Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Annona (mitologia), Arbre, Òperes perdudes de Claudio Monteverdi, Camp de Mart, Celtibers, Cereàlia, Ceres (mitologia), Clotilde Mafleuray, Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona, Cultura de La Tène, Cupido i Psique, Dante Gabriel Rossetti, Dis Pater, Edmond Clément, El rapte de Prosèrpina, Emília Rovira Alegre, Eneida, Enna, Era (cronologia), Eros i Psique (Canova), Església de Sant Feliu de Girona, Espuri Cassi Viscel·lí, Exvot d'un boc iberoromà, Ferentinae Lucus, Festes romanes, Flora (fresc), Herecura, Hippolyte et Aricie, Indígets, Inferi, Infern - Cant Desè, Inscripció Duenos, Irene (pintora), Jocs Seculars, Líbera, Les Metamorfosis, Libitina, Llista de déus grecs, Llista de divinitats associades a la resurrecció, Locres Epizefiris, Mare de Déu de la Candela, Mitologia romana, Monestir de La Rábida, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona), Nicòmac de Tebes, Ovidi, Palau d'Aquisgrà, Palau de Versalles, Persèfone, Pirros, ..., Planetes en l'astrologia, Plutó (mitologia), Pompeia, Proserpine (obra de teatre), Psyché (Lully), Quítxua, Quint Minuci Rufus (cònsol 197 aC), Quint Plemini, Religió a l'antiga Roma, Rosàlia, Summà, Tauleta de maledicció, Teatre romà de Mèrida, Telines, Temple romà, Universitat Kore d'Enna, Véronique Gens, Vibo Valentia, (26) Proserpina. Ampliar l'índex (19 més) »
Annona (mitologia)
Annona era una antiga divinitat itàlica.
Nou!!: Prosèrpina і Annona (mitologia) · Veure més »
Arbre
data.
Nou!!: Prosèrpina і Arbre · Veure més »
Òperes perdudes de Claudio Monteverdi
Claudio Monteverdi al voltant del 1640. El compositor italià Claudio Monteverdi (1567–1643), a més d'una gran producció de música sacra i madrigals, va ser prolífic escrivint per l'escenari.
Nou!!: Prosèrpina і Òperes perdudes de Claudio Monteverdi · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Prosèrpina і Camp de Mart · Veure més »
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Nou!!: Prosèrpina і Celtibers · Veure més »
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Nou!!: Prosèrpina і Cereàlia · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Prosèrpina і Ceres (mitologia) · Veure més »
Clotilde Mafleuray
Clotilde Maufleury (París, 1776 - 1826) fou una ballarina francesa casada amb el compositor Boïeldieu, unió de la qual va néixer un fill Adrien Louis Víctor.
Nou!!: Prosèrpina і Clotilde Mafleuray · Veure més »
Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona
Es tracta d'un conjunt escultòric funerari localitzat al presbiteri de l'església de Sant Feliu de Girona, constituït per vuit sarcòfags esculturats, dos d'ells de temàtica romana pagana i els altres sis de temàtica paleocristiana.
Nou!!: Prosèrpina і Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona · Veure més »
Cultura de La Tène
La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.
Nou!!: Prosèrpina і Cultura de La Tène · Veure més »
Cupido i Psique
Alguns artistes en posar títol a les seves obres inspirades en la narració de ''Cupido i Psique'' han preferit fer servir un dels altres noms de Cupido, com en aquesta pintura de William-Adolphe Bouguereau (1889), anomenada ''Psique i Amor''. Cupido i Psique és un dels contes narrats a la novel·la del segle II Les Metamorfosis, de l'escriptor romano-africà Luci Apuleu.
Nou!!: Prosèrpina і Cupido i Psique · Veure més »
Dante Gabriel Rossetti
'''Dante Gabriel Rossetti''', retrat fet per William Holman Hunt (1853). Dante Gabriel Rossetti (Londres, 12 de maig de 1828 – Birchington-on-Siga, Kent, 10 d'abril, 1882) va ser un poeta, il·lustrador, pintor i traductor anglès.
Nou!!: Prosèrpina і Dante Gabriel Rossetti · Veure més »
Dis Pater
Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.
Nou!!: Prosèrpina і Dis Pater · Veure més »
Edmond Clément
Edmond Clément (París, 28 de març de 1867 - Niça, 24 de febrer de 1928), va ser un tenor líric francès que va obtenir una reputació internacional a causa de l'art polit del seu cant.
Nou!!: Prosèrpina і Edmond Clément · Veure més »
El rapte de Prosèrpina
El rapte de Prosèrpina és una escultura barroca de 295 cm d’alçada creada per Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598 – Roma, 1680) entre 1621 i 1622.
Nou!!: Prosèrpina і El rapte de Prosèrpina · Veure més »
Emília Rovira Alegre
Emília Rovira Alegre (Reus, 1989) és una poeta, cantant, pianista i compositora catalana.
Nou!!: Prosèrpina і Emília Rovira Alegre · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Prosèrpina і Eneida · Veure més »
Enna
Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.
Nou!!: Prosèrpina і Enna · Veure més »
Era (cronologia)
Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.
Nou!!: Prosèrpina і Era (cronologia) · Veure més »
Eros i Psique (Canova)
Eros i Psique, o el Bes, és un conjunt escultòric d'Antonio Canova (Possagno, 1757-1822).
Nou!!: Prosèrpina і Eros i Psique (Canova) · Veure més »
Església de Sant Feliu de Girona
Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.
Nou!!: Prosèrpina і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »
Espuri Cassi Viscel·lí
Espuri Cassi Viscel·lí (Spurius Cassius Viscellinus o Vecellinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Prosèrpina і Espuri Cassi Viscel·lí · Veure més »
Exvot d'un boc iberoromà
Exvot d'un boc iberoromà és un exvot del trobat a Malpartida de Cáceres.
Nou!!: Prosèrpina і Exvot d'un boc iberoromà · Veure més »
Ferentinae Lucus
Lucus Ferentinum fou el lloc de reunió de les ciutats de la Lliga llatina.
Nou!!: Prosèrpina і Ferentinae Lucus · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Prosèrpina і Festes romanes · Veure més »
Flora (fresc)
Flora, també conegut com Primavera, és un fresc provinent de la de Vil·la d'Ariadna, trobat durant les excavacions arqueològiques de l'antiga ciutat d'Estàbia (l'actual Castellammare di Stabia) i conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Nou!!: Prosèrpina і Flora (fresc) · Veure més »
Herecura
Herecura, Erecura o Aerecura va ser una deessa celta.
Nou!!: Prosèrpina і Herecura · Veure més »
Hippolyte et Aricie
Hippolyte et Aricie és una òpera en cinc actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Simon-Joseph Pellegrin.
Nou!!: Prosèrpina і Hippolyte et Aricie · Veure més »
Indígets
D'acord amb la mitologia romana, els déus indigets eren divinitats tutelars romanes.
Nou!!: Prosèrpina і Indígets · Veure més »
Inferi
''La boca de l'Orc'', als jardins de Bomarzo, representació de l'entrada al món subterrani on habitaven els ''di inferi''. Inferi fou el nom emprat pels romans per referir-se als déus de l'inframón enfront dels déus celestials (Superi).
Nou!!: Prosèrpina і Inferi · Veure més »
Infern - Cant Desè
L'aparició de Farinata degli Uberti, il·lustració de Gustave Doré ''Farinata degli Uberti'', sèrie dels homes il·lustres, Andrea del Castagno (fresc separat, ara en emmagatzematge als Uffizi) El cant desè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle, dins de la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març de 1300.
Nou!!: Prosèrpina і Infern - Cant Desè · Veure més »
Inscripció Duenos
Dressel. La inscripció Duenos és un dels primers registres escrits en llatí, datada entre el segle VII i el segle V aC.
Nou!!: Prosèrpina і Inscripció Duenos · Veure més »
Irene (pintora)
Irene (en grec, Ἐιρήνη; Grècia, fl. 200 aC), també referida com a Eirene o Yrenes, va ser una pintora de l'antiga Grècia i considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Timareta, Calipso, Aristarete, Iaia de Cízic i Olímpia.
Nou!!: Prosèrpina і Irene (pintora) · Veure més »
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Nou!!: Prosèrpina і Jocs Seculars · Veure més »
Líbera
Segons la mitologia romana, Líbera va ser una divinitat itàlica agrària que formava una tríada amb Ceres i amb Líber, del que n'era l'esposa.
Nou!!: Prosèrpina і Líbera · Veure més »
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Nou!!: Prosèrpina і Les Metamorfosis · Veure més »
Libitina
Libitina va ser, segons la mitologia romana, una deessa encarregada de vetllar per les obligacions que es tenien amb els difunts.
Nou!!: Prosèrpina і Libitina · Veure més »
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Nou!!: Prosèrpina і Llista de déus grecs · Veure més »
Llista de divinitats associades a la resurrecció
A diferents cultures han sorgit figures divines o semidivines marcades per la resurrecció: es tracta de déus que moren i tornen a néixer o resuciten d'entr els morts.
Nou!!: Prosèrpina і Llista de divinitats associades a la resurrecció · Veure més »
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Nou!!: Prosèrpina і Locres Epizefiris · Veure més »
Mare de Déu de la Candela
XVIII que representa a la Verge al costat dels guanxes i al mencey (rei) Acaimo de Güímar. Presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem (origen de la iconografia de la Candelaria). La Mare de Déu de la Candela és l'advocació de la Verge Maria que està relacionada amb la "candela" (o espelma) que simbolitza el concepte cristià de la Llum divina, que guia cap al bon camí i fa créixer la fe en Déu.
Nou!!: Prosèrpina і Mare de Déu de la Candela · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Prosèrpina і Mitologia romana · Veure més »
Monestir de La Rábida
El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.
Nou!!: Prosèrpina і Monestir de La Rábida · Veure més »
Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (MAC Barcelona) és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc.
Nou!!: Prosèrpina і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) · Veure més »
Nicòmac de Tebes
Nicòmac de Tebes (en llatí Nicomachus, en grec antic "Nikómakhos") fou un pintor grec molt distingit, que segons Plini el Vell havia nascut a Tebes, a Beòcia.
Nou!!: Prosèrpina і Nicòmac de Tebes · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Prosèrpina і Ovidi · Veure més »
Palau d'Aquisgrà
1.
Nou!!: Prosèrpina і Palau d'Aquisgrà · Veure més »
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Nou!!: Prosèrpina і Palau de Versalles · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Prosèrpina і Persèfone · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: Prosèrpina і Pirros · Veure més »
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Nou!!: Prosèrpina і Planetes en l'astrologia · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Prosèrpina і Plutó (mitologia) · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Prosèrpina і Pompeia · Veure més »
Proserpine (obra de teatre)
''Proserpine'' Per Dante Gabriel Rossetti (1874) Proserpine és un drama en vers escrit per a nens pels escriptors romàntics anglesos Mary Shelley i el seu marit Percy Bysshe Shelley.
Nou!!: Prosèrpina і Proserpine (obra de teatre) · Veure més »
Psyché (Lully)
Psyché és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully.
Nou!!: Prosèrpina і Psyché (Lully) · Veure més »
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Nou!!: Prosèrpina і Quítxua · Veure més »
Quint Minuci Rufus (cònsol 197 aC)
Quint Minuci Rufus (en Quintus Minucius C. f. C. n. Rufus) va ser un magistrat romà que visqué a cavall dels segles i aC.
Nou!!: Prosèrpina і Quint Minuci Rufus (cònsol 197 aC) · Veure més »
Quint Plemini
Quint Plemini (Quintus Pleminius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Prosèrpina і Quint Plemini · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Prosèrpina і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Rosàlia
Mosaic romà del s.IV que descriu la confecció de garlandes amb roses La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes.
Nou!!: Prosèrpina і Rosàlia · Veure més »
Summà
Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.
Nou!!: Prosèrpina і Summà · Veure més »
Tauleta de maledicció
Tauleta de maledicció d'Eyguières Al món grecoromà, una tauleta de maledicció (en llatí: defixio o defixionum tabella, i en grec: κατάδεσμος katádesmos) era un mitjà freqüent per maleir, pel qual algú demanava a un o més déus que en danyessin d'altres, sovint com a venjança.
Nou!!: Prosèrpina і Tauleta de maledicció · Veure més »
Teatre romà de Mèrida
El Teatre romà de Mèrida és un teatre històric aixecat per l'antiga Roma a la colònia Augusta Emèrita, actual Mèrida (Badajoz).
Nou!!: Prosèrpina і Teatre romà de Mèrida · Veure més »
Telines
Telines fou un sacerdot hereditari de Gela, d'una de les principals famílies de la ciutat que havien fundat Gela vers el 690 aC.
Nou!!: Prosèrpina і Telines · Veure més »
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Nou!!: Prosèrpina і Temple romà · Veure més »
Universitat Kore d'Enna
La Universitat Kore d'Enna, també coneguda per l'acrònim UKE, en italià Università Kore di Enna, és una universitat fundada el 2004 a Enna, la capital de la província d'Enna, al centre de Sicília, a Itàlia.
Nou!!: Prosèrpina і Universitat Kore d'Enna · Veure més »
Véronique Gens
Véronique Gens (Orleans, 19 d'abril de 1966) és una soprano francesa.
Nou!!: Prosèrpina і Véronique Gens · Veure més »
Vibo Valentia
Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.
Nou!!: Prosèrpina і Vibo Valentia · Veure més »
(26) Proserpina
(26) Proserpina és l'asteroide número 26 de la sèrie.
Nou!!: Prosèrpina і (26) Proserpina · Veure més »
