Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Princeps namque

Índex Princeps namque

Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.

33 les relacions: Bandera de Santa Eulàlia, Batalla de Leucata, Batalla de Llucmajor, Batalla de Montjuïc (1641), Batalló del Principat, Berenguer de Cruïlles, Combat de Margalef, Companyia de Galceran de Cartellà, Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, Coronela de Barcelona, Croada contra la Corona d'Aragó, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Fogatge, Guerra Civil catalana, Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra dels Dos Peres, Història del dret català, Història econòmica de Catalunya, Host (edat mitjana), Joan el Sense Fe, Monarquia d'Espanya, Pau d'Àger i d'Orcau, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Recognoverunt Proceres, Regalia, Revolta del comte d'Urgell, Sagramental, Setge de Balaguer (1413), Setge de València (1359), Sometent, Taxa, Usatges de Barcelona.

Bandera de Santa Eulàlia

La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.

Nou!!: Princeps namque і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »

Batalla de Leucata

La batalla de Leucata fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.

Nou!!: Princeps namque і Batalla de Leucata · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Princeps namque і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Nou!!: Princeps namque і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »

Batalló del Principat

El Batalló del Principat fou un batalló de tropes regulars catalanes que va lluitar en la Guerra dels Segadors, aixecat d'acord amb l'usatge princeps namque.

Nou!!: Princeps namque і Batalló del Principat · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Princeps namque і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Combat de Margalef

El combat de Margalef del 6 de juny 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Nou!!: Princeps namque і Combat de Margalef · Veure més »

Companyia de Galceran de Cartellà

La Companyia de Galceran de Cartellà fou una companyia de tropes regulars catalanes que va lluitar en la guerra dels trenta anys.

Nou!!: Princeps namque і Companyia de Galceran de Cartellà · Veure més »

Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya

La Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, o Companyies de Voluntaris de Catalunya, fou un cos de milícia del Principat de Catalunya, entre 1762 i 1815, al servei del rei d'Espanya com a reforç de les tropes regulars oficials.

Nou!!: Princeps namque і Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Princeps namque і Coronela de Barcelona · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Princeps namque і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Princeps namque і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Princeps namque і Fogatge · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Princeps namque і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra de Jaume IV de Mallorca

A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.

Nou!!: Princeps namque і Guerra de Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Princeps namque і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Princeps namque і Història del dret català · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Princeps namque і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Host (edat mitjana)

Host era la denominació que rebia durant l'edat mitjana un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar.

Nou!!: Princeps namque і Host (edat mitjana) · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Princeps namque і Joan el Sense Fe · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Princeps namque і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Pau d'Àger i d'Orcau

Pau d'Àger i d'Orcau (Tremp, 1592 - Vallfogona de Riucorb, 1672) fou un religiós, comanador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i 102è president de la Generalitat de Catalunya (nomenat el 22 de juliol de 1659).

Nou!!: Princeps namque і Pau d'Àger i d'Orcau · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Princeps namque і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Princeps namque і Pere el Gran · Veure més »

Recognoverunt Proceres

El Recognoverunt Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat (municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona (1283-1284).

Nou!!: Princeps namque і Recognoverunt Proceres · Veure més »

Regalia

Una regalia és una prerrogativa reial medieval.

Nou!!: Princeps namque і Regalia · Veure més »

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Nou!!: Princeps namque і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »

Sagramental

El Sagramental era una organització paramilitar fonamentada en la germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament, i, per això, anomenada Sagramental a Catalunya des del 1257 com a mínim.

Nou!!: Princeps namque і Sagramental · Veure més »

Setge de Balaguer (1413)

El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Nou!!: Princeps namque і Setge de Balaguer (1413) · Veure més »

Setge de València (1359)

El Setge de València de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Princeps namque і Setge de València (1359) · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Princeps namque і Sometent · Veure més »

Taxa

Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.

Nou!!: Princeps namque і Taxa · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Princeps namque і Usatges de Barcelona · Veure més »

Redirigeix aquí:

Princeps namque (Usatge), Princeps namque (usatge).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »