Taula de continguts
117 les relacions: Ablhert, Abu l-Fath Khan Jawanxir, Adrormizd d'Armènia, Aixot el Gran, Aixot II Erkath, Aixot III Olormadz, Aixot l'Sparapet, Al-Mamun (abbàssida), Albània del Caucas, Alexandre I de Geòrgia, Alindja, Alt Karabakh, Arats, Armènia bagràtida, Arran (regió), Artaxes I d'Armènia, Arxak II d'Armènia, Arxak III d'Armènia, Arzanene, Azerbaidjan, Şəmkir, Bagrat I Bagratuní, Barda (Azerbaidjan), Bdeashkh, Bogha al-Khabir, Campanya del Caucas, David Anholin, Demetri II d'Imerètia, Dialectes de la llengua armènia, Districte de Laçın, Djermuk, Dvin, Emirat de Manazkert, Erevan, Esayi Abu-Muse, Esteve Orbelian, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Gagik I d'Ani, Gagik II d'Ani, Gardman, Gurguèn II d'Artani, Habib ibn Màslama al-Fihrí, Hasanjalàlides, Herèthia, Història d'Armènia, Història d'Artsakh, Història del Caucas, Hudhayfa ibn al-Yaman, Huns, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, ... Ampliar l'índex (67 més) »
Ablhert
Ablhert fou un emir qaisita de Manazkert.
Veure Província de Siunia і Ablhert
Abu l-Fath Khan Jawanxir
Abu l-Fath Khan Jawanxir (s. XVII-XVIII) fou fill del kan de Karabagh Ibrahim Khalil Khan Jawanxir, i per la seva germana era cunyat de Fat·h-Alí Xah Qajar de Pèrsia.
Veure Província de Siunia і Abu l-Fath Khan Jawanxir
Adrormizd d'Armènia
Adrormizd o també Adhur-Hormidz va ser marzban d'Armènia de l'any 452 al 465.
Veure Província de Siunia і Adrormizd d'Armènia
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Veure Província de Siunia і Aixot el Gran
Aixot II Erkath
Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.
Veure Província de Siunia і Aixot II Erkath
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Veure Província de Siunia і Aixot III Olormadz
Aixot l'Sparapet
Aixot l'Sparapet (mort l'any 936) va ser un membre de la família dels Bagràtides, que va ser breument rei d'Armènia en el regnat del seu cosí Aixot II Erkath (914 a 928), en competició amb ell entre els anys 920 o 921-923, però conservant el títol fins a la seva mort.
Veure Província de Siunia і Aixot l'Sparapet
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Província de Siunia і Al-Mamun (abbàssida)
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Província de Siunia і Albània del Caucas
Alexandre I de Geòrgia
Alexandre I (ალექსანდრე I დიდი) anomenat el gran, fou rei de Geòrgia del 1412 al 1442.
Veure Província de Siunia і Alexandre I de Geòrgia
Alindja
Alindja o Alindjak (Əlincə qalası; en armeni Erndjak o Erendchak) fou el nom otomà d'un districte de la província de Siunia (turc Siunik), modernament unes ruïnes Alindjakala a la república autònoma de Nakhitxevan, a l'Azerbaidjan.
Veure Província de Siunia і Alindja
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Veure Província de Siunia і Alt Karabakh
Arats
Arats va ser un petit districte de la província del sud-est de l'Airarat, a la banda dreta de l'Araxes.
Veure Província de Siunia і Arats
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Veure Província de Siunia і Armènia bagràtida
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Veure Província de Siunia і Arran (regió)
Artaxes I d'Armènia
Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.
Veure Província de Siunia і Artaxes I d'Armènia
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Veure Província de Siunia і Arxak II d'Armènia
Arxak III d'Armènia
Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.
Veure Província de Siunia і Arxak III d'Armènia
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Veure Província de Siunia і Arzanene
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Província de Siunia і Azerbaidjan
Şəmkir
Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.
Veure Província de Siunia і Şəmkir
Bagrat I Bagratuní
Bagrat o Bagarat I Bagratuní (? - Samarra, circa 860) va ser príncep d'Armènia, successor del seu pare Aixot IV Bagratuní.
Veure Província de Siunia і Bagrat I Bagratuní
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Veure Província de Siunia і Barda (Azerbaidjan)
Bdeashkh
Bdeashkh fou el títol que al regne d'Armènia van portar els governadors de fins a quatre districtes fronterers, i era equivalent a marquès.
Veure Província de Siunia і Bdeashkh
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Veure Província de Siunia і Bogha al-Khabir
Campanya del Caucas
El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.
Veure Província de Siunia і Campanya del Caucas
David Anholin
David Anholin (David sense terra) fou el segon rei korikain de Lori o Tashir del 989 al 1048.
Veure Província de Siunia і David Anholin
Demetri II d'Imerètia
Demetri II fou eristhavi d'Imerètia.
Veure Província de Siunia і Demetri II d'Imerètia
Dialectes de la llengua armènia
La classificació dels dialectes de la llengua armènia es basa en el llibre Classification des dialectes arméniens (Classificació del dialectes armenis) de 1909 pel lingüista armeni Hratxià Atxarian, publicat a París.
Veure Província de Siunia і Dialectes de la llengua armènia
Districte de Laçın
Laçın, és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat de Laçın.
Veure Província de Siunia і Districte de Laçın
Djermuk
Djermuk és una comunitat urbana d'Armènia la qual pertany a la província de Vaiotx Dzor.
Veure Província de Siunia і Djermuk
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Província de Siunia і Dvin
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Veure Província de Siunia і Emirat de Manazkert
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Província de Siunia і Erevan
Esayi Abu-Muse
Esayi Abu Musa (en àrab:Isa Ibn-Istifanus) va ser un noble armeni que fou príncep del part de l'Artsakh.
Veure Província de Siunia і Esayi Abu-Muse
Esteve Orbelian
Esteve Orbelian (Stephanos Orbelian) fou un historiador armeni del de la família de prínceps que va governar la Siunia al.
Veure Província de Siunia і Esteve Orbelian
Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Província de Siunia і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Veure Província de Siunia і Gagik I d'Ani
Gagik II d'Ani
Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.
Veure Província de Siunia і Gagik II d'Ani
Gardman
Gardman fou un districte de la província d'Uti (Outi o Otene) a la frontera amb Aghuània.
Veure Província de Siunia і Gardman
Gurguèn II d'Artani
Gurguèn II d'Artani o Artanudji (mort l'any 941) fou un duc del Tao Superior i duc d'Artanudji-Calarzene de la dinastia dels Bagrationi, regnant del 918 al 941.
Veure Província de Siunia і Gurguèn II d'Artani
Habib ibn Màslama al-Fihrí
Habib ibn Màslama al-Fihrí al-Quraixí (la Meca vers 617-662) fou un general del califa Muàwiya I, membre del clan quraixita dels Fihr.
Veure Província de Siunia і Habib ibn Màslama al-Fihrí
Hasanjalàlides
La nissaga dels hasanjalàlides o en armeni Hasan-Jalalyan (armeni. Հասան-Ջալալյաններ) fou una dinastia armènia que va governar la regió de Khatchen (Artsakh) a partir de 1214 en endavant, en el que ara són les regions del Karabakh, Nagorno-Karabakh i una petita part de Siunia.
Veure Província de Siunia і Hasanjalàlides
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Veure Província de Siunia і Herèthia
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Província de Siunia і Història d'Armènia
Història d'Artsakh
La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.
Veure Província de Siunia і Història d'Artsakh
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Veure Província de Siunia і Història del Caucas
Hudhayfa ibn al-Yaman
Hudhayfa ibn al-Yaman al-Absí fou un company o ''sahabí'' del Profeta i el primer cap militar àrab (ostikan) de facto d'Armènia en temps del califa Úmar ibn al-Khattab, durant el temps que va durar la seva incursió al país.
Veure Província de Siunia і Hudhayfa ibn al-Yaman
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Província de Siunia і Huns
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Veure Província de Siunia і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
ISO 3166-2:AM
ISO 3166-2:AM és el subconjunt per a Armènia de l'estàndard ISO 3166-2, publicat per l'Organització Internacional per Estandardització (ISO) que defineix els codis de les principals subdivisions administratives.
Veure Província de Siunia і ISO 3166-2:AM
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Veure Província de Siunia і Kartli
Khatchen
El principat de Khatchen (armeni Խաչենի իշխանություն) fou un estat de l'Armènia medieval a la província històrica de l'Artsakh o Alt Karabakh (Nagorno Karabagh) establert al.
Veure Província de Siunia і Khatchen
Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad
Khàlid ibn Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers 826-833.
Veure Província de Siunia і Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad
Khosrov III d'Armènia
Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.
Veure Província de Siunia і Khosrov III d'Armènia
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Veure Província de Siunia і Khurasan (província mongola)
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Veure Província de Siunia і Liparits-Orbeliani
Llàtzer de Pharpi
Llàtzer de Pharpi (Lazarus de Pharpi o de Parpetsi, en armeni Łazar Pʿarpec̣i/Ղազար Փարպեցի) (circa 442 - inicis del) va ser un religiós i historiador armeni molt lligat a la famíla dels Mamikonian.
Veure Província de Siunia і Llàtzer de Pharpi
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Veure Província de Siunia і Llista de nakharark
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.
Veure Província de Siunia і Mamikonian
Manuel Mamikonian
Manuel Mamikonian (en armeni Մանվել Մամիկոնյան) va ser sparapet (comandant suprem de l'exèrcit) i regent d'Armènia de l'any 378 al 385.
Veure Província de Siunia і Manuel Mamikonian
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Veure Província de Siunia і Marand
Marca Aràbiga
La Marca Aràbiga fou una marca fronterera al sud del regne d'Armènia, a l'est de la Marca Siriana (Marca de Sofene o Armènia Sofene) i a l'oest de la Marca de Nova Siracene o Marca Mèdia.
Veure Província de Siunia і Marca Aràbiga
Mardpetakan
Mardpetakan (en armeni: Մարդպետական) era el nom d'una regió històrica i d'un principat dins el Vaspurakan, al Regne d'Armènia.
Veure Província de Siunia і Mardpetakan
Maurianos d'Armènia
Maurianos fou governador imperial d'Armènia del 654 al 656.
Veure Província de Siunia і Maurianos d'Armènia
Melikats del Karabagh
XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), a la regió del Karabakh i en part en el de la Siunia.
Veure Província de Siunia і Melikats del Karabagh
Mihrakan
Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.
Veure Província de Siunia і Mihrakan
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Veure Província de Siunia і Mkhargrdzéli
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Veure Província de Siunia і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Veure Província de Siunia і Musafírides
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Província de Siunia і Nakharar
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Veure Província de Siunia і Nakhtxivan
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Veure Província de Siunia і Naxçıvan
Orbelian (Armènia)
Els Orbelian (georgià: Orbeliani), senyors de Siunia, foren una família noble, documentada en inscripcions a Vaiotx Dzor i Siunia, i documentada per Esteve Orbelian, un membre de la família, en la seva Història de la Siunia de 1297.
Veure Província de Siunia і Orbelian (Armènia)
Organització Mundial de la Salut
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional; està especialitzada a gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial.
Veure Província de Siunia і Organització Mundial de la Salut
Pap d'Armènia
Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.
Veure Província de Siunia і Pap d'Armènia
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Veure Província de Siunia і Persarmènia
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Veure Província de Siunia і Phaitakaran
Pharantzem
Pharantzem o també Parantzem i P'arhanjemFaust de Bizanci.
Veure Província de Siunia і Pharantzem
Pilipos de Siunia
Pilipos o Felip de Siunia, membre de la casa reial de Siunia (però no príncep regnant), fou marzban d'Armènia del 574 al 576.
Veure Província de Siunia і Pilipos de Siunia
Província de Siunik
Siunik —Սյունիք; — és una província d'Armènia al sud-est del país.
Veure Província de Siunia і Província de Siunik
Província de Vaiotx Dzor
Vaiotx Dzor fou un dels principals districtes de Vaspurakan.
Veure Província de Siunia і Província de Vaiotx Dzor
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Veure Província de Siunia і Província de Xirak
Província Kotaiq
Kotaiq era un districte de la província armènia de l'Airarat, entre l'Araxes i el Llac Sevan.
Veure Província de Siunia і Província Kotaiq
Rebel·lió d'Ankl
La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
Veure Província de Siunia і Rebel·lió d'Ankl
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Veure Província de Siunia і Regió del Karabakh
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Veure Província de Siunia і Reixtuní
Sahl Smbatean
Sahl Smbatean (o sigui Sahl fill de Smbat (en armeni Սահլ Սմբատյան Եռանշահիկ i a les fonts aràbigues Sahl ibn Sunbat o Sahl ibn Sunbat al-Armaniyy (vers 790/800 – vers 855) fou un príncep armeni d'Arran i de Shaki (Herètia) que va tenir un paper destacat a la història del Caucas oriental al, i podria ser l'ancestre de la dinastia de nakharark (plural armeni nakharark) i després reis de Khatchen establerta el 821.
Veure Província de Siunia і Sahl Smbatean
Sembat (III) Bagratuní
Sembat (III) VI Bagratuní (en armeni Սմբատ Զ Բագրատունի) va ser nakharar i príncep d'Armènia de l'any 691 al 727.
Veure Província de Siunia і Sembat (III) Bagratuní
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Veure Província de Siunia і Sembat Bagratuní
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Província de Siunia і Sembat I el Màrtir
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Veure Província de Siunia і Sembat II Tiezerakal
Sevada al-Djahapi
Sevada al-Djahapi, conegut també com a Sevada, fou successor d'Abd al-Malik ben Djahap com a emir qaisita de Manazkert vers el 820.
Veure Província de Siunia і Sevada al-Djahapi
Sevordiq
Els Sevordiq foren una muntanyesos de la part nord-oriental d'Armènia, a l'oest de la província d'Uti (i oest del districte de Gardman), cap a Shamkor i els límits del Gugarq, a l'oest, i l'Artsakh al sud.
Veure Província de Siunia і Sevordiq
Shahpuhr de Rayy
Shahpuhr de Rayy va ser un general i marzban persa d'Armènia de l'any 483 al 484.
Veure Província de Siunia і Shahpuhr de Rayy
Shaki
* Shaki (Azerbaidjan), ciutat al nord-oest de l'Azerbaidjan.
Veure Província de Siunia і Shaki
Simó II de Kartli
Simó II (Semayun Khan), va néixer i va ser educat a Esfahan i estava casat amb una dama persa filla d'un general.
Veure Província de Siunia і Simó II de Kartli
Sisakan
Sisakan fou el nom que va portar la Siunia vers el, derivat del primer senyor, Sisak o Siak.
Veure Província de Siunia і Sisakan
Suren d'Armènia
Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.
Veure Província de Siunia і Suren d'Armènia
Tahartan
Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.
Veure Província de Siunia і Tahartan
Tatev
Tatev fou la capital del principat i regne armeni de la Siunia oriental i més tard de la República autònoma armènia de Siunik.
Veure Província de Siunia і Tatev
Teodor Reixtuní
Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.
Veure Província de Siunia і Teodor Reixtuní
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Veure Província de Siunia і Transcaucàsia
Tzavdeatsí
Els Tzavdeatsí o també Tzawdeatsi i Sawdetsi van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que tenien el seu feu hereditari a la comarca de Sotq, a la província de Siunia.
Veure Província de Siunia і Tzavdeatsí
Urdz
Urdz o Urtsadzor va ser un districte de la província de l'Airarat amb capital a Urdz o Urtz o Urts o Urtz a la riba del riu Urtz que desaigua a l'Araxes.
Veure Província de Siunia і Urdz
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Veure Província de Siunia і Vahan I Mamikonian
Varazuniq
El Varaznuniq, Varazuniq o Varazhnuniq fou un districte del nord-est de Tauruberan.
Veure Província de Siunia і Varazuniq
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Veure Província de Siunia і Vardan II Mamikonian
Vardan III Mamikonian
Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.
Veure Província de Siunia і Vardan III Mamikonian
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Veure Província de Siunia і Vasak de Siunia
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Província de Siunia і Vaspurakan
Vassak Bagratuní
Vassak Bagratuní (en armeni Վասակ Բագրատունի) va ser nakharar de Taron de l'any 771 al 772.
Veure Província de Siunia і Vassak Bagratuní
Vostan
El Vostan fou un districte de la província armènia de l'Airarat.
Veure Província de Siunia і Vostan
Vram-Shapuh d'Armènia
Vram-Shapuh (en armeni Վռամշապուհ) va ser rei d'Armènia de l'any 392 al 414.
Veure Província de Siunia і Vram-Shapuh d'Armènia
Xaraplakan d'Armènia
Xaraplakan fou marzban d'Armènia del 619 o 620 fins al 624.
Veure Província de Siunia і Xaraplakan d'Armènia
Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.
Veure Província de Siunia і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Província de Siunia і 1166
També conegut com Armènia Muntanyosa, Baghk, Baghq, Balk, Balq, Província de Gelarquniq, República de l'Armènia Muntanyosa, Siakídes, Sisakides, Siunia, Siunia Occidental, Siunia Oriental, Siuniq, Sivnièthia, Syuniq, Tatevian.