Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Astron, Astronàutica, Atmosfera de Venus, Cosmos 359, Cosmos: A Space-Time Odyssey, Exploració de Venus, Làvotxkin, Nau espacial, Nau espacial no tripulada, Palau de Cerdanya, Pioneer Venus, Programa Fobos, Programa Mars, Sant Joan de Bergús, Sonda espacial, Spútnik 7, Un general d'artilleria, Venera 11, Venera 15 i 16, Venera 2, Venera 3, Venera 4, Venera 5, Venera 6, Venera 8, Venera-D, Venus (planeta), Venus Atmospheric Maneuverable Platform, Vida a Venus, Vol espacial interplanetari, Vulcanologia de Venus, 12 de juny, 5 de març.
Astron
Astron fou un observatori espacial de la Unió Soviètica amb l'objectiu d'observar raigs X i ultraviolat llençat el 23 de març de l'any 1983 des de Baikonur en un coet Proton.
Nou!!: Programa Venera і Astron · Veure més »
Astronàutica
Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
Nou!!: Programa Venera і Astronàutica · Veure més »
Atmosfera de Venus
Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.
Nou!!: Programa Venera і Atmosfera de Venus · Veure més »
Cosmos 359
La missió Cosmos 359 o Kosmos-359 va ser un fallit intent soviètic d'enviar una sonda espacial no tripulada al planeta Venus.El llançament es va efectuar el 22 d'agost de 1970 i es creu que entre els seus objectius estava el de fer aterrar en la supercicie de Venus una sonda similar a la de la missió Venera 7, que havia estat llançada 5 dies abans (el 17 d'agost de 1970).
Nou!!: Programa Venera і Cosmos 359 · Veure més »
Cosmos: A Space-Time Odyssey
Cosmos: una odissea de l'espaitemps (en anglès Cosmos: A Space-Time Odyssey) és una sèrie documental de divulgació per televisió, continuació de ''Cosmos: un viatge personal'', que va ser presentada per Carl Sagan el 1980.
Nou!!: Programa Venera і Cosmos: A Space-Time Odyssey · Veure més »
Exploració de Venus
El planeta Venus va ser el primer cos del sistema solar després de la Lluna que fou visitat per una sonda espacial.
Nou!!: Programa Venera і Exploració de Venus · Veure més »
Làvotxkin
NPO Làvotxkin (НПО Лавочкина, OKB-301, també anomenat Associació de Producció i Recerca Làvotxkin o breument Associació Làvotxkin, LA) és una companyia aeroespacial russa.
Nou!!: Programa Venera і Làvotxkin · Veure més »
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Nou!!: Programa Venera і Nau espacial · Veure més »
Nau espacial no tripulada
ISS. Galileo, abans de la sortida de l'òrbita de la Terra el 1989 Buran va ser llançat, va orbitar la Terra, i va aterrar com una nau espacial no tripulada en el 1988 (mostrat aquí en una exhibició aèria) La nau de subministrament no tripulada Progress M-06M Una nau espacial no tripulada és una nau espacial sense persones a bord, utilitzada per al vol espacial no tripulat.
Nou!!: Programa Venera і Nau espacial no tripulada · Veure més »
Palau de Cerdanya
Palau de Cerdanya (en francès Palau-de-Cerdagne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Programa Venera і Palau de Cerdanya · Veure més »
Pioneer Venus
Pioneer Venus Orbiter. Pioneer Venus Multiprobe. La missió Pioneer Venus va consistir en dues sondes, llançades per separat al planeta Venus el 1978.
Nou!!: Programa Venera і Pioneer Venus · Veure més »
Programa Fobos
El programa Fobos (Фобос, Fobos en rus, del grec) va ser una missió espacial no tripulada que consistia en dues sondes llançades per la Unió Soviètica per estudiar Mart i les seves llunes Fobos i Deimos.
Nou!!: Programa Venera і Programa Fobos · Veure més »
Programa Mars
El programa Mars fou una sèrie de set sondes interplanetàries no tripulades de la Unió Soviètica, amb l'objectiu d'investigar el planeta Mart.
Nou!!: Programa Venera і Programa Mars · Veure més »
Sant Joan de Bergús
L'Església de Sant Joan de Bergús és un monument que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la vila de Cardona (Bages).
Nou!!: Programa Venera і Sant Joan de Bergús · Veure més »
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Nou!!: Programa Venera і Sonda espacial · Veure més »
Spútnik 7
El Tiajoli Spútnik, (Тяжёлый Спутник que significa Satèl·lit Pesant), també conegut pel seu nom de desenvolupament com a Venera 1VA No.1, i a occident com a Spútnik 7, va ser una sonda espacial soviètica, que estava destinada a ser la primera nau espacial per explorar Venus.
Nou!!: Programa Venera і Spútnik 7 · Veure més »
Un general d'artilleria
Un general d'artilleria és un oli realitzat cap a 1660 pel pintor espanyol Francisco Ricci que s'exposa al Museu del Prado, Madrid.
Nou!!: Programa Venera і Un general d'artilleria · Veure més »
Venera 11
La Venera 11 (Венера-11) va ser una missió espacial no tripulada del programa Venera (URSS) per explorar el planeta Venus. La Venera 11 va ser llançada el 9 de setembre de 1978 a 3:25:39 UTC.
Nou!!: Programa Venera і Venera 11 · Veure més »
Venera 15 i 16
Venera 15 i 16 foren dues sondes soviètiques que formaven part del Programa Venera.
Nou!!: Programa Venera і Venera 15 i 16 · Veure més »
Venera 2
La Venera 2 (Венера 2) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.
Nou!!: Programa Venera і Venera 2 · Veure més »
Venera 3
La Venera 3 (Венера 3) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un aterratge a la superfície del planeta.
Nou!!: Programa Venera і Venera 3 · Veure més »
Venera 4
La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Nou!!: Programa Venera і Venera 4 · Veure més »
Venera 5
La Venera 5 (Венера 5) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Nou!!: Programa Venera і Venera 5 · Veure més »
Venera 6
La Venera 6 (Венера 6 en rus) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Nou!!: Programa Venera і Venera 6 · Veure més »
Venera 8
Venera 8 (en , que vol dir Venus 8; anomenada pel fabricant com 3V (V-72)) era una sonda del programa soviètic Venera dedicat a l'exploració de Venus.
Nou!!: Programa Venera і Venera 8 · Veure més »
Venera-D
La sonda Venera-D (Венера-Д) és un projecte espacial rus d'exploració de Venus, que serà llançada cap a 2016.
Nou!!: Programa Venera і Venera-D · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Programa Venera і Venus (planeta) · Veure més »
Venus Atmospheric Maneuverable Platform
El Venus Atmospheric Maneuverable Platform (VAMP) és un concepte de missió de les companyies aeroespacials Northrop Grumman i LGarde per a una aeronau inflable semiflotant propulsada, de llarga durada que exploraria l'atmosfera superior del planeta Venus a la cerca de biosignatures, així com realitzar mesuraments atmosfèrics. L'aeronau inflable té una forma trapezoïdal que de vegades es denomina ala delta o ala voladora i que tindria hèlixs de doble accionament elèctric que es guardarien durant l'entrada a l'atmosfera.
Nou!!: Programa Venera і Venus Atmospheric Maneuverable Platform · Veure més »
Vida a Venus
L'atmosfera de Venus vista en ultraviolada per la Pioneer Venus Orbiter el 1979. L'especulació de la vida a Venus existent actualment va disminuir significativament des de principis dels anys 60, quan les naus espacials van començar a estudiar Venus i es va fer evident que les condicions a Venus són extremes en comparació amb les de la Terra.
Nou!!: Programa Venera і Vida a Venus · Veure més »
Vol espacial interplanetari
Visió artística d'una estació espacial orbitant a Mart. Una nau espacial es desacobla de l'estació utilitzant-se com a transbordador. El vol espacial interplanetari o viatge interplanetari és el viatge entre planetes dins d'un únic sistema planetari.
Nou!!: Programa Venera і Vol espacial interplanetari · Veure més »
Vulcanologia de Venus
El volcà Maat Mons de 8 km d'alçada es mostra en aquesta vista en perspectiva de la superfície de Venus, amb l'escala vertical multiplicada per 22,5. Basat en imatges de radar de ''Magellan''. La superfície de Venus està dominada per trets volcànics i té més volcans que qualsevol altre planeta del Sistema Solar.
Nou!!: Programa Venera і Vulcanologia de Venus · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Programa Venera і 12 de juny · Veure més »
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Programa Venera і 5 de març · Veure més »
