Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Agatoclea, Agàtocles (ministre), Ambaixada romana (Egipte, 201 aC), Ankhmakis, Antíoc IV, Aristarc de Samos, Aristòmenes d'Acarnània, Aristonic, Aristonic (eunuc), Arsínoe III, Basílica Emília, Celesíria, Cleòpatra I, Cleòpatra II, Cronologia egípcia convencional, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis, Dinastia ptolemaica, Dorímac, Eratòstenes, Escopes d'Etòlia, Filip V de Macedònia, Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC), Guerra de Creta, Guerra Romano-Síria, Guerres síries, Història de Xipre, Iasos (ciutat), Imperi Selèucida, Jean-François Champollion, Kathleen Martínez, Licortes, Lisímac d'Egipte, Llista d'antics grecs, Llista de personatges històrics d'òpera, Manuscrit, Marc Emili Lèpid (cònsol 187 i 175 aC), Nicarc (general), Pausires d'Egipte, Pedra de Rosetta, Període hel·lenístic d'Egipte, Pergamí, Pergaminer, Polícrates d'Argos, Polemó (geògraf), Ptolemeu (desambiguació), Ptolemeu (fill d'Èumenes), Ptolemeu (fill de Sosibi), Ptolemeu IV Filopàtor, Ptolemeu VI Filomètor, ..., Ptolemeu VIII Evèrgetes II, Publi Semproni Tudità, Segon Temple, Sosibi (ministre), Sosibi el Jove, Teodòrides de Sició, Universitat de València. Biblioteca Històrica, 210 aC. Ampliar l'índex (8 més) »
Agatoclea
Agatoclea (en llatí Agathoclea, en grec antic Ἀγαθόκλεια) fou l'amant del rei egipci Ptolemeu IV Filopàtor (221 aC-204 aC) i germana del seu ministre Agàtocles.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Agatoclea · Veure més »
Agàtocles (ministre)
Agàtocles (en Agathocles) fou ministre del rei egipci Ptolemeu IV Filopàtor (221 aC-204 aC) i germà de l'amistançada del rei Agatoclea.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Agàtocles (ministre) · Veure més »
Ambaixada romana (Egipte, 201 aC)
El Llegat romà va enviar una ambaixada romana a Egipte el 201 aC.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Ambaixada romana (Egipte, 201 aC) · Veure més »
Ankhmakis
Ankhmakis (en antic egipci ꜥnḫ-wn-nfr, "Que Osiris visqui per sempre"), anomenat també Ankhwennefer i Kaonnofris, va ser el faraó que va succeir a Hugronafor al govern de l'Alt Egipte, en rebel·lió contra els Ptolemeus, abans del 197 aC, durant el regnat de Ptolemeu V Epífanes.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Ankhmakis · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Antíoc IV · Veure més »
Aristarc de Samos
Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Αρίσταρχος «Arístarkhos», Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Aristarc de Samos · Veure més »
Aristòmenes d'Acarnània
Aristòmenes d'Acarnània (en Ἀριστομένης) fou un oficial d'Agàtocles, que cap a l'any 205 aC exercia la regència d'Egipte en nom del rei Ptolemeu V Epífanes.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Aristòmenes d'Acarnània · Veure més »
Aristonic
* Aristonic de Pèrgam, rei de Pèrgam sota el nom dÈumenes III de Pèrgam.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Aristonic · Veure més »
Aristonic (eunuc)
Aristonic (en Aristonicus) fou un eunuc de Ptolemeu V Epífanes, comprat pel rei quan era molt jove.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Aristonic (eunuc) · Veure més »
Arsínoe III
Arsínoe III (246 aC-204 aC), anomenada Eurídice per Justí, i Cleòpatra per Titus Livi i Arsínoe per Polibi, fou reina d'Egipte.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Arsínoe III · Veure més »
Basílica Emília
Restes de la basílica Emília La Basílica Emília (en llati: Basilica Aemilia) va ser una important construcció civil de l'època de la República Romana.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Basílica Emília · Veure més »
Celesíria
Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Celesíria · Veure més »
Cleòpatra I
Cleòpatra I o Cleòpatra Sira (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα Σύρα), que va néixer circa el 215 aC i va morir circa el 176 aC, fou reina d'Egipte.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Cleòpatra I · Veure més »
Cleòpatra II
Cleòpatra II (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα, circa 185 aC - 116 aC) fou reina d'Egipte de la Dinastia Ptolemaica.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Cleòpatra II · Veure més »
Cronologia egípcia convencional
La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Cronologia egípcia convencional · Veure més »
Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran · Veure més »
Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis
Jean-François Champollion el 1823, amb la llista de signes fonètics jeroglífics. Retrat de Victorine-Angélique-Amélie Rumilly. Els sistemes d'escriptura utilitzats a l'antic Egipte foren desxifrats a principis del gràcies al treball de diversos acadèmics europeus, especialment Jean-François Champollion i Thomas Young.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis · Veure més »
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Dinastia ptolemaica · Veure més »
Dorímac
Dorimac (Dorimachus), fill de Nicòstrat, fou un militar etoli nascut a Tricònion.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Dorímac · Veure més »
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Eratòstenes · Veure més »
Escopes d'Etòlia
Escopes (Scopas) fou un militar etoli.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Escopes d'Etòlia · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Filip V de Macedònia · Veure més »
Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC)
Gai Claudi Neró (en llatí Caius Claudius Nero) va ser un magistrat romà que pertanyia a la Gens Clàudia, branca dels Tiberii.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC) · Veure més »
Guerra de Creta
La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Guerra de Creta · Veure més »
Guerra Romano-Síria
La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Guerra Romano-Síria · Veure més »
Guerres síries
Vista de satèl·lit de la regió de Celesíria Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, estats successors dAlexandre el Gran, que van tenir lloc en els segles III i II aC a la regió de Celesíria (que vol dir «Síria Buida»), una de les poques vies naturals cap a Egipte.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Guerres síries · Veure més »
Història de Xipre
Vegeu: Khirokitia.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Història de Xipre · Veure més »
Iasos (ciutat)
Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Iasos (ciutat) · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Imperi Selèucida · Veure més »
Jean-François Champollion
Pàgina del ''Précis du système hiéroglyphique'' de Champollion Jean-François Champollion, conegut també com a Champollion el jove, (Fijac, 23 de desembre de 1790 - París, 4 de març de 1832) fou un egiptòleg francès, considerat com el pare de l'egiptologia gràcies al fet que va aconseguir desxifrar els jeroglífics.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Jean-François Champollion · Veure més »
Kathleen Martínez
Kathleen Teresa Martínez Berry (Santo Domingo, 1966) és una advocada, arqueòloga i diplomàtica de la República Dominicana, més coneguda pel seu treball des del 2005 en la recerca de la tomba de Cleòpatra al temple Taposiris Magna a Egipte.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Kathleen Martínez · Veure més »
Licortes
Licortes (en llatí Lycortas, en grec antic Λυκόρτας) fou un home d'estat de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Licortes · Veure més »
Lisímac d'Egipte
Lisímac d'Egipte (en Lysimachus) fou un fill de Ptolemeu II Filadelf i d'Arsínoe I (filla de Lisímac de Tràcia).
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Lisímac d'Egipte · Veure més »
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Llista d'antics grecs · Veure més »
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Manuscrit · Veure més »
Marc Emili Lèpid (cònsol 187 i 175 aC)
Marc Emili Lèpid (en Marcus Aemilius M. F.) va ser un magistrat romà, fill del pretor Marc Emili Lèpid.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Marc Emili Lèpid (cònsol 187 i 175 aC) · Veure més »
Nicarc (general)
Nicarc (en llatí Nicarchus, en grec antic Νίκαρχος "Níkarchos") era un dels generals d'Antíoc III el Gran.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Nicarc (general) · Veure més »
Pausires d'Egipte
Pausires (Pausiras) fou un egipci líder de la revolta nacional contra Ptolemeu V Epífanes.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Pausires d'Egipte · Veure més »
Pedra de Rosetta
La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Pedra de Rosetta · Veure més »
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Pergamí · Veure més »
Pergaminer
XVI. Un pergaminer o pergaminaire era el menestral que feia o venia pergamins.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Pergaminer · Veure més »
Polícrates d'Argos
Polícrates d'Argos (Polycrates) fill de Mnasiades, descendent d'una il·lustre família d'Argos, fou un militar grec.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Polícrates d'Argos · Veure més »
Polemó (geògraf)
Polemó, en llatí Polemon, en grec antic, fill d'Evegetes, fou un filòsof i geògraf grec, ciutadà atenenc, però que hauria nascut en un altre lloc (s'esmenten Ílion, Samos i Sició).
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Polemó (geògraf) · Veure més »
Ptolemeu (desambiguació)
* Geògrafs: Claudi Ptolemeu, eminent geògraf que marcà el cànon usat en la geografia durant tota l'edat mitjana europea.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Ptolemeu (desambiguació) · Veure més »
Ptolemeu (fill d'Èumenes)
Ptolemeu (en grec antic Πτολεμαῖος) fill d'Èumenes era un oficial egipci al servei del rei Ptolemeu V Epífanes que l'any 197 aC va comandar les tropes encarregades d'arrestar al famós general Escopes, heroi de la guerra amb Síria, que havia intentat una revolta.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Ptolemeu (fill d'Èumenes) · Veure més »
Ptolemeu (fill de Sosibi)
Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) era fill de Sosibi, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Ptolemeu (fill de Sosibi) · Veure més »
Ptolemeu IV Filopàtor
Ptolemeu IV Filopàtor (Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 222 aC al 205 aC.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Ptolemeu IV Filopàtor · Veure més »
Ptolemeu VI Filomètor
Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor（Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »
Ptolemeu VIII Evèrgetes II
Ptolemeu VIII Evèrgetes II (en grec antic Πτολεμαῖος Εὐεργέτης) conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), circa 182 aC-116 aC, fou rei de la Dinastia ptolemaica d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment corregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »
Publi Semproni Tudità
Publi Semproni Tudità (Publius Sempronius Tuditanus) va ser un magistrat romà que va tenir activitat durant el.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Publi Semproni Tudità · Veure més »
Segon Temple
El Segon Temple (en hebreu: בֵּית־הַמִּקְדָּשׁ הַשֵּׁנִי, Bēṯ hamMīqdāš hašŠēnī, traducció. "Segona Casa del Sant"), després conegut com el Temple d'Herodes, va ser el Temple de Jerusalem entre el 516 aC i el 70 aC.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Segon Temple · Veure més »
Sosibi (ministre)
Sosibi (en llatí Sosibius, en grec antic) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Sosibi (ministre) · Veure més »
Sosibi el Jove
Sosibi el Jove (en Sosibius), fill del ministre egipci Sosibi, fou un somatofílac (membre de la guàrdia reial) del jove rei Ptolemeu V Epífanes.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Sosibi el Jove · Veure més »
Teodòrides de Sició
Teodòrides (en llatí Theodoridas, en grec antic Θεοδωρίδας) fou un polític de la Lliga Aquea, nadiu de Sició que va viure al segle II aC.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Teodòrides de Sició · Veure més »
Universitat de València. Biblioteca Històrica
L'origen de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València es remunta a la donació, el 1785, dels llibres de l'insigne valencià '''Francesc Pérez Baier'''.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і Universitat de València. Biblioteca Històrica · Veure més »
210 aC
Sense descripció.
Nou!!: Ptolemeu V Epífanes і 210 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ptolemeu V, Ptolomeu V Epifanes.
