Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Abdera, Acestòrides (escriptor), Agnosticisme, Alcidamant, Antímeros, Antiga Grècia, Aristip de Cirene, Arquitectura de l'antiga Grècia, Asebeia, Ateisme, Època arcaica, Ètica a Nicòmac, Càl·lies III, Coneixement, Cràtil, Críties, Dècada del 410 aC, Diògenes d'Esmirna, Dones en la filosofia, Ernst Laas, Escola cirenaica, Evatle, Filosofia, Filosofia antiga, Filosofia occidental, Gòrgias de Leontins, Hípies d'Elis, Història de l'ateisme, Història de l'estètica, Història de la sociologia, Història social de la filosofia, Home, Homo mensura, Humanisme, Humanitats, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista de cràters de la Lluna: O-Q, Llista de filòsofs de la Grècia clàssica, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Melissos de Samos, Menó (diàleg), Metafísica (Aristòtil), Paradoxa de Protàgores, Pròdic de Ceos, Presocràtics, Prometeu (mitologia), Protàgoras (diàleg), Protàgores, Protàgores (desambiguació), Relativisme, ..., Sensualisme (filosofia), Set savis de Grècia, Sofística, Sofista, Teodor de Cirene, Teoria arqueològica, Trasímac de Calcedó, 480 aC, 481 aC, 486 aC. Ampliar l'índex (10 més) »
Abdera
Localització d'Abdera i les seves dues successives metròpolis, Clazòmenes i Teos. Abdera (en llatí Abdera, en grec antic Ἄβδηρα o Ἄβδηρον) era una ciutat de la costa sud de Tràcia a l'est del riu Nestos (Νέστος).
Nou!!: Protàgores і Abdera · Veure més »
Acestòrides (escriptor)
Acestòrides (Acestorides) fou un escriptor grec que va escriure històries de llegendes mítiques barrejades amb fets reals sobre cada ciutat de Grècia (τῶν κατὰ πόλιν μυθικῶν), i els va titular μυθικὰ ('coses mítiques') per evitar calúmnies i per indicar el contingut agradable del llibre.
Nou!!: Protàgores і Acestòrides (escriptor) · Veure més »
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Nou!!: Protàgores і Agnosticisme · Veure més »
Alcidamant
Alcidamant (en Ἀλκιδάμας, Alcidamas) fou un orador i sofista de l'antiga Grècia oriünd de la ciutat d'Elea (Eòlia).
Nou!!: Protàgores і Alcidamant · Veure més »
Antímeros
Antímeros (Antimoerus, Ἀντίμοιρος) fou un poeta sofista nascut a Mende (Tràcia) esmentat entre els deixebles de Protàgores.
Nou!!: Protàgores і Antímeros · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Protàgores і Antiga Grècia · Veure més »
Aristip de Cirene
Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.
Nou!!: Protàgores і Aristip de Cirene · Veure més »
Arquitectura de l'antiga Grècia
La stoà d'Àtal restaurada, Atenes. L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant segles.
Nou!!: Protàgores і Arquitectura de l'antiga Grècia · Veure més »
Asebeia
Asebeia (ἀσέβεια) era un càrrec criminal a l'antiga Grècia contra la profanació.
Nou!!: Protàgores і Asebeia · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Protàgores і Ateisme · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Protàgores і Època arcaica · Veure més »
Ètica a Nicòmac
Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.
Nou!!: Protàgores і Ètica a Nicòmac · Veure més »
Càl·lies III
Càl·lies III o Càl·lias III（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic III i de la que després va ser muller de Pèricles, segons Plutarc. Formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic i va viure al. Era conegut per les seves extravagàncies i prodigalitat. Va heretar la fortuna paterna segurament l'any 424 aC, cosa que sembla confirmar el poeta còmic Èupolis que el menciona en una de les seves comèdies representada aquell any, on diu que havia entrat en possessió d'una considerable herència. L'any 400 aC va intentar acusar Andòcides per profanació als Misteris d'Eleusis, però no se'n va sortir, i si es pot creure el discurs de defensa de l'acusat, la profanació l'hauria comès el mateix Càl·lies. L'any 392 aC va dirigir les tropes d'infanteria pesant que van anar a Corint quan Ifícrates va derrotar els espartans. Va ser nomenat un dels negociadors de la pau amb Esparta el 371 aC, on era proxenos de caràcter hereditari. Xenofont explica el discurs absurd i auto-glorificant que va fer en aquesta ocasió. Els diàlegs de Xenofont (El convit) i de Plató (Protàgores) succeeixen a casa seva. Plató el dibuixa com un personatge vividor, que es diverteix amb l'esgrima intel·lectual entre Protàgores i Sòcrates. Va dilapidar la seva fortuna pagant a sofistes, aduladors i dones. Al capaltard de la seva vida es deia que s'havia empobrit fins a la més absoluta misèria, i Ateneu de Nàucratis menciona que es va suïcidar, però segurament va morir per la falta d'allò mínim necessari per viure. Va deixar un fill legítim de nom Hipònic.
Nou!!: Protàgores і Càl·lies III · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Protàgores і Coneixement · Veure més »
Cràtil
Cràtil (Cratylos, Krátilos, Κράτυλος) fou un filòsof del que es coneixen pocs detalls.
Nou!!: Protàgores і Cràtil · Veure més »
Críties
Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.
Nou!!: Protàgores і Críties · Veure més »
Dècada del 410 aC
Sense descripció.
Nou!!: Protàgores і Dècada del 410 aC · Veure més »
Diògenes d'Esmirna
Diògenes d'Esmirna (Diogenes, Διογένης) fou un filòsof eleàtic grec, que fou deixeble de Metrodor i de Protàgores.
Nou!!: Protàgores і Diògenes d'Esmirna · Veure més »
Dones en la filosofia
El paper de les dones en la filosofia ha estat important al llarg de tota la història de la filosofia, però el seu pensament ha estat a voltes silenciat, o bé s'ha transmès de manera fragmentària com a conseqüència dels condicionaments socials i culturals que han relegat les dones a un segon pla respecte als homes.
Nou!!: Protàgores і Dones en la filosofia · Veure més »
Ernst Laas
Ernst Laas (16 de juny de 1837, Fürstenwalde, Brandenburg, Prússia - 25 de juliol de 1885, Estrasburg, Alemanya) fou un filòsof alemany.
Nou!!: Protàgores і Ernst Laas · Veure més »
Escola cirenaica
L'escola cirenaica va ser una de les anomenades escoles socràtiques menors i va perviure sobretot a Cirene (actual Líbia) de mitjans del fins a començaments del, quan va romandre pràcticament absorbida per l'epicureisme.
Nou!!: Protàgores і Escola cirenaica · Veure més »
Evatle
* Evatle (Evathlus, Εὔαθλος), orador i declamador grec, nascut a Atenes, que és esmentat per Aristòfanes.
Nou!!: Protàgores і Evatle · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Protàgores і Filosofia · Veure més »
Filosofia antiga
La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.
Nou!!: Protàgores і Filosofia antiga · Veure més »
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Nou!!: Protàgores і Filosofia occidental · Veure més »
Gòrgias de Leontins
Gòrgias de Leontins (Gorgias, Γοργίας; 483–375 BC) fou un orador i filòsof grec.
Nou!!: Protàgores і Gòrgias de Leontins · Veure més »
Hípies d'Elis
Elis, ciutat natal d'Hípies Hípies d'Elis (Hippias) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis.
Nou!!: Protàgores і Hípies d'Elis · Veure més »
Història de l'ateisme
Encara que el vocable ateisme s'origina al s. XVI basat en el terme del grec antic ('sense déu'), la seua admissió com a concepte positiu no es troba abans del, quan les idees atees i la seua influència filosòfica i política comencen a expandir-se.
Nou!!: Protàgores і Història de l'ateisme · Veure més »
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Nou!!: Protàgores і Història de l'estètica · Veure més »
Història de la sociologia
La història de la sociologia recull el pensament de la sociologia des de l'antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideració com a disciplina d'estudi al.
Nou!!: Protàgores і Història de la sociologia · Veure més »
Història social de la filosofia
Història social de la filosofia (en anglès A History of Western Philosophy) és un llibre de 1945 del filòsof Bertrand Russell.
Nou!!: Protàgores і Història social de la filosofia · Veure més »
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Nou!!: Protàgores і Home · Veure més »
Homo mensura
Homo mensura o L'home és la mesura de totes les coses és un pensament atribuït a Protàgores (480-410 aC).
Nou!!: Protàgores і Homo mensura · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Protàgores і Humanisme · Veure més »
Humanitats
Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.
Nou!!: Protàgores і Humanitats · Veure més »
Llista cronològica de filòsofs occidentals
En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.
Nou!!: Protàgores і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »
Llista de cràters de la Lluna: O-Q
Llista de cràters de la Lluna (O-Q) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Nou!!: Protàgores і Llista de cràters de la Lluna: O-Q · Veure més »
Llista de filòsofs de la Grècia clàssica
A continuació es presenta una llista dels filòsofs més destacats de l'antiga Grècia.
Nou!!: Protàgores і Llista de filòsofs de la Grècia clàssica · Veure més »
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Nou!!: Protàgores і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor · Veure més »
Melissos de Samos
Melissos de Samos fou un filòsof de l'escola d'Elea i almirall de Samos, que visqué al.
Nou!!: Protàgores і Melissos de Samos · Veure més »
Menó (diàleg)
Menó és un diàleg platònic al qual se li han atribuït diverses dates, entre els anys 386 aC i 382 aC.
Nou!!: Protàgores і Menó (diàleg) · Veure més »
Metafísica (Aristòtil)
Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.
Nou!!: Protàgores і Metafísica (Aristòtil) · Veure més »
Paradoxa de Protàgores
La paradoxa de Protàgores o paradoxa d'Evatle és una paradoxa atribuïda al filòsof Protàgores, que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són indecidibles, tal com demostrà Kurt Gödel, seguint les propostes de David Hilbert.
Nou!!: Protàgores і Paradoxa de Protàgores · Veure més »
Pròdic de Ceos
Pròdic de Ceos (Πρόδικος) fou un sofista i filòsof grec del.
Nou!!: Protàgores і Pròdic de Ceos · Veure més »
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Nou!!: Protàgores і Presocràtics · Veure més »
Prometeu (mitologia)
''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.
Nou!!: Protàgores і Prometeu (mitologia) · Veure més »
Protàgoras (diàleg)
El Diàleg de Protàgoras, el Protàgoras o Els sofistes són els títols de l'obra escrita pel filòsof Plató en el seu primer període com a escriptor; té com a protagonistes principals Sòcrates, Protàgoras i Pròdic; i, com a secundaris, Hipòcrates, Alcibíades, Càl·lies, Críties, Hípies, i un cert amic innominat de Sòcrates.
Nou!!: Protàgores і Protàgoras (diàleg) · Veure més »
Protàgores
Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).
Nou!!: Protàgores і Protàgores · Veure més »
Protàgores (desambiguació)
* Protàgores, filòsof del segle V aC nascut a Abdera.
Nou!!: Protàgores і Protàgores (desambiguació) · Veure més »
Relativisme
El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.
Nou!!: Protàgores і Relativisme · Veure més »
Sensualisme (filosofia)
El sensualisme és una opció epistemològica segons la qual el coneixement es recolza necessàriament en les sensacions.
Nou!!: Protàgores і Sensualisme (filosofia) · Veure més »
Set savis de Grècia
Els set savis de Grècia foren personatges grecs considerats els més savis de Grècia a l'època clàssica.
Nou!!: Protàgores і Set savis de Grècia · Veure més »
Sofística
Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.
Nou!!: Protàgores і Sofística · Veure més »
Sofista
El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.
Nou!!: Protàgores і Sofista · Veure més »
Teodor de Cirene
Teodor de Cirene (Theodorus) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles, nadiu de Cirene.
Nou!!: Protàgores і Teodor de Cirene · Veure més »
Teoria arqueològica
Excavació arqueològica La teoria arqueològica és el conjunt de marcs intel·lectuals mitjançant els quals els arqueòlegs interpreten les dades arqueològiques.
Nou!!: Protàgores і Teoria arqueològica · Veure més »
Trasímac de Calcedó
Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.
Nou!!: Protàgores і Trasímac de Calcedó · Veure més »
480 aC
Invasió persa el 480-479 aC.
Nou!!: Protàgores і 480 aC · Veure més »
481 aC
Sense descripció.
Nou!!: Protàgores і 481 aC · Veure més »
486 aC
El 486 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Protàgores і 486 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Evatle (estudiant), Protagores.
