Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Aiud, Albanesos de Romania, Baia Sprie, Banat de Temeswar, Batalla de Sant Gotard (1664), Bran (Brașov), Caransebeș, Castell de Báthory, Castell de Hunyad, Catifes de Transsilvània, Cehu Silvaniei, Comte de Saint Germain, Conca Pannònica, Confederació de Polònia i Lituània, Cristòfol Báthory, Cugir, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Zapolya, Edicte de Torda, Església de Sant Nicolau (Făgăraș), Església Unitària de Transsilvània, Estats de la Confederació Germànica, Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà, Fortalesa de Făgăraș, Gabriel Báthory, Gitanos de Romania, Gran Unió, Història d'Àustria, Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història de Belarús, Imperi Habsburg, Ion Agârbiceanu, Joan Hunyadi, Joan II Casimir Vasa, Llarga Guerra Turca, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de reis d'Hongria, Maramureș, Maria Cristina d'Habsburg, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mehmet IV, Monarquia electiva, Narguil, Palau Brukenthal de Sibiu, Palau del Parlament d'Hongria, Partium, Príncep de Transsilvània, Principat de Transsilvània (1711–1867), Principat de Valàquia, ..., Regne d'Hongria, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Romanès, Rutènia subcarpàtica, Sículs (Transsilvània), Segimon II Rákóczi, Segimon III Vasa, Segona Guerra del Nord, Sighetu Marmației, Solimà I el Magnífic, Transsilvània, Transsilvània del Nord, Unió de Transsilvània amb Romania, Universitat Babeș-Bolyai, Vall de Prahova, Voivoda, Zalău, Zărnești. Ampliar l'índex (18 més) »
Aiud
Aiud (pronunciació en romanès: (Pronunciació hongaresa) és una ciutat situada al comtat d'Alba, Transsilvània (Romania). La població de la ciutat és de 22.876 habitants. Té l'estatus de municipi i és la segona ciutat més gran del comtat, després de la seu del comtat d'Alba Iulia. La ciutat deriva el seu nom en última instància de Sant Gil (Aegidius), a qui es va dedicar la primera església de l'assentament quan es va construir.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Aiud · Veure més »
Albanesos de Romania
Els albanesos de Romania (Shqiptarë en albanès, Albanezi en romanès) són una minoria ètnica a Romania.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Albanesos de Romania · Veure més »
Baia Sprie
Baia Sprie (pronunciació en romanès: (en, en) és una ciutat del comtat de Maramureș, al nord de Romania. Baia Sprie es troba a una distància de 9 km de Baia Mare. La ciutat administra tres pobles: Chiuzbaia (Kisbánya), Satu Nou de Sus (Felsőújfalu) i Tăuții de Sus (Giródtótfalu). Les comunitats veïnes són la ciutat de Baia Mare i els pobles de Groși, Dumbrăvița, Șisești i Desești. La ciutat va ser un dels centres miners més importants del nord-oest de Romania, l'explotació d'or i plata esmentada en documents escrits a l'edat mitjana, durant l'època en què els saxons van colonitzar la regió. No obstant això, els recents canvis administratius i la reestructuració de la indústria minera romanesa van frenar aquesta activitat gairebé completament.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Baia Sprie · Veure més »
Banat de Temeswar
Banat de Temeswar o Banat de Temes ((Temeschwarer Banat, Temescher Banat) va ser una província de l'Imperi Habsburg que va existir entre el 1718 i el 1778. Estava situada al que avui dia és la regió del Banat. La província va deixar d'existir el 1778, passant a formar part del regne d'Hongria sota els Habsburg. Rep el seu nom per la ciutat deTemeswar (Timișoara), la seva capital, i per la regió de Temes.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Banat de Temeswar · Veure més »
Batalla de Sant Gotard (1664)
La Batalla de Sant Gotard (turc: Saint Gotthard Muhaberesi; Schlacht bei Mogersdorf i Schlacht bei St. Gotthard; Bataille de Saint-Gothard) es va produir l'1 d'agost de 1664 com a part de la guerra Austro-Turca (1663–1664), entre l'Exèrcit de l'Imperi Austríac juntament amb el Sacre Imperi Romanogermànic i l'exèrcit de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Batalla de Sant Gotard (1664) · Veure més »
Bran (Brașov)
Bran (en; en) és una comuna al comtat de Brașov, Transsilvània (Romania).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Bran (Brașov) · Veure més »
Caransebeș
Caransebeș (pronunciació en romanès: ; en; en, Pronunciació hongaresa) és una ciutat del comtat de Caraș-Severin, que forma part de la regió del Banat al sud-oest de Romania.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Caransebeș · Veure més »
Castell de Báthory
El castell de Báthory o Ciutadella de Báthory, també conegut com a fort Șimleu Silvaniei, és un fort històric de Romania, a la moderna ciutat de Șimleu Silvaniei.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Castell de Báthory · Veure més »
Castell de Hunyad
El pont sobre el rierol i la façana ponent. ''Sala cavalerilor'' (romanès)''Lovagterem'' (hongarès)Sala dels cavallers. Les ruïnes del castell, en 1865. El castell de Hunyad o castell de Corvino (en romanès: Castelul Huniazilor o Castelul Corvineştilor, en hongarès: Vajdahunyad vára) és un castell al districte de Hunedoara, de la regió de Transsilvània, en Romania.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Castell de Hunyad · Veure més »
Catifes de Transsilvània
Sighişoara. El terme catifes de Transsilvània (en, en) és usat per designar el patrimoni cultural de catifes islàmiques d'entre els segles XV i XVII, principalment d'origen otomà, que han estat preservades en les esglésies protestants transsilvanes (en unes cinquanta hongareses i en una seixantena saxones).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Catifes de Transsilvània · Veure més »
Cehu Silvaniei
Cehu Silvaniei (en, que significa "txecs de Szilágy") és una ciutat del comtat de Sălaj, Crișana (Romania).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Cehu Silvaniei · Veure més »
Comte de Saint Germain
El comte de Saint Germain (? 1696, † 1784) va ser un enigmàtic personatge que ha estat descrit com a cortesà, aventurer, inventor, alquimista, pianista, violinista i compositor aficionat, però és més conegut com una figura recurrent en diverses històries de temàtica ocultista.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Comte de Saint Germain · Veure més »
Conca Pannònica
La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Conca Pannònica · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Cristòfol Báthory
Cristòfol Báthory (en hongarès Báthory Kristóf, en romanès Cristofor Báthory) fou un voivoda (príncep)) del Principat de Transsilvània entre els anys 1576 i 1581. Membre de la influent família hongaresa de Transsilvània dels Bathory, va néixer l'any 1530 era el segon fill del també Voivoda Itsván Bathory. Va ser un dels col·laboradors més importants del seu germà gran, Esteve Bathory, que fou Voivoda de Transsilvània entre els anys 1571 i 1576, fins que aquest va renunciar al tron transsilvà en ser elegit pel Sejm polonès com a Rei del Regne de Polònia i Lituània. Amb la marxa del seu germà a Polònia, Cristòfol fou nomenat Voivoda de Transsilvània, seguint la política d'aliança amb els otomans. Es va casar amb Elisabeth Bocskay, amb qui va tenir dos fills, Segimon Bathory, que fou el seu successor al tron de Transsilvània i Grisledis Bathory, que es va casar amb el canceller polonès Jan Zamoyski. Categoria:Voivodes de Transsilvània Categoria:Nobles d'Hongria Categoria:Morts a Romania Categoria:Polítics romanesos Categoria:Naixements del 1530 Categoria:Morts el 1581.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Cristòfol Báthory · Veure més »
Cugir
Cugir (pronunciació en romanès: ; en alemany: Kudsir, Kudschir, en hongarès: Kudzsir) és una ciutat del comtat d'Alba (Romania).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Cugir · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Zapolya
Armes de la familia Zápolya La dinastia Zapolya (En hongarés Szapolyai) de reis d'Hongria la van constituir dos membres d'aquesta família de nobles hongaresos entre els anys 1526 i 1571, en disputa amb l'Emperador Ferran I.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Dinastia Zapolya · Veure més »
Edicte de Torda
Príncep de Transsilvània (1541-1571) L'Edicte de Torda (en romanès: Turda) va ser dictat per la Dieta del Principat de Transilvania reunida en aquesta ciutat en 1568 per iniciativa de Joan Segimon Záploya i Ferenc Dávid.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Edicte de Torda · Veure més »
Església de Sant Nicolau (Făgăraș)
Església de Sant Nicolau L'Església de Sant Nicolau (en) és una església ortodoxa romanesa situada al carrer Tudor Vladimirescu, 16, Făgăraș, Romania.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Església de Sant Nicolau (Făgăraș) · Veure més »
Església Unitària de Transsilvània
L'Església unitària de Transsilvània (en; en) és una església de la denominació unitària, amb seu a la ciutat de Cluj, Transsilvània (Romania).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Església Unitària de Transsilvània · Veure més »
Estats de la Confederació Germànica
La Confederació Germànica, 1815–1866 (en alemany. Els Estats de la Confederació Germànica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederació Germànica.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Estats de la Confederació Germànica · Veure més »
Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà
Els estats vassalls otomans foren una sèrie d'estats vassalls o tributaris, en general localitzats a la perifèria de l'Imperi Otomà, que estaven sota sobirania de la Sublim Porta, però sobre els quals no s'exercia el control directe per diverses raons.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà · Veure més »
Fortalesa de Făgăraș
"''Crepuscle a la fortalesa de Făgăraș''", paisatge de Valeriu Pantazi. La fortalesa de Făgăraș es troba al centre de Făgăraș, al comtat de Brașov, Transsilvània (Romania).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Fortalesa de Făgăraș · Veure més »
Gabriel Báthory
Escut personal de Gabriel Báthory amb els simbols de Transsilvània Gabriel Báthory (en hongarès Báthory Gábor, en romanès Gabriel Báthory, en eslovac Gabriel Báthori) fou un voivoda (príncep) del Principat de Transsilvània entre els anys 1608 i 1613.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Gabriel Báthory · Veure més »
Gitanos de Romania
Els gitanos (gitanos; rom, tradicionalment Țigani, "gitanos") constitueixen una de les minories més grans de Romania.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Gitanos de Romania · Veure més »
Gran Unió
regions històriques La Gran Unió (en) o Gran Unió de 1918 (en) és el nom amb què els historiadors romanesos o romanesos en general es refereixen habitualment a la historiografia romanesa a la sèrie d’unificacions polítiques que el Regne de Romania tenia amb diverses de les anomenades regions històriques romaneses, començant per Bessaràbia el 27 de març de 1918, continuant per Bucovina el 28 de novembre de 1918 i finalitzant amb Transsilvània (pel seu significat ampli) l'1 de desembre de 1918 amb la declaració de la unió d'aquesta regió amb Romania a la ciutat d'Alba Iulia.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Gran Unió · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Història d'Àustria · Veure més »
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Història d'Eslovàquia · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Història d'Hongria · Veure més »
Història de Belarús
Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Història de Belarús · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Imperi Habsburg · Veure més »
Ion Agârbiceanu
Ion Agârbiceanu, nascut el 12 de setembre de 1882 à Szászcsanád, llavors Imperi Austrohongarès (actualment Cenade, județ d'Alba, Romania) i mort el 28 de maig de 1963 à Cluj, llavors República Popular de Romania, fou un sacerdot grecocatòlic, escriptor, periodista, polític i teòleg romanès, defensor de l'adhesió de la Transsilvània austrohongaresa a Romania.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Ion Agârbiceanu · Veure més »
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Joan Hunyadi · Veure més »
Joan II Casimir Vasa
, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia o Casimir V, fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Joan II Casimir Vasa · Veure més »
Llarga Guerra Turca
La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Llarga Guerra Turca · Veure més »
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Llista de reis d'Hongria · Veure més »
Maramureș
Mapa de Romania amb la regió de Maramureș ressaltada Maramureș septentrional com a part de l'òblast de Zakarpattia d'Ucraïna Maramureș (en i prounciat ;, Marmaroshchyna) és una regió geogràfica, històrica i cultural al nord de Romania i a l'oest d'Ucraïna.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Maramureș · Veure més »
Maria Cristina d'Habsburg
Maria Cristina d'Àustria (10 de novembre de 1574 -6 d'abril de 1621) fou una princesa alemanya de la Casa d'Habsburg i per matrimoni princesa de Transsilvània.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Maria Cristina d'Habsburg · Veure més »
Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Mehmet IV
Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Mehmet IV · Veure més »
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Monarquia electiva · Veure més »
Narguil
Narguil Un narguil és una pipa d'aigua tradicional originària de l'Àsia i de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Narguil · Veure més »
Palau Brukenthal de Sibiu
El palau Brukenthal de Sibiu és un palau construït entre el 1778 i el 1788 a la ciutat de Sibiu pel baró Samuel von Brukenthal, governador del Gran Principat de Transsilvània (1777-1787).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Palau Brukenthal de Sibiu · Veure més »
Palau del Parlament d'Hongria
Vista del Parlament d'Hongria a la riba del Danubi El Palau del Parlament d'Hongria (hongarès:Országház, pronunciat, que vol dir la Casa de la Nació), també anomenat Parlament de Budapest, és la seu de l'Assemblea Nacional d'Hongria.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Palau del Parlament d'Hongria · Veure més »
Partium
Partium (del llatí partium, el genitiu de pars "part, portion") o Részek (en hongarès) va ser una regió històrica i geogràfica del Regne d'Hongria durant els primers períodes moderns i moderns. Consistia en les parts oriental i nord d'Hongria pròpiament dita.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Partium · Veure més »
Príncep de Transsilvània
Escut del Principat de Transsilvània El príncep de Transsilvània (en,Fallenbüchl 1988, p. 77., en, en) va ser el cap d'estat del Principat de Transsilvània des de les darreres dècades del XVI segle fins a mitjan.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Príncep de Transsilvània · Veure més »
Principat de Transsilvània (1711–1867)
El Principat de Transsilvània, des de 1765 el Gran Principat de Transsilvània, va ser un regne de la corona hongaresa i des de 1804 una corona austríaca, 1860, Chambers's Encyclopaedia based on Brockhaus Enzyklopädie, 10th Edition governada pels monarques dels Habsburg i dels Habsburg-Lorena de la Monarquia dels Habsburg (més tard Imperi austríac).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Principat de Transsilvània (1711–1867) · Veure més »
Principat de Valàquia
Valaquia (en, literalment 'país romanés'; en, en turc Iflak) fou un principat romanés de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan s. XIX.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Principat de Valàquia · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Regne d'Hongria · Veure més »
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric, va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu aparent.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Romanès · Veure més »
Rutènia subcarpàtica
Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Rutènia subcarpàtica · Veure més »
Sículs (Transsilvània)
Els sículs (hongarès: székelyek, romanès: secui, alemany: Szekler, llatí: siculi) són una ètnia de parla hongaresa que cap al va ocupar les terres del sud-est d'Hongria.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Sículs (Transsilvània) · Veure més »
Segimon II Rákóczi
Segimon II Rákóczi (en hongarès Rákóczi Zsigmond, en romanès Sigismund Rákóczi) fou un voivoda (príncep) del Principat de Transsilvània entre els anys 1607 i 1608.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Segimon II Rákóczi · Veure més »
Segimon III Vasa
, fou rei de Polònia entre 1587 i 1632, amb el nom de Segimon III.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Segimon III Vasa · Veure més »
Segona Guerra del Nord
La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Segona Guerra del Nord · Veure més »
Sighetu Marmației
Sighetu Marmației (pronunciat en romanès: , també lletrejat Sighetul Marmației; o Siget;, pronunciat en hongarès: ), és des del 1960 una ciutat (municipi) del comtat de Maramureş prop del riu Tisza, al nord-oest de Romania.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Sighetu Marmației · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Transsilvània · Veure més »
Transsilvània del Nord
Transsilvània del Nord (en, en) va ser la regió del Regne de Romania que durant la Segona Guerra Mundial, com a conseqüència de l'acord territorial d'agost de 1940 conegut com a Segon arbitratge de Viena, va passar a formar part del Regne d'Hongria.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Transsilvània del Nord · Veure més »
Unió de Transsilvània amb Romania
La unió de Transsilvània amb Romania va implicar la unió del Principat de Transsilvània al Regne de Romania i la consegüent separació de l'imperi austrohongarès en acabar la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Unió de Transsilvània amb Romania · Veure més »
Universitat Babeș-Bolyai
Universitat Babeș-Bolyai (en, pronunciació: , en, coneguda comunament com a UBB) és una universitat pública de recerca situada a Cluj-Napoca (Romania).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Universitat Babeș-Bolyai · Veure més »
Vall de Prahova
La vall de Prahova (en) és una vall en la qual discorre el riu Prahova entre les muntanyes Bucegi i les muntanyes de Baiu a la serralada dels Carpats.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Vall de Prahova · Veure més »
Voivoda
Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Voivoda · Veure més »
Zalău
Zalău (pronunciació en romanès: ; en o, en) és la seu del comtat de Sălaj (Romania).
Nou!!: Principat de Transsilvània і Zalău · Veure més »
Zărnești
Zărnești (pronunciació en romanès: ; en; en) és una ciutat del comtat de Brașov, Transsilvània, Romania, amb una població de 21.681 habitants.
Nou!!: Principat de Transsilvània і Zărnești · Veure més »
