Accés més ràpid que el navegador!
132 les relacions: Angle, Apodíctic, Arc capaç, Axioma, Axioma de numerabilitat, Axiomes de Hilbert, Axiomes de la geometria, Àtom, Camp (física), Càlcul diferencial, Càrrega puntual, Cílix grec de peu baix, Cònica, Cúspide (matemàtiques), CDG, CDM, Centre (geometria), Cercle, Circumferència, Circumferència d'Apol·loni, Circumferència dels nou punts, Compàs (geometria), Composició visual, Concepte primitiu, Congruència (geometria), Conjectura de Poincaré, Construcció amb regle i compàs, Coordenades homogènies, Coordenades polars, Corba, Corba menjar blanc, Corba tècnica, Corda (física), Correlació, Curvatura, David Hilbert, Desenvolupament (geometria diferencial), Desplaçament (cinemàtica), Diagrama de dispersió, Diagrama de punts i línies, Dimensió, Dinàmica del sòlid rígid, Eix radical, Equació lineal, Equilibri mecànic, Esfera, Espai afí, Espai bidimensional, Espai euclidià, Espai topològic, ..., Espai tridimensional, Estrella compacta, Figura geomètrica, Forma de l'Univers, Funció còncava, Funció injectiva, Funció signe, Geodèsica, GeoGebra, GeoJSON, Geometria, Geometria analítica, Geometria de l'esfera de Lie, Geometria discreta, Geometria esfèrica, Geometria euclidiana, Gràfic vectorial, Gràfica, Hiperespai, Hiperplà, Horitzontal, Incentre, Integració, Intersecció de rectes, Interval (matemàtiques), Introducció a la relativitat general, Joan Genovés i Candel, Línia de corrent, Lliscament, Lloc geomètric, Matriu de rigidesa, Mesura de dispersió, Monopol magnètic, Moviment, Neusis, Nikolai Lobatxevski, Nombre construïble, Nombre triangular, Objecte matemàtic, Origen, Perspectiva (geometria), Piràmide, Pitàgores, Pla, Políedre convex, Polígon simple, Portada/article maig 7, Primitiu geomètric, Problema d'Apol·loni, Problema de Hadwiger–Nelson, Producte cartesià, Projecció, Punt, Radi (geometria), Recta, Recta real, Rectes que es creuen, Reflexió (matemàtiques), Sòlid rígid, Secció àuria, Segment lineal, Semirecta, Sistema de coordenades, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema dinàmic, Superfície cònica, Teorema de Bendixson-Dulac, Teorema de Casey, Teorema de Fermat (punts estacionaris), Teorema de Heine-Cantor, Teorema de Menelau, Topologia algebraica, Transformació de Householder, Triangle, Triangle hiperbòlic, Trilateració, Unitat de longitud, Varietat lineal, Vèrtex (geometria), Vòxel, William Rowan Hamilton, Zero. Ampliar l'índex (82 més) »
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Nou!!: Punt (geometria) і Angle · Veure més »
Apodíctic
Apodíctic (en grec antic, ἀποδεικτικός, 'demostrable') és en filosofia allò que es demostrable, que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta.
Nou!!: Punt (geometria) і Apodíctic · Veure més »
Arc capaç
Arc capaç de l'angle λ. L'arc capaç d'un segment lineal AB i un angle λ és el lloc geomètric de tots els punts d'un semiplà des dels quals es veu aquest segment sota un mateix angle λ.
Nou!!: Punt (geometria) і Arc capaç · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Punt (geometria) і Axioma · Veure més »
Axioma de numerabilitat
En matemàtiques, un axioma de numerabilitat és una propietat de certs objectes matemàtics (generalment d'una categoria determinada) que requereix l'existència d'un conjunt numerable amb certes propietats, i que sense aquest conjunt no poden existir.
Nou!!: Punt (geometria) і Axioma de numerabilitat · Veure més »
Axiomes de Hilbert
Els axiomes de Hilbert són un conjunt de 20 (originalment 21) hipòtesis proposades per David Hilbert el 1899 com el fonament per a un tractament modern de la geometria euclidiana.
Nou!!: Punt (geometria) і Axiomes de Hilbert · Veure més »
Axiomes de la geometria
Els axiomes de la geometria són setze axiomes (proposicions que admetem vertaderes malgrat no es puguin demostrar) que parlen sobre l'existència i propietats dels ens fonamentals de la geometria: el punt, la recta, el pla i l'espai.
Nou!!: Punt (geometria) і Axiomes de la geometria · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Punt (geometria) і Àtom · Veure més »
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Nou!!: Punt (geometria) і Camp (física) · Veure més »
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Nou!!: Punt (geometria) і Càlcul diferencial · Veure més »
Càrrega puntual
Una càrrega puntual és un model ideal d'una partícula que té una càrrega elèctrica.
Nou!!: Punt (geometria) і Càrrega puntual · Veure més »
Cílix grec de peu baix
El cílix grec de peu baix és una obra que es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb el número de registre 3.220.
Nou!!: Punt (geometria) і Cílix grec de peu baix · Veure més »
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Nou!!: Punt (geometria) і Cònica · Veure més »
Cúspide (matemàtiques)
Una cúspide ordinària en la corba ''x''3–''y''².
Nou!!: Punt (geometria) і Cúspide (matemàtiques) · Veure més »
CDG
* Centre Dramàtic de la Generalitat, centre de producció de teatre de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Punt (geometria) і CDG · Veure més »
CDM
* Centre de Documentació Mèdica, biblioteca de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.
Nou!!: Punt (geometria) і CDM · Veure més »
Centre (geometria)
Centre d'una circumferència En geometria, el centre d'un cos o figura és un punt situat, en algun sentit, just al mig seu.
Nou!!: Punt (geometria) і Centre (geometria) · Veure més »
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Nou!!: Punt (geometria) і Cercle · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Punt (geometria) і Circumferència · Veure més »
Circumferència d'Apol·loni
Circumferència d'Apol·loni La circumferència d'Apol·loni és el lloc geomètric dels punts la raó de distàncies dels quals a dos punts donats és constant.
Nou!!: Punt (geometria) і Circumferència d'Apol·loni · Veure més »
Circumferència dels nou punts
Circumferència dels nou punts Existeix una circumferència associada a cada triangle anomenada circumferència dels nou punts.
Nou!!: Punt (geometria) і Circumferència dels nou punts · Veure més »
Compàs (geometria)
Compàs Un compàs és un instrument de construcció geomètrica que serveix per a comparar i transportar distàncies.
Nou!!: Punt (geometria) і Compàs (geometria) · Veure més »
Composició visual
''Al·legoria de la pintura'' de Jan VermeerUna composició visual és, en arts visuals, el resultat d'ordenar els elements visuals bàsics de l'obra d'art per a expressar idees i sentiments.
Nou!!: Punt (geometria) і Composició visual · Veure més »
Concepte primitiu
En lògica, un concepte primitiu, concepte bàsic, concepte fonamental o noció primitiva és un concepte no definit en un context determinat.
Nou!!: Punt (geometria) і Concepte primitiu · Veure més »
Congruència (geometria)
invariants. La congruència, en geometria, és quan dues figures o objectes tenen la mateixa forma i mida, o si un té la mateixa forma i mida que la imatge mirall de l'altre.
Nou!!: Punt (geometria) і Congruència (geometria) · Veure més »
Conjectura de Poincaré
varietat de 3 dimensions (per exemple, la 3-esfera, és la "superfície indescriptible equivalent a una esfera en 4 dimensions"). La conjectura de Poincaré (des de la seva demostració l'any 2003 coneguda també com a Teorema de Poincaré - Perelman) és, en matemàtiques, un teorema respecte a la caracterització de l'esfera de tres dimensions o 3-esfera.
Nou!!: Punt (geometria) і Conjectura de Poincaré · Veure més »
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Nou!!: Punt (geometria) і Construcció amb regle i compàs · Veure més »
Coordenades homogènies
En matemàtiques, i més concretament en geometria projectiva, les coordenades homogènies són un instrument usat per descriure un punt a l'espai projectiu.
Nou!!: Punt (geometria) і Coordenades homogènies · Veure més »
Coordenades polars
Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.
Nou!!: Punt (geometria) і Coordenades polars · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Punt (geometria) і Corba · Veure més »
Corba menjar blanc
miniatura En matemàtiques, la corba menjar blanc és una corba fractal construïble per subdivisió a mig punt.
Nou!!: Punt (geometria) і Corba menjar blanc · Veure més »
Corba tècnica
Les corbes tècniques són aquelles que es fan mitjançant arcs de circumferència tangents entre ells.
Nou!!: Punt (geometria) і Corba tècnica · Veure més »
Corda (física)
Una corda és un dels objectes principals d'estudi en el camp de la física teòrica anomenada teoria de cordes.
Nou!!: Punt (geometria) і Corda (física) · Veure més »
Correlació
La correlació estadística és una mesura estadística que indica la força i la direcció d'una relació lineal entre dues variables aleatòries.
Nou!!: Punt (geometria) і Correlació · Veure més »
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Nou!!: Punt (geometria) і Curvatura · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Punt (geometria) і David Hilbert · Veure més »
Desenvolupament (geometria diferencial)
Una connexió afí a l'esfera fa rodar el pla tangent afí d'un punt a un altre. Mentre ho fa, el punt de contacte traça una corba en el pla: el '''desenvolupament'''. En la geometria diferencial clàssica, el desenvolupament es refereix a la idea simple de fer rodar una superfície llisa sobre una altra en l'espai euclidià.
Nou!!: Punt (geometria) і Desenvolupament (geometria diferencial) · Veure més »
Desplaçament (cinemàtica)
El vector blau representa el desplaçament mentre que la línia negra representa el camí recorregut En física, el desplaçament és el vector que defineix la variació entre el punt inicial i el final.
Nou!!: Punt (geometria) і Desplaçament (cinemàtica) · Veure més »
Diagrama de dispersió
Exemple de diagrama de dispersió Un diagrama de dispersió mostra gràficament la relació entre dues variables quantitatives.
Nou!!: Punt (geometria) і Diagrama de dispersió · Veure més »
Diagrama de punts i línies
Diagrama de punts i línies El diagrama de punts i línies (o diagrama de línies i de punts) o, senzillament diagrama de línies és un tipus de diagrama, que mostra la informació en una sèrie de punts de dades connectats per segments de línies rectes.
Nou!!: Punt (geometria) і Diagrama de punts i línies · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Punt (geometria) і Dimensió · Veure més »
Dinàmica del sòlid rígid
La dinàmica d'un sòlid rígid estudia el moviment i equilibri de sòlids materials ignorant les seves deformacions.
Nou!!: Punt (geometria) і Dinàmica del sòlid rígid · Veure més »
Eix radical
L'eix radical de dues circumferències no concèntriques és el lloc geomètric dels punts amb la mateixa potència respecte d'aquestes.
Nou!!: Punt (geometria) і Eix radical · Veure més »
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Nou!!: Punt (geometria) і Equació lineal · Veure més »
Equilibri mecànic
Es diu que una partícula puntual o cos està en equilibri mecànic quan, en un sistema de referència inercial es desplaça a una velocitat constant, que pot ser zero, (és a dir, que es desplaci en línia recta, ja que les corbes impliquen acceleracions, i amb celeritat constant; o bé que romangui quiet) i no actuen localment forces que la inestabilitzin.
Nou!!: Punt (geometria) і Equilibri mecànic · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Punt (geometria) і Esfera · Veure més »
Espai afí
En matemàtiques, un espai afí és una estructura que generalitza el concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Punt (geometria) і Espai afí · Veure més »
Espai bidimensional
Sistema de coordenades cartesianes bidimensional L'espai bidimensional és una configuració geomètrica en la qual es requereixen dos valors (anomenats paràmetres) per determinar la posició d'un element (d'un punt).
Nou!!: Punt (geometria) і Espai bidimensional · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Punt (geometria) і Espai euclidià · Veure més »
Espai topològic
Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.
Nou!!: Punt (geometria) і Espai topològic · Veure més »
Espai tridimensional
Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un''' marc de referència''' respecte a un origen donat En geometria i anàlisi matemàtica, un objecte o ens és tridimensional si té tres dimensions, és a dir, cadascun dels seus punts pot ser localitzat especificant tres nombres dins d'un cert rang.
Nou!!: Punt (geometria) і Espai tridimensional · Veure més »
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Nou!!: Punt (geometria) і Estrella compacta · Veure més »
Figura geomètrica
Figures geomètriques que delimiten superfícies planes. Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums. Una figura geomètrica és un conjunt de punts.
Nou!!: Punt (geometria) і Figura geomètrica · Veure més »
Forma de l'Univers
La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers.
Nou!!: Punt (geometria) і Forma de l'Univers · Veure més »
Funció còncava
En matemàtiques, una funció còncava és l'oposada d'una funció convexa.
Nou!!: Punt (geometria) і Funció còncava · Veure més »
Funció injectiva
Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).
Nou!!: Punt (geometria) і Funció injectiva · Veure més »
Funció signe
En matemàtiques, la funció signe és la funció que assigna a cada nombre real el seu signe (+1, -1 o 0).
Nou!!: Punt (geometria) і Funció signe · Veure més »
Geodèsica
La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.
Nou!!: Punt (geometria) і Geodèsica · Veure més »
GeoGebra
GeoGebra és un programa lliure interactiu que combina geometria, àlgebra i càlcul.
Nou!!: Punt (geometria) і GeoGebra · Veure més »
GeoJSON
GeoJSON és un format d'estàndard obert dissenyat per representar elements geogràfics senzills, juntament amb els seus atributs no espacials.
Nou!!: Punt (geometria) і GeoJSON · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Punt (geometria) і Geometria · Veure més »
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Nou!!: Punt (geometria) і Geometria analítica · Veure més »
Geometria de l'esfera de Lie
Sophus Lie, creador de la geometria de l'esfera de Lie i de la correspondència recta-esfera. La geometria de l'esfera de Lie és una teoria geomètrica del pla o l'espai en què el concepte fonamental és la circumferència o l'esfera.
Nou!!: Punt (geometria) і Geometria de l'esfera de Lie · Veure més »
Geometria discreta
Una col·lecció de cercles i el corresponent graf de disc unitari La geometria discreta i la geometria combinatòria són branques de la geometria que estudien les propietats combinatòries d'objectes geomètrics discrets.
Nou!!: Punt (geometria) і Geometria discreta · Veure més »
Geometria esfèrica
varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.
Nou!!: Punt (geometria) і Geometria esfèrica · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Punt (geometria) і Geometria euclidiana · Veure més »
Gràfic vectorial
Comparació de l'efecte dels gràfics vectorials comparades a les mapes de bit (Bitmap). La il·lustració vectorial original és a l'esquerra. La imatge de la part superior dreta demostra una ampliació vectorial de 7x. La imatge de la part inferior dreta demostra la mateixa ampliació amb mapa de bits. Un gràfic o imatge vectorial és una imatge bidimensional formada a partir de diversos vectors.
Nou!!: Punt (geometria) і Gràfic vectorial · Veure més »
Gràfica
Gràfica d'una funció Una gràfica o un gràfic són les denominacions de la representació de dades, generalment numèriques, mitjançant recursos gràfics (línies, vectors, superfícies o símbols), perquè es manifesti visualment la relació que guarden entre si.
Nou!!: Punt (geometria) і Gràfica · Veure més »
Hiperespai
Lhiperespai és una forma d'espai que té quatre o més dimensions.
Nou!!: Punt (geometria) і Hiperespai · Veure més »
Hiperplà
Un hiperplà és un conjunt de punts d'un espai n-dimensional tals que les seves coordenades satisfan una equació lineal.
Nou!!: Punt (geometria) і Hiperplà · Veure més »
Horitzontal
Horitzontal és allò paral·lel al pla de l'horitzó.
Nou!!: Punt (geometria) і Horitzontal · Veure més »
Incentre
L'incentre d'un triangle és el punt on es tallen les bisectrius dels seus angles.
Nou!!: Punt (geometria) і Incentre · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Punt (geometria) і Integració · Veure més »
Intersecció de rectes
Intersecció de rectes En matemàtiques, i més concretament en geometria euclidiana, la intersecció de dues rectes pot ser el conjunt buit, un punt, o una recta.
Nou!!: Punt (geometria) і Intersecció de rectes · Veure més »
Interval (matemàtiques)
En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.
Nou!!: Punt (geometria) і Interval (matemàtiques) · Veure més »
Introducció a la relativitat general
Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.
Nou!!: Punt (geometria) і Introducció a la relativitat general · Veure més »
Joan Genovés i Candel
Joan Genovés i Candel (València, 31 de maig del 1930 - Madrid, 15 de maig del 2020) va ser un pintor espanyol considerat símbol de la defensa de la democràcia durant el franquisme i la Transició.
Nou!!: Punt (geometria) і Joan Genovés i Candel · Veure més »
Línia de corrent
Línies de corrents. En mecànica de fluids es denomina línia de corrent al lloc geomètric dels punts tangents al vector velocitat de les partícules de fluid en un instant t determinat.
Nou!!: Punt (geometria) і Línia de corrent · Veure més »
Lliscament
Un lliscament és un moviment relatiu entre dos cossos rígids de manera que les velocitats dels punts de contacte de cada superfície són diferents.
Nou!!: Punt (geometria) і Lliscament · Veure més »
Lloc geomètric
En matemàtiques, el lloc geomètric és el conjunt de punts que comparteixen una propietat comuna.
Nou!!: Punt (geometria) і Lloc geomètric · Veure més »
Matriu de rigidesa
La matriu de rigidesa apareix en diversos contextos.
Nou!!: Punt (geometria) і Matriu de rigidesa · Veure més »
Mesura de dispersió
Exemple de mostres de dues poblacions amb la mateixa mitjana però diferent dispersió. La població blava està molt més dispersa que la població vermella. Les mesures de dispersió, també anomenades mesures de variabilitat, mostren la variabilitat d'una distribució, indicant per mitjà d'un nombre, si les diferents puntuacions d'una variable estan molt allunyades de la mitjana.
Nou!!: Punt (geometria) і Mesura de dispersió · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Punt (geometria) і Monopol magnètic · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Punt (geometria) і Moviment · Veure més »
Neusis
Construcció neusis. Neusis (del grec: νεῦσις) és un mètode de construcció geomètrica que van fer servir a l'antiguitat els matemàtics grecs.
Nou!!: Punt (geometria) і Neusis · Veure més »
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Nou!!: Punt (geometria) і Nikolai Lobatxevski · Veure més »
Nombre construïble
Un punt en el pla euclidià és un punt construïble si, donat un sistema de coordenades fix (o un segment lineal fix de longitud unitària), el punt pot ser construït amb regle i compàs.
Nou!!: Punt (geometria) і Nombre construïble · Veure més »
Nombre triangular
Els sis primers nombres triangulars. Un nombre triangular és el resultat de sumar els n primers nombres naturals.
Nou!!: Punt (geometria) і Nombre triangular · Veure més »
Objecte matemàtic
Un objecte matemàtic és un objecte abstracte que apareix en la filosofia de les matemàtiques i en les matemàtiques.
Nou!!: Punt (geometria) і Objecte matemàtic · Veure més »
Origen
Origen d'un sistema de coordenades cartesianes En matemàtiques, l'origen d'un espai euclidià és un punt especial –normalment denotat per la lletra O– que representa el punt fix de referència de la geometria de l'espai del voltant.
Nou!!: Punt (geometria) і Origen · Veure més »
Perspectiva (geometria)
Dos triangles de perspectiva, amb el seu eix de perspectiva i centre Dues figures en un pla perspectives des d'un punt O si les línies que uneixen els punts corresponents de les figures es troben a O. Dualment, es diu que les figures són perspectives d'una línia si els punts d'intersecció de les línies corresponents es troben en una sola línia. La configuració adequada per a aquest concepte és en geometria projectiva, on no hi haurà casos especials a causa de línies paral·leles, ja que totes les línies es troben.
Nou!!: Punt (geometria) і Perspectiva (geometria) · Veure més »
Piràmide
Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.
Nou!!: Punt (geometria) і Piràmide · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Punt (geometria) і Pitàgores · Veure més »
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Nou!!: Punt (geometria) і Pla · Veure més »
Políedre convex
Un políedre convex és un políedre que materialitza un sòlid convex.
Nou!!: Punt (geometria) і Políedre convex · Veure més »
Polígon simple
hexagonal pentagonal Un polígon simple és un polígon els costats no adjacents del qual no s'intersequen.
Nou!!: Punt (geometria) і Polígon simple · Veure més »
Portada/article maig 7
Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.
Nou!!: Punt (geometria) і Portada/article maig 7 · Veure més »
Primitiu geomètric
Figures geomètriques bàsiques. L'expressió primitiu geomètric en gràfics d'ordinador i sistemes CAD és utilitzada en diversos sentits, amb el significat comú d'objectes geomètrics bàsics que el sistema pot manejar (dissenyar, emmagatzemar).
Nou!!: Punt (geometria) і Primitiu geomètric · Veure més »
Problema d'Apol·loni
Una solució (en rosa) del problema d'Apol·loni. Les circumferències donades es mostren en negre. Quatre parelles de solucions complementàries del problema d'Apol·loni; les circumferències donades són les negres. En geometria plana euclidiana, el problema d'Apol·loni consisteix a construir circumferències que siguin tangents a tres circumferències donades.
Nou!!: Punt (geometria) і Problema d'Apol·loni · Veure més »
Problema de Hadwiger–Nelson
Pla amb hexàgons de 7 colors, i un graf de distància unitària al pla (el graf de Moser), demostrant que el nombre cromàtic està fitat entre 4 i 7. En teoria de grafs, el problema de Hadwiger–Nelson, anomenat així per Hugo Hadwiger i Edward Nelson, demana el nombre mínim de colors necessari per acolorir el pla de manera que no hi hagi dos punts a la distància 1 l'un de l'altre que tinguin el mateix color.
Nou!!: Punt (geometria) і Problema de Hadwiger–Nelson · Veure més »
Producte cartesià
Producte cartesià entre els conjunts A.
Nou!!: Punt (geometria) і Producte cartesià · Veure més »
Projecció
Projecció de la imatge exterior en una Cambra obscura Projeccions d'una caseta sobre 3 plans de projecció La projecció és qualsevol procediment utilitzat per representar o visualitzar la imatge dels objectes.
Nou!!: Punt (geometria) і Projecció · Veure més »
Punt
* Anatomia.
Nou!!: Punt (geometria) і Punt · Veure més »
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Nou!!: Punt (geometria) і Radi (geometria) · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Punt (geometria) і Recta · Veure més »
Recta real
En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.
Nou!!: Punt (geometria) і Recta real · Veure més »
Rectes que es creuen
Paral·lelepípede rectangular. La recta definida pel segment AD i la recta definida pel segment B1B són rectes que es creuen perquè no estan en el mateix pla. En geometria tridimensional, les rectes que es creuen són dues rectes que no es tallen i no són paral·leles.
Nou!!: Punt (geometria) і Rectes que es creuen · Veure més »
Reflexió (matemàtiques)
translació. rotació entorn del punt d'intersecció dels dos eixos. En matemàtiques, una reflexió és una funció que transforma un objecte en la seva imatge especular.
Nou!!: Punt (geometria) і Reflexió (matemàtiques) · Veure més »
Sòlid rígid
Un sòlid rígid és, en mecànica, un cos format per un conjunt de punts que sempre estan a la mateixa distància entre ells.
Nou!!: Punt (geometria) і Sòlid rígid · Veure més »
Secció àuria
Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.
Nou!!: Punt (geometria) і Secció àuria · Veure més »
Segment lineal
Segment Un segment és el conjunt de punts de l'espai que formen dos punts diferents (A i B), anomenats extrems del segment i tots aquells punts de la recta que passa per A i B que estan situats entremig d'aquests dos punts.
Nou!!: Punt (geometria) і Segment lineal · Veure més »
Semirecta
Una semirecta és el conjunt de punts de l'espai que formen un punt d'una recta, anomenat origen de la semirecta i tots els punts d'aquesta recta que el segueixen segons un dels seus sentits.
Nou!!: Punt (geometria) і Semirecta · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Punt (geometria) і Sistema de coordenades · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Punt (geometria) і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Nou!!: Punt (geometria) і Sistema dinàmic · Veure més »
Superfície cònica
Doble con Una superfície cònica és una superfície il·limitada formada per la unió de les rectes que passen per un punt fix, anomenat vèrtex, i per cada un dels punts d'una corba fixa, anomenada directriu, que no conté el vèrtex.
Nou!!: Punt (geometria) і Superfície cònica · Veure més »
Teorema de Bendixson-Dulac
Segons el teorema de Dulac, qualsevol sistema autònom 2D amb una òrbita periòdica té una regió amb divergència positiva i negativa dins d'aquesta òrbita. Aquí representats per regions vermelles i verdes respectivament En matemàtiques, el teorema de Bendixson-Dulac sobre sistemes dinàmics estableix que si existeix una funció \varphi(x, y) C^1 (anomenada la funció Dulac) tal que l'expressió té el mateix signe \neq 0 gairebé pertot en una regió simplement connex del pla, llavors el sistema autònom del pla no té solucions periòdiques no-constants que es trobin completament dins de la regió.
Nou!!: Punt (geometria) і Teorema de Bendixson-Dulac · Veure més »
Teorema de Casey
En matemàtiques, el teorema de Casey, també conegut com el teorema de Ptolemeu generalitzat, és un teorema de geometria euclidiana que porta el nom del matemàtic irlandès John Casey.
Nou!!: Punt (geometria) і Teorema de Casey · Veure més »
Teorema de Fermat (punts estacionaris)
La derivada s'anul·la en els màxims i mínims locals, per la qual cosa la tangent és horitzontal. El teorema de Fermat és un teorema d'anàlisi matemàtica, anomenat així en honor de Pierre de Fermat.
Nou!!: Punt (geometria) і Teorema de Fermat (punts estacionaris) · Veure més »
Teorema de Heine-Cantor
En matemàtiques, el teorema de Heine-Cantor, anomenat així per deure's a Eduard Heine i Georg Cantor, estableix que, si f: M \rightarrow N és una funció contínua entre dos espais mètrics i M és compacte, llavors f és uniformement contínua.
Nou!!: Punt (geometria) і Teorema de Heine-Cantor · Veure més »
Teorema de Menelau
Il·lustració del teorema de Menelau.''E'', ''D'' i ''F'' estan alineats, per tant, s'ha de complir la relació que es mostra al text. Cal tenir en compte que, en aquest cas, la longitud ''BF'' pren valor negatiu. En geometria euclidiana, el teorema de Menelau, atribuït a Menelau d'Alexandria, estableix la condició suficient i necessària perquè tres punts diferents situats a cada un dels costats d'un triangle, o a les prolongacions d'aquests, estiguin alineats.
Nou!!: Punt (geometria) і Teorema de Menelau · Veure més »
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Nou!!: Punt (geometria) і Topologia algebraica · Veure més »
Transformació de Householder
vector ''x'' en un vector de la mateixa longitud i que sigui col·lineal a ''e''1. La transformació de Householder calcula la reflexió per la línia de punts (que és la bisectriu de l'angle entre ''x'' i ''e''1). L'angle màxim amb aquesta transformació és de 45 graus. En el camp matemàtic de l'àlgebra lineal, una transformació de Householder (també coneguda com a reflexió de Householder) és una transformació lineal que descriu una reflexió respecte a un pla o hiperplà que conté l'origen.
Nou!!: Punt (geometria) і Transformació de Householder · Veure més »
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Nou!!: Punt (geometria) і Triangle · Veure més »
Triangle hiperbòlic
Un triangle hiperbòlic plasmat sobre una superfície tipus "sella de muntar" En geometria hiperbòlica, un triangle hiperbòlic és un triangle en un pla hiperbòlic.
Nou!!: Punt (geometria) і Triangle hiperbòlic · Veure més »
Trilateració
Principi de trilateració amb tres estacions: en dibuixar un cercle al voltant de la ubicació de cada estació amb un radi igual a la distància del senyal rebut, la regió superposada dels tres cercles conté la ubicació del senyal. La trilateració és l'ús de distàncies (o "intervals") per determinar les coordenades de posició desconegudes d'un punt d'interès, sovint al voltant de la Terra (geoposicionament).
Nou!!: Punt (geometria) і Trilateració · Veure més »
Unitat de longitud
Una unitat de longitud és una manera de mesurar longituds o distàncies.
Nou!!: Punt (geometria) і Unitat de longitud · Veure més »
Varietat lineal
Una varietat lineal d'un espai afí (A,E,f), on A és un conjunt de punts, E és un K-espai vectorial, i f és l'aplicació definida segons: f: AxA --→ E (p,q)-→ pq (vector).
Nou!!: Punt (geometria) і Varietat lineal · Veure més »
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Nou!!: Punt (geometria) і Vèrtex (geometria) · Veure més »
Vòxel
Vòxels Un vòxel és un píxel volumètric.
Nou!!: Punt (geometria) і Vòxel · Veure més »
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Nou!!: Punt (geometria) і William Rowan Hamilton · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Punt (geometria) і Zero · Veure més »
Redirigeix aquí:
Punt (matemàtiques), Punt simple, Punts.
