalis

Julia municipalis, va ser una llei romana coneguda també com a Tauletes d'Heraclea (Tabulae Heracleenses) per haver-se trobat el text en una taula de bronze l'any 1732 a la vora de l'antiga ciutat d'Heracleia de Lucània al golf de Tàrent.

Veure Pàdua і Julia municipalis

Justina de Pàdua

Justina de Pàdua (Pàdua?, s. III - 7 d'octubre de 304) fou una jove cristiana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià.

Veure Pàdua і Justina de Pàdua

Karin Mensah

Karin Mensah (Dakar, Senegal, 8 de març de 1965) és una cantant capverdiana el gènere favorit de la qual és el jazz i la música tradicional de l'Àfrica occidental.

Veure Pàdua і Karin Mensah

Katia Longhin

Katia Longhin (Pàdua, Vèneto, 3 de desembre de 1975) és una ciclista italiana que fou professional del 2000 al 2007.

Veure Pàdua і Katia Longhin

Konrad Kyeser

Carro de combat (Clm 30150 manuscrit) Genet a cavall(Clm 30150 manuscrit) Konrad Kyeser va ser un militar alemany autor de l'obra Bellifortis (1405) sobre les màquines de setge, de molta difusió en la seva època.

Veure Pàdua і Konrad Kyeser

Krzysztof Opaliński

Krzysztof Opaliński (Sieraków, Polònia, 21 de gener de 1611 - Włoszakowice, 6 de desembre de 1655), fou un noble polonès, polític i escriptor, fill de Pere Opalinski (1586-1624) i de Sofia Kostka (1591-1639).

Veure Pàdua і Krzysztof Opaliński

L'amansiment de la fúria (pel·lícula)

L'amansiment de la fúria (títol original en anglès: The Taming of the Shrew) és una pel·lícula estatunidenco-italiana de Franco Zeffirelli estrenada el 1967, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare.

Veure Pàdua і L'amansiment de la fúria (pel·lícula)

L'Olimpiade

LOlimpiade és un llibret d'òpera en tres actes de Metastasio originalment escrit per a una òpera d'Antonio Caldara de 1733.

Veure Pàdua і L'Olimpiade

La cambiale di matrimonio

La cambiale di matrimonio (la lletra de canvi de matrimoni) és una òpera en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Gaetano Rossi, que basa el seu argument en una comèdia homònima de Camillo Federici i en un llibre anterior de Giuseppe Checcherini de 1807 per a l'òpera de Carlo Coccia, Il matrimonio per lettera di cambio.

Veure Pàdua і La cambiale di matrimonio

La Favorite

La Favorite és un grand opéra en quatre actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret d'Alphonse Royer i Gustave Vaëz, basat en la peça teatral Le comte de Comminges (1764) de Baculard d'Arnaud.

Veure Pàdua і La Favorite

La muntanya màgica

1924 La muntanya màgica (en alemany: Der Zauberberg) és una novel·la de Thomas Mann que es publicà el 1924.

Veure Pàdua і La muntanya màgica

La prova di un'opera seria (Mazza)

La prova di un'opera seria és una òpera bufa en dos actes del compositor Giuseppe Mazza, amb llibret de Francesco Gnecco, estrenada l'any 1837.

Veure Pàdua і La prova di un'opera seria (Mazza)

La Verge i el Nen amb santa Maria Magdalena i sant Joan Baptista

La Verge i el Nen amb santa Maria Magdalena i sant Joan Baptista és un quadre pintat per Andrea Mantegna cap al 1490-1505 i que actualment està exposat al National Gallery de Londres.

Veure Pàdua і La Verge i el Nen amb santa Maria Magdalena i sant Joan Baptista

Lamentació sobre Crist mort (Giotto)

Lamentació sobre Crist mort és una escena del pintor italià Giotto di Bondone.

Veure Pàdua і Lamentació sobre Crist mort (Giotto)

Lazzaro Bastiani

''Mare de Déu de la Humilitat'' (1470) Milà ''Retrat del dux Francesco Foscari'', Museu Correr, Venècia ''La relíquia de la Veracruz és ofrenada a la Scuola Grande de San Giovanni Evangelista'', Galeria de l'Acadèmia de Venècia Lazzaro Bastiani (Pàdua, circa 1429 - Venècia, 5 d'abril de 1512), va ser un pintor italià del Renaixement.

Veure Pàdua і Lazzaro Bastiani

Leandro Faggin

Leandro Faggin (Pàdua, 18 de juliol de 1933 - Pàdua, 6 de desembre de 1970) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1957 i 1969.

Veure Pàdua і Leandro Faggin

Leon Battista Alberti

Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.

Veure Pàdua і Leon Battista Alberti

Leonardo Murialdo

Leonardo Murialdo Rho (26 d'octubre de 1828, Torí - 30 de març de 1900, ibidem) fou un sacerdot italià fundador de la Congregació de Sant Josep.

Veure Pàdua і Leonardo Murialdo

Les rescloses de Dolo

Les rescloses de Dolo és una pintura a l'oli realitzada per Canaletto probablement el 1728 i actualment exposada al Staatsgalerie de Stuttgart.

Veure Pàdua і Les rescloses de Dolo

Lexy Ortega

Lexy Ortega (Camagüey, 8 de març de 1960) és un jugador i entrenador d'escacs italià, anteriorment cubà, que té el títol de Gran Mestre des de 2000.

Veure Pàdua і Lexy Ortega

Lidia Poët

Lidia Poët (26 d'agost de 1855 - 25 de febrer de 1949) va ser la primera advocada italiana moderna.

Veure Pàdua і Lidia Poët

Lina Bruna Rasa

Lina Bruna Rasa (Pàdua, 1907 - Milà, 1984) va ser una soprano dramàtica italiana coneguda per la seva intensitat, entrega i compenetració amb els personatges que va interpretar.

Veure Pàdua і Lina Bruna Rasa

Lina Merlin

Angelina "Lina" Merlin (15 d'octubre del 1887 – 16 d'agost del 1979) fou una política italiana, reconeguda per crear i promocionar l'anomenada "Llei Merlin", que abolí la prostitució regulada per l'estat italià.

Veure Pàdua і Lina Merlin

Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

La llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians troba la seva font als escrits de diversos autors de l'Antiguitat.

Veure Pàdua і Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

Llegenda dels orígens troians dels francs

La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.

Veure Pàdua і Llegenda dels orígens troians dels francs

Lliga de Cambrai

La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.

Veure Pàdua і Lliga de Cambrai

Lliga Llombarda

miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.

Veure Pàdua і Lliga Llombarda

Lliga Veronesa

La Lliga veronesa fou una aliança de ciutats de tendència güelfa sorgida el 1164 a l'anomenada Marca de Verona.

Veure Pàdua і Lliga Veronesa

Llista d'amfiteatres romans

S'han localitzat les restes d'almenys 220 amfiteatres a àrees ben diverses de l'Imperi Romà.

Veure Pàdua і Llista d'amfiteatres romans

Llista d'obres de Ticià

Sala de Ticià al Museu del Prado La carrera artística de Ticià va ser molt dilatada, amb una producció grandiosa, la majoria per encàrrec.

Veure Pàdua і Llista d'obres de Ticià

Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia

Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.

Veure Pàdua і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Veure Pàdua і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

Llista de carreteres europees de classe A

Aquesta és la llista de les carreteres europees de classe A. Les carreteres de classe A són els principals eixos de comunicació de la xarxa europea, es classifiquen en quatre grups.

Veure Pàdua і Llista de carreteres europees de classe A

Llista de ciutats europees per població

En aquesta llista de ciutats europees per població es recullen les ciutats d'Europa amb una població superior als 100.000 habitants.

Veure Pàdua і Llista de ciutats europees per població

Llista de cràters de (21) Lutècia

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (21) Lutetia, un asteroide del cinturó principal descobert el 15 de novembre de 1852 per l'astrònom Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-1866).

Veure Pàdua і Llista de cràters de (21) Lutècia

Llista de les banderes d'Itàlia

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Itàlia.

Veure Pàdua і Llista de les banderes d'Itàlia

Llista de les ciutats més grans d'Itàlia

Aquesta llista de les ciutats més grans d'Itàlia inclou tots els municipis (comuni; en singular: comune) italians de més de 50.000 habitants.

Veure Pàdua і Llista de les ciutats més grans d'Itàlia

Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat

Mapa de les universitats medievals a Europa Aquesta és una llista de les universitats més antigues del món que perviuen en l'actualitat, fundades abans de l'any 1500.

Veure Pàdua і Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat

Llista de rellotgers

Aquesta llista cronològica de rellotgers famosos és una llista dels qui van influir en el desenvolupament de l'horologia o que van tenir reconeixement per les seves creacions.

Veure Pàdua і Llista de rellotgers

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Veure Pàdua і Llista de vies romanes

Llorenç de Bríndisi

Llorenç de Bríndisi (Bríndisi, Pulla, 22 de juliol de 1559, - Lisboa (Portugal), 22 de juliol de 1619), nascut Giulio Cesare Russo, fou un prevere catòlic, membre de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.

Veure Pàdua і Llorenç de Bríndisi

Lluc (evangelista)

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.

Veure Pàdua і Lluc (evangelista)

Lodovico Castelvetro

''Poetica d'Aristotele'' Lodovico Castelvetro (1505, Mòdena - † 1571, Chiavenna) fou un filòleg i crític literari italià.

Veure Pàdua і Lodovico Castelvetro

Lorenzo Veneziano

''Polyptyque Lion'' Lorenzo Veneziano (Venècia, probablement nascut a partir de 1336 i mort el 1379) va ser un pintor venecià, documentat a la seva ciutat natal entre els anys 1356 i 1372.

Veure Pàdua і Lorenzo Veneziano

Loris Francesco Capovilla

Loris Francesco Capovilla (Pontelongo, prop de Pàdua, Vènet, 14 d'octubre de 1915 - Bergamo, 27 de maig de 2016) fou un clergue, arquebisbe i cardenal italià.

Veure Pàdua і Loris Francesco Capovilla

Louise-Anastasia Serment

Louise-Anastasia Serment (Grenoble, 1642 – París, 1692) va ser una filòsofa i poetessa francesa.

Veure Pàdua і Louise-Anastasia Serment

Luci Arri Pudent

Luci Arri Pudent (en Lucius Arrius Pudens) va ser un magistrat romà del que va ser cònsol l'any 165 junt amb Marc Gavi Orfit.

Veure Pàdua і Luci Arri Pudent

Lucia Valentini Terrani

Lucia Valentini Terrani (Pàdua, 29 d'agost de 1946 - Seattle, 11 de juny de 1998) va ser una mezzosoprano italiana que s'especialitzà en els papers de Rossini.

Veure Pàdua і Lucia Valentini Terrani

Luciano Canfora

Luciano Canfora (Bari, 5 de juny de 1942) és un historiador del món antic i filòleg, i professor de la Universitat de Bari.

Veure Pàdua і Luciano Canfora

Luciano Galbo

Luciano Galbo (Pàdua, Vèneto, 12 d'abril de 1943 – Trofarello, Piemont, 23 de setembre de 2011) va ser un ciclista italià que fou professional entre el 1964 i el 1968.

Veure Pàdua і Luciano Galbo

Luciano Vincenzoni

Luciano Vincenzoni, (Treviso, 7 de març de 1926 – Roma, 22 de setembre de 2013) va ser un guionista italià i un dels més benvolguts escriptors de pel·lícules en Itàlia, on se'l coneixia com "El metge dels guions".

Veure Pàdua і Luciano Vincenzoni

Ludovico Ariosto

Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).

Veure Pàdua і Ludovico Ariosto

Luigi Antonio Calegari

Luigi Antonio Calegari (Pàdua, 1780 - Venècia, 1849) fou un compositor d'òpera italià.

Veure Pàdua і Luigi Antonio Calegari

Luigi Antonio Sabbatini

Luigi Antonio Sabbatini (Albano Laziale, Itàlia, 1732 – Pàdua, Vèneto, 29 de gener de 1809) fou un musicòleg i compositor italià del Classicisme.

Veure Pàdua і Luigi Antonio Sabbatini

Luigi Grabinski Broglio

fou un violoncel·lista italià.

Veure Pàdua і Luigi Grabinski Broglio

Luigi Nono

Luigi Nono (Venècia, 29 de gener de 1924 - Venècia, 8 de maig de 1990) fou un compositor italià, una de les grans personalitats del moviment postwebernià.

Veure Pàdua і Luigi Nono

Luigi Pulci

Luigi Pulci (Florència, 15 d'agost de 1432 - Pàdua, 11 de novembre de 1484) fou un poeta famós principalment per l'obra Morgante, una història èpica d'un gegant convertit al cristianisme que segueix el cavaller Rotllà, escrita en un to heroic paròdic.

Veure Pàdua і Luigi Pulci

Luigi Stefano Giarda

Luigi Stefano Giarda (Cassolnovo, Llombardia, 19 de març de 1868 - Viña del Mar, Xile, 3 de gener de 1952) fou un violoncel·lista, director d'orquestra i compositor italià-xilè.

Veure Pàdua і Luigi Stefano Giarda

Maçoneria a Itàlia

Símbol de la francmaçoneria. La maçoneria a Itàlia data de la primera meitat del.

Veure Pàdua і Maçoneria a Itàlia

Maestà di Ognissanti

Maestà di Ognissanti és el títol d'una pintura sobre taula, representant el tema de la Maestà, del pintor italià Giotto. Té unes dimensions monumentals de 204 cm × 325 cm.

Veure Pàdua і Maestà di Ognissanti

Malatestino Novello Malatesta

Malatestino Novello Malatesta (m. a Fossombrone, 1335) fou un condottiero italià, fill de Ferrandino Malatesta.

Veure Pàdua і Malatestino Novello Malatesta

María Dolores Pulido Fernández

María Dolores Pulido (Maó, 1 d'octubre de 1974) és una atleta menorquina corredora de cursa de fons.

Veure Pàdua і María Dolores Pulido Fernández

Marc Antoni Prim

Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.

Veure Pàdua і Marc Antoni Prim

Marc'Antonio Zondadari

Marc'Antonio Zondadari (Siena, 26 de novembre de 1658 — Malta, 16 de juny de 1722) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta entre 1720 i 1722.

Veure Pàdua і Marc'Antonio Zondadari

Marca Trevisana

Marca Trevisana és el nom que es donava a la regió veneciana formada per Treviso, Belluno, Feltre i Ceneda.

Veure Pàdua і Marca Trevisana

Marchetto de Pàdua

Marchetto de Pàdua (Marchettus de Padua o Marchetto de Padova) (1274?; floruit 1305 - 1319), era un teòric de la música i compositor italià de finals de l'edat mitjana.

Veure Pàdua і Marchetto de Pàdua

Marco Fincato

Marco Fincato (Pàdua, 6 d'octubre de 1970) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1996 i 2002.

Veure Pàdua і Marco Fincato

Marco Galiazzo

Marco Galiazzo (Pàdua, 7 de maig de 1983) és un esportista d'Itàlia de tir amb arc.

Veure Pàdua і Marco Galiazzo

Margarida Elias i Casals

Margarida Elias i Casals, també coneguda com a Margarita Casals-Mantovani (Sant Julià de Cerdanyola, Berguedà, agost de 1923 - Milà, Itàlia, 17 de desembre de 1980) fou una soprano catalana.

Veure Pàdua і Margarida Elias i Casals

Maria Aurora Salvagno

és una velocista italiana.

Veure Pàdua і Maria Aurora Salvagno

Maria Celeste

Maria Celeste (Pàdua, 16 d'agost de 1600 - Arcetri, 2 d'abril de 1634), nascuda Virginia Gamba, va ser la filla primogènita del científic italià Galileo Galilei i Marina Gamba.

Veure Pàdua і Maria Celeste

Maria Pellegrina Amoretti

Maria Pellegrina Amoretti (en alguns textos, i en els arxius de la Universitat de Pavia, Maria Pellegrini Amoretti) (Oneglia, 12 de maig de 1756 - Oneglia, 12 de novembre de 1787), jurista, doctora en lleis, va ser la tercera dona a llicenciar-se a Itàlia després de la veneciana Elena Lucrezia Cornaro (nascuda el 1646, pertanyent a una família ducal, es va doctorar a Pàdua en Filosofia el 25 de juny de 1678), i de la bolonyesa Laura Bassi (que, nascuda en 1711, es va doctorar en Ciència i Filosofia a Bolonya i que va ser també la primera dona a ensenyar a una universitat).

Veure Pàdua і Maria Pellegrina Amoretti

Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon

Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon, nascuda el 12 de novembre de 1664 a París, on va morir el 24 de febrer de 1734, fou una novel·lista francesa, poeta, autora de contes de fades, salonnière i editora de premsa.

Veure Pàdua і Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon

Mario Benetton

Mario Benetton (Pàdua, 1 de gener de 1974) va ser un ciclista italià que va destacar especialment en el Ciclisme en pista on va aconseguir els majors èxits.

Veure Pàdua і Mario Benetton

Mario Perazzolo

Mario Perazzolo (Pàdua, 7 de juny de 1911 - Pàdua, 3 d'agost de 2001) fou un futbolista italià de les dècades de 1930 i 1940 i entrenador.

Veure Pàdua і Mario Perazzolo

Mario Ricci

Mario Ricci (Pàdua, Vèneto, 13 d'agost de 1914 - Como, 22 de febrer de 2005) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1938 i 1950.

Veure Pàdua і Mario Ricci

Mario Vallotto

Mario Vallotto (Mirano, Venècia, 18 de novembre de 1933 - Pàdua, 22 d'abril de 1966) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1961 i 1962.

Veure Pàdua і Mario Vallotto

Marius Mitrea

Marius Mitrea (Galati, Romania, 25 de febrer de 1982) és un home de negocis dedicat a les exportacions i àrbitre de rugbi representant de la Federació Italiana de Rugbi.

Veure Pàdua і Marius Mitrea

Marrasquino

El marrasquino o marasquino és una licor molt delicada, incolor, un xic viscosa, dolça i fragant.

Veure Pàdua і Marrasquino

Marsili de Pàdua

Marsili de Pàdua (1275/80-1342/43) fou un filòsof, metge, teòleg i escriptor polític italià, nascut a Pàdua en una família de jutges i notaris.

Veure Pàdua і Marsili de Pàdua

Massimo Marchiori

Massimo Marchiori (Pàdua, 1970) és un matemàtic i investigador en ciències de la computació italià.

Veure Pàdua і Massimo Marchiori

Mastino II della Scala

Mastino II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala.

Veure Pàdua і Mastino II della Scala

Mateu Guimerà d'Agrigent

Mateu Guimerà (Agrigent, Sicília, ca. 1377 - Palerm, 7 de gener de 1450) va ser un frare franciscà, un dels principals impulsors de la reforma dels franciscans observants i bisbe d'Agrigent.

Veure Pàdua і Mateu Guimerà d'Agrigent

Maties (apòstol)

Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Veure Pàdua і Maties (apòstol)

Matteo Salvini

Matteo Salvini (Milà, 9 de març de 1973) és un polític italià que va exercir com a viceprimer ministre d'Itàlia i ministre de l'Interior de l'1 de juny de 2018 al 5 de setembre de 2019.

Veure Pàdua і Matteo Salvini

Maurizio Cattelan

Maurizio Cattelan (Pàdua, 21 de setembre de 1960) és un artista italià que viu a Nova York.

Veure Pàdua і Maurizio Cattelan

Música d'Itàlia

Al·legoria de la música La música d'Itàlia abasta un ampli espectre d'òpera i música instrumental, els estils tradicionals de cada regió del país, i un conjunt de música popular i romàntica basada tant en fonts natives com estrangeres.

Veure Pàdua і Música d'Itàlia

Medalló d'or d'August

El Medalló d'or d'August, és un quaternió d'or, una moneda equivalent a 4 auris que va ser encunyada pels tallers de Pèrgam situats en l'antiga Grècia, -a l'actual Turquia-, en commemoració de la conquesta d'Egipte per part de l'emperador romà August, -Roma, 23 de setembre de 63 aC.

Veure Pàdua і Medalló d'or d'August

Melchiorre Balbi

Melchiorre Balbi (Venècia, 4 de juny de 1796 - Pàdua, 22 de juny de 1879) fou un compositor, director d'orquestra i mestre de capella italià.

Veure Pàdua і Melchiorre Balbi

Meleci Pegues

Meleci Pegues (en grec Μελέτιος Πηγάς) va ser Patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1590 al 1601.

Veure Pàdua і Meleci Pegues

Michael Pacher

Sant Agustí i el Diable'' per Michael Pacher (1471 - 1475) a l'Alte Pinakothek de Múnic Michael Pacher (c. 1435-agost 1498) va ser un pintor i escultor austríac del Gòtic, actiu en l'últim quart del.

Veure Pàdua і Michael Pacher

Miguel Vila

és un autor de còmic italià.

Veure Pàdua і Miguel Vila

Milana (rajada)

Exemplar fotografiat a l'Aquàrium de Barcelona Exemplar de l'Aquàrium de Barcelona La milana (comuna/de fons/negra), https://www.diarilaveu.com/apunt/26901/carrers-18-zoonims-marins-m-o-amb-angela-buj-alfara el bisbe (erròniament?), àngel, bonjesús, escurçó, la ferrassa, tòtina o viuda/vídua i els noms segurament erronis de xutxo/xuixo/jutge, milà o monja/mongeta (Myliobatis aquila) és una espècie de peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels myliobatiformes.

Veure Pàdua і Milana (rajada)

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Pàdua і Milà

Miracles de Jesús

''Jesús camina sobre l'aigua'', de Lluís Borrassà, 1411 Els miracles de Jesús són les accions supranaturals realitzades per Jesús durant el seu ministeri, i que estan recollits als evangelis on, segons l'evangeli de sant Joan, tan sols hi ha recollits alguns d'aquests fets.

Veure Pàdua і Miracles de Jesús

Molt soroll per no res

Molt soroll per no res (títol original en anglès: Much Ado About Nothing) és una comèdia teatral romàntica escrita per William Shakespeare ambientada a Sicília, en l'època en què aquesta era governada pel príncep Pere d'Aragó, i de la qual l'escrit més antic que es conserva data de l'any 1600, tot i que se sap que va ser escrita abans.

Veure Pàdua і Molt soroll per no res

Mondino de Luzzi

Mondino de Luzzi, o de Liuzzi o de Lucci, (ca. 1270 – 1326), també conegut com a Mundinus, fou un metge, anatomista, i professor de cirurgia italià que va viure i va treballar a Bolonya.

Veure Pàdua і Mondino de Luzzi

Moshe Chaim Luzzatto

Moshe Chaim Luzzatto (en hebreu: רבי משה חיים לוצאטו) (Pàdua, República de Venècia, 1707- Acre, Imperi Otomà, 1747) va ser un dels rabins italians més notables de la història.

Veure Pàdua і Moshe Chaim Luzzatto

Moto Morini

Moto Morini, coneguda sovint simplement com a Morini, és una empresa italiana fabricant de motocicletes que va ser fundada el 1937 a Bolonya per Alfonso Morini.

Veure Pàdua і Moto Morini

Museu Arqueològic Nacional de Florència

El Museu Arqueològic Nacional de Florència (en italià Museo archeologico nazionale di Firenze) és un museu arqueològic situat a la ciutat italiana de Florència.

Veure Pàdua і Museu Arqueològic Nacional de Florència

Museu Guggenheim (Venècia)

El Museu Guggenheim de Venècia, també conegut com La col·lecció de Peggy Guggenheim, és un museu d'art que es troba al districte Dorsoduro de Venècia, i constitueix un dels museus més importants d'Itàlia d'art europeu i americà de la primera meitat del.

Veure Pàdua і Museu Guggenheim (Venècia)

Nacionalisme vènet

El nacionalisme vènet o venetisme és un terme utilitzat per definir un moviment regionalista que exigeix més autonomia per Vèneto de Roma, si no la independència, i la promoció de la redescoberta República de Venècia així com les seves tradicions, cultura i llengua.

Veure Pàdua і Nacionalisme vènet

Nancy

Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.

Veure Pàdua і Nancy

Nello Santi

va ser un director d'orquestra italià.

Veure Pàdua і Nello Santi

Niccolò Cabeo

, (també escrit Cabèo o Cabèi, Niccolò), va ser un filòsof jesuïta italià. Interessat en el magnetisme i l'electricitat, també va realitzar experiments i observacions relatius a la caiguda dels cossos i al comportament dels pèndols.

Veure Pàdua і Niccolò Cabeo

Niccolò Jommelli

Niccolò Jommelli (Aversa, prop de Nàpols, 10 de setembre de 1714 - Nàpols, 25 d'agost de 1774) fou un compositor italià, membre de l'escola napolitana, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època, principalment en el camp de l'opera seria.

Veure Pàdua і Niccolò Jommelli

Niccolò Matarelli

Niccolò Matarelli (Mòdena, ca.1240 - Pàdua, ca.1314) va ser un jurista, professor i polític italià.

Veure Pàdua і Niccolò Matarelli

Niccolò Zucchi

va ser un jesuïta italià, astrònom i físic conegut per haver estat el primer a observar les bandes del planeta Júpiter (el 17 de maig de 1630), i a informar de taques a sobre de Mart (en 1640).

Veure Pàdua і Niccolò Zucchi

Niccolo Pizzolo

Niccolò di Pietro da Villaganzerla, conegut com a Niccolò Pizzolo (Villaganzerla, 1421 - Pàdua, abans del 18 de desembre de 1453) va ser un pintor i escultor italià actiu durant el primer Renaixement.

Veure Pàdua і Niccolo Pizzolo

Nicolau Comnè Papadopoli

Nicolau Comnè Papadopoli (en grec Νικόλαος Κομνηνός Παπαδόπουλος), nascut a Creta el 1566 i mort a Pàdua el 1740) va ser un jurista i historiador italià d'origen grec.

Veure Pàdua і Nicolau Comnè Papadopoli

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Veure Pàdua і Nicolau Copèrnic

Nicolau III d'Este

Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.

Veure Pàdua і Nicolau III d'Este

Noces de Canà

* Bíblia.

Veure Pàdua і Noces de Canà

Novella Calligaris

Novella Calligaris (Pàdua, 27 de desembre de 1954) és una nedadora i periodista italiana, coneguda per ser la primera esportista italiana en guanyar una medalla als Jocs Olímpics en natació.

Veure Pàdua і Novella Calligaris

Obizzo I d'Este

Obizzo I d'Este, fill de Folco I d'Este, va regnar des de 1137 fins a finals del.

Veure Pàdua і Obizzo I d'Este

Obs de Biguli

Obs de Biguli (fl. 1220) va ser un possible trobador originari de la Llombardia.

Veure Pàdua і Obs de Biguli

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Veure Pàdua і Occitània del segle XIV al XVII

Odoric de Pordenone

Odoric de Pordenone o Oderic de Pordenone (vers 1286 a Villa Nuova (Villanova) prop de Pordenone al Friül - 14 de gener de 1331) fou un viatger de l'edat mitjana que va anar a la Xina.

Veure Pàdua і Odoric de Pordenone

Olimpíada Internacional de Física

L'Olimpíada Internacional de Física (OIF), en anglès International Physics Olympiad (IPhO) és una competició de física per a estudiants preuniversitaris.

Veure Pàdua і Olimpíada Internacional de Física

Oratori de l'Amor Diví

LOratori de l'Amor Diví (Oratorio del Divino Amore) va ser una fraternitat laica, nascuda a Gènova en 1497, fundada pel laic Ettore Vernazza, deixeble de Santa Caterina Fieschi, en el marc de moviments pietosos que volien reformar la vida eclesiàstica des de dintre.

Veure Pàdua і Oratori de l'Amor Diví

Orazio Scaletta

Orazio Scaletta (Cremona, pels volts del 1550 - Pàdua, 1630, a conseqüència de la pesta) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Orazio Scaletta

Orde de Cava

L'Orde de Cava, estrictament Congregació de Cava de' Tirreni, en llatí Ordo Cavensis, era un orde monàstic que volia tornar al rigor original de la Regla de Sant Benet, formant part, tot i que era autònom, de l'orde benedictí.

Veure Pàdua і Orde de Cava

Orde de Sant Columbà

L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.

Veure Pàdua і Orde de Sant Columbà

Orde Mequitarista

LOrde Mequitarista, en llatí: Ordo Mechitaristarum, Monachorum Armenorum sub Regula Sancti Benedicti (en armeni Մխիթարեան), és un orde monàstic catòlic, fundat enl 1700 pel monjo armeni Mequitar.

Veure Pàdua і Orde Mequitarista

Oreste Ravanello

Oreste Ravanello (Venècia, 25 d'agost de 1871 - Pàdua, 2 de juliol de 1938) va ser un compositor i organista italià.

Veure Pàdua і Oreste Ravanello

Orfeó Nova Solsona

LOrfeó Nova Solsona és una entitat artística i musical dedicada a la música coral i activitats musicals de la ciutat de Solsona.

Veure Pàdua і Orfeó Nova Solsona

Otto Truchsess von Waldburg

Otto Truchsess von Waldburg (Scheer, Suàbia, 25 de febrer de 1514 - Roma, 2 d'abril de 1573) va ser un teòleg catòlic que va ser bisbe d'Augsburg de 1543 a 1573 i cardenal-bisbe de Palestrina.

Veure Pàdua і Otto Truchsess von Waldburg

Padua

* Pàdua, ciutat de la regió del Vèneto (nord d'Itàlia).

Veure Pàdua і Padua

Palau Bo

Façana principal del palau Bo El palau Bo (Palazzo Bo en italià) és l'edifici principal de la Universitat de Pàdua, al centre de Pàdua, enfront del palau Moroni, seu del consistori de la ciutat.

Veure Pàdua і Palau Bo

Palazzo della Ragione (Pàdua)

El Palazzo della Ragione és una antiga casa consistorial medieval situada a Pàdua, Itàlia.

Veure Pàdua і Palazzo della Ragione (Pàdua)

Palio

Imatge del Palio de Siena Palio és el nom donat a Itàlia a una competició atlètica anual, molt sovint de caràcter històric, entre els barris d'una ciutat o els llocs d'un comune, l'un contra l'altre.

Veure Pàdua і Palio

Pallas Strozzi

Pallas Strozzi, també anomenat Pallas de Noferi, (Florència, 1372 - Pàdua, 8 de maig de 1462) fou un erudit florentí que dedicà la seva quantiosa fortuna a la propagació de les lletres.

Veure Pàdua і Pallas Strozzi

Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.

Veure Pàdua і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Paola Ogechi Egonu

és una jugadora de voleibol italiana d’ascendència nigeriana, que ocupa la posició d'oposada atacant.

Veure Pàdua і Paola Ogechi Egonu

Paolo Uccello

Museu Metropolità d'Art de Nova York Paolo Uccello, nascut Paolo di Dono (Florència, 1397 - Florència, 10 de desembre de 1475), va ser un pintor italià, enquadrat dins de l'estil de la pintura gòtica internacional.

Veure Pàdua і Paolo Uccello

Papa Joan XIII

Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.

Veure Pàdua і Papa Joan XIII

Parmigianino

Girolamo Francesco Maria Mazzola o Mazzuoli dit el Parmigianino (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540), va ser un pintor italià del Renaixement.

Veure Pàdua і Parmigianino

Patavium (cràter)

Patavium és un cràter sobre la superfície de (21) Lutècia, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 36 ° de latitud nord i 58 ° de longitud est.

Veure Pàdua і Patavium (cràter)

Patres

Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.

Veure Pàdua і Patres

Patrimoni de la Humanitat a Itàlia

Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya.

Veure Pàdua і Patrimoni de la Humanitat a Itàlia

Paul Hermann

Paul Hermann (30 de juny de 1646, Halle – 29 de gener de 1695, Leiden) va ser un metge i botànic alemany que va ser el director durant 15 anys de l'Hortus Botanicus Leiden.

Veure Pàdua і Paul Hermann

Pavana

Partitura de la melodia de la Pavana d'Espanya de Thoinot Arbeau (1588) i que es troba a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. La pavana és una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, originària possiblement de Pàdua i que va estar de moda en molts països durant tot el.

Veure Pàdua і Pavana

Peggy Guggenheim

nascuda Marguerite Guggenheim fou una col·leccionista i mecenes nord-americana.

Veure Pàdua і Peggy Guggenheim

Pentecosta

Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.

Veure Pàdua і Pentecosta

Pere Galès i Reiner

Pere Galès i Reiner, llatinitzat com Petrus Galesius, (Ulldecona, 1537 - Saragossa, 1595) va ser un humanista català.

Veure Pàdua і Pere Galès i Reiner

Pere Ximeno

Pere Ximeno (València, ca. 1515 — Alcalá de Henares, ca. 1555).

Veure Pàdua і Pere Ximeno

Philipp Jacob Sachs von Löwenheim

Philipp Jacob Sachs von Löwenheim (1627-1672) fou un metge alemany, actiu a la seva ciutat natal de Breslau, aleshores part d'Alemanya.

Veure Pàdua і Philipp Jacob Sachs von Löwenheim

Piazzola sul Brenta

miniatura Piazzola sul Brenta (Piasoea en idioma veneto) és un municipi (comune) de la província de Pàdua a Itàlia amb 10.947 habitants (2010) està situat al nord de Pàdua i com indica el seu nom, està a la riba del riu Brenta.

Veure Pàdua і Piazzola sul Brenta

Pier Andrea Saccardo

Pier Andrea Saccardo (Treviso, 23 d'abril del 1845 – Pàdua, 12 de febrer del 1920) va ser un botànic i micòleg italià.

Veure Pàdua і Pier Andrea Saccardo

Pier Paolo Vergerio (el Vell)

Pier Paolo Vergerio el Vell (Capodistria, 23 de juliol de 1370 - Budapest, 8 de juliol de 1444 o 1445) fou un humanista, estadista i advocat de dret canònic.

Veure Pàdua і Pier Paolo Vergerio (el Vell)

Pietro Arduino

Pietro Arduino (18 de juliol de 1728 Caprino di Verona; 13 d'abril de 1805 Pàdua) va ser un botànic italià.

Veure Pàdua і Pietro Arduino

Pietro Bembo

Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.

Veure Pàdua і Pietro Bembo

Pietro d'Abano

''Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum'' Pietro d'Abano, o Petrus de Apono, o Aponensis (vers 1250 Abano Terme – 1318), va ser un metge, astròleg, professor i filòsof italià que va impartir càtedres a Pàdua.

Veure Pàdua і Pietro d'Abano

Pietro Gambacorta

Pietro Gambacorta o Pere de Pisa (Pisa, República de Pisa, 1355 - Venècia, 17 de juny de 1435) fou un eremita italià, cofundador de l'orde religiós dels Pobres Eremites de Sant Jeroni.

Veure Pàdua і Pietro Gambacorta

Pietro Lombardo

Pietro Lombardo (1435, Carona, Llombardia - 1515, Venècia) fou un escultor i arquitecte italià del Renaixement.

Veure Pàdua і Pietro Lombardo

Pietro Lorenzetti

''Crist entrant a Jerusalem'' (1320-1330), fresc de '''Pietro Lorenzetti''' per a la basílica inferior de Sant Francesc, Assís. Pietro Lorenzetti, també conegut com a Pietro Laurati (Siena, c. 1280 - Siena, 1348) va ser un pintor italià d'estil italo-gòtic, actiu aproximadament entre 1306 i 1345.

Veure Pàdua і Pietro Lorenzetti

Pietro Martire Vermigli

Pietro Martire Vermigli (8 de setembre de 1499, Florència - 12 de novembre de 1562, Zúric) fou un teòleg italià protestant.

Veure Pàdua і Pietro Martire Vermigli

Pietro Pomponazzi

Pietro Pomponazzi (Màntua, 16 de setembre de 1462 – Bolonya, 18 de maig de 1525) fou un filòsof italià.

Veure Pàdua і Pietro Pomponazzi

Pintoresc

''Vista imaginària de la Gran Galeria del Louvre en ruïnes'' (1796), d'Hubert Robert. El pintoresc és una categoria estètica sorgida en el al Regne Unit, íntimament relacionada amb el moviment romàntic.

Veure Pàdua і Pintoresc

Pintura del Renaixement

Tiziano, '' Amor sagrat i amor profà '', h. 1513-1514 La pintura renaixentista abasta el període de la història de l'art europeu entre l'art de l'Edat Mitjana i l'art barroc.

Veure Pàdua і Pintura del Renaixement

Pintura gòtica

El petó de Judes La pintura gòtica es part de l'Art gòtic.

Veure Pàdua і Pintura gòtica

Pintura renaixentista d'Itàlia

Rafael. ''Les esposalles de la Mare de Déu'' Giovanni Bellini, ''La Mare de Déu i el Xiquet amb sants'' La pintura del Renaixement italià va començar a la fi del i tingué el seu període màxim des de la primeria del fins a finals del a la península Itàlica, que en aquell temps estava dividida en moltes àrees polítiques.

Veure Pàdua і Pintura renaixentista d'Itàlia

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Veure Pàdua і Pius VII

Pobres Eremites de Sant Jeroni

Els Pobres Eremites de Sant Jeroni o Congregació del Beat Pere de Pisa de l'Orde dels Eremites de Sant Jeroni, en italià Poveri eremiti della Congregazione di frate Pietro da Pisa. i en llatí Ordo Fratrum Eremitarum S. Hieronymi Congregationis b. Petri de Pisis i també anomenats Eremites de Fra Pere de Pisa i, a Itàlia, Girolamiti (jeronimites), van ésser un orde religiós de tipus semieremític, fundat el 1377 per Pere Gambacorta de Pisa.

Veure Pàdua і Pobres Eremites de Sant Jeroni

Podestà

El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.

Veure Pàdua і Podestà

Polydore Vergil

Polydore Vergil o Virgil (1470 – 15 d'abril de 1555), de nom original Polidore Vergilio, fou bisbe de Bath i Wells a Anglaterra i influent humanista.

Veure Pàdua і Polydore Vergil

Pontederia

Pontederia és un gènere de plantes aquàtiques de la família de les Pontederiaceae.

Veure Pàdua і Pontederia

Presentació al Temple (Mantegna)

La Presentació al Temple és una pintura al tremp sobre taula (68,9 × 86,3 cm), realitzada pel pintor italià renaixentista Andrea Mantegna, que data aproximadament de l'any 1455 i es troba en la Gemäldegalerie de Berlín.

Veure Pàdua і Presentació al Temple (Mantegna)

Progressió del rècord mundial de salt de perxa

El primer rècord mundial en salt de perxa masculí va ser reconegut per l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme el 1912.

Veure Pàdua і Progressió del rècord mundial de salt de perxa

Prosdòcim de Pàdua

Prosdòcim de Pàdua (Grècia?, s. I - Pàdua, ca. 100) fou un dels primers cristians d'Itàlia i primer bisbe de Pàdua.

Veure Pàdua і Prosdòcim de Pàdua

Prosdocimus de Beldemandis

Prosdocimus de Beldemandis (O Prosdocimo de' Beldomandi) (Pàdova, 1370/1380 - 1428) era un matemàtic italià, teòric de la música i metge.

Veure Pàdua і Prosdocimus de Beldemandis

Prospero Alpino

Prospero Alpini (també conegut com a Prosper Alpinus, Prospero Alpinio i Prosper Alpin) (Marostica, 23 de novembre de 1553 - Pàdua, 6 de febrer de 1617), va ser un metge i botànic italià.

Veure Pàdua і Prospero Alpino

Província de Pàdua

La província de Pàdua és una província que forma part de la regió del Vèneto dins d'Itàlia.

Veure Pàdua і Província de Pàdua

Publi Clodi Tràsea Petus

Publi Clodi Tràsea Petus (en Publius Clodius Thrasea Paetus) va ser un distingit senador romà del nascut a Patàvium.

Veure Pàdua і Publi Clodi Tràsea Petus

PVLAS

PVLAS (acrònim de Polarizzazione del Vuoto con LASer, "polarització del buit amb làser") és un sistema dedicat a la detecció de matèria fosca.

Veure Pàdua і PVLAS

Quint Asconi Pedià

Quint Asconi Pedià (en Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró que va viure al.

Veure Pàdua і Quint Asconi Pedià

Quinto Tiberio Angelerio

Coberta de ''Epidemiologia sive tractatus de peste'' (1598), primer ús conegut del mot «epidemiologia» en espanyol i en llatí. Quinto Tiberio Angelerio (Belloforte, Calàbria; 1532-Nàpols, 6 de desembre de 1617) va ser un metge italià.

Veure Pàdua і Quinto Tiberio Angelerio

R.E.M.

R.E.M. fou una banda estatunidenca de rock formada a Athens (Geòrgia, Estats Units) el 1980 per Michael Stipe (cantant), Peter Buck (guitarra), Mike Mills (baix elèctric), i Bill Berry (bateria i percussió).

Veure Pàdua і R.E.M.

Rebecca Peterson

Rebecca Peterson (Estocolm, 6 d'agost de 1995) és una jugadora de tennis sueca.

Veure Pàdua і Rebecca Peterson

Reginald Pole

Reginald Pole (Març de 1500 - 17 de novembre de 1558) fou arquebisbe de Canterbury i cardenal de l'Església Catòlica.

Veure Pàdua і Reginald Pole

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Veure Pàdua і Regne d'Itàlia (1861-1946)

Rellotge Astronòmic de Praga

Quadrant astronòmic El rellotge astronòmic de Praga (txec Staroměstský orloj) és un rellotge astronòmic medieval localitzat a Praga, capital de la República Txeca, situat a. El rellotge es troba a la paret sud de l'Ajuntament de la Ciutat Vella de Praga, i és una popular atracció turística.

Veure Pàdua і Rellotge Astronòmic de Praga

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Veure Pàdua і República de Venècia

Resurrecció de Llàtzer (Giotto)

La Resurrecció de Llàtzer és una pintura mural al fresc realitzada pel pintor italià Giotto di Bondone, entre els anys 1304-1306, i es troba a la capella dels Scrovegni de Pàdua.

Veure Pàdua і Resurrecció de Llàtzer (Giotto)

Retrat del cardenal Lodovico Trevisano

El Retrat del cardenal Ludovico Trevisan (en italià: Ritratto del carddinale Ludovico Trevisan) és una pintura al tremp sobre taula (44,8 × 33,9 cm.) del pintor italià renaixentista Andrea Mantegna, que data de 1459 - 1460 i es troba en la Gemäldegalerie de Berlín.

Veure Pàdua і Retrat del cardenal Lodovico Trevisano

Retrat pictòric

«Retrat de cort», oficial xinés de l'emperadriu i esposa de l'emperador Qinzong, de la dinastia Song (1100 - 1161) El retrat pictòric és un gènere dins de la pintura, en què es vol representar l'aparença visual del subjecte, en particular quan el que es retrata és un ésser humà, encara que també poden representar-se altres animals.

Veure Pàdua і Retrat pictòric

Riccardo Patrese

Riccardo Patrese és un ex-pilot de Fórmula 1 italià, nascut a Pàdua el 17 d'abril del 1954, vencedor de sis Grans Premis (Mònaco ' 82, Sud-àfrica' 83, San Marino' 90, Mèxic' 91, Portugal ' 91 i Japó' 92).

Veure Pàdua і Riccardo Patrese

Richard Blackmore

Richard Blackmore (Corsham, 1654 - Boxted, 1729) fou un prestigiós metge i escriptor britànic.

Veure Pàdua і Richard Blackmore

Roderic d'Osona

''Sant Pere entronat'', MNAC. Roderic d'Osona és un pintor valencià, actiu a la ciutat de València entre 1464 i 1484.

Veure Pàdua і Roderic d'Osona

Rodolfo Pallucchini

Rodolfo Pallucchini (Milà, 10 novembre 1908 – Venècia, 8 d'abril 1989) fou un historiador de l'art i acadèmic italià.

Veure Pàdua і Rodolfo Pallucchini

Romanino

Girolamo di Romano, conegut com a Romanino (Brescia, circa 1484 – 1566), fou un pintor italià.

Veure Pàdua і Romanino

Ruzante

Angelo Beolco (1502 – 1542), més conegut pel pseudònim Ruzante o Ruzzante, fou un actor i dramaturg Paduà que escrigué en vènet.

Veure Pàdua і Ruzante

Salvatore Cherubino

va ser un matemàtic italià.

Veure Pàdua і Salvatore Cherubino

Salvatore Samperi

Salvatore Samperi (Pàdua, 26 de juliol de 1944 - Roma, 4 de març de 2009) fou un director de cinema i guionista italià que es feu cèlebre per les seves pel·lícules contestatàries i amb forta càrrega eròtica.

Veure Pàdua і Salvatore Samperi

San Pietro in Casale

San Pietro in Casale (en dialecte bolonyès: San Pîr in Casèl) és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Bolonya (antiga província de Bologna), a la regió italiana d'Emilia-Romagna.

Veure Pàdua і San Pietro in Casale

Sant Joan Baptista de fusta

El Sant Joan Baptista de fusta és una escultura realitzada per Donatello l'any 1438 per a la capella del mateix nom a la basílica de Santa Maria dei Frari a la ciutat de Venècia.

Veure Pàdua і Sant Joan Baptista de fusta

Sant Jordi (Mantegna)

Sant Jordi (en italià: San Giorgio, és una pintura al tremp sobre taula (66 × 32 cm) del pintor italià renaixentista Andrea Mantegna, data aproximadament de l'any 1460 i està conservada en la Galeria de l'Acadèmia de Venècia.

Veure Pàdua і Sant Jordi (Mantegna)

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Veure Pàdua і Sant patró

Scipione Gonzaga

Scipione Gonzaga (Màntua, 11 de novembre de 1542 – San Martino dall'Argine, 11 de gener de 1593), va ser un cardenal italià.

Veure Pàdua і Scipione Gonzaga

Selecció de rugbi XV d'Itàlia

La selecció de rugbi d'Itàlia representa el país a les competicions oficials.

Veure Pàdua і Selecció de rugbi XV d'Itàlia

Selvazzano Dentro

Selvazzano Dentro és un municipi italià, situat a la regió de Vèneto i a la província de Pàdua.

Veure Pàdua і Selvazzano Dentro

Serguei Bubka

Serguei Bubka (en ucraïnès: Сергій Бубка/Serhiy Bubka) (Voroixílovgrad, URSS 4 de desembre del 1963) és un atleta ucraïnès retirat, especialista en salt amb perxa, campió olímpic i campió mundial en sis ocasions.

Veure Pàdua і Serguei Bubka

Setge de Castelnuovo

El setge de Castelnuovo es va produir entre el 18 de juliol i el 7 d'agost de 1539 en la lluita pel control de la Mar Mediterrània entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà durant les Guerres turco-venecianes.

Veure Pàdua і Setge de Castelnuovo

Severino Rigoni

Severino Rigoni (Gallio, 3 d'octubre de 1914 - Pàdua, 14 de desembre de 1992) va ser un ciclista italià que es dedicà principalment a la pista i que fou professional entre 1938 i 1957.

Veure Pàdua і Severino Rigoni

Siegfried Brugger

Siegfried Brugger Siegfried Brugger (Trento, 1953) és un polític i jurista sudtirolès.

Veure Pàdua і Siegfried Brugger

Sigismondo

Sigismondo és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Giuseppe Maria Foppa.

Veure Pàdua і Sigismondo

Signoria

Palazzo della Signoria de Florència. La signoria (en plural, signorie) representa l'evolució institucional de moltes comunes urbanes de la Itàlia central i septentrional des de finals del.

Veure Pàdua і Signoria

Sili Itàlic

''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.

Veure Pàdua і Sili Itàlic

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Veure Pàdua і Silvestre I

Silvio Martinello

Silvio Martinello (Pàdua, Vèneto, 19 de gener de 1963) és un ciclista italià professional des del 1986 fins al 2000, ha destacat en ruta, però especialment en pista on ha aconseguit els majors èxits.

Veure Pàdua і Silvio Martinello

Simone Martini

Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.

Veure Pàdua і Simone Martini

Skatalà

Skatalà és un grup de ska format el 1985 a Barcelona vinculat al moviment punk.

Veure Pàdua і Skatalà

Società Italiana Cines

La Società Italiana Cines va ser una empresa cinematogràfica especialitzada en la producció i distribució de pel·lícules.

Veure Pàdua і Società Italiana Cines

Spritz

''Piazza delle Erbe'' a Pàdua, on la gent hi va a beure's un spritz El spritz és un aperitiu alcohòlic les arrels històriques del qual es remunten als temps de la dominació austro-hongaresa de l'àrea de Trieste, al nord d'Itàlia.

Veure Pàdua і Spritz

Stanley Spencer

''La construcció naval al Clyde: els forns'' (1945) Sir Stanley Spencer (1891-1959) fou un pintor anglès i una de les figures més originals de l'art britànic del.

Veure Pàdua і Stanley Spencer

Stefano Landi

Stefano Landi (Roma, 1586-1639) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Stefano Landi

Tancredi

Tancredi és una òpera (melodrama eroico, òpera seria o òpera heroica) en dos actes del compositor Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en part en l'obra de Voltaire Tancrède (1759) i en Gerusalemme liberata de Torquato Tasso.

Veure Pàdua і Tancredi

Taramel·lita

La taramel·lita és un mineral de la classe dels silicats.

Veure Pàdua і Taramel·lita

Teano (Tràcia)

D'acord amb la mitologia grega, Teano (en grec antic Θεανώ), era una princesa tràcia que actuà com a sacerdotessa d'Atenea durant la guerra de Troia.

Veure Pàdua і Teano (Tràcia)

Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)

El front italià (en alemany Italienfront o Südwestfront, «front sud-oest») inclou totes les operacions bèl·liques lliurades entre el Regne d'Itàlia i els seus aliats contra els exèrcits d'Àustria-Hongria i Alemanya al sector delimitat per la frontera amb Suïssa i la riba nord del golf de Venècia, que formen part dels grans esdeveniments de la Primera Guerra Mundial.

Veure Pàdua і Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)

Theatrum Orbis Terrarum

El Theatrum Orbis Terrarum és considerat el primer atles modern.

Veure Pàdua і Theatrum Orbis Terrarum

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.

Veure Pàdua і Ticià

Tieffenbrucker

Tieffenbrucker és una gran família multigeneracional de luthers, originària de Baviera, activa a Venècia, Pàdua i Itàlia, des de principis del segle XVI fins al voltant de 1630.

Veure Pàdua і Tieffenbrucker

Tintoretto

Autoretrat de Tintoretto. Jacopo Comin, més conegut com a Tintoretto o Jacopo Tintoretto (Venècia, 29 de setembre o principis d'octubreBernari and de Vecchi 1970, p. 83. de 1518 - Venècia 31 de maig de 1594), va ser un dels grans pintors de l'escola veneciana i probablement l'últim gran pintor del Renaixement italià.

Veure Pàdua і Tintoretto

Tito Gobbi

Tito Gobbi (Bassano del Grappa, 24 d'octubre de 1913 – Roma, 5 de març de 1984) va ser un dels mas grans barítons italians.

Veure Pàdua і Tito Gobbi

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Pàdua і Titus Livi

Tommaso Traetta

Tommaso Traetta (Bitonto, Pulla, 30 de març de 1727 - Venècia, 6 d'abril de 1779) fou un compositor italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera seria.

Veure Pàdua і Tommaso Traetta

Torquato Tasso

Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.

Veure Pàdua і Torquato Tasso

Torriani

Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.

Veure Pàdua і Torriani

Totogol

El Totogol (acrònim de Totalizzatore dei gol) és un concurs italià organitzat per l'Administració de Monopolis de l'Estat (Amministrazione Autonoma dei Monopoli di Stato) (AAMS).

Veure Pàdua і Totogol

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Veure Pàdua і Traduccions llatines del segle XII

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Veure Pàdua і Treviso

Tullio Levi-Civita

va ser un matemàtic italià, famós pels seus treballs en càlcul diferencial absolut (càlcul de tensors), que posteriorment s'aplicà en la teoria de la relativitat.

Veure Pàdua і Tullio Levi-Civita

Uguccione della Faggiuola

Uguccione della Faggiuola o Faggiola (Casteldelci, 1250 – Vicenza 1319) fou un líder militar italià (condottiero).

Veure Pàdua і Uguccione della Faggiuola

Ulisse Aldrovandi

Ulisse Aldrovandi (Bolonya 1522 - ibíd. 1605) va ser un científic i naturalista italià. És usualment referit, especialment en cites antigues, com Aldrovandus; i en italià també apareix com Aldroandi.

Veure Pàdua і Ulisse Aldrovandi

Unitat de mesura

Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.

Veure Pàdua і Unitat de mesura

Universitat de Pàdua

La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.

Veure Pàdua і Universitat de Pàdua

Valentin Bakfark

Valentin Bakfark (Valentin Graew, Valentinus Greff Bakfark, Bálint Bakfark * 1507 o - més probable - 1527 Kronstadt / Transsilvània (llavors Hongria); † 15 d'agost de 1576 a Pàdua) fou un intèrpret de llaüt, compositor i musicòleg etno-alemany del Renaixement.

Veure Pàdua і Valentin Bakfark

Vènet

El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).

Veure Pàdua і Vènet

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Veure Pàdua і Vèneto

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

Veure Pàdua і Vènets

Venanzio Todesco

Venanzio Todesco (Solagna, 9 de juny de 1879 – Pàdua, 26 d'octubre de 1962) romanista, traductor i catalanòfil italià.

Veure Pàdua і Venanzio Todesco

Venètic

El venètic és una llengua indoeuropea extingida, parlada a l'antiguitat a la regió italiana de Vèneto, entre el delta del riu Po i el contraforts meridionals dels Alps, així com en algunes parts de l'actual Eslovènia.

Veure Pàdua і Venètic

Venetia

Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).

Veure Pàdua і Venetia

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Veure Pàdua і Verona

Via Annia

La via Annia va ser una via romana que va construir el cònsol Tit Anni Lusc l'any 153 aC.

Veure Pàdua і Via Annia

Via Emília

Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.

Veure Pàdua і Via Emília

Viatges a Itàlia de Mozart

Retrat de Wolfgang Amadeus Mozart a Verona, el 1770, quan tenia 14 anys (retrat de Saverio dalla Rosa, 1745–1821). El jove Wolfgang Amadeus Mozart i el seu pare, Leopold varen fer tres viatges a Itàlia: el primer, d'uns quinze mesos, des de desembre de 1769 fins al març de 1771; el segon, d'uns quatre mesos, des de l'agost de 1771 al desembre del 1771; el tercer, d'uns cinc mesos, de l'octubre de 1772 al març de 1773.

Veure Pàdua і Viatges a Itàlia de Mozart

Vicenza

Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.

Veure Pàdua і Vicenza

Vigonovo

Vigonovo és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.

Veure Pàdua і Vigonovo

Villa Pisani

El nom de Villa Pisani és compartit per una sèrie de cases de camp encarregades per la família patrícia Pisani de Venècia.

Veure Pàdua і Villa Pisani

Vincenzo Fabrizi

Vincenzo Fabrizi (Nàpols, 1764 - ?, 1812 aprox.) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Vincenzo Fabrizi

Vincenzo Gamba

Vincenzo Gamba (Pàdua, 1606 – Florència, 1649) fou el tercer i últim fill de Galileo Galilei i Marina Gamba.

Veure Pàdua і Vincenzo Gamba

Vincenzo Riccati

Vincenzo Riccati fou un matemàtic i jesuïta italià del, conegut pels seus treballs en funcions hiperbòliques.

Veure Pàdua і Vincenzo Riccati

Vincenzo Scamozzi

Vincenzo Scamozzi (Vicenza, 2 de setembre de 1548 - †7 d'agost de 1616) va ser un arquitecte renaixentista de finals del i principis del XVII.

Veure Pàdua і Vincenzo Scamozzi

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Pàdua і Vitel·li

Vittoria Accoramboni

Vittoria Accoramboni (Gubbio, 15 de febrer de 1557 - Pàdua, 22 de desembre de 1585) fou una noble italiana.

Veure Pàdua і Vittoria Accoramboni

Vittoria Aganoor

Vittoria Aganoor (Pàdua, 26 de maig de 1855 - Perusa, 8 de maig de 1910) va ser una poeta italiana d'ascendència armènia.

Veure Pàdua і Vittoria Aganoor

Vittorino da Feltre

Vittorino da Feltre (Feltre, 1373 o 1378 – Màntua, 2 de febrer de 1446).

Veure Pàdua і Vittorino da Feltre

Vittorio Trento

Vittorio Trento (Venècia, 1761 - Lisboa, 1833) fou un compositor italià.

Veure Pàdua і Vittorio Trento

Vol sobre Viena

Fullets italians caient sobre Viena. (1918) El avió Ansaldo SVA di D'Annunzio conservat al Vittoriale Un dels fullets llançats sobre Viena El Vol sobre Viena va ser una acció bèl·lica realitzada pel poeta italià i patriota nacionalista Gabriele D'Annunzio, el 9 d'agost de 1918 durant la Primera Guerra Mundial, que va consistir, a realitzar un vol de propaganda, fent servir un petit esquadró aeri per llançar fullets impresos sobre Viena la capital de l'Imperi Austrohongarès.

Veure Pàdua і Vol sobre Viena

William Harvey

William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.

Veure Pàdua і William Harvey

Yacine Belahcene i Benet

Yacine Belahcene i Benet (Pàdova, Vèneto) és un músic i cantant català de pare amazic i mare catalana.

Veure Pàdua і Yacine Belahcene i Benet

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Veure Pàdua і Zadar

Zamość

Zamość és una ciutat al sud-est de Polònia, amb 66.633 habitants (2004), situada al Voivodat de Lublin (des de 1999).

Veure Pàdua і Zamość

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 1 d'agost

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 10 d'agost

1231

Resum dels esdeveniments de l'any 1231.

Veure Pàdua і 1231

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 13 de juny

1374

;Països Catalans.

Veure Pàdua і 1374

1437

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Pàdua і 1437

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 15 d'agost

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 16 d'agost

1600

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Pàdua і 1600

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Pàdua і 1610

162a Divisió de Turkistan

La 162a Divisió de Turkistan va ser una divisió militar que va ser formada per l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Pàdua і 162a Divisió de Turkistan

1630

;Països Catalans.

Veure Pàdua і 1630

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Pàdua і 1655

1684

;Països Catalans.

Veure Pàdua і 1684

1761

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.

Veure Pàdua і 1761

1834

;Països catalans.

Veure Pàdua і 1834

1855

;Països Catalans.

Veure Pàdua і 1855

1875

;Països Catalans.

Veure Pàdua і 1875

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 19 de juliol

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Pàdua і 1933

1946

;Països Catalans.

Veure Pàdua і 1946

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Pàdua і 1979

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Pàdua і 2018

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 21 de maig

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 23 de desembre

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 25 de juny

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 26 de juliol

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 26 de maig

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 27 d'octubre

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 27 de desembre

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 29 d'agost

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Pàdua і 29 de gener

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 29 de març

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 30 de novembre

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Pàdua і 4 de maig

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Pàdua і 7 de gener

També conegut com Pàdova, Patàvium.

, Anunciació Cavalcanti, Armistici de Villa Giusti, Arnau de Pàdua, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat de Bolonya, Arquitectura d'Itàlia, Arrigo Boito, Art gòtic, Associació Nacional d'Exdeportats als camps nazis, Astrofísica, Atac a Pula, Atemptat de la Piazza Fontana, Atis-Amor, Aurelio Galfetti, Autari, Azzo VI d'Este, Azzo VIII d'Este, Élisabeth Chéron, Baldo degli Ubaldi, Banca Popolare Etica, Barbara Strozzi, Bartolomeo Bellano, Bartolomeo Cristofori, Bartolomeo Mastri, Bartolomeo Montagna, Bartolomeo Vivarini, Basílica de Sant Antoni de Pàdua, Basílica de Santa Eufèmia de Rovinj, Basilio Basili, Batalla d'Alessandria, Batalla de Borgoforte, Batalla de Custoza, Batalla de Governolo, Batalla de Sant Quintí (1557), Battista Spagnoli, Bèrgam, Beatriu I d'Este, Beira, Benedetto Bordone, Benedetto Varchi, Bernard Connor, Bernardino Ramazzini, Bes de Judes, Betulia Liberata, Biblioteca Marciana, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Pàdua, Boeci de Dàcia, Boston, Botànica, Brenta, Bruno Maderna, Brunoro della Scala, Bust de jove amb camafeu, Cal·línic de Ravenna, Calcio Padova, Camera degli Sposi, Camillo Federici, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya de l'Adriàtica (1914-1918), Canonges Regulars de San Giorgio in Alga, Capella dels Scrovegni, Capella Ovetari, Carles III Gonzaga-Nevers, Carlo Crivelli, Carlo de' Dottori, Carlo Lodoli, Carlo Mazzacurati, Carolina Bassi, Cassandra Fedele, Castel Maggiore, Catedral de Pàdua, Caterina Goldberg Strossi, Cavalls de Sant Marc, César Cavaliere de Pollini, Ceccolo Broglia, Cesare Cremonini, Chitarrone, Cittadella, Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929, Claude-Gaspard Bachet de Méziriac, Clàssica Ciutat de Pàdua, Cleònim d'Esparta, Climent VIII, Climent XIII, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colli Euganei, Conclave de 1939, Conclave de 1958, Congrés Geogràfic Italià, Copa Korać, Correggio, Creu de Sant Jordi, Cristiano Lucarelli, Croada savoiana, Cronologia de l'aviació, Crucifix de bronze de Sant Antoni de Pàdua, Daniel de Pàdua, David (Donatello), De humani corporis fabrica, Declinació magnètica, Diòcesis italianes, Domenico Vandelli, Dominis de terra ferma, Donatello, Donato Acciaiuoli de Cassano, Dones a Itàlia, Dones i matemàtiques, Ducat de Vicenza, Edoardo Garbin, Edward Johnson, El viatge de l'elefant, Elecció papal de 1264–65, Elecció papal de 1268–71, Elecció papal de 1276 (setembre), Elena Baggiore, Elena Lucrezia Cornaro Piscopia, Ennio Doris, Enrico Berlinguer, Enrico de Franceschi, Erasmo de Narni, Eremites Camaldulesos de Monte Corona, Eremites de Joan Bono, Erycius Puteanus, Escola florentina, Escola veneciana, Escolàstica, Església de Sant Miquel de Berlín, Església Santa Maria del Giglio, Estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici, Este, Este (Pàdua), Esteve Bathory, Eugans, Eugen Coseriu, EuroCity, Europe (grup de rock), Eva Fernández Brugués, Exònim, Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus, Ezechiele Ramin, Ezzelino da Romano, Fabio Chinello, Família Scrovegni, Farsa (gènere operístic), Fase de Classificació de la Copa del Món de Rugbi 1991-Europa, Fausto Zonaro, Fèlix IV, Federico Cesarano, Federico Commandino, Federico Faggin, Ferdinando Bertoni, Ferdinando Robuschi, Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, Ferrara, Ferrarino Trogni da Ferrara, Filippo Benizi, Filippo Parodi, Fra Angelico, Francesc d'Este, Francesc de Sales, Francesco Antonio Bonporti, Francesco Antonio Calegari, Francesco Barsanti, Francesco Gnecco, Francesco Griffo, Francesco Guicciardini, Francesco Maffei, Francesco Miniscalchi-Erizzo, Francesco Piccolomini, Francesco Squarcione, Francesco Toldo, Francesco Zabarella, Francisco Broch Llop, Francisco Leontaritis, Frares Menors Observants, Friburg de Brisgòvia, Futbol a Itàlia, Gabriel Puig Roda, Gai Valeri Flac (escriptor), Gaietà de Thiene, Galileo Galilei, Gaspara Stampa, Gaspard Bauhin, Gasparinus de Bèrgam, Gasparo Gozzi, Gàl·lia Cisalpina, Gòtic internacional, Güelfs i gibel·lins, Gemma Ubasart i González, Gennadij Timoščenko, Gens Arrúncia, Gens Postúmia, Georg Joseph Vogler, Geronimo Bassani, Giacomo Antonio Ponsonelli, Giacomo Casanova, Giacomo Luigi Ciamician, Giacomo Meyerbeer, Giacomo Rampini, Giada Borgato, Gian Rinaldo Carli, Gianfranco D'Aronco, Gianluigi Colalucci, Gioacchino Cocchi, Gioachino Rossini, Giordano Bruno, Giorgio Abetti, Giorgio Baglivi, Giorgio Morbiato, Giorgio Pantano, Giorgio Perlasca, Giotto di Bondone, Giovani Boccati, Giovanni Battista Bassani, Giovanni Battista Belzoni, Giovanni Battista Fontana, Giovanni Battista Lampugnani, Giovanni Battista Morgagni, Giovanni Battista Zeno, Giovanni Boccaccio, Giovanni d'Alemagna, Giovanni della Casa, Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione, Giovanni Ghizzolo, Giovanni Giovenale Ancina, Giovanni Girolamo Morone, Giovanni Malipiero, Giovanni Marinelli, Giovanni Prati, Giovanni Stefano Menochio, Giovanni Zantedeschi, Giro d'Itàlia de 1912, Giro d'Itàlia de 1922, Giro d'Itàlia de 1936, Giro d'Itàlia de 1947, Giro d'Itàlia de 1954, Giro d'Itàlia de 2000, Giro d'Itàlia de 2009, Giro d'Itàlia femení de 2022, Girolamo Cardano, Girolamo Crescentini, Girolamo da Treviso, Girolamo Muziano, Giulietta Simionato, Giulio Cesare Vanini, Giulio Strozzi, Giuseppe Capograssi, Giuseppe Colombo, Giuseppe Dalla Vedova, Giuseppe Farinelli, Giuseppe Maria Foppa, Giuseppe Olivi, Giuseppe Sinopoli, Giuseppe Tartini, Giuseppe Terrabugio, Glera, Gracià de Kotor, Grausame Töchter, Grazia Toderi, Gregori XVI, Gregorio Barbarigo, Guerra de Chioggia, Guidobaldo del Monte, Guillem della Scala, Guillem II de Rappolstein, Henry le Despenser, Hieronymus Fabricius, Història de Creta, Història de la pintura, Història del nu artístic, Història del telescopi, Hora, Hospital israelita de Tunis, Huns, Hyeronimus Mercurialis, I traci amanti, Iași, Ida Pfeiffer, Ignazio La Russa, Il Paradiso, Il ritorno di Don Calandrino, Infantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova, Infern - Cant Dissetè, Infern - Cant Trenta-dosè, Innocenci VIII, Ioannis Kapodístrias, Irma Monti-Baldini, Isabella Andreini, Ishaq Abrabanel, Iu Pascual i Rodés, Iván Pedroso Soler, Ivo Scapolo, Jacob de Sant Andreu, Jacopo Bellini, Jacopo Dondi, Jakob Bartsch, James Gregory, Jan Kochanowski, Jan Tollius, Jan van Calcar, Jardí Botànic de Cap Roig, Jaume Malatesta de Roncofreddo, Jean Fouquet, Jerzy Grotowski, Joachim Jungius, Joan Argiròpul, Joan Baptista Pla i Agustí, Joan Bulons, Joan Galeàs Visconti, Joan Nepomucè, Joan Ordelaffi, Johan van Oldenbarnevelt, Johann Georg Wirsung, Johann Wolfgang von Goethe, Johannes Kepler, John Hawkwood, Jordi Alcover García-Tornel, Josep Solé i Barberà, Jovan Divjak, Juli Paulus Prudentíssim, Julia municipalis, Justina de Pàdua, Karin Mensah, Katia Longhin, Konrad Kyeser, Krzysztof Opaliński, L'amansiment de la fúria (pel·lícula), L'Olimpiade, La cambiale di matrimonio, La Favorite, La muntanya màgica, La prova di un'opera seria (Mazza), La Verge i el Nen amb santa Maria Magdalena i sant Joan Baptista, Lamentació sobre Crist mort (Giotto), Lazzaro Bastiani, Leandro Faggin, Leon Battista Alberti, Leonardo Murialdo, Les rescloses de Dolo, Lexy Ortega, Lidia Poët, Lina Bruna Rasa, Lina Merlin, Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians, Llegenda dels orígens troians dels francs, Lliga de Cambrai, Lliga Llombarda, Lliga Veronesa, Llista d'amfiteatres romans, Llista d'obres de Ticià, Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de carreteres europees de classe A, Llista de ciutats europees per població, Llista de cràters de (21) Lutècia, Llista de les banderes d'Itàlia, Llista de les ciutats més grans d'Itàlia, Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat, Llista de rellotgers, Llista de vies romanes, Llorenç de Bríndisi, Lluc (evangelista), Lodovico Castelvetro, Lorenzo Veneziano, Loris Francesco Capovilla, Louise-Anastasia Serment, Luci Arri Pudent, Lucia Valentini Terrani, Luciano Canfora, Luciano Galbo, Luciano Vincenzoni, Ludovico Ariosto, Luigi Antonio Calegari, Luigi Antonio Sabbatini, Luigi Grabinski Broglio, Luigi Nono, Luigi Pulci, Luigi Stefano Giarda, Maçoneria a Itàlia, Maestà di Ognissanti, Malatestino Novello Malatesta, María Dolores Pulido Fernández, Marc Antoni Prim, Marc'Antonio Zondadari, Marca Trevisana, Marchetto de Pàdua, Marco Fincato, Marco Galiazzo, Margarida Elias i Casals, Maria Aurora Salvagno, Maria Celeste, Maria Pellegrina Amoretti, Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon, Mario Benetton, Mario Perazzolo, Mario Ricci, Mario Vallotto, Marius Mitrea, Marrasquino, Marsili de Pàdua, Massimo Marchiori, Mastino II della Scala, Mateu Guimerà d'Agrigent, Maties (apòstol), Matteo Salvini, Maurizio Cattelan, Música d'Itàlia, Medalló d'or d'August, Melchiorre Balbi, Meleci Pegues, Michael Pacher, Miguel Vila, Milana (rajada), Milà, Miracles de Jesús, Molt soroll per no res, Mondino de Luzzi, Moshe Chaim Luzzatto, Moto Morini, Museu Arqueològic Nacional de Florència, Museu Guggenheim (Venècia), Nacionalisme vènet, Nancy, Nello Santi, Niccolò Cabeo, Niccolò Jommelli, Niccolò Matarelli, Niccolò Zucchi, Niccolo Pizzolo, Nicolau Comnè Papadopoli, Nicolau Copèrnic, Nicolau III d'Este, Noces de Canà, Novella Calligaris, Obizzo I d'Este, Obs de Biguli, Occitània del segle XIV al XVII, Odoric de Pordenone, Olimpíada Internacional de Física, Oratori de l'Amor Diví, Orazio Scaletta, Orde de Cava, Orde de Sant Columbà, Orde Mequitarista, Oreste Ravanello, Orfeó Nova Solsona, Otto Truchsess von Waldburg, Padua, Palau Bo, Palazzo della Ragione (Pàdua), Palio, Pallas Strozzi, Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Paola Ogechi Egonu, Paolo Uccello, Papa Joan XIII, Parmigianino, Patavium (cràter), Patres, Patrimoni de la Humanitat a Itàlia, Paul Hermann, Pavana, Peggy Guggenheim, Pentecosta, Pere Galès i Reiner, Pere Ximeno, Philipp Jacob Sachs von Löwenheim, Piazzola sul Brenta, Pier Andrea Saccardo, Pier Paolo Vergerio (el Vell), Pietro Arduino, Pietro Bembo, Pietro d'Abano, Pietro Gambacorta, Pietro Lombardo, Pietro Lorenzetti, Pietro Martire Vermigli, Pietro Pomponazzi, Pintoresc, Pintura del Renaixement, Pintura gòtica, Pintura renaixentista d'Itàlia, Pius VII, Pobres Eremites de Sant Jeroni, Podestà, Polydore Vergil, Pontederia, Presentació al Temple (Mantegna), Progressió del rècord mundial de salt de perxa, Prosdòcim de Pàdua, Prosdocimus de Beldemandis, Prospero Alpino, Província de Pàdua, Publi Clodi Tràsea Petus, PVLAS, Quint Asconi Pedià, Quinto Tiberio Angelerio, R.E.M., Rebecca Peterson, Reginald Pole, Regne d'Itàlia (1861-1946), Rellotge Astronòmic de Praga, República de Venècia, Resurrecció de Llàtzer (Giotto), Retrat del cardenal Lodovico Trevisano, Retrat pictòric, Riccardo Patrese, Richard Blackmore, Roderic d'Osona, Rodolfo Pallucchini, Romanino, Ruzante, Salvatore Cherubino, Salvatore Samperi, San Pietro in Casale, Sant Joan Baptista de fusta, Sant Jordi (Mantegna), Sant patró, Scipione Gonzaga, Selecció de rugbi XV d'Itàlia, Selvazzano Dentro, Serguei Bubka, Setge de Castelnuovo, Severino Rigoni, Siegfried Brugger, Sigismondo, Signoria, Sili Itàlic, Silvestre I, Silvio Martinello, Simone Martini, Skatalà, Società Italiana Cines, Spritz, Stanley Spencer, Stefano Landi, Tancredi, Taramel·lita, Teano (Tràcia), Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial), Theatrum Orbis Terrarum, Ticià, Tieffenbrucker, Tintoretto, Tito Gobbi, Titus Livi, Tommaso Traetta, Torquato Tasso, Torriani, Totogol, Traduccions llatines del segle XII, Treviso, Tullio Levi-Civita, Uguccione della Faggiuola, Ulisse Aldrovandi, Unitat de mesura, Universitat de Pàdua, Valentin Bakfark, Vènet, Vèneto, Vènets, Venanzio Todesco, Venètic, Venetia, Verona, Via Annia, Via Emília, Viatges a Itàlia de Mozart, Vicenza, Vigonovo, Villa Pisani, Vincenzo Fabrizi, Vincenzo Gamba, Vincenzo Riccati, Vincenzo Scamozzi, Vitel·li, Vittoria Accoramboni, Vittoria Aganoor, Vittorino da Feltre, Vittorio Trento, Vol sobre Viena, William Harvey, Yacine Belahcene i Benet, Zadar, Zamość, 1 d'agost, 10 d'agost, 1231, 13 de juny, 1374, 1437, 15 d'agost, 16 d'agost, 1600, 1610, 162a Divisió de Turkistan, 1630, 1655, 1684, 1761, 1834, 1855, 1875, 19 de juliol, 1933, 1946, 1979, 2018, 21 de maig, 23 de desembre, 25 de juny, 26 de juliol, 26 de maig, 27 d'octubre, 27 de desembre, 29 d'agost, 29 de gener, 29 de març, 30 de novembre, 4 de maig, 7 de gener.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Pàdua

Taula de continguts