Taula de continguts
127 les relacions: Acadèmia de les Arts de Berlín, Acadèmia Prussiana de les Ciències, Albert de Magúncia, Albert I (duc de Saxònia), Albert III Aquil·les, Alemanya, Altranstädt, Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia), Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de Trèveris, Batalla de Schellenberg, Bisbat de Hildesheim, Bonet germànic, Brandenburg, Brandenburg-Prússia, Butlla d'or de 1356, Carles de Hessen-Kassel, Carles Frederic I de Baden, Carles I Lluís del Palatinat, Carles II de Lorena, Carles II del Palatinat, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Welf, Cercle Electoral del Rin, Christoph Schönborn, Ciutadella de Magúncia, Climent XI, Comtat de Limburg, Comte palatí, Concerti grossi, op. 6 (Corelli), Düsseldorf, Dinastia dels Habsburg, Dresden, Dret d'emmagatzematge, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Edicte de Potsdam, Electorat de Baviera, Electorat de Hessen, Electorat del Palatinat, Elisabet I de Rússia, Enric VIII d'Anglaterra, Erich Ludendorff, Ernest de Baviera, Església Catòlica a Alemanya, Estaments, Felip Guillem I del Palatinat, Ferran de Baviera, ... Ampliar l'índex (77 més) »
Acadèmia de les Arts de Berlín
L'Acadèmia de les Arts de Berlín és una institució de les arts ubicada a Berlín, Alemanya.
Veure Príncep elector і Acadèmia de les Arts de Berlín
Acadèmia Prussiana de les Ciències
L'Acadèmia Prussiana de les Ciències (Preußische Akademie der Wissenschaften) va ser una acadèmia fundada a Berlín l'11 de juliol del 1700, quatre anys després de la fundació de l'Akademie der Künste o "Acadèmia de les Arts".
Veure Príncep elector і Acadèmia Prussiana de les Ciències
Albert de Magúncia
, conegut també com a Albert II de Brandenburg, Albert de Magúncia, Albert de Hohenzollern o com a Albert de Brandenburg i Magúncia, fou arquebisbe de Magdeburg i de Magúncia, príncep elector del Sacre Imperi i administrador de la diòcesi de Halberstadt.
Veure Príncep elector і Albert de Magúncia
Albert I (duc de Saxònia)
Albert I —Albrecht I. — (c. 1175 – 7 d'octubre del 1260) fou Duc de Saxònia, Angria i Westfàlia; Senyor de Nordalbíngia; Comte d'Anhalt; i Príncep elector i Arxi-mariscal del Sacre Imperi.
Veure Príncep elector і Albert I (duc de Saxònia)
Albert III Aquil·les
Albert III Aquil·les de Brandenburg; (9 de novembre de 1414; 11 de març de 1486), comunament conegut simplement com a Alberto Aquil·les o també Albert Ulisses, va ser Príncep elector del marcgraviat de Brandenburg.
Veure Príncep elector і Albert III Aquil·les
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Príncep elector і Alemanya
Altranstädt
Altranstädt és antic municipi i en l'actualitat un barri de la ciutat de Markranstädt de l'estat de Saxònia a Alemanya.
Veure Príncep elector і Altranstädt
Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia)
Anna de Bohèmia —Anna Lehnická en txec, Anna Przemyślidka en polonès— (Praga, 1204 – 26 de juny del 1265) fou duquessa de Silèsia.
Veure Príncep elector і Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia)
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Veure Príncep elector і Arquebisbat de Breslau
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Príncep elector і Arquebisbat de Colònia
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Veure Príncep elector і Arquebisbat de Magúncia
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Veure Príncep elector і Arquebisbat de Salzburg
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Príncep elector і Arquebisbat de Trèveris
Batalla de Schellenberg
La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).
Veure Príncep elector і Batalla de Schellenberg
Bisbat de Hildesheim
Escut Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648 El bisbat de Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803.
Veure Príncep elector і Bisbat de Hildesheim
Bonet germànic
Bonet germànic primitiu (il·lustració realitzada per Hugo Gerard Ströhl) El bonet o birret germànic és una lligadura rodona de color carmesí amb una faixa d'ermini.
Veure Príncep elector і Bonet germànic
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Veure Príncep elector і Brandenburg
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Príncep elector і Brandenburg-Prússia
Butlla d'or de 1356
Primera pàgina de la butlla d'or del rei de Bohèmia, ÖNB, Cod.338. daurat annexat al decret. La Butlla d'Or (bulla aurea), també anomenada butlla d'or de NurembergEncyclopædia Universalis, artículo Allemagne médiévale o butlla d'or de Metz, és un text essencial del Sacre Imperi Romà.
Veure Príncep elector і Butlla d'or de 1356
Carles de Hessen-Kassel
Carles de Hessen-Kassel (en alemany Karl von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel el 19 de desembre de 1744 i va morir a Luisenlund el 17 d'agost de 1836.
Veure Príncep elector і Carles de Hessen-Kassel
Carles Frederic I de Baden
Carles Frederic I de Baden (Karlsruhe, Gran Ducat de Baden, 22 de novembre de 1728 - 1811) va ser el primer gran duc de Baden i unificador dels territoris històrics de Baden sota una única entitat sobirana.
Veure Príncep elector і Carles Frederic I de Baden
Carles I Lluís del Palatinat
Retrat Carles I Lluís del Palatinat (Heidelberg 22 de desembre de 1617 - 1680) va ser príncep elector del Palatinat des de 1632 i fins a la seva mort quaranta-vuit anys després.
Veure Príncep elector і Carles I Lluís del Palatinat
Carles II de Lorena
Carles II de Lorena, dit l'Intrepid (1364 - Nancy, 25 de gener de 1431) fou duc de Lorena de 1390 a 1431.
Veure Príncep elector і Carles II de Lorena
Carles II del Palatinat
Carles II del Palatinat (Heidelberg, 31 de març de 1651 - 1685) va ser príncep-elector del Kurpfalz des de 1680 i fins a 1685.
Veure Príncep elector і Carles II del Palatinat
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Príncep elector і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Casa de Welf
premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.
Veure Príncep elector і Casa de Welf
Cercle Electoral del Rin
El Cercle Electoral del Rin (en alemany Kurrheinischer Reichskreis) va ser un Cercle Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic creat el 1512.
Veure Príncep elector і Cercle Electoral del Rin
Christoph Schönborn
Christoph Maria Michael Hugo Damian Peter Adalbert, O.P. (22 de gener de 1945) és un frare dominic i teòleg austríac, nascut a Bohèmia, que és Comte (Graf) de Schönborn, cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Príncep elector і Christoph Schönborn
Ciutadella de Magúncia
La Ciutadella de Magúncia o Zitadelle Mainz és una fortalesa de traça italiana construïda el 1660 a Magúncia i que formava part de la fortalesa de Magúncia.
Veure Príncep elector і Ciutadella de Magúncia
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Veure Príncep elector і Climent XI
Comtat de Limburg
El Comtat de Limburg (en alemany Graftschaft Limburg) fou un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la Província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Veure Príncep elector і Comtat de Limburg
Comte palatí
Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.
Veure Príncep elector і Comte palatí
Concerti grossi, op. 6 (Corelli)
Els Concerti grossi, op.
Veure Príncep elector і Concerti grossi, op. 6 (Corelli)
Düsseldorf
Düsseldorf és la capital del Land de Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Veure Príncep elector і Düsseldorf
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Príncep elector і Dinastia dels Habsburg
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Príncep elector і Dresden
Dret d'emmagatzematge
El dret d'emmagatzematge (en alemany i neerlandès stapelrecht, en llatí ius emporii) era un privilegi d'origen medieval atorgat a certes ciutats al Sacre Imperi Romanogermànic, que obligava als comerciants d'emmagatzemar les seves mercaderies durant uns quants dies i proposar-les a la venda, abans de poder continuar el camí.
Veure Príncep elector і Dret d'emmagatzematge
Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'edat mitjana fins a principis de l'era contemporània.
Veure Príncep elector і Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Edicte de Potsdam
Edicte de Potsdam. Ledicte de Potsdam (en alemany, Edikt von Potsdam) fou un decret publicat el 29 d'octubre de 1685 a Potsdam pel príncep elector de Brandenburg i rei de Prússia Frederic Guillem I. En resposta a l'edicte de Fontainebleau publicat per Lluís XIV de França pocs dies abans, en el qual s'hi establia la prohibició de professar qualsevol religió que no fos la catòlica i s'ordenava el tancament de les escoles i esglésies protestants, Frederic Guillem es comprometia a acollir els francesos exiliats per motius religiosos, i a donar-los facilitats per a establir-se als seus dominis: els immigrants estarien exempts del pagament d'impostos de duana sobre els seus béns, tindrien ajuts econòmics per a construir llurs habitatges, obtindrien cessions de terrenys per conrear, i un cop establerts, serien admesos com a ciutadans de l'electorat.
Veure Príncep elector і Edicte de Potsdam
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Veure Príncep elector і Electorat de Baviera
Electorat de Hessen
L'Electorat de Hessen fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des que el landgraviat de Hessen-Kassel fou elevat a l'estatus d'electorat per Napoleó l'any 1803.
Veure Príncep elector і Electorat de Hessen
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Veure Príncep elector і Electorat del Palatinat
Elisabet I de Rússia
, nascuda Ielizaveta Petrovna, Елизаве́та Петро́вна, anomenada la Climent, fou emperadriu de Rússia.
Veure Príncep elector і Elisabet I de Rússia
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Veure Príncep elector і Enric VIII d'Anglaterra
Erich Ludendorff
,, de nom complet Erich Friedrich Wilhelm Ludendorff, fou un militar, polític i teòric militar alemany.
Veure Príncep elector і Erich Ludendorff
Ernest de Baviera
1.
Veure Príncep elector і Ernest de Baviera
Església Catòlica a Alemanya
La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.
Veure Príncep elector і Església Catòlica a Alemanya
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Veure Príncep elector і Estaments
Felip Guillem I del Palatinat
Felip Guillem I del Palatinat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690) va ser príncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.
Veure Príncep elector і Felip Guillem I del Palatinat
Ferran de Baviera
Ferdinand de Baviera (Múnic, 16 d'octubre de 1577 - Arnsberg, 13 de setembre 1650 (en való Ferdinand d'Bavire, en alemany Ferdinand von Bayern) és un noble de la casa de Baviera. Va acumular moltes funcions. El 1594 va esdevenir prebost-elector de Berchtesgaden. Des del 1612 va esdevenir príncep-elector de Colònia, príncep-bisbe dels principats bisbals de Lieja, Münster i Hildesheim; príncep-abat del principat de Stavelot-Malmedy (1612) i des del 1618 el bisbat de Paderborn.
Veure Príncep elector і Ferran de Baviera
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Príncep elector і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic Guillem de Brandenburg
Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort.
Veure Príncep elector і Frederic Guillem de Brandenburg
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Príncep elector і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic III de Saxònia
Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia del 1486 fins a la seva mort.
Veure Príncep elector і Frederic III de Saxònia
Frederic IV de Suàbia
Frederic IV de Hohenstaufen (1145 - 1167) va ser duc de Suàbia des de 1152 fins a la seva mort, succeint el seu cosí Frederic Barba-roja.
Veure Príncep elector і Frederic IV de Suàbia
Friedrichstraße
Friedrichstraße és un carrer comercial del centre de Berlín, que forma el centre del districte de Friedrichstadt.
Veure Príncep elector і Friedrichstraße
Gaetano Marinelli
Portada del llibret '''Issipile''' 1796 Gaetano Marinelli (Nàpols, Campània, 3 de juny de 1760 - probablement a Porto (Portugal) el 1820) fou un compositor italià.
Veure Príncep elector і Gaetano Marinelli
Georg von Frundsberg
Georg von Frundsberg (Mindelheim, 24 de setembre de 1473 - 20 d'agost de 1528) va ser un noble del sud d'Alemanya i líder Lansquenet al servei de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Príncep elector і Georg von Frundsberg
Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff
Hans Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff (Kuckädel, 17 de febrer de 1699 – Berlín, 16 de setembre de 1753) va ser un pintor i arquitecte prussià.
Veure Príncep elector і Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff
Godfrey Kneller
Godfrey Kneller, originàriament Gottfried Kniller, (Lübeck, 1646 - Londres, 1723) fou un pintor, dibuixant, aquarel·lista i miniaturista nascut al Sacre Imperi Romanogermànic i establert a la capital anglesa, el qual es convertí en el retratista barroc més important d'Anglaterra durant el final del i principi del.
Veure Príncep elector і Godfrey Kneller
Gregori XV
Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.
Veure Príncep elector і Gregori XV
Guerra d'Itàlia de 1499–1504
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Veure Príncep elector і Guerra d'Itàlia de 1499–1504
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Príncep elector і Guerra dels Trenta Anys
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Veure Príncep elector і Guerra italiana del 1521-1526
Hanau
Estació central de Hanau Hanau, ciutat dels Germans Grimm, forma part de Hessen (Alemanya).
Veure Príncep elector і Hanau
Harburg
Harburg o en baix alemany Horborg és una antiga ciutat independent que ara forma un barri del districte d'Harburg al sud de l'estat d'Hamburg a Alemanya.
Veure Príncep elector і Harburg
Heinrich von Brühl
Heinrich von Brühl (Gangloffsömmern, 13 d'agost de 1700 – Dresden, 28 d'octubre de 1763), va ser un aristòcrata alemany que va ser primer ministre i favorit d'August III, rei de Polònia i Príncep elector de Saxònia.
Veure Príncep elector і Heinrich von Brühl
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Veure Príncep elector і Hessen
Història de Letònia
La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.
Veure Príncep elector і Història de Letònia
Història de Txèquia
(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca.
Veure Príncep elector і Història de Txèquia
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Príncep elector і Història del papat
Honori II
Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.
Veure Príncep elector і Honori II
Joan I de Brandenburg
Joan I de Brandenburg (±1220 - 4 d'abril del 1266) va ser des del 1220, junt amb el seu germà Otó III el marcgravi de Brandenburg.
Veure Príncep elector і Joan I de Brandenburg
Joan Segimon
Joan Segimon -Johann Sigismund- (8 de novembre del 1572 - 23 de desembre 1619) fou Príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg de la Casa de Hohenzollern.
Veure Príncep elector і Joan Segimon
Joaquim I Nèstor de Brandenburg
fou un príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg (1499-1535).
Veure Príncep elector і Joaquim I Nèstor de Brandenburg
Joaquim II
Joaquim Hèctor o Joaquim II (Cölln, avui Berlín, 13 de gener de 1505 - Köpenick, 3 de febrer de 1571) fou membre de la Casa de Hohenzollern, fou el príncep-elector del Marcgraviat de Brandenburg entre 1535 i 1571.
Veure Príncep elector і Joaquim II
Johann Georg Graevius
, originalment Grava o Greffe va ser un erudit i crític clàssic alemany.
Veure Príncep elector і Johann Georg Graevius
Jordi Guillem de Brandenburg
Jordi Guillem de Brandenburg - Georg Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 13 de novembre de 1595 - Königsberg, 1 de desembre de 1640) fou un noble alemany membre de la dinastia dels Hohenzollern, marcgravi, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1619 fins al 1640.
Veure Príncep elector і Jordi Guillem de Brandenburg
Jordi II del Regne Unit
Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.
Veure Príncep elector і Jordi II del Regne Unit
Josep Climent de Baviera
Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Múnic – 12 de novembre de 1723 a Ratisbona) era bisbe de Ratisbona, príncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i de Hildesheim i príncep-elector de Colònia.
Veure Príncep elector і Josep Climent de Baviera
Joseph von Fraunhofer
Joseph von Fraunhofer Joseph von Fraunhofer (Straubing, Baviera, 6 de març de 1787 – Múnic, 7 de juny de 1826) fou un òptic alemany.
Veure Príncep elector і Joseph von Fraunhofer
Kurfürstendamm
La Kurfürstendamm és una de les avingudes més famoses de Berlín, Alemanya.
Veure Príncep elector і Kurfürstendamm
Leopold VI
Leopold de Babenberg, dit Leopold el Gloriós o Leopold VI (1176 – 26 de juliol de 1230, San Germano) fou duc d'Estíria el 1194 i duc d'Àustria de 1198 a 1230.
Veure Príncep elector і Leopold VI
Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic
Els estats del Sacre Imperi Romanogermànic entre els segles (962) i el (1806) mai han estat quantificats.
Veure Príncep elector і Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís II del Palatinat
Lluís de Wittelsbach, Lluís el Sever o Lluís II de Baviera —Ludwig II der Strenge, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein — (Heidelberg, 13 d'abril de 1229 - Heidelberg, 2 de febrer de 1294) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin del 1253 i fins a la seva mort (si bé Baviera es va dividir el 1255).
Veure Príncep elector і Lluís II del Palatinat
Lluïsa Carlota de Brandenburg
Lluïsa Carlota de Brandenburg (en alemany Luise Charlotte von Brandenburg) va néixer a Berlín el 13 de setembre de 1617 i va morir a la ciutat letona de Jelgava el 29 d'agost de 1676.
Veure Príncep elector і Lluïsa Carlota de Brandenburg
Lluïsa Enriqueta de Nassau
Lluïsa Enriqueta de Nassau Lluïsa Enriqueta de Nassau -en neerlandès Louise Henriëtte van Nassau- (La Haia, 7 de desembre de 1627 - Berlín, 18 de juny de 1667) fou una noble neerlandesa, comtessa de la Casa d'Orange-Nassau, la filla gran del príncep d'Orange Frederic Enric i d'Amàlia de Solms-Braunfels.
Veure Príncep elector і Lluïsa Enriqueta de Nassau
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Veure Príncep elector і Magúncia
Marca de Meissen
Meissen, amb l'Albrechtsburg i la Catedral de St Johannis i Donatus més lluny. La Marca o Marcgraviat de Meissen —Mark(grafschaft) Meißen —, a vegades marca de Mísnia, fou una jurisdicció feudal medieval de frontera del Sacre Imperi Romanogermànic a l'est d'Alemanya en la moderna Saxònia.
Veure Príncep elector і Marca de Meissen
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Príncep elector і Marcgraviat de Brandenburg
Maria Antònia de Baviera
Carrer dedicat a Maria Antònia Walpurgis a Dresden, Alemanya Maria Antònia Walpurgis de Baviera (Múnic, 18 de juliol de 1724-Dresden, 23 d'abril de 1780) fou una mecenes, compositora, pintora i escriptora alemanya.
Veure Príncep elector і Maria Antònia de Baviera
Marianna del Palatinat-Neuburg
Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.
Veure Príncep elector і Marianna del Palatinat-Neuburg
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Príncep elector і Múnic
Mestre de capella
El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.
Veure Príncep elector і Mestre de capella
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Veure Príncep elector і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Nikolaiviertel
Nikolaiviertel (Barri de Nicolau) és un barri de Berlín que, juntament amb el barri de Cölln, forma el reconstruït nucli històric de la capital alemanya.
Veure Príncep elector і Nikolaiviertel
Observatori de Berlín
L'Observatori de Berlín (Berliner Sternwarte en alemany) situat entre els carrers de Lindenstraßi i Friedrichstraßi fou un centre de recerca astronòmica important en el període de 1835 fins a 1913.
Veure Príncep elector і Observatori de Berlín
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Veure Príncep elector і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Palatinat-Zweibrücken
El Palatinat-Zweibrücken (alemany: Pfalz-Zweibrücken), també anomenat Comtat Palatí de Zweibrücken (Pfalzgrafschaft Zweibrücken) o Ducat de Zweibrücken (Herzogtum Pfalz-Zweibrücken), és un antic estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Príncep elector і Palatinat-Zweibrücken
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Veure Príncep elector і Palau (arquitectura)
Pau de Praga (1635)
La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.
Veure Príncep elector і Pau de Praga (1635)
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Príncep elector і Pau de Westfàlia
Potsdam
Potsdam és una ciutat alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005).
Veure Príncep elector і Potsdam
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Veure Príncep elector і Primat (eclesiàstic)
Protesta d'Espira
Espira. La Protesta d'Espira és el document que sis prínceps i catorze ciutats lliures alemanyes del Sacre Imperi Romanogermànic van presentar el 19 d'abril de 1529 per protestar contra l'edicte de l'emperador Carles V, que anul·lava la tolerància religiosa que havia estat legalment concedida als principats alemanys, per tal de reprimir el moviment de reforma de l'Església catòlica iniciat per Martí Luter en 1517.
Veure Príncep elector і Protesta d'Espira
Província de Brandenburg
La Província de Brandenburg (Provinz Brandenburg) fou entre els anys 1815 i 1919 una província del Regne de Prússia i durant els anys entre els dues guerres mundials (del 1919 fins al 1945) part de l'Estat Lliure de Prússia.
Veure Príncep elector і Província de Brandenburg
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Veure Príncep elector і Regne d'Alemanya
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Príncep elector і Regne de Bohèmia
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Príncep elector і Regne de Prússia
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Veure Príncep elector і Regne de Saxònia
Residència de Würzburg
La residència de Würzburg és un palau a Würzburg, Alemanya.
Veure Príncep elector і Residència de Würzburg
Revolta dels Països Baixos
La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648)Aquest article considera que l'any d'inici va ser el 1568, ja que aquest fou l'any en què es van produir els primers combats entre els exèrcits.
Veure Príncep elector і Revolta dels Països Baixos
Robert d'Alemanya
Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.
Veure Príncep elector і Robert d'Alemanya
Robert Walpole
Robert Walpole, 1r comte d'Orford KG KB PC (Houghton (Norfolk), 26 d'agost de 1676 – Londres, 18 de març de 1745), fou un polític anglès considerat, de facto el primer que va fer de prime minister de la Gran Bretanya, a causa del domini que va exercir dins del gabinet.
Veure Príncep elector і Robert Walpole
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Veure Príncep elector і Sacre emperador romanogermànic
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Príncep elector і Sacre Imperi Romanogermànic
Schwarze Elster
L'Schwarze Elster (en alt sòrab Čorny Halštrow) és un afluent de l'Elba a Alemanya que neix a Kindisch, un nucli del municipi d'Elstra a l'estat de Saxònia i que desemboca a l'Elba a Elster (Saxònia-Anhalt).
Veure Príncep elector і Schwarze Elster
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Príncep elector і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg
Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Dorothea Sophie von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Glücksburg (Alemanya) el 28 de setembre de 1636 i va morir a Karlovy Vary el 6 d'agost de 1689.
Veure Príncep elector і Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg
Stockdorf
Stockdorf és un districte (Ortsteil) del municipi alemany de Gauting, situat al districte de Starnberg a l'Alta Baviera.
Veure Príncep elector і Stockdorf
Tractat de Fontainebleau (1631)
El Tractat de Fontainebleau (en alemany: Vertrag von Fontainebleau) fou un tractat signat el 30 de maig de 1631 entre Maximilià I de Baviera i el Cardenal Richelieu.
Veure Príncep elector і Tractat de Fontainebleau (1631)
Tractat de Sant Ildefons (1800)
El tractat de Sant Ildefons de 1800 i el tractat d'Aranjuez de 1801 van ser dos acords secrets signats entre Espanya i França en el transcurs de les Guerres Napoleòniques.
Veure Príncep elector і Tractat de Sant Ildefons (1800)
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Veure Príncep elector і Trèveris
Venceslau IV
Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).
Veure Príncep elector і Venceslau IV
Wilhelm Lehmbruck
''Home abatut'' (1915-1916, Museu Lehmbruck, Duisburg, Alemanya) Armory Show del 1913 ''Bust de Fritz von Unruh'' (1918, Museu Lehmbruck, Duisburg, Alemanya) Wilhelm Lehmbruck (1881-1919) fou un escultor, gravador i pintor alemany, conegut per les seues escultures de nus allargats i melancòlics.
Veure Príncep elector і Wilhelm Lehmbruck
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Veure Príncep elector і Wittelsbach
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Príncep elector і 5 de maig
També conegut com Elector Imperial, Príncep-elector, Prínceps electors.