Comunicació

930 les relacions: Abadia de Montmajor, Abadia de Senhanca, Abadia de Silvacana, Abbó de Provença, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abraham ben Isaac de Narbona, Abraham ben Moisès ben Maimon, Abu-Abd-Al·lah IV, Abu-Zakariyyà Yahya I, Adelaida d'Anjou, Agustí de Canterbury, Aiamans (Mallorca), Aimeric de Belenoi, Airbus Helicopters, Ais de Provença, Al Tall, Albí (bisbe d'Usès), Albert de Quintana i Combis, Albertet, Alberto García-Alix, Albufera, Alfons el Cast, Alfons Jordà, Alfred Figueras i Sanmartí, Allioli, Almucs de Castelnau, Alphonse Daudet, Alphonse Rabbe, Alps de l'Alta Provença, Alt Penedès, Alts Alps, Amélie Beaury-Saurel, Ambròs Autpert, Amor cortès, Andouillette, Andre Reyes, Andrei Volkonski, Andreu Abellon, Anna de Constantinoble, Antón Lamazares, Antemiol, Antenor de Provença, Antic Règim, Antic règim a França, Antiga Casa de Welf, Antoine de Saint-Exupéry, Antoni Pere Ferrer, Antonio de Leyva, Aquisgrà, Aram (Septimània), ..., Arbres i cases, Arle, Arle (desambiguació), Arlequí (papallona), Armand Lunel, Arnau de Torroja, Arnau de Vilanova, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Rennes, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura de la Provença, Arquitectura medieval, Arquitectura romànica, Arsat, Arsenal (marina de guerra), Art antic, Art de Catalunya, Art públic de Barcelona, Art provençal, Ús dels articles dels topònims en català, Assassinats a Mauçana, Assentament del poble got a Aquitània, Astèrix, Astragalus massiliensis, Athlétic Club Arles-Avignon, Augustin Pyramus de Candolle, Aureli del Velai, Aurora groga, Ausiàs de Sabran, Autari, Autòmat, Avinyó (Valclusa), Évariste Lévi-Provençal, Àngel Guimerà i Jorge, Bacallà, Banda llombarda, Barral dels Baus, Barthélemy d'Eyck, Basílica de Santa Maria Magdalena, Basili d'Ais, Bastó de Jacob, Batalla d'Autun, Batalla de Barcelona (510), Batalla de Barcelona (512), Batalla de Benevent, Batalla de l'11 de setembre, Batalla de la Berre, Batalla de les illes Lerins (1635), Batalla de les illes Lerins (1637), Batalla de Tourtour, Batalla de Vézeronce, Baus, Bauxita, Bàsquet a cavall, Bûche de Noël, Beatriu de Dia, Beatriu I de Provença, Belisama, Benedetto Antelami, Benifaió, Berenguer I d'Itàlia, Berenguer II d'Itàlia, Berenguer Ramon I de Provença, Bernart Amorós, Bernat de Gòtia, Bernat Plantapilosa, Bernat Tallaferro, Bertran de Barcelona, Bertran Folcon d'Avignó, Bertran I dels Baus, Bertran II de Provença, Bertrand de Comps, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Orange, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Die, Bisbat de Glandèves, Bisbat de Grassa, Bisbat de Roma, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bjǫrn Járnsíða, Blaise Diagne, Blasco Mentor, Blaveta de l'espantallops, Bonastruc ça Porta, Bonaventura Gassol i Rovira, Boques del Roine, Borgonya Transjurana, Boris Cyrulnik, Bosònides, Botàriga, Bovó de Voghera, Brandada de bacallà, Branques del casal de Barcelona, Bullabessa, Cafè de nit a Arle, Calisson, Calmini de Mozac, Camp de blat amb xiprer, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya d'Itàlia (1800), Cançó de Santa Fe, Cançoner de Baena, Cantar de Roncesvalles, Canut Reyes, Canya (música), Canyó (hidrografia), Caprasi de Lerins, Carl Einstein, Carlemany, Carles Amorós, Carles Camprós, Carles de Tortolon, Carles el Calb, Carles II d'Anjou, Carles III de Borbó, Carles Martell, Carloman (fill de Carles Martell), Carloman I, Carrer de Provença, Cartoixa d'Escaladei, Casimir Davaine, Cassida, Cassolet, Castell de Cervià, Castell de Mequinensa, Castell de Verdera, Català, Català Fabri i Pere Pasqual, Catello di Rosso Gianfigliazzi, Célestin Freinet, Còrsega, Còsta Blava, Celdoni Fonoll i Casanoves, Ceràmica prehistòrica, Cercle Català de Marsella, Cetacis, Chabrol, Charles François Clement, Charles Gounod, Charles Maurras, Charles Plumier, Charles Rieu, Chico Bouchikhi, Christophe Saliceti, Cicàdids, Cirera, Cisma d'Occident, Claude Thomas Alexis Jordan, Clima submediterrani, Coca (pastís), Cocatedral de Sant Joan, Colantonio, Coll d'Esa, Comarques d'Occitània, Combat de Malta, Comtat d'Aiamans, Comtat d'Apt, Comtat d'Arle, Comtat de Dia, Comtat de Forcalquer, Comtat de Gap, Comtat de Mâcon, Comtat de Niça, Comtat de Rasès, Comtat de Tolosa, Comtat de Valença, Comtat de Ventimiglia, Comtat Venaissí, Comte l'Arnau, Concili d'Agde, Concili d'Arle del 813, Concili de Bourges (1225), Concili de Maruèjols, Concili de Reims del 625, Concili de Viena, Conclave de 1314–16, Congost (hidrografia), Conquesta d'Almeria (1147), Conquesta de Conca, Conquesta de Navarra, Conseqüències de la pesta negra, Constantí Lecapè, Constitució civil del clergat, Convenientia, Convent dels Servites (Montant), Corona d'Aragó, Corrent Liguro-Provençal, Costa Blava, Cozonac, Cristòfor Colom, Cristóbal Parra, Croada savoiana, Cronologia de la ràdio en català, Cronologia de les incursions magiars, Cronologia del catarisme, Cuca de la Mola, Cultura Arzachena, Cultura dels camps d'urnes, Cuneo, Dalmau Moner, Daniel Malan, Dante Alighieri, Dòba, Delfí de França, Denominació d'Origen Qualificada Priorat, Dictada Occitana, Diego Baliardo, Dieta de Nimega, Dinami de Marsella, Diploma, Districte de Sant Martí, Divisio Regnorum, Dolce stil novo, Douceline de Digne, Ducat de Borgonya, Ducat de Bretanya, Ducat de Lió, Durance, Edat antiga als Països Catalans, Edat del ferro, Edenats, Edmonde Charles-Roux, Eduard Feliu i Mabres, El monacat a Catalunya, El poble (Soutine), El rossinyol, Elena e Costantino, Els tres tambors, Eneolític, Engelberga de Spoleto, Enric II d'Angulema, Equació de segon grau, Era d'Escorca, Eremites de Joan Bono, Ermengol VI d'Urgell, Ernestina de Champourcín, Escac ferruginós, Escudella i carn d'olla, Escultura del Renaixement, Escultura romànica, Església de Sant Tròfim, Espanyols, Espècia, Esports de boles, Estany de Bèrra, Estat Imperial, Estève Pelabon, Estratotip, Eudòxia Comnena, Eudes I d'Aquitània, Evè (desambiguació), Expansió de l'islam, Expulsió dels jueus d'Espanya, Farandola, Faust de Riés, Fèlix Ziem, Fòntsegunha, Fòrum (desambiguació), Federació Catalana de Petanca, Felip de Valenza, Felip II de Savoia, Feminisme a l'Hospitalet de Llobregat, Ferdinand Brunetière, Ferran d'Àustria (cardenal-infant), Ferriol d'Usès, Festa de l'Escalade, Festa del Corpus Christi de València, Festival de fotografia, Festival Internacional de Cinema de Canes, Figat, Filadèlfa de Gerda, Final de la Copa de la UEFA 2004, Flaüta, Flauta, Flauta de tres forats, Florence Parly, Folquet de Marsella, Font (arquitectura), Formació geològica del País Valencià, Fougasse, François de Malherbe, François de Tournon, Francés Totsant Gròs, France 3, Francesc d'Assís, Francesc I de França, Francesc II de Bretanya, Francesc Xavier Gambús i Ballvé, Francesco Petrarca, Franciscans espirituals, Francità, Fraxinetum, Frederic Mistral, Frejús, French Kiss, Fulcrad de Provença, Gabriel Brunet de Sairigné, Gabriel-Marie Nicolas, Galobet, Garcilaso de la Vega, Garnet Wolseley, Garrapiñada, Gaston Defferre, Gaston Doumergue, Gaston Paris, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de França, Gastronomia de Mallorca, Gastronomia de Menorca, Gastronomia dels Països Catalans, Gavatx, Gavota, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Narbonesa, Gòrda, Georgette Agutte, Gerard (beat), Gerard de Narbona, Gerberga (reina dels Francs), Germans de la Penitència de Jesucrist, Germanwings, Gianni di Parigi, Gil l'Eremita, Gipsy Kings, Gitanos catalans de França, Glaudi Brueis, Golf del Lleó, Gonzalo Fernández de Córdoba, Gorges del Verdon, Gorja de Samarià, Goutte de Miel, Govern dels cent dies, Govern dels Ducs, Grallers de l'Acord, Griffó d'Apt, Grisélidis, Guerí de Provença, Guerra Civil catalana, Guerra civil franca, Guerra d'Itàlia de 1535-1538, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guerra italiana del 1521-1526, Guerres baussenques, Guerres d'Itàlia, Guerres franco-visigòtiques, Guersònides, Guerson ben Salomó, Gui de Cavalhon, Guia Gourmand, Guilhem dels Baus, Guillaume de Villaret, Guillaume du Vair, Guillem d'Avinyó, Guillem Hug dels Baus, Guillem I d'Aquitània, Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn, Guillem III d'Urgell, Guillem III de Tolosa, Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada, Guillem Ramon I de Montcada, Gundebald, Hagadà de Barcelona, Harry Rabinowitz, Hèctor de Provença, Hélion de Villeneuve, Heer, Henri Bosco, Herbes de Provença, Hifiklub, Hipselosaure, Història d'Aran, Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de França, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la televisió en català, Història de les funcions trigonomètriques, Història de Mònaco, Història de Roma, Història de Suïssa, Història dels gitanos, Història dels jueus de Tessalònica, Hodonímia de Barcelona, Homosexualitat en el cinema, Hug I dels Baus, Hug II dels Baus, Hugo Claus, Humbert I de Savoia, Humfrid, Ialonus Contrebis, Ibba, Illes Eòlies, Institut d'Estudis Occitans, Interdit aux chiens et aux Italiens, Istvan Frank, Iznart d'Entrevenas, Jacob ben David Bonjorn, Jacques Barrelier, Jacques-Louis Lions, Jambalaia, Jaufré Reforzat de Trets, Jean Alesi, Jean Boutière, Jean de Florette, Jean François Carteaux, Jean Giono, Jean-Étienne Portalis, Jean-Baptiste van Loo, Jean-Henri Fabre, Jean-Pierre Maurin, Joan Baptista Coye, Joan Baptista Fabre, Joan Carles Martí i Casanova, Joan de Mata, Joan de Nòstra Dama, Joan I d'Armanyac, Joan II d'Armanyac, Joan Puig i Ferreter, Joan Tena i Guimerà, Joana de Laval, Joaquim Pla (jesuïta), Jofre (Bisbe de Tortosa), John Hawkwood, John Malkovich, Jon Anderson, Jordan de l'Isla de Venessi, Jordi d'Ornós, Josèp d'Arbaud, Josèp Romanilha, José Echegaray y Eizaguirre, José Giovanni, José Reyes, Josep de Togores i Muntades, Josep Irla i Bosch, Josep Llorens i Artigas, Joseph Flaugier, Joseph Sieyès, Josiana Ubaud, Jou (desambiguació), Joví (bisbe d'Usès), Julià l'Hospitalari, Justin Alavaill, Krak dels Cavallers, Kujarge, L'Aplec Internacional, L'Astrée, L'Atlàntida (revista), L'ocell de foc (Emili Teixidor), La Belle Noiseuse, La Briga, La cacera del Goeben i del Breslau, La Calandreta, La Cambo me fai mau, La collita, La presó de Lleida, Lambesc, Laura (nom), Laura Mancini, Lavandula, Léon-Honoré Labande, Lírica galaicoportuguesa, Le Salaire de la peur, Legió II Gallica, Leonardo de Pisa, Les Enfants du paradis, Leví ben Abraham, LGV Rhin-Rhône, Libertatǃ, Liebulf, Ligúria, Literatura catalana, Literatura en altres llengües del Regne Unit, Literatura occitana, Llàtzer d'Ais, Llàtzer de Betània, Llengües d'Europa, Llengües judeoromàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengua (Orde de l'Hospital), Llengua d'Alvèrnia, Llenguadoc, Lleonci d'Arle, Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de formatges d'Occitània, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa, Llista de reis dels francs, Llista de topònims terminats en -ona, Llista de trobadors, Llop III Centul, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís II de Vendôme, Lluís III de França, Lluís III de Montpensier, Lluís III de Provença, Lluís Jou i Senabre, Lluís Manel d'Angulema, Lluís Moreno i Pallí, Lluís XI de França, Lluís XVIII de França, Lo Boièr, Lo Martegue, Loïs Belaud de la Belaudièra, Lotari I, Lucinda Riley, Lucus, Luitprand, Madeleine de Demandolx de la Palud, Magali Noël, Magrib, Malaspina (família), Malaterra, Malhana, Manassès d'Arle, Manuel I Comnè, Mar Balear, Marc Chagall, Marcantoniu Ceccaldi, Margarida de Provença, Maria de Clopas, Maria Gasquet, Maria Magdalena, Maria Salomé, Marquesa de Sévigné, Marquesat de Saluzzo, Marsella, Marta de Betània, Martin Aurell, Masia, Massacre d'Orador de Glana, Massàlia, Massilia Sound System, Mathilde Bensoussan, Mauguòu, Maurice Blanchot, Maurice Ronet, Max von Sydow, Màgia a la llum de la lluna, Mòmmol, Mòmol d'Usès, Mercat de canvi d'Avinyó, Merluça amb alhòli, Metrà de Provença, Mines de Gavà, Miquel Utrillo i Morlius, Miravet, Mireia, Mireille Darc, Mitre d'Ais, Moisès de Coucy, Moneda catalana, Monestrell, Monges Dominiques, Mont Faron, Montant, Montcada (llinatge), Montelaimar, Mostassa violeta de Briva, Muntanyesa de primavera, Muriel Casals i Couturier, Musée départemental Arles antique, Museu Picasso d'Antíbol, Nantuates, Narbona, Nemfidi de Provença, Netanya, Neula, NF-Board, Niceti d'Alvèrnia, Nicolas Reyes, Nicolas-Claude Fabri de Peiresc, Nicolau Sabòli, Nisa (mitologia), Nogat, Norah Borges, Nostradamus, Nusch Éluard, Occitans, Occità llenguadocià, Occità provençal, Occità vivaroalpí, Occitània, Occitània del segle XIV al XVII, Occitània durant la Revolució Francesa, Occitània fins a la dècada del 1970, Oesen, Olympique de Marseille, Ora faz ost’o senhor de Navarra, Orchis provincialis, Orde de la Cartoixa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Origen de la Senyera Reial, ORTF, Ostrogots, País Gavai, Pablo Picasso, Paco Baliardo, Paella d'arròs, Paleosard, Panettone, Papat d'Avinyó, Paratge, Partició dels Alps, Partit Occità, Pastís (licor), Patchaï Reyes, Pau, Pau Arena, Pau i Treva de Déu, Paul de Barras, Paul Reyes, Paul Vidal de la Blache, Paule Maurice, Pèire Pessamessa, Peire Bremon Ricas Novas, Període romà a Occitània, Període visigòtic a Catalunya, Pere de Castellnou, Pere de Montagut, Pere el Catòlic, Pere Marcel·lí Fèlix Liberi, Pesto, Petanca, Petó, Pierre d'Aubusson, Pierre Vachon, Pierre Vigne, Pintures murals del vestíbul de la Casa Milà, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Piqué (teixit), Pissaladiera, Pistoleta, Pl@ntNet, Poble de les bòries, Pobles preromans d'Occitània, Poesia trobadoresca, Ponç de Cimier, Ponç de Montlaur, Pons el Jove, Pont, Pont Vell de Besiers, Porcari de Lerins i companys màrtirs, Postres de músic, Prehistòria a França, Prehistòria a Itàlia, Prehistòria occitana, Primera Croada, Provença-Alps-Costa Blava, Prunel·la hissopifòlia, Publio Cordón Munilla, Pyroraptor, Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC), Radelchis I, Ragoût, Raimbaut de Vaqueiras, Raimon el Palmer, Ral·li de Monte-Carlo, Ram de tulipes, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon I dels Baus, Ramon III de Tolosa, Ratatolha, Règul d'Arle, Regió francesa, Regió Franco-Cantàbrica, Regionalisme occità, Regions d'Occitània, Regne d'Hongria (medieval), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Borgonya, Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne dels ostrogots, Regne Visigot, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renald III de Borgonya, Renat I, Renat II de Lorena, Rencontres d'Arles, Retrat del fill de l'artista, Revolta dels Crocants, Revolta dels tuchins, Ricard I de Borgonya, Richard d'Ivry, Richard de Dover, Rigodon, Rinoceront de Dürer, Riu Argenç, Riu Var, Riviera, Robert Campin, Rodolf II de Borgonya, Roger Bernat I de Foix, Roger de Llúria, Roger de Pins, Roger Vadim, Romeu de Llívia, Romeu de Vilanova, Rorici d'Usès, Rotland Pecot, Rumba catalana, Rustrèu, Sainte-Baume, Salsa rolla, Salvià, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sant Martí de Provençals, Sant Romieg, Sapho, Sara la Negra, Sard, Sardana, Sargantana corredora, Saudade, Sèina (Alps de l'Alta Provença), Séraphin-Médéric Mieusement, Símbols nacionals de Catalunya, Se canta, Sefer ha-Bahir, Segona Croada, Selecció de futbol de Catalunya, Senyal Reial (segle XIII), Senyoria dels Baus, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (510), Setge d'Avinyó (1398-1403), Setge d'Hondarribia (1638), Setge de Bellcaire, Setge de Narbona (436), Setge de Tolosa (439), Siagne, Siagri de l'Albigès, Sidonie-Gabrielle Colette, Simon Juda Onorat, Simone Signoret, Sonso, Sopes, Sordello, Sud Ràdio, Sufix -acum, Talp romà, Tamborí de Provença, Tarasca, Tarascosaure, Taronja (color), Tartana (barca), Teatre romà d'Arle, Tedberga de Gavaldà, Teodòr Aubanèu, Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Teodulf d'Orleans, Terrissa, Teusinda d'Arle, Thomas d'Arcos, Tió de Nadal (tradicions europees), Toló, Tombes dels comtes de Barcelona, Toni (pel·lícula), Tonino Baliardo, Torró, Tortell, Tortuga mediterrània, Total festum, Tour dels Alps Marítims i del Var, Tractat de Corbeil, Tractat de Lió (1601), Tractat de Tarascó (1176), Traduccions llatines del segle XII, Tretze dessèrts, Treva de Niça, Trident, Tructesind d'Aniana, Ulex parviflorus, Ullastrar menorquí, Un bon any, Uniformisme lingüístic a França, Université d'Aix-Marseille, Urbanisme de Barcelona, Val Ròia, Valdesos, Vàlia, Víctor Balaguer i Cirera, Víctor de Marsella, Víctor Gelu, Ventor, Verà del Gavaldà, Vercingetòrix, Verges negres (Provença), Vergonha, Verruquins, Vescomtat d'Avinyó, Vescomtat de Bas, Vescomtat de Cavalhon, Vescomtat de Frejus, Vescomtat de Lió, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Marsella, Vescomtat de Mesoarga, Vescomtat de Millau, Vescomtat de Riés, Vescomtat de Sisteron, Vi blanc, Vi de la Provença, Vi sense alcohol, Via Aurèlia, Vilanova (genealogia), Vincent van Gogh, Violant d'Aragó (reina de Nàpols), Viva World Cup, Vivarès, Vol 9525 de Germanwings, Volona, Westinghouse Electric, Written on Skin, Xanguet, Yves Montand, Zayyan ibn Mardanix, (4221) Picasso, (9629) Servet, 10 d'octubre, 1020, 11 de maig, 1213, 1245, 13 de maig, 1344, 1399, 15 de maig, 15a etapa del Tour de França de 2013, 16 d'abril, 17 de desembre, 1755, 1816, 1830, 1859, 1896, 1913, 1914, 1938, 1945, 1958, 1963, 1983, 2 d'octubre, 20 d'abril, 2017, 2021, 256, 27 de febrer, 28 d'agost, 30 de juny, 4 de setembre, 500, 536, 597, 6 d'abril, 726, 8 d'abril, 8 de maig, 8 de setembre, 806, 887, 947. Ampliar l'índex (880 més) » « Shrink índex

Abadia de Montmajor

Labadia de Montmajor és un conjunt monàstic situat sobre el mont Ararat a alguns quilòmetres d'Arle al departament de les Boques del Roine (França).

Nou!!: Provença і Abadia de Montmajor · Veure més »

Abadia de Senhanca

Labadia de Senhanca (nom occità; Sénanque en francès) és un edifici religiós cistercenc prop de la localitat de Gòrda al departament de la Valclusa, a la Provença, Occitània (estat francès).

Nou!!: Provença і Abadia de Senhanca · Veure més »

Abadia de Silvacana

Labadia de Silvacana (Silvacane en francès) és un edifici religiós cistercenc situat sobre el municipi de La Roque-d'Anthéron, Boques del Roine.

Nou!!: Provença і Abadia de Silvacana · Veure més »

Abbó de Provença

Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí. Pertanyia a la família de Waldelè (Waldelenus) de Visontio (Besançon) i el Vienès, la qual controlava els passos pels Alps cap a Itàlia a Susa, Embrun i Gap. Era fill d'un dels principals terratinents de Borgonya. La seva residència era un castell proper a Viena del Delfinat. El seu nom Ab(b)o, era aparentment germànic, però pot ser l'hipocorístic del vell nom gal Abolenus-Abelonius. Aquestes formes abreviades no són sempre clares. En tots els casos Abbó és considerat com un aliat gal·loromà pels francs. Fou rector de la Mauriena i de Susa i patrici del Vienès el 722. Carles Martell per recompensar els seus serveis el va fer duc de Provença el 732. Abbó va fundar l'abadia de la Novalaise el 726, a la qual va deixar una gran part del seu immens heretatge el 739. Fou el darrer patrici de Provença.

Nou!!: Provença і Abbó de Provença · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: Provença і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Abraham ben Isaac de Narbona

Abraham ben Isaac de Narbona (1110-1158) va ser un rabí provençal, també conegut com a RABAD II, i va ser l'autor d'una obra legal anomenada Ha-Eshkol. Abraham ben Isaac probablement va néixer a Montpeller.

Nou!!: Provença і Abraham ben Isaac de Narbona · Veure més »

Abraham ben Moisès ben Maimon

Abraham ben Moisès ben Maimon, també conegut com a Rabeinu Abraham ben ha-Rambam i Abraham Maimuni (Fustat, 1186-7 de desembre de 1237) era el fill del rambam Maimònides i el va succeir com a naguid (‘líder’) de la comunitat jueva egípcia.

Nou!!: Provença і Abraham ben Moisès ben Maimon · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah IV

Abu-Abd-Al·lah (IV) Muhàmmad ath-Thàbit o ath-Thabití o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah IV fou sultà abdalwadita de Tlemcen de vers el 1470 al 1505.

Nou!!: Provença і Abu-Abd-Al·lah IV · Veure més »

Abu-Zakariyyà Yahya I

Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.

Nou!!: Provença і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »

Adelaida d'Anjou

Adelaida d'Anjou esmentada també com Blanca d'Anjou, o a vegades Adelaida del Gavaldà (~947 -1026) fou una dama medieval Era germana de Jofré I d'Anjou i filla de Folc II, comte d'Anjou, i de Gerberga.

Nou!!: Provença і Adelaida d'Anjou · Veure més »

Agustí de Canterbury

Agustí de Canterbury (primera meitat del - probablement el 26 de maig del 604) fou un monjo que el 597 esdevingué el primer arquebisbe de Canterbury.

Nou!!: Provença і Agustí de Canterbury · Veure més »

Aiamans (Mallorca)

Aiamans es un lloc del terme municipal de Lloseta, a Mallorca.

Nou!!: Provença і Aiamans (Mallorca) · Veure més »

Aimeric de Belenoi

Vida, en vermell, i miniatura que representa Aimeric de Belenoi Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del, nascut el 1216 al castell de L'Esparra (Gironda), prop de Bordeus.

Nou!!: Provença і Aimeric de Belenoi · Veure més »

Airbus Helicopters

Fàbrica d'Airbus Helicopters a Albacete Helicòpter medicalitzat d'Airbus Helicopters utilitzat pel Servei d'Emergències Mèdiques. Airbus Helicopters (abans Eurocopter) és un fabricant d'helicòpters europeu.

Nou!!: Provença і Airbus Helicopters · Veure més »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Provença і Ais de Provença · Veure més »

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Nou!!: Provença і Al Tall · Veure més »

Albí (bisbe d'Usès)

Albí (Albinus) fou un bisbe gal·loromà, sisè bisbe d'Usès, vers l'any 581.

Nou!!: Provença і Albí (bisbe d'Usès) · Veure més »

Albert de Quintana i Combis

Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgrí, 1834 - Girona, 1907) fou un viticultor, polític i escriptor català, pare de Pompeu de Quintana i Serra.

Nou!!: Provença і Albert de Quintana i Combis · Veure més »

Albertet

BnF ms. 854 fol. 133v, cançoner I Albert de Sisteron, conegut com a Albertet, (fl. 1194 -1221) va ser un joglar i un trobador provençal de Gap.

Nou!!: Provença і Albertet · Veure més »

Alberto García-Alix

Alberto García-Alix (Lleó, 22 de març de 1956) és un fotògraf espanyol, que va rebre el Premi Nacional de Fotografia l'any 1999.

Nou!!: Provença і Alberto García-Alix · Veure més »

Albufera

L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.

Nou!!: Provença і Albufera · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Provença і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons Jordà

Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.

Nou!!: Provença і Alfons Jordà · Veure més »

Alfred Figueras i Sanmartí

Alfred Figueras i Sanmartí (Sant Fruitós de Bages, 1898 - Barcelona, 1980) fou un pintor i gravador català.

Nou!!: Provença і Alfred Figueras i Sanmartí · Veure més »

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Nou!!: Provença і Allioli · Veure més »

Almucs de Castelnau

Almucs de Castelnau o Castelnou va ser una trobairitz de la primera meitat del, nascuda en algun lloc proper a Avinyó, a la Provença.

Nou!!: Provença і Almucs de Castelnau · Veure més »

Alphonse Daudet

Molí d'Alfons Daudet a prop de Fontvieille Alphonse Daudet (en occità: Anfós Daudet; Nimes, 13 de maig de 1840 - París, 16 de desembre de 1897) fou un escriptor occità en llengua francesa.

Nou!!: Provença і Alphonse Daudet · Veure més »

Alphonse Rabbe

Alphonse Rabbe (Riés, Alps de l'Alta Provença, 18 de juliol de 1784 - París, 31 de desembre de 1829) va ser un historiador, periodista, advocat, escriptor i poeta francés.

Nou!!: Provença і Alphonse Rabbe · Veure més »

Alps de l'Alta Provença

Els Alps de l'Alta Provença (04) (en francès, Alpes-de-Haute-Provence; i en occità, Aups d'Auta Provença) són un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Provença і Alps de l'Alta Provença · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Provença і Alt Penedès · Veure més »

Alts Alps

Els Alts Alps (05) (francès Hautes-Alpes, occità Auts Aups) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Provença і Alts Alps · Veure més »

Amélie Beaury-Saurel

Amélie Elise Anna Beaury-Saurel (Barcelona, 19 de desembre de 1849 - París, 30 de maig de 1924) fou una pintora catalana de pares francesos.

Nou!!: Provença і Amélie Beaury-Saurel · Veure més »

Ambròs Autpert

Ambròs Autpert, Ambroise Autpert o Ambrosius Autpertus (ca. 730, Provença - 30 de gener de 784) fou un monjo benedictí franc.

Nou!!: Provença і Ambròs Autpert · Veure més »

Amor cortès

''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.

Nou!!: Provença і Amor cortès · Veure més »

Andouillette

La andouillette és un embotit, especialitat de la cuina francesa, que es pot trobar en moltes regions, sent les de més anomenades les de les ciutats de Lió, Troyes, Cambrai, Rouen i de les regions de Provença i Perigord.

Nou!!: Provença і Andouillette · Veure més »

Andre Reyes

Andre Reyes (Arle, Provença, 10 de desembre de 1967) és un músic i guitarrista gitano català, membre del grup musical Gipsy Kings.

Nou!!: Provença і Andre Reyes · Veure més »

Andrei Volkonski

Andrei Mikhàilovitx Volkonski (Андрей Михайлович Волконский, fou un compositor i clavecinista rus, nascut el 14 de febrer de 1933 a Ginebra (Suïssa) i mort el 16 de setembre de 2008 a Ais de Provença (França).

Nou!!: Provença і Andrei Volkonski · Veure més »

Andreu Abellon

Andreu Abellon - André Abellon - (Sant Maissemin de la Santa Bauma, Provença, 1375 - Ais de Provença, 15 de maig de 1450) fou un frare dominic i pintor provençal.

Nou!!: Provença і Andreu Abellon · Veure més »

Anna de Constantinoble

Anna de Constantinoble o Anna de Macedònia (nascuda cap al 888 i morta cap al 901), formava part de la Dinastia macedònia establerta pel seu avi Basili I el Macedoni.

Nou!!: Provença і Anna de Constantinoble · Veure més »

Antón Lamazares

Antón Lamazares (Lalín, Pontevedra, 1954) és un pintor espanyol de la "generació dels anys 80", com José María Sicilia, Miquel Barceló o Víctor Mira.

Nou!!: Provença і Antón Lamazares · Veure més »

Antemiol

Antemiol, en llatí Anthemiolus, (mort l'any 471) era fill de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi (467-472) i de Màrcia Eufèmia, filla de l'emperador romà d'Orient Marcià.

Nou!!: Provença і Antemiol · Veure més »

Antenor de Provença

Antenor fou patrici de Provença vers 696/702-716.

Nou!!: Provença і Antenor de Provença · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Provença і Antic Règim · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: Provença і Antic règim a França · Veure més »

Antiga Casa de Welf

La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.

Nou!!: Provença і Antiga Casa de Welf · Veure més »

Antoine de Saint-Exupéry

Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry (Lió, França, 29 de juny de 1900 - Desaparegut en accident d'aviació al sud de França durant la guerra, 31 de juliol de 1944), va ser un escriptor, poeta i aviador francès.

Nou!!: Provença і Antoine de Saint-Exupéry · Veure més »

Antoni Pere Ferrer

Antoni Pere Ferrer (segle XIV/XV - en mar, entre Barcelona i la Provença, 1471/72) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1458 i abat de Montserrat.

Nou!!: Provença і Antoni Pere Ferrer · Veure més »

Antonio de Leyva

Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.

Nou!!: Provença і Antonio de Leyva · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Provença і Aquisgrà · Veure més »

Aram (Septimània)

Aram fou duc o governador de la Gal·lia Narbonesa o Septimània sota el rei Teodoric.

Nou!!: Provença і Aram (Septimània) · Veure més »

Arbres i cases

Arbres i cases (Arbres et maisons) és un oli sobre tela de 54 × 73 cm pintat per Paul Cézanne vers l'any 1885 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.

Nou!!: Provença і Arbres i cases · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Provença і Arle · Veure més »

Arle (desambiguació)

* Arle és una ciutat de la Provença.

Nou!!: Provença і Arle (desambiguació) · Veure més »

Arlequí (papallona)

L'arlequí (Zerynthia rumina) és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae que es troba al sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.

Nou!!: Provença і Arlequí (papallona) · Veure més »

Armand Lunel

Armand Lunel (9 de juny de 1892 - 3 de novembre de 1977) fou un escriptor francès i el darrer parlant conegut de shuadit (judeoprovençal), un dialecte de l'occità actualment extingit.

Nou!!: Provença і Armand Lunel · Veure més »

Arnau de Torroja

Arnau de Torroja (Solsona, ~1122 - Verona, 30 de setembre de 1184) va ser un noble català, cavaller de l'orde del Temple, orde que arribà a dirigir com a gran mestre entre 1180 i 1184.

Nou!!: Provença і Arnau de Torroja · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Provença і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Provença і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat d'Arle

El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.

Nou!!: Provença і Arquebisbat d'Arle · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Provença і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: Provença і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquebisbat de Marsella

basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Provença і Arquebisbat de Marsella · Veure més »

Arquebisbat de Rennes

bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Provença і Arquebisbat de Rennes · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Provença і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Nou!!: Provença і Arquitectura de la Provença · Veure més »

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Nou!!: Provença і Arquitectura medieval · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Provença і Arquitectura romànica · Veure més »

Arsat

Arsat o Larsat fou una comarca d'Occitània i per un temps un bisbat al.

Nou!!: Provença і Arsat · Veure més »

Arsenal (marina de guerra)

''Vista de l'entrada'' de l'Arsenal de Venècia, de Canaletto, 1732 Un arsenal és un establiment marítim-industrial, emplaçat dins d'un paratge amb directa o fàcil comunicació amb el mar, en el qual es construeixen, conserven, habiliten, reparen i s'aprovisionen vaixells de guerra.

Nou!!: Provença і Arsenal (marina de guerra) · Veure més »

Art antic

84-376-0194-0.

Nou!!: Provença і Art antic · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Provença і Art de Catalunya · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Provença і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art provençal

Catedral de Marsella Palau dels Papes a Avinyó Portal de Sant Tròfim a Arle L'art provençal és l'art desenvolupat a Provença (Occitània) i presenta certes característiques de l'antiguitat romana.

Nou!!: Provença і Art provençal · Veure més »

Ús dels articles dels topònims en català

La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable.

Nou!!: Provença і Ús dels articles dels topònims en català · Veure més »

Assassinats a Mauçana

Assassinat a Maussane o Assassinats a Mauçana (originalment en francès, Crime dans les Alpilles) és un telefilm francobelga dirigit per Claude-Michel Rome el 2017.

Nou!!: Provença і Assassinats a Mauçana · Veure més »

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Nou!!: Provença і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Nou!!: Provença і Astèrix · Veure més »

Astragalus massiliensis

El tragacant o coixins de monja, (Astragalus tragacantha) és una espècie de planta de la família de les Fabaceae.

Nou!!: Provença і Astragalus massiliensis · Veure més »

Athlétic Club Arles-Avignon

LAthlétic Club Arles-Avignon fou un club de futbol francès de la ciutat occitana d'Arle (Provença, França), fundat el 18 de febrer de 1913.

Nou!!: Provença і Athlétic Club Arles-Avignon · Veure més »

Augustin Pyramus de Candolle

Augustin Pyrame de Candolle (Ginebra, 4 de febrer del 1778 - 9 de setembre del 1841), fou un botànic suís.

Nou!!: Provença і Augustin Pyramus de Candolle · Veure més »

Aureli del Velai

Aureli de Velai fou bisbe de lo Puèi de Velai la segona meitat del, entre ca.

Nou!!: Provença і Aureli del Velai · Veure més »

Aurora groga

L'aurora groga (Anthocharis euphenoides) és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.

Nou!!: Provença і Aurora groga · Veure més »

Ausiàs de Sabran

Ausiàs de Sabran —de l'occità, Auzias, al seu torn del llatí Elzearius— (Sant Joan de Robians, Cabrièras d'Egues, Provença, 1285 - París, França, 27 de setembre de 1323), baró d'Ansoís, comte d'Ariano, fou un noble i militar, també terciari de l'orde franciscà.

Nou!!: Provença і Ausiàs de Sabran · Veure més »

Autari

Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.

Nou!!: Provença і Autari · Veure més »

Autòmat

Autòmat al Gabinet del col·leccionista del Museu Marès. Un autòmat és una màquina que funciona de manera automàtica, sense intervenció de persones.

Nou!!: Provença і Autòmat · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Provença і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Évariste Lévi-Provençal

Évariste Lévi-Provençal fou un historiador, escriptor, orientalista arabista i traductor francés nascut el 1894 i mort el 1956.

Nou!!: Provença і Évariste Lévi-Provençal · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Provença і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Bacallà

El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).

Nou!!: Provença і Bacallà · Veure més »

Banda llombarda

Les bandes llombardes són un conjunt d'arcades cegues de mig punt disposades horitzontalment entre la part superior d'uns pilars verticals de nom lesenes.

Nou!!: Provença і Banda llombarda · Veure més »

Barral dels Baus

Barral I dels Baus (1217-1270) va ser un noble provençal.

Nou!!: Provença і Barral dels Baus · Veure més »

Barthélemy d'Eyck

Barthélemy d'Eyck o van Eyck (ca. 1420 – 1470) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs que va treballar a França i probablement al ducat de Borgonya com a pintor i il·luminador de manuscrits.

Nou!!: Provença і Barthélemy d'Eyck · Veure més »

Basílica de Santa Maria Magdalena

La basílica de Santa Maria Magdalena és una església de Sant Maissimin acabada l'any 1532 i considerada l'edifici religiós d'estil gòtic més destacat de la Provença.

Nou!!: Provença і Basílica de Santa Maria Magdalena · Veure més »

Basili d'Ais

Basili d'Ais va ser bisbe d'Ais de Provença al.

Nou!!: Provença і Basili d'Ais · Veure més »

Bastó de Jacob

Vara de Jacob del 1776, Musée national de la Marine, Paris. El bastó de Jacob, vara de Jacob o creu de Jacob és un antic instrument de navegació, utilitzat per mesurar l'angle entre dos cossos celestes o bé l'altura del sol i d'altres astres sobre l'horitzó.

Nou!!: Provença і Bastó de Jacob · Veure més »

Batalla d'Autun

La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.

Nou!!: Provença і Batalla d'Autun · Veure més »

Batalla de Barcelona (510)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre ostrogots, que pretenien deposar al rei Gesaleic, i els visigots.

Nou!!: Provença і Batalla de Barcelona (510) · Veure més »

Batalla de Barcelona (512)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre visigots, que pretenien deposar al rei Amalaric, i els visigots, que pretenien reinstaurar Gesaleic.

Nou!!: Provença і Batalla de Barcelona (512) · Veure més »

Batalla de Benevent

La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: Provença і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla de l'11 de setembre

La batalla de l'Onze de Setembre posà fi al setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Provença і Batalla de l'11 de setembre · Veure més »

Batalla de la Berre

La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la BerreEn català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents.

Nou!!: Provença і Batalla de la Berre · Veure més »

Batalla de les illes Lerins (1635)

La batalla de les illes Lerins de 1635 fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.

Nou!!: Provença і Batalla de les illes Lerins (1635) · Veure més »

Batalla de les illes Lerins (1637)

La batalla de les illes Lerins de 1637 fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.

Nou!!: Provença і Batalla de les illes Lerins (1637) · Veure més »

Batalla de Tourtour

La batalla de Tourtour fou una batalla del 973 entre les forces cristianes liderades per Guillem I de Provença contra els pirates sarraïns que entre 889-890 s'havien establert a Fraxinetum (Provença) provinents de l'Àndalus i Ifríqiya.

Nou!!: Provença і Batalla de Tourtour · Veure més »

Batalla de Vézeronce

La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.

Nou!!: Provença і Batalla de Vézeronce · Veure més »

Baus

Els Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços"; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Provença і Baus · Veure més »

Bauxita

Placa commemorativa a la bauxita a Baus (Provença) La bauxita o baucita (atès l'origen del nom, el topònim Lei Bauç en occità, Les Baux en francès) és una mena d'alumini, provinent de la lixiviació de roques volcàniques.

Nou!!: Provença і Bauxita · Veure més »

Bàsquet a cavall

Selecció mixta catalana 2006-2007, Campiona d'Espanya El bàsquet a cavall (originalment en anglès horseball) és un esport eqüestre d'equip.

Nou!!: Provença і Bàsquet a cavall · Veure més »

Bûche de Noël

"Bûches de Noël" contemporànies. Bûche de Noël ("tronc de Nadal") són unes darreries tradicionals servides per Nadal a França, Bèlgica, Quebec, Líban i altres països poblats de francòfons cristians com ara el Regne Unit.

Nou!!: Provença і Bûche de Noël · Veure més »

Beatriu de Dia

BnF ms. 854 fol. 141; cançoner I Beatriu de Dia, coneguda com a comtessa de Dia (finals del - mitjans del) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.

Nou!!: Provença і Beatriu de Dia · Veure més »

Beatriu I de Provença

Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.

Nou!!: Provença і Beatriu I de Provença · Veure més »

Belisama

En la mitologia celta, Belisama (en grec, Bηλησαμα) era una deessa adorada en la Gàl·lia.

Nou!!: Provença і Belisama · Veure més »

Benedetto Antelami

Benedetto Antelami o Antelami de Parma va ser un arquitecte i escultor Italià especialment actiu a la zona de Parma durant l'edificació del Baptisteri i uns altres entre els anys 1178 i 1200.

Nou!!: Provença і Benedetto Antelami · Veure més »

Benifaió

Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Provença і Benifaió · Veure més »

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Nou!!: Provença і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »

Berenguer II d'Itàlia

Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.

Nou!!: Provença і Berenguer II d'Itàlia · Veure més »

Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).

Nou!!: Provença і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »

Bernart Amorós

Bernart Amorós o Amoros (segles  i) va ser un clergue i trobador occità, originari de Sant Flor, a l'Alvèrnia.

Nou!!: Provença і Bernart Amorós · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Provença і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Nou!!: Provença і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Nou!!: Provença і Bernat Tallaferro · Veure més »

Bertran de Barcelona

Bertran (Provença, principis de - Barcelona, 1095) fou bisbe de Barcelona del 1086 al 1095.

Nou!!: Provença і Bertran de Barcelona · Veure més »

Bertran Folcon d'Avignó

Bertran Folcon d'Avignó, o Bertran Folco d'Avinhon (c. 1202 - 1233) va ser un noble provençal i trobador d'Avinyó.

Nou!!: Provença і Bertran Folcon d'Avignó · Veure més »

Bertran I dels Baus

Bertran I dels Baus fou el tercer fill de Ramon I dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus (1167-1181), a Provença.

Nou!!: Provença і Bertran I dels Baus · Veure més »

Bertran II de Provença

Bertran II de Provença (? - 1093), marquès de Provença (1063-1093).

Nou!!: Provença і Bertran II de Provença · Veure més »

Bertrand de Comps

Bertrand de Comps fou el 17è Mestre de l'Hospital.

Nou!!: Provença і Bertrand de Comps · Veure més »

Bisbat d'Apt

El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Provença і Bisbat d'Apt · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: Provença і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat de Cavaillon

XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Provença і Bisbat de Cavaillon · Veure més »

Bisbat de Die

El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Provença і Bisbat de Die · Veure més »

Bisbat de Glandèves

La part absidal de l'antiga catedral de Glandèves El bisbat de Glandèves (francès: Diocèse de Glandèves, llatí: Dioecesis Glandatensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Provença і Bisbat de Glandèves · Veure més »

Bisbat de Grassa

El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Provença і Bisbat de Grassa · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Provença і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux

XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.

Nou!!: Provença і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux · Veure més »

Bjǫrn Járnsíða

Él túmul de Björn Costat de Ferro (''Björn Järnsidas hög'') a l'illa de Munsö, en el llac Mälaren, Suècia. El túmul és coronat per una pedra amb la Inscripció Rúnica d'Uppland 13. Björn Costat de Ferro o Björn Costelles de Ferro (nòrdic antic: Bjǫrn Járnsíða, islandès: Björn Járnsíða, suec: Björn Järnsida, danès: Bjørn Jernside; llatí medieval: Bier Costae ferreae) fou un rei llegendari de Suècia que hauria viscut en algun moment del segle IX.

Nou!!: Provença і Bjǫrn Járnsíða · Veure més »

Blaise Diagne

Blaise Diagne (13 d'octubre de 1872 - 11 de maig de 1934) va ser un líder polític francès i alcalde de Dakar.

Nou!!: Provença і Blaise Diagne · Veure més »

Blasco Mentor

Mentor Blasco Martel (Barcelona, 1919 - Solliès-Toucas, 2003) va ser un pintor català exiliat a França des del 1939.

Nou!!: Provença і Blasco Mentor · Veure més »

Blaveta de l'espantallops

La blaveta de l'espantallops (Iolana iolas) és un lepidòpter glossat de la família Lycaenidae.

Nou!!: Provença і Blaveta de l'espantallops · Veure més »

Bonastruc ça Porta

Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge.

Nou!!: Provença і Bonastruc ça Porta · Veure més »

Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.

Nou!!: Provença і Bonaventura Gassol i Rovira · Veure més »

Boques del Roine

Les Boques del Roine (13) (en occità Bocas de Ròse; en francès Bouches-du-Rhône) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, i que deu el seu nom al riu Roine.

Nou!!: Provença і Boques del Roine · Veure més »

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Nou!!: Provença і Borgonya Transjurana · Veure més »

Boris Cyrulnik

Boris Cyrulnik (Bordeus, 26 de juliol de 1937) és neuròleg, psiquiatre i psicoanalista i un dels fundadors de l'etologia humana.

Nou!!: Provença і Boris Cyrulnik · Veure més »

Bosònides

Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.

Nou!!: Provença і Bosònides · Veure més »

Botàriga

Fresa seca a Cadis. Botàriga ("''balık yumurtası''") en cuina turca (darrere, a la dreta). La botàriga és un aliment típic de diverses regions costaneres del Mar Mediterrani consistent en fresa de peix de certs peixos salades i seques.

Nou!!: Provença і Botàriga · Veure més »

Bovó de Voghera

Bovó (Provença, mitjan s. X - Voghera, Pavia, Llombardia, 22 de maig de 986) fou un cavaller franc, pelegrí i penitent.

Nou!!: Provença і Bovó de Voghera · Veure més »

Brandada de bacallà

La brandada (o abrandada) de bacallà, cimitomba o sacsacollons és una plat elaborat amb bacallà que tradicionalment es fa pràcticament arreu de CatalunyaEl gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana, de Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002.

Nou!!: Provença і Brandada de bacallà · Veure més »

Branques del casal de Barcelona

El casal de Barcelona va originar diverses branques.

Nou!!: Provença і Branques del casal de Barcelona · Veure més »

Bullabessa

La bullabessa (en occità bolhabaissa i en francès bouillabaisse) és una mena de suquet de peix típic de la Provença.

Nou!!: Provença і Bullabessa · Veure més »

Cafè de nit a Arle

Cafè de nit a Arle (títol original en francès Café de Nuit, Arles) és un quadre de Paul Gauguin pintat entre el 4 i 12 de novembre de 1888 a Arle, a casa de Vincent van Gogh.

Nou!!: Provença і Cafè de nit a Arle · Veure més »

Calisson

Els calissons són uns dolços tradicionals francesos que consisteixen en una pasta homogènia de color groc clar feta de fruita confitada (en especial, melons i taronges) i ametlles moltes amb una capa final de glassa reial.

Nou!!: Provença і Calisson · Veure més »

Calmini de Mozac

Calmini, o Calminius o Calmilius (Alvèrnia, segle VII - ca. 700) fou un noble occità que va fundar diverses abadies i que ell mateix va viure com a eremita i monjo.

Nou!!: Provença і Calmini de Mozac · Veure més »

Camp de blat amb xiprer

Camp de blat amb xiprer és una sèrie de tres quadres que va pintar Vincent van Gogh l'any 1889.

Nou!!: Provença і Camp de blat amb xiprer · Veure més »

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Nou!!: Provença і Campanya d'Itàlia (1796-1797) · Veure més »

Campanya d'Itàlia (1800)

La Campanya d'Itàlia de 1800 va ser la sèrie d'operacions militars lliurades l'any 1800, durant la Guerra de la Segona Coalició, al nord d'Itàlia després de la caiguda de les repúbliques germanes profranceses el 1799 i el retorn del general Napoleó Bonaparte d' Egipte.

Nou!!: Provença і Campanya d'Itàlia (1800) · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Provença і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Cançoner de Baena

El Cançoner de Baena (en castellà Cancionero de Baena) és el primer cançoner castellà conegut.

Nou!!: Provença і Cançoner de Baena · Veure més »

Cantar de Roncesvalles

El Cantar de Roncesvalles és un poema èpic escrit en castellà medieval amb trets de romanç navarroaragonès compost possiblement entre 1225 i 1250.

Nou!!: Provença і Cantar de Roncesvalles · Veure més »

Canut Reyes

François Marie Reyes, conegut com a Canut Reyes (Arle, Provença, 9 de juny de 1954), és un guitarrista, cantant, compositor i pintor gitano català.

Nou!!: Provença і Canut Reyes · Veure més »

Canya (música)

contrafagot i de la canya de clarinet Una canya, inxa o llengüeta és el generador de so de molts instruments de vent.

Nou!!: Provença і Canya (música) · Veure més »

Canyó (hidrografia)

El Gran Canyó, a Arizona, a la confluència entre el Riu Colorado i del Riu Petit Colorado Un canyó, gola o gorja és una escletxa entre cingles de penya-segats resultat de la meteorització i de l'activitat erosiva d'un riu al llarg de diferents temps geològics.

Nou!!: Provença і Canyó (hidrografia) · Veure més »

Caprasi de Lerins

Caprasi de Lerins -Caprasius Lirinensis- (Provença?, segona meitat del - mort a l'illa de Lerins, ca. 430) va ésser un eremita que va viure a les illes de Lerins, davant Canes.

Nou!!: Provença і Caprasi de Lerins · Veure més »

Carl Einstein

Carl Einstein (Neuwied, Imperi Alemany, 26 d'abril de 1885 – L'Estela e Bètharram, Occitània, 5 de juliol de 1940) va ser un influent escriptor, historiador de l'art, crític i anarquista alemany, una de les figures més importants en la història del moviment avantguardista.

Nou!!: Provença і Carl Einstein · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Provença і Carlemany · Veure més »

Carles Amorós

Carles Amorós, nascut com a Carles Boloç, (Tarascó, Provença, segle XV - Provença, 1549) va ser un impressor, del qual hi ha constància que va estar domiciliat a Barcelona, des del febrer del 1498.

Nou!!: Provença і Carles Amorós · Veure més »

Carles Camprós

Carles Camprós, en francès Charles Camproux (Marsella, barri de la Bèla de Mai, 30 de juny de 1908- 3 d'abril de 1994) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític occità.

Nou!!: Provença і Carles Camprós · Veure més »

Carles de Tortolon

Carles de Tortolon (en francès Charles de Tourtoulon) (Montpeller, 12 d'octubre de 1836 - Ais de Provença, 12 d'agost de 1913) fou un noble advocat i polític occitanista.

Nou!!: Provença і Carles de Tortolon · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Provença і Carles el Calb · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Provença і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles III de Borbó

miniatura Carles III de Borbó, nascut el 17 de febrer de 1490 a Montpensier, mort el 6 de maig de 1527 a Roma, va ser comte de Montpensier, de Clarmont i delfí d'Alvèrnia de 1501 a 1523, després duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Forès, de Clermont-en-Beauvaisis i de la Marca, vescomte de Carlat i de Murat, príncep de Dombes i senyor de Beaujeu de 1505 a 1521.

Nou!!: Provença і Carles III de Borbó · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Provença і Carles Martell · Veure més »

Carloman (fill de Carles Martell)

Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.

Nou!!: Provença і Carloman (fill de Carles Martell) · Veure més »

Carloman I

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Nou!!: Provença і Carloman I · Veure més »

Carrer de Provença

El carrer de Provença és un carrer de Barcelona als districtes de l'Eixample i Sant Martí.

Nou!!: Provença і Carrer de Provença · Veure més »

Cartoixa d'Escaladei

La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la Península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes.

Nou!!: Provença і Cartoixa d'Escaladei · Veure més »

Casimir Davaine

Casimir Davaine (Saint-Amand-les-Eaux, Nord, 19 de març de 1812 - Garches, Hauts-de-Seine, 14 d'octubre de 1882) va ser un metge francès conegut principalment per als seus treballs sobre el carboncle, malaltia animal transmissible a l'home (zoonosi).

Nou!!: Provença і Casimir Davaine · Veure més »

Cassida

La cassida —de l'àrab قصيدة, qaṣīda— és la forma estròfica bàsica de la poesia àrab clàssica.

Nou!!: Provença і Cassida · Veure més »

Cassolet

El cassolet (de l'occità i en francès, adaptat en cassoulet) o cassolet de mongetes (adaptació en català)La cuina del país dels càtars, pàg.

Nou!!: Provença і Cassolet · Veure més »

Castell de Cervià

El Castell de Cervià és un castell al poble de Cervià de Ter, a la comarca del Gironès declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Provença і Castell de Cervià · Veure més »

Castell de Mequinensa

El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.

Nou!!: Provença і Castell de Mequinensa · Veure més »

Castell de Verdera

El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Provença і Castell de Verdera · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Provença і Català · Veure més »

Català Fabri i Pere Pasqual

Català Fabri i el seu company Pere Pasqual (morts a Valença, 1321) foren dos frares franciscans que exerciren d'inquisidor a l'Occitània i moriren màrtir.

Nou!!: Provença і Català Fabri i Pere Pasqual · Veure més »

Catello di Rosso Gianfigliazzi

Catello di Rosso Gianfigliazzi (Florència, s.XIII) fou un noble, banquer i usurer florentí, fill de Rosso di Adimaro, que apareix a la Commedia de Dante.

Nou!!: Provença і Catello di Rosso Gianfigliazzi · Veure més »

Célestin Freinet

Ús de la "impremta Freinet" a la ''Escuela Experimental Freinet'', de San Andrés Tuxtla, Veracruz, Mèxic, l'any 2013 Célestin Freinet (Gars, País Niçard, 16 d'octubre de 1896 - Vença, Provença, 8 d'octubre de 1966) va ser un pedagog francès, involucrat en el moviment de l'Escola Nova i creador d'un mètode pedagògic propi.

Nou!!: Provença і Célestin Freinet · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Provença і Còrsega · Veure més »

Còsta Blava

La Còsta Blava (nom occità; en francès Côte Bleue) és una petita part del litoral mediterrani de França, a l'oest de la Provença, entre Marsella i la mar de Bèrra.

Nou!!: Provença і Còsta Blava · Veure més »

Celdoni Fonoll i Casanoves

Lloll Bertran i Celdoni Fonoll fent de Mata-rucs d'Honor al Carnaval de Solsona Celdoni Fonoll i Casanoves (Calaf, 1944) és un cantant, recitador, rapsode, poeta i músic català.

Nou!!: Provença і Celdoni Fonoll i Casanoves · Veure més »

Ceràmica prehistòrica

Atuell del període Jōmon (Japó) considerat dels més antics del món El quadre general d'estudi descriptiu de la ceràmica prehistòrica d'aquest article abasta l'obra en fang amb esperit utilitari i creatiu realitzada al nostre planeta entre 10000 ae i 3300 ae.

Nou!!: Provença і Ceràmica prehistòrica · Veure més »

Cercle Català de Marsella

Estendard del Cercle (Centre) Català de Marsella. El Cercle Català de Marsella Pàgina web.

Nou!!: Provença і Cercle Català de Marsella · Veure més »

Cetacis

Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.

Nou!!: Provença і Cetacis · Veure més »

Chabrol

Primer pas del chabrol Chabrol! Home fent chabrol a començaments del segle XX Postal antiga occitana on apareix un home fent "chabrol" Chabròl o més aviat fer chabrol és un costum antic a la gastronomia occitana que consisteix a, quan queda ja poc brou al plat i comença a ser difícil d'agafar-la amb la cullera, afegir-hi un raig de vi negre, en comptes d'inclinar el plat, i empassar-ho, bevent directament del recipient.

Nou!!: Provença і Chabrol · Veure més »

Charles François Clement

Charles François Clement (Provença vers 1720 -, 1789) fou un compositor, musicòleg i literat francès.

Nou!!: Provença і Charles François Clement · Veure més »

Charles Gounod

Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès.

Nou!!: Provença і Charles Gounod · Veure més »

Charles Maurras

Charles Maurras (Lo Martegue, Provença, 20 d'abril de 1868 - Tours, 16 de novembre de 1952) fou un escriptor i polític ultradretà i antisemita francès.

Nou!!: Provença і Charles Maurras · Veure més »

Charles Plumier

Charles Plumier (20 d'abril de 1646 – 20 de novembre de 1704) va ser un botànic francès, el commemora el gènere de plantes Plumeria.

Nou!!: Provença і Charles Plumier · Veure més »

Charles Rieu

Charles Rieu (Lo Parador, Provença, 1 de novembre de 1846 - ibídem, 11 de gener de 1924) fou un poeta provençal, conegut pel malnom de Charloun dou Paradou.

Nou!!: Provença і Charles Rieu · Veure més »

Chico Bouchikhi

Jahloul Bouchikhi, conegut com a Chico Bouchikhi (Arle, Provença, 13 d'octubre de 1954), és un músic i guitarrista occità d'origen magrebí que fou membre fundador del grup musical Gipsy Kings i, més tard, de Chico & the Gypsies.

Nou!!: Provença і Chico Bouchikhi · Veure més »

Christophe Saliceti

Antoine Christophe Saliceti o Salicetti (Saliceto, Alta Còrsega, 26 d'agost 1757 - Nàpols, 23 de desembre 1809) fou un revolucionari francès.

Nou!!: Provença і Christophe Saliceti · Veure més »

Cicàdids

Els cicàdids (Cicadidae) són una família d'hemípters auquenorrincs que inclou les populars cigales.

Nou!!: Provença і Cicàdids · Veure més »

Cirera

Cirera Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies.

Nou!!: Provença і Cirera · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Provença і Cisma d'Occident · Veure més »

Claude Thomas Alexis Jordan

Claude Thomas Alexis Jordan (Lió, 29 de octubre de 1814 - ibíd. 7 de febrer de 1897) va ser un botànic i taxònom francès.

Nou!!: Provença і Claude Thomas Alexis Jordan · Veure més »

Clima submediterrani

El clima submediterrani és una subdivisió del clima mediterrani.

Nou!!: Provença і Clima submediterrani · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: Provença і Coca (pastís) · Veure més »

Cocatedral de Sant Joan

La Cocatedral de Sant Joan està situada a La Valletta (Malta), fou construïda per l'Orde de Sant Joan de Jerusalem entre 1573 i 1578.

Nou!!: Provença і Cocatedral de Sant Joan · Veure més »

Colantonio

''Crucifixió'', Museu Thyssen-Bornemisza. Museu di Capodimonte, Nàpols. Colantonio és el nom artístic i més conegut de Niccolò Antonio (circa 1420) fou un pintor napolità, conegut per haver estat un dels qui va formar Antonello da Messina, segons una carta datada el 20 de març de 1524 de l'humanista napolità del renaixement Pietro Summonte, que informa sobre l'estat de l'art a Nàpols i dels treballs a que hi feien pintors flamencs, parla de Colantonio i de la seua tècnica flamenca, que hom ha vist assimilada en l'art d'Antonello da Messina.

Nou!!: Provença і Colantonio · Veure més »

Coll d'Esa

El Coll d'Esa (en francès col d'Èze) és un port de muntanya que es troba entre Niça i Mònaco, en les proximitats de la comuna de Esa i prop de La Túrbia, al departament dels Alps Marítims.

Nou!!: Provença і Coll d'Esa · Veure més »

Comarques d'Occitània

regions) d'Occitania Les encontrades (comarques) d'Occitània Tot seguit hi ha una llista de parçans o païses (comarques) tradicionals i no oficials d'Occitània, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Provença і Comarques d'Occitània · Veure més »

Combat de Malta

El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.

Nou!!: Provença і Combat de Malta · Veure més »

Comtat d'Aiamans

El Comtat d'Aiamans és un títol nobiliari concedit l'11 de novembre de 1634 pel rei Felip IV a Miquel Lluís Ballester de Togores i Sales sobre les seves cavalleries d'Aiamans, Lloseta i Biniali, en reconeixement a la campanya a Provença durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Provença і Comtat d'Aiamans · Veure més »

Comtat d'Apt

El comtat d'Apt fou una efímera jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Provença і Comtat d'Apt · Veure més »

Comtat d'Arle

El comtat d'Arle era una divisió del regne franc i després de la Borgonya Cisjurana i s'estenia bàsicament a Provença (els reis dominaven el Lionès i el Viennois).

Nou!!: Provença і Comtat d'Arle · Veure més »

Comtat de Dia

El comtat de Dia (francès Die, conegut també com a Diois), fou una jurisdicció feudal de Provença, situat al nord de la regió de Provença en direcció a Grenoble i Valença, però dins el que fou el regne de Provença.

Nou!!: Provença і Comtat de Dia · Veure més »

Comtat de Forcalquer

Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Provença і Comtat de Forcalquer · Veure més »

Comtat de Gap

El comtat de Gap fou una jurisdicció feudal de Provença; el territori, format per diverses senyories eclesiàstiques i laiques, es va anar constituint en jurisdicció amb títol comtal a partir del.

Nou!!: Provença і Comtat de Gap · Veure més »

Comtat de Mâcon

Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.

Nou!!: Provença і Comtat de Mâcon · Veure més »

Comtat de Niça

El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.

Nou!!: Provença і Comtat de Niça · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Provença і Comtat de Rasès · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Provença і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat de Valença

El comtat de Valença (Valence), a vegades del Valentinois, fou una jurisdicció feudal de Provença amb centre a la ciutat de Valença.

Nou!!: Provença і Comtat de Valença · Veure més »

Comtat de Ventimiglia

El comtat de Ventimiglia (Ventemilha en occità, Ventemiglia en lígur, Vintimille en francès) fou una jurisdicció feudal a l'extrem occidental de Ligúria, avui a la frontera amb França.

Nou!!: Provença і Comtat de Ventimiglia · Veure més »

Comtat Venaissí

El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.

Nou!!: Provença і Comtat Venaissí · Veure més »

Comte l'Arnau

El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.

Nou!!: Provença і Comte l'Arnau · Veure més »

Concili d'Agde

El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.

Nou!!: Provença і Concili d'Agde · Veure més »

Concili d'Arle del 813

El concili d'Arle del 813 fou una reunió de bisbes que va tenir lloc l'any 813 presidit pels arquebisbes Nebridi de Narbona i Joan II d'Arle, però en la seva condició de missi dominici eclesiàstics del rei (no es coneixen els seus dos col·legues seculars), en el qual es va tractar la reforma del clergat i el manteniment de la disciplina eclesiàstica, seguint les ordes de Carlemany adoptades en l'assemblea general d'Aquisgrà poc abans.

Nou!!: Provença і Concili d'Arle del 813 · Veure més »

Concili de Bourges (1225)

El Concili de Bourges (Concilium Bituricense) va ser un concili catòlic celebrat a Bourges el novembre de 1225.

Nou!!: Provença і Concili de Bourges (1225) · Veure més »

Concili de Maruèjols

El concili de Maruèjols (o Marvejols) fou una reunió de bisbes i nobles francs principalment de la Provença, celebrat el final del 589 o començament del 590 a la frontera entre el Gavaldà, el Roergue i l'Alvèrnia, al lloc on hi ha la moderna població de Marvejols, occità Maruèjols.

Nou!!: Provença і Concili de Maruèjols · Veure més »

Concili de Reims del 625

El concili de Reims del 625 fou una reunió de bisbes de la Provença i el Llenguadoc.

Nou!!: Provença і Concili de Reims del 625 · Veure més »

Concili de Viena

El concili de Viena es va celebrar a la catedral de Viena del Delfinat (França) entre el 16 d'octubre del 1311 i el 6 de maig del 1312.

Nou!!: Provença і Concili de Viena · Veure més »

Conclave de 1314–16

El Conclave de 1314-16 es va celebrar de l'1 de maig del 1314 al 7 d'agost del 1316, primer al palau apostòlic de Carpentras i després a la casa dels Dominics de Lió.

Nou!!: Provença і Conclave de 1314–16 · Veure més »

Congost (hidrografia)

El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.

Nou!!: Provença і Congost (hidrografia) · Veure més »

Conquesta d'Almeria (1147)

Alfons VII, l'Emperador, realitzava feia alguns anys una vigorosa campanya a Andalusia.

Nou!!: Provença і Conquesta d'Almeria (1147) · Veure més »

Conquesta de Conca

La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.

Nou!!: Provença і Conquesta de Conca · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Provença і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conseqüències de la pesta negra

Ciutadans de Tournai enterren a les víctimes de la pesta. Detall d'una miniatura de «Les cròniques de Gilles Li Muisis» (1272-1352). ''Bibliothèque royale de Belgique'', MS 13076-77, f. 24v. Les conseqüències de la pesta negra es van manifestar com enormes trastorns econòmics, socials i religiosos que tingueren profunds efectes en el curs de la història europea.

Nou!!: Provença і Conseqüències de la pesta negra · Veure més »

Constantí Lecapè

Constantí Lecapè, en grec Κωνσταντίνος Λακαπηνός, nascut el 912 i mort cap al 946, era el tercer fill de Romà Lecapè i Teodora.

Nou!!: Provença і Constantí Lecapè · Veure més »

Constitució civil del clergat

La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.

Nou!!: Provença і Constitució civil del clergat · Veure més »

Convenientia

Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.

Nou!!: Provença і Convenientia · Veure més »

Convent dels Servites (Montant)

El Convent dels Pares Servites de Montant, en la comarca de l'Alt Millars és un edifici de caràcter fortificat, catalogat com Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi identificatiu: 12.08.078-002.

Nou!!: Provença і Convent dels Servites (Montant) · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Provença і Corona d'Aragó · Veure més »

Corrent Liguro-Provençal

El Corrent Liguro-Provençal és un corrent marí que es forma al nord de l'illa de Còrsega per la unió de les aigües que venen del sud a banda i banda d'aquesta illa i que segueix vorejant tota la costa de Ligúria, a Itàlia, i de Provença, al sud de França.

Nou!!: Provença і Corrent Liguro-Provençal · Veure més »

Costa Blava

Mapa de la Costa Blava La Costa Blava o millor Costa d'Atzur (en occità Còsta d'Azur, en francès Côte d'Azur, literalment 'Costa d'Atzur') és la part oriental del litoral mediterrani de la Provença entre Cassís i Menton, dins de França, que inclou la costa del País Niçard i també el Principat de Mònaco.

Nou!!: Provença і Costa Blava · Veure més »

Cozonac

Cozonac(romanès) o Kozunak (en búlgar: козунак) és un pa especial de llevat dolç, tradicional al sud-est d’Europa, Romania, Bulgària i Sèrbia, Macedònia, Grècia, etc.

Nou!!: Provença і Cozonac · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Provença і Cristòfor Colom · Veure més »

Cristóbal Parra

Cristóbal Parra (Elda, 1912 - Charlaval, 1984) va ser un destacat dirigent anarcosindicalista valencià.

Nou!!: Provença і Cristóbal Parra · Veure més »

Croada savoiana

La croada savoiana (1366–1367) nasqué del mateix pla que la Croada d'Alexandria.

Nou!!: Provença і Croada savoiana · Veure més »

Cronologia de la ràdio en català

A Catalunya i al Principat d’Andorra, a diferència d’altres territoris de llengua catalana, les ràdios estatals espanyoles Ràdio Nacional d’Espanya, COPE, Europa FM, Hit FM, Kiss FM, Loca FM, Els 40 Principals, Els 40 Classic, Els 40 Dance, Onda Cero, Cadena Dial, Ràdio 3, Ràdio 5, Melodia Fm, Radio Marca, Cadena 100, Rock FM, Xtra FM, i la Cadena SER tenen programació en català.

Nou!!: Provença і Cronologia de la ràdio en català · Veure més »

Cronologia de les incursions magiars

Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França.

Nou!!: Provença і Cronologia de les incursions magiars · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: Provença і Cronologia del catarisme · Veure més »

Cuca de la Mola

La Cuca de la Mola és una criatura mitològica de Mallorca de la qual es deia que vivia a la muntanya de la Mola, al terme de Sóller.

Nou!!: Provença і Cuca de la Mola · Veure més »

Cultura Arzachena

Tombes circulars de ''Li Muri'' a Arzachena La cultura Arzachena fou una cultura neolítica prenuràgica que ocupa la part nord-oriental de Sardenya (Gal·lura) i part de Còrsega del Sud, d'aproximadament els mil·lennis IV al III ae.

Nou!!: Provença і Cultura Arzachena · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Provença і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Cuneo

Cuneo -en piemontès Coni- és un municipi italià a la província de Cuneo (regió del Piemont).

Nou!!: Provença і Cuneo · Veure més »

Dalmau Moner

El beat Dalmau Moner (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1291 - Girona, 1341), conegut popularment com a Sant Dalmau, fou un eremita i frare dominic al convent de Girona.

Nou!!: Provença і Dalmau Moner · Veure més »

Daniel Malan

Daniel François Malan (22 de maig de 1874 - 7 de febrer de 1959) va ser un primer ministre de Sud-àfrica.

Nou!!: Provença і Daniel Malan · Veure més »

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Nou!!: Provença і Dante Alighieri · Veure més »

Dòba

Bou en ''dòba'' La doba o adoba o bou a la doba/a l'adoba (en occità dòba o adòba, en francès daube), és un clàssic estofat de la cuina occitana de la regió de Provença.

Nou!!: Provença і Dòba · Veure més »

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Nou!!: Provença і Delfí de França · Veure més »

Denominació d'Origen Qualificada Priorat

La Denominació d'Origen Qualificada Priorat és l'única denominació d'origen catalana reconeguda amb la màxima qualitat (DOQ).

Nou!!: Provença і Denominació d'Origen Qualificada Priorat · Veure més »

Dictada Occitana

occitanoromànic La Dictada Occitana és una jornada anual de promoció de l'occità que consistix en la realització d'un dictat gratuït, popular i universal organitzat en forma de concurs amb premis per als participants.

Nou!!: Provença і Dictada Occitana · Veure més »

Diego Baliardo

Diego Baliardo, conegut també com a Maurice Baliardo i dit familiarment Loulou (Montpeller, Provença, 21 de maig de 1951), és un músic i guitarrista gitano català, membre del grup musical Gipsy Kings.

Nou!!: Provença і Diego Baliardo · Veure més »

Dieta de Nimega

La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.

Nou!!: Provença і Dieta de Nimega · Veure més »

Dinami de Marsella

Dinami de Marsella fou un noble gal·loromà, dux governador de Marsella (575-585 o 587) per compte de Khildebert II d'Austràsia, al que va trair en favor de Guntram de Borgonya.

Nou!!: Provença і Dinami de Marsella · Veure més »

Diploma

Edicte de Fontainebleu, 1685 Per a les ciències històriques, el diploma (del llatí, díplōma, i del grec clàssic: δίπλωµα, significant «doblegat») és un document emanat generalment d'una autoritat sobirana o d'una entitat oficial, conferint o testificant un dret (patent, butlla), un títol (nobiliari, professional), un reconeixement (condecoració, premi) o un títol acadèmic (grau, màster, doctorat).

Nou!!: Provença і Diploma · Veure més »

Districte de Sant Martí

Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.

Nou!!: Provença і Districte de Sant Martí · Veure més »

Divisio Regnorum

Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Provença і Divisio Regnorum · Veure més »

Dolce stil novo

Dante, un dels estilnovistes més influents. El dolce stil novo o estilnovisme (en italià modern, dolce stile nuovo) és un important moviment poètic italià, que es va desenvolupar al.

Nou!!: Provença і Dolce stil novo · Veure més »

Douceline de Digne

Douceline de Digne (c. 1215/1216 - 1274) va ser el fundador de les Beguines de Marsella i l'objecte d'una vita que avui sobreviu, La vida de Douceline de Digne.

Nou!!: Provença і Douceline de Digne · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Provença і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Bretanya

El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.

Nou!!: Provença і Ducat de Bretanya · Veure més »

Ducat de Lió

El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.

Nou!!: Provença і Ducat de Lió · Veure més »

Durance

La Durença, Durance, Durença (segons la norma clàssica), o Durènço en provençal (segons la norma mistralenca) és un riu al sud-est de França, afluent del Roine, del qual és el segon afluent després del Saona pel que fa a la seva longitud i el tercer després del Saona i l'Isèra pel cabal.

Nou!!: Provença і Durance · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Provença і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Provença і Edat del ferro · Veure més »

Edenats

Els edenats (llatí: Edenates o Adanates) foren un poble gal dels Alps esmentat per Plini el vell quan transcriu les inscripcions del Trofeu dels Alps, aixecat per August per commemorar les seves victòries sobre les tribus alpines.

Nou!!: Provença і Edenats · Veure més »

Edmonde Charles-Roux

Edmonde Charles-Roux (Neuilly-sur-Seine, Alts del Sena, 17 d'abril de 1920-Marsella, Boques del Roine, 20 de gener de 2016) va ser una escriptora francesa.

Nou!!: Provença і Edmonde Charles-Roux · Veure més »

Eduard Feliu i Mabres

Eduard Feliu i Mabres (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1 de juliol de 1938 - Barcelona, Barcelonès, 15 de juliol de 2009) va ser un traductor i investigador de temes hebraics català, que fou president de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (SCEHB), filial de l'IEC.

Nou!!: Provença і Eduard Feliu i Mabres · Veure més »

El monacat a Catalunya

Sant Esteve de Banyoles, considerat un dels més antics de Catalunya El monacat a Catalunya.

Nou!!: Provença і El monacat a Catalunya · Veure més »

El poble (Soutine)

El poble (Le Village) és un oli sobre tela de 73,5 × 92 cm realitzat per Chaïm Soutine vers l'any 1923 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.

Nou!!: Provença і El poble (Soutine) · Veure més »

El rossinyol

Un rossinyol pintat per J. F. Naumann l'any 1905 El rossinyol, també coneguda com a Rossinyol que vas a França, és una cançó tradicional catalana que ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies.

Nou!!: Provença і El rossinyol · Veure més »

Elena e Costantino

Elena e Costantino és una òpera en italià de Ramon Carnicer i Batlle segons un llibret d'Andrea Leone Tottola.

Nou!!: Provença і Elena e Costantino · Veure més »

Els tres tambors

Partitura, segons el Volum III de ''Cansons de la terra'', de Francesch Pelay Briz, 1871. Els tres tambors és una cançó popular molt estesa per tot el territori de parla catalana; té un engrescador ritme de marxa, que està potenciat per la reiteració onomatopèica del so del tambor.

Nou!!: Provença і Els tres tambors · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Provença і Eneolític · Veure més »

Engelberga de Spoleto

Engelberga (morta entre els anys 896 i 901) va ser l'esposa de Lluís II el Jove, emperador Carolingi i rei d'Itàlia, ostentant el títol d'emperadriu consort des del seu casament, el 5 d'octubre de l'any 851, fins a la mort del seu marit, el 12 d'agost de l'any 875.

Nou!!: Provença і Engelberga de Spoleto · Veure més »

Enric II d'Angulema

Enric d'Angulema, de vegades esmentat sota el nom dEnric de França o Enric de Valois, nascut el 1551 a Aquisgrà, mort en duel el 2 de juny de 1586 a Ais de Provença, fou un fill natural del rei Enric II de França amb la seva amant Jane Stuart, filla del rei d'Escòcia Jaume IV.

Nou!!: Provença і Enric II d'Angulema · Veure més »

Equació de segon grau

Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.

Nou!!: Provença і Equació de segon grau · Veure més »

Era d'Escorca

LEra d'Escorca és una dolina de la possessió d'Escorca, al municipi homònim, que per la seva situació i les seves característiques ha fet que el poble mallorquí generàs llegendes entorn de la seva formació.

Nou!!: Provença і Era d'Escorca · Veure més »

Eremites de Joan Bono

Els Eremites de Joan Bono o joanbonites foren un orde mendicant de tipus semieremític que es va difondre des de l'Emília-Romanya al centre i nord d'Itàlia.

Nou!!: Provença і Eremites de Joan Bono · Veure més »

Ermengol VI d'Urgell

''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).

Nou!!: Provença і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »

Ernestina de Champourcín

fou una poetessa espanyola de la Generació del 27.

Nou!!: Provença і Ernestina de Champourcín · Veure més »

Escac ferruginós

l'escac ferruginós (Melanargia occitanica) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Provença і Escac ferruginós · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Nou!!: Provença і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Escultura del Renaixement

L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Provença і Escultura del Renaixement · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Provença і Escultura romànica · Veure més »

Església de Sant Tròfim

L'església de Sant Tròfim és un temple de l'església catòlica romana que es troba a la ciutat d'Arle (Provença, França).

Nou!!: Provença і Església de Sant Tròfim · Veure més »

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Provença і Espanyols · Veure més »

Espècia

Botiga d'espècies al Marroc Les espècies són parts de plantes aromàtiques de sabor fort o també preparacions fetes a partir de barreges d'aquestes plantes.

Nou!!: Provença і Espècia · Veure més »

Esports de boles

Un home fa un llançament en una partida de petanca. Boles per jugar a la petanca. Els esports de boles és un nom col·lectiu pels esports practicats amb boles i botxes que són llençades per acostar-les el més a prop possible a una de més petita.

Nou!!: Provença і Esports de boles · Veure més »

Estany de Bèrra

L'estany de Bèrra (en occità Mar de Bèrra o Estanh de Bèrra, en francès Étang de Berre) és un estany litoral de Provença, dins el departament francès de les Boques del Roine.

Nou!!: Provença і Estany de Bèrra · Veure més »

Estat Imperial

Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.

Nou!!: Provença і Estat Imperial · Veure més »

Estève Pelabon

Casa nativa de Pelabon, la tercera casa a dreta, a Toló Placa recordatòria Estève Pélabon (en francés Étienne Pélabon; Toló, 25 de gener de 1745 - Marsella ?, 1 de novembre de 1808) fou un escriptor dramàtic provençal de llengua occitana autor de la famosa comèdia Manicla (Maniclo en la grafia original).

Nou!!: Provença і Estève Pelabon · Veure més »

Estratotip

Estratotip del Barremià (Cretaci inferior) a Angles, Alps, Provença margues vermelles sobrejacents de la part més baixa de la Fm Itzurun. Un estratotip, estrat tipus o secció tipus (estratigrafia) és una capa o límit d'estrats (aflorament) que s'estableix com a patró per definir una unitat stratigràfica o un límit estratigràfic i serveix de model estàndard.

Nou!!: Provença і Estratotip · Veure més »

Eudòxia Comnena

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.

Nou!!: Provença і Eudòxia Comnena · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Provença і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Evè (desambiguació)

Evè o Evenos (Εὔηνος) és un nom propi de l'antiga Grècia que pot fer referència a.

Nou!!: Provença і Evè (desambiguació) · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Provença і Expansió de l'islam · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Provença і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Farandola

''Farandòla'', de Hans Thoma La farandola és una dansa provençal d'origen antic, en la qual els ballarins, molts en nombre, formen una llarga cadena que avança serpentejant darrere d'un tocador de flabiol i tamborí. El seu compàs és de 6/8 i el moviment és viu.

Nou!!: Provença і Farandola · Veure més »

Faust de Riés

Catedral de Riés Faust de Riés o Faustus Regensis (Britània, 405-410 - Riés, 490-495) va ser un bisbe gal·loromà.

Nou!!: Provença і Faust de Riés · Veure més »

Fèlix Ziem

Fèlix Ziem (Beaune, França, 25 de febrer de 1821 - París, 10 de novembre de 1911) fou un pintor francès, de pare croat, pertanyent a l'Escola de Barbizon.

Nou!!: Provença і Fèlix Ziem · Veure més »

Fòntsegunha

El naixement del Felibritge Fòntsegunha, és un lloc municipi provençal de Castèunòu de Gadanha, on s'hi troba l'edifici històric conegut com a castell de Fontsegunha.

Nou!!: Provença і Fòntsegunha · Veure més »

Fòrum (desambiguació)

* Història.

Nou!!: Provença і Fòrum (desambiguació) · Veure més »

Federació Catalana de Petanca

La Federació Catalana de Petanca és l'organisme dirigeix l'activitat esportiva de la petanca a Catalunya.

Nou!!: Provença і Federació Catalana de Petanca · Veure més »

Felip de Valenza

Felip de Valenza fou un trobador occità del, actiu a Valença (Droma, Delfinat) i provinent probablement d'alguna regió de la Provença.

Nou!!: Provença і Felip de Valenza · Veure més »

Felip II de Savoia

Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.

Nou!!: Provença і Felip II de Savoia · Veure més »

Feminisme a l'Hospitalet de Llobregat

El feminisme a l'Hospitalet de Llobregat és un moviment social que té com a objectiu situar el món femení en igualtat al món masculí en aquesta ciutat fent notòria la seva presència i la seva essència.

Nou!!: Provença і Feminisme a l'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

Ferdinand Brunetière

Ferdinand Vincent-de-Paul Marie Brunetière, nascut a Toló (França) el 9 de juliol de 1849 i mort a París el 9 de desembre de 1906, va ser un escriptor, historiador de la literatura i crític literari francès.

Nou!!: Provença і Ferdinand Brunetière · Veure més »

Ferran d'Àustria (cardenal-infant)

El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).

Nou!!: Provença і Ferran d'Àustria (cardenal-infant) · Veure més »

Ferriol d'Usès

Ferriol d'Usès (Narbona, 520 - Usès, 4 de gener del 581) fou bisbe d'Usès entre 553 i 581, succeint el seu oncle patern sant Fermí d'Usès.

Nou!!: Provença і Ferriol d'Usès · Veure més »

Festa de l'Escalade

Piquers L'Escalade (escalada en català) és una festa celebrada anualment a Ginebra el 12 de desembre.

Nou!!: Provença і Festa de l'Escalade · Veure més »

Festa del Corpus Christi de València

Dansa dels Arquets. La Festa del Corpus Christi de València és una celebració de caràcter religiós i cívic que cada any ompli el centre de la ciutat amb actes que tenen com a objecte principal la veneració del sagrament de l'eucaristia.

Nou!!: Provença і Festa del Corpus Christi de València · Veure més »

Festival de fotografia

Presentació a Paris Photo 2012. Un festival de fotografia és un esdeveniment artístic que té lloc durant un o més dies i durant el qual s'organitza una sèrie d'exposicions de fotografies en diferents llocs de la mateixa ciutat o regió, en museus, galeries o en espais inusuals, tals com a esglésies, antigues fàbriques o a l'aire lliure.

Nou!!: Provença і Festival de fotografia · Veure més »

Festival Internacional de Cinema de Canes

Vista de Canes El Festival Internacional de Cinema de Canes (en francès Festival de Canes), creat el 1939, és un dels festivals de cinema més prestigiosos del món, considerat de categoria "A", organitzat per l'Associació Francesa del Festival Internacional de Cine.

Nou!!: Provença і Festival Internacional de Cinema de Canes · Veure més »

Figat

El figat és una preparació dolça típica menorquina que consisteix a coure figues de cristià tallades a trossos a foc lent fins que aquestes es desfan en una mena de confitura homogènia.

Nou!!: Provença і Figat · Veure més »

Filadèlfa de Gerda

Filadèlfa de Gerda (1871-1952), de veritable nom Claude Duclos, és una felibressa que escriu en occità.

Nou!!: Provença і Filadèlfa de Gerda · Veure més »

Final de la Copa de la UEFA 2004

La Final de la Copa de la UEFA 2004 es va jugar el 19 de maig de 2004 a la ciutat sueca de Göteborg, entre el València CF i l'Olympique de Marsella.

Nou!!: Provença і Final de la Copa de la UEFA 2004 · Veure més »

Flaüta

La flaüta és la flauta de tres forats pròpia de les illes Pitiüses.

Nou!!: Provença і Flaüta · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Nou!!: Provença і Flauta · Veure més »

Flauta de tres forats

Presència d'una flauta de tres forats en el retaule ''El banquet d'Herodes'' de Pere Garcia de Benavarri. ''ca.'' 1470. MNAC flaüta eivissenca, on es poden apreciar els dos forats de la part anterior Una flauta de tres forats és una flauta recta, normalment amb embocadura de bisell, que només té tres forats per a produir les diferents notes, dos a la part anterior, que es tapen amb els dits anul·lar i mig, i un a la part posterior, que es tapa amb el polze, gairebé sempre de la mà esquerra.

Nou!!: Provença і Flauta de tres forats · Veure més »

Florence Parly

Florence Parly (Boulogne-Billancourt, 8 de maig de 1963) és una política francesa, que fou ministra de Defensa del 2017 al 2022, sota el President Emmanuel Macron.

Nou!!: Provença і Florence Parly · Veure més »

Folquet de Marsella

Folquet de Marsella o Folc de Tolosa, en occità: Folquet de Marselha i en francès Foulques de Marseille (Marsella, ca.

Nou!!: Provença і Folquet de Marsella · Veure més »

Font (arquitectura)

Font pública de columna d'una aixeta. Una font artificial o brollador forma part del mobiliari urbà o particular d'una casa, per exemple en un jardí.

Nou!!: Provença і Font (arquitectura) · Veure més »

Formació geològica del País Valencià

La formació geològica del País Valencià, donant lloc a la seva configuració actual, està condicionada per la rotació de la península Ibèrica i Àfrica en sentit antihorari (levogir) durant el període del Permià al Cretaci (fa de 300 a 65 milions d'anys) en direcció a Euràsia, aquest gir es va detenir i durant l'Oligocè (fa de 33 a 23 milions d'anys), i el territori actualment valencià girà, més lleument, en el sentit de les agulles del rellotge (dextrògir).

Nou!!: Provença і Formació geològica del País Valencià · Veure més »

Fougasse

Fougasse en forma d'espiga. La fougasse és una mena de pa típic de Provença, però present, amb variants, en altres regions franceses.

Nou!!: Provença і Fougasse · Veure més »

François de Malherbe

François de Malherbe (Caen, 1555 - París, 16 d'octubre de 1628) va ser un poeta, crític i traductor francès.

Nou!!: Provença і François de Malherbe · Veure més »

François de Tournon

François de Tournon (Tournon-sur-Rhône 1489 † 1562 Saint-Germain-en-Laye) va ser un diplomàtic i cardenal francès.

Nou!!: Provença і François de Tournon · Veure més »

Francés Totsant Gròs

Retrat de l'edició de 1841 Dedicatòria a la seva amiga Pauline de Simane Francés Totsant Gròs (en francés: François Toussaint Gros; Marsella, 1698 - Lió, el 20 de gener de 1748) fou un escriptor provençal de llengua occitana.

Nou!!: Provença і Francés Totsant Gròs · Veure més »

France 3

France 3 és un canal públic de televisió francès que, a més de França, es pot sintonitzar a Andorra, Bèlgica i Luxemburg.

Nou!!: Provença і France 3 · Veure més »

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Nou!!: Provença і Francesc d'Assís · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Provença і Francesc I de França · Veure més »

Francesc II de Bretanya

Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.

Nou!!: Provença і Francesc II de Bretanya · Veure més »

Francesc Xavier Gambús i Ballvé

Francesc Xavier Gambús i Ballvé (Reus, 22 d'agost de 1883 - Aush, Gascunya, 1970) més conegut com a Xavier Gambús va ser un escriptor i polític català.

Nou!!: Provença і Francesc Xavier Gambús i Ballvé · Veure més »

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Nou!!: Provença і Francesco Petrarca · Veure més »

Franciscans espirituals

Imatge d'un franciscà. Els franciscans espirituals foren un moviment dins de l'Orde Franciscà que defensava la més integral, gelosa, rígida i espiritual observança de la Regla i del Testament de Sant Francesc d'Assís.

Nou!!: Provença і Franciscans espirituals · Veure més »

Francità

El francità (occità:, francès: francitan) és una varietat híbrida entre francès (varietat dominant) i occità (varietat dominada) que representa de fet l'estadi intermediari, i gairebé final, d'assimilació lingüística dels occitanòfons.

Nou!!: Provença і Francità · Veure més »

Fraxinetum

Fraxinetum o Fraxinet (Farakhshanit o Farakhsa en àrab) fou un emirat musulmà centrat en un assentament fortificat musulmà del establert a la moderna La Garde-Freinet, prop de Saint-Tropez, a Provença.

Nou!!: Provença і Fraxinetum · Veure més »

Frederic Mistral

Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.

Nou!!: Provença і Frederic Mistral · Veure més »

Frejús

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.

Nou!!: Provença і Frejús · Veure més »

French Kiss

French Kiss és una comèdia romàntica estatunidenca de Lawrence Kasdan amb Meg Ryan i Kevin Kline, estrenada l'any 1995.

Nou!!: Provença і French Kiss · Veure més »

Fulcrad de Provença

Fulcrad de Provença (? - mort després de 862) va ser comte d'Arle i duc de Provença, successor de Guerí.

Nou!!: Provença і Fulcrad de Provença · Veure més »

Gabriel Brunet de Sairigné

Gabriel Marie Paul Louis Brunet de Sairigné (9 febrer 1913, París - 1 març 1948 Indoxina francesa) fou un oficial de la Legió Estrangera francesa.

Nou!!: Provença і Gabriel Brunet de Sairigné · Veure més »

Gabriel-Marie Nicolas

Gabriel-Marie Nicolas, nascut Gilbert Nicolas (Riam, Puèi Domat, Alvèrnia, 1461-1463 - Rodés, 1532) fou un prevere, frare dels franciscans observants, cofundador de l'Orde de l'Anunciació, amb Joana de Valois.

Nou!!: Provença і Gabriel-Marie Nicolas · Veure més »

Galobet

tamborí a la fira de pasqua d'Arles. El galobet (galoubet, segons l'ortografia mistralenca, comuna a la Provença) o flaütet és una flauta de tres forats semblant a la flabuta bearnesa, al txistu basc o a la flaüta pitiüsa.

Nou!!: Provença і Galobet · Veure més »

Garcilaso de la Vega

Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536) fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana.

Nou!!: Provença і Garcilaso de la Vega · Veure més »

Garnet Wolseley

Charles Garnet Wolseley KP, GCB, OM, GCMG, VD, PC Golden Bridge comtat de Dublín, Irlanda, 4 de juny de 1833 - Menton, Provença, França, 25 de març de 1913) fou un militar anglès. El 1850 s'allistà com abanderat en un regiment d'infanteria; com a tal feu la campanya de Birmània, essent greument ferit en aquesta i promogut a tinent. Després feu la campanya de Crimea en l'arma d'Enginyers; a Sebastòpol fou greument ferit i el desembre de 1854 ascendí a capità. Enviat amb comandament a l'Índia el 1857, es distingí amb intrepidesa i valentia en els combats al voltant de Laghman i, acabada aquella campanya en complir vint-i-sis anys, se l'atorgà el grau de tinent coronel. El 1860 prengué part activa en la guerra de la Xina, assistint a l'assalt de Pequín. El 1861-1870 serví (en una breu interrupció) en el Canadà, on ascendí a coronel, i prengué part en les lluites contra els indígenes del territori del Red River, que s'havien revoltat. El 1873 rebé el comandament suprem en la guerra contra els aixanti; el 5 de febrer de 1874 destruí Kumasi, la capital d'aquells, obligant-los a sotmetre's. en recompensa a aquesta gesta fou promogut a general major i aconseguí una gratificació de 25.000 lliures esterlines. El 1875 fou nomenat governador de Natal i després general en cap de les nomenades "Auxiliary forces"; el 1876 individu del Consell de l'Índia i el 1878 governador de Xipre. El maig de 1879 fou ascendit a tinent general i anomenat governador civil i militar del Natal i Transvaal, i en acabar-se la guerra dels zulus, nomenat per a substituir Lord Chelmsford. A en Wolseley se li degueren la captura de Ceelayo (l'agost) i del cacic Sekokuni (el desembre), i la reorganització dels país dels zulus repartit, sota la sobirania britànica. Pel març de 1880, anomenat mestre general de camp de l'exèrcit, tornà a Anglaterra, i l'abril de 1882 se li donà el càrrec d'ajudant general en el ministeri de la Guerra. El juliol del mateix any el posaren al front de l'expedició a Egipte; el 13 de setembre aconseguí la victòria en la Batalla de Tel el-Kebir, rebent en recompensa la dignitat de par amb el títol de Lord Wolseley of Cairo. Per contra, fracassà (1885) en l'evacuació de Khartum i en el salvament d'en Charles George Gordon, a pesar del qual fou elevat a la categoria de vescomte. El 1890 rebé el comandament de les tropes d'Irlanda; el 1894 fou nomenat mariscal de camp i el novembre de 1895 general en cap dels exèrcits britànics, càrrec que desenvolupà fins al 1900.

Nou!!: Provença і Garnet Wolseley · Veure més »

Garrapiñada

Ametlles gar(r)apinyades. La garrapiñada, garrapiñada de cacahuate, garrapiñado, garapiñado o maní confitado és un snack dolç elaborat amb cacauet pelat, sucre i essències (usualment de vainilla).

Nou!!: Provença і Garrapiñada · Veure més »

Gaston Defferre

Gaston Defferre (Marsilhargas, Hérault 1910 - Marsella, Provença 1986) fou un polític francès.

Nou!!: Provença і Gaston Defferre · Veure més »

Gaston Doumergue

Gaston Doumergue (Aigasvivas (Gard), Provença 1 d'agost de 1863 - 18 de juny de 1937) fou un polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931.

Nou!!: Provença і Gaston Doumergue · Veure més »

Gaston Paris

Bruno Paulin Gaston Paris (Avenay-Val-d'Or, Marne, Xampanya, 9 d'agost de 1839 - Canes, Provença, 5 de març de 1903) fou un filòleg francès.

Nou!!: Provença і Gaston Paris · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Provença і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gastronomia de França

La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.

Nou!!: Provença і Gastronomia de França · Veure més »

Gastronomia de Mallorca

Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.

Nou!!: Provença і Gastronomia de Mallorca · Veure més »

Gastronomia de Menorca

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.

Nou!!: Provença і Gastronomia de Menorca · Veure més »

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Nou!!: Provença і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »

Gavatx

La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.

Nou!!: Provença і Gavatx · Veure més »

Gavota

La gavota (en francès gavotte) és una dansa tradicional francesa que encara es ballava a la Bretanya a mitjan; també fou una dansa cortesana i una forma instrumental ben popular des de finals del fins a finals del.

Nou!!: Provença і Gavota · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Provença і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Provença і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Provença і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gòrda

Gòrda (en francès Gordes) és un municipi francès situat al departament de Valclusa i la regió Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Provença і Gòrda · Veure més »

Georgette Agutte

Georgette Agutte, nascuda el dia 17 de maig de 1867 a París i morta el 6 de setembre de 1922, a Chamonix, és una pintora, escultora i col·leccionista d'art francesa.

Nou!!: Provença і Georgette Agutte · Veure més »

Gerard (beat)

Gerard (ca. 1035-1040 - 3 de setembre de 1120), amb diversos possibles cognoms Tum, Tunc, Tenque o Thom o fins i tot Sasso, fou un noble que marxà a les Croades i hi esdevingué fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital i primer gran mestre de l'orde, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem.

Nou!!: Provença і Gerard (beat) · Veure més »

Gerard de Narbona

Gerard de Narbona fou bisbe metropolità de Narbona nomenat el 911 per Rostany d'Arle i Ameli d'Uzès en lloc del deposat Arnust.

Nou!!: Provença і Gerard de Narbona · Veure més »

Gerberga (reina dels Francs)

Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.

Nou!!: Provença і Gerberga (reina dels Francs) · Veure més »

Germans de la Penitència de Jesucrist

Els Germans de la Penitència de Jesucrist, anomenats Frares del Sac o Boni Homines foren un orde mendicant, que es va estendre a Europa durant el.

Nou!!: Provença і Germans de la Penitència de Jesucrist · Veure més »

Germanwings

Seu de Germanwings Germanwings (IATA: 4U, OACI: GWI) és una aerolínia de baix cost amb base a l'Aeroport de Colònia, Alemanya, amb bases d'operacions secundàries a l'Aeroport de Stuttgart, l'Aeroport d'Hamburg i l'Aeroport de Schönefeld de Berlín.

Nou!!: Provença і Germanwings · Veure més »

Gianni di Parigi

Gianni di Parigi és un melodrama (òpera lírica) en dos actes de Gaetano Donizetti sobre llibret de Felice Romani, emprat anteriorment per Francesco Morlacchi per una òpera del mateix títol de 1818.

Nou!!: Provença і Gianni di Parigi · Veure més »

Gil l'Eremita

Gil (Atenes, Grècia, ca. 640 - Sant Geli, Comtat de Provença, ca. 720) va ser un eremita i abat d'origen grec que va viure en el segle VII.

Nou!!: Provença і Gil l'Eremita · Veure més »

Gipsy Kings

Els Gipsy Kings (Reis Gitanos en anglès) són un grup musical de flamenc, salsa i pop de les ciutats d'Arle i Montpeller, a la Provença, que interpreta les seves cançons principalment en llengua castellana amb accent andalús.

Nou!!: Provença і Gipsy Kings · Veure més »

Gitanos catalans de França

Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.

Nou!!: Provença і Gitanos catalans de França · Veure més »

Glaudi Brueis

Glaudi Brueis fou un escriptor en occità, nascut a Ais de Provença el 1570.

Nou!!: Provença і Glaudi Brueis · Veure més »

Golf del Lleó

El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.

Nou!!: Provença і Golf del Lleó · Veure més »

Gonzalo Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.

Nou!!: Provença і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »

Gorges del Verdon

Les Gorges del Verdon (en francès Gorges du Verdon) formen un congost excavat pel riu Verdon que separa els Prealps de Castelana i Dinha, a França.

Nou!!: Provença і Gorges del Verdon · Veure més »

Gorja de Samarià

El Parc Nacional de la Gorja de Samarià La Gorja de Samarià (grec Φαράγγι Σαμαριάς) és un parc nacional a l'illa de Creta, i una de les més importants atraccions turístiques de l'illa, fins al punt que al ple de l'estiu la poden arribar a baixar 4.000 visitants cada dia.

Nou!!: Provença і Gorja de Samarià · Veure més »

Goutte de Miel

Figues Goutte d'Or Goutte de Mel o també conegut com Goutte d'Or és un cultivar de Figuera Comú Ficus carica bífera (amb dues collites per temporada bacores a la primavera-estiu, i figues d'estiu-tardor), te la pell té color groc daurat.

Nou!!: Provença і Goutte de Miel · Veure més »

Govern dels cent dies

Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.

Nou!!: Provença і Govern dels cent dies · Veure més »

Govern dels Ducs

El Govern dels Ducs, Període dels Ducs o període d'anarquia fou l'interregne longobard entre el 574 (a la mort del rei Clef) i el 584 (elecció d'Autari); en aquest temps els longobards no van tenir rei i cada duc governava al seu territori (cada ducat era independent un de l'altra) amb un govern col·legiat dels ducs per al conjunt.

Nou!!: Provença і Govern dels Ducs · Veure més »

Grallers de l'Acord

Els Grallers de l'Acord és un grup de grallers creat l'any 1979 a Vilanova i la Geltrú i està format per Xavier Planas, Joan Masip i Miquel Gonzàlez, a la gralla, i Eloi Martí, al timbal.

Nou!!: Provença і Grallers de l'Acord · Veure més »

Griffó d'Apt

Griffó fou un príncep de Provença, comte d'Apt.

Nou!!: Provença і Griffó d'Apt · Veure més »

Grisélidis

Grisélidis és una òpera (descrita com un conte lyrique) en tres actes i un pròleg amb música de Jules Massenet i llibret en francès d'Armand Silvestre i Eugène Morand.

Nou!!: Provença і Grisélidis · Veure més »

Guerí de Provença

Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.

Nou!!: Provença і Guerí de Provença · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Provença і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra civil franca

La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.

Nou!!: Provença і Guerra civil franca · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1535-1538

La Guerra d'Itàlia de 1535-1538 va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar als monarques Francesc I de França i Carles I d'Espanya.

Nou!!: Provença і Guerra d'Itàlia de 1535-1538 · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Nou!!: Provença і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Provença і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Nou!!: Provença і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »

Guerra italiana del 1521-1526

La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: Provença і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »

Guerres baussenques

Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.

Nou!!: Provença і Guerres baussenques · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Provença і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guerres franco-visigòtiques

Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.

Nou!!: Provença і Guerres franco-visigòtiques · Veure més »

Guersònides

Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com a Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com a RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.

Nou!!: Provença і Guersònides · Veure més »

Guerson ben Salomó

Guerson ben Salomó va ser un escriptor, filòsof, matemàtic i talmudista jueu que va viure a Arle, Provença, a la meitat del.

Nou!!: Provença і Guerson ben Salomó · Veure més »

Gui de Cavalhon

Cants supervivents de la croada contra els albigesos, en poder de Lluís VIII de França, que fan creure a Gui de Cavalhon com autor de la segona cançó Gui de Cavalhon (fl. principis del s. XIII) fou un trobador i noble occità.

Nou!!: Provença і Gui de Cavalhon · Veure més »

Guia Gourmand

La Guia Elecció Gourmand de restaurants i hotels de Catalunya i Andorra i d'altres llocs d'interès, coneguda popularment com la Guia Gourmand, es una guia que recull i comenta mes de 650 restaurants i hotels de Catalunya, Andorra, altres comunitats autònomes d'Espanya, la Costa Blava, la Provença i Mònaco.

Nou!!: Provença і Guia Gourmand · Veure més »

Guilhem dels Baus

Guilhem I dels Baus (c. 1155 - juny de 1218) fou un important noble provençal, 2n príncep d'Aurenja (des del 1182 fins a la seva mort) i trobador en llengua occitana.

Nou!!: Provença і Guilhem dels Baus · Veure més »

Guillaume de Villaret

Abadia de Sant Geli, seu del priorat del Llenguadoc Guillaume de Villaret (Guilhèm del Vilaret en occità) fou el 24è Mestre de l'Hospital des del 1296 fins al 1305, data de la seva mort.

Nou!!: Provença і Guillaume de Villaret · Veure més »

Guillaume du Vair

Guillaume Du Vair Guillaume du Vair (París, 1556-Tonens, Olt i Garona 1621) fou un polític, sacerdot i filòsof francès.

Nou!!: Provença і Guillaume du Vair · Veure més »

Guillem d'Avinyó

Guillem d'Avinyó fou un comte de part de Provença amb seu a Avinyó que va governar de vers 949 a vers 966.

Nou!!: Provença і Guillem d'Avinyó · Veure més »

Guillem Hug dels Baus

Guillem Hug dels Baus (1050-1110), fill d'Hug I dels Baus, pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.

Nou!!: Provença і Guillem Hug dels Baus · Veure més »

Guillem I d'Aquitània

Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.

Nou!!: Provença і Guillem I d'Aquitània · Veure més »

Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn

Guillem I de Montcada (1150-1172) fou vescomte de Bearn.

Nou!!: Provença і Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn · Veure més »

Guillem III d'Urgell

el comtat de Forcalquer, entre el comtat i el marquesat de Provença Guillem d'Urgell o Guillem III (o V) de Forcalquer, simplement Guillem III d'Urgell i Forcalquer (? — Avinyó, 1129) fou comte de Forcalquer el 1129.

Nou!!: Provença і Guillem III d'Urgell · Veure més »

Guillem III de Tolosa

Guillem III de Tolosa del Llenguadoc, dit Tallaferro, (vers 975 - † 1037) fou comte de Tolosa, d'Albi, i de Nimes, amb drets feudals a Septimània i al Carci de 978 a 1037.

Nou!!: Provença і Guillem III de Tolosa · Veure més »

Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada

Guillem Ramon de Montcada o Guillem Ramon I de Bearn fou vescomte de Bearn.

Nou!!: Provença і Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada · Veure més »

Guillem Ramon I de Montcada

Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.

Nou!!: Provença і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »

Gundebald

Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.

Nou!!: Provença і Gundebald · Veure més »

Hagadà de Barcelona

La Hagadà de Barcelona és un manuscrit il·luminat en hebreu que conté el text tradicional de la hagadà que acompanya la festa del Séder durant la Péssah o Pasqua jueva.

Nou!!: Provença і Hagadà de Barcelona · Veure més »

Harry Rabinowitz

Harry Rabinowitz OBE (Johannesburg, 26 de març de 1916 - Provença, 22 de juny de 2016) fou un director i compositor de música per a pel·lícules i per a televisió britànic.

Nou!!: Provença і Harry Rabinowitz · Veure més »

Hèctor de Provença

Hèctor de Provença (? – mort a Autun la Pasqua del 675), fou prefecte i patrici de Provença o Marsella.

Nou!!: Provença і Hèctor de Provença · Veure més »

Hélion de Villeneuve

Hélion (o Elion) de Villeneuve (nascut al voltant del 1270 a Provença i mort el 1346 a Rodes), va esdevenir el 26è Orde de l'Hospital el 1325, per bé que en el llistat de l'orde i de manera oficial ho va ser abans, el 1319.

Nou!!: Provença і Hélion de Villeneuve · Veure més »

Heer

El Heer era el component de les forces terrestres de les forces armades del III Reich alemany (la Wehrmacht) entre 1935 i 1945, sent successor del Reichswehr.

Nou!!: Provença і Heer · Veure més »

Henri Bosco

Henri Bosco (Avinyó, Provença, 1888 — Niça, 1976) va ser un novel·lista i poeta occità en llengua francesa enquadrat dins del realisme.

Nou!!: Provença і Henri Bosco · Veure més »

Herbes de Provença

Herbes de Provença Les herbes de Provença o simplement herbes són una barreja de plantes aromàtiques i condimentàries provinents o cultivades tradicionalment de la Provença occitana que es va inventar cap a la dècada de 1970.

Nou!!: Provença і Herbes de Provença · Veure més »

Hifiklub

Hifiklub és un grup occità de Toló (Provença) que es defineix com un col·lectiu de 'música lliure' principalment proposada en versió instrumental, o cantada en anglès i més recentment en cors amb els àlbums Vacanze In Pigna (2014) i Infernu (2017).

Nou!!: Provença і Hifiklub · Veure més »

Hipselosaure

Ous d'hipselosaure, Muséum national d'histoire naturelle, París. El hipselosaure (Hypselosaurus, "llangardaix alt") és un gènere representat per una única espècie de dinosaure sauròpode titanosàurid, que va viure a la fi del període Cretaci, fa aproximadament 70 milions d'anys, en el Maastrichtià, en el que avui és Europa.

Nou!!: Provença і Hipselosaure · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Provença і Història d'Aran · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Provença і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Provença і Història de Barcelona · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Provença і Història de França · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Provença і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la televisió en català

La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.

Nou!!: Provença і Història de la televisió en català · Veure més »

Història de les funcions trigonomètriques

Tauleta Plimpton 322 La història de les funcions trigonomètriques sembla que va començar fa aproximadament 4 000 anys.

Nou!!: Provença і Història de les funcions trigonomètriques · Veure més »

Història de Mònaco

Mònaco és actualment un principat independent.

Nou!!: Provença і Història de Mònaco · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Provença і Història de Roma · Veure més »

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Nou!!: Provença і Història de Suïssa · Veure més »

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Nou!!: Provença і Història dels gitanos · Veure més »

Història dels jueus de Tessalònica

Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del  fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Provença і Història dels jueus de Tessalònica · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Provença і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Homosexualitat en el cinema

El repartiment de ''La piel que habito'' (Pedro Almodóvar, 2010) durant la seva presentació al 64è Festival Internacional de Cinema de Canes de 2011. La homosexualitat en el cinema ha estat retratada de maneres molt diverses depenent de l'època, del país, o de la mirada personal del director.

Nou!!: Provença і Homosexualitat en el cinema · Veure més »

Hug I dels Baus

Hug I dels Baus (981-1060), fou el segon fill de Pons el Jove pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.

Nou!!: Provença і Hug I dels Baus · Veure més »

Hug II dels Baus

Hug II dels Baus (? - Sardenya, 1179) fou el primer fill de Ramon I dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.

Nou!!: Provença і Hug II dels Baus · Veure més »

Hugo Claus

va ser un artista belga polifacètic que va fer d'escriptor, poeta, dramaturg, pintor i director de cinema.

Nou!!: Provença і Hugo Claus · Veure més »

Humbert I de Savoia

Humbert I de Mauriena i Belley (després també de Chablais), anomenat Humbert de les Mans Blanques, (Regne de Borgonya devers 980 - Hermillon, comtat de Savoia 1048) fou el primer comte de Mauriena, el que va ser l'embrió de la futura Savoia (1032-1048) i l'iniciador de la més tard anomenada Dinastia Savoia al que esdevindrà el comtat del mateix nom.

Nou!!: Provença і Humbert I de Savoia · Veure més »

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Nou!!: Provença і Humfrid · Veure més »

Ialonus Contrebis

A la mitologia celta, Ialonus Contrebis, Ialonus o Gontrebis era un déu (o potser dos déus relacionats) adorat on actualment és Lancashire i la Provença.

Nou!!: Provença і Ialonus Contrebis · Veure més »

Ibba

Ibba fou un general ostrogot al servei de Teodoric el Gran.

Nou!!: Provença і Ibba · Veure més »

Illes Eòlies

Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.

Nou!!: Provença і Illes Eòlies · Veure més »

Institut d'Estudis Occitans

L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.

Nou!!: Provença і Institut d'Estudis Occitans · Veure més »

Interdit aux chiens et aux Italiens

Interdit aux chiens et aux Italiens (en valencià: Prohibit a gossos i italians) és una pel·lícula d'animació franco-italiana-suïssa dirigida per Alain Ughetto i estrenada el 2022.

Nou!!: Provença і Interdit aux chiens et aux Italiens · Veure més »

Istvan Frank

István Frank (Budapest, 11 de març de 1918 — Menton, Provença, 22 de juliol de 1955) va ser un romanista francòfon hongarès, professor de la Universitat de Saarbrücken.

Nou!!: Provença і Istvan Frank · Veure més »

Iznart d'Entrevenas

Iznart d'Entrevenas, o Isnart d'Entrevenas o d'Antravenas (fl. 1203-1225), fou un trobador provençal.

Nou!!: Provença і Iznart d'Entrevenas · Veure més »

Jacob ben David Bonjorn

Jacob ben David ben Bonjorn també conegut com a David Bonjorn del Barri o David ben Yom Tov (Cotlliure al voltant de 1300- Barcelona, probablement abans de 1361), fou un astrònom i astròleg jueu català.

Nou!!: Provença і Jacob ben David Bonjorn · Veure més »

Jacques Barrelier

Jacques Barrelier (París, 1606 - 17 de setembre de 1673) va ser un biòleg i botànic francès que pertanyia a l'orde religiós dels dominics.

Nou!!: Provença і Jacques Barrelier · Veure més »

Jacques-Louis Lions

va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Provença і Jacques-Louis Lions · Veure més »

Jambalaia

Plat de jambalaia La jambalaia és un plat típic de la gastronomia cajun.

Nou!!: Provença і Jambalaia · Veure més »

Jaufré Reforzat de Trets

Jaufré Reforzat de Trets, conegut també com a Jaufrezet (fl. 1213-1237), va ser un noble provençal i home de lletres.

Nou!!: Provença і Jaufré Reforzat de Trets · Veure més »

Jean Alesi

Jean Alesi (11 de juny de 1964, Avinyó, Provença), és un pilot de curses francès d'origen sicilià.

Nou!!: Provença і Jean Alesi · Veure més »

Jean Boutière

Jean Boutière (Malamòrt, Provença, 1 de novembre de 1898 – París, 29 de gener de 1967) fou un romanista francès, especialista de l'occità i del romanès.

Nou!!: Provença і Jean Boutière · Veure més »

Jean de Florette

Jean de Florette és una pel·lícula francesa rodada l'any 1986 a la Provença rural.

Nou!!: Provença і Jean de Florette · Veure més »

Jean François Carteaux

Jean Baptiste François Carteaux (Gouhenans, Alt Saona, 31 de gener de 1751 - París, 12 d'abril de 1813) fou un pintor i general dels exèrcits francesos.

Nou!!: Provença і Jean François Carteaux · Veure més »

Jean Giono

Jean Giono (Manòsca (Alps de l'Alta Provença), 30 de març del 1895 - Manòsca, 9 d'octubre del 1970) va ser un escriptor i guionista francès, d'una família d'origen piemontès.

Nou!!: Provença і Jean Giono · Veure més »

Jean-Étienne Portalis

Jean-Étienne Portalis (Lo Baucet, Var, Provença 1746 - París 1807) fou un jurista francès.

Nou!!: Provença і Jean-Étienne Portalis · Veure més »

Jean-Baptiste van Loo

''El triomf de Galatea'', tela de Jean-Baptiste van Loo. Jean-Baptiste van Loo (Ais de Provença, 1684-1745) fou un pintor francès.

Nou!!: Provença і Jean-Baptiste van Loo · Veure més »

Jean-Henri Fabre

Jean-Henri Fabre Jean-Henri Fabre (Sant Leons, Occitània, 21 de desembre de 1823 - Serinhan dau Comtat, Provença, 11 d'octubre de 1915) fou un entomòleg francès d'origen occità.

Nou!!: Provença і Jean-Henri Fabre · Veure més »

Jean-Pierre Maurin

Jean-Pierre Maurin (Avinyó, Provença, 1822 - París, 1894) fou un violinista francès.

Nou!!: Provença і Jean-Pierre Maurin · Veure més »

Joan Baptista Coye

Portada de l'edició original de ''Lo Nòvi parat'' Joan Baptista Coye (en francés Jean-Baptiste Coye; Mouriès, el 6 de juny de 1711 - el 17 de febrer de 1771) fou un escriptor provençal de llengua occitana.

Nou!!: Provença і Joan Baptista Coye · Veure més »

Joan Baptista Fabre

Joan Baptista Fabre (Someire, Provença 1727 - Cèlanòva (Montpelhièr), Llenguadoc 1783) fou un eclesiàstic i escriptor occità, alhora que un humanista culte.

Nou!!: Provença і Joan Baptista Fabre · Veure més »

Joan Carles Martí i Casanova

Joan Carles Martí i Casanova (Marsella, 17 de setembre de 1958), també escrit Joan-Carles, és un escriptor i activista cultural valencià.

Nou!!: Provença і Joan Carles Martí i Casanova · Veure més »

Joan de Mata

Joan de Mata (Faucon dau Caire o Faucon-de-Barcelonnette,: Situé près de Barcelonnette, Faucon est le village de naissance de Saint Jean de Matha, fondateur de l'ordre des Trinitaires en 1193. À l'altitude de 1150 mètres, c'est le plus vieux village de la vallée de l'Ubaye. Provença, França, 23 de juny de 1160? - Roma, Itàlia, 17 de desembre de 1213) fou un frare provençal, fundador de l'Orde Trinitari.

Nou!!: Provença і Joan de Mata · Veure més »

Joan de Nòstra Dama

Joan de Nòstra Dama (Sant Romieg de Provença, 1507 - Ais de Provença, 1577) fou un escriptor provençal.

Nou!!: Provença і Joan de Nòstra Dama · Veure més »

Joan I d'Armanyac

Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.

Nou!!: Provença і Joan I d'Armanyac · Veure més »

Joan II d'Armanyac

Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.

Nou!!: Provença і Joan II d'Armanyac · Veure més »

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Nou!!: Provença і Joan Puig i Ferreter · Veure més »

Joan Tena i Guimerà

Joan Tena i Guimerà (Cabanes, 9 de març de 1900 - Barcelona, 25 de gener de 1995), també conegut com a Tena I, fou un futbolista valencià, format a Catalunya, dels anys 1920 i 1930.

Nou!!: Provença і Joan Tena i Guimerà · Veure més »

Joana de Laval

El rei Renat i la seva esposa Joana són representats sobre un tríptic pintat per Nicolas Forment el 1475 esposat a la catedral d'Aix Joana de Laval (1433, Auray - 1498, Beaufort-en-Vallée fou la filla de Guiu XIV de Laval i d'Isabel de Bretanya. Es va casar el 10 de setembre de 1454 a Angers amb Renat I d'Anjou.

Nou!!: Provença і Joana de Laval · Veure més »

Joaquim Pla (jesuïta)

Joaquim Pla (Aldover, bisbat de Tortosa, 6 d'abril de 1745 - Roma, 11 d'octubre de 1816) fou un jesuïta i reputat lingüista.

Nou!!: Provença і Joaquim Pla (jesuïta) · Veure més »

Jofre (Bisbe de Tortosa)

Jofre (mort a Tortosa, Baix Ebre, 28 de maig de 1165) va ser un monjo i bisbe de Tortosa.

Nou!!: Provença і Jofre (Bisbe de Tortosa) · Veure més »

John Hawkwood

Fresc de John Hawkwood, per Paolo Uccello. Santa Maria del Fiore (Florència). John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns.

Nou!!: Provença і John Hawkwood · Veure més »

John Malkovich

John Gavin Malkovich o John Malkovich (Christofer, Illinois, 9 de desembre de 1953) és un cèlebre actor, director, productor de teatre i cinema estatunidenc.

Nou!!: Provença і John Malkovich · Veure més »

Jon Anderson

John Roy Anderson (nascut 25 octubre 1944), conegut professionalment com a Jon Anderson, és un cantant, compositor, i multi-l'instrumentista anglo-americà, més conegut com el cantant principal anterior de la banda de rock progressiu Yes, el qual ell va co-fundar en 1968 amb el baixista Chris Squire.

Nou!!: Provença і Jon Anderson · Veure més »

Jordan de l'Isla de Venessi

Jordan de l'Isla de Venessi (finals) fou un trobador menor provençal, actiu al tercer quart del.

Nou!!: Provença і Jordan de l'Isla de Venessi · Veure més »

Jordi d'Ornós

Jordi d'Ornós (Perpinyà?, circa 1380 - Carpentràs (Provença), 1452), fou un bisbe, cardenal, jurista i diplomàtic català.

Nou!!: Provença і Jordi d'Ornós · Veure més »

Josèp d'Arbaud

Josèp d'Arbaud (Jóusè de Arbaud segons la norma mistralenca - Joseph d'Arbaud, en francès), (Mairarga, Provença, 4 d'octubre de 1874 - Ais de Provença, 2 de març de 1950), fou un poeta provençal d'expressió occitana i un felibre.

Nou!!: Provença і Josèp d'Arbaud · Veure més »

Josèp Romanilha

Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, Provença, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità.

Nou!!: Provença і Josèp Romanilha · Veure més »

José Echegaray y Eizaguirre

José Echegaray y Eizaguirre (Madrid, 19 d'abril de 1832 — Madrid, 14 de setembre de 1916) fou un enginyer, matemàtic, dramaturg, polític i professor universitari espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904 juntament amb Frédéric Mistral.

Nou!!: Provença і José Echegaray y Eizaguirre · Veure més »

José Giovanni

José Giovanni, de nom Joseph Damiani, (París, 22 de juny de 1923 – Lausana, 24 d'abril de 2004) va ser un escriptor, guionista, dialoguista i director de cinema francès.

Nou!!: Provença і José Giovanni · Veure més »

José Reyes

José Reyes (Niça, 8 de novembre de 1928 – ?, 6 de juny de 1979) fou un músic gitano català establert a la Camarga, Provença.

Nou!!: Provença і José Reyes · Veure més »

Josep de Togores i Muntades

Josep de Togores i Muntades (Barcelona, 26 de juliol de 1868 - Sant Tropés, Provença, 7 de setembre de 1926) va ser un realitzador cinematogràfic, esportista, col·leccionista d'art i pintor afeccionat català.

Nou!!: Provença і Josep de Togores i Muntades · Veure més »

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Nou!!: Provença і Josep Irla i Bosch · Veure més »

Josep Llorens i Artigas

Josep Llorens i Artigas (Barcelona, 16 de juny de 1892 - ídem, 11 de desembre de 1980) fou un ceramista i crític d'art català.

Nou!!: Provença і Josep Llorens i Artigas · Veure més »

Joseph Flaugier

''Retrat de Josep I Bonaparte'' (MNAC) Josep Bernat Flaugier (Lou Martegue, Provença, 1757 - Barcelona, 1813), Naixement del nen Jesús. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (inv. 291). Joseph-Bernard Flaugier, conegut també en català com a Josep Bernat Flaugier (Lo Martegue, Provença, 10 de desembre de 1757 - Barcelona, 1813) fou un pintor occità establert a Catalunya.

Nou!!: Provença і Joseph Flaugier · Veure més »

Joseph Sieyès

Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.

Nou!!: Provença і Joseph Sieyès · Veure més »

Josiana Ubaud

Josiana Ubaud (en francès, Josiane Ubaud) (Marsella, Provença, 10 de maig de 1947) és una lingüista especialitzada en lexicografia i gramaticografia i una botànica occitana.

Nou!!: Provença і Josiana Ubaud · Veure més »

Jou (desambiguació)

Un jou és una peça que permet junyir dos animals de tir a una arada o un carro.

Nou!!: Provença і Jou (desambiguació) · Veure més »

Joví (bisbe d'Usès)

Jovinus o Joví fou un bisbe gal·loromà, el setè bisbe d'Usès.

Nou!!: Provença і Joví (bisbe d'Usès) · Veure més »

Julià l'Hospitalari

Julià l'Hospitalari o Julià el Pobre és un sant llegendari del cristianisme.

Nou!!: Provença і Julià l'Hospitalari · Veure més »

Justin Alavaill

Justin Joseph François Alavaill (Ceret, Vallespir. 4 de maig de 1847, Marsella, Provença, 22 d'abril de 1903) fou un periodista i polític nord-català.

Nou!!: Provença і Justin Alavaill · Veure més »

Krak dels Cavallers

El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.

Nou!!: Provença і Krak dels Cavallers · Veure més »

Kujarge

El kujarge és la llengua pròpia de Jebel Mirra, Wadi Salih i Wadi Azum (Txad i Sudan).

Nou!!: Provença і Kujarge · Veure més »

L'Aplec Internacional

Quatre participants de l'Aplec Internacional de l'Alguer del 2021. L'Aplec Internacional és un mostra de la cultura popular catalana organitzada per Adifolk que va començar l'any 1988 per donar-ne a conèixer la realitat i varietat de la cultura popular i tradicional catalana i dels Països Catalans al món.

Nou!!: Provença і L'Aplec Internacional · Veure més »

L'Astrée

L'Astrée és una novel·la pastoral de l'autor provençal en llengua francesa Honoré d'Urfé, publicada entre els anys 1607 i 1627.

Nou!!: Provença і L'Astrée · Veure més »

L'Atlàntida (revista)

L'Atlàntida fou una revista il·lustrada literària que començà publicant-se el 1896 sota la supervisió literària de Jacint Verdaguer i Santaló als seus primers números.

Nou!!: Provença і L'Atlàntida (revista) · Veure més »

L'ocell de foc (Emili Teixidor)

L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.

Nou!!: Provença і L'ocell de foc (Emili Teixidor) · Veure més »

La Belle Noiseuse

La Belle Noiseuse és una pel·lícula francesa de 1991 del director Jacques Rivette que té més de quatre hores de durada.

Nou!!: Provença і La Belle Noiseuse · Veure més »

La Briga

La Briga (en lígur brigasc: Ra Briga, La Briga, La Brigue, Briga Marìtima, Briga Marittima) és un municipi occità provençal, situat al departament francès dels Alps Marítims i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Provença і La Briga · Veure més »

La cacera del Goeben i del Breslau

La cacera del Goeben i del Breslau va ser una persecució naval que va tenir lloc a la Mar Mediterrània a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, quan els elements de la flota britànica en la Mediterrànea van intentar interceptar la Mittelmeerdivision (flota alemanya en la Mediterrània) formada pel creuer de batalla SMS Goeben i pel creuer lleuger SMS Breslau.

Nou!!: Provença і La cacera del Goeben i del Breslau · Veure més »

La Calandreta

La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.

Nou!!: Provença і La Calandreta · Veure més »

La Cambo me fai mau

La Cambo me fai mau o La Camba me fa mal és una nadala occitana escrita per Nicolau Sabòli i molt popular a Provença.

Nou!!: Provença і La Cambo me fai mau · Veure més »

La collita

La collita és una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1888, actualment exposada al Museu van Gogh d'Amsterdam.

Nou!!: Provença і La collita · Veure més »

La presó de Lleida

Cansons de la terra. Cants populars catalans col·leccionats per Francesch Pelay Briz y Candi Candi. Volum I, 1866. La presó de Lleida és una cançó tradicional catalana.

Nou!!: Provença і La presó de Lleida · Veure més »

Lambesc

Lambesc és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Provença і Lambesc · Veure més »

Laura (nom)

Laura és un nom propi femení.

Nou!!: Provença і Laura (nom) · Veure més »

Laura Mancini

Laura Mancini (Roma, Estats Pontificis, 6 de maig, 1636 - París, Regne de França, 8 de febrer de 1657) pertanyent a la família Mancini, casada amb Louis, Duc de Vendôme.

Nou!!: Provença і Laura Mancini · Veure més »

Lavandula

Lavandula és un gènere de plantes que té 25-30 espècies dins la família Lamiaceae o labiades.

Nou!!: Provença і Lavandula · Veure més »

Léon-Honoré Labande

Léon Honoré Labande (Orrouy, Oise, 17 de setembre de 1867 - Avinyó, 21 de setembre de 1939) va ser un historiador i bibliotecari francès.

Nou!!: Provença і Léon-Honoré Labande · Veure més »

Lírica galaicoportuguesa

El pergamí Vindel (Llibreria Pierpont Morgan, Nova York, Vindel MS M979) La lírica galaicoportuguesa es desenvolupà en l'edat mitjana, entre els segles XII i XIV, en galaicoportugués, la llengua primitiva de la qual derivarien les variants gallega i portuguesa modernes.

Nou!!: Provença і Lírica galaicoportuguesa · Veure més »

Le Salaire de la peur

Le Salaire de la peur és una pel·lícula de l'any 1953 dirigida per Henri-Georges Clouzot i protagonitzada per Yves Montand i Charles Vanel.

Nou!!: Provença і Le Salaire de la peur · Veure més »

Legió II Gallica

La Legió II Gallica va ser una legió romana creada abans del 35 aC, ja que en aquesta data els veterans de la legió es van establir a Arausio (l'actual Aurenja a la Provença).

Nou!!: Provença і Legió II Gallica · Veure més »

Leonardo de Pisa

Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.

Nou!!: Provença і Leonardo de Pisa · Veure més »

Les Enfants du paradis

Les Enfants du paradis és una pel·lícula francesa de l'any 1945 dirigida per Marcel Carné i protagonitzada per Arletty i Jean-Louis Barrault.

Nou!!: Provença і Les Enfants du paradis · Veure més »

Leví ben Abraham

Leví ben Abraham (Vilafranca de Conflent entre 1240 /1250-prop d'Arle, Provença, poc després de 1315) va ser un rabí, matemàtic, astrònom jueu actiu a la meitat del.

Nou!!: Provença і Leví ben Abraham · Veure més »

LGV Rhin-Rhône

Construcció de la LGV a la zona de Alt Saona (setembre de 2007). La LGV Rin-Roine (LGV Rhin-Rhône en francés) és una part de la xarxa francesa de ferrocarrils d'alta velocitat, TGV.

Nou!!: Provença і LGV Rhin-Rhône · Veure més »

Libertatǃ

Libertat ! és un moviment polític socialista i occitanista creat el 2009 al Bearn.

Nou!!: Provença і Libertatǃ · Veure més »

Liebulf

Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).

Nou!!: Provença і Liebulf · Veure més »

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Provença і Ligúria · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Provença і Literatura catalana · Veure més »

Literatura en altres llengües del Regne Unit

Bretó) Les Illes anglonormandes, parlaven el Normand una llengua que es pot escoltar a sobre de Bretanya. A més de l’ anglès, la literatura del Regne Unit s'ha escrit en altres llengües.

Nou!!: Provença і Literatura en altres llengües del Regne Unit · Veure més »

Literatura occitana

Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.

Nou!!: Provença і Literatura occitana · Veure més »

Llàtzer d'Ais

Llàtzer d'Ais (Provença, segona meitat del segle IV - Marsella, 31 d'agost de 411) fou el primer bisbe d'Ais de Provença d'existència comprovada.

Nou!!: Provença і Llàtzer d'Ais · Veure més »

Llàtzer de Betània

Llàtzer de Betània és un personatge bíblic que apareix només en el Nou Testament, germà de Maria i Marta de Betània.

Nou!!: Provença і Llàtzer de Betània · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Provença і Llengües d'Europa · Veure més »

Llengües judeoromàniques

Les llengües judeoromàniques són les llengües derivades de les llengües romàniques, parlades per diverses comunitats jueves, que les van alterar fins al punt d'obtenir el reconeixement de llengües pròpies, les quals van passar a formar part del nombrós grup de les llengües jueves.

Nou!!: Provença і Llengües judeoromàniques · Veure més »

Llengües occitanoromàniques

La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.

Nou!!: Provença і Llengües occitanoromàniques · Veure més »

Llengua (Orde de l'Hospital)

Les llengües de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogràfiques i culturals que es van establir a principis del amb el mestre Geoffrey le Rat.

Nou!!: Provença і Llengua (Orde de l'Hospital) · Veure més »

Llengua d'Alvèrnia

La Llengua d'Alvèrnia era una de les llengües en què es dividia l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, juntament amb les llengües de Provença, França, Itàlia, Aragó, Espanya, Alemanya i Anglaterra.

Nou!!: Provença і Llengua d'Alvèrnia · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Provença і Llenguadoc · Veure més »

Lleonci d'Arle

Lleonci d'Arle (en Leontius, en Λεόντιος) va ser un bisbe de la ciutat d'Arle (Arelatum) de la meitat del.

Nou!!: Provença і Lleonci d'Arle · Veure més »

Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana

Els asteroides en el sistema solar. Aquesta és una llista d'asteroides el nom dels quals està relacionat amb la cultura catalana.

Nou!!: Provença і Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana · Veure més »

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Nou!!: Provença і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »

Llista de formatges d'Occitània

Un mapa d'Occitània Rocafort Els formatges d'Occitània (en occità, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat.

Nou!!: Provença і Llista de formatges d'Occitània · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Provença і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa

En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra.

Nou!!: Provença і Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa · Veure més »

Llista de reis dels francs

Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.

Nou!!: Provença і Llista de reis dels francs · Veure més »

Llista de topònims terminats en -ona

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona.

Nou!!: Provença і Llista de topònims terminats en -ona · Veure més »

Llista de trobadors

La llista de trobadors i trobadores (trobairitz) és classificada segons el lloc de procedència i comprèn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lírica i poemes en occità.

Nou!!: Provença і Llista de trobadors · Veure més »

Llop III Centul

Llop III Centul fou duc de Gascunya, probable fill de Centul al seu torn possible fill de Llop II.

Nou!!: Provença і Llop III Centul · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Provença і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Provença і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís II de Vendôme

Lluís de Borbó (París, octubre de 1612 - Ais de Provença, 12 d'agost de 1669) era fill de Cèsar de Borbó i de Francesca de Lorena (1592-1669), net d'Enric IV de França, i titular de la Casa de Borbó-Vendôme.

Nou!!: Provença і Lluís II de Vendôme · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Provença і Lluís III de França · Veure més »

Lluís III de Montpensier

Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.

Nou!!: Provença і Lluís III de Montpensier · Veure més »

Lluís III de Provença

Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

Nou!!: Provença і Lluís III de Provença · Veure més »

Lluís Jou i Senabre

Lluís Jou i Senabre (Barcelona, 29 de maig de 1881 – Baus, França, 2 de gener de 1968) fou un gravador, tipògraf i dibuixant català.

Nou!!: Provença і Lluís Jou i Senabre · Veure més »

Lluís Manel d'Angulema

Lluís Manel d'Angulema o Lluís Manel de Valois-Angulema (batejat el 28 d'abril de 1596 a Clarmont d'Alvèrnia - 13 de novembre de 1653 a París) fou duc d'Angulema, Par de França, duc de La Guiche, comte del Lauraguès, d'Alvèrnia, d'Alais, de Ponthieu, de Clermont-en-Beauvaisis, baró de Coucy, de La Tour, de Florac, de Montigny-Lancourt i de Folembray, senyor d'Écouen, de Sevran, de Villiers-le-Bel, d'Ezanville, del Mesnil-Aubry, de Tancarville, de Préaux, de Sézanne, etc.; era el fill de Carles d'Angulema, fill natural del rei de França Carles IX, i de Carlota de Montmorency.

Nou!!: Provença і Lluís Manel d'Angulema · Veure més »

Lluís Moreno i Pallí

Lluís Moreno i Pallí (Sant Antoni de Calonge, 1 de juliol del 1907 – 12 d'octubre del 1974) va ser pedagog, folklorista, músic, director i promotor de la sardana i la dansa catalana.

Nou!!: Provença і Lluís Moreno i Pallí · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Provença і Lluís XI de França · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Provença і Lluís XVIII de França · Veure més »

Lo Boièr

Lo Boièr (Lo Bover - El Bover en català, Lo Boièr en occità) és una cançó tradicional occitana identificada sovint com a himne dels càtars.

Nou!!: Provença і Lo Boièr · Veure més »

Lo Martegue

Lo Martegue (nom occità, en francès Martigues i antigament Les Martigues) és una ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, coneguda sota el nom de «Venècia provençal».

Nou!!: Provença і Lo Martegue · Veure més »

Loïs Belaud de la Belaudièra

Loïs Belaud de la Belaudièra (Grasse, Provença 1543 - 1588) fou un poeta occità.

Nou!!: Provença і Loïs Belaud de la Belaudièra · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Provença і Lotari I · Veure més »

Lucinda Riley

nascuda Lucinda Edmonds va ser una popular escriptora de ficció històrica irlandesa i antiga actriu.

Nou!!: Provença і Lucinda Riley · Veure més »

Lucus

Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.

Nou!!: Provença і Lucus · Veure més »

Luitprand

Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.

Nou!!: Provença і Luitprand · Veure més »

Madeleine de Demandolx de la Palud

Madeleine de Demandolx de la Palud (1596-1670) fou una monja francesa, suposadament víctima d'una possessió demoníaca al convent d'Ais de Provença l'any 1609, conjuntament amb una altra germana de la congregació anomenada Louise Capeau.

Nou!!: Provença і Madeleine de Demandolx de la Palud · Veure més »

Magali Noël

Magali Noëlle Guiffray, més coneguda pel seu pseudònim Magali Noël (Esmirna, 27 de juny de 1932 - Castèunòu de Grassa, 23 de juny de 2015), va ser una actriu i cantant francesa nascuda a Turquia de pares provençals.

Nou!!: Provença і Magali Noël · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Provença і Magrib · Veure més »

Malaspina (família)

Escut de la família Malaspina La família Malaspina era una noble família italiana d'origen longobard que descendia de Bonifaci I, Margrave de la Toscana, a través de la línia Obertenghi que regia Lunigiana del al XIV a través de molts feus, i des del el marquesat de Massa i senyoria de Carrara, que després es va convertir en el Ducat de Massa i Carrara i més endavant el Principat de Massa i el marquesat de Carrara.

Nou!!: Provença і Malaspina (família) · Veure més »

Malaterra

Malaterra és una pel·lícula francesa de Philippe Carrese produïda per Comic Strip Production el 2003, en la que la major part dels diàlegs són en provençal.

Nou!!: Provença і Malaterra · Veure més »

Malhana

Malhana (nom occità; el nom oficial francès és Maillane) és una vila de la Provença.

Nou!!: Provença і Malhana · Veure més »

Manassès d'Arle

Manassès d'Arle (? - † 17 de novembre de 962 o 963), va ser arquebisbe d'Arle (914-962/963), bisbe de Verona, de Trento i de Màntua, i arquebisbe de Milà (946-954).

Nou!!: Provença і Manassès d'Arle · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Provença і Manuel I Comnè · Veure més »

Mar Balear

La mar Balear és una àrea de la mar Mediterrània Occidental situada al voltant de les illes Balears.

Nou!!: Provença і Mar Balear · Veure més »

Marc Chagall

Marc Chagall (en rus: Марк Захарович Шага́л; en belarús: Мойша Захаравіч Шагалаў Mojša Zacharavič Šahałaŭ) (Vítsiebsk, 7 de juliol de 1887 – Saint-Paul de Vence, 28 de març de 1985) va ser un pintor jueu-rus, nascut a Belarús, aleshores part de l'Imperi rus.

Nou!!: Provença і Marc Chagall · Veure més »

Marcantoniu Ceccaldi

Marcantoniu Ceccaldi (Vescovato, 1521 - Gènova, 1561) fou un sacerdot i cronista cors, fill de Sebastianu Ceccaldi.

Nou!!: Provença і Marcantoniu Ceccaldi · Veure més »

Margarida de Provença

Margarida de Provença Margarida de Provença (~ 1221 - París, 20 de desembre de 1295) fou una infanta de Provença i reina consort de França (1234 - 1270).

Nou!!: Provença і Margarida de Provença · Veure més »

Maria de Clopas

Maria de Clopas (en grec: Maria he tou Klopa), és una de les seguidores de Crist, una de les dones presents al peu de la creu durant la Crucifixió (Evangeli segons Joan 19,25).

Nou!!: Provença і Maria de Clopas · Veure més »

Maria Gasquet

Maria Gasquet, de soltera Girard (Sant Romieg de Provença, 1872 - 1960), fou una escriptora provençal.

Nou!!: Provença і Maria Gasquet · Veure més »

Maria Magdalena

Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Provença і Maria Magdalena · Veure més »

Maria Salomé

Salomé o Maria Salomé (hebreu: "שלומית", "Shelomit", pau), és una de les seguidores de Crist, una de les dones que són al peu de la creu durant la Crucifixió de Crist (Evangeli segons Marc 15,40).

Nou!!: Provença і Maria Salomé · Veure més »

Marquesa de Sévigné

Marie de Rabutin-Chantal, fou una escriptora francesa, fonamentalment epistolar, que elevà les cartes al nivell d'alta literatura.

Nou!!: Provença і Marquesa de Sévigné · Veure més »

Marquesat de Saluzzo

El marquesat de Saluzzo (en occità marquesat de Saluças) fou un antic estat feudal italià del Piemont, a cavall dels Alps.

Nou!!: Provença і Marquesat de Saluzzo · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Provença і Marsella · Veure més »

Marta de Betània

Marta de Betània (o Tamar) és un personatge bíblic que apareix en el Nou Testament, germana de Maria i Llàtzer de Betània.

Nou!!: Provença і Marta de Betània · Veure més »

Martin Aurell

Martí Aurell i Cardona (Barcelona, 23 de febrer de 1958) és un historiador medievalista francès d'origen català, especialitzat en la Casa de Plantagenet.

Nou!!: Provença і Martin Aurell · Veure més »

Masia

300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.

Nou!!: Provença і Masia · Veure més »

Massacre d'Orador de Glana

Entrada a la vila màrtir Orador de Glana ha estat conservada tal qual Una de las entrades a Orador L'església on foren cremats dones i nens Vehicles incendiats Interior d'una casa a Orador La massacre d'Orador de Glana designa la destrucció, el 10 de juny de 1944, d'aquesta vila situada al departament de l'Alta Viena, al voltant de vint kilòmetres al nord-oest de Llemotges, i la massacre de la seva població (642 víctimes), per un destacament del 1r batalló del 4t regiment de Panzergrenadier Der Führer pertanyent a la Panzerdivision Das Reich de les Waffen-SS.

Nou!!: Provença і Massacre d'Orador de Glana · Veure més »

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Nou!!: Provença і Massàlia · Veure més »

Massilia Sound System

Massilia Sound System és un grup de reggae aparegut a Marsella en els anys 1980 que ha sabut desenvolupar una versió «provençal» del reggae / rub-a-dub jamaicà a través de lletres cantades en occità i en francès, i un so característic, amb una base de caixes de ritmes i de samples trets de la tradició local o dels seus col·legues.

Nou!!: Provença і Massilia Sound System · Veure més »

Mathilde Bensoussan

Mathilde Bensoussan (de soltera, Matilde Tubau, Barcelona, 18 d'agost de 1929 - Rennes, 2 de gener de 2012) fou una filòloga i traductora francesa d'origen català.

Nou!!: Provença і Mathilde Bensoussan · Veure més »

Mauguòu

Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).

Nou!!: Provença і Mauguòu · Veure més »

Maurice Blanchot

Maurice Blanchot (Quain, prop de Devrouze, 22 de setembre de 1907 - Le Mesnil-Saint-Denis, 20 de febrer de 2003) va ser un escriptor, crític literari i intel·lectual francès.

Nou!!: Provença і Maurice Blanchot · Veure més »

Maurice Ronet

Maurice Ronet (nascut Maurice Julien Marie Robinet; Niça, 13 d'abril de 1927 - París, 14 de març de 1983) va ser un actor i director francès.

Nou!!: Provença і Maurice Ronet · Veure més »

Max von Sydow

Max von Sydow, nascut Carl Adolf von Sydow (Lund, Escània, Suècia, 10 d'abril de 1929 - París, França, 8 de març de 2020) fou un actor suec.

Nou!!: Provença і Max von Sydow · Veure més »

Màgia a la llum de la lluna

Màgia a la llum de la lluna (títol original en anglès, Magic in the Moonlight) és una comèdia romàntica escrita i dirigida per Woody Allen.

Nou!!: Provença і Màgia a la llum de la lluna · Veure més »

Mòmmol

Mòmmol o Euni Mòmmol (en llatí Eunius Mummolus o Mommolus o Mummulus, en francès Mummol o Momble- († 585),, probablement un gal·loromà, fill del comte d'Auxerre Pœonius (Peoni). Mòmmol fou comte d'Auxerre a partir del 561, i fou també general i patrici de la Provença borgonyona al servei del rei franc Guntram de Borgonya de 569 a 581.

Nou!!: Provença і Mòmmol · Veure més »

Mòmol d'Usès

Mòmol d'Usès fou bisbe d'Usès a la segona meitat del.

Nou!!: Provença і Mòmol d'Usès · Veure més »

Mercat de canvi d'Avinyó

Plànol de l'antiga ciutat d'Avinyó (1914); La Borsa es troba la''Rue de la République'' des del centre de la ciutat cap a el sud-oest El Mercat de canvi d'Avinyó va ser un dels primers mercats de divises de la història, establert en el Comtat Venassino durant el Papat d'Avinyó.

Nou!!: Provença і Mercat de canvi d'Avinyó · Veure més »

Merluça amb alhòli

La merluça amb alhòli o bacallà amb allioli a l'estil provençal és un plat tradicional occità a base de bacallà (que en occità es diu merluça) amb patates bullides, verdures -normalment mongetes tendres i pastanagues- i cargols que es mengen amb allioli.

Nou!!: Provença і Merluça amb alhòli · Veure més »

Metrà de Provença

Metrà (Metranus) o Metrani (Metranius) (vers 690 - 732) fou patrici de Provença vers 726-732, successor d'Antenor de Provença.

Nou!!: Provença і Metrà de Provença · Veure més »

Mines de Gavà

El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).

Nou!!: Provença і Mines de Gavà · Veure més »

Miquel Utrillo i Morlius

Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 - Sitges, el Garraf, 20 de gener de 1934) fou enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic.

Nou!!: Provença і Miquel Utrillo i Morlius · Veure més »

Miravet

Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Provença і Miravet · Veure més »

Mireia

malhanesa on Frederic Mistral compongué ''Mirèio''. Fotografia de 1914 Mireia (Mirèio en grafia mistralenca occitana, Mirèlha en grafia clàssica occitana) és una obra en llengua occitana –i la més prestigiosa de totes les que va concebre– de l'escriptor provençal Frederic Mistral.

Nou!!: Provença і Mireia · Veure més »

Mireille Darc

Mireille Darc (nom real, Mireille Aigroz; Toló, 15 de maig de 1938 - París, 28 d'agost del 2017) fou una actriu de cinema i de teatre i directora francesa, provençal, que ha esdevingut una de les més famoses de la seva generació a França.

Nou!!: Provença і Mireille Darc · Veure més »

Mitre d'Ais

Mitre d'Ais (Tessalònica, Grècia, 433 - Ais de Provença, 466) fou un laic grec, mort màrtir a Ais.

Nou!!: Provença і Mitre d'Ais · Veure més »

Moisès de Coucy

Moisès ben Jacob de Coucy (també conegut com el SMaG) (Coucy, 1198 - França, 1274) va ser un reconegut rabí francès., artículo publicado en el sitio web Chabad, en español.

Nou!!: Provença і Moisès de Coucy · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Provença і Moneda catalana · Veure més »

Monestrell

El monestrell és una varietat de raïm negre originària dels Països Catalans.

Nou!!: Provença і Monestrell · Veure més »

Monges Dominiques

Les Monges Dominiques o Monges de l'Orde dels Predicadors (en llatí Moniales Ordinis Predicatorum) són les religioses de vots solemnes que formen part de la branca femenina de l'Orde dels Predicadors.

Nou!!: Provença і Monges Dominiques · Veure més »

Mont Faron

El mont Faron (endotopònim: Mont Faron en occità) és un cim calcari que culmina a 584 metres i domina la ciutat de Toló, al departament francès del Var.

Nou!!: Provença і Mont Faron · Veure més »

Montant

Montant (en castellà i oficialment Montán) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Provença і Montant · Veure més »

Montcada (llinatge)

Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.

Nou!!: Provença і Montcada (llinatge) · Veure més »

Montelaimar

Montelaimar (nom occità) o Lo Montelaimar (en francès i oficialment Montélimar) és una ciutat de França situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a la vora del Roine.

Nou!!: Provença і Montelaimar · Veure més »

Mostassa violeta de Briva

La mostassa violeta de Briva, o simplement mostassa violeta, és una salsa a base de grans de mostassa negra i most de vi que també s'utilitza com a condiment, en especial per a morcilles, a la cuina llemosina.

Nou!!: Provença і Mostassa violeta de Briva · Veure més »

Muntanyesa de primavera

La muntanyesa de primavera (Erebia epistygne) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Provença і Muntanyesa de primavera · Veure més »

Muriel Casals i Couturier

Amb Carme Forcadell i Eduardo Reyes a l'acte de cloenda de campanya de Junts pel Sí, el 25 de setembre de 2015 Muriel Casals i Couturier (Avinyó, la Provença, 6 d'abril de 1945 - Barcelona, 14 de febrer de 2016) fou una economista, professora universitària i política catalana.

Nou!!: Provença і Muriel Casals i Couturier · Veure més »

Musée départemental Arles antique

El Musée départemental Arles antique (literalment, museu departamental de l'Arle antic) és un museu d'arqueologia i art antic que es troba a Arle, La Provença, França.

Nou!!: Provença і Musée départemental Arles antique · Veure més »

Museu Picasso d'Antíbol

El Museu Picasso d'Antíbol, oficialment i en francès Musée Picasso (Antibes), és un museu dedicat a Picasso ubicat al castell de Grimaldi de la ciutat d'Antíbol (Provença).

Nou!!: Provença і Museu Picasso d'Antíbol · Veure més »

Nantuates

Els nantuates (llatí Nantuates) van ser un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: Provença і Nantuates · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Provença і Narbona · Veure més »

Nemfidi de Provença

Nemfidi fou patrici de Provença prop de l'any 700.

Nou!!: Provença і Nemfidi de Provença · Veure més »

Netanya

Netanya (hebreu: נתניה) és una ciutat de l'oest d'Israel situada a la riba del Mediterrani.

Nou!!: Provença і Netanya · Veure més »

Neula

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.

Nou!!: Provença і Neula · Veure més »

NF-Board

La NF-Board és una federació d'associacions de futbol establerta el 12 de desembre de 2003, amb base a Romans sur Isère, França.

Nou!!: Provença і NF-Board · Veure més »

Niceti d'Alvèrnia

Niceti fou duc d'Alvèrnia, Roergue i Usès (Aquitània austrasiana) per compte del rei Khildebert II d'Austràsia.

Nou!!: Provença і Niceti d'Alvèrnia · Veure més »

Nicolas Reyes

Nicolas Reyes (Arle, Provença, 22 de novembre de 1958) és el cantant principal del grup musical Gipsy Kings.

Nou!!: Provença і Nicolas Reyes · Veure més »

Nicolas-Claude Fabri de Peiresc

Nicolau-Claudi Fabri de Peiresc (Beujanciá, Provença, 1 de desembre de 1580 - Ais de Provença, 24 de juny de 1637) va ser un astrònom i botànic francès.

Nou!!: Provença і Nicolas-Claude Fabri de Peiresc · Veure més »

Nicolau Sabòli

Nicolau Sabòli (Monteus, Comtat Venaissí 1614 - Avinyó 1675) fou un poeta i músic occità.

Nou!!: Provença і Nicolau Sabòli · Veure més »

Nisa (mitologia)

Museu d'Art Kimbell Nisa (en grec antic, Νῦσα, ης; en llatí, Nȳsa, ae) és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica homònima de Nisa, al costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Èrife, Bròmia i Polímnia.

Nou!!: Provença і Nisa (mitologia) · Veure més »

Nogat

El nogat és una llaminadura tova occitana que es fa amb una massa de sucre o glucosa, clara d'ou i nous (a l'origen, car noga vol dir 'nou' en occità) o ametlles, i que pot contenir mel, vainilla o altres productes per a aromatitzar-lo com aiguanaf, peles de llimona o encara trossets de fruits confits, etc.

Nou!!: Provença і Nogat · Veure més »

Norah Borges

Norah Borges, pseudònim de Leonor Fanny Borges Acevedo (Ciutat de Buenos Aires, 4 de març de 1901 - 20 de juliol de 1998), fou una artista plàstica i crítica d'art argentina, germana de l'escriptor Jorge Luis Borges, pertanyent al grup informal d'artistes conegut com a Grup de Florida.

Nou!!: Provença і Norah Borges · Veure més »

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Nou!!: Provença і Nostradamus · Veure més »

Nusch Éluard

Nusch Éluard, amb nom de naixement Marie Benz o Maria Benz (Mulhouse, Alsàcia, llavors part de l'Imperi alemany, 21 de juny de 1906 - París, 28 de novembre de 1946) va ser una artista francesa, nascuda alemanya, d'espectacles de varietats, model i musa del grup d'artistes del surrealisme com Man Ray, Pablo Picasso, Joan Miró, Valentine Hugo o Daura Maar.

Nou!!: Provença і Nusch Éluard · Veure més »

Occitans

Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Nou!!: Provença і Occitans · Veure més »

Occità llenguadocià

El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.

Nou!!: Provença і Occità llenguadocià · Veure més »

Occità provençal

El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.

Nou!!: Provença і Occità provençal · Veure més »

Occità vivaroalpí

El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità.

Nou!!: Provença і Occità vivaroalpí · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Provença і Occitània · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: Provença і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Occitània durant la Revolució Francesa

Evolució històrica al territori occità durant la Revolució Francesa, del 1788 al 1795.

Nou!!: Provença і Occitània durant la Revolució Francesa · Veure més »

Occitània fins a la dècada del 1970

Situació d'Occitània després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Provença і Occitània fins a la dècada del 1970 · Veure més »

Oesen

El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Provença і Oesen · Veure més »

Olympique de Marseille

LOlympique de Marseille (en català Olímpic de Marsella) és un club de futbol francès de la ciutat de Marsella.

Nou!!: Provença і Olympique de Marseille · Veure més »

Ora faz ost’o senhor de Navarra

“Ora faz ost’o senhor de Navarra” és una cantiga d'escarn o maldit i la primera obra conservada de la literatura galaicoportuguesa, així com una de les seves primeres manifestacions escrites.

Nou!!: Provença і Ora faz ost’o senhor de Navarra · Veure més »

Orchis provincialis

Orchis provincialis és una orquídia d'hàbit terrestre que es distribueix per l'Europa mediterrània i nord-oest d'Àfrica.

Nou!!: Provença і Orchis provincialis · Veure més »

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Nou!!: Provença і Orde de la Cartoixa · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Provença і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Provença і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Nou!!: Provença і Origen de la Senyera Reial · Veure més »

ORTF

L'Office de radiodiffusion-télévision française (ORTF) fou una empresa pública de la República Francesa encarregada dels serveis audiovisuals, creada el 27 de juny de 1964 per la llei núm.

Nou!!: Provença і ORTF · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Provença і Ostrogots · Veure més »

País Gavai

El país Gavai correspon aproximadament a la regió del Blaiès. Situació geogràfica del País Gavai al sud de l'àrea lingüística del saintongès. El País Gavai, també anomenat, és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre Duas Mars al sud i Angoumois (Engolmés) a l'est.

Nou!!: Provença і País Gavai · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: Provença і Pablo Picasso · Veure més »

Paco Baliardo

Paco Baliardo, conegut també com a Jacques Baliardo i dit familiarment Max (Montpeller, Provença, 21 de gener de 1957), és un músic i guitarrista gitano català, membre del grup musical Gipsy Kings.

Nou!!: Provença і Paco Baliardo · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: Provença і Paella d'arròs · Veure més »

Paleosard

El paleosard, també conegut com a protosard o com a nuràgic, és una llengua extinta (o potser llengües) parlada a Sardenya (i possiblement a Còrsega) durant l'edat del bronze, que ha deixat traces tant en la toponímia de l'illa com en el sard modern.

Nou!!: Provença і Paleosard · Veure més »

Panettone

Un típic panettone El panettone (que en llombard es pronuncia panetòn o panetún), és una mena de pa dolç, amb una molla molt flonja i airejada.

Nou!!: Provença і Panettone · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Provença і Papat d'Avinyó · Veure més »

Paratge

Paratge (mot occità) és un concepte bàsic de la civilització occitana de l'edat mitjana que significava igualtat entre els sexes i entre les classes socials.

Nou!!: Provença і Paratge · Veure més »

Partició dels Alps

Les 26 seccions de la Partició dels Alps. La Partició dels Alps és una classificació de la cadena alpina adoptada l'any 1924 amb motiu del IX Congrés Geogràfic Italià i oficialitzada l'any 1926.

Nou!!: Provença і Partició dels Alps · Veure més »

Partit Occità

El Partit Occità o Partit Occitan en occità (POC) és un partit polític occità defensor d'una Occitània autònoma dins una França i una Europa solidàries amb els pobles minoritaris.

Nou!!: Provença і Partit Occità · Veure més »

Pastís (licor)

El pastís és un licor d'anís occità que es beu a França fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu.

Nou!!: Provença і Pastís (licor) · Veure més »

Patchaï Reyes

Patchaï Reyes (Arle, Provença, cap al 1956) és un músic i guitarrista gitano català, membre del grup musical Gipsy Kings.

Nou!!: Provença і Patchaï Reyes · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: Provença і Pau · Veure més »

Pau Arena

Pau August Arena (en francès: Paul Arène; Sisteron, Provença, 26 de juny de 1843 - Antíbol, Provença, 17 de desembre de 1896) fou un escriptor occità en llengua francesa, bé que de temàtica occitana, raó per la qual se'l considera representant del regionalisme occità en francès, com Daudet.

Nou!!: Provença і Pau Arena · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Provença і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Paul de Barras

Paul François Jean Nicolas de Barras (Fòs Amfós, Provença, 30 de juny 1755 - Chaillot, París, 29 de gener de 1828), anomenat també Paul Barras, fou vescomte de Barras, polític de la Revolució Francesa i principal líder del règim del Directori francès de 1795 a 1799.

Nou!!: Provença і Paul de Barras · Veure més »

Paul Reyes

Paul Reyes, conegut com a Pablo Reyes (Arle, Provença, dècada de 1950), és un músic i guitarrista gitano català, membre del grup musical Gipsy Kings.

Nou!!: Provença і Paul Reyes · Veure més »

Paul Vidal de la Blache

Paul Vidal de la Blache (Pesenàs, Erau, Llenguadoc 1845 - Tamaris, Provença 1918) fou un historiador i geògraf francès, considerat el pare de la Geografia regional.

Nou!!: Provença і Paul Vidal de la Blache · Veure més »

Paule Maurice

Paule Maurice (París, França, 29 de setembre de 1910 - París, França, 18 d'agost de 1967) fou una compositora i pedagoga francesa, autora de música per a teatre, ballets, obres orquestrals, música de cambra i peces per a piano.

Nou!!: Provença і Paule Maurice · Veure més »

Pèire Pessamessa

Pèire Pessamessa (Marsella, 10 de desembre de 1931 - 9 de desembre de 2018) va ser un escriptor, polític i narrador contemporani en occità, autor d'una nova via en la prosa provençal.

Nou!!: Provença і Pèire Pessamessa · Veure més »

Peire Bremon Ricas Novas

BnF ms. 12473 fol. 95v; cançoner K Peire Bremon Ricas Novas (fl....1230-1241...) fou un trobador occità.

Nou!!: Provença і Peire Bremon Ricas Novas · Veure més »

Període romà a Occitània

El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.

Nou!!: Provença і Període romà a Occitània · Veure més »

Període visigòtic a Catalunya

Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.

Nou!!: Provença і Període visigòtic a Catalunya · Veure més »

Pere de Castellnou

Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.

Nou!!: Provença і Pere de Castellnou · Veure més »

Pere de Montagut

Pere de Montagut va ser el quinzè Gran Mestre de l'Orde del Temple.

Nou!!: Provença і Pere de Montagut · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Provença і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere Marcel·lí Fèlix Liberi

Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Provença і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi · Veure més »

Pesto

El pesto és una salsa típica de la Ligúria que s'utilitza per acompanyar principalment plats de pasta.

Nou!!: Provença і Pesto · Veure més »

Petanca

Boles de petanca La petanca és un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a llançar unes boles per a situar-les el més a prop possible del bolig.

Nou!!: Provença і Petanca · Veure més »

Petó

Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.

Nou!!: Provença і Petó · Veure més »

Pierre d'Aubusson

bombarda La inscripció diu: "F. PETRUS DAUBUSSON M HOSPITALIS IHER". Pierre d'Aubusson, nascut el 1423 al castell de Le Monteil (avui Le Monteil-au-Vicomte al departament de la Cruesa) i mort el 1503 a Rodes, fou Mestre de l'Hospital, cardenal i legat papal a Àsia.

Nou!!: Provença і Pierre d'Aubusson · Veure més »

Pierre Vachon

Pierre Vachon (Arle, Provença, 1738 - Berlín, Alemanya, 1803) fou un violinista i compositor provençal.

Nou!!: Provença і Pierre Vachon · Veure més »

Pierre Vigne

Pierre Vigne (Privàs, Ardecha, 20 d'agost de 1670 - Rencurèu, Isèra, 8 de juliol de 1740) fou un prevere occità, fundador de la congregació de les Religioses del Santíssim Sagrament.

Nou!!: Provença і Pierre Vigne · Veure més »

Pintures murals del vestíbul de la Casa Milà

La presència més rellevant de les pintures murals a la casa Milà es troba als vestíbuls i a les parets de l'escala noble.

Nou!!: Provença і Pintures murals del vestíbul de la Casa Milà · Veure més »

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Nou!!: Provença і Pipí I d'Aquitània · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Provença і Pipí I el Breu · Veure més »

Piqué (teixit)

Vista microscòpica d'un teixit de piqué El piqué, punt imperial o marsella és un teixit fraccionat de dotze en dotze fils, normalment usat amb fil de cotó, que es caracteritza pel fet que la meitat dels fils aixecats de cada secció canvia alternativament en cada passada.

Nou!!: Provença і Piqué (teixit) · Veure més »

Pissaladiera

La pissaladiera (segons l'estandard provençal, pissaladina en occità estàndard, pissaladière en francès, piscialandrea en lígur) és una mena de coca o pizza típica de la zona entre Marsella i Niça, el Var i de la Província d'Imperia, dins la regió italiana de Ligúria.

Nou!!: Provença і Pissaladiera · Veure més »

Pistoleta

BnF ms. 12473 fol. 123 BnF ms. 854 fol. 137v Pistoleta (fl. primer terç del segle XIII) fou un trobador occità.

Nou!!: Provença і Pistoleta · Veure més »

Pl@ntNet

Pl@ntNet és un projecte informàtic d'identificació de plantes a partir de fotografies per aprenentatge automàtic.

Nou!!: Provença і Pl@ntNet · Veure més »

Poble de les bòries

Una bòria El poble de les bòries està situat a poca distància de Gordes, al departament de Valclusa i la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Provença і Poble de les bòries · Veure més »

Pobles preromans d'Occitània

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Nou!!: Provença і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.

Nou!!: Provença і Poesia trobadoresca · Veure més »

Ponç de Cimier

Ponç o Poni (Provença, començament del s. III - Cimier, Niça, ca. 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir.

Nou!!: Provença і Ponç de Cimier · Veure més »

Ponç de Montlaur

Ponç de Montlaur o Pons de Monlaur (fl. 1235-1253) va ser un noble i trobador provençal.

Nou!!: Provença і Ponç de Montlaur · Veure més »

Pons el Jove

Pons el Jove (vers 950 - vers 1026), es creu que fou el fill de Pons el Vell, l'avantpassat més llunyà de la senyoria dels Baus, a la Provença.

Nou!!: Provença і Pons el Jove · Veure més »

Pont

Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Nou!!: Provença і Pont · Veure més »

Pont Vell de Besiers

El Pont vell (Pont vieux en francés) és un pont situat a Besiers, al departament d'Erau (França).

Nou!!: Provença і Pont Vell de Besiers · Veure més »

Porcari de Lerins i companys màrtirs

Porcari de Lerins (Porcarius) (Provença?, segona meitat del segle VII - Monestir de Lerins, Canes, ca. 732) va ésser un monjo benedictí, abat del monestir de Lerins (a l'actual Illa de Saint-Honorat, a la costa de Canes).

Nou!!: Provença і Porcari de Lerins i companys màrtirs · Veure més »

Postres de músic

Les postres de músic o grana de capellà són unes darreries tradicionals molt simples, consistents a un grapat de fruita seca variada, típicament ametlla marcona i allargada, avellana i pinyons, sovint acompanyat d'un gotet de moscatell.

Nou!!: Provença і Postres de músic · Veure més »

Prehistòria a França

Lascaux Venus de Lespugue La prehistòria a França es refereix al període francés que precedeix l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Nou!!: Provença і Prehistòria a França · Veure més »

Prehistòria a Itàlia

Fòssils de l'humà de Grimaldi, fotografia de 1916 ur La prehistòria d'Itàlia o a Itàlia són denominacions del període de la història de l'actual Itàlia que precedeix a l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Nou!!: Provença і Prehistòria a Itàlia · Veure més »

Prehistòria occitana

L'Occitània és un país ric en jaciments arqueològics antics i de gran importància.

Nou!!: Provença і Prehistòria occitana · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Provença і Primera Croada · Veure més »

Provença-Alps-Costa Blava

Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.

Nou!!: Provença і Provença-Alps-Costa Blava · Veure més »

Prunel·la hissopifòlia

La prunel·la hissopifòlia (Prunella hyssopifolia) és una espècie herbàcia de la família de les lamiàcies autòctona dels Països Catalans.

Nou!!: Provença і Prunel·la hissopifòlia · Veure més »

Publio Cordón Munilla

Publio Cordón Munilla (Villar de Maya, Soria, 7 de febrer de 1935-probablement 11, 12 o 13 de juliol de 1995) va ser un empresari espanyol, segrestat pels GRAPO en 1995 i presumptament mort en intentar escapar.

Nou!!: Provença і Publio Cordón Munilla · Veure més »

Pyroraptor

Pyroraptor (gr. "lladre de foc") és un gènere representat per una única espècie de dinosaure teròpode dromeosàurid, que va viure a la fi del període Cretaci, fa aproximadament 77 i 69 milions d'anys, en el Mastrichtiano, en allò que avui en dia és Europa.

Nou!!: Provença і Pyroraptor · Veure més »

Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC)

Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Catulus) va ser cònsol romà l'any junt amb Mari.

Nou!!: Provença і Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC) · Veure més »

Radelchis I

Radelchis I fou príncep de Benevent.

Nou!!: Provença і Radelchis I · Veure més »

Ragoût

Un ragoût (del verb “tornar a donar gust") és un plat de carn, verdures i patates o llegums cuinat a foc lent en una salsa que distingeix l'estofat de la potée (carn d'olla), cuit en brou.

Nou!!: Provença і Ragoût · Veure més »

Raimbaut de Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità, originari de Vaqueiras a l'actual departament francès de la Valclusa.

Nou!!: Provença і Raimbaut de Vaqueiras · Veure més »

Raimon el Palmer

Raimondo Zanfogni (Piacenza, Emília-Romanya, 1139 o 1140 - 26 de juliol de 1200) anomenat Raimon de Piacenza o Raimon el Palmer (Raimondo Palmerio en italià) fou un pelegrí italià a Jerusalem, molt caritatiu.

Nou!!: Provença і Raimon el Palmer · Veure més »

Ral·li de Monte-Carlo

Marcus Grönholm amb el seu Peugeot 307 WRC a l'edició del 2004 El Ral·li de Monte-Carlo (oficialment en francès, Rallye automobile Monte-Carlo) és un ral·li organitzat per lAutomobile Club de Monaco (entitat responsable també del Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1 i la Copa Kart de Mònaco).

Nou!!: Provença і Ral·li de Monte-Carlo · Veure més »

Ram de tulipes

Ram de tulipes (Bouquet de tulipes) és un quadre de Pierre-Auguste Renoir dipositat al Museu de l'Orangerie de París.

Nou!!: Provença і Ram de tulipes · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Provença і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).

Nou!!: Provença і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Ramon I dels Baus

Ramon I dels Baus (vers 1110 - Barcelona, 1150) fou el segon fill de Guillem Hug dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.

Nou!!: Provença і Ramon I dels Baus · Veure més »

Ramon III de Tolosa

Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.

Nou!!: Provença і Ramon III de Tolosa · Veure més »

Ratatolha

La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença.

Nou!!: Provença і Ratatolha · Veure més »

Règul d'Arle

Règul d'Arle, en francès Rieul d'Arles (mort cap al 270) fou bisbe d'Arle vers 250). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes el 30 de març. Segons una tradició, deixà Arle i marxà al nord, on fou bisbe de Senlis, encara que no se sap del cert si realment es tracta de la mateixa persona o d'una altra, Règul de Senlis.

Nou!!: Provença і Règul d'Arle · Veure més »

Regió francesa

La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.

Nou!!: Provença і Regió francesa · Veure més »

Regió Franco-Cantàbrica

Mapa de la regió Franco-Cantàbrica que mostre les coves amb pintures murals La Regio Franco-Cantàbrica és una zona que va des d'Astúries a la Provença.

Nou!!: Provença і Regió Franco-Cantàbrica · Veure més »

Regionalisme occità

La segona meitat del serà la gran oportunitat perduda per a la formació d'un nacionalisme (o regionalisme occità).

Nou!!: Provença і Regionalisme occità · Veure més »

Regions d'Occitània

Les regions d'Occitània Les subregions d'Occitània La divisió de primer ordre a Occitània és la regió, que se subdivideix al seu torn en subregions, la qual al seu torn se subdivideix en parçans (comarques).

Nou!!: Provença і Regions d'Occitània · Veure més »

Regne d'Hongria (medieval)

El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.

Nou!!: Provença і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Provença і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Provença і Regne de Borgonya · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Provença і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Nou!!: Provença і Regne de Provença · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Provença і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Provença і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Nou!!: Provença і Regne dels ostrogots · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Provença і Regne Visigot · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Provença і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Renald III de Borgonya

Comtat de Borgonya. Renald III de Borgonya (cap a 1093- 1148) fou comte de Borgonya i comte de Mâcon (conjuntament amb el seu germà Guillem IV de Borgonya i III de Mâcon) i comte de Viena Va néixer el 1093 i era fill del comte Esteve I de Borgonya i de Beatriu de Lorena (filla del duc Gerard I de Lorena; Esteve I, el 1087, a la mort del seu pare Guillem I de Borgonya havia reclamat i obtingut part del comtat, juntament amb el seu germà Renald II de Borgonya. El 1097 a la mort de Renald II, Esteve va aconseguir gairebé tot el poder deixant el comtat de Mâcon al fill de Renald II, Guillem II de Borgonya dit l'Alemany, però amb el seu propi fill Renald III com a cogovernant. Esteve I però va morir el 1102 a les croades (amb només 37 anys) i Guillem l'Alemany va recuperar el control; Renald III que tenia 9 anys el va succeir a Mâcon. A la mort de Guillem II el 1125, en una conspiració dels barons a la que Renald III no fou segurament estrany, el va succeir el seu fill Guillem III l'Infant, que fou assassinat abans de dos anys (1126 o 1127). Llavors Renald III va esdevenir comte únic de Borgonya i Mâcon. El 1130, es va casar amb Agata de Lorena (filla del duc Simó I de Lorena i d'Adelaida de la qual la filiació no és segura, doncs uns diuen que era de Lovaina i altres de Supplimburg. Aquest matrimoni va tenir el 1145 una filla, Beatriu I de Borgonya. Agata va morir 'abril de 1147, sense cap fill mascle Renald es volia alliberar de la tutela de l'emperador del Sacre Imperi Conrad III de Hohenstaufen, però va ser derrotat pel duc Conrad I de Zähringen i va haver d'abandonar totes les seves terres a l'est del Massís del Jura. En resposta a aquest esdeveniment va ser anomenat el Comte Franc, malnom a l'origen del tradicional nom de la regió Franc Comtat. Va morir el 1148 a l'edat de 55 anys. La seva filla única la comtessa Beatriu I de Borgonya el va succeir i el 1156 va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic per matrimoni amb l'emperador germànic Frederic Barba-roja al que va aportar en dot el comtat de Borgonya i els drets a Provença.

Nou!!: Provença і Renald III de Borgonya · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: Provença і Renat I · Veure més »

Renat II de Lorena

Renat II de Lorena (2 de maig de 1451 - Fains-Véel, 10 de desembre de 1508) va ser duc de Lorena a partir de 1470.

Nou!!: Provença і Renat II de Lorena · Veure més »

Rencontres d'Arles

Els fotògrafs Robert Doisneau (esquerra) i André Kertész (dreta) als ''Rencontres'' de 1975. Els Rencontres d'Arles (literalment, Trobades d'Arle, anteriorment anomenats Rencontres internationales de la photographie d'Arles) és un festival de fotografia fundat el 1970 pel fotògraf Lucien Clergue, l'escriptor Michel Tournier i l'historiador Jean-Maurice Rouquette, i que té lloc cada any entre juliol i setembre a Arle (Provença).

Nou!!: Provença і Rencontres d'Arles · Veure més »

Retrat del fill de l'artista

Retrat del fill de l'artista (Portrait du fils de l'artiste) és un oli sobre tela de 35 × 38 cm pintat per Paul Cézanne vers l'any 1880 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.

Nou!!: Provença і Retrat del fill de l'artista · Veure més »

Revolta dels Crocants

La revolta dels Crocants (Revòlta/susmauta daus/dels/deus Crocants, Revòuta dei Crocants en occità, Jacquerie des croquants en francès) són diverses revoltes de camperols que van esclatar al Llemosí, el Carcí i al Perigord (Occitània) i es van estendre al sud-oest del país, a la fi del i principis del.

Nou!!: Provença і Revolta dels Crocants · Veure més »

Revolta dels tuchins

La Revolta dels tuchins fou una revolta esdevinguda al Llenguadoc (Occitània) entre 1381 i 1384 contra les imposicions fiscals i la presència de mercenaris.

Nou!!: Provença і Revolta dels tuchins · Veure més »

Ricard I de Borgonya

Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb. El seu pare seria el bosonida Biví de Viena. Ricard es va casar amb Adelaida de Borgonya, filla del güelf Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana o Imperial, que va aportar en el seu dot el comtat d'auxerre.

Nou!!: Provença і Ricard I de Borgonya · Veure més »

Richard d'Ivry

Richard d'Ivry, Marquès d'Ivry (Beaune, Borgonya, 1829 - Ieras, Provença, 1903) fou un compositor francès.

Nou!!: Provença і Richard d'Ivry · Veure més »

Richard de Dover

Richard de Dover (mort el 1184) fou un monjo benedictí de l'edat mitjana que presidí l'arxidiòcesi de Canterbury.

Nou!!: Provença і Richard de Dover · Veure més »

Rigodon

Rigodon és una forma musical de dansa, amb compas binari de 2/4 o 2/2, originari de Provença i Llenguadoc.

Nou!!: Provença і Rigodon · Veure més »

Rinoceront de Dürer

El Rinoceront de Dürer és un gravat en fusta d'Albrecht Dürer realitzat el 1515 que va esdevenir una icona cultural, segons alguns crítics es tracta de la «representació d'un animal que més influència ha tingut en la història de l'art».

Nou!!: Provença і Rinoceront de Dürer · Veure més »

Riu Argenç

Argenç (en occità), en francés LArgens) és un riu de la Provença que discorre pel departament de Var i desemboca al Mediterrani. La seva llargada és de 116 km i raja d'oest a est del departament: de Selhon Fònt d'Argenç a Frejús, passant per pobles com: Correnç, Carces, Vidauban, Lo Muei o Ròcabruna d'Argenç.

Nou!!: Provença і Riu Argenç · Veure més »

Riu Var

El Var és un riu de Provença, amb una llargada de 120 km que neix al sud de Barceloneta de Provença i desemboca a la mar Mediterrània prop de Niça.

Nou!!: Provença і Riu Var · Veure més »

Riviera

Mapa de la Riviera La Riviera (Rivëa en lígur, Riviera en italià) és el nom, sobretot turístic, que rep la costa de la Ligúria, abastant tot el Golf de Gènova des de la frontera amb la Provença fins a la Toscana.

Nou!!: Provença і Riviera · Veure més »

Robert Campin

Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic.

Nou!!: Provença і Robert Campin · Veure més »

Rodolf II de Borgonya

Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).

Nou!!: Provença і Rodolf II de Borgonya · Veure més »

Roger Bernat I de Foix

Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.

Nou!!: Provença і Roger Bernat I de Foix · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Provença і Roger de Llúria · Veure més »

Roger de Pins

Roger de Pins (?- 28 de maig de 1365) fou el 29è Mestre de l'Hospital.

Nou!!: Provença і Roger de Pins · Veure més »

Roger Vadim

Roger Vladimir Plémiannikov, anomenat Roger Vadim (París, 26 de gener de 1928 − París, 11 de febrer de 2000) va ser un director de cinema, guionista, actor, novel·lista i poeta francès.

Nou!!: Provença і Roger Vadim · Veure més »

Romeu de Llívia

Romeu de Llívia (Llívia, Cerdanya, darrer terç del - Carcassona, Aude, 1261) fou un frare de l'Orde de Predicadors.

Nou!!: Provença і Romeu de Llívia · Veure més »

Romeu de Vilanova

Romeu de Vilanova (1170 - 1250) (en francès Romieu de Villeneuve) va ser un ministre de Ramon Berenguer V de Provença, comte de Provença fill d'Alfons II de Provença.

Nou!!: Provença і Romeu de Vilanova · Veure més »

Rorici d'Usès

Rorici (Roricius) fou bisbe d'Usès al segle VI (vers 533 a 538).

Nou!!: Provença і Rorici d'Usès · Veure més »

Rotland Pecot

Rotland Pecot (Castèurainard, Provença, 1949 - 28 de novembre de 2023) era un poeta i cantautor occità, establert de jove a Montpeller, que el 1965 publicà els seus primers poemes en grafia mistralenca a l'Armana Provençau, però el 1972 formaria el grup literari Quatre Verdats amb Joan Larzac, Claudi Alranc, Joan Maria Petit i Jòrdi Blanc.

Nou!!: Provença і Rotland Pecot · Veure més »

Rumba catalana

La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.

Nou!!: Provença і Rumba catalana · Veure més »

Rustrèu

Rustrèu (en francès Rustrel) és un municipi francès, situat al departament de Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Provença і Rustrèu · Veure més »

Sainte-Baume

La Sainte-Baume (en provençal:Massís de la Santa Bauma segons l'ortografia clàssica i La Santo Baumo segons l'ortografia mistraliana) és un massís muntanyós que s'estén entre els departaments de Bouches-du-Rhône i Var al sud de França.

Nou!!: Provença і Sainte-Baume · Veure més »

Salsa rolla

La salsa rolla és una salsa de pescadors provençal a l'estil mediterrani, amb oli d'oliva, condiments i, per ajudar a lligar-la, rovell d'ou; que s'associa sobretot a la bullabessa.

Nou!!: Provença і Salsa rolla · Veure més »

Salvià

Salvià (Salvianus) fou un escriptor eclesiàstic del, que, encara que mai no fou bisbe, és anomenat per Gennadi de Marsella com "el mestre dels bisbes".

Nou!!: Provença і Salvià · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Provença і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Provença і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sant Romieg

Sant Romieg (en francès Saint-Rémy-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Provença і Sant Romieg · Veure més »

Sapho

Sapho és una òpera en cinc actes amb música de Jules Massenet i llibret en francès de Henri Cain i Arthur Bernède, basada en la novel·la homònima d'Alfons Daudet.

Nou!!: Provença і Sapho · Veure més »

Sara la Negra

Sara la Negra (Egipte?, s. I - Provença, segona meitat del s. I), en llengua romaní Sara e Kali, és un personatge llegendari que, segons la tradició gitana, va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença.

Nou!!: Provença і Sara la Negra · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Nou!!: Provença і Sard · Veure més »

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Nou!!: Provença і Sardana · Veure més »

Sargantana corredora

La sargantana corredora o sargantana cendrosa o sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós més petit que el sargantaner gros (Psammodromus algirus) (menys de 5 cm de longitud de cap i cos, i 15 cm en total).

Nou!!: Provença і Sargantana corredora · Veure més »

Saudade

Almeida Júnior. «Saudade» (del portuguès saudade) és un terme de difícil definició empleat en portuguès i en gallec, que expressa un sentiment afectiu primari, proper a la malenconia, estimulat per la distància temporal o espacial a alguna cosa estimada i que implica el desig de resoldre aquesta distància.

Nou!!: Provença і Saudade · Veure més »

Sèina (Alps de l'Alta Provença)

Sanha o Sèina (en francès Seyne) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Provença і Sèina (Alps de l'Alta Provença) · Veure més »

Séraphin-Médéric Mieusement

Séraphin-Médéric Mieusement, conegut sovint només com a Mieusement (nascut a Gonneville-la-Mallet el 12 de març de 1840, mort a Pornic el 10 de setembre de 1905) va ser un fotògraf d'arquitectura francès especialitzat en el retrat de monuments històrics i edificis religiosos.

Nou!!: Provença і Séraphin-Médéric Mieusement · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: Provença і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Se canta

«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.

Nou!!: Provença і Se canta · Veure més »

Sefer ha-Bahir

El Sefer ha-Bahir (en hebreu: «Llibre de la Claredat»), Bahir o «Midraix del Rabí Nehuniah ben ha-Kanah» és un llibre de Càbala (misticisme jueu).

Nou!!: Provença і Sefer ha-Bahir · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Provença і Segona Croada · Veure més »

Selecció de futbol de Catalunya

Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).

Nou!!: Provença і Selecció de futbol de Catalunya · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII)

Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Provença і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »

Senyoria dels Baus

Escut dels Senyors dels Baus Llista dels senyors dels Baus, de gran importància a l'edat mitjana a la zona de la Provença i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.

Nou!!: Provença і Senyoria dels Baus · Veure més »

Setge d'Arbuna (737)

El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.

Nou!!: Provença і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »

Setge d'Arle (425)

El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.

Nou!!: Provença і Setge d'Arle (425) · Veure més »

Setge d'Arle (510)

El Setge d'Arle de 510 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i el Regne dels Ostrogots.

Nou!!: Provença і Setge d'Arle (510) · Veure més »

Setge d'Avinyó (1398-1403)

El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.

Nou!!: Provença і Setge d'Avinyó (1398-1403) · Veure més »

Setge d'Hondarribia (1638)

El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.

Nou!!: Provença і Setge d'Hondarribia (1638) · Veure més »

Setge de Bellcaire

El Setge de Bellcaire o Presa de Bèlcaire (Primavera-estiu de 1216) fou una batalla de la Croada albigesa.

Nou!!: Provença і Setge de Bellcaire · Veure més »

Setge de Narbona (436)

El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.

Nou!!: Provença і Setge de Narbona (436) · Veure més »

Setge de Tolosa (439)

El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.

Nou!!: Provença і Setge de Tolosa (439) · Veure més »

Siagne

El Siagne és un riu curt de França que desemboca en el mar Mediterrani a Mandelieu-la-Napoule.

Nou!!: Provença і Siagne · Veure més »

Siagri de l'Albigès

Siagri (Siagrius) fou comte de l'Albigès amb seu a Albi, nomenat el 618, i duc de Marsella o Provença des del 625; va morir en una data desconeguda poc temps després, abans del 630.

Nou!!: Provença і Siagri de l'Albigès · Veure més »

Sidonie-Gabrielle Colette

''Retrat de la novellista Colette'' - Jacques-Émile Blanche - Museu Nacional d'Art de Catalunya. Sidonie-Gabrielle Colette, més coneguda amb el seu monònim d'escriptora, Colette, (28 de gener de 1873, Saint-Sauveur-en-Puisaye, Yonne-3 d'agost de 1954, París), va ser una escriptora francesa d'una producció literària espectacular, i també periodista, guionista, llibretista i artista de music-hall i cabaret.

Nou!!: Provença і Sidonie-Gabrielle Colette · Veure més »

Simon Juda Onorat

Simon Juda Onorat (en francès Simon-Jude Honnorat; Alòs, Provença, 3 d'abril de 1783 - Dinha, Provença, 31 de juliol de 1852) va ser un metge, naturalista i sobretot lexicògraf occità conegut sobretot per haver elaborat un dels diccionaris més complets de la llengua occitana, que serví de model a Frederic Mistral.

Nou!!: Provença і Simon Juda Onorat · Veure més »

Simone Signoret

Henriette Charlotte Simone Kaminker, més coneguda com a Simone Signoret o Simone Kaminker (Wiesbaden, 25 de març de 1921 - Autheuil-Authouillet, 30 de setembre de 1985), va ser una actriu germanofrancesa, nascuda sota l'ocupació francesa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Provença і Simone Signoret · Veure més »

Sonso

El sonso, també conegut com a barrinaire, trencavits, enfú (Menorca), espetolí (Mallorca), sageta o moix (a les Pitiüses) (Gymnammodytes cicerelus), és una espècie de peix de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Provença і Sonso · Veure més »

Sopes

Plat de sopes mallorquines Les sopes, sopes seques o sopes mallorquines són un plat típic de Mallorca fet a base de brou de verdures i llesques fines de pa moreno sec.

Nou!!: Provença і Sopes · Veure més »

Sordello

cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.

Nou!!: Provença і Sordello · Veure més »

Sud Ràdio

Sud Ràdio (en francés, Sud Radio) és una emissora de ràdio privada de caràcter generalista amb vocació nacional francesa.

Nou!!: Provença і Sud Ràdio · Veure més »

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Nou!!: Provença і Sufix -acum · Veure més »

Talp romà

El talp romà (Talpa romana) és una espècie de mamífer de la família dels tàlpids.

Nou!!: Provença і Talp romà · Veure més »

Tamborí de Provença

El tamborí de Provença és un instrument de música de percussió.

Nou!!: Provença і Tamborí de Provença · Veure més »

Tarasca

Estàtua de la Tarasca, al peu del castell de Tarascó La tarasca, emparentada amb la cuca fera, és un animal fabulós de la tradició popular originari de la vila occitana de Tarascó (Provença).

Nou!!: Provença і Tarasca · Veure més »

Tarascosaure

El tarascosaure (Tarascosaurus) és un gènere representat per una única espècie de dinosaure teròpode abelisàurid, Tarascosaurus salluvicus, que va viure a la fi del Cretaci, fa aproximadament 83 i 71 milions d'anys, durant el Campaniano, en el que avui és Europa.

Nou!!: Provença і Tarascosaure · Veure més »

Taronja (color)

El color taronja o carabassa té una longitud d'ona d'entre 620 i 585 nm; es troba entre el roig i el groc en l'espectre de llum visible.

Nou!!: Provença і Taronja (color) · Veure més »

Tartana (barca)

Tartana mediterrània, pintura de François Geoffroy Roux, 1879. Definició de tartana: Veitia y Linaje 1670. Una tartana en català i en la majoria de llengües europees (encara que en algunes és tartane o tartan) és un petit vaixell mediterrani de vela llatina (o aparell proa-popa) emprat durant els segles XVI - XIX.

Nou!!: Provença і Tartana (barca) · Veure més »

Teatre romà d'Arle

El Teatre romà d'Arle fou construït a finals del, just després de la fundació de la colònia romana.

Nou!!: Provença і Teatre romà d'Arle · Veure més »

Tedberga de Gavaldà

Tedberga de Gavaldà o de Provença (Provença, ? - ?, ca. 1011) va ser una comtessa consort d'Urgell com a primer muller del comte Ermengol I d'Urgell.

Nou!!: Provença і Tedberga de Gavaldà · Veure més »

Teodòr Aubanèu

Teodòr Aubanèu (Avinyó, Provença, 26 de març de 1829 - 1886) fou un poeta occità.

Nou!!: Provença і Teodòr Aubanèu · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Provença і Teodoric el Gran · Veure més »

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Nou!!: Provença і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »

Teodulf d'Orleans

Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.

Nou!!: Provença і Teodulf d'Orleans · Veure més »

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Nou!!: Provença і Terrissa · Veure més »

Teusinda d'Arle

Teusinda d'Arle (abans de 928 - després de 977), fou una aristòcrata borgonyona instal·lada a Arle a Provença, coneguda per les seves nombroses donacions a l'Església arlesiana.

Nou!!: Provença і Teusinda d'Arle · Veure més »

Thomas d'Arcos

Thomas d'Arcos (Roan, 1573 o 1586 - Tunis? després de 1637) també transcrit de Arques o de Arcos i altres variants, va ser un viatger i explorador a la Regència de Tunis.

Nou!!: Provença і Thomas d'Arcos · Veure més »

Tió de Nadal (tradicions europees)

  Una il·lustració de persones recollint un tronc de Nadal («Yule log») de ''Chambers Book of Days'' (1832) Arreu d'Europa hi ha tradicions hivernals o nadalenques on un tió (tros de tronc tallat per a cremar) és especialment seleccionat i cremat en una llar.

Nou!!: Provença і Tió de Nadal (tradicions europees) · Veure més »

Toló

Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.

Nou!!: Provença і Toló · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Provença і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Toni (pel·lícula)

Toni és una pel·lícula dramàtica dirigida per Jean Renoir l'any 1935, amb els personatges principals interpretats per Charles Blavette, Celia Montalván, Jenny Hélia i Eduard Delmont.

Nou!!: Provença і Toni (pel·lícula) · Veure més »

Tonino Baliardo

Tonino Baliardo (Montpeller, Provença, dècada de 1960) és un músic i guitarrista gitano català, conegut sobretot per ser el guitarrista principal del grup musical Gipsy Kings.

Nou!!: Provença і Tonino Baliardo · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: Provença і Torró · Veure més »

Tortell

El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.

Nou!!: Provença і Tortell · Veure més »

Tortuga mediterrània

La tortuga mediterrània o tortuga de terra (Testudo hermanni) és una espècie de tortuga de la família dels testudínids.

Nou!!: Provença і Tortuga mediterrània · Veure més »

Total festum

El Total Festum és una manifestació multipolar liderada cada any per la Regió Occitània Pirineu Mediterrani.

Nou!!: Provença і Total festum · Veure més »

Tour dels Alps Marítims i del Var

El Tour dels Alps Marítims i del Var (en francès Tour du Haut-Var) és una competició ciclista que es disputa anualment al departament de Var, a la Provença, durant el mes de febrer.

Nou!!: Provença і Tour dels Alps Marítims i del Var · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.

Nou!!: Provença і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tractat de Lió (1601)

El Tractat de Lió va ser signat el 17 de gener de 1601 entre França, Espanya i Savoia per posar fi al conflicte entre Carles Manuel I de Savoia, Duc de Savoia, i el rei de França Enric IV.

Nou!!: Provença і Tractat de Lió (1601) · Veure més »

Tractat de Tarascó (1176)

La Pau de Tarascó fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarascó on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provença, el Gavaldà i el Carladès.

Nou!!: Provença і Tractat de Tarascó (1176) · Veure més »

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Nou!!: Provença і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »

Tretze dessèrts

La tradició dels tretze dessèrts (lit. "tretze darreries") o calenas és una tradició occitana que surt a taula per la festa de Nadal i per les festes de Calendas en general.

Nou!!: Provença і Tretze dessèrts · Veure més »

Treva de Niça

La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Provença і Treva de Niça · Veure més »

Trident

Trident és una llança de tres puntes.

Nou!!: Provença і Trident · Veure més »

Tructesind d'Aniana

Tructesind fou abat d'Aniana escollit el 822 en lloc del difunt Jordi d'Aniana.

Nou!!: Provença і Tructesind d'Aniana · Veure més »

Ulex parviflorus

La gatosa (gatova a les Illes Balears) o argelagaEl Termcat recull aquesta espècie com una de les accepcions dargelaga, tot i que el DIEC reserva el terme per a Genista scorpius.

Nou!!: Provença і Ulex parviflorus · Veure més »

Ullastrar menorquí

Imatge d'una màquia d'ullastrar menorquí. Lullastrar menorquí (Prasio-Oleetum silvestris) és una màquia de caràcter mediterrani meridional: densa, sovint impenetrable, que pot arribar als dos o tres metres d'alçària.

Nou!!: Provença і Ullastrar menorquí · Veure més »

Un bon any

Un bon any (títol original en anglès: A Good Year) és una pel·lícula estatunidenca de Ridley Scott estrenada el 2006.

Nou!!: Provença і Un bon any · Veure més »

Uniformisme lingüístic a França

«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.

Nou!!: Provença і Uniformisme lingüístic a França · Veure més »

Université d'Aix-Marseille

La Université d'Aix-Marseille és una universitat pública de recerca situada a la regió de la Provença al sud de França.

Nou!!: Provença і Université d'Aix-Marseille · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Provença і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Val Ròia

La Val Ròia (en francès Vallée de la Roya, en italià Val Roia, en occità Val Ròia, en lígur Val Reuia) és una vall de 59 km dividida entre Itàlia i França.

Nou!!: Provença і Val Ròia · Veure més »

Valdesos

Els valdesos, valdesians o, en francès vaudois, són els membres d'un moviment cristià originat al que volia reformar l'Església i tornar-la a la seva essència primigènia.

Nou!!: Provença і Valdesos · Veure més »

Vàlia

Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.

Nou!!: Provença і Vàlia · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Provença і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Víctor de Marsella

Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà.

Nou!!: Provença і Víctor de Marsella · Veure més »

Víctor Gelu

Víctor Gelu (Marsella, 1806 - Ròcavaira, Provença 1885) fou un escriptor en occità.

Nou!!: Provença і Víctor Gelu · Veure més »

Ventor

El Ventor (occità: Ventor sense article definit; francès: mont Ventoux) és una muntanya de 1912 m d'altitud de la Provença, situada a uns 20 quilòmetres al nord-est de Carpentràs.

Nou!!: Provença і Ventor · Veure més »

Verà del Gavaldà

Verà del Gavalda (Veranus, a vegades Uranus) (Barjac o Lanuéjols, Losera, ca. 520 - Cavalhon, 589) fou un religiós occità, bisbe de Cavalhon (Provença).

Nou!!: Provença і Verà del Gavaldà · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Provença і Vercingetòrix · Veure més »

Verges negres (Provença)

Mapa de la Provença-Alps-Costa Blava vers França La verge negra de Les Santes Maries de la Mar (Provença-Alps-Costa Blava) Les verges negres de la Provença francesa La Provença és, després del Massís Septentrional, la regió de França on s'hi troben més Madonnas Negres.

Nou!!: Provença і Verges negres (Provença) · Veure més »

Vergonha

genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.

Nou!!: Provença і Vergonha · Veure més »

Verruquins

Els verruquins (llatí: Verrucini) foren un poble gal dels Alps, a la Provença.

Nou!!: Provença і Verruquins · Veure més »

Vescomtat d'Avinyó

El vescomtat d'Avinyó fou una efímera jurisdicció feudal de Provença a Avinyó.

Nou!!: Provença і Vescomtat d'Avinyó · Veure més »

Vescomtat de Bas

El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.

Nou!!: Provença і Vescomtat de Bas · Veure més »

Vescomtat de Cavalhon

El vescomtat de Cavalhon (francès Cavaillon) fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Provença і Vescomtat de Cavalhon · Veure més »

Vescomtat de Frejus

El vescomtat de Frejus fou una jurisdicció feudal de Provença situada entre el pagus d'Antibes a l'est, la Mediterrània al sud, el pagus de Toló a al sud-oest, el pagus d'Ais al nord-oest i els pagus de Riez i Glandèves al nord.

Nou!!: Provença і Vescomtat de Frejus · Veure més »

Vescomtat de Lió

El vescomtat de Lió fou una jurisdicció feudal que va existir a Lió al final del i al.

Nou!!: Provença і Vescomtat de Lió · Veure més »

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.

Nou!!: Provença і Vescomtat de Marçan · Veure més »

Vescomtat de Marsella

Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.

Nou!!: Provença і Vescomtat de Marsella · Veure més »

Vescomtat de Mesoarga

El vescomtat de Mesoarga fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Provença і Vescomtat de Mesoarga · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Provença і Vescomtat de Millau · Veure més »

Vescomtat de Riés

El vescomtat de Riés fou una efímera jurisdicció feudal de Provença centrada a Riés, on hi havia també un bisbe.

Nou!!: Provença і Vescomtat de Riés · Veure més »

Vescomtat de Sisteron

El vescomtat de Sisteron fou una jurisdicció feudal de Provença centrada a la població de Sisteron al departament d'Alps d'Alta Provença (Alps-de-Haute-Provence).

Nou!!: Provença і Vescomtat de Sisteron · Veure més »

Vi blanc

El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.

Nou!!: Provença і Vi blanc · Veure més »

Vi de la Provença

Denominacions AOC de la Provença La Provença és una de les regions vinícoles més vastes de França.

Nou!!: Provença і Vi de la Provença · Veure més »

Vi sense alcohol

El vi sense alcohol o vi desalcoholitzat és aquella beguda procedent del vi del qual s'ha tret pràcticament tot el seu contingut alcohòlic.

Nou!!: Provença і Vi sense alcohol · Veure més »

Via Aurèlia

La Via Aurèlia en groc. La Via Aurèlia (en llatí Via Aurelia) va ser una via romana que portava de Roma a Pisa (Etrúria) i a la costa de Ligúria i als Alps marítims.

Nou!!: Provença і Via Aurèlia · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: Provença і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Vincent van Gogh

Vincent Willem van Gogh, (Zundert, 30 de març del 1853 – Auvers-sur-Oise, 29 de juliol del 1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, autor d'uns 900 quadres (27 d'aquests autoretrats) i uns 1.600 dibuixos.

Nou!!: Provença і Vincent van Gogh · Veure més »

Violant d'Aragó (reina de Nàpols)

Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).

Nou!!: Provença і Violant d'Aragó (reina de Nàpols) · Veure més »

Viva World Cup

La Viva World Cup va ser un torneig internacional de futbol organitzat per la NF-Board, una associació que agrupava les federacions de futbol no afiliades a la FIFA, i que es va celebrar cinc vegades entre 2006 i 2012.

Nou!!: Provença і Viva World Cup · Veure més »

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Provença і Vivarès · Veure més »

Vol 9525 de Germanwings

El vol 9525 de Germanwings fou un vol regular entre Barcelona i Düsseldorf de la companyia alemanya Germanwings que el 24 de març del 2015 s'estavellà a la població de Prats de Blèuna Auta, prop de la localitat de Barceloneta de Provença.

Nou!!: Provença і Vol 9525 de Germanwings · Veure més »

Volona

Volona (en francès Volonne) és un municipi occità, situat a la Provença, al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava de l'estat francès.

Nou!!: Provença і Volona · Veure més »

Westinghouse Electric

Old Mill Westinghouse Sevran Westinghouse Electric Corporation és una empresa dels EUA fundada per George Westinghouse a 1886 sota el nom de Westinghouse Electric Company.

Nou!!: Provença і Westinghouse Electric · Veure més »

Written on Skin

Written on Skin (Escrit sobre pell, en referència al material amb què s'elaboraven els pergamins medievals) és una òpera del compositor britànic George Benjamin amb llibret de Martin Crimp. Es va estrenar al Festival d'Ais de Provença l'any 2012, i l'estrena al Regne Unit va ser a la Royal Opera House de Londres el març de 2013. L'estrena a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, va ser el 16 de març de 2016. Benjamin va dirigir l'orquestra en totes aquestes estrenes. El llibret està basat en la llegenda del trobador Guillem de Cabestany, història recollida també al Decameró de Giovanni Boccaccio.

Nou!!: Provença і Written on Skin · Veure més »

Xanguet

El xanguet o cabeçuda (Aphia minuta) és un peix teleosti de la família Gobiidae.

Nou!!: Provença і Xanguet · Veure més »

Yves Montand

Yves Montand (Monsummano Terme, 13 d'octubre de 1921 − Senlis, 9 de novembre de 1991), nascut amb el nom d'Ivo Livi, fou un cantant, actor de cinema i intèrpret de music-hall francès d'origen italià.

Nou!!: Provença і Yves Montand · Veure més »

Zayyan ibn Mardanix

Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.

Nou!!: Provença і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »

(4221) Picasso

(4221) Picasso és un asteroide descobert el 13 de març de 1988 per Jeff Thomas Alu a l'Observatori Palomar, a San Diego, a Califòrnia.

Nou!!: Provença і (4221) Picasso · Veure més »

(9629) Servet

(9629) Servet és un asteroide descobert el 15 d'agost de 1993 pel belga Eric Walter Elst a l'Observatori de Caussóus, a la Provença.

Nou!!: Provença і (9629) Servet · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 10 d'octubre · Veure més »

1020

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 1020 · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 11 de maig · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Provença і 1213 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 1245 · Veure més »

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 13 de maig · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 1344 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 1399 · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 15 de maig · Veure més »

15a etapa del Tour de França de 2013

La 15a etapa del Tour de França de 2013 es disputà el diumenge 14 de juliol de 2013 sobre un recorregut de 242,5 km entre Givors (Roine) i el cim del Ventor (Provença), l'etapa més llarga del Tour de França des del 2000.

Nou!!: Provença і 15a etapa del Tour de França de 2013 · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 16 d'abril · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 17 de desembre · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Provença і 1755 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Provença і 1816 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Provença і 1830 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Provença і 1859 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Provença і 1896 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Provença і 1913 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Provença і 1914 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Provença і 1938 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Provença і 1945 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Provença і 1958 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 1963 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Provença і 1983 · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 2 d'octubre · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 20 d'abril · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: Provença і 2017 · Veure més »

2021

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Provença і 2021 · Veure més »

256

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 256 · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Provença і 27 de febrer · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 28 d'agost · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 30 de juny · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 4 de setembre · Veure més »

500

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 500 · Veure més »

536

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 536 · Veure més »

597

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 597 · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 6 d'abril · Veure més »

726

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 726 · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 8 d'abril · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 8 de maig · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Provença і 8 de setembre · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 806 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Provença і 887 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Provença і 947 · Veure més »

Redirigeix aquí:

La Provença, Provence.