Taula de continguts
29 les relacions: Antinatalisme, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, Basilides d'Alexandria, Bou de Falaris, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cultura de l'antiga Roma, Diòcesi d'Astorga, Diòcesi d'Àvila, Dictini d'Astorga, Dualisme, Francesc Girvés, Gal·lècia, Història del cristianisme, Història del cristianisme a Espanya, Ismael González Díaz, Justinià d'Àvila, Llista de bisbes d'Àvila, Marc el Mag, Martí de Tours, Monoteisme, Pastor de Palència, Patrologia, Pau Orosi, Priscil·lianisme, Religió a l'antiga Roma, Sermó de la muntanya, Turibi, 384.
Antinatalisme
Arthur Schopenhauer (1788–1860), famós exponent de la posició antinatalista Lantinatalisme és la idea moral que afirma que la decisió de procrear o l'acte de procrear de totes maneres és immoral.
Veure Priscil·lià і Antinatalisme
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Veure Priscil·lià і Arquebisbat d'Arle
Arquebisbat de Mèrida-Badajoz
L'arxidiòcesi de Mèrida-Badajoz és la seu episcopal principal d'Extremadura, a Espanya.
Veure Priscil·lià і Arquebisbat de Mèrida-Badajoz
Basilides d'Alexandria
Basilides d'Alexandria (Basileides) fou un gnòstic grec, un dels primers (el primer del qual es té notícia certa) i més destacats.
Veure Priscil·lià і Basilides d'Alexandria
Bou de Falaris
Plat de ceràmica possiblement de Pesaro amb el Bou de Peril·lo i Falaris, 1550 El bou de Falaris hauria estat un instrument de tortura i execució utilitzat en l'antiga Grècia.
Veure Priscil·lià і Bou de Falaris
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Veure Priscil·lià і Cristianisme a l'Imperi Romà
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Veure Priscil·lià і Cultura de l'antiga Roma
Diòcesi d'Astorga
La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.
Veure Priscil·lià і Diòcesi d'Astorga
Diòcesi d'Àvila
basílica de San Vincenç d'Àvila. El convent de Santa Teresa d'Àvila. La diòcesi d'Àvila (diócesis de Ávila en castellà, diocesis abulensis en llatí) és una demarcació eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana a Espanya, radicada a la ciutat d'Àvila.
Veure Priscil·lià і Diòcesi d'Àvila
Dictini d'Astorga
Dictini d'Astorga o Dictí (Galícia?, ca. 350 - Astorga, ca. 430) fou un bisbe d'Astorga.
Veure Priscil·lià і Dictini d'Astorga
Dualisme
Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.
Veure Priscil·lià і Dualisme
Francesc Girvés
Francesc Girvés, Franciscus Girvesius en llatí i François Girvès en francès, (Llo, Alta Cerdanya, començaments del - Lleida, 1774) va ser un erudit eclesiàstic nord-català que publicà en llatí el 1750 una història del priscil·lianisme.
Veure Priscil·lià і Francesc Girvés
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Veure Priscil·lià і Gal·lècia
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Priscil·lià і Història del cristianisme
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Priscil·lià і Història del cristianisme a Espanya
Ismael González Díaz
Ismael González Díaz (O Barón, O Carballiño, 24 d'octubre de 1939 - Móstoles, 25 de juliol de 2015) va ser un cineasta i escriptor gallec.
Veure Priscil·lià і Ismael González Díaz
Justinià d'Àvila
Justinià fou un religiós hispanovisigot, que fou bisbe d'Àvila.
Veure Priscil·lià і Justinià d'Àvila
Llista de bisbes d'Àvila
La llista de bisbes d'Àvila inclou els bisbes antics, així com el llistat ininterromput des de la restauració de la seu avilesa al, després de l'expulsió dels musulmans per part dels cristians.
Veure Priscil·lià і Llista de bisbes d'Àvila
Marc el Mag
Marc el Mag fou un gnòstic de l'escola anatòlica o oriental de la denominada secta valentiniana, una de les formes que adoptà el docetisme.
Veure Priscil·lià і Marc el Mag
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Priscil·lià і Martí de Tours
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Veure Priscil·lià і Monoteisme
Pastor de Palència
Pastor hauria estat un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència a mitjan, entre el 433 i el 457, que hauria mort desterrat a Orleans.
Veure Priscil·lià і Pastor de Palència
Patrologia
La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el a Occident (Isidor de Sevilla) i el a Orient (Joan Damascè).
Veure Priscil·lià і Patrologia
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Veure Priscil·lià і Pau Orosi
Priscil·lianisme
El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.
Veure Priscil·lià і Priscil·lianisme
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Priscil·lià і Religió a l'antiga Roma
Sermó de la muntanya
El Sermó de la muntanya fou, segons l'Evangeli de Mateu, un sermó que pronuncià Jesús de Natzaret prop del 30 dC als seus deixebles i a una gran multitud. La tradició diu que el sermó va tenir lloc al vessant d'una muntanya (d'ací el seu nom).
Veure Priscil·lià і Sermó de la muntanya
Turibi
Turibi (Turibius) fou un bisbe hispanoromà.
Veure Priscil·lià і Turibi
384
El 384 (CCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Priscil·lià і 384
També conegut com Priscil·lià (religiós), Priscil·lià d'Àvila.