Accés més ràpid que el navegador!
166 les relacions: Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah, Adana, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Afrin, Agnès d'Antioquia, Alícia d'Antioquia, Alícia d'Armènia, Aleix II Comnè, Aliança francomongola, Amir Ghazi, Andrònic I Comnè, Antioquia, Antioquia (desambiguació), Antioquia de l'Orontes, Arnoul de Chocques, Azaz, Azzo VI d'Este, Çankırı, Bagras, Balanea, Balduí d'Ibelin, Balduí II de Jerusalem, Balduí III de Jerusalem, Balduí IV de Jerusalem, Banias, Barzuya, Batalla d'Ager Sanguinis, Batalla d'al-Buqaia, Batalla d'Ayn Jalut, Batalla d'Haran, Batalla d'Inab, Batalla de Fariskur, Batalla de Harim, Batalla de Miriocèfal, Batalla de Sarmin, Batalla del llac Huleh, Batalla del Mont Cadme, Bàybars I, Bertran de Sant Gèli, Bohemond I d'Antioquia, Bohemond II d'Antioquia, Bohemond III d'Antioquia, Bohemond IV d'Antioquia, Bohemond V d'Antioquia, Bohemond VI d'Antioquia, Bohemond VII d'Antioquia, Casa de Lusignan, Casal d'Aragó-Urgell, Castell de Rocaguillem, Castell de Selèucia, ..., Catedral de Nostra Senyora de Tortosa, Colonialisme, Comtat d'Edessa, Comtat de Porcien, Comtat de Trípoli, Conquestes mongoles, Conrad de Wittelsbach, Consell d'Acre, Constança d'Antioquia, Constança de França, Croada del 1101, Daimbert de Pisa, Darbesac, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Diòcesi catòlica romana de Gabala, Edicte sobre els preus màxims, Eimeric de Llemotges, Enric d'Antioquia-Poitiers, Enric I de Flandes, Enric II de Xipre, Estats croats, Estats medievals d'Anatòlia, Felip de Toucy, Folc V d'Anjou, Gabala, Gesta Tancredi, Guillem IX d'Aquitània, Guillem X d'Aquitània, Harim, Hug d'Ibelin, Hug de Gabala, Hug III de Xipre, Hug IV de Xipre, Ilghazi I, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Incursions mongoles a Palestina, Invasions croades d'Egipte, Jisr al-Hadid, Joan de Coïmbra i d'Urgell, Joan II de Xipre, Joan Tzelepes Comnè, Jofré de Bouillon, Joscelí I, Kingdoms, Laodicea de mar, Latakia, Lleó I d'Armènia, Lleó II d'Armènia, Maarat an-Numan, Maarrat Masrin, Manbij, Manuel I Comnè, Margat, Maria d'Antioquia, Melisenda de Jerusalem, Melisenda de Lusignan, Mopsuèstia, Narjot de Toucy, Noms del Llevant, Novena Croada, Nur-ad-Din Mahmud, Orgullosa de Harenc, Orontes, Ortúkides, Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Patriarca Llatí d'Antioquia, Philippe de Plaissis, Plasència d'Antioquia, Plasència del Gibelet, Ponç de Trípoli, Primera Croada, Principat de Galilea, Qalàwun, Qinnasrin, Rainúlfides, Ramon de Poitiers, Ramon II de Trípoli, Ramon IV de Tolosa, Ramon IV de Trípoli, Ramon Rupen d'Antioquia, Regne de Jerusalem, Reinald de Châtillon, Roger Borsa, Roger de Salern, Rupen III, Sarmada, Segona Croada, Sembat el Conestable, Senyoria de Châtillon-sur-Marne, Setge d'Acre, Setge d'Alamut, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge d'Antioquia (1268), Setge d'Arwad, Setge d'Ascaló, Setge d'Edessa, Setge de Bagdad (1258), Setge de Damasc (1148), Setge de Trípoli, Setge de Trípoli (1271), Sibil·la d'Armènia, Simeó de Trèveris, Tancred de Galilea, Tars (Turquia), Tartous, Teodora Comnena, princesa d'Antioquia, Terratrèmol d'Alep de 1138, Tilbeşar, Toros I, Tractat de Devol, Xaizar, Xawbak, 1098, 1159. Ampliar l'índex (116 més) »
Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah
Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mustàssim (1213-1258) fou el darrer abbàssida de Bagdad (1243-1258).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah · Veure més »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Adana · Veure més »
Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Afrin
Afrin (literalment ‘creació fructífera’ o ‘creació beneïda’) és una ciutat de la governació d'Alep a Síria.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Afrin · Veure més »
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Agnès d'Antioquia · Veure més »
Alícia d'Antioquia
Alícia d'Antioquia o de Jerusalem (Edessa, v.1110 - Latakia, després de 1136) va ser princesa d'Antioquia per les seves noces amb el príncep Bohemond II d'Antioquia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Alícia d'Antioquia · Veure més »
Alícia d'Armènia
Alícia d'Armènia (1182 – m.després del 1234) fou senyora de Toron, que governà en el període del 1229 al 1236 com a primogènita del príncep Rupen III d'Armènia Menor i de la seva esposa Isabel de Toron.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Alícia d'Armènia · Veure més »
Aleix II Comnè
Aleix II Comnè (en grec: Ἄλεξις o Ἀλέξιος Κομνηνός, en llatí: Alexius II Comnenus) (1167-1183), fou emperador romà d'Orient del 1180 al 1183.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Aleix II Comnè · Veure més »
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Aliança francomongola · Veure més »
Amir Ghazi
Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danixmendita, família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del Segle XI i fins al Segle XII.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Amir Ghazi · Veure més »
Andrònic I Comnè
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Andrònic I Comnè · Veure més »
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Antioquia · Veure més »
Antioquia (desambiguació)
* Turquia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Antioquia (desambiguació) · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Arnoul de Chocques
Arnau de Cocques també dit Arnoul Malcouronne, i Arnoul de Rœux, fou un patriarca llatí de Jerusalem, el primer nomenat per aquest càrrec, que tingué des del 1099.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Arnoul de Chocques · Veure més »
Azaz
Azaz és una ciutat del nord-oest de Síria, situada a 32 km d'Alep.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Azaz · Veure més »
Azzo VI d'Este
Azzo VI d'Este (1170 - Verona, 18 de novembre de 1212), conegut com a Azzolino, va ser Marquès d'Este (marchio Eystensis), títol concedit el 1196 pel papa Celestí III, si bé els seus hereus foren designats tan sols podestà de la ciutat.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Azzo VI d'Este · Veure més »
Çankırı
Çankırı, antigament Gangra (del grec Γάγγρα), i més tard Germanicòpolis (del grec Γερμανικόπολις), és una ciutat de Turquia, a la confluència del Tatlıçay i l'Acıçay (afluent del Kızılırmak), a 730 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Çankırı · Veure més »
Bagras
Baghras (vista de la part oest) Bagras o Pagres (en llatí Pagrae, en grec antic Πάγπαι) era una ciutat de Síria al districte de Pièria prop de les Portes Síries, segons diu Ptolemeu, o al districte d'Antioquia prop de les Portes Amanides o Síries, segons precisa Estrabó.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bagras · Veure més »
Balanea
Balanea o Baniyas, (en llatí Balanea, en grec antic Βαλαναία 'Balanaia', en àrab ياس Bāniyās) també anomenada Bulunyas o Leucas en època antiga, és una ciutat siriana al peu del turó Kalcat al-Markwab, a 55 km al sud de Latakia (antiga Laodicea) i a 35 km al nord de Tartus.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Balanea · Veure més »
Balduí d'Ibelin
Balduí d'Ibelin, també dit Balduí II de Ramla, fou un important senyor del Regne de Jerusalem, fill segon de Barisan d'Ibelin.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Balduí d'Ibelin · Veure més »
Balduí II de Jerusalem
Representació de Balduí II de Jerusalem. Balduí II de Jerusalem (Balduí del Bourg) fou rei de Jerusalem (1118 – 1131) El 1100 el seu cosí Balduí I d'Edessa (Balduí de Boulogne) va ser nomenat rei de Jerusalem (Balduí I de Jerusalem) i va cedir el comtat d'Edessa a Balduí del Bourg (Balduí II d'Edessa).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Balduí II de Jerusalem · Veure més »
Balduí III de Jerusalem
Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Balduí III de Jerusalem · Veure més »
Balduí IV de Jerusalem
Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Balduí IV de Jerusalem · Veure més »
Banias
Cova de Pan Banias fou una antiga ciutat important de Síria i avui una vila menor coneguda en època cristiana com Cesarea Philippi, situada al peu del Mont Hermon (Ba'al-Hermon) a les altures del Golan a 150 km al nord de Jerusalem i 60 km al sud-oest de Damasc.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Banias · Veure més »
Barzuya
Barzuya (Bourzey, Kalat Marza) fou una fortalesa de la regió de les muntanyes alauites del Djebel Ansarieh a Síria, a la depressió pantanosa del Ghab, 8 km al sud de Sermanyié.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Barzuya · Veure més »
Batalla d'Ager Sanguinis
La batalla d'Ager Sanguinis, també coneguda com a Camp de Sang o Batalla de Sarmeda, fou un combat en el qual l'exèrcit del Principat d'Antioquia, conduït per Roger de Salern va ser derrotat per l'exèrcit del musulmà ortúkida sota el comandament d'Ilghazi el 28 de juny de 1119.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla d'Ager Sanguinis · Veure més »
Batalla d'al-Buqaia
La batalla d'al-Buqaia (també escrit Al-Buqai'a al-Hosn) fou un episodi de les croades l'any 1163, en què s'enfrontaren un grup combinat de diversos exèrcits cristians contra les tropes de Nur-ad-Din Mahmud, l'emir d'Alep i Damasc, que penetraven en el nord del Regne de Jerusalem per disputar la possessió d'aquelles terres.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla d'al-Buqaia · Veure més »
Batalla d'Ayn Jalut
La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el Soldanat Mameluc amb els mongols establerts a Palestina.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla d'Ayn Jalut · Veure més »
Batalla d'Haran
La batalla d'Haran fou un enfrontament armat entre les forces del Principat d'Antioquia i les del Comtat d'Edessa contra els turcs seljúcides, el 7 de maig del 1104.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla d'Haran · Veure més »
Batalla d'Inab
La batalla d'Inab, també dita batalla d'Ard al-Hâtim o de Fons Muratus, es lliurà el 29 de juny del 1149, durant la Segona Croada.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla d'Inab · Veure més »
Batalla de Fariskur
La batalla de Fariskur fou la darrera batalla important de la Setena Croada.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla de Fariskur · Veure més »
Batalla de Harim
La batalla de Harim es lluità el 12 d'agost del 1164 a prop d'un castell situat en l'actual vila de Harim entre les forces de Nur-ad-Din Mahmud i un exèrcit croat del Comtat de Trípoli i el Principat d'Antioquia amb el suport de les tropes de l'Imperi Romà d'Orient i d'Armènia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla de Harim · Veure més »
Batalla de Miriocèfal
La batalla de Miriocèfal va tenir lloc entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla de Miriocèfal · Veure més »
Batalla de Sarmin
La batalla de Sarmin, també anomenada batalla de Tell Danith fou un enfrontament bèl·lic produït el 14 de setembre del 1115 entre l'exèrcit croat de Roger de Salern, regent d'Antioquia i l'exèrcit seljúcida de Bursuq ibn Bursuq, emir d'Hamadan.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla de Sarmin · Veure més »
Batalla del llac Huleh
La batalla del llac Huleh, el juny del 1157, fou un episodi de les croades en què l'exèrcit del rei Balduí III de Jerusalem caigué en un parany en la Vall d'Hula i fou severament derrotat pel de Nur-ad-Din Mahmud, emir d'Alep i Damasc.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla del llac Huleh · Veure més »
Batalla del Mont Cadme
La batalla del Mont Cadme fou un enfrontament armat esdevingut a prop de Laodicea del Licos el 6 de gener del 1148, entre l'exèrcit croat comandat per Lluís VII de França i l'exèrcit seljúcida, que acabà en derrota dels cristians i suposà la fi de la Segona Croada.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla del Mont Cadme · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bàybars I · Veure més »
Bertran de Sant Gèli
Bertran de Saint-Gilles (Bertran de Tolosa o Bertran I de Tolosa o de Sant Gèli), (vers 1065 -† 1112) fou comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bertran de Sant Gèli · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Bohemond II d'Antioquia
Bohemond II (1108–1130) fou príncep de Tàrent i príncep d'Antioquia del 1111 i fins al 1130.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond II d'Antioquia · Veure més »
Bohemond III d'Antioquia
Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tartamut, fou príncep d' Antioquia del 1163 a la seva mort.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »
Bohemond IV d'Antioquia
Bohemond IV d'Antioquia, o Bohemond IV de Poitiers dit «el Borni», nascut l'any 1172, mort l'any 1233, comte de Trípoli (1189-1233) i príncep d'Antioquia (1201-1216 i 1219-1233), fill de Bohemond III d'Antioquia i d'Orgullosa de Harenc.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond IV d'Antioquia · Veure més »
Bohemond V d'Antioquia
Bohemond V d'Antioquía i II de Trípoli (1199 - 1252) va ser el governant del principat de Antioquía, un estat croat, des del 1233 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond V d'Antioquia · Veure més »
Bohemond VI d'Antioquia
Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »
Bohemond VII d'Antioquia
Bohemond VII d'Antioquia i IV de Trípoli (1261 - 19 d'octubre de 1287) va ser comte de Trípoli i nominal príncep d'Antioquia des del 1275 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond VII d'Antioquia · Veure més »
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Casa de Lusignan · Veure més »
Casal d'Aragó-Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »
Castell de Rocaguillem
El Castell de Rocaguillem (en francès Roche-Guillaume) fou una de les fortaleses construïdes pels templers per defensar Terra Santa, probablement situat a prop de les Portes Síries, en la frontera del que va ser el Principat d'Antioquia amb Armènia, actualment en la província turca de Hatay.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Castell de Rocaguillem · Veure més »
Castell de Selèucia
El castell de Selèucia fou la ciutadella d'una antiga ciutat que tingué diversos noms segons les cultures: Selèucia per als romans; kastron Seleukeias per als romans d'Orient, Salûqiya per als àrabs, Selefkia o Selewkia per als armenis i Le Selef per als croats.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Castell de Selèucia · Veure més »
Catedral de Nostra Senyora de Tortosa
La Catedral de Nostra Senyora de Tortosa és una catedral romànica del, construïda pels croats a la ciutat siriana de Tartus, coneguda històricament com a Tortosa de Síria.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Catedral de Nostra Senyora de Tortosa · Veure més »
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Colonialisme · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Comtat d'Edessa · Veure més »
Comtat de Porcien
El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Comtat de Porcien · Veure més »
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Comtat de Trípoli · Veure més »
Conquestes mongoles
Les conquestes mongoles van tenir lloc al llarg del segle XIII i van donar com a resultat un vast imperi que, vers l'any 1300 abastava gran part d'Àsia i Europa de l'est.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Conquestes mongoles · Veure més »
Conrad de Wittelsbach
Conrad de Wittelsbach (ca. 1120/1125 – 25 d'octubre del 1200) fou arquebisbe de Magúncia (com a Conrad I) i arxicanceller d'Alemanya del 20 de juny del 1161 al 1165 i una segona vegada del 1183 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Conrad de Wittelsbach · Veure més »
Consell d'Acre
L'obra de Guillem de Tir aporta molts detalls sobre el consell d'Acre. El Consell d'Acre, convocat el 24 de juny del 1148 a Palmarea, a prop d'Acre, una de les ciutats importants del Regne de Jerusalem, fou una reunió de la ''Haute Cour'' en què participaren els senyors de la Segona Croada que acabaven d'arribar d'Europa.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Consell d'Acre · Veure més »
Constança d'Antioquia
Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Constança d'Antioquia · Veure més »
Constança de França
Constança de França (~1078 - 14 de setembre de 1126) va ser la filla del rei Felip I de França, i Berta d'Holanda.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Constança de França · Veure més »
Croada del 1101
La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Croada del 1101 · Veure més »
Daimbert de Pisa
Daimbert de Pisa (o Dagobert) (?-- mort el 1105) fou el primer arquebisbe de Pisa i el segon patriarca llatí de Jerusalem.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Daimbert de Pisa · Veure més »
Darbesac
El castell de Darbesac o Trapessac (en turc: Darbı Sak Kalesi) és una fortalesa medieval situada a 4 km al nord de la ciutat de Kırıkhan en la província de Hatay, a Turquia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Darbesac · Veure més »
Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Dhàhir-ad-Din Tughtikín · Veure més »
Diòcesi catòlica romana de Gabala
LArquebisbat Titular de Gabala, antigament la Diòcesi de Gabala, és un arquebisbat titular de l'Església catòlica romana anomenada així per la seua antiga seu, la ciutat de Jableh, en l'actual Síria.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Diòcesi catòlica romana de Gabala · Veure més »
Edicte sobre els preus màxims
Pergamonmuseum, Berlín. Una de les quatre parts de l'edicte (en grec) que figura en una peça de fusta reutilitzada com a marc d'una porta a l'església medieval de Sant Joan Crisòstom, a Geraki, Grècia. LEdicte sobre els preus màxims, també conegut com a Edicte sobre preus o Edicte de Dioclecià (en llatí, Edictum De Pretiis Rerum Venalium), va ser una norma promulgada l'any 301 per l'emperador romà Dioclecià que fixava els preus màxims per a més de 1300 productes, a més a més d'establir el cost de la mà d'obra per produir-los.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Edicte sobre els preus màxims · Veure més »
Eimeric de Llemotges
Eimeric de Llemotges (escrit Aimericus en textos llatins, Aimerikos en grec i Hemri en armeni), fou un clergue catòlic d'origen francès, el quart patriarca llatí d'Antioquia de vers el 1140 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Eimeric de Llemotges · Veure més »
Enric d'Antioquia-Poitiers
Enric de Antioquia-Poitiers (1198/1217 - 18/27 de juny de 1276), conegut alternativament com a Enric de Poitiers o Enric d'Antioquia, fou el fill de Bohemond IV d'Antioquia, príncep d'AntioquíaRunciman (1978), Vol.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Enric d'Antioquia-Poitiers · Veure més »
Enric I de Flandes
Enric I de Flandes (Henricus, Ἑνρῖκος) fou emperador llatí (1206-1216).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Enric I de Flandes · Veure més »
Enric II de Xipre
Enric II de Lusignan (en francès:, grec:; juny del 1270 – Strovolos, 31 de març de 1324), rei de Xipre des del 1285 fins al 1306 i novament des del 1310 fins al 1324, príncep titular d'Antioquia i comte titular de Trípoli des del 1308.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Enric II de Xipre · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Estats croats · Veure més »
Estats medievals d'Anatòlia
Anatòlia és una gran península a Àsia Occidental i forma un dels dos passos entre Àsia i Europa.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Estats medievals d'Anatòlia · Veure més »
Felip de Toucy
Felip de Toucy (vers 1280 -després de 1300) fou un noble italià, fill de Narjot de Toucy († 1293) i de Lucia d'Antioquia-Poitiers princesa d'Antioquia i comtessa titular de Trípoli († 1299).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Felip de Toucy · Veure més »
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Folc V d'Anjou · Veure més »
Gabala
Vista de '''Jableh''' Gabala o en francès Gibel, fou també coneguda com Jabala, Djabala, Djebala, Jebala, Djebeleh, Jebleh o Jableh.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Gabala · Veure més »
Gesta Tancredi
Gesta Tancredi in expeditione Hierosolymitana (Els fets de Tancred a les croades), generalment anomenat simplement Gesta Tancredi, és un text històric en llatí que combina la prosa i el vers, obra de Raül de Caen.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Gesta Tancredi · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillem X d'Aquitània
Conversió d'en Guillem per Sant Bernat de Claravall, oli de Wouter Crabeth II (1641) Guillem X d'Aquitània, anomenat el de Tolosa o el Sant, va néixer en 1099 i va ser el darrer comte de Poitiers i l'últim membre de la dinastia dels Rainúlfides.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Guillem X d'Aquitània · Veure més »
Harim
Harim és una ciutat del nord de Síria a la governació d'Idlib.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Harim · Veure més »
Hug d'Ibelin
Hug d'Ibelin (c. 1130-1133 – 1169/1171) fou un important senyor del Regne de Jerusalem, fill de Barisan d'Ibelin, que participà en l'expedició militar a Egipte del rei Amalric.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Hug d'Ibelin · Veure més »
Hug de Gabala
Hug va ser el bisbe de Gabala o, com s'anomenava llavors, Gibellum, un poble a Síria durant el.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Hug de Gabala · Veure més »
Hug III de Xipre
Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Hug III de Xipre · Veure més »
Hug IV de Xipre
Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan, (1293 a 1296 - 10 d'octubre 1359) va ser rei de Xipre del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358 i, en teoria, rei de Jerusalem, com Hug II, fins a la seva mort, a més de príncep titular de Antioquia i comte titular de Trípoli.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Hug IV de Xipre · Veure més »
Ilghazi I
Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Ilghazi I · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Imperi Seljúcida · Veure més »
Incursions mongoles a Palestina
Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Incursions mongoles a Palestina · Veure més »
Invasions croades d'Egipte
Les invasions croades d'Egipte (1154-1169) foren una sèrie de campanyes empreses pel Regne de Jerusalem per reforçar la seva posició al Llevant aprofitant-se de la feblesa del Califat Fatimita d'Egipte.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Invasions croades d'Egipte · Veure més »
Jisr al-Hadid
Jisr al-Hadit (Pont de Ferro) fou un pas de l'Orontes a la part final del seu curs.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Jisr al-Hadid · Veure més »
Joan de Coïmbra i d'Urgell
Joan de Coïmbra i d'Urgell (Portugal, 1431 — Nicòsia, 7 d'octubre de 1457) fou príncep d'Antioquia (1431-1457) segon fill de Pere de Coïmbra, duc de Coïmbra i de la urgellenca Elisabet d'Urgell i Aragó, filla del comte Jaume II el Dissortat.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Joan de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Joan II de Xipre
Joan II de Xipre (Nicòsia, 16 de maig del 1418 - Nicòsia, 28 de juliol del 1458) va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem, va ser també príncep titular d'Antioquia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Joan II de Xipre · Veure més »
Joan Tzelepes Comnè
Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνὸς, anomenat Tzelepes (Τζελέπης), del turc Çelebi, paraula que s'aplicava als homes cultes i als prínceps, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill del sebastocràtor Isaac Comnè i net de l'emperador Aleix I Comnè.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Joan Tzelepes Comnè · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Jofré de Bouillon · Veure més »
Joscelí I
Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Joscelí I · Veure més »
Kingdoms
Medieval II: Total War: Kingdoms és l'expansió del joc per PC del 2006, Medieval II: Total War.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Kingdoms · Veure més »
Laodicea de mar
Laodicea de mar (en llatí Laodiceia ad mare) fou una ciutat de Síria al sud d'Heraclea de Síria, descrita per Estrabó, que diu que tenia un bon port (el port era a una hora de camí de la ciutat) i estava molt ben construïda i rodejada d'un país ric especialment en vins.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Laodicea de mar · Veure més »
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Latakia · Veure més »
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Lleó I d'Armènia · Veure més »
Lleó II d'Armènia
Lleó II, Lleó II el Gran o Levond Medzakordz (vers 1150 – 5 de maig del 1219) fou príncep i rei del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Lleó II d'Armènia · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Maarat an-Numan · Veure més »
Maarrat Masrin
Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Maarrat Masrin · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Manbij · Veure més »
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Manuel I Comnè · Veure més »
Margat
Margat, tal com era coneguda pels croats, o Màrqab, al-Markab o al-Marqab (literalment ‘castell de la Talaia’) és una fortalesa situada a uns 6 quilòmetres al sud del port de Balanea, a la costa de Síria, una de les majors places fortes dels hospitalers, a uns 2 km de la costa.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Margat · Veure més »
Maria d'Antioquia
Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Maria d'Antioquia · Veure més »
Melisenda de Jerusalem
Melisenda de Jerusalem Melisenda de Jerusalem, filla de Balduí II de Jerusalem i Mòrfia de Melitene, fou reina de Jerusalem.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Melisenda de Jerusalem · Veure més »
Melisenda de Lusignan
Melisenda de Lusignan, Princesa d'Antioquia (1200 a Terra Santa- després de 1249), era la filla més jove de la reina Isabela de Jerusalem pel seu quart i darrer matrimoni amb el rei Amalric II de Jerusalem.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Melisenda de Lusignan · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Mopsuèstia · Veure més »
Narjot de Toucy
Narjot de Toucy († 1293) fou senyor de Terza, capità-general de Durazzo i amirall del regne de Sicília el 1277.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Narjot de Toucy · Veure més »
Noms del Llevant
Mapa del Llevant Al llarg de la història registrada, la regió de l'Orient Mitjà o parts d'aquesta ha rebut nombrosos noms, que s'han aplicat a una part o a tot el Llevant.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Noms del Llevant · Veure més »
Novena Croada
La Novena Croada és sovint considerada com a part de la Vuitena Croada.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Novena Croada · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Orgullosa de Harenc
Orgullosa de Harenc (morta al voltant de 1175), va ser princesa de Antioquía.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Orgullosa de Harenc · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Orontes · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Ortúkides · Veure més »
Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia · Veure més »
Patriarca Llatí d'Antioquia
El patriarca llatí d'Antioquia fou un càrrec creat per Bohemond I d'Antioquia, rei d'Antioquia, després de la Primera Croada, per tal de representar l'Església Catòlica Romana a l'antiga jurisdicció del Patriarcat d'Antioquia (ara Patriarcat Llatí d'Antioquia).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Patriarca Llatí d'Antioquia · Veure més »
Philippe de Plaissis
Escut d'armes de Philippe de Plaissis. Philippe du Plaissis, du Pleissiez o du Plaissiez va ser un cavaller francès nascut al comtat d'Anjou (Plessis-Macé) la segona meitat del que va ingressar a l'Orde del Temple durant la tercera Croada el 1189.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Philippe de Plaissis · Veure més »
Plasència d'Antioquia
Plasència de Xipre, nascuda Plasència d'Antioquia o Plasència de Poitiers (1235/1236 o prop de 1235 – 27/22 setembre de 1261) era filla de Bohemond V d'Antioquia i la seva segona esposa, la noble italiana Lúcia dei Conti di Segni, parent del Papa Innocenci III.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Plasència d'Antioquia · Veure més »
Plasència del Gibelet
Plasència del Gibelet, morta l'any 1217, fou princesa d'Antioquia, filla d'Hug III Embriac, senyor del Gibelet i de Estevaneta de Milly.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Plasència del Gibelet · Veure més »
Ponç de Trípoli
Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 1096 † 1137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Ponç de Trípoli · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Primera Croada · Veure més »
Principat de Galilea
El Principat de Galilea va ser una de les quatre senyories del Regne de Jerusalem croat, segons Joan d'Ibelín, el comentarista del.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Principat de Galilea · Veure més »
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Qalàwun · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Qinnasrin · Veure més »
Rainúlfides
Els Rainúlfides o Ramnúlfides foren una nissaga franca de la que van sorgir els comtes de Poitiers i ducs d'Aquitània, els darrers prínceps d'Antioquia (de Bohemond III a Bohemond VII i Lúcia) i els reis de Xipre de la segona dinastia de Lusignan o ramnúlfida (1267 a 1489).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Rainúlfides · Veure més »
Ramon de Poitiers
Ramon fou derrotat i mort en la batalla d'Inab. Recuperació del cos de Ramon després de la batalla d'Inab. Ramon de Poitiers, conegut com a Ramon d'Antioquia (Poitiers, 1099 o 1115 - Antioquia, 29 de juny de 1149) va ser un aristòcrata medieval francès membre de la casa de Poitiers —fill menor de Guillem IX, duc d'Aquitània i la seva esposa Felipa, comtessa de Tolosa—, que pel seu matrimoni amb Constança d'Antioquia va arribar a ser príncep d'Antioquia (a l'Àsia Menor) de 1136 a 1149.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Ramon de Poitiers · Veure més »
Ramon II de Trípoli
Ramon II de Trípoli (v. 1120 † 1152) fou un comte de Trípoli de 1137 a 1152 fill de Ponç, comte de Trípoli, i de Cecília de França.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Ramon II de Trípoli · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Ramon IV de Trípoli
Ramon IV de Trípoli o Ramon d'Antioquia (?-mort el 1199), fou comte de Tripoli del 1187 al 1189 i príncep regent d'Antioquia del 1193 al 1194.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Ramon IV de Trípoli · Veure més »
Ramon Rupen d'Antioquia
Ramon Rupen d'Antioquia o Ramon Rupen de Poitiers (1199 - 1219 o 1221/1222) va ser príncep de Antioquia entre 1216 i 1219/1221 i «rei jove» d'Armènia entre 1199 i 1221/1222.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Ramon Rupen d'Antioquia · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Regne de Jerusalem · Veure més »
Reinald de Châtillon
Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Reinald de Châtillon · Veure més »
Roger Borsa
Roger Borsa (Circel 1060 - 22 de febrer de 1111), segon fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla i de Calàbria (1085-1111).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Roger Borsa · Veure més »
Roger de Salern
Roger de Salern (mort el 28 de juny de 1119) fou un regent del principat d'Antioquia, fill de Ricard de Salern (regent del comtat d'Edessa de 1104 al 1108) i d'Altruda, una germana de Tancred d'Hauteville (regent d'Antioquia). Fou regent del Principat d'Antioquia de 1112 a 1119.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Roger de Salern · Veure més »
Rupen III
Rupen III (armeni: Ռուբեն Գ) (mort el 1187) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Rupen III · Veure més »
Sarmada
Sarmada és una vila de Síria, que pertany al districte d'Harem i a la província d'Idlib.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Sarmada · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Segona Croada · Veure més »
Sembat el Conestable
Sembat el Conestable (en armeni: Սմբատ Սպարապետ, Սմբատ Գունդստաբլ, Smbat Sparapet, Smbat Gúndestabl) (1208–1276), també escrit Smpad o Smbat, fou un noble del Regne d'Armènia Menor, germà gran del rei Hethum I. Fou una persona important al seu país on actuà com a diplomàtic, jutge, militar amb el rang de conestable (en armeni Sparapet), equivalent a cap suprem de les forces armènies.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Sembat el Conestable · Veure més »
Senyoria de Châtillon-sur-Marne
La senyoria de Châtillon fou una jurisdicció feudal centrada a Châtillon-sur-Marne.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Senyoria de Châtillon-sur-Marne · Veure més »
Setge d'Acre
El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge d'Acre · Veure més »
Setge d'Alamut
El Setge d'Alamut de 1256 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre l'estat ismaïlita i que va culminar en la presa, saqueig i destrucció d'Alamut.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge d'Alamut · Veure més »
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »
Setge d'Antioquia (1268)
El setge d'Antioquia fou una de les batalles de la Guerra mameluco-croada, i va posar en 1268 la capital del Principat d'Antioquia en mans del Soldanat Mameluc.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge d'Antioquia (1268) · Veure més »
Setge d'Arwad
El setge d'Arwad del 1302–1303 fou un dels episodis finals de les croades a l'est de la Mediterrània.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge d'Arwad · Veure més »
Setge d'Ascaló
El Setge d'Ascaló fou un difícil episodi de les croades que va tenir lloc el 1153, en què el Regne de Jerusalem aconseguí conquerir la fortalesa fatimita d'Ascaló, que seria afegida al Comtat de Jaffa.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge d'Ascaló · Veure més »
Setge d'Edessa
El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre del 1144, i tingué com a resultat la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad al-Din Zengi I, l'atabeg de Mossul i d'Alep.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge d'Edessa · Veure més »
Setge de Bagdad (1258)
El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge de Bagdad (1258) · Veure més »
Setge de Damasc (1148)
El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge de Damasc (1148) · Veure més »
Setge de Trípoli
El setge de Trípoli va tenir lloc durant el període posterior a la Primera Croada, i va durar des del 1102 fins al 12 de juliol del 1109.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge de Trípoli · Veure més »
Setge de Trípoli (1271)
El primer setge de Trípoli fou una operació de captura de la ciutat de Trípoli efectuada per Bàybars, soldà mameluc del Caire, el 1271.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge de Trípoli (1271) · Veure més »
Sibil·la d'Armènia
Sibil·la d'Armènia, comtessa de Tripoli i princesa titular d'Antioquia, morta l'any 1290, fou la filla de Hethum I de Barberon i d'Isabel d'Armènia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Sibil·la d'Armènia · Veure més »
Simeó de Trèveris
Simeó de Trèveris, o Simeó de Siracusa o del Mont Sinaí (Siracusa, Sicília, segona meitat del s. X - Trèveris, Alemanya, 1035) va ésser un eremita.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Simeó de Trèveris · Veure més »
Tancred de Galilea
s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Tancred de Galilea · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Tars (Turquia) · Veure més »
Tartous
Tartús, coneguda en català medieval com Tortosa de Síria, és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Tartous · Veure més »
Teodora Comnena, princesa d'Antioquia
Teodora Comnena fou una princesa d'Antioquia en la segona meitat del pel seu matrimoni amb el príncep Bohemond III d'Antioquia.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Teodora Comnena, princesa d'Antioquia · Veure més »
Terratrèmol d'Alep de 1138
El terratrèmol d'Alep de 1138 fou un dels terratrèmols més mortífers de la història.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Terratrèmol d'Alep de 1138 · Veure més »
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Tilbeşar · Veure més »
Toros I
Toros I (Թորոս Ա en armeni) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia de la dinastia rubènida, que va succeir al seu pare Constantí I d'Armènia Menor el gener del 1102.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Toros I · Veure més »
Tractat de Devol
El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Tractat de Devol · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Principat d'Antioquia і Xaizar · Veure més »
Xawbak
Vista des del Castell Xawbak (Shawbaq, Shoubak, Shoubaq i altres variacions) és una ciutat i municipalitat de Jordània a la governació de Maan a tocar del límit amb les governacions de Tafilah (al nord) i d'Aqaba (a l'oest).
Nou!!: Principat d'Antioquia і Xawbak · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Antioquia і 1098 · Veure més »
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Antioquia і 1159 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llista de prínceps d'Antioquia, Llista de prínceps d’Antioquia, Príncep d'Antioquia.
