Accés més ràpid que el navegador!
290 les relacions: Abadia imperial, Adamo d'Arogno, Adolf Bertram, Adolf de la Mark, Adolf II de Waldeck, Alberó I de Lovaina, Alberó II de Chiny-Namur, Albert de Lovaina, Albert II de Cuijk, Alexandre de Jülich, Alexandre de Lieja, Andreu Báthory, Anselm de Lieja, Argenteau, Armand de Rohan-Soubise, Arnold d'Horne, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Berlín, Arquebisbat de Bremen, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Paderborn, Arquebisbat de Riga, Arxidiòcesi de Riga, Awans, Èracli, Balderic II, Batalla de Brustem, Batalla de Montenaken, Batalla de Steps, Bernold d'Utrecht, Bisbat d'Augsburg, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Osnabrück, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Bamberg, Bisbat de Basilea, Bisbat de Brandenburg, Bisbat de Freising, Bisbat de Graz-Seckau, Bisbat de Gurk, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Hildesheim, Bisbat de Kammin, Bisbat de Langres, Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg, Bisbat de Lübeck, Bisbat de Lebus, Bisbat de Lieja, ..., Bisbat de Merseburg, Bisbat de Metz, Bisbat de Minden, Bisbat de Roermond, Bisbat de Sion, Bisbat de Verdun, Bisbe, Bones Viles, Bouillon, Cardenal de la corona, Carl David Stegmann, Carles de Lorena (1524-1574), Carles Nicolau d'Oultremont, Casa de Hatzfeld, Castell d'Elderen, Castell d'Heks, Castell de Méan, Castell de Warfusée, Castell del Buonconsiglio, Catedral de Sant Lambert, Catedral de Trento, Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck, Christian Cay Lorenz Hirschfeld, Christoph Schönborn, Ciutat imperial lliure, Clavier, Clermont-sous-Huy, Coadjutor, Col·legiata de Sant Bartomeu, Col·legiata de Sant Dionís, Col·legiata de Sant Martí, Col·legiata de Sant Pau (Lieja), Comtat d'Hainaut, Comtat d'Huy, Comtat de Brunengeruz, Comtat de Chiny, Comtat de la Mark, Comtat de Moha, Comtat de Namur, Concili de Trento, Condroz, Consistoris de Pius VII, Corneli de Berghes, Couvin, Crònica d'Enric de Livònia, Darion, Dilsen-Stokkem, Dinastia borbònica, Dison, Districte de Garmisch-Partenkirchen, Donceel, Ducat de Bouillon, Ducat de Jülich, Durand (príncep-bisbe), Eau Rouge, Elderen, Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt, Engelbert de la Mark, Enric de Livònia, Enric I de Verdun, Enric II de Leez, Enric III de Gueldre, Erard, Erard de la Mark, Ernest de Baviera, Església de Sant Jaume (Lieja), Estaments, Faimes, Felip Guillem I del Palatinat, Felip III de Borgonya, Ferran de Baviera, Ferrières (Lieja), Flémalle-Grande, Fosses-la-Ville, Francesc Antoni Maria de Méan, Francesc Carles de Velbrück, Francesc Josep Dewandre, Frederic de Namur, Garath, Genoelselderen, Gerard de Groesbeek, Germans Livonians de l'Espasa, Giovanni Battista Tiepolo, Guillaume Evrard, Guillem de Savoia, Haccourt, Haspengouw, Heinsberg, Herstal, Història d'Estònia, Història de Lieja, Història del papat, Hollogne-sur-Geer, Hug de Pierrepont, Hug III de Chalon, Huy, Jan van Eyck, Jean Bolland, Jean Curtius, Jean Del Cour, Joan d'Arkel, Joan d'Enghien, Joan d'Eppes, Joan d'Horne, Joan de Flandes, Joan de Wallenrode, Joan III de Baviera, Joan Lluís d'Elderen, Joan Teodor de Baviera, Joan VIII d'Heinsberg, Jofré de Bouillon, Johann Balthasar Neumann, Jordi d'Àustria, Jordi Lluís de Berghes, Josep Climent de Baviera, Kakhètia, Lambert de Lieja, Lambert I de Lovaina, Lambert Lombard, Landelies, Le Quesnoy, Lieja, Lieja (desambiguació), Livònia, Lluís de Borbó (Lieja), Lluís de Gruuthuse, Lotari de Hochstaden, Maaseik, Maastricht, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Meinardins, Modave, Neupré, Nicodem della Scala, Nicolau Copèrnic, Nitard de Lieja, Nivelles, Notger, Otó d'Eberstein, Otbert de Lieja, Ouffet, Països Baixos austríacs, Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja, Pasqual III, Pau de Fexhe, Pau de Sant Jaume, Pau de Sint-Truiden, Perron, Prebostat de Berchtesgaden, Principat de Lieja, Principat de Stavelot-Malmedy, Quentin Durward, Ratzeburg, Reginard de Lieja, Residència de Würzburg, Riga, Robert de Berghes, Robert de Thourotte, Rodolf de Zähringen, Roerdalen, Sacre Imperi Romanogermànic, Saive, Sedan (Ardenes), Senyoria d'Overijssel, Senyoria d'Utrecht, Seraing, Simó de Limburg, Sint-Truiden, Stavelot, Stokkem, Teobald de Bar, Teodoric III de Frísia Occidental, Teoduí de Baviera, Theux, Thimister-Clermont, Tomàs I de Savoia, Tournaisis, Tsanars, Waldeck, Warnant-Dreye, Wazon, Westerwolde, Wolbodó de Lieja, Zähringen, Zweibrücken-Eberstein, 1 d'abril, 1 de febrer, 1018, 1021, 1038, 1042, 1048, 1075, 1091, 11 d'abril, 11 de juny, 1119, 1136, 1164, 1194, 1200, 1229, 1238, 1281, 1285, 1291, 1295, 13 de desembre, 1302, 1312, 1378, 1389, 14 d'agost, 14 d'octubre, 1419, 1455, 1459, 1472, 1520, 1538, 1557, 1564, 1620, 1719, 1784, 18 de juny, 18 de març, 2 de febrer, 22 de març, 22 de novembre, 23 d'agost, 25 de maig, 28 de maig, 30 d'abril, 31 de gener, 31 de maig, 4 de setembre, 5 de desembre, 8 de juliol, 971. Ampliar l'índex (240 més) »
Abadia imperial
Una abadia imperial (Reichsabtei) o monestir imperial (Reichskloster) era aquella jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formades per una abadia centrada en un monestir; el seu abat era el Reichsabt, literalment, 'abat imperial' o 'abat de l'Imperi'.
Nou!!: Príncep-bisbe і Abadia imperial · Veure més »
Adamo d'Arogno
Adamo d'Arogno (Arogno, prop de 1130 - al voltant de 1240) va ser un arquitecte italià-suís.
Nou!!: Príncep-bisbe і Adamo d'Arogno · Veure més »
Adolf Bertram
va ser un cardenal de l'Església catòlica i arquebisbe de Breslau durant el període de l'Alemanya nazi.
Nou!!: Príncep-bisbe і Adolf Bertram · Veure més »
Adolf de la Mark
Adolf de la Mark (altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (±1288-1344) príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1313 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Adolf de la Mark · Veure més »
Adolf II de Waldeck
Adolf II de Waldeck (Waldeck (?), 1250 – Lieja, 13 de desembre de 1302) fou comte de Waldeck des de 1270 fins a 1276 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.
Nou!!: Príncep-bisbe і Adolf II de Waldeck · Veure més »
Alberó I de Lovaina
Alberó I de Lovaina (nascut el 1070 - Lieja, 1 de gener de 1128) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1123 a 1128.
Nou!!: Príncep-bisbe і Alberó I de Lovaina · Veure més »
Alberó II de Chiny-Namur
Alberó II de Chiny-Namur (altres ortografies Adalberó, Albéron, Adalbéron) (nascut ? – mort a Orte (Itàlia) al 22 de març de 1145) fou ardiaca de Metz de 1125 a 1136 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1136 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Alberó II de Chiny-Namur · Veure més »
Albert de Lovaina
Albert de Lovaina també anomenat Albert de Lieja (Lovaina, ca. 1166 i - Reims, 1192) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Albert de Lovaina · Veure més »
Albert II de Cuijk
Albert II de Cuijk (altres ortografies Cuyck, Cuijk, Cuyk, Cuiq), (±1134-1200) fou prebost del capítol de Sant Joan d'Utrecht (1174 ‑…), ardiaca de Sant Lambert de Lieja (… ‑1295) i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1195 a 1200.
Nou!!: Príncep-bisbe і Albert II de Cuijk · Veure més »
Alexandre de Jülich
Alexandre I de Jülich (nascut el ? - mort a Lieja, 6 de juliol de 1135) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1128 a 1135.
Nou!!: Príncep-bisbe і Alexandre de Jülich · Veure més »
Alexandre de Lieja
Alexandre II de Lieja (nascut el ? - mort a Roma, 6 d'agost de 1167) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1164 a 1167.
Nou!!: Príncep-bisbe і Alexandre de Lieja · Veure més »
Andreu Báthory
Andreu Báthory (1563 - 1599) fou un Voivoda de Transsilvània, Cardenal Catòlic Romà i Gran Mestre de l'Orde del Drac.
Nou!!: Príncep-bisbe і Andreu Báthory · Veure més »
Anselm de Lieja
Anselm de Lieja o Anselmus Leodiensis (nascut 1015-1017, mort a Lieja el 1056) és un cronista del principat de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Anselm de Lieja · Veure més »
Argenteau
Argenteau (en való Årdjetea) és una nucli de la ciutat de Visé, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica, al marge dret del Mosa.
Nou!!: Príncep-bisbe і Argenteau · Veure més »
Armand de Rohan-Soubise
François-Armand-Auguste de Rohan-Soubise, príncep de Tournon i príncep de Rohan (París, 1 de desembre del 1717 - Saverne, 28 de juny del 1756) fou un prelat francès, príncep-bisbe d'Estrasburg.
Nou!!: Príncep-bisbe і Armand de Rohan-Soubise · Veure més »
Arnold d'Horne
Arnold (Arnoud, Arnould) II d'Horne (nat el 1339-mort a Lieja el 8 de març de 1389) canonge, prebost i príncep-bisbe del bisbat d'Utrecht de 1371 a 1378 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1378 a 1389.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arnold d'Horne · Veure més »
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »
Arquebisbat de Berlín
Larquebisbat de Berlín (alemany: Erzbistum Berlin, llatí: Archidioecesis Berolinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arquebisbat de Berlín · Veure més »
Arquebisbat de Bremen
Larquebisbat de Bremen i larxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen — fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arquebisbat de Bremen · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Paderborn
Larquebisbat de Paderborn - Erzbistum Paderborn en alemany, Archidioecesis Paderbornensis en llatí- és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arquebisbat de Paderborn · Veure més »
Arquebisbat de Riga
Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arquebisbat de Riga · Veure més »
Arxidiòcesi de Riga
LArxidiòcesi de Riga fou l'arxidiòcesi de Terra Mariana de la Livònia medieval.
Nou!!: Príncep-bisbe і Arxidiòcesi de Riga · Veure més »
Awans
Awans (en való Awan) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Awans · Veure més »
Èracli
Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.
Nou!!: Príncep-bisbe і Èracli · Veure més »
Balderic II
Balderic II, també anomenat Balderic de Loon, fou el segon príncep-bisbe del principat de Lieja de 1008 fins a la seva mort el 29 de juliol de 1018 a Heerewaarden (actualment un nucli del municipi neerlandès de Maasdriel).
Nou!!: Príncep-bisbe і Balderic II · Veure més »
Batalla de Brustem
La batalla de Brustem va tenir lloc al 28 d'octubre de 1467 a Brustem, un poble del principat de Lieja, actualment a Limburg a Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Batalla de Brustem · Veure més »
Batalla de Montenaken
La batalla de Montenaken va tenir lloc el 20 d'octubre de 1465 als afores de Sint-Truiden al poble de Montenaken (Gingelom), situat entre Landen i Waremme, actualment a Bèlgica, entre les milícies del principat de Lieja, que esperaven el suport de Lluís XI de França, contra les tropes de Felip el Bo, conduïdes per al seu fill Carles, duc de Charolais.
Nou!!: Príncep-bisbe і Batalla de Montenaken · Veure més »
Batalla de Steps
La batalla de Steps va lliurar-se al 13 d'octubre de 1213 a Montenaken entre les forces del ducat de Brabant i del principat de Lieja, a un lloc dit «Stepsheuvel» (trad. turó de Steps) al mig del camp d'Haspengouw.
Nou!!: Príncep-bisbe і Batalla de Steps · Veure més »
Bernold d'Utrecht
Bernold d'Utrecht (mort el 19 de juliol de 1054) va ser bisbe d'Utrecht entre 1026/27 i 1054.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bernold d'Utrecht · Veure més »
Bisbat d'Augsburg
El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat d'Augsburg · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Osnabrück
El Principat-bisbat d'Osnabrück fou un bisbat alemany que formava la diòcesi catòlica romana d'Osnabrück i que fou principat-bisbat al i fins al.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat d'Osnabrück · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Bisbat de Bamberg
Escut del bisbat de Bamberg Mapa del bisbat de Bamberg Catedral de Bamberg El Bisbat de Bamberg fou establert el 1007 per afavorir l'extensió de cristianisme a Alemanya.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Bamberg · Veure més »
Bisbat de Basilea
Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Basilea · Veure més »
Bisbat de Brandenburg
Electorat de Brandenburg Prínceps-bisbes de Brandenburg El Bisbat de Brandenburg fou una diòcesi catòlica establerta per Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic el 948, incloent-hi el territori entre l'Elba a l'oest, l'Oder al'est, el Schwarze Elster al sud, i la Uckermark al nord.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Brandenburg · Veure més »
Bisbat de Freising
Catedral Orgue Palau arquebisbal (Palau Holnstein) Escut de l'arxidiòcesi El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Freising · Veure més »
Bisbat de Graz-Seckau
Escut de la diòcesi El bisbat de Graz-Seckau (alemany: Bistum Graz-Seckau; llatí: Dioecesis Graecensis-Seccoviensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salzburg.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Graz-Seckau · Veure més »
Bisbat de Gurk
Catedral de Gurk La Catedral Maria Saal Escut de la diòcesi El bisbat de Gurk fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica a Caríntia (diòcesi de Gurk, en llatí Dioecesis Gurcensis, alemany Diözese Gurk, eslovè: Krska kofija) dins la Província eclesiàstica de Salzburg.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Gurk · Veure més »
Bisbat de Halberstadt
El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Halberstadt · Veure més »
Bisbat de Hildesheim
Escut Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648 El bisbat de Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Hildesheim · Veure més »
Bisbat de Kammin
Escut de la diòcesi El Bisbat de Kammin (també Cammin i Kamien) Fou una antiga diòcesi catòlica romana al Ducat de Pomerània de 1140 a 1544 i un territori secular o principat-bisbat al territori de Kolberg (Koobrzeg) entre 1248 i 1650.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Kammin · Veure més »
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Langres · Veure més »
Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg
El bisbat de Lausana fou un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg · Veure més »
Bisbat de Lübeck
Escut del bisbat Mapa de situació, en blau els dominis eclesiàstics, en color més fosc el principat-bisbat de Lübeck el 1648. El Bisbat de Lübeck fou una diòcesi catòlica i un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Lübeck · Veure més »
Bisbat de Lebus
El Bisbat de Lebus (alemany Bistum Lebus; polonès Diecezja lubuska) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana i un territori o principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Lebus · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Lieja · Veure més »
Bisbat de Merseburg
Escut Mapa dels bisbats de Merseburg, Naumburg i Zeitz (en lila) vers 1250 El Bisbat de Merseburg fou una jurisdicció eclesiàstica a la frontera oriental del Ducat de Saxònia amb el seu centre en Merseburg, on es va construir la Catedral de Merseburg.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Merseburg · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Minden
Mapa el 1560; el bisbat en vermell El Bisbat de Minden - Bistum Minden - fou una diòcesi catòlica romana i un estat imperial (principat-bisbat en alemany Hochstift Minden), del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Minden · Veure més »
Bisbat de Roermond
El Bisbat de Roermond és actualment un bisbat catòlic dels Països Baixos.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Roermond · Veure més »
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Sion · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Verdun · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbe · Veure més »
Bones Viles
Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bones Viles · Veure més »
Bouillon
Bouillon (en való Bouyon) és una ciutat de Bèlgica, a la Província de Luxemburg, que forma part de la regió valona i que té uns 5500 habitants.
Nou!!: Príncep-bisbe і Bouillon · Veure més »
Cardenal de la corona
Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal. El cardenal Thomas Wolsey Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona) era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.
Nou!!: Príncep-bisbe і Cardenal de la corona · Veure més »
Carl David Stegmann
Carl David Stegmann (Dresden, 1751 – Bonn, 27 de maig de 1826) fou un tenor, organista, director d'orquestra i compositor alemany.
Nou!!: Príncep-bisbe і Carl David Stegmann · Veure més »
Carles de Lorena (1524-1574)
Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.
Nou!!: Príncep-bisbe і Carles de Lorena (1524-1574) · Veure més »
Carles Nicolau d'Oultremont
Carles Nicolau Alexandre d'Oultremont (26 de juny de 1716 a Warfusée – 22 d'octubre de 1771, ibídem) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1673 a 1771.
Nou!!: Príncep-bisbe і Carles Nicolau d'Oultremont · Veure més »
Casa de Hatzfeld
Escut dels prínceps de Hatzfeld(t) La Casa de Hatzfeld, també anomenada Casa de Hatzfeldt, és el nom d'una antiga i influent família noble alemanya, els membres de la qual van tenir un paper important en la història del Sacre Imperi Romanogermànic, Prússia i Àustria.
Nou!!: Príncep-bisbe і Casa de Hatzfeld · Veure més »
Castell d'Elderen
El castell d'Elderen és un castell de Bèlgica a Genoelselderen, un nucli del municipi de Riemst.
Nou!!: Príncep-bisbe і Castell d'Elderen · Veure més »
Castell d'Heks
El Castell d'Heks és un castell al nucli Heks del municipi de Bèlgica d'Heers, a la província de Limburg.
Nou!!: Príncep-bisbe і Castell d'Heks · Veure més »
Castell de Méan
El Castell de Méan és un castell construït al a Saive, un nucli de la vila de Blegny, actualment a la província de Lieja de Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Castell de Méan · Veure més »
Castell de Warfusée
El castell de Warfusée es troba al nucli Warfusée del municipi belga de Saint-Georges-sur-Meuse a la província de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Castell de Warfusée · Veure més »
Castell del Buonconsiglio
El Castell del Buonconsiglio (en italià: Castello del Buonconsiglio) també conegut com el Castell de Trento és un castell situat en el centre de la ciutat italiana de Trento, al Trentino - Alto Adige.
Nou!!: Príncep-bisbe і Castell del Buonconsiglio · Veure més »
Catedral de Sant Lambert
La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa.
Nou!!: Príncep-bisbe і Catedral de Sant Lambert · Veure més »
Catedral de Trento
La Catedral de Trento o Catedral de Sant Vigili (en italià: Cattedrale di San Vigilio, més coneguda com a Duomo o Cattedrale di Trento) és una catedral a la ciutat italiana de Trento, en el Trentino-Alto Adige.
Nou!!: Príncep-bisbe і Catedral de Trento · Veure més »
Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck
Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck. Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck (28 d'agost de 1724 - 3 de juny de 1792) va ser un príncep-bisbe del principat de Lieja del 15 d'agost de 1784 fins a la seva mort el 1792.
Nou!!: Príncep-bisbe і Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck · Veure més »
Christian Cay Lorenz Hirschfeld
Christian Cay Lorenz Hirschfeld (Kirchnüchel, 1742 - Kiel, 1792) va ser un artista alemany, professor universitari de filosofia i història de l'art.
Nou!!: Príncep-bisbe і Christian Cay Lorenz Hirschfeld · Veure més »
Christoph Schönborn
Christoph Maria Michael Hugo Damian Peter Adalbert, O.P. (22 de gener de 1945) és un frare dominic i teòleg austríac, nascut a Bohèmia, que és Comte (Graf) de Schönborn, cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Christoph Schönborn · Veure més »
Ciutat imperial lliure
Ciutats imperials lliures, 1648 En el Sacre Imperi Romanogermànic, una ciutat imperial lliure (en alemany: freie Reichsstadt, plural Reichsstädte) era una ciutat autònoma governada formalment per l'emperador (a diferència de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobirà del Sacre Imperi i eren governades per prínceps (Fürsten), ducs o prínceps-bisbes).
Nou!!: Príncep-bisbe і Ciutat imperial lliure · Veure més »
Clavier
Clavier és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Clavier · Veure més »
Clermont-sous-Huy
Clermont-sous-Huy, antigament Clermont-sur-Meuse, és un antic municipi de Bèlgica al marge dret del Mosa.
Nou!!: Príncep-bisbe і Clermont-sous-Huy · Veure més »
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Nou!!: Príncep-bisbe і Coadjutor · Veure més »
Col·legiata de Sant Bartomeu
La col·legiata de Sant Barthélemy (Sant Bartomeu) a Lieja, a Bèlgica, és una església en estil romànic carolingi, construïda de finals del als últims anys del.
Nou!!: Príncep-bisbe і Col·legiata de Sant Bartomeu · Veure més »
Col·legiata de Sant Dionís
La col·legiata de Sant Dionís a Lieja (Bèlgica) era una església d'estil romànic carolingi construïda a finals del.
Nou!!: Príncep-bisbe і Col·legiata de Sant Dionís · Veure més »
Col·legiata de Sant Martí
La col·legiata de Sant Martí a Lieja avui a Bèlgica, és una església en estil gòtic, un dels monuments majors de la ciutat.
Nou!!: Príncep-bisbe і Col·legiata de Sant Martí · Veure més »
Col·legiata de Sant Pau (Lieja)
La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Col·legiata de Sant Pau (Lieja) · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Príncep-bisbe і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Huy
El comtat de Huy fou una senyoria feudal del Sacre Imperi formada per un dels quatre pagus en què es va dividir el territori de Condroz (vegeu Comtat de Condroz).
Nou!!: Príncep-bisbe і Comtat d'Huy · Veure més »
Comtat de Brunengeruz
El comtat de Brunengeruz, Brugeron (francés) o Bruningerode (neerlandès) fou una antiga jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Comtat de Brunengeruz · Veure més »
Comtat de Chiny
El comtat de Chiny fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic originada en el comtat d'Yvois esmentat el 923 i 955.
Nou!!: Príncep-bisbe і Comtat de Chiny · Veure més »
Comtat de la Mark
El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Comtat de la Mark · Veure més »
Comtat de Moha
El comtat de Moha fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada a la riba dreta del Mehaigne, dins el país d'Haspengouw.
Nou!!: Príncep-bisbe і Comtat de Moha · Veure més »
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Príncep-bisbe і Comtat de Namur · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Príncep-bisbe і Concili de Trento · Veure més »
Condroz
Mapa del CondrozColor taronja: les ''Ardenes condrusines''Vermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut.
Nou!!: Príncep-bisbe і Condroz · Veure més »
Consistoris de Pius VII
El Papa Pius VII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius VII, amb la indicació de tots els cardenals creats (99 nous cardenals en 19 consistoris).
Nou!!: Príncep-bisbe і Consistoris de Pius VII · Veure més »
Corneli de Berghes
Corneli de Bergues (nascut el ? a ?, - mort a ?, el 1545 o 1560) era prebost de Lilla i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1538 fins a la seva dimissió l'any 1544.
Nou!!: Príncep-bisbe і Corneli de Berghes · Veure més »
Couvin
Couvin és una ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona regada pel riu Eau Noire.
Nou!!: Príncep-bisbe і Couvin · Veure més »
Crònica d'Enric de Livònia
La Crònica d'Enric de Livònia (llatí: Chronicon Lyvoniae) és una obra del sacerdot i cronista Enric de Livònia, que descriu esdeveniments històrics esdevinguts a Livònia (que comprenia la major part dels territoris de les actuals Estònia i Letònia) i àrees adjacents des de 1180 a 1227.
Nou!!: Príncep-bisbe і Crònica d'Enric de Livònia · Veure més »
Darion
Darion és el nucli més petit (138 habitants) del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Darion · Veure més »
Dilsen-Stokkem
L'església Sant-Martí de DilsenDilsen-Stokkem és un municipi fronterer de Bèlgica, situat a l'est de la província de Limburg, regat pel riu Mosa que és també la frontera amb el Limburg neerlandès De l'edat mitjana fins al 1795, pertanyia al comtat de Loon que era un domini del príncep-bisbe de Lieja que atorgà a l'entitat de Stokkem el privilegi de construir muralles i doncs el dret de portar el títol de ciutat.
Nou!!: Príncep-bisbe і Dilsen-Stokkem · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Príncep-bisbe і Dinastia borbònica · Veure més »
Dison
Dison és un municipi belga de la província de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Dison · Veure més »
Districte de Garmisch-Partenkirchen
El Districte de Garmisch-Partenkirchen, en alemany Landkreis Garmisch-Partenkirchen, és un districte rural (Landkreis), una divisió administrativa d'Alemanya, situat a la regió administrativa de l'Alta Baviera a l'Estat Federat de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern).
Nou!!: Príncep-bisbe і Districte de Garmisch-Partenkirchen · Veure més »
Donceel
Donceel és un municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 2.987 habitants.
Nou!!: Príncep-bisbe і Donceel · Veure més »
Ducat de Bouillon
El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Ducat de Bouillon · Veure més »
Ducat de Jülich
El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich.
Nou!!: Príncep-bisbe і Ducat de Jülich · Veure més »
Durand (príncep-bisbe)
Durand (? - Lieja, 23 de gener de 1024 o 1025) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1021 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Durand (príncep-bisbe) · Veure més »
Eau Rouge
L'Eau Rouge és un rierol de Bèlgica, afluent de l'Amel al territori de les ciutats Stavelot i Malmedy.
Nou!!: Príncep-bisbe і Eau Rouge · Veure més »
Elderen
Elderen és un antic municipi a la província de Limburg a Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Elderen · Veure més »
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Kurpfalz, 20 de març de 1635 - Neuburg del Danubi, 4 d'agost de 1709).
Nou!!: Príncep-bisbe і Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Engelbert de la Mark
Engelbert III de la Mark(altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (nascut el ±1304- mort el 25 d'agost de 1368) va ser príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1345 a 1364 i Arquebisbe de Colònia de 1364 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Engelbert de la Mark · Veure més »
Enric de Livònia
Enric de Livònia, també conegut com a Enric de Letònia (llatí: Henricus de Lettis), va ser un sacerdot catòlic, autor entre altres escrits de la crònica d'Enric de Livònia, i testimoni ocular dels esdeveniments històrics descrits en l'obra.
Nou!!: Príncep-bisbe і Enric de Livònia · Veure més »
Enric I de Verdun
Enric I de Verdun (? - 31 de maig de 1091) era canonge i ardiaca del capítol de la Catedral de Sant Lambert i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1075 fins a la seva mort el 1091.
Nou!!: Príncep-bisbe і Enric I de Verdun · Veure més »
Enric II de Leez
Enric II de Leez (alemany Heinrich II. von der Leyen, neerlandès Hendrik van der Leyen), nascut a Grand-Leez el (?) i mort el 4 de setembre de 1164 a Pavia (Itàlia) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1145 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Enric II de Leez · Veure més »
Enric III de Gueldre
Enric III de Gueldre (en neerlandès Hendrik III van Gelre) (nascut ? - mort el 16 de gener de 1285 probablement a Theux) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1247 a 1274.
Nou!!: Príncep-bisbe і Enric III de Gueldre · Veure més »
Erard
* nom alternatiu de Pirard, bisbe de Lieja de 831 a 838, 840 o 841.
Nou!!: Príncep-bisbe і Erard · Veure més »
Erard de la Mark
Erard de la Mark-Sedan també anomenat Cardenal de Bouillon (31 de maig de 1472, Sedan - 18 de març de 1538 a Lieja) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i arquebisbe de l'arxidiòcesi de València des de 1520 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Erard de la Mark · Veure més »
Ernest de Baviera
1.
Nou!!: Príncep-bisbe і Ernest de Baviera · Veure més »
Església de Sant Jaume (Lieja)
LEsglésia de Sant Jaume (en francès Église Saint-Jacques) és una església parròquial al barri de l'Illa a Lieja (Bèlgica).
Nou!!: Príncep-bisbe і Església de Sant Jaume (Lieja) · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Príncep-bisbe і Estaments · Veure més »
Faimes
Faimes és un municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona que té uns 3.654 habitants.
Nou!!: Príncep-bisbe і Faimes · Veure més »
Felip Guillem I del Palatinat
Felip Guillem I del Palatinat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690) va ser príncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Felip Guillem I del Palatinat · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Príncep-bisbe і Felip III de Borgonya · Veure més »
Ferran de Baviera
Ferdinand de Baviera (Múnic, 16 d'octubre de 1577 - Arnsberg, 13 de setembre 1650 (en való Ferdinand d'Bavire, en alemany Ferdinand von Bayern) és un noble de la casa de Baviera. Va acumular moltes funcions. El 1594 va esdevenir prebost-elector de Berchtesgaden. Des del 1612 va esdevenir príncep-elector de Colònia, príncep-bisbe dels principats bisbals de Lieja, Münster i Hildesheim; príncep-abat del principat de Stavelot-Malmedy (1612) i des del 1618 el bisbat de Paderborn.
Nou!!: Príncep-bisbe і Ferran de Baviera · Veure més »
Ferrières (Lieja)
Ferrières o Fèrîre en való és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Ferrières (Lieja) · Veure més »
Flémalle-Grande
Flémalle-Grande (en való Li Grande Flémåle) és un nucli del municipi de Flémalle, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Flémalle-Grande · Veure més »
Fosses-la-Ville
Fosses-la-Ville és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Fosses-la-Ville · Veure més »
Francesc Antoni Maria de Méan
Francesc Antoni Maria de Méan et de Beaurieux (Saive, 1756 - Mechelen, 15 de gener de 1831) va ser el darrere príncep-bisbe del principat de Lieja i arquebisbe de l'arxidiòcesi Mechelen-Brussel·les del 28 de juliol de 1817 fins a la seva mort el 1831.
Nou!!: Príncep-bisbe і Francesc Antoni Maria de Méan · Veure més »
Francesc Carles de Velbrück
Francesc Carles comte de Velbrück (Garath, al sud de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) va ser el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort el 1784.
Nou!!: Príncep-bisbe і Francesc Carles de Velbrück · Veure més »
Francesc Josep Dewandre
Francesc Josep Dewandre (nascut a Lieja el 14 de novembre de 1758 i mort a la mateixa ciutat el 29 de juny de 1835) fou un arquitecte i escultor liegès.
Nou!!: Príncep-bisbe і Francesc Josep Dewandre · Veure més »
Frederic de Namur
Frederic de Namur també anomenat Frederic de Lieja (Namur, - Lieja, 2 de maig de 1121) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1119 a 1121.
Nou!!: Príncep-bisbe і Frederic de Namur · Veure més »
Garath
Garath és un barri del districte urbà núm.
Nou!!: Príncep-bisbe і Garath · Veure més »
Genoelselderen
Genoelselderen és un nucli del municipi de Riemst a la província de Limburg a Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Genoelselderen · Veure més »
Gerard de Groesbeek
Gerard de Groesbeek (Kuringen, 1517 - Lieja, 1582) era el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1564 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Gerard de Groesbeek · Veure més »
Germans Livonians de l'Espasa
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).
Nou!!: Príncep-bisbe і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »
Giovanni Battista Tiepolo
Giovanni Battista Tiepolo, també conegut com a Gianbattista o Giambattista Tiepolo (Venècia, 5 de març de 1696 - Madrid, 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la República de Venècia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Giovanni Battista Tiepolo · Veure més »
Guillaume Evrard
Guillaume Evrard (nascut a Lieja el 1709 - mort a Tilleur el 1793) era un escultor al Principat de Lieja, actualment a Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Guillaume Evrard · Veure més »
Guillem de Savoia
Guillem de Savoia (? - Viterbo o Brescia al mes de novembre de 1239) fou bisbe de Valença de 1231 a 1239 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que mai no va poder exercir les seves prerrogatives aLieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Guillem de Savoia · Veure més »
Haccourt
Haccourt (en való Haccoû) és una nucli del municipi d'Oupeye, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Haccourt · Veure més »
Haspengouw
Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Haspengouw · Veure més »
Heinsberg
Heinsberg és una ciutat de Rin del Nord-Westfàlia, Regierungsbezirk de Colònia a prop de la frontera neerlandesa regada pel Wurm, un afluent del Rur.
Nou!!: Príncep-bisbe і Heinsberg · Veure més »
Herstal
Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert.
Nou!!: Príncep-bisbe і Herstal · Veure més »
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.
Nou!!: Príncep-bisbe і Història d'Estònia · Veure més »
Història de Lieja
La història de Lieja comença fa uns 200.000 anys, en el paleolític mitjà, quan s'hi establiren els primers habitants.
Nou!!: Príncep-bisbe і Història de Lieja · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Príncep-bisbe і Història del papat · Veure més »
Hollogne-sur-Geer
Hollogne-sur-Geer (en való Hologne) és una entitat del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Nou!!: Príncep-bisbe і Hollogne-sur-Geer · Veure més »
Hug de Pierrepont
Hug de Pierrepont (diòcesi de Laon, 1165 - Huy, 4 d'abril de 1229) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1200 a 1229.
Nou!!: Príncep-bisbe і Hug de Pierrepont · Veure més »
Hug III de Chalon
Hug III de Chalon, dit el Sord, fou ardiaca de Laon, príncep-bisbe del principat de Lieja del 24 d'agost de 1296 fins al 1301 i arquebisbe de Besançon fins a la seva mort el 1312.
Nou!!: Príncep-bisbe і Hug III de Chalon · Veure més »
Huy
Huy (en való Hu, en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Huy · Veure més »
Jan van Eyck
Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.
Nou!!: Príncep-bisbe і Jan van Eyck · Veure més »
Jean Bolland
Jean Bolland (1596-1665), també conegut amb el seu nom llatí de Ioannes Bollandus era un jesuïta, conegut per haver iniciat l'edició dels Acta sanctorum, una compilació de la documentació sobre la vida de tots els sants del catolicisme.
Nou!!: Príncep-bisbe і Jean Bolland · Veure més »
Jean Curtius
Jean De Corte més conegut com a Jean Curtius (Lieja, 1551 – Liérganes, Cantàbria, 12 de juliol de 1628) va ser un industrial i empresari.
Nou!!: Príncep-bisbe і Jean Curtius · Veure més »
Jean Del Cour
Jean Del Cour (nascut a Hamoir (principat de Stavelot-Malmedy) el 1631 - mort a Lieja (Principat de Lieja) 1707) fou un escultor de l'època barroca.
Nou!!: Príncep-bisbe і Jean Del Cour · Veure més »
Joan d'Arkel
Joan d'Arkel (en neerlandès Johan van Arkel) (nascut el 1314 - mort a Lieja l'1 de juliol de 1378) fou bisbe d'Utrecht de 1342 al 1364 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1364 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan d'Arkel · Veure més »
Joan d'Enghien
Joan d'Enghien (en neerlandès Johan van Edingen) (consulta l'11 de novembre de 2008 Hauria mort assassinat davant de l'abadia d'Opheilissem, prop de la ciutat de Tienen en circumstàncies poc clares.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan d'Enghien · Veure més »
Joan d'Eppes
Joan d'Eppes també anomenat Joan d'Aps o Joan de Rummen (nascut el 1188 i mort l'1 d'abril de 1238 a Dinant) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1229 a 1238.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan d'Eppes · Veure més »
Joan d'Horne
Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan d'Horne · Veure més »
Joan de Flandes
Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlandès Jan van Vlaanderen, en francès Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - castell d'Anhive prop de Namur, 14 d'octubre de 1291) ja fou prebost de Sant Donacià a Bruges a l'edat de 10/11 anys, bisbe de Metz de 1280 al 1282 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan de Flandes · Veure més »
Joan de Wallenrode
Joan VII de Wallenrode (també anomenat Joan de Wallenrodt) (± 1370 a Wasserknoden - mort al 28 de maig de 1419 a Alken (actualment un municipi de Bèlgica) va ser arquebisbe de Riga de 1393 a 1418 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1418 fins a la seva mort. Els Wallenrode eren una vella família de nobles Francs, amb molta influència a l'orde Teutònic. Escut dels Wallenrode Joan va estudiar a Viena (1391) i Bolonya (1392). Abans d'esdevenir príncep-bisbe de Lieja va tenir una carrera diplomàtica: com a conseller del rei Robert del Sacre Imperi romanogermànic, com a financer de la família dels Wittelsbach. El 1410 el papa Gregori XII va nomenar-lo llegat general a Alemanya. Va tenir un paper important a la cort del rei Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic en les negociacions per a terminar el cisma d'Occident. Tan bon punt fou nomenat com a papa únic, Martí V va atorgar a Joan de Wallenrode el principat de Lieja, molt ric, com a reconeixement de les seves accions diplomàtiques.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan de Wallenrode · Veure més »
Joan III de Baviera
Joan III de Baviera també anomenat Joan sense Mercè (nascut el 1374 a Le Quesnoy (Hainaut) i - mort enverinat el 6 de gener de 1425 a La Haia (Holanda) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja i duc de Baviera-Straubing a Holanda-Zelanda i a Hainaut. Era el fill d'Albert I de Baviera i de Margarida de Brieg. Segell de Joan III.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan III de Baviera · Veure més »
Joan Lluís d'Elderen
Joan Lluís d'Elderen (nascut el 29 de setembre de 1620 a Tongeren i mort l'1 de febrer de 1694 a Lieja) fou un sacerdot, príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan Lluís d'Elderen · Veure més »
Joan Teodor de Baviera
Joan Teodor de Baviera (3 de setembre de 1703 a Múnic – 27 de gener de 1763 a Lieja) era príncep-bisbe de Ratisbona, de Freising, i del principat de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan Teodor de Baviera · Veure més »
Joan VIII d'Heinsberg
Joan VIII de Heinsberg (± 1396 - mort el 1459 a Kuringen, actualment un nucli d'Hasselt) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins al 1455 quan va haver d'abdicar en favor de Lluís de Borbó, el protegit de Felip el Bo.
Nou!!: Príncep-bisbe і Joan VIII d'Heinsberg · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Jofré de Bouillon · Veure més »
Johann Balthasar Neumann
Capella Schönborn a la catedral de Würzburg Johann Balthasar Neumann (1687-1753) va ser un arquitecte alemany d'estil barroc.
Nou!!: Príncep-bisbe і Johann Balthasar Neumann · Veure més »
Jordi d'Àustria
Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.
Nou!!: Príncep-bisbe і Jordi d'Àustria · Veure més »
Jordi Lluís de Berghes
Jordi Lluís de Berghes (5 de setembre de 1662 a Brussel·les – 5 de desembre de 1743 a Lieja) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1724 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Jordi Lluís de Berghes · Veure més »
Josep Climent de Baviera
Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Múnic – 12 de novembre de 1723 a Ratisbona) era bisbe de Ratisbona, príncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i de Hildesheim i príncep-elector de Colònia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Josep Climent de Baviera · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Príncep-bisbe і Kakhètia · Veure més »
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Lambert de Lieja · Veure més »
Lambert I de Lovaina
Lambert I dit el Barbut, nascut al voltant de 950, mort el 12 de setembre de 1015 a Florennes, fou comte de Lovaina des de 988 a 1015 i comte de Brussel·les des 994 a 1015.
Nou!!: Príncep-bisbe і Lambert I de Lovaina · Veure més »
Lambert Lombard
Lambert Lombard (nascut a Lieja el 1505 o 1506 i mort a la mateixa ciutat a l'agost de 1566) era un arquitecte, pintor, gravador, arqueòleg, historiador l'art, típic homo universalis del Renaixement.
Nou!!: Príncep-bisbe і Lambert Lombard · Veure més »
Landelies
Landelies (en való Landliye) és un nucli del municipi de Montigny-le-Tilleul, a la província d'Hainaut de la regió valona de Bèlgica, regat pel Sambre que hi és navegable (classe Va avall del poble i classe I amunt).
Nou!!: Príncep-bisbe і Landelies · Veure més »
Le Quesnoy
Le Quesnoy és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.
Nou!!: Príncep-bisbe і Le Quesnoy · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Príncep-bisbe і Lieja · Veure més »
Lieja (desambiguació)
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і Lieja (desambiguació) · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Livònia · Veure més »
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »
Lluís de Gruuthuse
va ser un empresari, bibliòfil i diplomata del comtat de Flandes, actiu a la cort dels ducs de Borgonya.
Nou!!: Príncep-bisbe і Lluís de Gruuthuse · Veure més »
Lotari de Hochstaden
Lotari de Hochstaden (nascut (?) - mort el 1194 a Roma) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja, comte de Dalhem i canceller del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Príncep-bisbe і Lotari de Hochstaden · Veure més »
Maaseik
Maaseik (en limburguès Mezeik) és una ciutat aproximadament 25.000 habitants a Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Nou!!: Príncep-bisbe і Maaseik · Veure més »
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Nou!!: Príncep-bisbe і Maastricht · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Príncep-bisbe і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Meinardins
El Meirnardins o Meinardians (alemany: Meinhardiner), també anomenats Comtes de Görz/Gorízia (alemany: Grafen von Görz, italià: Conti di Gorizia), foren una nissaga comtal del Sacre Imperi Romanogermànic, originalment oficials al Patriarcat d'Aquileia, que des de 1127 governaven el comtat de Gorízia (Görz).
Nou!!: Príncep-bisbe і Meinardins · Veure més »
Modave
Modave és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pel riu Hoyoux, el Ry de Pailhe i el Bonne.
Nou!!: Príncep-bisbe і Modave · Veure més »
Neupré
Neupré (en való Noûpré, trad. prat nou) és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Neupré · Veure més »
Nicodem della Scala
Nicòdem della Scala fou fill de Guillem della Scala.
Nou!!: Príncep-bisbe і Nicodem della Scala · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Príncep-bisbe і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Nitard de Lieja
Nitard de Lieja (altres ortografies Nithard, Nithardo, Richard, Rithard) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1037 al 14 d'agost de 1042.
Nou!!: Príncep-bisbe і Nitard de Lieja · Veure més »
Nivelles
Nivelles (en neerlandès Nijvel, en való Nivele) és una ciutat belga a la província del Brabant Való en la regió de Valònia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Nivelles · Veure més »
Notger
Notger (Suàbia, 930 – Lieja, 1008) va ser el primer príncep-bisbe del Principat de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Notger · Veure més »
Otó d'Eberstein
Otó d'Eberstein (nascut el – Mort a el) fou príncep-bisbe de facto del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que la seva ordenació mai no va ser reconeguda pel papa Gregori IX.
Nou!!: Príncep-bisbe і Otó d'Eberstein · Veure més »
Otbert de Lieja
Otbert de Lieja (també Obert o Obbert), (mort a Lieja el 31 de gener de 1119) era canonge al capítol de la catedral de Sant Lambert, prebost de la col·legiata de la Santa Creu de Lieja i canonge de la col·legiata de Juda i Simó a Goslar.
Nou!!: Príncep-bisbe і Otbert de Lieja · Veure més »
Ouffet
Ouffet és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Ouffet · Veure més »
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Nou!!: Príncep-bisbe і Països Baixos austríacs · Veure més »
Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja
El palau al 1649 1.
Nou!!: Príncep-bisbe і Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja · Veure més »
Pasqual III
Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.
Nou!!: Príncep-bisbe і Pasqual III · Veure més »
Pau de Fexhe
La Pau de Fexhe (en francès Paix de Fexhe) es un tractat que es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher prop de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Pau de Fexhe · Veure més »
Pau de Sant Jaume
La Pau de Sant Jaume és un acord entre el príncep-bisbe de Lieja i els estats del principat de Lieja realitzat l'any 1487.
Nou!!: Príncep-bisbe і Pau de Sant Jaume · Veure més »
Pau de Sint-Truiden
La Pau de Sint-Truiden és un tractat que va signar-se el 22 de desembre de 1465 a Sint-Truiden després de la batalla de Montenaken entre el ducat de Borgonya i el Principat de Lieja.
Nou!!: Príncep-bisbe і Pau de Sint-Truiden · Veure més »
Perron
El ''perron'' de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour Un perron, en való pèron o neerlandès piroen és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.
Nou!!: Príncep-bisbe і Perron · Veure més »
Prebostat de Berchtesgaden
El Prebostat de Berchtesgaden o Principat prebostal de Berchtesgaden fou una jurisdicció territorial d'origen eclesiàstic, creada per l'Orde de Sant Agustí, que abastava el territori de Berchtesgaden, un territori que és dins del que avui és el Districte de Berchtesgadener Land de l'Alta Baviera, a Alemanya.
Nou!!: Príncep-bisbe і Prebostat de Berchtesgaden · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Príncep-bisbe і Principat de Lieja · Veure més »
Principat de Stavelot-Malmedy
El principat de Stavelot-Malmedy (en alemany: Stablo-Malmedy) era un principat del Sacre Imperi Romanogermànic, del qual el príncep era l'abat de la doble Abadia de Stavelot-Malmedy des de l'any 651 fin als 1795.
Nou!!: Príncep-bisbe і Principat de Stavelot-Malmedy · Veure més »
Quentin Durward
Quentin Durward és una novel·la de Walter Scott, que es va publicar el 1823.
Nou!!: Príncep-bisbe і Quentin Durward · Veure més »
Ratzeburg
Ratzeburg, en baix alemany Ratzborg, és una ciutat de Slesvig-Holstein, a la frontera amb Mecklemburg-Pomerània Occidental, Alemanya.
Nou!!: Príncep-bisbe і Ratzeburg · Veure més »
Reginard de Lieja
Reginard de Lieja (altres ortografies Reginhard, Reginardus, Réginard…) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1025 al 5 de desembre de 1038.
Nou!!: Príncep-bisbe і Reginard de Lieja · Veure més »
Residència de Würzburg
La residència de Würzburg és un palau a Würzburg, Alemanya.
Nou!!: Príncep-bisbe і Residència de Würzburg · Veure més »
Riga
Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.
Nou!!: Príncep-bisbe і Riga · Veure més »
Robert de Berghes
Robert de Berghes (també anomenat Robert de Glymes de Bergen) (nascut vers 1520, - mort a Bergen op Zoom, l'11 d'abril del 1564) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja de 1557 fins a la seva abdicació l'any 1564.
Nou!!: Príncep-bisbe і Robert de Berghes · Veure més »
Robert de Thourotte
Robert de Thourotte també anomenat Robert de Thorete o Robert de Langres (nascut ? - mort a Fosses-la-Ville, 1246) fou bisbe de Langres de 1232 a 1240 i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1240 a 1246.
Nou!!: Príncep-bisbe і Robert de Thourotte · Veure més »
Rodolf de Zähringen
Rodolf de Zähringen (1135 - Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.
Nou!!: Príncep-bisbe і Rodolf de Zähringen · Veure més »
Roerdalen
Roerdalen (limburguès Roerdale) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Nou!!: Príncep-bisbe і Roerdalen · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Príncep-bisbe і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saive
Saive (Saive-dilé-Blegneye en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Saive · Veure més »
Sedan (Ardenes)
Sedan és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Príncep-bisbe і Sedan (Ardenes) · Veure més »
Senyoria d'Overijssel
Des del 1528 el nom de Senyoria d'Overijssel va utilitzar-se per a designar el territori de l'Oversticht amb els països de Vollenhove, Salland, Twente i Drenthe.
Nou!!: Príncep-bisbe і Senyoria d'Overijssel · Veure més »
Senyoria d'Utrecht
Senyoria d'Utrecht: territori de l'Sticht Fins al 1795, la Senyoria d'Utrecht era el nom del territori que el príncep-bisbe d'Utrecht, Enric II de Baviera, donà a Carles V l'any 1528.
Nou!!: Príncep-bisbe і Senyoria d'Utrecht · Veure més »
Seraing
Seraing (en való Serè) és una municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Seraing · Veure més »
Simó de Limburg
Simó de Limburg (nascut ±1177 - mort l'1 d'agost de 1295 a Roma) príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1193 a 1194.
Nou!!: Príncep-bisbe і Simó de Limburg · Veure més »
Sint-Truiden
Sint-Truiden (francés Saint-Trond, limburguès Sintruin) és una ciutat belga a la província de Limburg, d'uns 38.000 habitants.
Nou!!: Príncep-bisbe і Sint-Truiden · Veure més »
Stavelot
Stavelot (en való Ståvleu, en alemany Stablo) és una ciutat belga de la província de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge.
Nou!!: Príncep-bisbe і Stavelot · Veure més »
Stokkem
Stokkem és una antiga ciutat liegesa i una de les bones viles germàniques del principat de Lieja, de parla neerlandesa.
Nou!!: Príncep-bisbe і Stokkem · Veure més »
Teobald de Bar
Teobald de Bar (en francès Thiébaut de Bar o Thibaut de Bar, en neerlandès Theobald van Bar o Dietbout van Bar) (nascut ± 1260 (?) - mort a Roma el 25 de maig de 1312 fou canceller apostòlic del papa Bonifaci VIII de 1294 a 1303 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1303 a 1312. Era el quarter fill de Teobald II, comte de Bar I de Joana de Toucy. Ja va ser candidat per a succeir a Bouchard d'Avesnes com a bisbe de Metz però no va obtindre el càrrec. A la mort del príncep-bisbe Adolf II de Waldeck, hi havia tres candidats. El capítol va elegir Guillem d'Arras que va refusar el càrrec en invocar no ésser noble. Guillem va designar Teobald com més idoni i el capítol va elegir-lo. El 13 de maig de 1303 el papa Bonifaci VIII va confirmar-lo. A aquest moment es trobava a Roma i no va poder partir immediatament, com que d'antuvi havia de pagar els seus deutes. Al 8 de setembre de 1304 va signar un tractat d'aliança amb Felip IV de França. El seu germà, Joan de Toucy va assetjar la ciutat de Maastricht, ocupat per l'exèrcit brabançó. Va començar el seu regne poc després de la "revolució" dels oficis "petits" de Lieja que van oposar-se contra la fermeté, un taxa al consum i que volien una representació, almenys de la meitat de les seus als estats, fins aleshores reservats a l'aristocracia. Els canonges de Sant Lambert van voler un equilibri entre els "grans" i els "petits" qui volien així mantenir el seu poder faç a la burgesia. Al 20 d'agost de 1307 es va signar la pau de Seraing (o pau de Vottem) que va atorgar la meitat de les 24 seus comunals als petits. El 1308, Teobald va voler apaivagar la situació en voler "refourmer en bien l'estat de sa cité entre les grans et les menuz mestiers" (traducció: reformar en bé l'estat de la ciutat entre els oficis grans i petits). Aquest decret va tenir el paper de carta constitucional de la ciutat de Lieja fins al 1384. Va esdevenir un conseller important del seu nebot Enric VII que Teobald va acompanyar al seu viatge d'investidura cap a Roma el 1312. El rei Robert I de Nàpols que neguitejava l'autoritat creixent de l'emperador nou va atacar-les amb el seu exèrcit als afores de Roma al 25 de maig. Van ferir-lo mortalment al combat i va morir poc després. Teobald tenia prou autoritat moral per a mantenir l'orde a la seva capital, però poc després de la seva mort el 1312, la lluita de poder entre els grans, els petits i el capítol va tornar a esclatar el que a la fi va conduir al mal de Sant-Martí, a la nit del 3 al 4 d'agost de 1312.
Nou!!: Príncep-bisbe і Teobald de Bar · Veure més »
Teodoric III de Frísia Occidental
Teodoric III de Frísia Occidental anomenat Teodoric de Jerusalem, va néixer cap a 980 i va morir el 27 de maig de 1039 a Egmond, va ser comte de Frísia Occidental des de 995 a 1039.
Nou!!: Príncep-bisbe і Teodoric III de Frísia Occidental · Veure més »
Teoduí de Baviera
Teoduí o Dietwinus (nascut ? – mort el 24 de maig de 1075) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1048 al 1075.
Nou!!: Príncep-bisbe і Teoduí de Baviera · Veure més »
Theux
Theux (en való Teu) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Príncep-bisbe і Theux · Veure més »
Thimister-Clermont
Thimister-Clermont (Timister-Clairmont en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pel riu Berwijn.
Nou!!: Príncep-bisbe і Thimister-Clermont · Veure més »
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Nou!!: Príncep-bisbe і Tomàs I de Savoia · Veure més »
Tournaisis
El Tournaisis durant l'antic règim era una petita regió autònoma que comprenia la ciutat de Tournai i els pobles dels afores també anomenat la castellania de Tournai.
Nou!!: Príncep-bisbe і Tournaisis · Veure més »
Tsanars
Tsanars és el nom d'un país de la Geòrgia antiga, poblat per tribus independents o semi independents, anomenades en conjunt tsanars.
Nou!!: Príncep-bisbe і Tsanars · Veure més »
Waldeck
El principat de Waldeck o principat de Waldeck-Pyrmont, fou un antic principat d'Alemanya.
Nou!!: Príncep-bisbe і Waldeck · Veure més »
Warnant-Dreye
Warnant-Dreye (en való Wernant-Dreye), és un antic municipi de Bèlgica, compost de dos nuclis: Warnant i Dreye.
Nou!!: Príncep-bisbe і Warnant-Dreye · Veure més »
Wazon
Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980 (?) - 1048) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1042 fins a la seva mort el 8 de juliol de 1048.
Nou!!: Príncep-bisbe і Wazon · Veure més »
Westerwolde
Posició de Westerwolde als actuals Països Baixos Westerwolde és una regió al nord-est dels Països Baixos a la província de Groningen, travessat pels rius Ruiten-Aa, Mussel-Aa i Westerwoldse Aa al marge del Dollard, l'estuari del riu Eems.
Nou!!: Príncep-bisbe і Westerwolde · Veure més »
Wolbodó de Lieja
Wolbodó (també escrit Volbodo, Fulmodo, Vilpodo), (Comtat de Flandes (?), ca. 950 – Lieja, 1021) va ser prebost del capítol de la catedral de Martí de Tours d'Utrecht, capellà de l'emperador Enric II i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1018 fins a la seva mort.
Nou!!: Príncep-bisbe і Wolbodó de Lieja · Veure més »
Zähringen
Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).
Nou!!: Príncep-bisbe і Zähringen · Veure més »
Zweibrücken-Eberstein
Eberstein fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada primer al castell d'Alterberstein i després al d'Eberstein.
Nou!!: Príncep-bisbe і Zweibrücken-Eberstein · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1 d'abril · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1 de febrer · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1018 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1021 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1038 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1042 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1048 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1075 · Veure més »
1091
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1091 · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 11 d'abril · Veure més »
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 11 de juny · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1119 · Veure més »
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1136 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1164 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1194 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1200 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1229 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1238 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1281 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1285 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1291 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1295 · Veure més »
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 13 de desembre · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1302 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1312 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1378 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1389 · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 14 d'agost · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 14 d'octubre · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1419 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1455 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1459 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1472 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1520 · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1538 · Veure més »
1557
;Països Catalans.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1557 · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1564 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1620 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1719 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Príncep-bisbe і 1784 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 18 de juny · Veure més »
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 18 de març · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Príncep-bisbe і 2 de febrer · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 22 de març · Veure més »
22 de novembre
El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 22 de novembre · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 23 d'agost · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 25 de maig · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 28 de maig · Veure més »
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 30 d'abril · Veure més »
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Príncep-bisbe і 31 de gener · Veure més »
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 31 de maig · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 4 de setembre · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 5 de desembre · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Príncep-bisbe і 8 de juliol · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Príncep-bisbe і 971 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbe-príncep, Principat-bisbat, Príncep bisbe, Prínceps-bisbes.
