Taula de continguts
190 les relacions: Acetonitril, Aigua, Aigua pesant, Aigua sobreescalfada, Alcalinoterri, Alcohol, Amina, Augment ebullioscòpic, Auguste André Cahours, Època glacial, Èter, Étienne-Gaspard Robert, Àcid acètic, Àcid caprílic, Àcid fòrmic, Àcid heptandioic, Àcid hexanoic, Àcid tridecanoic, Benzofenona, Bifenil policlorat, Bomba de calor, Brom, Bromoclorodifluorometà, Buit, But-2-è, Californi, Calor de vaporització, Cambra de bombolles, Caramel, Cato Maximilian Guldberg, Cervesa sense alcohol, Cetona, Cicle de Rankine orgànic, Cicloheptanona, Ciclohexà, Cim del Mont Blanc, Combustible fòssil, Compost orgànic, Compost químic, Compostos d'organofluor, Concentració, Corrosió, Craqueig catalític, Criònica, Dashi, Descafeïnament, Destil·lació, Destil·lació fraccionada, Destil·lador, Diagrama de Dühring, ... Ampliar l'índex (140 més) »
Acetonitril
Espectre infraroig de l'acetonitil mesurat en clorur de bis-(acetonitril)-molibdè(IV) L'acetonitril és un compost químic incolor, líquid a temperatura ambient.
Veure Punt d'ebullició і Acetonitril
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Punt d'ebullició і Aigua
Aigua pesant
Laigua pesant és aigua (H₂O) en la qual els àtoms d'hidrogen han estat substituïts pel deuteri (D).
Veure Punt d'ebullició і Aigua pesant
Aigua sobreescalfada
L'olla a pressió produeix aigua sobreescalfada, la qual cou el menjar més de pressa que l'aigua bullint. L'Aigua sobreescalfada, en anglès:Superheated water, és aigua líquida sota pressió a temperatures entre l'usual punt d'ebullició, 100 °C, i la temperatura crítica, 374 °C.
Veure Punt d'ebullició і Aigua sobreescalfada
Alcalinoterri
Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².
Veure Punt d'ebullició і Alcalinoterri
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Veure Punt d'ebullició і Alcohol
Amina
Dimetilamina. Una amina és un compost orgànic caracteritzat per contenir el grup funcional amino.
Veure Punt d'ebullició і Amina
Augment ebullioscòpic
Diagrama de fases de l'aigua. L'augment o ascens ebullioscòpic és l'augment de la temperatura d'ebullició que experimenta una dissolució respecte de la temperatura d'ebullició del dissolvent pur.
Veure Punt d'ebullició і Augment ebullioscòpic
Auguste André Cahours
Auguste André Thomas Cahours (2 d'octubre de 1813, París - 17 de març de 1891, París) va ser un químic francès que va descobrir i sintetitzar un gran nombre de compostos, entre els quals destaquen els alcohols amílic (pentan-1-ol) i al·lílic (propen-2-en-1-ol), el toluè, el xilè, els àcids anísic i cumínic, la piperidina, els compostos i radicals organometàl·lics i derivats de la fosfina i l'arsina.
Veure Punt d'ebullició і Auguste André Cahours
Època glacial
Il·lustració científica de la Terra durant l'últim màxim glacial Una època glacial o període glacial és un període llarg durant el qual la temperatura global de la Terra baixa prou per permetre l'aparició o el creixement de les glaceres continentals, els casquets polars i les glaceres alpines.
Veure Punt d'ebullició і Època glacial
Èter
Un èter és un compost orgànic on un àtom d'oxigen uneix dos grups alquil o aril, o que forma part d'una cadena alifàtica tancada.
Veure Punt d'ebullició і Èter
Étienne-Gaspard Robert
Étienne-Gaspard Robert (15 juny de 1763 - 2 juliol de 1837), sovint conegut pel nom artístic de "Robertson", va ser un prominent físic való, mag i el desenvolupador influent de la fantasmagoria.
Veure Punt d'ebullició і Étienne-Gaspard Robert
Àcid acètic
Làcid acètic o àcid etanoic és el més important dels àcids carboxílics.
Veure Punt d'ebullició і Àcid acètic
Àcid caprílic
Làcid octanoic (també conegut pel nom no sistemàtic és el nom comú de làcid caprílic) i és un àcid carboxílic de cadena lineal amb vuit àtoms de carbonis, la qual fórmula molecular és C8H16O2.
Veure Punt d'ebullició і Àcid caprílic
Àcid fòrmic
Làcid fòrmic o àcid metanoic (nom sistemàtic de la IUPAC) és l'àcid carboxílic de menor massa molecular, de fórmula molecular HCOOH.
Veure Punt d'ebullició і Àcid fòrmic
Àcid heptandioic
Làcid heptandioic, anomenat àcid pimèlic, és un àcid carboxílic amb dos grups carboxil de cadena lineal amb set àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és C7H12O4.
Veure Punt d'ebullició і Àcid heptandioic
Àcid hexanoic
Làcid hexanoic, (també anomenat, de forma no sistemàtica, àcid caproic), és un àcid carboxílic de cadena lineal amb sis àtoms de carboni, de fórmula molecular C6H12O2.
Veure Punt d'ebullició і Àcid hexanoic
Àcid tridecanoic
L'àcid tridecanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid tridecílic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb tretze àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és C13H26O2.
Veure Punt d'ebullició і Àcid tridecanoic
Benzofenona
La 'benzofenona és una cetona aromàtica.
Veure Punt d'ebullició і Benzofenona
Bifenil policlorat
Estructura de Lewis genèrica dels PCB. Les possibles posicions dels clorurs en els anells benzènics són assignades pels números mostrats als àtoms de carboni. Els bifenils policlorats o PCB (en anglès, polychlorinated biphenyls) són compostos aromàtics organoclorats sintètics (és a dir, compostos químics de forma plana que compleixen la regla de Hückel formats per clor, carboni i hidrogen obtinguts artificialment pels humans) que constitueixen una sèrie de 209 congèneres, els quals es formen mitjançant la cloració del bifenil.
Veure Punt d'ebullició і Bifenil policlorat
Bomba de calor
350x350px Una bomba de calor és una màquina tèrmica que permet transferir energia en forma de calor d'un ambient a un altre, segons es requereixi.
Veure Punt d'ebullició і Bomba de calor
Brom
El brom és l'element químic de símbol Br i nombre atòmic 35.
Veure Punt d'ebullició і Brom
Bromoclorodifluorometà
''Bromoclorodifluorometà'' El bromoclorodifluorometà (BCF), també conegut pels números de codi haló 1211 i freó 12B1, és un compost orgànic derivat del metà (CH4), específicament d'un haloalcà, amb la fórmula química CF2ClBr.
Veure Punt d'ebullició і Bromoclorodifluorometà
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Punt d'ebullició і Buit
But-2-è
El but-2-è és un alquè acíclic amb quatre àtoms de carboni.
Veure Punt d'ebullició і But-2-è
Californi
El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.
Veure Punt d'ebullició і Californi
Calor de vaporització
EUA. La calor de vaporització o entalpia de vaporització, simbolitzada \Delta _H o \Delta _^H, és la quantitat d'energia necessària perquè una determinada quantitat d'una substància pura passi de l'estat líquid a l'estat gasós a temperatura i pressions constants.
Veure Punt d'ebullició і Calor de vaporització
Cambra de bombolles
Antiga cambra de bombolles de 4,5m del laboratori Fermilab. Les primeres deteccions observades dins la cambra de bombolles de John Wood el 1954. La cambra utilitzava hidrogen líquid i media uns 4cm. Una cambra de bombolla és un recipient omplert amb un líquid superescalfat transparent (la majoria sovint hidrogen líquid) utilitzat per detectar partícules carregades elèctricament que es mouen a través d'ell.
Veure Punt d'ebullició і Cambra de bombolles
Caramel
Diversos caramels de colors Terròs de sucre caramelitzant pel contacte amb la calor La mateixa tècnica s'usa per a fer el caramel de la crema catalana Caramel líquid, sucre cuit amb una certa quantitat d'aigua, o sense Caramel endurit ''Bergamotes de Nancy'', un d'ells embolicat El caramel és un producte de rebosteria de color marró ataronjat elaborat escalfant una sèrie de sucres.
Veure Punt d'ebullició і Caramel
Cato Maximilian Guldberg
Cato Maximilian Guldberg (Oslo, 11 d'agost de 1836 – Oslo, 14 de gener de 1902) fou un matemàtic i químic noruec.
Veure Punt d'ebullició і Cato Maximilian Guldberg
Cervesa sense alcohol
Cervesa "Lager" amb un 0,0% d'alcohol Cervesa ''Near Beer'' amb un 0,4% d'alcohol La cervesa sense alcohol, cervesa 0,0, cervesa desalcoholitzada, o cervesa baixa en alcohol: es diu així la cervesa amb molt poc o sense alcohol.
Veure Punt d'ebullició і Cervesa sense alcohol
Cetona
Una cetona és un compost orgànic que conté el grup funcional carbonil C.
Veure Punt d'ebullició і Cetona
Cicle de Rankine orgànic
El Cicle de Rankine Orgànic (ORC són les sigles del seu nom en anglès) és un model de predicció del funcionament d'un sistema de turbines de vapor que utilitza un fluid orgànic d'alt pes molecular amb un canvi de fase de líquid a vapor o punt d'ebullició, que s'esdevé a temperatura més baixa que el canvi de fase d'aigua a vapor.
Veure Punt d'ebullició і Cicle de Rankine orgànic
Cicloheptanona
La cicloheptanona és un compost orgànic líquid incolor amb olor semblant al de la menta.
Veure Punt d'ebullició і Cicloheptanona
Ciclohexà
El ciclohexà és un cicloalcà amb la fórmula molecular C₆H₁₂.
Veure Punt d'ebullició і Ciclohexà
Cim del Mont Blanc
El cim del Mont Blanc és el nom que rep una peça de museu exposada a la Sala Ovalada del Museu Teyler.
Veure Punt d'ebullició і Cim del Mont Blanc
Combustible fòssil
Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.
Veure Punt d'ebullició і Combustible fòssil
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Veure Punt d'ebullició і Compost orgànic
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Veure Punt d'ebullició і Compost químic
Compostos d'organofluor
Prozac Els compostos d'organofluor (o compostos orgànics del fluor) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i fluor (F) (enllaç C-F).
Veure Punt d'ebullició і Compostos d'organofluor
Concentració
En química, la concentració és la magnitud física que expressa la quantitat d'un element o d'un compost que es troba mesclada amb una altra substància.
Veure Punt d'ebullició і Concentració
Corrosió
La corrosió és l'alteració que causa l'ambient en els materials, excloent els efectes purament mecànics (com a el desgast per fregament i la ruptura per impactes).
Veure Punt d'ebullició і Corrosió
Craqueig catalític
El craqueig catalític sovint esmentat per l'anglicisme cracking catalític, és un procés de la refinació del petroli que consisteix en la descomposició termal dels components del petroli en presència d'un catalitzador, amb el propòsit de craquejar hidrocarburs pesats amb un punt d'ebullició igual o superior als 315 C, i convertir-los en hidrocarburs lleugers de cadena curta amb un punt d'ebullició que es troba per sota dels 221 °C.
Veure Punt d'ebullició і Craqueig catalític
Criònica
Tècnics preparant un pacient per a una criopreservació actual La criònica és una tècnica de preservació de cadàvers humans o els seus caps mitjançant les baixes temperatures (generalment a −196 °C) de la criogènia s'ha de deixar en estat d'hibernació al pacient per ser reanimat en cas que en el futur es pugui desenvolupar la resurrecció.
Veure Punt d'ebullició і Criònica
Dashi
El dashi (en japonès: だし) és un tipus de brou molt comú en la gastronomia japonesa que constitueix la base de diverses sopes.
Veure Punt d'ebullició і Dashi
Descafeïnament
Molècula de cafeïna 1,3,7 -trimetilxantina. El descafeïnament és l'acció d'extreure la cafeïna de les llavors del cafè, del cacau, fulles del te i altres materials que continguin cafeïna.
Veure Punt d'ebullició і Descafeïnament
Destil·lació
Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.
Veure Punt d'ebullició і Destil·lació
Destil·lació fraccionada
La destil·lació fraccionada és un procés físic utilitzat en química per separar barreges (generalment homogènies) de líquids mitjançant la calor, i amb un ampli intercanvi calòric i màssic entre vapors i líquids.
Veure Punt d'ebullició і Destil·lació fraccionada
Destil·lador
Destil·ladors de coll de cigne de la destil·leria Glenfiddich Armagnac també es produeix amb columnes fixes Undestil·lador és un aparell usat per a destil·lar barreges de líquids amb diferent punt d'ebullició fent que bullin i després refredant per fer condensar el vapor.
Veure Punt d'ebullició і Destil·lador
Diagrama de Dühring
Diagrama de Dühring per a les dissolucions de clorur de sodi en aigua El diagrama de Dühring és la representació gràfica del temperatura d'ebullició del dissolvent en la dissolució (T) enfront de la del dissolvent pur (T0), a distintes pressions, per a un interval de concentracions de la dissolució d'interès pràctic.
Veure Punt d'ebullició і Diagrama de Dühring
Diamina
La diamina és una substància orgànica a les molècules de la qual hi ha dos grups de -NH₂ units a un o dos carbonis de radicals d'hidrocarburs.
Veure Punt d'ebullició і Diamina
Diòxid de nitrogen
El diòxid de nitrogen és un compost químic binari format per nitrogen i oxigen, un òxid de nitrogen de fórmula NO2.
Veure Punt d'ebullició і Diòxid de nitrogen
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Veure Punt d'ebullició і Diòxid de sofre
Dietilèter
L'èter, dietilèter o etoxietà, és un compost orgànic i el més comú dels èters.
Veure Punt d'ebullició і Dietilèter
Dissolvent
Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.
Veure Punt d'ebullició і Dissolvent
Ebullioscòpia
L'ebulioscòpia és un mètode per a determinar la massa molecular d'un compost químic en dissolució a partir de l'observació experimental del punt d'ebullició d'aquesta.
Veure Punt d'ebullició і Ebullioscòpia
Ebullioscopi
Ebullioscopi de Brossard-Vidal Un ebullioscopi és un instrument que permet de mesurar propietats físiques o químiques dels líquids, soluts o dissolucions, a partir de l'observació de la desviació soferta amb relació al punt d'ebullició estàndard, prèviament conegut.
Veure Punt d'ebullició і Ebullioscopi
Efecte estèric
L'efecte estèric (o efecte de l'orientació) és un impediment descrit en la química orgànica causat per la influència d'un grup funcional d'una molècula en el curs d'una reacció química.
Veure Punt d'ebullició і Efecte estèric
Efecte Leidenfrost
Efecte Leidenfrost en una gota L' efecte Leidenfrost és el nom donat al fenomen de la capa de vapor que es forma al voltant d'un líquid, en incidir sobre una superfície amb una temperatura significativament més alta que el punt d'ebullició d'aquest líquid.
Veure Punt d'ebullició і Efecte Leidenfrost
Elements del període 1
Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.
Veure Punt d'ebullició і Elements del període 1
Enllaç C-Hg
Els compostos d'organomercuri (o compostos orgànics del mercuri) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i mercuri (Hg) (enllaç C-Hg).
Veure Punt d'ebullició і Enllaç C-Hg
Enllaç C-Pb
Els compostos d'organoplom (o compostos orgànics del plom) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i plom (Pb) (enllaç C-Pb).
Veure Punt d'ebullició і Enllaç C-Pb
Enllaç C-Sn
Els compostos d'organoestany (o compostos orgànics de l'estany) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i estany (Sn) (enllaç C-Sn).
Veure Punt d'ebullició і Enllaç C-Sn
Enllaç C-Ti
En la química organometàl·lica, els compostos d'organotitani són compostos que contenen un enllaç químic de carboni amb titani (enllaç C-Ti).
Veure Punt d'ebullició і Enllaç C-Ti
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure Punt d'ebullició і Enllaç covalent
Enllaç iònic
Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.
Veure Punt d'ebullició і Enllaç iònic
Equació de Clausius-Clapeyron
Els equilibris líquid-vapor estan molt influïts per la pressió, perquè la diferència entre els volums molars del líquid i del vapor és elevada.
Veure Punt d'ebullició і Equació de Clausius-Clapeyron
Ergosterol
L'ergosterol (ergosta-5,7,22-trien-3β-ol), un esterol, és un precursor biològic (una provitamina) de la vitamina D₂ i un important component de la membrana cel·lular d'alguns fongs i protists.
Veure Punt d'ebullició і Ergosterol
Escala Leiden
L' escala Leiden s'utilitzava a principis del segle vint per calibrar indirectament baixes temperatures, proporcionant valors convencionals kelvin de la pressió de vapor de l'heli.
Veure Punt d'ebullició і Escala Leiden
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Punt d'ebullició і Espai exterior
Etanol
L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.
Veure Punt d'ebullició і Etanol
Eucaliptol
L'eucaliptol és un monoterpenoide cíclic natural que es presenta com un líquid incolor.
Veure Punt d'ebullició і Eucaliptol
Evaporació
Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles.
Veure Punt d'ebullició і Evaporació
Evaporació flash
Un separador vapor-líquid típic Levaporació flash o evaporació parcial és el vapor parcial que ocorre quan un corrent d'un líquid supersaturat experimenta una reducció en la pressió quan passa a través d'una vàlvula d'expansió termostàtica o un mecanisme similar.
Veure Punt d'ebullició і Evaporació flash
Factor de compressibilitat
El factor de compressibilitat, denotat per Z, és una propietat termodinàmica adimensional molt útil per modificar la llei dels gasos ideals de tal manera que sigui vàlida pel comportament d'un gas real.
Veure Punt d'ebullició і Factor de compressibilitat
Fitxa de dades de seguretat
Símbol de líquid inflamable o altament inflamable d'acord amb la directiva 67/548/EWG de la Comunitat Europea. Fitxa de dades de seguretat (FDS), o en anglès Material safety data sheet (MSDS), és un document que indica les particularitats i propietats d'una determinada substància per al seu ús correcte.
Veure Punt d'ebullició і Fitxa de dades de seguretat
Fluid comprimit
Diagrama P-v de l'aigua líquida. La regió del fluid comprimit es troba a l'esquerra de la línia blava (la frontera entre les fases líquida i vapor). Un fluid comprimit (també anomenat fluid subrefredat o líquid subrefredat) és un fluid sota condicions mecàniques o termodinàmiques que el forcen a ser un líquid.
Veure Punt d'ebullició і Fluid comprimit
Fluid hidràulic
Abocant líquid hidràulic en un recipient d'emmagatzematge Un fluid hidràulic o líquid hidràulic és el mitjà mitjançant el qual es transfereix la força a la maquinària hidràulica.
Veure Punt d'ebullició і Fluid hidràulic
Font termal
Deildartunguhver, Islàndia: el major flux d'aigües termals a l'Europa. Una font termal, deu termal o font calenta és una font que es produeix per l'emergència d'aigües subterrànies geotermals de l'escorça terrestre.
Veure Punt d'ebullició і Font termal
Força intermolecular
Interaccions dipol-dipol entre dues molècules Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules.
Veure Punt d'ebullició і Força intermolecular
Forn de reflux
Un forn de reflux industrial de convecció. Un forn de reflux és una màquina que s'utilitza principalment per a la soldadura per reflux de components electrònics de muntatge superficial a plaques de circuits impresos (PCB).
Veure Punt d'ebullició і Forn de reflux
Fosa (metal·lúrgia)
Colada d'una fosa de ferro en un motllo de sorra. En aquest cas, el material obtingut s'anomena '''ferro colat''' En metal·lúrgia la fosa és el procés d'abocar un metall líquid a un motlle que conté una cavitat buida de la forma desitjada i llavors deixar-lo refredar i solidificar.
Veure Punt d'ebullició і Fosa (metal·lúrgia)
Fraccionament
Un tipus de fraccionament és la destil·lació fraccionada fent servir un condensador Liebig. El fraccionament és un procés de separació d'una mescla en diverses fraccions químiques successives de propietats diferents.
Veure Punt d'ebullició і Fraccionament
François Marie Raoult
François Marie Raoult, nascut el 10 de maig de 1830 a Fournes i traspassat l'1 d'abril de 1901 a Grenoble, va ser un químic francès que va realitzar investigacions sobre el comportament de les solucions, en particular les seves propietats físiques, i se'l considera el fundador de la crioscòpia, de l'ebullioscòpia i de la tonometria.
Veure Punt d'ebullició і François Marie Raoult
Frederick Thomas Trouton
Frederick Thomas Trouton FRS (24 de novembre de 1863 – 21 de setembre de 1922) va ser un físic irlandès conegut per la Regla de Trouton i per experiments per tal de detectar el moviment de la Terra a través de l'eter luminífer (luminiferous aether).
Veure Punt d'ebullició і Frederick Thomas Trouton
Furan
El furan és un compost orgànic heterocíclic consistent en un anell aromàtic de cinc membres amb quatre àtoms de carboni i un d'oxigen.
Veure Punt d'ebullició і Furan
Gal·li
El gal·li és l'element químic de símbol Ga i nombre atòmic 31.
Veure Punt d'ebullició і Gal·li
Gas de síntesi
El gas de síntesi és un gas combustible obtingut a partir de substàncies riques en carboni (hulla, carbó, carbó de coc, nafta, biomassa) sotmeses a un procés químic a alta temperatura.
Veure Punt d'ebullició і Gas de síntesi
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Veure Punt d'ebullició і Gas noble
Gas real
Els gasos reals –en contraposició als gasos ideals– tenen propietats que no es poden explicar enterament a partir de la llei dels gasos ideals.
Veure Punt d'ebullició і Gas real
Germacrè
El germacrè és un sesquiterpè cíclic d'origen orgànic.
Veure Punt d'ebullició і Germacrè
Glögg
Un got de ''glögg''. El glögg o glogg (danès: gløgg, noruec: gløgg, suec: glögg, islandès: glögg, feroès: gløgg, finès: glögi) és un vi calent o licor especiat, generalment amb alcohol.
Veure Punt d'ebullició і Glögg
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Punt d'ebullició і Grau Celsius
Grau Fahrenheit
El grau Fahrenheit (°F) és una unitat de temperatura proposada per Gabriel Fahrenheit el 1724.
Veure Punt d'ebullició і Grau Fahrenheit
Grau Rømer
Rømer és una escala de temperatura en desús proposada per l'astrònom danès Ole Christensen Rømer l'any 1701.
Veure Punt d'ebullició і Grau Rømer
Grup 12 de la taula periòdica
Zinc. El grup 12 de la taula periòdica, o grup del zinc, està constituïda pels quatre elements que tenen configuració electrònica (n-1)d¹⁰ ns² i són: zinc (Zn), cadmi (Cd), mercuri (Hg) i copernici (Cn), dels períodes 4, 5, 6 i 7, respectivament.
Veure Punt d'ebullició і Grup 12 de la taula periòdica
Grup 3 de la taula periòdica
Un element del grup 3 és un element situat dins de la taula periòdica en el grup 3, que comprèn els elements següents.
Veure Punt d'ebullició і Grup 3 de la taula periòdica
Grup 4 de la taula periòdica
El grup 4 és un grup d'elements de la taula periòdica.
Veure Punt d'ebullició і Grup 4 de la taula periòdica
Grup 5 de la taula periòdica
El grup 5 de la taula periòdica conté els quatre elements químics amb configuració electrònica (n-1)d³ ns², que són vanadi (V), niobi (Nb), tàntal (Ta) i dubni (Db).
Veure Punt d'ebullició і Grup 5 de la taula periòdica
Grup funcional
enllaç doble i l'altre amb un enllaç simple. Aquest oxigen està enllaçat també a un hidrogen (blanc). Un grup funcional, o grup característic, és un àtom, o un grup d'àtoms que confereixen propietats químiques semblants quan són presents en diferents composts orgànics.
Veure Punt d'ebullició і Grup funcional
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Veure Punt d'ebullició і Habitabilitat planetària
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Punt d'ebullició і Heli
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix.
Veure Punt d'ebullició і Heli 4
Heli líquid
Heli líquid sobre un recipient. LHeli apareix en forma de gas només a una temperatura extremadament baixa.
Veure Punt d'ebullició і Heli líquid
Hermann Franz Moritz Kopp
Franz Moritz Hermann Kopp (30 d'octubre de 1817, Hanau, Alemanya - 20 de febrer de 1892, Heidelberg, Alemanya), fou un químic alemany que treballà en l'estudi dels volums específics, de les capacitats calorífiques i dels punts d'ebullició dels composts orgànics.
Veure Punt d'ebullició і Hermann Franz Moritz Kopp
Hexafluoroetà
L'hexafluoroetà és un perfluorocarboni de fórmula C2F6.
Veure Punt d'ebullició і Hexafluoroetà
Hexan-1,6-diamina
L'hexan-1,6-diamina (hexametilendiamina, 1,6-diaminohexà) és un compost orgànic de la classe de les amines.
Veure Punt d'ebullició і Hexan-1,6-diamina
Hexan-2-ona
L’hexan-2-ona (metil butil cetona, MBK o propil cetona) és un compost orgànic de la classe de les cetones.
Veure Punt d'ebullició і Hexan-2-ona
Hidrogen pastós
L'hidrogen pastós és una combinació d'hidrogen líquid i hidrogen sòlid al punt triple amb una temperatura inferior i densitat més elevada que l'hidrogen líquid.
Veure Punt d'ebullició і Hidrogen pastós
Intoxicació alcohòlica
La intoxicació alcohòlica (també coneguda com a borratxera o embriaguesa), és un estat psicològic causat per un alt nivell d'etanol (alcohol) en sang d'una persona o animal.
Veure Punt d'ebullició і Intoxicació alcohòlica
Isomeria cis-trans
L'isomerisme cis/trans o E/Z és una forma d'estereoisomerisme que descriu l'orientació dels grups funcionals dins una molècula.
Veure Punt d'ebullició і Isomeria cis-trans
Isomeria estructural
Els tres isòmers de fluorofenol. Els isòmers estructurals o constitucionals són isòmers que es diferencien en la forma en què els seus àtoms estan interconnectats.
Veure Punt d'ebullició і Isomeria estructural
Isoprè
Lisoprè (o isopré) o 2-metil-1,3-butadiè és un compost orgànic amb fórmula C₅H₈ (CH₂.
Veure Punt d'ebullició і Isoprè
James David Forbes
Tomba de James David Forbes, Dean Cemetery Inscripció de James David Forbes a la seva tomba James David Forbes FRS FRSE FGS (1809 – 1868) va ser un físic escocès i un glaciòleg que treballà extensament en la conducció de la calor i la sismologia.
Veure Punt d'ebullició і James David Forbes
James Mason Crafts
James Mason Crafts (8 de març de 1839 – 20 de juny de 1917) va ser un químic estatunidenc, conegut pel desenvolupament de les reaccions d'alquilació i acilació Friedel-Crafts amb Charles Friedel el 1876.
Veure Punt d'ebullició і James Mason Crafts
Kalzium
El Kalzium és una taula periòdica dels elements per al KDE.
Veure Punt d'ebullició і Kalzium
Lantanoide
Mostres dels lantanoides, excepte del prometi que és radioactiuSituació dels lantanoides dins la taula periòdica Un lantanoide, o lantànid, és cadascun dels 15 elements químics molt semblants del període 6è de la taula periòdica, els nombres atòmics dels quals van del 57 al 71 (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).
Veure Punt d'ebullició і Lantanoide
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Punt d'ebullició і Líquid
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure Punt d'ebullició і Liti
Llista de la pressió de vapor dels elements químics
A continuació es mostra llista de la pressió de vapor dels elements químics.
Veure Punt d'ebullició і Llista de la pressió de vapor dels elements químics
Llista de propietats dels materials
El que segueix és una lista de propietats dels materials.
Veure Punt d'ebullició і Llista de propietats dels materials
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Punt d'ebullició і Matèria
Mescla eutèctica
Diagrama de fases de la mescla estany-plom. La zona 1 només conté líquid, la zona 2 sòlid α, la zona 3 sòlid α i líquid, la 4 sòlid β i líquid, la 5 sòlid β i la 6 sòlid α i β Metall de Wood Una mescla eutèctica és una mescla determinada per la proporció que conté de cadascun dels elements, en la qual es produeix el fenomen d'eutèxia.
Veure Punt d'ebullició і Mescla eutèctica
Metal·lotèrmia
La metal·lotèrmia és una composició pirotècnica d'un pols metàl·lic i un òxid de metall que produeix una reacció exotèrmica d'oxidació reducció coneguda com a reacció metal·lotèrmica.
Veure Punt d'ebullició і Metal·lotèrmia
Metall alcalí
Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Veure Punt d'ebullició і Metall alcalí
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Punt d'ebullició і Metà
Metil acrilat
L'acrilat de metil és un compost orgànic, concretament l'èster metílic de l'àcid acrílic.
Veure Punt d'ebullició і Metil acrilat
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Punt d'ebullició і Molècula
Motor de gasolina
W16 motor de gasolina del Bugatti Veyron Un motor de gasolina o motor de benzina és un motor de combustió interna amb ignició per espurna dissenyat per funcionar amb benzina (gasolina) i combustibles volàtils similars.
Veure Punt d'ebullició і Motor de gasolina
N-(2-aminoetil)-glicina
L'N-(2-aminoetil)-glicina, també coneguda com AEG, és una molècula que té com a fórmula molecular C₄H10N₂O₂.
Veure Punt d'ebullició і N-(2-aminoetil)-glicina
N-metilanilina
N-metilanilina (C₇H9N) és un compost orgànic que en condicions estàndard és un líquid viscós incolor o lleugerament groguenc derivat de l'anilina.
Veure Punt d'ebullició і N-metilanilina
Nombre 210
El nombre 210 (CCX) és el nombre natural que segueix al nombre 209 i precedeix al nombre 211.
Veure Punt d'ebullició і Nombre 210
Nonanal
El nonanal, també conegut com a nonanaldehid, aldehid C9 o pelargonaldehid és un aldehid.
Veure Punt d'ebullició і Nonanal
Octadecanal
L’octadecanal és un compost orgànic de la classe dels aldehids que està constituït per una cadena lineal de devuit carbonis amb un grup carbonil en un dels seus extrems.
Veure Punt d'ebullició і Octadecanal
Olla de cocció lenta
Olla de cocció lenta preparant un xili amb carn. L'olla de cocció lenta és una mena d'olla que per les seves característiques com electrodomèstic connectat al corrent elèctric permet mantenir la temperatura constant durant llargs períodes.
Veure Punt d'ebullició і Olla de cocció lenta
Pal·ladi (element)
El pal·ladi és l'element químic de símbol Pd i nombre atòmic 46.
Veure Punt d'ebullició і Pal·ladi (element)
Perfluorooctà
El perfluorooctà o octadecafluorooctà és constituït per una cadena de 8 àtoms de carboni (octà) amb àtoms de fluor com a únics substituents.
Veure Punt d'ebullició і Perfluorooctà
Piròlisi
Trossos de fusta cremant, que mostren diverses etapes de piròlisi seguides de combustió oxidativa. La piròlisi és la descomposició tèrmica de materials a temperatures elevades en una atmosfera inerta.
Veure Punt d'ebullició і Piròlisi
Piruvat de calci
El piruvat de calci, (C₆H₆CaO₆) (2-oxopropanoat de calci), és una sal càlcica de l'àcid pirúvic (CH₃COCOOH).
Veure Punt d'ebullició і Piruvat de calci
Polarimetria
Esquema de la rotació que sofreix la llum polaritzada després de travessar una dissolució amb un solut òpticament actiu La polarimetria és una tècnica analítica basada en la determinació de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada després d'haver travessat una dissolució el qual solut és una substància òpticament activa.
Veure Punt d'ebullició і Polarimetria
Polaritat química
Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.
Veure Punt d'ebullició і Polaritat química
Portada/article març 7
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Veure Punt d'ebullició і Portada/article març 7
Portada/article març 8
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Veure Punt d'ebullició і Portada/article març 8
Pressió de radiació
La pressió de radiació és la pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica.
Veure Punt d'ebullició і Pressió de radiació
Pressió de vapor
Esquema de partícules de la transició de la fase líquida a gasosa i a l'inrevés com a resultat de la pressió de vapor La pressió de vapor o tensió de vapor és la pressió exercida per un vapor en equilibri termodinàmic amb les seves fases condensades (sòlida o líquida) a una temperatura concreta i en un sistema tancat.
Veure Punt d'ebullició і Pressió de vapor
Pressió de vapor de l'aigua
La pressió de vapor de l'aigua és la pressió a la qual el vapor d'aigua se satura.
Veure Punt d'ebullició і Pressió de vapor de l'aigua
Prometi
El prometi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pm i el seu nombre atòmic és 61, i pertany al grup dels lantanoides.
Veure Punt d'ebullició і Prometi
Propà
El propà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats linealment i vuit àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C3H8.
Veure Punt d'ebullició і Propà
Propietat (ontologia)
Una propietat és allò que quan és posseït per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és.
Veure Punt d'ebullició і Propietat (ontologia)
Propietat col·ligativa
En química, s'anomenen propietats col·ligatives les propietats d'una solució que depenen només de la concentració molal (és a dir, de la quantitat de partícules de solut per kilogram de dissolvent) i no de la naturalesa o el tipus de solut.
Veure Punt d'ebullició і Propietat col·ligativa
Propietats intensives i extensives
En ciències físiques, una propietat intensiva (o variable intensiva) és una magnitud física d'un sistema que no depèn de la mida del sistema o de la quantitat de matèria del sistema (és invariant d'escala).
Veure Punt d'ebullició і Propietats intensives i extensives
Punt de fusió
°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.
Veure Punt d'ebullició і Punt de fusió
Química de l'estat sòlid
La química de l'estat sòlid és l'estudi dels materials sòlids, siguin de base molecular, metàl·lica, cristal·lina o ceràmica de l'estat sòlid inorgànic.
Veure Punt d'ebullició і Química de l'estat sòlid
Química de les dissolucions
La química de les dissolucions és una branca de la química que n'estudia les propietats de les dissolucions.
Veure Punt d'ebullició і Química de les dissolucions
RD-253
L'RD-253 (en rus, Раке́тный дви́гатель 253, 'motor de coet 253') és un motor de coet de combustible líquid dissenyat per la companyia russa Energomaix.
Veure Punt d'ebullició і RD-253
Regla de Trouton
La regla de Trouton (en anglès:Trouton's rule) estableix que l'entropia de vaporització és gairebé el mateix valor, uns 85–88 J K−1 mol−1, per a diversos tipus de líquids al seu punt d'ebullició.
Veure Punt d'ebullició і Regla de Trouton
Relació de Trouton
La relació de Trouton (en anglès: Trouton's ratio o Trouton's constant) va ser establerta pel científic Frederick Thomas Trouton.
Veure Punt d'ebullició і Relació de Trouton
Residu (química)
Un residu o fracció en química és un producte d'un procés de fraccionament.
Veure Punt d'ebullició і Residu (química)
Rubidi
El rubidi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és el Rb i el seu nombre atòmic és 37.
Veure Punt d'ebullició і Rubidi
Samari
El samari és un element químic el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62.
Veure Punt d'ebullició і Samari
Sèrie homòloga
Fitxer:Formaldehyde-3D-balls-A.png|Metanal o formaldehid.
Veure Punt d'ebullició і Sèrie homòloga
Semimetall
Els semimetalls són una de les tres categories principals d'elements químics, juntament amb els metalls i els no-metalls.
Veure Punt d'ebullició і Semimetall
Sobreescalfament
En física, el sobreescalfament (de vegades dit retard en l'ebullició) és el fenomen en el qual un líquid és escalfat a una temperatura superior a la del seu punt d'ebullició, però sense bullir.
Veure Punt d'ebullició і Sobreescalfament
Subfusió
La subfusió (o súper refredament) és el procés de refredar un líquid per sota del seu punt de congelació sense que aquest es faci sòlid.
Veure Punt d'ebullició і Subfusió
Sulfat de cesi
El sulfat de cesi és el compost inorgànic i sal amb la fórmula Cs₂SO4.
Veure Punt d'ebullició і Sulfat de cesi
Superconductivitat d'alta temperatura
La superconductivitat d'alta temperatura és la que es produeix a temperatures crítiques superiors a 77 K (és a dir, per sobre de la temperatura d'ebullició del nitrogen).
Veure Punt d'ebullició і Superconductivitat d'alta temperatura
Taula periòdica
upright.
Veure Punt d'ebullició і Taula periòdica
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Punt d'ebullició і Temperatura
Temperatura (desambiguació)
* Física.
Veure Punt d'ebullició і Temperatura (desambiguació)
Temperatura crítica
La temperatura crítica, Tc d'un material és la temperatura per sobre de la qual ja no existeixen els estats de la matèria líquid i gasós.
Veure Punt d'ebullició і Temperatura crítica
Termòmetre
Termòmetre clínic de mercuri. El termòmetre és un instrument de mesura de la temperatura.
Veure Punt d'ebullició і Termòmetre
Termita
Una mescla de termita usant òxid de ferro (III). La termita és un tipus de composició pirotècnica d'alumini barrejat amb un òxid metàl·lic, que produeix una reacció aluminotèrmica coneguda com a procés Goldschmidt o '''reacció''' termita.
Veure Punt d'ebullició і Termita
Tetraclorur de carboni
El tetraclorur de carboni, o tetraclorometà, és un compost binari de carboni i clor, amb fórmula química CCl4.
Veure Punt d'ebullició і Tetraclorur de carboni
Tiol
En química orgànica, un tiol és un compost que conté el grup funcional format per un àtom de sofre i un àtom d'hidrogen (-SH).
Veure Punt d'ebullició і Tiol
Toxina botulínica
La toxina botulínica, també nomenada botulina, és una neurotoxina elaborada pel bacteri Clostridium botulinum.
Veure Punt d'ebullició і Toxina botulínica
Tres-cents
El tres-cents és un nombre natural que seguix al nombre 299 i precedeix al nombre 301.
Veure Punt d'ebullició і Tres-cents
Triòxid de sofre
El triòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO3.
Veure Punt d'ebullició і Triòxid de sofre
Triclorofluorometà
El triclorofluorometà (CCl₃F), més conegut com a CFC-11, és un líquid inodor i incolor, té una densitat d'1,494 g/cm³ i un punt d'ebullició pròxim a temperatura ambient.
Veure Punt d'ebullició і Triclorofluorometà
Vapor
punt crític es veu en l'altre extrem de la corba blava de vaporització. S'anomena vapor a una substància en la fase de gas que es troba a una temperatura més baixa que el punt crític.
Veure Punt d'ebullició і Vapor
Vaselina
Vaselina. La vaselina és una barreja homogènia d'hidrocarburs saturats de cadena llarga.
Veure Punt d'ebullició і Vaselina
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Punt d'ebullició і Vida
Vulcanisme a Io
Io El vulcanisme a Io, un satèl·lit de Júpiter, crea fluxos de lava, pous volcànics i plomalls de sofre i diòxid de sofre que fan centenars de quilòmetres d'alçada.
Veure Punt d'ebullició і Vulcanisme a Io
White spirit
Ampolla d'aiguarràs mineral El white spirit, sovint comercialitzat amb les denominacions aiguarràs mineral, dissolvent mineral, substitut d'aiguarràs o símil d'aiguarràs, és un líquid clar i transparent que consisteix principalment en una mescla d'hidrocarburs saturats des de C7 a C12 alifàtics i alicíclics i amb un contingut màxim d'un 25% d'hidrocarburs aromàtics d'alquil des de C7 fins a C12.
Veure Punt d'ebullició і White spirit
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Veure Punt d'ebullició і Zero absolut
1,4-diclorobut-2-è
L'1,4-diclorobut-2-è és un compost orgànic de la classe dels haloalcans.
Veure Punt d'ebullició і 1,4-diclorobut-2-è
1-Bromo-3-cloropropà
L’1-bromo-3-cloropropà és un compost orgànic de la classe dels haloalcans, que pertanyen als hidrocarburs halogenats.
Veure Punt d'ebullició і 1-Bromo-3-cloropropà
1-bromopropà
L'1-bromopropà (n-propilbromur, bromur de propil o nPB) és un compost organobrom amb la fórmula química CH3CH2CH2Br.
Veure Punt d'ebullició і 1-bromopropà
1-cloropentà
L'1-cloropentà, també anomenat clorur de pentil i clorur d'amil, és un compost orgànic de fórmula molecular C5H11Cl.
Veure Punt d'ebullició і 1-cloropentà
1-Iodobutà
L’1-iodobutà és un compost orgànic de la classe dels haloalcans format per la unió d’un iode i un butà.
Veure Punt d'ebullició і 1-Iodobutà
2-Bromo-1-cloropropà
El 2-bromo-1-cloropropà és un compost orgànic de la classe dels haloalcans.
Veure Punt d'ebullició і 2-Bromo-1-cloropropà
També conegut com Temparatura d'ebullició, Temperatura d'ebullició, Temperatura de saturació.