Comunicació

428 les relacions: Abaix Khatun, Abaqa, Abarquh, Abbas I el Gran, Abbas Mirza, Abbas Quli Mirza, Abd al-Latif Mirza, Abd al-Razzak Samarkandi, Abd Al·lah ibn Ibrahim, Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa, Abd-Al·lah ibn Àmir, Abd-Al·lah ibn Muàwiya, Abdan, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu Harb, Abu Kalidjar Garshasp I, Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad, Abu l-Fath Khan Bakhtyari, Abu l-Fath Mirza, Abu l-Husayn Ahmad, Abu Musa, Abu Nasir Baha al-Din Sabur ibn Ardashir, Abu Said Bahadur Khan, Abu Yusuf Ibn Djahan Xa, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Abu-Kalijar, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Abu-l-Qàssim Harun, Abu-Múslim, Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs, Abu-Mussa al-Aixarí, Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad, Abu-Saïd al-Jannabí, Abu-Tàghlib, Abu-Tàhir al-Jannabí, Adurbad, Afxar, Ahmad Xah Qajar, Ak Sunkur II, Al-Bayda (Fars), Al-Hal·laj, Al-Hassà, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mútadid, Al-Mútazz (abbàssida), Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah, Al-Mudhàffar ibn Alí, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Ala al-Dawla Abd Allah, ..., Alamut, Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Makula, Ali Kuli Khan Qadjar, Ali Mirza, Allahdad, Allahverdi Khan (georgià), Alp Arslan, Alqas Mirza, Altiplà Iranià, Amir Coban, Amir Muzaffar Inak, Amou Haji, Amr ibn al-Layth, Anushirwan Khan, Anxan, Aq Qoyunlu, Ardaixir I, Ardaixir Kurra, Arghun Khan, Ariana, Arqueologia d'Elam, Arquitectura aquemènida, Arrajan, Art persa, Art sassànida, Artistone, Arxius administratius de Persèpolis, Úmar ibn al-Khattab, Atabeg, Awan, Axomi (llengua), Azhar ibn Yahya, Azraquisme, Àdud-ad-Dawla, Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf, Àrabs del Khuzestan, Àssad ibn Nasr, Babur ibn Baysunkur, Bahà'u'llàh, Bahà-ad-Dawla (búyida), Bahrain, Bahrain persa, Bahram III, Bakhtigan, Balaix de Kirman, Bandar Linga, Banu Kalb, Barkyaruq, Batalla de les Portes Perses, Baykara, Bistam Jagir, Bodø, Boka Jalayr, Burhan al-Din Abd al-Samad, Buwàyhides, Buz Abeh, Campanya contra els kara koyunlu (1395), Campanya de Fars (1393), Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic, Campanya de Pèrsia, Campanya del Khuzestan (1393), Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387), Càrmates, Colònia portuguesa de Bahrain, Comtat d'Abadeh, Comtat de Darab, Comunicació òptica, Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384), Conquesta de Sirjan (1396), Conquesta musulmana de Pèrsia, Constantí III de Kartli, Cotó, Ctesifont, Damasc, Darab, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia jalayírida, Dinastia safàvida, Djuwayn, Emirat d'Armènia, Església Catòlica Siro-malabar, Església d'Orient, Estàtua de la deessa Narundi, Exploracions xineses, Extermini dels Muzaffàrides (1393), Eymir, Fadlawayh, Fakhr-ad-Dawla, Far (desambiguació), Faràmurz ibn Muhàmmad, Farrukh Ormazd, Fasa, Fat·h-Alí Xah Qajar, Fúlad-Sutun, Fe babí, Firuzabad, Ganafa, Gawhar Shad, Gitanos, Golf Pèrsic, Guerres romano-perses, Gulpayagan, Guyuk, Hadi Choopan, Hafrak, Harun ar-Raixid, Hasan Coban, Hasan Jandar, Hawala, Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz, Història d'Isfahan, Història d'Oman, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Àsia Central, Història de l'Iran, Història de l'Iraq, Història de l'Uzbekistan, Història de Mesopotàmia, Història de Xiraz, Història dels kurds, Hivern al Karabagh (1403-1404), Husayn Ali Mirza, Ibadisme, Ibn Hàwqal, Ibn Muqla, Ibrahim ibn Abd-Al·lah, Ibrahim ibn Jahan Xah, Ibrahim Sultan, Idaku Barles, Idhadj, Il-kanat, Ilat, Ildegiz, Illa d'Ormuz, Illa Lavan, Ilyàsida, Imad al-Din Sultan Ahmad, Imad-ad-Dawla, Imperi Aquemènida, Imperi Sassànida, Indjúida, Indju, Iradj Azimi, Iran, Iraq ajamita, Irànics, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Ismaïl I, Ismaïlisme, Istakhr, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jafar Khan Zand, Jagirlu, Jahan Xah Bahadur, Jahan-Xah, Jahrum, Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí, Jalal-ad-Dawla, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jannabites, Jardí d'Eram, Jàriya ibn Qudama al-Muhàrriq, Jibal, Kaixan, Kakh-e Sasan, Kale-i Sefid, Kalhat, Kandahar, Kara Gözlüler, Karim Khan Zand, Kazerun, Khalajs, Kharigisme, Khass Beg, Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí, Khàlid ibn Bàrmak, Khurramiyya, Khuzestan, Khwar, Kirman, Koroshi, Kutb al-Din Shah Mahmud, Lar (Fars), Laridjan, Laristan, Làkhmides, Lleó, Llengües oguz, Llista de reis d'Elam, Lur-i Buzurg, Lur-i Kučik, Malik al-Rahim, Malik Muizz al-Din, Malik Nizam al-Din Yahya, Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din, Malik Shams al-Din II, Mamasani, Mand, Maragha, Marwan I, Marzban, Masqat, Massud ibn Muhàmmad, Masud Xah Djalal al-Din, Màlik Aixraf, Màlik-Xah I, Màlik-Xah III, Midrab Bahadur, Miran Xah, Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla, Mohammed Mossadeq, Moleta, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muàyyid-ad-Dawla, Muín-ad-Din, Muïzz al-Dawla, Mubariz al-Din Shah Yahya, Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud, Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud, Muhammad Xah Qajar, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad I Adud al-Din, Muhàmmad ibn Ali Xabankarai, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad II ibn Salghur, Muhàmmad Pahlawan, Muhàmmad Sadik Khan Zand, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Muhàmmad Xams al-Din, Muixaixa, Muixàrrif-ad-Dawla, Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali, Musafírides, Museu Nacional de l'Iran, Muzaffar al-Din Kutlugh, Muzaffar al-Din Muhammad ibn al-Mubariz, Muzaffàrida, Naqqara, Naqsh-e Rostam, Nayin, Nàdir-Xah Afxar, Need for Speed: Underground 2, Neolític del Pròxim Orient, Nidham-al-Mulk, Niriz, Nuh ibn Shayban ibn Malik ibn Misma, Nusrat al-Din Shah Muzaffar, Organització territorial de l'Iran, Papak II, Parsua, Parsuah, Parsuwaix, Part (llengua), Pasàrgada, Pèrsia, Pèrsida, Persa, Persèpolis, Pir Husayn, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Pirak Pasha, Portes Perses, Primera fitna, Província de Buixehr, Província de Fars, Província de Semnan, Qabus ibn Wuixmaguir, Qaixqai, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qatarí ibn al-Fujaa, Qatif, Qawam-ad-Dawla, Qawurd, Qazvín, Qeshm, Qom, Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394), Rafi ibn Hàrthama, Ram-Hurmuz, Rayy, Regne d'Ormuz, Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403), Restauració de Baylakan (1404), Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita, Retorn de Tamerlà a Samarcanda, Revolta d'Iskandar-i Shaykhi, Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban, Revoltes de Yadz i Nihawand (1396), Riu Shapur, Rukn-ad-Dawla, Rustem ibn Úmar Xaykh, Sad ibn Zanguí, Sad II ibn Abi Bakr, Safàrides, Salghúrida, Salman el Persa, Salur, Samsam-ad-Dawla, Sapor I, Sapor II, Sar Bugha, Sarvestan, Sati Beg, Saveh, Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix, Seljúcides de Kirman, Seljuq ibn Salghur, Semnan, Setge d'Alamut, Sevinjik Bahadur, Simnani, Siradjan, Siraf, Sistan, Sistema catadiòptric, Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387), Sufrites, Sultan al-Motasim, Sultan Ali ibn Rustem, Sultan Baiazid, Sultan Muhammad Mirza, Sultan-ad-Dawla, Sultanat d'Anjuan, Sultaniyya, Tabriz, Talha al-Muwàffaq, Tamerlà, Tarkhan (família), Tats, Tavakul Barles, Tawwaj, Taym ibn Murra, Teheran, Tekla, Timúrides, Toghril Beg I, Toghrul ibn Sunkur, Toragana, Tramuntana, Tunb, Turshiz, Ubayd-Al·lah ibn al-Màhuz, Ujan, Ulugh Beg, Usfúrida, Uways ibn Hasan, Uways II, Uyúnides, Uzbeg Khan, Uzun Hasan, Window of the World, Xabanqara, Xah Rukh (timúrida), Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani, Xah Xuia, Xams-ad-Dawla, Xaraf al-Din Mahmud Xah, Xarestans de l'Iran, Xàraf-ad-Dawla, Xiraz, Xuixtar, Xulistan, Yadgarshah Arlat, Yaghi Basti, Yaqub ibn al-Layth, Yazd, Yezdegerd I, Youtab, Zagros, Ziyad ibn Abihi, Zubayr ibn al-Màhuz, Zutt, 1025, 150, 1972, 942. Ampliar l'índex (378 més) » « Shrink índex

Abaix Khatun

Abaix Khatun (1263-1284) fou la darrera sobirana del Fars de la dinastia salghúrida d'atabegs (1264-1284).

Nou!!: Província de Fars і Abaix Khatun · Veure més »

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Província de Fars і Abaqa · Veure més »

Abarquh

Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Abarquh · Veure més »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Província de Fars і Abbas I el Gran · Veure més »

Abbas Mirza

fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Província de Fars і Abbas Mirza · Veure més »

Abbas Quli Mirza

Abbas Quli Mirza fou un príncep qajar que va ocupar el govern de Kirman o Kerman a Pèrsia.

Nou!!: Província de Fars і Abbas Quli Mirza · Veure més »

Abd al-Latif Mirza

Abd al-Latif Mirza fou kan timúrida de Samarcanda (octubre de 1449 - 8 de maig de 1450), fill d'Ulugh Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.

Nou!!: Província de Fars і Abd al-Latif Mirza · Veure més »

Abd al-Razzak Samarkandi

Abd al-Razzak Samarkandi —Abd al-Razzak Kaman al-Din ibn Djalal al-Din Ishak al-Samarkandi— (Herat, 7 de novembre de 1413 - juliol o agost del 1482) fou un historiador i erudit persa dels timúrides al servei principalment de Shah Rukh.

Nou!!: Província de Fars і Abd al-Razzak Samarkandi · Veure més »

Abd Al·lah ibn Ibrahim

Mirza Sultan Abd Al·lah Xirazi conegut com a Abd Al·lah ibn Ibrahim (Xiraz, 19 de març de 1433-Samarcanda 22 de juny de 1451) fou besnet de Tamerlà, net de Xah Rukh i fill d'Ibrahim Mirza, i kan dels timúrides de Transoxiana.

Nou!!: Província de Fars і Abd Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »

Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa

Rōzbih pūr-i Dādōē, conegut després de convertir-se a l'islam com a Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa o, més senzillament, com a Ibn al-Muqaffa (720-756), fou un autor persa en llengua àrab, un dels primers traductors a l'àrab de les obres literàries de les civilitzacions índia i iraniana i creador de la prosa literària àrab.

Nou!!: Província de Fars і Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Àmir

Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.

Nou!!: Província de Fars і Abd-Al·lah ibn Àmir · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Muàwiya

Abd-Al·lah ibn Muàwiya, de nom complet Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, fou un noble haiximita que dirigí una revolució talibita (alides) a l'Iran occidental (744-747).

Nou!!: Província de Fars і Abd-Al·lah ibn Muàwiya · Veure més »

Abdan

Abdan ibn ar-Ràbit (m. el 899) fou un daï dels càrmates del sud d'Iraq.

Nou!!: Província de Fars і Abdan · Veure més »

Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).

Nou!!: Província de Fars і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »

Abu Harb

Abu Harb fou un príncep kakúyida fill d'Ala al-Dawla Abu Djafar Muhammad, el fundador de la dinastia.

Nou!!: Província de Fars і Abu Harb · Veure més »

Abu Kalidjar Garshasp I

Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).

Nou!!: Província de Fars і Abu Kalidjar Garshasp I · Veure més »

Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad

Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad, més conegut com Abu-l-Fadl ibn al-Amid o, senzillament, Ibn al-Amid, fou visir dels buwàyhides, fill d'un mercader de Qom que va exercir algunes funcions destacades al Khurasan i que el 933 era visir del ziyarida Wuixmaguir a Rayy, i l'any següent era un dels principals dignataris de Mardawij ibn Ziyar, general i emir daylamita que va governar al Jibal del 931 al 935, poc abans que aquest fou assassinat a Isfahan.

Nou!!: Província de Fars і Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad · Veure més »

Abu l-Fath Khan Bakhtyari

Abu l- Fath Khan Bakhtyari fou un cap d'una de les faccions dels Bakhtyari (fracció haft lang) i cap tribal del grup.

Nou!!: Província de Fars і Abu l-Fath Khan Bakhtyari · Veure més »

Abu l-Fath Mirza

Abu l-Fath Mirza Muayyid al-Dawla (mort 1912) fou un príncep qajar que va exercir nombrosos governs a Pèrsia.

Nou!!: Província de Fars і Abu l-Fath Mirza · Veure més »

Abu l-Husayn Ahmad

Abu l-Husayn Ahmad ibn Sad al-Katib fou un oficial dels buwàyhides i escriptor en àrab del.

Nou!!: Província de Fars і Abu l-Husayn Ahmad · Veure més »

Abu Musa

Abu Musa és una illa sota administració de l'Iran al golf Pèrsic que forma junt amb cinc illes més i algunes roques la subprovíncia d'Abu Musa, a la província d'Hormozgan.

Nou!!: Província de Fars і Abu Musa · Veure més »

Abu Nasir Baha al-Din Sabur ibn Ardashir

Abu-Nasr Bahà-d-Din Sàbur ibn Ardaixir (Xiraz, 942 - Bagdad, 1025) fou visir dels buwàyhides de Fars.

Nou!!: Província de Fars і Abu Nasir Baha al-Din Sabur ibn Ardashir · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: Província de Fars і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Abu Yusuf Ibn Djahan Xa

Abu Yusuf Ibn Djahan Xa (+1469) fou el darrer emir qara qoyunlu.

Nou!!: Província de Fars і Abu Yusuf Ibn Djahan Xa · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah al-Baridí

Abu-Abd-Al·lah al-Hassan al-Baridí o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí fou el gran dels tres fills d'al-Baridi.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Abd-Al·lah al-Baridí · Veure més »

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Kalijar · Veure més »

Abu-l-Hussayn Bàjkam

Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.

Nou!!: Província de Fars і Abu-l-Hussayn Bàjkam · Veure més »

Abu-l-Qàssim Harun

Abu-l-Qàssim Harun ibn Alí ibn Zàfar al-Dandani Rabib al-Dunya wa l-Din fou visir de l'atabeg ildiguízida de l'Azerbaidjan, Uzbeg ibn Muhammad ibn Ildeguiz.

Nou!!: Província de Fars і Abu-l-Qàssim Harun · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Múslim · Veure més »

Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs

Abu-Muhàmmad Hàmid ibn al-Abbàs (837 - 923) fou visir abbàssida.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs · Veure més »

Abu-Mussa al-Aixarí

Abd-Al·lah ibn Qays ibn Salim, més conegut com a Abu-Mussa al-Aixarí (Iemen, 614Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «(al-)Aʿarī, Abū Mūsā». - la Meca?, vers 662) fou un company del profeta Muhàmmad i un general i governador musulmà.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Mussa al-Aixarí · Veure més »

Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad

Khwaja Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort probablement en 1043), fou un visir gaznèvida, originari de Xiraz, al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad · Veure més »

Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »

Abu-Tàghlib

Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Tàghlib · Veure més »

Abu-Tàhir al-Jannabí

Abu-Tàhir Sulayman ibn Abi-Saïd al-Hàssan, més conegut com a Abu-Tàhir al-Jannabí (907 - 944), fou fill del daï càrmata Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram, fundador de l'estat càrmata de Bahrain, i dirigent càrmata.

Nou!!: Província de Fars і Abu-Tàhir al-Jannabí · Veure més »

Adurbad

Adurbad fill de Mahrspand (Ādurbād i Marhspandān) fou un gran saderdot (mobad de mobads) mazdaista durant el regnat de Sapor II (309-379).

Nou!!: Província de Fars і Adurbad · Veure més »

Afxar

Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.

Nou!!: Província de Fars і Afxar · Veure més »

Ahmad Xah Qajar

Ahmad Xah Qajar حمد شاه قاجار (21 de gener de 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1930) fou el setè i darrer xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1909-1925).

Nou!!: Província de Fars і Ahmad Xah Qajar · Veure més »

Ak Sunkur II

Aq-Súnqur II fou fill i successor el 1134 de l'atabeg dels Ahmadilis de Maragha Ak Sunkur I. Apareix sota diversos noms: Ak Sunkur (II) o Arslan ben Ak Sunkur.

Nou!!: Província de Fars і Ak Sunkur II · Veure més »

Al-Bayda (Fars)

Al-Bayda és una ciutat de Fars a l'Iran, antigament anomenada Nasa.

Nou!!: Província de Fars і Al-Bayda (Fars) · Veure més »

Al-Hal·laj

Abu-l-Mughith al-Hussayn ibn Mansur ibn Mahamma al-Baydawí, conegut en persa per Mansur-e Hal·laj i en àrab com al-Hal·laj (Fars, 858 - Bagdad, 922) fou un dels principals teòlegs i místics sufís perses, així com poeta, en llengua àrab.

Nou!!: Província de Fars і Al-Hal·laj · Veure més »

Al-Hassà

Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.

Nou!!: Província de Fars і Al-Hassà · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Província de Fars і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Mútadid

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid (857-902) fou califa abbàssida de Bagdad (893-902).

Nou!!: Província de Fars і Al-Mútadid · Veure més »

Al-Mútazz (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz (847-869), fou un califa abbàssida de Bagdad (866-869), fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava, Kabiha.

Nou!!: Província de Fars і Al-Mútazz (abbàssida) · Veure més »

Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah

Al-Muàyyad fi-d-Din Abu-Nasr Híbat-Al·lah ibn Abi-Imran Mussa ibn Dàwud aix-Xirazí —en àrab المؤيد في الدين الشيرازي, al-Muʾayyad fī d-Dīn ax-Xīrāzī— (Xiraz, vers 985 - el Caire, 1077) fou un daï ismaïlita, que va actuar com a intermediari entre els fatimites i al-Bassassirí; també destaca com a poeta i pensador ismaïlita.

Nou!!: Província de Fars і Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah · Veure més »

Al-Mudhàffar ibn Alí

Al-Mudhàffar ibn Alí fou un oficial d'alt rang (hàjib) i després emir de la Batiha.

Nou!!: Província de Fars і Al-Mudhàffar ibn Alí · Veure més »

Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra

Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.

Nou!!: Província de Fars і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra · Veure més »

Ala al-Dawla Abd Allah

Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).

Nou!!: Província de Fars і Ala al-Dawla Abd Allah · Veure més »

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Nou!!: Província de Fars і Alamut · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Nou!!: Província de Fars і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alí ibn Makula

Abu-Nasr Alí ibn Hibat-Al·lah ibn Jàfar al-Ijlí, més conegut com a Alí ibn Makula (nascut a Ocbara, prop de Bagdad el 1030 o 1031-1082/1083), conegut pel malnom dal-Amir, fou un tradicionista i genealogista musulmà, fill del visir buwàyhida Hibat-Al·lah ibn Makula.

Nou!!: Província de Fars і Alí ibn Makula · Veure més »

Ali Kuli Khan Qadjar

Ali Kuli Khan Qadjar (Astarabad, 1755/1756 - Teheran, 1824/1825) fou el més jove dels nou fills de Muhammad Hasan Khan Qadjar i germanastre d'Agha Muhàmmad Khan Qajar.

Nou!!: Província de Fars і Ali Kuli Khan Qadjar · Veure més »

Ali Mirza

Ali Mirza (mort 1494) fou el fill gran del Shaykh Haydar, el cap de la congregació safàvida, i d'Alamshag Begum, filla de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan.

Nou!!: Província de Fars і Ali Mirza · Veure més »

Allahdad

Allahdad fou un amir de Tamerlà que va actuar al i primers anys del XV.

Nou!!: Província de Fars і Allahdad · Veure més »

Allahverdi Khan (georgià)

Allahverdi Khan (mort 1613) fou un ghulam georgià de l'estat persa safàvida.

Nou!!: Província de Fars і Allahverdi Khan (georgià) · Veure més »

Alp Arslan

Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Província de Fars і Alp Arslan · Veure més »

Alqas Mirza

Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.

Nou!!: Província de Fars і Alqas Mirza · Veure més »

Altiplà Iranià

Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.

Nou!!: Província de Fars і Altiplà Iranià · Veure més »

Amir Coban

Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).

Nou!!: Província de Fars і Amir Coban · Veure més »

Amir Muzaffar Inak

Amir Muzaffar Inak (Amir Mosāfer Ināq) fou un alt funcionari mongol dels Il-kan de Pèrsia nomenat amir governador dels dominis indju (reials) de Fars.

Nou!!: Província de Fars і Amir Muzaffar Inak · Veure més »

Amou Haji

Amou Haji o Amoo Hadji (Dezh Gah, Província de Fars, Iran, 20 d'agost de 1933 - Farashband, Iran, 23 d'octubre de 2022) va ser un iranià que vivia al poble de Dejgah, a la província de Fars al sud de l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Amou Haji · Veure més »

Amr ibn al-Layth

Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.

Nou!!: Província de Fars і Amr ibn al-Layth · Veure més »

Anushirwan Khan

Anushirwan Khan (persa: انوشیروان خان, Anūshīrvān Khān) (+ vers 1356) fou un suposat kan il-kànida que va ocupar el tron de 1344 fins a la seva mort el 1357 sota control del cobànida Malik Ashraf, fill i successor de Hasan-i Kucik.

Nou!!: Província de Fars і Anushirwan Khan · Veure més »

Anxan

Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.

Nou!!: Província de Fars і Anxan · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Província de Fars і Aq Qoyunlu · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Província de Fars і Ardaixir I · Veure més »

Ardaixir Kurra

Ardaixir Kurra fou una de les cinc divisions administratives (kura) del Fars en temps dels sassànides i al començament del domini musulmà.

Nou!!: Província de Fars і Ardaixir Kurra · Veure més »

Arghun Khan

Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.

Nou!!: Província de Fars і Arghun Khan · Veure més »

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.

Nou!!: Província de Fars і Ariana · Veure més »

Arqueologia d'Elam

Larqueologia d'Elam és una ciència encara poc desenvolupada que estudia les troballes al territori de l'antic regne d'aquest nom.

Nou!!: Província de Fars і Arqueologia d'Elam · Veure més »

Arquitectura aquemènida

Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.

Nou!!: Província de Fars і Arquitectura aquemènida · Veure més »

Arrajan

Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.

Nou!!: Província de Fars і Arrajan · Veure més »

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Nou!!: Província de Fars і Art persa · Veure més »

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Nou!!: Província de Fars і Art sassànida · Veure més »

Artistone

Artistone (Artystone) fou una princesa aquemènida filla de Cir II el gran i germana o germanastra d'Atossa.

Nou!!: Província de Fars і Artistone · Veure més »

Arxius administratius de Persèpolis

Tauleta d'argila trobada a Persèpolis. Diagrama del jaciment arqueològic de Persèpolis. PFT: Arxiu de la Fortificació; PTT: Arxiu de la Tresoreria. Els Arxius Administratius de Persèpolis és un conjunt de dos arxius administratius — l'Arxiu de la Fortificació de Persèpolis i l'Arxiu de la Tresoreria de Persèpolis — que contenen tauletes d'argila que daten de l'Imperi Aquemènida.

Nou!!: Província de Fars і Arxius administratius de Persèpolis · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Nou!!: Província de Fars і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Província de Fars і Atabeg · Veure més »

Awan

Awan va ser un regne a la regió d'Elam, al sud de Susa.

Nou!!: Província de Fars і Awan · Veure més »

Axomi (llengua)

Laxomi (اچمی) o lari, llengua irànica o iraniana, és un dialecte persa del comtat de Larestan i d'alguns territoris de la província d'Hormozgān (Iran).

Nou!!: Província de Fars і Axomi (llengua) · Veure més »

Azhar ibn Yahya

Àzhar ibn Yahya ibn Zuhayr ibn Fàrqad, de malnom Azhar-e Kar, ‘Azhar l'Ase’, fou el tercer cosí i comandant militar dels emirs safàrides Yaqub ibn al-Layth i Amr ibn al-Layth; la genealogia que remunta a tota la família fins als sassànides és completament falsa.

Nou!!: Província de Fars і Azhar ibn Yahya · Veure més »

Azraquisme

Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.

Nou!!: Província de Fars і Azraquisme · Veure més »

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Província de Fars і Àdud-ad-Dawla · Veure més »

Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf

Abu-Jàfar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf ibn al-Layth fou emir de la dinastia safàrida de Sistan (923-963).

Nou!!: Província de Fars і Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf · Veure més »

Àrabs del Khuzestan

Els àrabs del Khuzestan són una minoria ètnica de l'Iran que viu a la província del Khuzestan, fronterera amb el sud de l'Iraq.

Nou!!: Província de Fars і Àrabs del Khuzestan · Veure més »

Àssad ibn Nasr

Àssad ibn Nasr fou un visir de l'atabeg salghúrida de Fars Sad ibn Zengi (1197-1226).

Nou!!: Província de Fars і Àssad ibn Nasr · Veure més »

Babur ibn Baysunkur

Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.

Nou!!: Província de Fars і Babur ibn Baysunkur · Veure més »

Bahà'u'llàh

Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.

Nou!!: Província de Fars і Bahà'u'llàh · Veure més »

Bahà-ad-Dawla (búyida)

Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Àdud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.

Nou!!: Província de Fars і Bahà-ad-Dawla (búyida) · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Província de Fars і Bahrain · Veure més »

Bahrain persa

Bahrain persa fou una dependència de Pèrsia, inicialment de l'Imperi Safàvida i després dels seus successors, formada per les illes de Bahrain arrabassades al rei d'Ormuz dependent dels portuguesos, el 1602.

Nou!!: Província de Fars і Bahrain persa · Veure més »

Bahram III

Bahram III o Varanes III fou rei sassànida de Pèrsia, fill gran i successor de Bahram II.

Nou!!: Província de Fars і Bahram III · Veure més »

Bakhtigan

Bakhtigan és un dels cinc llacs salats de la província de Fars a l'Iran, al districte d'Istakhr, a uns 50 km a l'est de Xiraz i a 1550 metres d'altura.

Nou!!: Província de Fars і Bakhtigan · Veure més »

Balaix de Kirman

Balaix de Kirman (Balaix Kirman Xah) fou un rei de Kirman probablement sota sobirania de l'Imperi Part, del.

Nou!!: Província de Fars і Balaix de Kirman · Veure més »

Bandar Linga

Bandar Linga, Bandar-e Lengeh, Bandar-e Linga (o Bandar-i Linga) o simplement Linga és un port del sud de l'Iran al sud-est del Laristan i en enfront de l'illa de Qeshm.

Nou!!: Província de Fars і Bandar Linga · Veure més »

Banu Kalb

Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.

Nou!!: Província de Fars і Banu Kalb · Veure més »

Barkyaruq

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Nou!!: Província de Fars і Barkyaruq · Veure més »

Batalla de les Portes Perses

La batalla de les Portes Perses va ser un conflicte militar entre l'Imperi Aquemènida i Alexandre el Gran a les Portes Perses.

Nou!!: Província de Fars і Batalla de les Portes Perses · Veure més »

Baykara

Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).

Nou!!: Província de Fars і Baykara · Veure més »

Bistam Jagir

Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).

Nou!!: Província de Fars і Bistam Jagir · Veure més »

Bodø

Bodø és una ciutat i municipi de Nordland, Noruega.

Nou!!: Província de Fars і Bodø · Veure més »

Boka Jalayr

Boka Jalayr o Buqa Jalayr o Aq Boqa Jalayr (mort el 16 de gener de 1289) fou un cap mongol, fill del general Ilke Noyan.

Nou!!: Província de Fars і Boka Jalayr · Veure més »

Burhan al-Din Abd al-Samad

Burhan al-Din Abd al-Samad (+ 1432) fou un amir (general) al servei de Tamerlà primer i després d'Iskandar i de Xah Rukh.

Nou!!: Província de Fars і Burhan al-Din Abd al-Samad · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Província de Fars і Buwàyhides · Veure més »

Buz Abeh

Buz Abeh o Boz-Abeh (mort 1147) fou governador de Fars en temps dels seljúcides.

Nou!!: Província de Fars і Buz Abeh · Veure més »

Campanya contra els kara koyunlu (1395)

La campanya contra els kara koyunlu de 1395 va ser encarregada per Tamerlà al seu fill Miran Xah i als seus amirs, amb el suport de Pir Muhammad.

Nou!!: Província de Fars і Campanya contra els kara koyunlu (1395) · Veure més »

Campanya de Fars (1393)

La campanya de Fars són les operacions militars realitzades per Tamerlà i el seu exèrcit per la conquesta de Fars el 1393 que van suposar el final del muzaffàrides.

Nou!!: Província de Fars і Campanya de Fars (1393) · Veure més »

Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic

La campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic (1396 - 1397) foren una sèrie d'operacions militars encarregades per Tamerlà al seu net Muhàmmad Sultan ibn Jahangir per sotmetre la regió costera de Fars fins al Regne d'Ormuz.

Nou!!: Província de Fars і Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic · Veure més »

Campanya de Pèrsia

La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Província de Fars і Campanya de Pèrsia · Veure més »

Campanya del Khuzestan (1393)

La campanya de Khuzestan fou una sèrie d'operacions militars dutes a terme per les forces de Tamerlà al Khuzestan el 1393.

Nou!!: Província de Fars і Campanya del Khuzestan (1393) · Veure més »

Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)

Les campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) són les operacions militars realitzades pel conqueridor l'any 1387 a la zona de Diyar Bakr, el Llac Van i Jazira.

Nou!!: Província de Fars і Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) · Veure més »

Càrmates

Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Nou!!: Província de Fars і Càrmates · Veure més »

Colònia portuguesa de Bahrain

Les illes de Bahrain foren una colònia portuguesa establerta el juliol de 1521 i que va dependre del govern d'Ormuz.

Nou!!: Província de Fars і Colònia portuguesa de Bahrain · Veure més »

Comtat d'Abadeh

Abadeh és el nom del districte (sharistan) més septentrional de la província de Fars a l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Comtat d'Abadeh · Veure més »

Comtat de Darab

Mapa dels comtats de Fars El comtat de Darab és una divisió administrativa de la província de Fars a Iran.

Nou!!: Província de Fars і Comtat de Darab · Veure més »

Comunicació òptica

senyals de fum són una forma de comunicació òptica. La comunicació òptica és qualsevol forma de comunicació que utilitza la llum com a medi de transmissió.

Nou!!: Província de Fars і Comunicació òptica · Veure més »

Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384)

La conquesta de Rayy i Sultaniya foren unes operacions militar de Tamerlà i els seus generals que van portar a la conquesta d'aquestes ciutats de l'Iraq Ajamita el 1384 (i territoris de l'entorn a l'inici del 1385) Després d'ocupar Astarabad, Tamerlà hi va deixar a Utx Kara Bahadur i Ak Bugha per passar allí el hivern amb el gruix de l'exèrcit, i ell mateix, amb 3 de cada dotze soldats, va sortir cap a l'Iraq Ajamita en direcció a Rayy.

Nou!!: Província de Fars і Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384) · Veure més »

Conquesta de Sirjan (1396)

La conquesta de Sirjan fou el desenllaç d'un llarg setge que va començar el 1393 i que amb diferent intensitat es va perllongar fins al 1396.

Nou!!: Província de Fars і Conquesta de Sirjan (1396) · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Constantí III de Kartli

Constantí II (Mahmud Quli Khan) fou rei de Kakhètia del 1721 al 1732 i rei de Kartli el 1727.

Nou!!: Província de Fars і Constantí III de Kartli · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Província de Fars і Cotó · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Nou!!: Província de Fars і Ctesifont · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Província de Fars і Damasc · Veure més »

Darab

Darab (anteriorment Darabgerd, àrab Darabjird o Darabdjird) és una vila iraniana, capital del comtat del mateix nom, a la província de Fars, situada a una plana a uns 228 km al sud-est de Xiraz.

Nou!!: Província de Fars і Darab · Veure més »

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Nou!!: Província de Fars і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Província de Fars і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Nou!!: Província de Fars і Dinastia safàvida · Veure més »

Djuwayn

* Djuwayn, antiga vila de Fars, entre Shiraz i Arradjan, moderna Govum a Iran.

Nou!!: Província de Fars і Djuwayn · Veure més »

Emirat d'Armènia

LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.

Nou!!: Província de Fars і Emirat d'Armènia · Veure més »

Església Catòlica Siro-malabar

LEsglésia Catòlica Siro-Malabar (Edta Qatholiqi D'Malabar Suryaya; malaiàlam:;, ‘Església dels sirians malabars’) o Ésglésia dels catòlics sirians de Malabar és una església catòlica oriental arxiepiscopal major amb seu a Kerala, Índia.

Nou!!: Província de Fars і Església Catòlica Siro-malabar · Veure més »

Església d'Orient

LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.

Nou!!: Província de Fars і Església d'Orient · Veure més »

Estàtua de la deessa Narundi

LEstàtua de la deessa Narundi, és una escultura que data de l'any 2100 aC., de l'època de l'Imperi elamita, en fārsi: تمدن عیلام situat a l'est de Sumer i Accad, a l'actual sud-oest de l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Estàtua de la deessa Narundi · Veure més »

Exploracions xineses

Les exploracions xineses inclouen els viatges realitzats per exploradors xinesos arreu del món, per terra i per mar, des del fins al.

Nou!!: Província de Fars і Exploracions xineses · Veure més »

Extermini dels Muzaffàrides (1393)

L'extermini dels muzaffàrides fou un ordre conscient dictada per Tamerlà que va comportar la mort de tots els prínceps d'aquesta dinastia, vell i joves, fins i tot infants, exceptuant els que havien estat cegats.

Nou!!: Província de Fars і Extermini dels Muzaffàrides (1393) · Veure més »

Eymir

Els eymir foren una tribu turquesa oghuz.

Nou!!: Província de Fars і Eymir · Veure més »

Fadlawayh

Abu l-Abbas Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segons Ibn al-Athir, Fazluya en persa), que portà el títol de Nizam al-Din Fazl Allah, fou cap de la subtribu kurda dels Ramani dins dels Xabanqara (també es pot trobar com a Šabānkāra o shabankares) que governava a la regió muntanyosa de Kohgiluya dins la regió anomenada també Xabankara.

Nou!!: Província de Fars і Fadlawayh · Veure més »

Fakhr-ad-Dawla

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.

Nou!!: Província de Fars і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »

Far (desambiguació)

* Arquitectura.

Nou!!: Província de Fars і Far (desambiguació) · Veure més »

Faràmurz ibn Muhàmmad

Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.

Nou!!: Província de Fars і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »

Farrukh Ormazd

Farruk Ormazd o Farrukh Hormizd o Farrokh Hormizd (Persa: فرخ‌هرمز), era un spahbed en Pèrsia del nord, fou príncep d'Atropatene.

Nou!!: Província de Fars і Farrukh Ormazd · Veure més »

Fasa

Fasa o Pasa (persa: فسا) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.

Nou!!: Província de Fars і Fasa · Veure més »

Fat·h-Alí Xah Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Província de Fars і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »

Fúlad-Sutun

Abu Mansur Fulad Sutun (+ 1062) fou emir buwàyhida de Fars, governant del 1048 al 1051/1052 i del 1053/1054 al 1056 i en lluita del 1056 a la seva mort.

Nou!!: Província de Fars і Fúlad-Sutun · Veure més »

Fe babí

La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Xiraz anuncià que era el qàïm promès ("el qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta).

Nou!!: Província de Fars і Fe babí · Veure més »

Firuzabad

Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.

Nou!!: Província de Fars і Firuzabad · Veure més »

Ganafa

Ganaveh (àrab Jannaba, antic Ganafa) és una ciutat de l'Iran, al Fars, antiga fortalesa de la regió, a la costa del golf Pèrsic.

Nou!!: Província de Fars і Ganafa · Veure més »

Gawhar Shad

Gawhar Shad o Goharshād (1378-1459) fou una reina timúrida, esposa de Xah Rukh.

Nou!!: Província de Fars і Gawhar Shad · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Província de Fars і Gitanos · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Golf Pèrsic · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Província de Fars і Guerres romano-perses · Veure més »

Gulpayagan

Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.

Nou!!: Província de Fars і Gulpayagan · Veure més »

Guyuk

Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.

Nou!!: Província de Fars і Guyuk · Veure més »

Hadi Choopan

Hadi Choopan (també romanitzat com a Hādi Chupān; nascut el 1987), conegut pel seu sobrenom "El llop persa", és un culturista professional iranià.

Nou!!: Província de Fars і Hadi Choopan · Veure més »

Hafrak

Hafrak fou una antiga comarca de Fars entre Xiraz i Abarkuh.

Nou!!: Província de Fars і Hafrak · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Província de Fars і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hasan Coban

Amir Hasan Coban fou un príncep cobànida de Pèrsia fill d'amir Coban.

Nou!!: Província de Fars і Hasan Coban · Veure més »

Hasan Jandar

Hasan Jandar fou un amir de Xah Rukh i després de Rustem Xah Kutb al-Din des de Sistan va informar el 1405 que els dos xahs de Sistan, Xah Ali de Farah i el seu germà Xah Ghiyath al-Din, planejaven revoltar-se.

Nou!!: Província de Fars і Hasan Jandar · Veure més »

Hawala

Els hawala (plural de Hala a Banu Hala o Banu Hale) fou una tribu d'origen incert àrab o persa que vivia a les dues costes del golf Pèrsic a la part de l'estret d'Ormuz.

Nou!!: Província de Fars і Hawala · Veure més »

Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz

Abu-Alí (al-)Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz fou un governador i militar buwàyhida.

Nou!!: Província de Fars і Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: Província de Fars і Història d'Isfahan · Veure més »

Història d'Oman

Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.

Nou!!: Província de Fars і Història d'Oman · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Província de Fars і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Nou!!: Província de Fars і Història de l'Àsia Central · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Província de Fars і Història de l'Iran · Veure més »

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Nou!!: Província de Fars і Història de l'Iraq · Veure més »

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Nou!!: Província de Fars і Història de l'Uzbekistan · Veure més »

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Província de Fars і Història de Mesopotàmia · Veure més »

Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

Nou!!: Província de Fars і Història de Xiraz · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Província de Fars і Història dels kurds · Veure més »

Hivern al Karabagh (1403-1404)

Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.

Nou!!: Província de Fars і Hivern al Karabagh (1403-1404) · Veure més »

Husayn Ali Mirza

Husayn Ali Mirza conegut com a Farman Farma (1789 - 1835) fou príncep qajar de Pèrsia i xa a Xiraz i Isfahan (1834-1835) El 1799 fou nomenat governador de Fars (també diversos germans van rebre governs provincials).

Nou!!: Província de Fars і Husayn Ali Mirza · Veure més »

Ibadisme

Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Província de Fars і Ibadisme · Veure més »

Ibn Hàwqal

Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.

Nou!!: Província de Fars і Ibn Hàwqal · Veure més »

Ibn Muqla

Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.

Nou!!: Província de Fars і Ibn Muqla · Veure més »

Ibrahim ibn Abd-Al·lah

Ibrahim ibn Abd-Al·lah (Medina, 715 - prop de Bàssora, 763) fou un rebel hassànida enfrontat al califa abbàssida al-Mansur.

Nou!!: Província de Fars і Ibrahim ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Ibrahim ibn Jahan Xah

Ibrahim ibn Jahan Xah fou un amir al servei de Xah Rukh, fill de l'amir Jahan Xah, executat per venjança de sang el 1405 per la família dels Iraki establerta després a la zona d'Hamadan.

Nou!!: Província de Fars і Ibrahim ibn Jahan Xah · Veure més »

Ibrahim Sultan

Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.

Nou!!: Província de Fars і Ibrahim Sultan · Veure més »

Idaku Barles

Idaku Barles, Ideku, Idagu, Idegu Barles Bahadur (+ 1407) fou un amir de la tribu Barles al servei de Tamerlà; era fill de l'amir Ghiyath al-Din Barles (el germà gran de l'amir Jaku Barles), al que el 1393 fou donat el govern del Kirman que va conservar fins a la seva mort.

Nou!!: Província de Fars і Idaku Barles · Veure més »

Idhadj

Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.

Nou!!: Província de Fars і Idhadj · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Província de Fars і Il-kanat · Veure més »

Ilat

Ilat fou un terme d'origen turc (derivat de la paraula turca İl) que es va utilitzar a Pèrsia a partir del període il-kànida per designar a la diverses tribus nòmades o seminomàdes de l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Ilat · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Província de Fars і Ildegiz · Veure més »

Illa d'Ormuz

Mapa Lilla d'Ormuz, Hormuz o Hormoz és una illa de l'Iran al golf Pèrsic, a l'estret al qual dona nom (estret d'Ormuz), formant part de la província d'Hormozgan.

Nou!!: Província de Fars і Illa d'Ormuz · Veure més »

Illa Lavan

Lavan (en persa جزیرهٔ لاوان), també anomenada Lar o Abu Shuayb (Shaykh Shuayb, Djazirat al-Shaykh) és una illa del golf Pèrsic al sud de la costa de Bandar Bostane al Fars, Iran, amb capital a Lavan, que té un aeròdrom.

Nou!!: Província de Fars і Illa Lavan · Veure més »

Ilyàsida

Ilyàsida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman (Califat Abbàssida) del.

Nou!!: Província de Fars і Ilyàsida · Veure més »

Imad al-Din Sultan Ahmad

Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.

Nou!!: Província de Fars і Imad al-Din Sultan Ahmad · Veure més »

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Província de Fars і Imad-ad-Dawla · Veure més »

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Província de Fars і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Província de Fars і Imperi Sassànida · Veure més »

Indjúida

La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).

Nou!!: Província de Fars і Indjúida · Veure més »

Indju

Indju era el nom que es donava al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan) a les terres propietat de la corona, repartides arreu dels dominis il-kànides.

Nou!!: Província de Fars і Indju · Veure més »

Iradj Azimi

Iradj Azimi (Xiraz, província de Fars, 1 d'octubre de 1945) és un realitzador i director de cinema francès d'origen iranià.

Nou!!: Província de Fars і Iradj Azimi · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Província de Fars і Iran · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Província de Fars і Iraq ajamita · Veure més »

Irànics

Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.

Nou!!: Província de Fars і Irànics · Veure més »

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Província de Fars і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Província de Fars і Ismaïl I · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Província de Fars і Ismaïlisme · Veure més »

Istakhr

Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.

Nou!!: Província de Fars і Istakhr · Veure més »

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).

Nou!!: Província de Fars і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »

Jafar Khan Zand

Jafar Khan Zand (+1789) fou un xa de Pèrsia de la dinastia Zand.

Nou!!: Província de Fars і Jafar Khan Zand · Veure més »

Jagirlu

Jagirlu o Chakirlu fou una tribu turcman que va agafar el nom del seu cap Chakir o Jagir.

Nou!!: Província de Fars і Jagirlu · Veure més »

Jahan Xah Bahadur

Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.

Nou!!: Província de Fars і Jahan Xah Bahadur · Veure més »

Jahan-Xah

Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.

Nou!!: Província de Fars і Jahan-Xah · Veure més »

Jahrum

Jahrum (persa: جهرم) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.

Nou!!: Província de Fars і Jahrum · Veure més »

Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí

Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí fou un visir timúrida que va servir a Fars sota Pir Muhammad i després sota Iskandar, amb el qual va anar a Isfahana partir de 1412, i després del 1414 va servir a Ibrahim Sultan.

Nou!!: Província de Fars і Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí · Veure més »

Jalal-ad-Dawla

Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.

Nou!!: Província de Fars і Jalal-ad-Dawla · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Província de Fars і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jannabites

Els jannabites foren una nissaga de ''daïs'' càrmates que va governar l'Aràbia oriental del 886 al 1078, primer sota un gran poder personal i després com a dirigents en consell d'una mena de república de Bahrayn.

Nou!!: Província de Fars і Jannabites · Veure més »

Jardí d'Eram

Porxo i columnes amb taulells policroms Estany i vegetació del jardí El Jardí d'Eram (‘Bāgh d'Eram’) és un jardí històric persa de la ciutat de Xiraz, a l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Jardí d'Eram · Veure més »

Jàriya ibn Qudama al-Muhàrriq

Jàriya ibn Qudama at-Tamimí as-Sadí, conegut també pel malnom o làqab d'al-Muhàrriq (literalment ‘l'Incendiari’) o com Jàriya ibn Qudama al-Muhàrriq (segle VII), fou un company del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Província de Fars і Jàriya ibn Qudama al-Muhàrriq · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Província de Fars і Jibal · Veure més »

Kaixan

Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.

Nou!!: Província de Fars і Kaixan · Veure més »

Kakh-e Sasan

Kakh-e Sasan és una palau sassànida situat a Sarvestan (antigament Khavrestān) a 84 km al sud-est de Xiraz a la província de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Kakh-e Sasan · Veure més »

Kale-i Sefid

Kale-i Sefid (Kale-e Sefid, Kalat Sefid) és un antic castell al Fars (Iran); el nom voldria dir Fortalesa Blanca i era la principal fortalesa en el camí entre Khuzestan i Fars.

Nou!!: Província de Fars і Kale-i Sefid · Veure més »

Kalhat

Kalhat, Qalhat o Galhat és un antic establiment de les tribus Banu Salima i Malik ibn Fahm al nord-est d'Oman a uns 20 km al nord de Sur, a la regió d'Ash Sharqiyah.

Nou!!: Província de Fars і Kalhat · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Província de Fars і Kandahar · Veure més »

Kara Gözlüler

Els Kara Gözlü foren una tribu turca de Pèrsia (modern Iran), dependent inicialment de la tribu dels shamlu en el període safàvida.

Nou!!: Província de Fars і Kara Gözlüler · Veure més »

Karim Khan Zand

Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.

Nou!!: Província de Fars і Karim Khan Zand · Veure més »

Kazerun

Kazerun, Kazarun o Kazirun és una ciutat de Fars a l'Iran entre Xiraz i Bushehr.

Nou!!: Província de Fars і Kazerun · Veure més »

Khalajs

Els khalajs són un poble turcman que viu a l'Iran principalment a la província de Markazi.

Nou!!: Província de Fars і Khalajs · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Província de Fars і Kharigisme · Veure més »

Khass Beg

Khass Beg (Arslan Beg ibn Balangiri) (+ 1153) fou un amir turcman del temps dels grans seljúcides.

Nou!!: Província de Fars і Khass Beg · Veure més »

Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí

Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí fou visir seljúcida.

Nou!!: Província de Fars і Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí · Veure més »

Khàlid ibn Bàrmak

Khàlid ibn Bàrmak (mort el 781/782) fou el primer barmàquida, fill del darrer sacerdot (barmak) del temple de Nawbahar a Balkh.

Nou!!: Província de Fars і Khàlid ibn Bàrmak · Veure més »

Khurramiyya

La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.

Nou!!: Província de Fars і Khurramiyya · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Província de Fars і Khuzestan · Veure més »

Khwar

Khwar fou un antic grup de pobles que formen modernament el sharistan (comtat) de Garmsar a la província de Markazi (Província Central.

Nou!!: Província de Fars і Khwar · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Província de Fars і Kirman · Veure més »

Koroshi

El koroshi és una de les llengües iràniques de la branca nord-occidental parlada per prop de 1000 persones de la província de Fars i en risc d'extinció.

Nou!!: Província de Fars і Koroshi · Veure més »

Kutb al-Din Shah Mahmud

Kutb al-Din Shah Mahmud ibn Mubariz al-Din Muhammad (+ 13 de març de 1375), fou un príncep muzaffàrida, que el 1358 va enderrocar al seu pare aliat a un germà i un cosí, que es van repartir el poder, per seguidament disputar-se el patrimoni entre ells.

Nou!!: Província de Fars і Kutb al-Din Shah Mahmud · Veure més »

Lar (Fars)

Lar (farsi لار) és una ciutat de la província de Fars al sud de l'Iran, capital històrica de la regió del Laristan i capital moderna del comtat de Larestan.

Nou!!: Província de Fars і Lar (Fars) · Veure més »

Laridjan

Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.

Nou!!: Província de Fars і Laridjan · Veure més »

Laristan

Laristan és una regió històrica de l'Iran, a la província de Fars, centrada en la ciutat de Lar.

Nou!!: Província de Fars і Laristan · Veure més »

Làkhmides

s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.

Nou!!: Província de Fars і Làkhmides · Veure més »

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Nou!!: Província de Fars і Lleó · Veure més »

Llengües oguz

Salar Les llengües oguz o llengües turqueses sud-occidentals són una de les sis principals branques en les quals es divideixen les llengües turqueses.

Nou!!: Província de Fars і Llengües oguz · Veure més »

Llista de reis d'Elam

Els elamites eren un poble situat al sud-oest de l'Iran, a les províncies actuals de Khuzestan, Ilam, Fars, Buixehr, Lorestan, Bakhtiari i Kohgiluyeh.

Nou!!: Província de Fars і Llista de reis d'Elam · Veure més »

Lur-i Buzurg

Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).

Nou!!: Província de Fars і Lur-i Buzurg · Veure més »

Lur-i Kučik

Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.

Nou!!: Província de Fars і Lur-i Kučik · Veure més »

Malik al-Rahim

Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.

Nou!!: Província de Fars і Malik al-Rahim · Veure més »

Malik Muizz al-Din

Màlik Muïzz-ad-Din Husayn fou màlik de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: Província de Fars і Malik Muizz al-Din · Veure més »

Malik Nizam al-Din Yahya

Malik Nizam al-Din Yahya (vers 1417 – octubre de 1480) fou malik mihrabànida de Sistan de 1438 o 1439 fins a la seva mort.

Nou!!: Província de Fars і Malik Nizam al-Din Yahya · Veure més »

Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din

Shams al-Din Ali (vers 1387 - 1438 /1439) fou malik mihrabànida de Sistan de 1419 fins a la seva mort.

Nou!!: Província de Fars і Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din · Veure més »

Malik Shams al-Din II

Malik Shams al Din II fou malik de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: Província de Fars і Malik Shams al-Din II · Veure més »

Mamasani

* Mamasani (o Mamassani) són una tribu kurda barrejats amb lurs, que viu al Fars nord-occidental.

Nou!!: Província de Fars і Mamasani · Veure més »

Mand

Mand (Mund o Mūnd) és el riu més llarg del Fars a l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Mand · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Província de Fars і Maragha · Veure més »

Marwan I

Abu-l-Qàssim o Abu-Abd-al-Màlik Marwan (I) ibn al-Hàkam o, més senzillament, Marwan I —— (623-685) fou califa omeia marwànida de Damasc (684-685).

Nou!!: Província de Fars і Marwan I · Veure més »

Marzban

Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.

Nou!!: Província de Fars і Marzban · Veure més »

Masqat

La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.

Nou!!: Província de Fars і Masqat · Veure més »

Massud ibn Muhàmmad

Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.

Nou!!: Província de Fars і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »

Masud Xah Djalal al-Din

Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.

Nou!!: Província de Fars і Masud Xah Djalal al-Din · Veure més »

Màlik Aixraf

Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.

Nou!!: Província de Fars і Màlik Aixraf · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Província de Fars і Màlik-Xah I · Veure més »

Màlik-Xah III

Muin al-Din Malik Xah III ibn Mahmud ibn Muhammad (Màlik-Xah III, + 1160) fou sultà seljúcida (1152-1153) fill de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah.

Nou!!: Província de Fars і Màlik-Xah III · Veure més »

Midrab Bahadur

Midrab Bahadur fou un amir al servei de Xah Rukh, un dels més fidels i importants d'aquest sobirà.

Nou!!: Província de Fars і Midrab Bahadur · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Província de Fars і Miran Xah · Veure més »

Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla

Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla (1866/1867-1911) fou un polític persa, fill de Muhammad Rahim Khan Ala al-Dawla.

Nou!!: Província de Fars і Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla · Veure més »

Mohammed Mossadeq

Mohammed Mossadeq (Teheran, 16 de juny de 1882 – Ahmadabad-e Mosaddeq, 5 de març de 1967) fou un polític iranià primer ministre del seu país del 1951 al 1953.

Nou!!: Província de Fars і Mohammed Mossadeq · Veure més »

Moleta

Moleta o Muleta és una possessió del terme de Sóller, a Mallorca.

Nou!!: Província de Fars і Moleta · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Província de Fars і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Muàyyid-ad-Dawla

Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.

Nou!!: Província de Fars і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »

Muín-ad-Din

Muín-ad-Din Alí ibn Jalal-ad-Din Muhàmmad Yazdí o, simplement, Muín-ad-Din (? - 1387) fou un historiador persa de la segona meitat del.

Nou!!: Província de Fars і Muín-ad-Din · Veure més »

Muïzz al-Dawla

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Nou!!: Província de Fars і Muïzz al-Dawla · Veure més »

Mubariz al-Din Shah Yahya

Mubariz al-Din Shah Yahya ibn al-Muzaffar ben Mansur (8 de juny de 1343-1393) fou un príncep muzaffàrida que va governar habitualment Yadz (1353-1393) i per períodes breus a Isfahan (1384-1385) i a Xiraz 1387-1388.

Nou!!: Província de Fars і Mubariz al-Din Shah Yahya · Veure més »

Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud

Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud fou el primer atabeg salghúrida de Fars, nebot del cap tribal amir Būz Aba, que va prendre el poder al Fars el 1148 però va reconèixer als seljúcides.

Nou!!: Província de Fars і Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud · Veure més »

Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud

Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud fou el segon atabeg salghúrida de Fars.

Nou!!: Província de Fars і Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud · Veure més »

Muhammad Xah Qajar

Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.

Nou!!: Província de Fars і Muhammad Xah Qajar · Veure més »

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.

Nou!!: Província de Fars і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »

Muhàmmad I Adud al-Din

Muhàmmad (I) Adud-ad-Din fou atabeg salghúrida del Fars.

Nou!!: Província de Fars і Muhàmmad I Adud al-Din · Veure més »

Muhàmmad ibn Ali Xabankarai

Muhàmmad ibn Ali Xabankarai (1298-1358) fou un poeta i historiador kurd de la tribu xabanqara.

Nou!!: Província de Fars і Muhàmmad ibn Ali Xabankarai · Veure més »

Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.

Nou!!: Província de Fars і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Muhàmmad II ibn Salghur

Muhàmmad II ibn Salghur fou atabeg salghúrida del Fars.

Nou!!: Província de Fars і Muhàmmad II ibn Salghur · Veure més »

Muhàmmad Pahlawan

Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.

Nou!!: Província de Fars і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »

Muhàmmad Sadik Khan Zand

Muhàmmad Sadiq Khan-e Zand o Muhàmmad Sadik Khan Zand (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand germà de Karim Khan Zand.

Nou!!: Província de Fars і Muhàmmad Sadik Khan Zand · Veure més »

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.

Nou!!: Província de Fars і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »

Muhàmmad Xams al-Din

Muhammad Shams al-Din (+1339) fou emir indjúida de Fars per un mes.

Nou!!: Província de Fars і Muhàmmad Xams al-Din · Veure més »

Muixaixa

Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.

Nou!!: Província de Fars і Muixaixa · Veure més »

Muixàrrif-ad-Dawla

Abu-Alí Hàssan Muixàrrif-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Muixàrrif-ad-Dawla (1003 – maig de 1025) fou emir buwàyhida de l'Iraq (1021–1025).

Nou!!: Província de Fars і Muixàrrif-ad-Dawla · Veure més »

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.

Nou!!: Província de Fars і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali · Veure més »

Musafírides

Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.

Nou!!: Província de Fars і Musafírides · Veure més »

Museu Nacional de l'Iran

El Museu Nacional de l'Iran (en persa: موزه ملي ايران Mūze-ye Millī-ye Anarān, o موزه ایران باستان Muze-ye Irân-i Bâstân, 'Museu de l'Iran antic') és un museu arqueològic i històric localitzat a Teheran.

Nou!!: Província de Fars і Museu Nacional de l'Iran · Veure més »

Muzaffar al-Din Kutlugh

Abu-Bakr ibn Sad ibn Zangi ibn Mawdud conegut com a Mudhàffar-ad-Din Kutlugh Khan fou atabeg salghúrida de Fars del 1226 al 1260.

Nou!!: Província de Fars і Muzaffar al-Din Kutlugh · Veure més »

Muzaffar al-Din Muhammad ibn al-Mubariz

Muzaffar al-Din Muhammad ibn al-Mubariz fou un emir fadlawàyhida fill (però no se sap si successor) de Mubariz I. Apareix esmentat a partir del 1228/1229.

Nou!!: Província de Fars і Muzaffar al-Din Muhammad ibn al-Mubariz · Veure més »

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.

Nou!!: Província de Fars і Muzaffàrida · Veure més »

Naqqara

Naqqara, també naghara, naqara, nakkare, naghāreh, és un grup de tambors que es toquen en parelles des de Magrib via Orient Mitjà i Àsia Meridional fins Àsia Central.

Nou!!: Província de Fars і Naqqara · Veure més »

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Naqsh-e Rostam · Veure més »

Nayin

Hussainia Fortalesa Nayin o Nain (Na'in, persa: نایین← Neyin o Neeen) és una ciutat i municipi del centre de l'Iran a 1408 metres d'altura, a la vora del Gran Desert de Pèrsia, a la ruta entre Yedz i Isfahan i Qom.

Nou!!: Província de Fars і Nayin · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Província de Fars і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Need for Speed: Underground 2

Need for Speed: Underground 2 és un videojoc de curses de 2004 desenvolupat per EA Black Box i publicat per Electronic Arts.

Nou!!: Província de Fars і Need for Speed: Underground 2 · Veure més »

Neolític del Pròxim Orient

El Neolític del Pròxim Orient és cronològicament el primer episodi de transició d'un paleolític a un estil de vida neolític que es va produir al món.

Nou!!: Província de Fars і Neolític del Pròxim Orient · Veure més »

Nidham-al-Mulk

Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.

Nou!!: Província de Fars і Nidham-al-Mulk · Veure més »

Niriz

Niriz o Nayriz fou durant l'edat mitjana una regió i una població de Fars, i modernament un municipi de la província de Fars, comtat de Fasa.

Nou!!: Província de Fars і Niriz · Veure més »

Nuh ibn Shayban ibn Malik ibn Misma

Nuh ibn Xayban ibn Màlik ibn Misma fou membre de la família Massàmia de Bàssora.

Nou!!: Província de Fars і Nuh ibn Shayban ibn Malik ibn Misma · Veure més »

Nusrat al-Din Shah Muzaffar

Nusrat al-Din Shah Muzaffar (nascut 1325, mort juliol de 1353) fou un príncep muzaffàrida, fill gran de Mubariz al-Din Muhàmmad.

Nou!!: Província de Fars і Nusrat al-Din Shah Muzaffar · Veure més »

Organització territorial de l'Iran

La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استان‌ها ostānhā).

Nou!!: Província de Fars і Organització territorial de l'Iran · Veure més »

Papak II

Papak II (150-222), va ser rei de Fars (Pèrsia) al començament del.

Nou!!: Província de Fars і Papak II · Veure més »

Parsua

Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.

Nou!!: Província de Fars і Parsua · Veure més »

Parsuah

* Parsua o Parsuah, província assíria vers els segles VIII a VI aC.

Nou!!: Província de Fars і Parsuah · Veure més »

Parsuwaix

Parsuwaix, Parsumaix o Parsamix o Parsuaix o Parsuah o Parsa fou un territori equivalent més o menys al modern Fars, probablement un territori semblant al de l'antiga regió elamita d'Anxan (almenys Anxan era la part nord de Parsuwaix) i que va agafar el nom de la tribu irànica dels parsus (perses) tot i que els seus reis van utilitzar el de reis d'Anxan.

Nou!!: Província de Fars і Parsuwaix · Veure més »

Part (llengua)

Sense descripció.

Nou!!: Província de Fars і Part (llengua) · Veure més »

Pasàrgada

Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).

Nou!!: Província de Fars і Pasàrgada · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Província de Fars і Pèrsia · Veure més »

Pèrsida

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Província de Fars і Pèrsida · Veure més »

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Província de Fars і Persa · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Nou!!: Província de Fars і Persèpolis · Veure més »

Pir Husayn

Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.

Nou!!: Província de Fars і Pir Husayn · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh

Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Província de Fars і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Pirak Pasha

Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.

Nou!!: Província de Fars і Pirak Pasha · Veure més »

Portes Perses

Les Portes Perses o Portes de Susa va ser l'antic nom del pas que ara es coneix com Tang-e Meyran, que connectava Yasuj amb Sedeh a l'est, creua la frontera de les modernes províncies de Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad i Fars de l'Iran, passa cap al sud del massís de Dena, part de les muntanyes Zagros.

Nou!!: Província de Fars і Portes Perses · Veure més »

Primera fitna

La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.

Nou!!: Província de Fars і Primera fitna · Veure més »

Província de Buixehr

La província de Buixehr és una de les 31 províncies de l'Iran, la capital de la qual és la ciutat de Buixehr.

Nou!!: Província de Fars і Província de Buixehr · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Província de Fars і Província de Fars · Veure més »

Província de Semnan

Semnan és una de les 31 províncies de l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Província de Semnan · Veure més »

Qabus ibn Wuixmaguir

Mausoleu de Qabus ibn Wuixmaguir, construït en 1007 Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan.

Nou!!: Província de Fars і Qabus ibn Wuixmaguir · Veure més »

Qaixqai

El qaixqai és una llengua parlada pels Qaixqais que viuen a l'Iran, principalment a Fars i al Khuzestan.

Nou!!: Província de Fars і Qaixqai · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Província de Fars і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qara Yússuf

Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: Província de Fars і Qara Yússuf · Veure més »

Qatarí ibn al-Fujaa

Qatarí ibn al-Fujaa fou el quart cap o imam dels kharigites azraquites.

Nou!!: Província de Fars і Qatarí ibn al-Fujaa · Veure més »

Qatif

Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.

Nou!!: Província de Fars і Qatif · Veure més »

Qawam-ad-Dawla

Abu-l-Fawaris Qawam-ad-Dawla (abril de 1000 – octubre/novembre de 1028) fou emir buwàyhida de Kirman (1012–1028).

Nou!!: Província de Fars і Qawam-ad-Dawla · Veure més »

Qawurd

Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.

Nou!!: Província de Fars і Qawurd · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Província de Fars і Qazvín · Veure més »

Qeshm

Mapa Castell portugués Un lloc de l'illa Qeshm (Persa: قشم- pronunciat kē´shm, arabitzat Kishm, nom àrab Jazira al-Tawila) és una illa de l'Iran a l'estret d'Hormuz, la més gran de les illes del golf Pèrsic.

Nou!!: Província de Fars і Qeshm · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Província de Fars і Qom · Veure més »

Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394)

La quarta campanya de Geòrgia fou una expedició militar que va fer Tamerlà a Geòrgia a finals del 1394 Timur va desacampar (octubre de 1394) i es va dirigir a Geòrgia (sud-occidental).

Nou!!: Província de Fars і Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394) · Veure més »

Rafi ibn Hàrthama

Rafi ibn Hàrthama fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del amb el safàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.

Nou!!: Província de Fars і Rafi ibn Hàrthama · Veure més »

Ram-Hurmuz

Ram-Hurmuz o Ramhormoz és una antiga població de la província del Khuzestan, antiga Samangan, a 84 km al sud-est d'al-Ahwaz.

Nou!!: Província de Fars і Ram-Hurmuz · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Província de Fars і Rayy · Veure més »

Regne d'Ormuz

El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.

Nou!!: Província de Fars і Regne d'Ormuz · Veure més »

Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)

La regorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí es va produir el 1403 després de la mort de Muhammad Sultan.

Nou!!: Província de Fars і Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403) · Veure més »

Restauració de Baylakan (1404)

Tamerlà va restaurar Baylakan a finals del 1403 fins probablement a principis del 1404.

Nou!!: Província de Fars і Restauració de Baylakan (1404) · Veure més »

Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita

El retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita es va produir després de la conquesta de Pèrsia (Fars) sota els muzaffàrides i va consolidar el domini timúrida a la regió (1393).

Nou!!: Província de Fars і Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita · Veure més »

Retorn de Tamerlà a Samarcanda

Després de la campanya del Cinc Anys, completada de fet en quatre anys, Tamerlà va retornar a Samarcanda (1396) on va passar el hivern (1396-1397) El 17 de juliol de 1396 Timur va sortir d'Hamadan en direcció a Samarcanda.

Nou!!: Província de Fars і Retorn de Tamerlà a Samarcanda · Veure més »

Revolta d'Iskandar-i Shaykhi

La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.

Nou!!: Província de Fars і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi · Veure més »

Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban

La revolta i sumbissió dels Ja'un-i Qurban es va produir el 1381 i es va repetir el 1382.

Nou!!: Província de Fars і Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban · Veure més »

Revoltes de Yadz i Nihawand (1396)

Les revoltes de Yadz i Nihawand foren unes rebel·lions que es van produir a aquestes ciutats el 1396 i que foren reprimides per les forces de Tamerlà.

Nou!!: Província de Fars і Revoltes de Yadz i Nihawand (1396) · Veure més »

Riu Shapur

El riu Shapur és un curs fluvial principalment al Fars a l'Iran; alguna vegada apareix sota el nom de Bishawur o Bishavur, Bouschavir i Boschavir, i com a riu de Tawwaj.

Nou!!: Província de Fars і Riu Shapur · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Província de Fars і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Rustem ibn Úmar Xaykh

Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.

Nou!!: Província de Fars і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Sad ibn Zanguí

Abu-Xujà Izz-ad-Din Sad ibn Zanguí ibn Mawdud, més conegut simplement com a Sad I ibn Zanguí o Zankí o Zengi (? - 5 de novembre de 1226) fou atabeg salghúrida de Fars, fill i successor de Tekla.

Nou!!: Província de Fars і Sad ibn Zanguí · Veure més »

Sad II ibn Abi Bakr

Sad (II) ibn Abi-Bakr fou atabeg salghúrida del Fars el 1260, durant divuit dies, com a successor del seu pare Abu-Bakr ibn Sad Mudàffar-ad-Din Kutlugh.

Nou!!: Província de Fars і Sad II ibn Abi Bakr · Veure més »

Safàrides

La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.

Nou!!: Província de Fars і Safàrides · Veure més »

Salghúrida

Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.

Nou!!: Província de Fars і Salghúrida · Veure més »

Salman el Persa

Salman el Persa o Salman al-Farissí va ser un dels companys del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Província de Fars і Salman el Persa · Veure més »

Salur

Salur (plural salurs) foren una de les 22 tribus dels oghuz turcmans, segurament la branca principal.

Nou!!: Província de Fars і Salur · Veure més »

Samsam-ad-Dawla

Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.

Nou!!: Província de Fars і Samsam-ad-Dawla · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Província de Fars і Sapor I · Veure més »

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Nou!!: Província de Fars і Sapor II · Veure més »

Sar Bugha

Sar Bugha, Sarbugha, citat com a Sar Bugha Kiptxak o Sar Bugha Jalayir (+ vers 1394) fou un amir probablement d'origen turc kiptxak integrat en la tribu mongol turquitzada dels jalayir, que va servir a Tamerlà, contra el qual es va revoltar temporalment.

Nou!!: Província de Fars і Sar Bugha · Veure més »

Sarvestan

Sarvestān o Sarwistan (en persa سروستان, de sarv.

Nou!!: Província de Fars і Sarvestan · Veure més »

Sati Beg

Al-sultana al-radila Sati Beg Khan Khallad Allah Mulkaha (morta després de 1345) fou una princesa il-kànida que va arribar a ocupar el tron de Pèrsia del 1338 al 1339 i com a consort del 1339 al 1343 (en rebel·lió de 1343 a vers 1346).

Nou!!: Província de Fars і Sati Beg · Veure més »

Saveh

Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Saveh · Veure més »

Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.

Nou!!: Província de Fars і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix · Veure més »

Seljúcides de Kirman

La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.

Nou!!: Província de Fars і Seljúcides de Kirman · Veure més »

Seljuq ibn Salghur

Saljuq ibn Salghur o Selçuk ibn Salgur fou atabeg salghúrida del Fars, successor del seu germà Muhammad II ibn Salghur el 1263.

Nou!!: Província de Fars і Seljuq ibn Salghur · Veure més »

Semnan

Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.

Nou!!: Província de Fars і Semnan · Veure més »

Setge d'Alamut

El Setge d'Alamut de 1256 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre l'estat ismaïlita i que va culminar en la presa, saqueig i destrucció d'Alamut.

Nou!!: Província de Fars і Setge d'Alamut · Veure més »

Sevinjik Bahadur

Sevinjik Bahadur (segles XIV-XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà A finals de 1383 fou designat per Tamerlà per acompanyar al seu fill Miran Shah durant la campanya de Zamindawar.

Nou!!: Província de Fars і Sevinjik Bahadur · Veure més »

Simnani

Els Simnani o Semnani foren una família o gruo de famílies d'origen geogràfic a Simnan, que també es coneixia amb el sobrenom de Dar al-Wuzarap.

Nou!!: Província de Fars і Simnani · Veure més »

Siradjan

Al-Siradjan (o simplement Siradjan, persa modern Sirjan سیرجان) fou una de les principals ciutats del Kirman a l'edat mitjana.

Nou!!: Província de Fars і Siradjan · Veure més »

Siraf

Siraf (en persa: سیراف; romanitzat com Sīraf; avui Taheri, en àrab: سیراف, Tahiri, en persa: طاهری Ţāherī) coneguda també com a Bandar-e Sīraf, Bandar-e Ţāherī i Bandar-i Ţāhirī - ("Bandar" vol dir "Port" en persa) és una ciutat del districte central del comtat de Kangan, a la província de Bushehr, a l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Siraf · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Província de Fars і Sistan · Veure més »

Sistema catadiòptric

objectiu normal. Un sistema òptic catadiòptric és aquell on la refracció i la reflexió es combinen en un sistema òptic, generalment mitjançant lents (diòptrics) i miralls corbats (catòptrics).

Nou!!: Província de Fars і Sistema catadiòptric · Veure més »

Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)

El 1387 els muzaffàrides d'Isfahan, Fars, Yadz i Kirman es van haver de sotmetre a Tamerlà, sobretot després d'una horrible matança a Isfahan.

Nou!!: Província de Fars і Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387) · Veure més »

Sufrites

Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.

Nou!!: Província de Fars і Sufrites · Veure més »

Sultan al-Motasim

Sultan al-Motasim ibn Zain al-Abidin fou un príncep muzaffàrida, fill de Zayn al-Abidin Ali i de una princesa jalayírida (filla o germana d'Uways I).

Nou!!: Província de Fars і Sultan al-Motasim · Veure més »

Sultan Ali ibn Rustem

Sultan Ali ibn Rustem (1404-1423) fou un príncep timúrida fill de Rustem ibn Umar Xaikh.

Nou!!: Província de Fars і Sultan Ali ibn Rustem · Veure més »

Sultan Baiazid

Sultan Baiazid ibn Mubariz al-Din Muhammad fou un príncep muzaffàrida (+1393), fill de Mubariz al-Din Muhàmmad i de la seva segona esposa Badi al-Jamal.

Nou!!: Província de Fars і Sultan Baiazid · Veure més »

Sultan Muhammad Mirza

Sultan Muhammad Mirza fou un príncep timúrida d'origen discutit.

Nou!!: Província de Fars і Sultan Muhammad Mirza · Veure més »

Sultan-ad-Dawla

Abu-Xujà Firuz Sultan-ad-Dawla ibn Bahà-ad-Dawla (?, vers 1000-Xiraz, 1024) fou un emir buwàyhida de Fars i l'Iraq (1012-1024).

Nou!!: Província de Fars і Sultan-ad-Dawla · Veure més »

Sultanat d'Anjuan

El sultanat d'Anjuan fou un estat sobirà de l'oceà Índic en el que avui dia són les illes Comores, que va existir entre vers el 1500 i 1891.

Nou!!: Província de Fars і Sultanat d'Anjuan · Veure més »

Sultaniyya

Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.

Nou!!: Província de Fars і Sultaniyya · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Província de Fars і Tabriz · Veure més »

Talha al-Muwàffaq

Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq (842-891), conegut com l'Afortunat, fou un príncep abbàssida, regent de l'imperi entre 870 i 891.

Nou!!: Província de Fars і Talha al-Muwàffaq · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Província de Fars і Tamerlà · Veure més »

Tarkhan (família)

La família Tarkhan (també Terkhan) fou una de les famílies mes notables del regne timúrida durant el regnat de Xah Rukh.

Nou!!: Província de Fars і Tarkhan (família) · Veure més »

Tats

Tats és un poble de parla irànica que viu al Daguestan i Azerbaidjan, descendents de perses.

Nou!!: Província de Fars і Tats · Veure més »

Tavakul Barles

Tavakul Barles (segle XV) fou un amir d'Abu Bakr i de Xah Rukh.

Nou!!: Província de Fars і Tavakul Barles · Veure més »

Tawwaj

Tawwaj o Tawwaz fou una antiga vila de Fars, a l'oest de la regió, a la vora del riu Shapur a mig camí entre Kazarun i la costa.

Nou!!: Província de Fars і Tawwaj · Veure més »

Taym ibn Murra

Taym ibn Murra fou una branca del quraixites descendents de Taym ibn Murra ibn Kab ibn Luayy ibn Ghàlib ibn Fihr.

Nou!!: Província de Fars і Taym ibn Murra · Veure més »

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Província de Fars і Teheran · Veure més »

Tekla

Tekla, Tekele, Dakla o Degele fou un atabeg salghúrida de Fars, successor del seu pare Mudhàffar-ad-Din Zanguí vers 1175 (entre 1174 i 1178).

Nou!!: Província de Fars і Tekla · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: Província de Fars і Timúrides · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Província de Fars і Toghril Beg I · Veure més »

Toghrul ibn Sunkur

Toghrul ibn Sunkur fou un príncep salghúrida del Fars que el 1182 es va revoltar contra l'atabeg Tekla, que era el seu cosí, i va arribar a dominar alguns territoris, però fou finalment derrotat i va haver de fugir.

Nou!!: Província de Fars і Toghrul ibn Sunkur · Veure més »

Toragana

Toragana o Töregene Khatun, a les fonts musulmanes Turakina (?–1265) fou una princesa (khatun) i regent de l'Imperi Mongol entre 1242 i 1246.

Nou!!: Província de Fars і Toragana · Veure més »

Tramuntana

Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.

Nou!!: Província de Fars і Tramuntana · Veure més »

Tunb

Gran Tunb i Petita Tunb, també esmentades com Gran Tumb i Petita Tumb erròniament, ja que el nom deriva del persa Tonb (‘lloc alt’), són dues petites illes del golf Pèrsic properes a l'estret d'Ormuz, separades entre elles de 12 km i a 20 km al sud de l'illa iraniana de Qeshm.

Nou!!: Província de Fars і Tunb · Veure més »

Turshiz

Turshiz (Tushish, Turshith, Turaythith) és una població de la regió medieval de Bust al Kuhistan (Iran), al sud-oest de Nishapur, prop de la moderna ciutat de Kashmar.

Nou!!: Província de Fars і Turshiz · Veure més »

Ubayd-Al·lah ibn al-Màhuz

Ubayd-Al·lah ibn Baixir ibn al-Màhuz as-Sulaytí al-Yarbuí at-Tamimí, més conegut senzillament com Ibn al-Màhuz fou el segon cap o imam dels kharigites azraquites, que va succeir Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí quan va morir a la batalla de Dulab el 685.

Nou!!: Província de Fars і Ubayd-Al·lah ibn al-Màhuz · Veure més »

Ujan

Ujan o Awjan era una població i comarca situada a uns 50 km a l'est de Tabriz en direcció a Miyana, a la riba sud del riu Sarav.

Nou!!: Província de Fars і Ujan · Veure més »

Ulugh Beg

Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).

Nou!!: Província de Fars і Ulugh Beg · Veure més »

Usfúrida

La dinastia usfúrida o dels usfúrides fou una nissaga d'importància menor que va governar a l'Aràbia Oriental o Bahrayn, amb centre a al-Ahsa.

Nou!!: Província de Fars і Usfúrida · Veure més »

Uways ibn Hasan

Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.

Nou!!: Província de Fars і Uways ibn Hasan · Veure més »

Uways II

Uways II ibn Shah Walad (mort el 1421) fou emir jalayírida de l'Iraq.

Nou!!: Província de Fars і Uways II · Veure més »

Uyúnides

Els uyúnides foren una dinastia menor que va governar a l'Aràbia Oriental.

Nou!!: Província de Fars і Uyúnides · Veure més »

Uzbeg Khan

Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.

Nou!!: Província de Fars і Uzbeg Khan · Veure més »

Uzun Hasan

Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).

Nou!!: Província de Fars і Uzun Hasan · Veure més »

Window of the World

La Window of the World (xinès: 世界之窗) és un parc temàtic situat a la part occidental de la ciutat de Shenzhen, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Província de Fars і Window of the World · Veure més »

Xabanqara

Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.

Nou!!: Província de Fars і Xabanqara · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Província de Fars і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani

Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani fou el més famós dels imams muhammadshàhides de l'ismaïlisme, que visqué al començament del.

Nou!!: Província de Fars і Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani · Veure més »

Xah Xuia

Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.

Nou!!: Província de Fars і Xah Xuia · Veure més »

Xams-ad-Dawla

Abu Tàhir Hàssan Xams-ad-Dawla (Sol de la Dinastia) ibn Fakhr ad-Dawla fou un emir buwàyhida (el títol de sultans que se'ls aplica sovint, no és correcte).

Nou!!: Província de Fars і Xams-ad-Dawla · Veure més »

Xaraf al-Din Mahmud Xah

Xaraf al-Din Mahmud Xah fou el fundador de la dinastia coneguda com a indjúida que va regnar al Fars, Isfahan i Luristan al.

Nou!!: Província de Fars і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Xarestans de l'Iran

Els comtats o departaments de l'Iran (en farsi Xahrestans, singular شهرستان xahrestān) són subdivisions administratives de les províncies o ustans.

Nou!!: Província de Fars і Xarestans de l'Iran · Veure més »

Xàraf-ad-Dawla

Xàraf-ad-Dawla o Abu-l-Fawaris Xirdhil Xàraf-ad-Dawla (~967 - 6 de setembre del 989) fou un emir, a vegades esmentat erròniament com a sultà, buwàyhida fill d'Àdud-ad-Dawla i d'una esclava turca.

Nou!!: Província de Fars і Xàraf-ad-Dawla · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Província de Fars і Xiraz · Veure més »

Xuixtar

Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.

Nou!!: Província de Fars і Xuixtar · Veure més »

Xulistan

Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.

Nou!!: Província de Fars і Xulistan · Veure més »

Yadgarshah Arlat

Yadgarshah Arlat (+ 1438) fou un amir del tumen dels Arlat, que va servir a Tamerlà als darrers anys d'aquest.

Nou!!: Província de Fars і Yadgarshah Arlat · Veure més »

Yaghi Basti

Yaghi Basti (mort vers 1344) fou un príncep cobànida, temporal senyor de Fars.

Nou!!: Província de Fars і Yaghi Basti · Veure més »

Yaqub ibn al-Layth

Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.

Nou!!: Província de Fars і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »

Yazd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Província de Fars і Yazd · Veure més »

Yezdegerd I

Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.

Nou!!: Província de Fars і Yezdegerd I · Veure més »

Youtab

Youtab (persa: يوتاب), també coneguda com Youtab Aryobarzan o Ario Barzan (que significa exaltació dels aris en persa antic, morta l'any 330 a. C.) va ser una noble guerrera persa que va viure en el segle IV a. C). Va lluitar al costat del seu germà Ariobarzanes en l'última resistència de l'Imperi aquemènida contra les forces hel·lèniques d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Província de Fars і Youtab · Veure més »

Zagros

La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.

Nou!!: Província de Fars і Zagros · Veure més »

Ziyad ibn Abihi

Abu-l-Mughira Ziyad ibn Abihi (mort a al-Thuwayya o al-Thawiyya, prop de Kufa, el 673) fou un governador de l'Iraq i les províncies orientals per compte del califa omeia, del 670 al 673.

Nou!!: Província de Fars і Ziyad ibn Abihi · Veure més »

Zubayr ibn al-Màhuz

Zubayr ibn al-Màhuz fou el tercer cap o imam dels kharigites azraquites.

Nou!!: Província de Fars і Zubayr ibn al-Màhuz · Veure més »

Zutt

Zutt fou un poble del nord-oest de l'Índia, suposadament els jats, però sens dubte amb aportacions d'altres grups, contingents dels quals foren transferits inicialment a la regió del golf Pèrsic sota els sassànides i reforçats amb nous contingents a l'inici de l'islam, el 711, i sota els abbàssides.

Nou!!: Província de Fars і Zutt · Veure més »

1025

El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Província de Fars і 1025 · Veure més »

150

Sense descripció.

Nou!!: Província de Fars і 150 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Província de Fars і 1972 · Veure més »

942

El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Província de Fars і 942 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Fars.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant