Comunicació

822 les relacions: Aage Niels Bohr, Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam, Acceleradors de partícules a la cultura popular, Adam Riess, Alain Aspect, Albert Abraham Michelson, Albert Einstein, Albert Fert, Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, Aleksei Abrikóssov, Aleksei Ivànovitx Abrikóssov, Alfred Kastler, Amsterdam, Andre Geim, Andrea Mia Ghez, Andrei Sàkharov, Ann Arbor, Anne L'Huillier, Anthony James Leggett, Antipartícula, Antiprotó, Antoine Henri Becquerel, Antony Hewish, Argó, Arno Allan Penzias, Arthur Ashkin, Arthur B. McDonald, Arthur Holly Compton, Arthur Leonard Schawlow, Article B2FH, Ígor Tamm, École Normale Supérieure, Àtom, Àtom hidrogenoide, Bad Kissingen, Barry Barish, Beca de recerca de 1851, Becquerel (unitat), Ben Roy Mottelson, Bergen, Bertram Brockhouse, Bevatron, Big Bang, Bloomington (Illinois), Bosó, Bosó de gauge, Bosó de Higgs, Boston, Braggita, Bratislava, ..., Brian David Josephson, Brian Schmidt, Bridgmanita, Bruno Pontecorvo, Burton Richter, Cambra de boira, Cambra de bombolles, Canvi climàtic, Capa d'electrons, Carcassona, Cardiff, Carl David Anderson, Carl von Linde, Carl Wieman, Carlo Rubbia, Casa de Broglie, Càmera rèflex digital, Cecil Frank Powell, Centre Nacional de la Recerca Científica, Chadwickita, Champaign, Chandrasekhara Raman, Charles Édouard Guillaume, Charles Glover Barkla, Charles Hard Townes, Charles Kao, Charles Thomson Rees Wilson, Chen Ning Yang, Chicago, Circuit integrat, Classificació del QI, Claude Cohen-Tannoudji, Cleveland, Clifford Shull, Clinton Joseph Davisson, Clyde Cowan, Condensat de Bose-Einstein, Creixement epitaxial de grafè sobre carbur de silici, Cronologia de la física de partícules, CRS4, Daniel Chee Tsui, David Gross, David J. Thouless, David Morris Lee, David Politzer, David Wineland, Dennis Gabor, Denver, Detector Txerenkov, Didier Queloz, Difracció d'electrons, Dmitri Ivanenko, Donald Arthur Glaser, Donna Strickland, Dordrecht, Douglas Dean Osheroff, Dualitat ona-partícula, Duncan Haldane, Edward Mills Purcell, Edward Victor Appleton, Efecte fotoelèctric, Efecte Hall, Efecte Hall quàntic fraccionat, Efecte Josephson, Efecte Matilda, Efecte Mössbauer, Efecte Stark, Electrònica, Electró de valència, Electró-volt, Electrodinàmica quàntica, Electrodinàmica quàntica de cavitats, Electromagnetisme, Elinvar, Emilio Gino Segrè, Emilio Méndez Pérez, Energia d'ionització, Energia del punt zero, Enrico Fermi, Enrique Telémaco Susini, Equació de Schrödinger, Equació de van der Waals, Eric Allin Cornell, Ernest Lawrence, Ernest Walton, Ernst Ruska, Erwin Schrödinger, Eugene Paul Wigner, Expansió accelerada de l'Univers, Experiment de Davisson-Germer, Experiment de Franck-Hertz, Experiment de Millikan, Experiment de Wu, Física, Física atòmica, Física nuclear, Felix Bloch, Felix Ehrenhaft, Fermiïta, Feynmanita, Fibra òptica de mode únic, Filadèlfia, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Fotografia, Fotografia a Luxemburg, François Englert, Franci, Frank Wilczek, Frankfurt del Main, Fred Hoyle, Frederick Reines, Frits Zernike, Fulda (Alemanya), Gabriel Lippmann, Gal·li, Gérard Mourou, Görlitz, Generador Cockcroft-Walton, George E. Smith, George Paget Thomson, George Smoot, Georges Charpak, Gerardus 't Hooft, Gerd Binnig, Gerson Goldhaber, Giorgio Parisi, Gorizia, Grafè, Grafí, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Guglielmo Marconi, Guido Münch, Gustaf Dalén, Gustav Born, Gustav Ludwig Hertz, Hamburg, Hannes Alfvén, Hans Bethe, Hans Georg Dehmelt, Harald Bohr, Harvey Fletcher, Heidi Hammel, Heike Kamerlingh Onnes, Heinrich Rohrer, Heinrich Rudolf Hertz, Heisenbergita, Hendrik Lorentz, Henrietta Swan Leavitt, Henry Way Kendall, Herbert Kroemer, Herwig Schopper, Hideki Yukawa, High-Z Supernova Search Team, Hiroshi Amano, Història de l'electricitat, Història de la fotografia, Història de la medicina, Història de la navegació, Història del Pakistan, Holografia, Holograma multicolor, Homi Jehangir Bhabha, Horst Ludwig Störmer, Ibn Khaldun, Ilià Frank, Indianapolis, Institut Curie, Institut de Física Corpuscular, Institut Indi de les Ciències, Interferòmetre de Michelson, Invar, Ionosfera, Iron Man, Isabelle Stone, Isamu Akasaki, Isidor Isaac Rabi, Ivar Giaever, J. Michael Kosterlitz, Jack Kilby, Jack Steinberger, James Chadwick, James Cronin, James Dewar, James Franck, James Rainwater, Jérôme Ferrari, Jean Baptiste Perrin, Jerome Isaac Friedman, Jocelyn Bell, Johannes Diderik van der Waals, Johannes Georg Bednorz, Johannes Hans Jensen, Johannes Jensen, Johannes Stark, John Bardeen, John C. Mather, John Douglas Cockcroft, John Hasbrouck van Vleck, John L. Hall, John Robert Schrieffer, John Strutt, Jorès Ivànovitx Alfiórov, José María Benlloch Baviera, Joseph Hooton Taylor, Joseph John Thomson, Julian Schwinger, Kai Siegbahn, Kapitsaïta-(Y), Karl Alexander Müller, Karl Ferdinand Braun, Kelvin, Kenneth Geddes Wilson, Khàrkiv, Kiel, King's College, Cambridge, Kip Thorne, Klaus von Klitzing, Konstantín Novossiólov, Kronstadt, La Haia, Leeds, Leiden, Leo Esaki, Leon Cooper, Leon Max Lederman, Leona Woods Marshall, Leptó, Leptó tau, Lester Halbert Germer, Lev Landau, Lió, LIGO, Linus Carl Pauling, Llei de Bragg, Llibertat asimptòtica, Llista d'episodis de The Big Bang Theory, Llista de dones guardonades amb el Nobel, Llista de guardonats amb el Premi Nobel, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Louis Eugène Félix Néel, Louis-Victor de Broglie, Luciano Maiani, Luis Walter Álvarez, Lund, Magnetohidrodinàmica, Magnetoresistència gegant, Makoto Kobayashi, Manchester, Manne Siegbahn, Manuel Martínez Risco y Macías, Marcos Moshinsky, Margaret Burbidge, Maria Göppert-Mayer, Marie Curie, Marietta Blau, Martin Lewis Perl, Martin Ryle, Martinus J.G. Veltman, Masatoshi Koshiba, Massachusetts Institute of Technology, Max Born, Max Born (actor), Max Planck, Max von Laue, Mössbauerita, Múnic, Medalla i Premi Nevill Mott, Melvin Schwartz, Mesó, Mesó Psió, Michel Mayor, Model atòmic de Thomson, Model de Georgi-Glashow, Model de Pati-Salam, Moscou, Mount Vernon (Nova York), Multiplicador de tensió, Mundialisme, Murray Gell-Mann, Museu Teyler, Nagoya, Nana blanca, Nanotecnologia, Nens de l'Holocaust, Neutrí muònic, Nevill Francis Mott, Nichia, Nicola Cabibbo, Nicolaas Bloembergen, Niels Bohr, Nikolai Bàssov, Nombre atòmic, Norman Foster Ramsey, Norrköping, Oak Park (Illinois), Oberlin College, Olivia Newton-John, Ona d'Alfvén, Ona de matèria, Ona gravitacional, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Oswald Veblen, Otto Stern, Owen Chamberlain, Owen Willans Richardson, Oxford English Dictionary, Panteó de París, Partícula sense massa, Partícula subatòmica, Patrick Maynard Stuart Blackett, Paul Adrien Maurice Dirac, Paul Christian Lauterbur, Pàvel Txerenkov, Púlsar, Percy Williams Bridgman, Peter Grünberg, Peter Higgs, Peter Mansfield, Philip James Edwin Peebles, Philip Warren Anderson, Philipp Lenard, Pierre Curie, Pierre-Gilles de Gennes, Pieter Zeeman, Pinces òptiques, Piotr Leonídovitx Kapitsa, Piràmide de Quefrè, Pittsburgh, Planck (satèl·lit), Plasma (estat de la matèria), Polykarp Kusch, Portada/efemèride desembre 15, Portada/efemèride febrer 10, Portada/efemèride febrer 15, Portada/efemèride maig 3, Portada/efemèride març 8, Portada/efemèride novembre 8, Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, Premi Nobel, Premi Nobel de Química, Problema dels neutrins solars, Professor Frink, Quark b, Quark c, Química física, Química nuclear, Radiació còsmica de fons, Radioquímica, Rainer Weiss, Raymond Davis Jr., Rússia, Reactor nuclear, Recerca suprimida a la Unió Soviètica, Refredament per làser, Reial Acadèmia Sueca de Ciències, Renaixement bengalí, Ressonància magnètica nuclear, Riccardo Giacconi, Richard Edward Taylor, Richard Feynman, Richard Robert Ernst, Robert Andrews Millikan, Robert B. Laughlin, Robert Brout, Robert Coleman Richardson, Robert Hofstadter, Robert Vivian Pound, Robert Woodrow Wilson, Roentgeni, Roy J. Glauber, Roy Kerr, Rudolf Mößbauer, Russell Alan Hulse, Samuel Chao Chung Ting, Sant Petersburg, Santiago Ramón y Cajal, Saul Perlmutter, Serge Haroche, Sheldon Lee Glashow, Simon van der Meer, Sin-Itiro Tomonaga, Steven Chu, Steven Weinberg, Subrahmanyan Chandrasekhar, Superconductor Cuprate, Superconductors de tipus II, Supernova Cosmology Project, Takaaki Kajita, Tàmils, Tòquio, Telègraf elèctric, Temperatura de Néel, Teoria de camp unificat, Theodor W. Hänsch, Thomas Ypsilantis, Tjalling Koopmans, Toshihide Maskawa, Trampa d'ions quadripol, Trampa de Penning, Transistor, Trencament espontani de simetria, Tricromia, Tsung-Dao Lee, Unió túnel superconductora, Universitat d'Osaka, Universitat de Greifswald, Universitat de Leiden, Universitat de Tsukuba, Universitat de Zúric, Universitat Tecnològica de Chalmers, Universitat Xinesa de Hong Kong, Val Logsdon Fitch, Vítsiebsk, Victor Franz Hess, Vitali Guínzburg, Vladivostok, Walter Alvarez, Walter Houser Brattain, Walter Maurice Elsasser, Walther Bothe, Würzburg, Werner Heisenberg, Wilhelm Röntgen, Wilhelm Wien, Wilkes-Barre, Willard Boyle, William Alfred Fowler, William Daniel Phillips, William Henry Bragg, William Lawrence Bragg, William Ramsay, William Shockley, Willis Lamb, Wolfgang Ketterle, Wolfgang Paul, Wolfgang Pauli, Yoichiro Nambu, Yoshio Nishina, Yuval Ne'eman, Zonnemaire, 1 d'abril, 1 d'agost, 1 de febrer, 1 de gener, 1 de juliol, 1 de novembre, 1 de setembre, 10 d'agost, 10 de febrer, 10 de gener, 10 de juliol, 10 de maig, 10 de març, 10 de setembre, 11 de desembre, 11 de febrer, 11 de gener, 11 de juliol, 11 de maig, 11 de març, 11 de setembre, 12 d'abril, 12 d'agost, 12 de febrer, 12 de juliol, 12 de març, 12 de novembre, 13 d'octubre, 13 de desembre, 13 de febrer, 13 de gener, 13 de juliol, 13 de juny, 13 de març, 14 d'octubre, 14 de febrer, 14 de setembre, 15 d'abril, 15 d'agost, 15 de desembre, 15 de febrer, 15 de juliol, 15 de juny, 15 de maig, 15 de març, 15 de novembre, 15 de setembre, 16 d'agost, 16 de desembre, 16 de juliol, 16 de juny, 16 de maig, 16 de març, 17 d'abril, 17 d'agost, 17 de febrer, 17 de novembre, 18 d'abril, 18 de desembre, 18 de gener, 18 de juliol, 18 de maig, 18 de novembre, 18 de setembre, 1837, 1842, 1845, 1850, 1852, 1853, 1856, 1859, 1861, 1862, 1864, 1865, 1867, 1868, 1869, 1870, 1874, 1877, 1879, 1881, 1882, 1883, 1885, 1886, 1887, 1890, 1891, 1892, 1895, 1897, 1898, 1899, 19 d'abril, 19 d'agost, 19 d'octubre, 19 de desembre, 19 de febrer, 19 de juny, 19 de març, 19 de setembre, 1900, 1901, 1902, 1904, 1905, 1906, 1907, 1908, 1910, 1911, 1912, 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1936, 1937, 1938, 1939, 1940, 1942, 1943, 1944, 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1957, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2 d'abril, 2 de juliol, 2 de novembre, 20 d'abril, 20 d'agost, 20 d'octubre, 20 de febrer, 20 de gener, 20 de juny, 20 de maig, 2000, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007, 2008, 2011, 2013, 2017, 2018, 2019, 2020, 21 d'agost, 21 d'octubre, 21 de febrer, 21 de juny, 21 de maig, 21 de novembre, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 d'octubre, 22 de febrer, 22 de gener, 22 de juliol, 22 de juny, 22 de maig, 22 de març, 22 de novembre, 23 d'agost, 23 d'octubre, 23 de gener, 23 de maig, 23 de novembre, 23 de setembre, 24 d'abril, 24 d'octubre, 24 de juliol, 24 de juny, 24 de maig, 24 de novembre, 25 d'abril, 25 d'agost, 25 de desembre, 25 de juny, 25 de maig, 26 d'abril, 26 d'agost, 26 de gener, 26 de juny, 26 de març, 26 de setembre, 27 d'abril, 27 d'agost, 27 de gener, 27 de maig, 27 de març, 27 de setembre, 28 d'agost, 28 de febrer, 28 de juliol, 28 de juny, 28 de març, 28 de novembre, 29 d'agost, 29 de gener, 29 de juliol, 29 de maig, 29 de març, 29 de setembre, 3 d'octubre, 3 de desembre, 3 de maig, 3 de setembre, 30 d'agost, 30 d'octubre, 30 de gener, 30 de juny, 30 de maig, 30 de novembre, 30 de setembre, 31 d'agost, 31 de gener, 31 de maig, 31 de març, 4 d'octubre, 4 de febrer, 4 de gener, 4 de juliol, 4 de novembre, 5 d'abril, 5 de desembre, 5 de febrer, 5 de juliol, 5 de juny, 5 de maig, 5 de novembre, 5 de setembre, 6 d'abril, 6 d'octubre, 6 de gener, 6 de juny, 6 de març, 6 de novembre, 6 de setembre, 7 d'abril, 7 d'agost, 7 d'octubre, 7 de desembre, 7 de febrer, 7 de gener, 7 de juny, 7 de març, 7 de novembre, 8 d'abril, 8 d'agost, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de juliol, 8 de juny, 8 de novembre, 8 de setembre, 9 d'agost, 9 d'octubre, 9 de desembre, 9 de febrer, 9 de juliol, 9 de maig, 9 de març, 9 de setembre. Ampliar l'índex (772 més) » « Shrink índex

Aage Niels Bohr

Aage Niels Bohr (Copenhaguen, 1922 - Copenhaguen, 2009) fou un físic danès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975 pels seus estudis sobre els nucleons.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Aage Niels Bohr · Veure més »

Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam

Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam (en urdú: پروفیسر ڈاکٹر عبد السلام) (Santokdas, Pakistan, 29 de gener de 1926 - Oxford, Anglaterra, 21 de novembre de 1996) fou un físic i professor universitari pakistanès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam · Veure més »

Acceleradors de partícules a la cultura popular

Els acceleradors de partícules tenen certa presència a la cultura popular especialment al camp de la ciència-ficció, però també en la divulgació científica, literatura de ficció, pel·lícules i sèries de diversos gèneres i altres àmbits de la cultura popular on s'inclouen temes relacionats amb la física de partícules.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Acceleradors de partícules a la cultura popular · Veure més »

Adam Riess

Adam Guy Riess (Washington, D.C., 16 de desembre del 1969) és un astrofísic estatunidenc a la Universitat Johns Hopkins.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Adam Riess · Veure més »

Alain Aspect

Alain Aspect (Agen, 15 de juny de 1947) és un físic i acadèmic francès conegut sobretot per haver realitzat la primera prova concloent relacionada amb una de les paradoxes fonamentals de la mecànica quàntica: la paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Alain Aspect · Veure més »

Albert Abraham Michelson

Albert Abraham Michelson (Strzelno, Confederació Germànica 1852 - Pasadena, Estats Units 1931) fou un físic nord-americà d'ascendència judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Albert Abraham Michelson · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Albert Einstein · Veure més »

Albert Fert

és un físic francès que ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2007.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Albert Fert · Veure més »

Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov

Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, Александр Михайлович Прохоров, (Atherton, Austràlia 1916 - Moscou, Rússia 2002) fou un físic i professor universitari soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1964.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov · Veure més »

Aleksei Abrikóssov

Aleksei Alekséievitx Abrikóssov, Алексе́й Алексе́евич Абрико́сов, (Moscou, 25 de juny de 1928 – Palo Alto, 29 de març de 2017) va ser un físic rus nacionalitzat estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Aleksei Abrikóssov · Veure més »

Aleksei Ivànovitx Abrikóssov

Aleksei Ivànovitx Abrikóssov, Алексе́й Ива́нович Абрико́сов (Moscou - 9 d'abril de 1955, ibíd.) - fou un metge anatomopatòleg rus i soviètic, professor a la Universitat de Moscou.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Aleksei Ivànovitx Abrikóssov · Veure més »

Alfred Kastler

Alfred Kastler (Guebwiller, França 1902 - Bandol 1984) fou un físic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1966 per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les ressonàncies hertzianes en els àtoms.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Alfred Kastler · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Amsterdam · Veure més »

Andre Geim

Andre Geim (en rus Андрей Константинович Гейм, 21 d'octubre de 1958, Sotxi, Rússia), és un físic neerlandès d'origen rus que es coneix sobretot arran de la seva descoberta del grafè, cosa que li va valer el Premi Nobel de física el 2010 conjuntament amb Konstantín Novosiólov.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Andre Geim · Veure més »

Andrea Mia Ghez

Andrea Mia Ghez (Nova York, 16 de juny de 1965) és una astrònoma estatunidenca, Premi Nobel de Física de 2020.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Andrea Mia Ghez · Veure més »

Andrei Sàkharov

, nom complet amb patronímic Andrei Dmítrievitx Sàkharov,fou un eminent físic nuclear soviètic, dissident en determinats aspectes de la política soviètica, i activista pels drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Andrei Sàkharov · Veure més »

Ann Arbor

Ann Arbor és una ciutat estatunidenca localitzada en l'estat de Michigan al comtat de Washtenaw.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ann Arbor · Veure més »

Anne L'Huillier

és una física francesa, professora de física atòmica a la Universitat de Lund a Suècia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Anne L'Huillier · Veure més »

Anthony James Leggett

Sir Anthony James Leggett (26 de març, Londres, Anglaterra 1938) és KBE FRS, físic i professor universitari de doble nacionalitat, britànica i nord-americana, guardonat l'any 2003 amb el Premi Nobel de Física per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Anthony James Leggett · Veure més »

Antipartícula

Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Antipartícula · Veure més »

Antiprotó

L'antiprotó és l'antipartícula del protó.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Antiprotó · Veure més »

Antoine Henri Becquerel

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Antoine Henri Becquerel · Veure més »

Antony Hewish

va ser un astrònom anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1974 juntament amb Martin Ryle, esdevenint els primers astrònoms a aconseguir-ho, pels seus treballs sobre radioastronomia i els púlsars.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Antony Hewish · Veure més »

Argó

Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Argó · Veure més »

Arno Allan Penzias

Arno Allan Penzias (Múnic, Alemanya 1933) és un astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Arno Allan Penzias · Veure més »

Arthur Ashkin

fou un físic estatunidenc reconegut per la invenció de les pinces òptiques el 1986 que s'utilitzen per manipular àtoms, molècules, virus i cèl·lules biològiques.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Arthur Ashkin · Veure més »

Arthur B. McDonald

Arthur Bruce McDonald (North Sydney, 29 d'agost de 1943) és un físic canadenc i el Director del Institut Sudbury d'Observació del Neutrí (SNOLAB).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Arthur B. McDonald · Veure més »

Arthur Holly Compton

Conferència Solvay de 1927. Podem observar Arhtur Holly Compton el quart de la segona fila començant per la dreta, assegut just darrere d'Albert Einstein Arthur Holly Compton (Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1927.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Arthur Holly Compton · Veure més »

Arthur Leonard Schawlow

Arthur Leonard Schawlow (Mount Vernon, Nova York, 1921 - Palo Alto, Califòrnia, 1999) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1981.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Arthur Leonard Schawlow · Veure més »

Article B2FH

L'article B²FH s'anomena així per les inicials dels seus autors: Margaret Burbidge, Geoffrey Burbidge, William A. Fowler, i Fred Hoyle, l'article científic és una fita en l'origen dels elements químics, es va publicar en Reviews of Modern Physics el 1957.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Article B2FH · Veure més »

Ígor Tamm

Ígor Ievguènievitx Tamm, И́горь Евге́ньевич Та́мм, (Vladivostok, Rússia, 1895 – Moscou, 1971) fou un físic soviètic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ígor Tamm · Veure més »

École Normale Supérieure

LÉcole normale supérieure o ENS (Escola Normal Superior en català) és un establiment d'ensenyament superior francès enquadrat dins la categoria de les grandes écoles.

Nou!!: Premi Nobel de Física і École Normale Supérieure · Veure més »

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Àtom · Veure més »

Àtom hidrogenoide

Àtom d'hidrogen. Un àtom hidrogenoide és un àtom que, com en el cas del d'hidrogen, només té un únic electró orbitant el seu nucli, i per tant es pot interpretar d'una manera similar.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Àtom hidrogenoide · Veure més »

Bad Kissingen

Bad Kissingen és la capital del districte de Bad Kissingen, situat a la Baixa Francònia, una de les set regions administratives bavareses.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bad Kissingen · Veure més »

Barry Barish

Barry Clark Barish (Omaha, Nebraska, EUA, 27 de gener de 1936) és un físic experimental estatunidenc especialitzat en la detecció d'ones gravitacionals i premi Nobel.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Barry Barish · Veure més »

Beca de recerca de 1851

La Beca de Recerca de 1851 és un programa dut a terme per la Comissió reial per a l'exposició de 1851 per atorgar anualment una beca d'investigació de tres anys a aproximadament vuit "joves científics o enginyers d'excepcional promesa".

Nou!!: Premi Nobel de Física і Beca de recerca de 1851 · Veure més »

Becquerel (unitat)

El becquerel, de símbol Bq, és la unitat de mesura de l'activitat radioactiva A del sistema internacional d'unitats.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Becquerel (unitat) · Veure més »

Ben Roy Mottelson

fou un físic danès, d'origen nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ben Roy Mottelson · Veure més »

Bergen

Bergen és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Hordaland i segona ciutat més gran de Noruega amb una població de 254.235 habitants (2017).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bergen · Veure més »

Bertram Brockhouse

Bertram Neville Brockhouse (Lethbridge, Canadà, 15 de juliol de 1918 — Hamilton, Canadà, 13 d'octubre de 2003) fou un físic i professor universitari canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1994.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bertram Brockhouse · Veure més »

Bevatron

El Bevatron (Bilions d’eV Synchrotron) va ser un accelerador de partícules, més exactament un sincrotró de protons de foc feble, situat al Lawrence-Berkeley National Laboratory, als Estats Units.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bevatron · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Big Bang · Veure més »

Bloomington (Illinois)

Bloomington és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bloomington (Illinois) · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bosó · Veure més »

Bosó de gauge

En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bosó de gauge · Veure més »

Bosó de Higgs

Sense descripció.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bosó de Higgs · Veure més »

Boston

Boston (/ˈbɔːstən/), oficialment la Ciutat de Boston (anglès: City of Boston), és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts (Estats Units), així com la 24a ciutat més poblada del país.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Boston · Veure més »

Braggita

La braggita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Braggita · Veure més »

Bratislava

miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bratislava · Veure més »

Brian David Josephson

Brian David Josephson (Cardiff, País de Gal·les 1940) és un físic britànic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1973.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Brian David Josephson · Veure més »

Brian Schmidt

Saul Perlmutter, Adam Riess i Brian Schmidt rebent el Premi Shaw d'Astronomia l'any 2006. Brian P. Schmidt és un astrofísic estatunidenc conegut per les seues investigacions sobre les supernoves.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Brian Schmidt · Veure més »

Bridgmanita

La bridgmanita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al subgrup de la bridgmanita.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bridgmanita · Veure més »

Bruno Pontecorvo

va ser un físic nuclear italià i soviètic, un dels primers assistents d'Enrico Fermi i autor de nombrosos estudis de física d'altes energies, especialment sobre neutrins.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Bruno Pontecorvo · Veure més »

Burton Richter

va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1976.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Burton Richter · Veure més »

Cambra de boira

Primera fotografia de la trajectòria d'un positró en una cambra de boira Una cambra de boira, o cambra de Wilson, és un detector de trajectòries de partícules amb càrrega elèctrica en el si d'un vapor saturat i d'un camp magnètic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Cambra de boira · Veure més »

Cambra de bombolles

Antiga cambra de bombolles de 4,5m del laboratori Fermilab. Les primeres deteccions observades dins la cambra de bombolles de John Wood el 1954. La cambra utilitzava hidrogen líquid i media uns 4cm. Una cambra de bombolla és un recipient omplert amb un líquid superescalfat transparent (la majoria sovint hidrogen líquid) utilitzat per detectar partícules carregades elèctricament que es mouen a través d'ell.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Cambra de bombolles · Veure més »

Canvi climàtic

Mapa de temperatures terrestres.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Canvi climàtic · Veure més »

Capa d'electrons

La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Capa d'electrons · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Carcassona · Veure més »

Cardiff

Cardiff (en gal·lès Caerdydd) és la capital i la ciutat més important de Gal·les, i la desena ciutat més gran del Regne Unit.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Cardiff · Veure més »

Carl David Anderson

Carl David Anderson (Nova York, EUA, 1905 – San Marino, 1991) fou un físic estatunidenc descobridor de l'anti-electró (positró) i del muó, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Carl David Anderson · Veure més »

Carl von Linde

Carl Paul Gottfried Linde (Thurnau, Baviera, 11 de juny del 1842 – Múnic, 16 de novembre del 1934) fou un científic i enginyer alemany que descobrí un circuit de refrigeració i inventà els primers processos de fraccionament de l'aire i de liqüefacció de gasos a escala industrial.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Carl von Linde · Veure més »

Carl Wieman

Carl Edwin Wieman (Corvallis, Oregon, 26 de març de 1951) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2001.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Carl Wieman · Veure més »

Carlo Rubbia

Carlo Rubbia (Gorizia, Itàlia, 1934) és un físic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Carlo Rubbia · Veure més »

Casa de Broglie

Escut d'armes de la Casa de BroglieA. de La Porte, ''Trésor héraldique d'après d'Hozier, Ménétrier, Boisseau etc..., chef du blason..,armoiries des familles illustration française, armoiries des villes et provinces'', Lethielleux, 1864, https://books.google.ch/books?id.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Casa de Broglie · Veure més »

Càmera rèflex digital

Nikon D90 (DSLR). Una càmera rèflex digital, també anomenada DSLR (Digital-SLR) és una càmera amb òptica rèflex i processament digital d'imatges.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Càmera rèflex digital · Veure més »

Cecil Frank Powell

Cecil Frank Powell (Tonbridge, Anglaterra, 1903 - Milà, Itàlia, 1969) fou un físic i professor universitari anglès guardonat l'any 1950 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Cecil Frank Powell · Veure més »

Centre Nacional de la Recerca Científica

El Centre Nacional de la Recerca Científica (francès: Centre national de la recherche scientifique), més conegut per les sigles CNRS, és el principal organisme públic de recerca científica de França.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Centre Nacional de la Recerca Científica · Veure més »

Chadwickita

La chadwickita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Chadwickita · Veure més »

Champaign

Champaign és una ciutat del Comtat de Champaign a l'estat d'Illinois.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Champaign · Veure més »

Chandrasekhara Raman

Sir Chandrasekhara Venkata Raman FRS (en tàmil: சந்திரசேகர வெங்கடராமன்) (Tiruchirappal·li, Índia, 1888 - Bangalore, 1970) fou un físic i professor universitari indi guardonat el 1930 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Chandrasekhara Raman · Veure més »

Charles Édouard Guillaume

Charles Édouard Guillaume (Fleurier, Suïssa, 1861 - Sèvres, França, 1938) fou un físic suís guardonat l'any 1920 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Charles Édouard Guillaume · Veure més »

Charles Glover Barkla

fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1917.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Charles Glover Barkla · Veure més »

Charles Hard Townes

Estàtua de Charles Hard Townes situada a la seva població natal Charles Hard Townes (Greenville, EUA, 28 de juliol de 1915 - Berkeley, Califòrnia, 27 de gener de 2015) va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1964 pels seus treballs sobre el màser.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Charles Hard Townes · Veure més »

Charles Kao

fou un enginyer electrònic i físic xinès d'ètnia han que es va formar a la Universitat de Londres i tenia triple nacionalitat: de Hong Kong, dels Estats Units d'Amèrica i del Regne Unit.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Charles Kao · Veure més »

Charles Thomson Rees Wilson

Charles Thomson Rees Wilson CH (Midlothian, Escòcia, 1869 - Edimburg, 1959) va ser un biòleg, físic i químic escocès guardonat l'any 1927 amb el Premi Nobel de Física per la seva invenció de la cambra de boira.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Charles Thomson Rees Wilson · Veure més »

Chen Ning Yang

Chen Ning Franklin Yang (en mandarí: 楊振寧) (Hefei, Xina, 1922) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957, i reconegut internacionalment pels seus treballs en la mecànica estadística i els principis de simetria.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Chen Ning Yang · Veure més »

Chicago

Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi 10 milions d'habitants.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Chicago · Veure més »

Circuit integrat

Tres xips dau del circuit integrat al suport. Un circuit integrat (també conegut com a xip o microxip) és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per complir una funció.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Circuit integrat · Veure més »

Classificació del QI

de Stanford-Binet de 1916.La classificació del quocient intel·lectual és la pràctica dels editors de proves del quocient intel·lectual (IQ) de classificar les classificacions de la puntuació del quocient intel·lectual per noms de categories com ara "superior" o "mitjana".

Nou!!: Premi Nobel de Física і Classificació del QI · Veure més »

Claude Cohen-Tannoudji

Claude Cohen-Tannoudji (Constantina, Algèria? 1 d'abril de 1933) és un físic i catedràtic universitari francès.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Claude Cohen-Tannoudji · Veure més »

Cleveland

Cleveland és la capital del comtat de Cuyahoga, el comtat més poblat de l'estat d'Ohio als Estats Units.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Cleveland · Veure més »

Clifford Shull

Clifford Glenwood Shull (Pittsburgh, Pennsilvània, 23 de setembre de 1915 - Medford, Massachusetts, 31 de març de 2001) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1994.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Clifford Shull · Veure més »

Clinton Joseph Davisson

Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, EUA, 22 d'octubre de 1881 – Charlottesville, Virgínia, 1 de febrer de 1958) fou un físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Clinton Joseph Davisson · Veure més »

Clyde Cowan

Clyde Lorrain Cowan Jr (Detroit, 6 de desembre de 1919 – Bethesda, 24 maig de 1974) fou un físic estatunidenc, codescobridor del neutrí electrònic juntament amb Frederick Reines el 1956.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Clyde Cowan · Veure més »

Condensat de Bose-Einstein

Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Condensat de Bose-Einstein · Veure més »

Creixement epitaxial de grafè sobre carbur de silici

dataaccés.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Creixement epitaxial de grafè sobre carbur de silici · Veure més »

Cronologia de la física de partícules

És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Cronologia de la física de partícules · Veure més »

CRS4

El Centre de Recerca, Desenvolupament i Estudis Superiors a Sardenya (Centro di ricerca, sviluppo e studi superiori in Sardegna o CRS4), nasqué el 30 de novembre del 1990 per voluntat de la Regió Autònoma de Sardenya, com a centre de càlcul pel futur parc científic i tecnològic i, més en general, com a propulsor de la innovació d'alta tecnologia a Sardenya.

Nou!!: Premi Nobel de Física і CRS4 · Veure més »

Daniel Chee Tsui

Daniel Chee Tsui (en xinès: 崔琦; pinyin: Cuī Qí) (Henan, Xina, 1939) és un físic nord-americà, d'origen xinès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1998.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Daniel Chee Tsui · Veure més »

David Gross

David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.

Nou!!: Premi Nobel de Física і David Gross · Veure més »

David J. Thouless

va ser un físic escocès especialitzat en física de la matèria condensada, guanyador del Premi Wolf i llorejat amb el Premi Nobel de Física en 2016, juntament amb Duncan Haldane i J. Michael Kosterlitz pels descobriments teòrics de les fases topològiques de la matèria i transicions de fases topològiques.

Nou!!: Premi Nobel de Física і David J. Thouless · Veure més »

David Morris Lee

David Morris Lee (Rye, Nova York, 1931) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1996.

Nou!!: Premi Nobel de Física і David Morris Lee · Veure més »

David Politzer

Hugh David Politzer (Nova York, EUA, 1949) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.

Nou!!: Premi Nobel de Física і David Politzer · Veure més »

David Wineland

David Jeffrey Wineland (Milwaukee, 24 de febrer de 1944) és un físic estatunidenc.

Nou!!: Premi Nobel de Física і David Wineland · Veure més »

Dennis Gabor

Dennis Gabor (en hongarès: Gábor Dénes) (5 de juny de 1900 - 8 de febrer de 1979) fou un professor universitari i físic hongarès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1971 pel descobriment de l'holografia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Dennis Gabor · Veure més »

Denver

Denver és la capital i la ciutat més gran i poblada de l'estat de Colorado, Estats Units.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Denver · Veure més »

Detector Txerenkov

Detector Txerenkov vist de front un camp de Malargüe (Argentina) Part posterior d'un tanc Txerenkov El detector Txerenkov té com a finalitat registrar la caiguda de raigs còsmics.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Detector Txerenkov · Veure més »

Didier Queloz

Didier Patrick Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Didier Queloz · Veure més »

Difracció d'electrons

La Difracció d'electrons és una tècnica utilitzada per estudiar la matèria fent que un feix d'electrons incideixi sobre una mostra i observant el patró d'interferència resultant.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Difracció d'electrons · Veure més »

Dmitri Ivanenko

Dmitri Dmitrievich Ivanenko (Дмитро́ Дми́трович Іване́нко, Дми́трий Дми́триевич Иване́нко) (29 juliol 1904, Poltava, Imperi Rus, actualment Ucraïna – 30 desembre 1994, Moscou (Federació Russa), fou un físic teòric soviètic conegut per haver identificat el neutró com una partícula del nucli atòmic, haver proposat el primer model de capes del nucli atòmic, la interacció per intercanvi de partícules massives i haver predit la radiació sincrotró.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Dmitri Ivanenko · Veure més »

Donald Arthur Glaser

Donald Arthur Glaser (Cleveland, Ohio, EUA 1926- Berkeley, Califòrnia, EUA 2013) és un físic i neurobiòleg nord-americà guardonat l'any 1960 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Donald Arthur Glaser · Veure més »

Donna Strickland

és una física canadenca guardonada amb el premi Nobel i és pionera en el camp dels làsers.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Donna Strickland · Veure més »

Dordrecht

Dordrecht és un municipi de la província d'Holanda meridional, al sud dels Països Baixos.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Dordrecht · Veure més »

Douglas Dean Osheroff

Douglas Dean Osheroff (Aberdeen, EUA 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1996.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Douglas Dean Osheroff · Veure més »

Dualitat ona-partícula

En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Dualitat ona-partícula · Veure més »

Duncan Haldane

Sense descripció.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Duncan Haldane · Veure més »

Edward Mills Purcell

Edward Mills Purcell (Taylorville, Illinois, EUA, 1912 - Cambridge, Massachusetts, 1997) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Edward Mills Purcell · Veure més »

Edward Victor Appleton

Edward Victor Appleton GBE KCB FRS (Bradford, Regne Unit, 1892 - Edimburg, Regne Unit, 1965) fou un físic i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1947.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Edward Victor Appleton · Veure més »

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Efecte fotoelèctric · Veure més »

Efecte Hall

Imants 4. Camp magnètic 5. Font d'energia ''Descripció'' A la imatge A, una càrrega negativa (color blau) apareix al costat superior del sensor Hall, i una positiva (color vermell) al costat superior. A les imatges B i C, el camp elèctric o el magnètic estan invertits, causant que la polaritat s'inverteixi. En invertir tant el corrent com el camp magnètic (imatge D) causa que la sonda assumeixi novament una càrrega negativa al costat superior. Lefecte Hall consisteix en l'aparició d'una diferència de potencial en un conductor quan és travessat per un corrent elèctric i un camp magnètic extern s'aplica perpendicularment al flux de portadors.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Efecte Hall · Veure més »

Efecte Hall quàntic fraccionat

Resistència Hall i resistència elèctrica en l'efecte Hall quàntic. L'efecte Hall quàntic fraccionat (amb acrònim anglès FQHE) és un fenomen físic en el qual la conductància Hall dels electrons 2D mostra altiplans quantificats amb precisió a valors fraccionats de e^2/h.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Efecte Hall quàntic fraccionat · Veure més »

Efecte Josephson

volt estàndard En física, l'efecte Josephson és un fenomen que es produeix quan dos superconductors es col·loquen a prop, amb alguna barrera o restricció entre ells.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Efecte Josephson · Veure més »

Efecte Matilda

Efecte Matilda LEfecte Matilda és un biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Efecte Matilda · Veure més »

Efecte Mössbauer

Rudolf Ludwig Mössbauer L'efecte Mössbauer és un fenomen d'emissió i absorció ressonant de raigs γ per nuclis atòmics, descobert el 1958 pel físic alemany Rudolf Mössbauer (1929-2011), que li valgué el Premi Nobel de Física del 1961.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Efecte Mössbauer · Veure més »

Efecte Stark

pmid.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Efecte Stark · Veure més »

Electrònica

Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Electrònica · Veure més »

Electró de valència

Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Electró de valència · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Electró-volt · Veure més »

Electrodinàmica quàntica

L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Electrodinàmica quàntica · Veure més »

Electrodinàmica quàntica de cavitats

Lelectrodinàmica quàntica de cavitats (EDQ de cavitats o EDQC) és l'estudi de la interacció entre la llum confinada en una cavitat reflectora i els àtoms o altres partícules, en condicions en què la naturalesa quàntica dels fotons és significativa.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Electrodinàmica quàntica de cavitats · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Electromagnetisme · Veure més »

Elinvar

Molla espiral (1) d'un rellotge que milloraren la seva precisió amb l'Elinvar Elinvar és el nom d'un aliatge d'acer al níquel, Ni, amb mòdul d'elasticitat que varia molt poc amb la temperatura.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Elinvar · Veure més »

Emilio Gino Segrè

Emilio Gino Segrè (Tívoli, Itàlia 1905 – Lafayette 1989) fou un físic italo-americà que, juntament amb Owen Chamberlain, va guanyar l'any 1959 el Premi Nobel de Física pel descobriment de l'antiprotó.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Emilio Gino Segrè · Veure més »

Emilio Méndez Pérez

Emili Méndez Pérez (Lleida, Catalunya 1949) és un físic català.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Emilio Méndez Pérez · Veure més »

Energia d'ionització

Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Energia d'ionització · Veure més »

Energia del punt zero

superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Energia del punt zero · Veure més »

Enrico Fermi

fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Enrico Fermi · Veure més »

Enrique Telémaco Susini

Enrique Telémaco Susini (Gualeguay, Entre Ríos, Argentina, 31 de gener de 1891 - Buenos Aires, Argentina, 4 de juliol de 1972) va ser un metge argentí, artista ple i un pioner de la radiodifusió mundial.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Enrique Telémaco Susini · Veure més »

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Equació de Schrödinger · Veure més »

Equació de van der Waals

Factor de compressibilitat Z respecte de la pressió, P, que mesura la desviació dels gasos reals respecte del comportament ideal. L'equació de van der Waals és una funció d'estat introduïda pel físic holandès Johannes Diderik van der Waals en la seva tesi doctoral l'any 1873, i fou la primera que intentà d'explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat representada pel model de gas ideal.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Equació de van der Waals · Veure més »

Eric Allin Cornell

Eric Allin Cornell (Palo Alto, Califòrnia, 1961) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2001.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Eric Allin Cornell · Veure més »

Ernest Lawrence

Ernest Orlando Lawrence (Canton, Dakota del Sud 1901 - Palo Alto, Califòrnia 1958) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1939 i conegut sobretot per la invenció, utilització i millora del ciclotró i pel seu treball posterior en separació d'isòtops d'urani al Projecte Manhattan.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ernest Lawrence · Veure més »

Ernest Walton

fou un físic i professor universitari irlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ernest Walton · Veure més »

Ernst Ruska

Ernst August Friedrich Ruska (Heidelberg, Alemanya 1906 - Berlín 1988) fou un físic, enginyer i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1986.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ernst Ruska · Veure més »

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Erwin Schrödinger · Veure més »

Eugene Paul Wigner

fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Eugene Paul Wigner · Veure més »

Expansió accelerada de l'Univers

L'Expansió accelerada de l'Univers es basa en observacions que mostren que l'expansió de l'univers s'està accelerant, de manera que la velocitat a la qual una galàxia llunyana s'allunya de l'observador augmenta contínuament amb el temps.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Expansió accelerada de l'Univers · Veure més »

Experiment de Davisson-Germer

Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions, confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Experiment de Davisson-Germer · Veure més »

Experiment de Franck-Hertz

Lexperiment de Franck-Hertz és una experiència duta a terme el 1914 pels físics alemanys James Franck (1882-1964) i Gustav Ludwig Hertz (1887-1975) que provà l'existència de nivells d’energia discrets als àtoms així com havia previst el físic danès Niels Bohr (1985-1962) en el seu model atòmic de 1913, això és la seva quantització, i la possibilitat d’excitar-los per mètodes no òptics.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Experiment de Franck-Hertz · Veure més »

Experiment de Millikan

L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Experiment de Millikan · Veure més »

Experiment de Wu

desmagnetizació adiabàtica. Chien-Shiung Wu, en honor de qui s'anomena l'experiment de Wu, va dissenyar l'experiment i va dirigir l'equip que va dur a terme la prova de la conservació de paritat. L'experiment de Wu va ser un experiment de física nuclear que es va dur a terme el 1956 per la física americano-xinesa Chien-Shiung Wu en col·laboració amb el Grup de Baixa Temperatura de l'Agència Nacional d'Estàndards. El propòsit de l'experiment era establir si es conservava o no la paritat (conservació-P), la qual va ser anteriorment establerta per les interaccions electromagnètiques i les fortes, i també s'aplicava a interaccions febles.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Experiment de Wu · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Física · Veure més »

Física atòmica

Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Física atòmica · Veure més »

Física nuclear

Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Física nuclear · Veure més »

Felix Bloch

Felix Bloch (Zúric, Suïssa, 1905 - San Francisco, EUA, 1983) fou un físic nord-americà, d'origen suís, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Felix Bloch · Veure més »

Felix Ehrenhaft

Felix Ehrenhaft (24 abril 1879, Nussdorf, Viena, Aústria-Hongria - 4 març 1952 Viena, Aústria) fou un destacat físic austríac conegut per la seva controvèrsia amb Robert A. Millikan sobre el valor de la càrrega elèctrica elemental.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Felix Ehrenhaft · Veure més »

Fermiïta

La fermiïta és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Fermiïta · Veure més »

Feynmanita

La feynmanita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Feynmanita · Veure més »

Fibra òptica de mode únic

Funda amb diàmetre 900 µm En la comunicació per fibra òptica, una fibra òptica de mode únic (amb acrònim anglès SMF), també coneguda com a mode fonamental o monomode, és una fibra òptica dissenyada per transportar només un únic mode de llum: el mode transversal.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Fibra òptica de mode únic · Veure més »

Filadèlfia

Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Filadèlfia · Veure més »

Força nuclear feble

La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Força nuclear feble · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Força nuclear forta · Veure més »

Fotografia

Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Fotografia · Veure més »

Fotografia a Luxemburg

Pierre Brandebourg: ''Cerveseria a Clausen'', Luxemborg (c. 1865). La Fotografia a Luxemburg s'associa sovint amb dues figures que han nascut a Luxemburg i que la van abandonar quan eren molt joves: Edward Steichen (1879 - 1973) un americà que va fer contribucions excel·lents en fotografia de moda i militar durant la primera meitat del; mentre que Gabriel Lippmann (1845-1921), un francès, que va ser guardonat amb el premi Nobel de Física pels seus èxits en la fotografia en color.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Fotografia a Luxemburg · Veure més »

François Englert

François Englert (Etterbeek, Bèlgica, 1932) és un científic belga, especialitzat en física i cosmologia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і François Englert · Veure més »

Franci

El franci, antigament conegut com a eka-cesi i actini K, és un element químic que té el símbol Fr i el nombre atòmic 87.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Franci · Veure més »

Frank Wilczek

Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Frank Wilczek · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Frankfurt del Main · Veure més »

Fred Hoyle

Sir var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Fred Hoyle · Veure més »

Frederick Reines

Frederick Reines (Paterson, EUA, 1918 - íd., 1998) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1995 pel seu descobriment del neutrí.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Frederick Reines · Veure més »

Frits Zernike

Frits Zernike (Amsterdam, Països Baixos, 1888 - Amersfoort, 1966) fou un físic neerlandès guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1953 per la seva invenció del microscopi de contrast de fases.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Frits Zernike · Veure més »

Fulda (Alemanya)

Fulda és una ciutat d'Alemanya, de l'antiga Prússia, presidència de Kassel, capital del districte del seu nom, situat en l'antiga Bucònia, en les ribes del riu del seu nom, a 261 m d'altura, de construcció irregular.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Fulda (Alemanya) · Veure més »

Gabriel Lippmann

Gabriel Jonas Lippmann (Bonnevoie, Luxemburg 1845 - Oceà Atlàntic 1921) fou un professor universitari i físic francès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1908.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gabriel Lippmann · Veure més »

Gal·li

El gal·li és l'element químic de símbol Ga i nombre atòmic 31.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gal·li · Veure més »

Gérard Mourou

Gérard Albert Mourou (2 juny 1944, Albertville, Savoia, França) és un físic francès especialitzat en la recerca sobre camps elèctrics i làser.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gérard Mourou · Veure més »

Görlitz

Görlitz, és la ciutat més oriental d'Alemanya, i es troba en la part de l'Alta Lusàcia situada a la Baixa Silèsia (Polònia).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Görlitz · Veure més »

Generador Cockcroft-Walton

National Science Museum de Londres, Anglaterra. El generador de Cockcroft-Walton (CW), o multiplicador, és un circuit elèctric que genera una alta DC de voltatge a partir d'una baixa tensió de CA o polsant d'entrada de CC.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Generador Cockcroft-Walton · Veure més »

George E. Smith

George Elwood Smith (White Plains (Nova York), 10 de maig del 1930) és un físic nord-americà, co-inventor del sensor CCD, cosa que li valgué rebre el Premi Nobel de Física del 2009.

Nou!!: Premi Nobel de Física і George E. Smith · Veure més »

George Paget Thomson

George Paget Thomson (Cambridge, Anglaterra, 1892 - ibídem, 1975) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1937.

Nou!!: Premi Nobel de Física і George Paget Thomson · Veure més »

George Smoot

George Fitgerald Smoot (Yukon, EUA, 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.

Nou!!: Premi Nobel de Física і George Smoot · Veure més »

Georges Charpak

Georges Charpak (Dąbrowica, aleshores Polònia, 1 d'agost de 1924 - 29 de setembre de 2010, París) va ser un físic francès, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1992.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Georges Charpak · Veure més »

Gerardus 't Hooft

Gerardus 't Hooft (Den Helder, Països Baixos, 1946) és un físic i professor universitari neerlandès de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gerardus 't Hooft · Veure més »

Gerd Binnig

'''Gerd Binnig''' Gerd Binnig (Frankfurt del Main, RFA 1947) és un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1986, conjuntament amb Heinrich Rohrer l'any 1986 per la invenció del microscopi de túnel d'escaneig.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gerd Binnig · Veure més »

Gerson Goldhaber

Gerson Goldhaber (20 de febrer de 1924, 19 de juliol de 2010) fou un físic de partícules i astrofísic americà nascut a Alemanya.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gerson Goldhaber · Veure més »

Giorgio Parisi

Giorgio Parisi (Roma, 4 d'agost de 1948) és un físic teòric italià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Giorgio Parisi · Veure més »

Gorizia

Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gorizia · Veure més »

Grafè

Representació artística del '''grafè'''. El grafè és un al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d'un sol àtom de gruix, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina bidimensional en forma de rusc d'abella.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Grafè · Veure més »

Grafí

El grafí és un al·lòtrop del carboni que consisteixen en una combinació d'àtoms de carboni hibridats amb sp i sp2 amb enllaços dobles i triples en la seva estructura.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Grafí · Veure més »

Gran Col·lisionador d'Hadrons

Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gran Col·lisionador d'Hadrons · Veure més »

Guglielmo Marconi

Guglielmo Giovanni MariaMarconi, conegut habitualment com a Guglielmo Marconi, AFI, (25 d'abril de 1874 Bolonya, Itàlia - Roma, 1937) fou un enginyer elèctric italià, premiat amb el Premi Nobel de Física l'any 1909 i conegut pel desenvolupament d'un sistema telegràfic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Guglielmo Marconi · Veure més »

Guido Münch

fou un enginyer, astrònom i astrofísic mexicà.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Guido Münch · Veure més »

Gustaf Dalén

Nils Gustaf Dalén (Stenstorp, Suècia 1869 - Estocolm 1937) fou un enginyer i físic suec, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1912.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gustaf Dalén · Veure més »

Gustav Born

Gustav Victor Rudolf Born (29 de juliol de 1921, Göttingen, Alemanya - 16 d'abril de 2018, Londres, Regne Unit) fou un farmacòleg alemany, nacionalitzat britànic, que explicà el paper de les plaquetes en la formació de coàguls sanguinis en la trombosi.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gustav Born · Veure més »

Gustav Ludwig Hertz

fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Gustav Ludwig Hertz · Veure més »

Hamburg

Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Hamburg · Veure més »

Hannes Alfvén

fou un astrònom i físic suec guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1970 pels seus treballs sobre el plasma.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Hannes Alfvén · Veure més »

Hans Bethe

va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Hans Bethe · Veure més »

Hans Georg Dehmelt

Hans Georg Dehmelt (Görlitz, 9 de setembre de 1922 - Seattle, 7 de març de 2017) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Hans Georg Dehmelt · Veure més »

Harald Bohr

Harald August Bohr (Copenhaguen, 22 d'abril de 1887 – 22 de gener de 1951) va ser un matemàtic i futbolista danès.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Harald Bohr · Veure més »

Harvey Fletcher

Harvey Fletcher (Provo, Utah, EUA, 11 setembre 1884 – Provo, 23 juliol 1981) fou un físic estatunidenc conegut per haver col·laborat amb Robert Andrews Millikan (1868-1953) en l'experiment de la gota d'oli que possibilità el càlcul de la càrrega elèctrica de l'electró, per haver inventat el so estereofònic, l'audiòmetre i la primera oïda electrònica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Harvey Fletcher · Veure més »

Heidi Hammel

Heidi B. Hammel (nascuda el 14 de març de 1960) és una astrònoma planetària que ha estudiat àmpliament Neptú i Urà.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Heidi Hammel · Veure més »

Heike Kamerlingh Onnes

Heike Kamerlingh Onnes (Groningen, Països Baixos, 1853 - Leiden, Països Baixos, 1926) fou un físic neerlandès, descobridor de la superconductivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1913.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Heike Kamerlingh Onnes · Veure més »

Heinrich Rohrer

Heinrich Rohrer (Sankt Gallen, Suïssa 1933 - Wollerau, Suïssa 2013 és un físic suís guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1986.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Heinrich Rohrer · Veure més »

Heinrich Rudolf Hertz

Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany que provà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les equacions electromagnètiques de James Clerk Maxwell.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Heinrich Rudolf Hertz · Veure més »

Heisenbergita

La heisenbergita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Heisenbergita · Veure més »

Hendrik Lorentz

Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Hendrik Lorentz · Veure més »

Henrietta Swan Leavitt

va ser una astrònoma estatunidenca que va establir i caracteritzar la relació període-luminositat de les variables cefeides.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Henrietta Swan Leavitt · Veure més »

Henry Way Kendall

Henry Way Kendall (Boston, EUA, 9 de desembre de 1926 - Wakulla Springs, 15 de febrer de 1999) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Henry Way Kendall · Veure més »

Herbert Kroemer

Herbert Kroemer (Weimar, Alemanya, 1928) és un físic i professor universitari nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2000.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Herbert Kroemer · Veure més »

Herwig Schopper

alt.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Herwig Schopper · Veure més »

Hideki Yukawa

Hideki Yukawa (湯川 秀樹, Yukawa Hideki) (Tòquio, Japó 1907 - Kyoto, 1981) fou un físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1949 per formular la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Hideki Yukawa · Veure més »

High-Z Supernova Search Team

Proposta original d'ús (1994) del telescopi del Observatori Interamericà de Cerro Tololo que va iniciar l'Equip High-Z.El High-Z Supernova Search Team (Equip de Recerca de Supernoves a Gran Z, on 'Z' indica el desplaçament cap al roig) fou una col·laboració internacional experimental de cosmologia que va utilitzar supernoves de tipus Ia per a estudiar l'expansió de l'univers.

Nou!!: Premi Nobel de Física і High-Z Supernova Search Team · Veure més »

Hiroshi Amano

és un físic, enginyer i inventor japonès especialitzat en el camp de la tecnologia de semiconductors.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Hiroshi Amano · Veure més »

Història de l'electricitat

Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Història de l'electricitat · Veure més »

Història de la fotografia

Els inicis de la història de la fotografia es remunten a l'Antiguitat, durant el, amb el descobriment de la cambra fosca (o càmera obscura) i l'observació d'algunes substàncies visiblement alterades per l'exposició a la llum.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Història de la fotografia · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Història de la medicina · Veure més »

Història de la navegació

Mapa del món elaborat l'any 1689 per Gerard van Schagen. La història de la navegació, o la història de la navegació, és l'art de dirigir vaixells a mar obert mitjançant l'establiment de la seva posició i rumb mitjançant la pràctica tradicional, la geometria, l'astronomia o instruments especials.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Història de la navegació · Veure més »

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Història del Pakistan · Veure més »

Holografia

Lholografia o dispositiu hologràfic és una tècnica avançada de fotografia, que consisteix a crear imatges sobre un suport pla que, per il·lusió òptica, semblen ser tridimensionals.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Holografia · Veure més »

Holograma multicolor

miniatura L'holograma multicolor, d'arc de Sant Martí o Benton és un tipus d'holograma inventat l'any 1968 pel Dr. Stephen A. Benton amb l'ajuda de Polaroid Corporation (el que seria més tard el MIT).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Holograma multicolor · Veure més »

Homi Jehangir Bhabha

Homi Jehangir Bhabha (Bombai, Índia, 30 d'octubre de 1909 - Bossons Glacier, França, 24 de gener de 1966), més conegut com a Homi J. Bhabha o Homi Bhabha, va ser un físic nuclear indi, director fundador i professor de física a l'Institut Tata d'Investigacions Fonamentals (TIFR).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Homi Jehangir Bhabha · Veure més »

Horst Ludwig Störmer

Horst Ludwig Störmer (Frankfurt, Alemanya, 1949) és un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1998.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Horst Ludwig Störmer · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ibn Khaldun · Veure més »

Ilià Frank

Ilià Mikhàilovitx Frank (en rus: Илья́ Миха́йлович Франк) (Sant Petersburg, Rússia 1908 – Moscou 1990) fou un físic soviètic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ilià Frank · Veure més »

Indianapolis

Indianapolis o Indianàpolis, és la capital i la ciutat més poblada de l'estat d'Indiana, als Estats Units.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Indianapolis · Veure més »

Institut Curie

L'Institut Curie és una fundació reconeguda d'utilitat pública creada al 1920 per Marie Skłodowska Curie.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Institut Curie · Veure més »

Institut de Física Corpuscular

L'Institut de Física Corpuscular (IFIC) és un centre d'investigació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de la Universitat de València dedicat a la recerca experimental i teòrica de la física de partícules, la física nuclear, la cosmologia, la física d'astropartícules i la física mèdica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Institut de Física Corpuscular · Veure més »

Institut Indi de les Ciències

L'Institut Indi de les Ciències (en anglès: Indian Institute of Science (IISc)) és una universitat pública d'educació superior i de recerca en ciència, enginyeria, disseny i gestió.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Institut Indi de les Ciències · Veure més »

Interferòmetre de Michelson

Interferòmetre original de Michelson a Potsdam, AlemanyaL'interferòmetre de Michelson és un interferòmetre dissenyat pel nord-americà Albert Abraham Michelson (1852-1931) el 1881 per a fer estudis sobre la velocitat de la llum.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Interferòmetre de Michelson · Veure més »

Invar

Linvar, també anomenat FeNi36 o nivarox, és un aliatge de ferro (64%) i níquel (36%) amb molt poc carboni i una mica de crom.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Invar · Veure més »

Ionosfera

ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ionosfera · Veure més »

Iron Man

Iron Man, l'home de ferro en angles, és un personatge de ficció de còmic i un superheroi de l'Univers Marvel.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Iron Man · Veure més »

Isabelle Stone

Isabelle Stone (18 d'octubre de 1868 o 1870, Chicago, Illionis, EUA - 1966, North Miami, Florida, EUA) fou una física estatunidenca, la primera dona que es doctorà en física als Estats Units.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Isabelle Stone · Veure més »

Isamu Akasaki

fou un enginyer i físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l’any 2014, especialitzat en el camp dels semiconductors, conegut per la invenció dels LED blaus mitjançant una junció P–N de nitrur de gal·li (GaN) el 1989.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Isamu Akasaki · Veure més »

Isidor Isaac Rabi

Isidor Isaac Rabi (Rymanów, Polònia 29 de juliol de 1898 - Nova York, EUA, 11 de gener de 1988) fou un físic i professor universitari nord-americà d'origen austríac que fou guardonat l'any 1944 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Isidor Isaac Rabi · Veure més »

Ivar Giaever

Ivar Giaver - Ivar Giæver - (Bergen, Noruega, 5 d'abril de 1929) és un físic nord-americà, d'origen noruec, guardonat l'any 1973 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ivar Giaever · Veure més »

J. Michael Kosterlitz

John Michael Kosterlitz és un professor escocès de física a la Universitat de Brown, una universitat privada nord-americana.

Nou!!: Premi Nobel de Física і J. Michael Kosterlitz · Veure més »

Jack Kilby

Jack St.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Jack Kilby · Veure més »

Jack Steinberger

fou un químic, físic i professor universitari nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus treballs sobre el neutrí.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Jack Steinberger · Veure més »

James Chadwick

Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.

Nou!!: Premi Nobel de Física і James Chadwick · Veure més »

James Cronin

James Watson Cronin (Chicago, EUA 1931 - 25 d'agost de 2016) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1980.

Nou!!: Premi Nobel de Física і James Cronin · Veure més »

James Dewar

'''Sir James Dewar''' Sir James Dewar FRS (Kincardine-on-Forth, 20 de setembre de 1842 - Londres, 27 de març de 1923) va ser un físic i químic escocès.

Nou!!: Premi Nobel de Física і James Dewar · Veure més »

James Franck

James Franck (Hamburg, Alemanya, 1882 - Göttingen, 1964) fou un físic i químic alemany, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925.

Nou!!: Premi Nobel de Física і James Franck · Veure més »

James Rainwater

Leo James Rainwater (Council, Idaho, 1917 - id., 1986) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975.

Nou!!: Premi Nobel de Física і James Rainwater · Veure més »

Jérôme Ferrari

Jérôme Ferrari (París, França 1968) professor de literatura i filosofia, traductor i escriptor francès, premi Goncourt de l'any 2012.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Jérôme Ferrari · Veure més »

Jean Baptiste Perrin

Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Jean Baptiste Perrin · Veure més »

Jerome Isaac Friedman

Jerome Isaac Friedman (Chicago, EUA, 1930) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Jerome Isaac Friedman · Veure més »

Jocelyn Bell

Dame Susan Jocelyn Bell Burnell nascuda a Belfast com Susan Jocelyn Bell, el 15 de juliol de 1943, és una astrofísica nord-irlandesa que, com a estudiant de postgrau, va descobrir la primera radiosenyal d'un púlsar el 1967.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Jocelyn Bell · Veure més »

Johannes Diderik van der Waals

Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos 1837 - Amsterdam, Països Baixos 1923) fou un professor i físic neerlandès, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1910 pel seu treball sobre l’equació d'estat de gasos i líquids.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Johannes Diderik van der Waals · Veure més »

Johannes Georg Bednorz

Johannes Georg Bednorz (Neuenkirchen, RFA, 1950) és un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1987 pel descobriment de superconductors d'alta temperatura.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Johannes Georg Bednorz · Veure més »

Johannes Hans Jensen

Johannes Hans Daniel Jensen (Hamburg, Alemanya, 1907 - Heidelberg, 1973) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Johannes Hans Jensen · Veure més »

Johannes Jensen

* Johannes Vilhelm Jensen (1873-1950), escriptor danès i Premi Nobel de Literatura l'any 1944.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Johannes Jensen · Veure més »

Johannes Stark

Johannes Stark (Schickenhof, Baviera, 1874 - Traunstein, 1957) fou un físic alemany, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1919.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Johannes Stark · Veure més »

John Bardeen

John Bardeen (Madison, EUA 1908 - Boston 1991) fou un físic estatunidenc guardonat dos cops amb el Premi Nobel de Física els anys 1956 amb William Shockley i Walter Brattain per la invenció del transistor i de nou el 1972 amb Leon N. Cooper i John Robert Schrieffer per a una teoria fonamental de la superconductivitat convencional coneguda com a teoria BCS.

Nou!!: Premi Nobel de Física і John Bardeen · Veure més »

John C. Mather

John Cromwell Mather (Roanoke, EUA 1946) és un astrofísic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.

Nou!!: Premi Nobel de Física і John C. Mather · Veure més »

John Douglas Cockcroft

''Sir'' John Douglas Cockcroft OM KCB CBE FRS (Todmorden, West Yorkshire, 1897 - Cambridge, 1967) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.

Nou!!: Premi Nobel de Física і John Douglas Cockcroft · Veure més »

John Hasbrouck van Vleck

fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977 per les seves contribucions a la comprensió del comportament del magnetisme electrònic en els sòlids.

Nou!!: Premi Nobel de Física і John Hasbrouck van Vleck · Veure més »

John L. Hall

John Lewis Hall (Denver, EUA 1934) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2005.

Nou!!: Premi Nobel de Física і John L. Hall · Veure més »

John Robert Schrieffer

va ser un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1972 pels seus estudis sobre superconductivitat.

Nou!!: Premi Nobel de Física і John Robert Schrieffer · Veure més »

John Strutt

John William Strutt, 3r Baró de Rayleigh (Langford Grove, Anglaterra 1842 - Witham, Anglaterra 1919) fou un professor universitari i físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1904.

Nou!!: Premi Nobel de Física і John Strutt · Veure més »

Jorès Ivànovitx Alfiórov

fou un físic rus guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 2000.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Jorès Ivànovitx Alfiórov · Veure més »

José María Benlloch Baviera

José María Benlloch Baviera (València, 1962) és un físic i enginyer valencià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і José María Benlloch Baviera · Veure més »

Joseph Hooton Taylor

Joseph Hooton Taylor, Jr (Filadèlfia, EUA 1941) és un físic, astrònom i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1993 pels seus treballs sobre els púlsars.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Joseph Hooton Taylor · Veure més »

Joseph John Thomson

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Joseph John Thomson · Veure més »

Julian Schwinger

, o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Julian Schwinger · Veure més »

Kai Siegbahn

Kai Manne Börje Siegbahn (Lund, Suècia 1918 - 20 de juliol de 2007) és un físic suec guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1981.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Kai Siegbahn · Veure més »

Kapitsaïta-(Y)

La kapitsaïta-(Y) és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Kapitsaïta-(Y) · Veure més »

Karl Alexander Müller

fou un físic suís guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1987.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Karl Alexander Müller · Veure més »

Karl Ferdinand Braun

Karl Ferdinand Braun (Fulda, Hessen, 6 de juny de 1850 - Nova York, 20 d'abril de 1918) fou un professor universitari, físic i inventor alemany premiat amb el Premi Nobel de Física l'any 1909.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Karl Ferdinand Braun · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Kelvin · Veure més »

Kenneth Geddes Wilson

Kenneth Geddes Wilson (Waltham, EUA, 8 de juny de 1936 - Saco, EUA, 15 de juny de 2013) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1982.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Kenneth Geddes Wilson · Veure més »

Khàrkiv

Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Khàrkiv · Veure més »

Kiel

Kiel és una ciutat del nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Kiel · Veure més »

King's College, Cambridge

El King's College és un dels colleges de la Universitat de Cambridge a Cambridge, Anglaterra.

Nou!!: Premi Nobel de Física і King's College, Cambridge · Veure més »

Kip Thorne

Kip Stephen Thorne (Logan, Utah, 1 de juny de 1940) és un físic teòric estatunidenc i premi Nobel, conegut per les seves contribucions en el camp de la física teòrica, física gravitacional i l'astrofísica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Kip Thorne · Veure més »

Klaus von Klitzing

Klaus von Klitzing (Środa Wielkopolska, Polònia 1943) és un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1985.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Klaus von Klitzing · Veure més »

Konstantín Novossiólov

Konstantín Serguéievitx Novossiólov (habitualment transcrit Novoselov, Константи́н Серге́евич Новосёлов (23 d'agost de 1974, Nijni Taguil, URSS) és un físic britanicorús, conegut sobretot arran de les seves recerques sobre el grafè conjuntament amb Andre Geim, que els ha permès de guanyar el Premi Nobel de Física el 2010. Novossiólov és membre del grup de recerca de física mesoscòpica a la Universitat de Manchester, com a Royal Society Research Fellow.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Konstantín Novossiólov · Veure més »

Kronstadt

Escut Kronstadt (en rus Кроншта́дт, Kronxtadt, nom que deriva de l'alemany Krone (corona) i Stadt (ciutat); en finès s'anomena Retusaari) és una ciutat del districte de Kronstadtski de Sant Petersburg, a Rússia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Kronstadt · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Premi Nobel de Física і La Haia · Veure més »

Leeds

Leeds (pronunciat /liːdz/) és un municipi del Regne Unit del comtat de Yorkshire, al nord d'Anglaterra.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Leeds · Veure més »

Leiden

Leiden (antigament escrita com Leyden) o Leida, és una ciutat de la província d'Holanda Meridional, als Països Baixos.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Leiden · Veure més »

Leo Esaki

Leo Esaki o Reona Esaki (江崎 玲於奈, Esaki Reona) (Osaka, Japó 12 de març de 1925) és un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1973.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Leo Esaki · Veure més »

Leon Cooper

Leon N Cooper (Nova York, EUA 1930) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1972.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Leon Cooper · Veure més »

Leon Max Lederman

Leon Max Lederman (Nova York, EUA, 15 de juliol de 1922 - Rexburg, 3 d'octubre de 2018) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus treballs sobre els neutrins.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Leon Max Lederman · Veure més »

Leona Woods Marshall

Leona Harriet Woods, també coneguda com a Leona Woods Marshall i Leona Woods Marshall Libby, (9 d'agost de 1919 – 10 de novembre de 1986) va ser una física americana que va ajudar a construir el primer reactor nuclear i la primera bomba atòmica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Leona Woods Marshall · Veure més »

Leptó

En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Leptó · Veure més »

Leptó tau

El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².

Nou!!: Premi Nobel de Física і Leptó tau · Veure més »

Lester Halbert Germer

Lester Halbert Germer, Chicago, Illinois, EUA, 10 octubre 1896 - Gardiner, Nova York, 3 octubre 1971, fou un físic nord-americà que, juntament amb el seu company Clinton Joseph Davisson (1881-1958), realitzaren el 1927 l'experiment de Davisson-Germer que demostrà la naturalesa ondulatòria de l'electró predita pel físic francès Louis-Victor de Broglie (1892–1987) el 1924.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Lester Halbert Germer · Veure més »

Lev Landau

fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Lev Landau · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Lió · Veure més »

LIGO

Imatge del LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford. El LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory, «Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser») és un observatori astronòmic format per dos interferòmetres situats als estats de Louisiana i Washington (EUA) que té per objectiu la detecció i estudi de les ones gravitatòries.

Nou!!: Premi Nobel de Física і LIGO · Veure més »

Linus Carl Pauling

Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Linus Carl Pauling · Veure més »

Llei de Bragg

La llei de Bragg permet estudiar les direccions en les quals la difracció de raigs X sobre la superfície d'un cristall produeix interferències constructives, ja que permet predir els angles en què els raigs X són difractats per un material amb estructura atòmica periòdica (materials cristal·lins).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Llei de Bragg · Veure més »

Llibertat asimptòtica

En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Llibertat asimptòtica · Veure més »

Llista d'episodis de The Big Bang Theory

The Big Bang Theory és una sèrie que va ser estrenada el 24 de setembre de 2007 pel canal CBS.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Llista d'episodis de The Big Bang Theory · Veure més »

Llista de dones guardonades amb el Nobel

Diploma del Premi Nobel de Química de 1911 entregat a Marie Curie Aquest article tracta de les dones que han estat guardonades amb el Premi Nobel en les diferents categories: Física, Química, Literatura, Pau, Medicina o Fisiologia i, des del 1969, Economia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Llista de dones guardonades amb el Nobel · Veure més »

Llista de guardonats amb el Premi Nobel

Els premis Nobel (suec: Nobelpriset, noruec: Nobelprisen) són guardonats anualment per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, l'Acadèmia Irlandesa, l'Institut Karolinska i pel Comitè Noruec del Nobel a individus o organitzacions que van fer contribucions destacades en el camp de la química, física, literatura, pau i fisiologia o medicina.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Llista de guardonats amb el Premi Nobel · Veure més »

Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».

Nou!!: Premi Nobel de Física і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Louis Eugène Félix Néel

Louis Eugène Félix Néel (Lió, França 1904 - íd. 2000) fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1970 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Louis Eugène Félix Néel · Veure més »

Louis-Victor de Broglie

fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Louis-Victor de Broglie · Veure més »

Luciano Maiani

Luciano Maiani (Roma, 16 juliol 1941) és un físic teòric, ciutadà de San Marino, conegut per la seva predicció del quark encant amb Sheldon Lee Glashow i John Iliopoulos mitjançant l'anomenat "mecanisme de GIM".

Nou!!: Premi Nobel de Física і Luciano Maiani · Veure més »

Luis Walter Álvarez

va ser un físic experimental, inventor i professor nord-americà, d'avantpassats espanyols que va rebre el Premi Nobel de Física el 1968 pel desenvolupament de la cambra de bombolles d'hidrogen que va permetre descobrir estats de ressonància en la física de partícules.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Luis Walter Álvarez · Veure més »

Lund

Lund és una de les ciutats més antigues de Suècia, fundada vers el segle X. És la ciutat principal de la comarca homònima, situada a la província meridional d'Escània (en suec Skåne), a la dinàmica Regió de l'Oresund.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Lund · Veure més »

Magnetohidrodinàmica

Simulació magnetohidrodinàmica del vent solar La magnetohidrodinàmica (MHD) és la disciplina acadèmica que estudia la dinàmica de fluids de conductors d'electricitat en presència de camps elèctrics i magnètics.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Magnetohidrodinàmica · Veure més »

Magnetoresistència gegant

Resultats fundadors de Fert ''i cols.'' La magnetoresistència gegant (en anglès, Giant Magnetoresistance Effect o GMR) és un efecte mecànic quàntic que s'observa en estructures de pel·lícula prima compostes de capes alternades ferromagnètiques i no magnètiques.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Magnetoresistència gegant · Veure més »

Makoto Kobayashi

Makoto Kobayashi (小林 誠, Kobayashi Makoto) (Nagoya, Japó, 1944) és un físic i professor japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Makoto Kobayashi · Veure més »

Manchester

Manchester (pronunciat /ˈmæntʃᵻstər/) és un municipi del Regne Unit, situat al nord-oest d'Anglaterra.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Manchester · Veure més »

Manne Siegbahn

Karl Manne Georg Siegbahn (Örebro, Suècia, 3 de desembre de 1886 - Estocolm, 26 de setembre de 1978) fou un físic suec guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1924 i curiosament el seu fill Kai Siegbahn també en fou guardonat l'any 1981.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Manne Siegbahn · Veure més »

Manuel Martínez Risco y Macías

Manuel Martínez Risco y Macías (Ourense, 1888 - París, 1954) fou un científic i polític gallec.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Manuel Martínez Risco y Macías · Veure més »

Marcos Moshinsky

Marcos Moshinsky Borodiansky (Kíev, 1921 - Ciutat de Mèxic, 2009) fou un destacat físic mexicà d'origen soviètic, les investigacions del qual en el camp de la física de les partícules elementals el van fer guanyador del Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica el 1988.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Marcos Moshinsky · Veure més »

Margaret Burbidge

Margaret Burbidge, (Davenport, Gran Manchester, 12 d'agost de 1919 - 5 d'abril de 2020), fou una astrònoma anglesa, coautora del treball que descriu com es generen tots els elements, excepte els més lleugers, a partir de reaccions nuclears a l'interior de les estrelles.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Margaret Burbidge · Veure més »

Maria Göppert-Mayer

Maria Göppert-Mayer (Katowice, 28 juny de 1906 – San Diego, 20 de febrer de 1972), també Maria Goeppert-Mayer, fou una física nord-americana, d'origen alemany, guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Maria Göppert-Mayer · Veure més »

Marie Curie

, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Marie Curie · Veure més »

Marietta Blau

Marietta Blau (29 April 1894 – 27 gener 1970) va ser una física austríaca.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Marietta Blau · Veure més »

Martin Lewis Perl

Martin Lewis Perl (Nova York, EUA 1927 -. Palo Alto 2014) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1995 pels seus estudis sobre el leptó.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Martin Lewis Perl · Veure més »

Martin Ryle

Sir Martin Ryle FRS (Brighton, Anglaterra, 1918 - Cambridge, 1984) fou un astrònom britànic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1974, juntament amb Antony Hewish, i esdevingueren els primers astrònoms a aconseguir-lo, pels seus treballs sobre radioastronomia i els púlsars.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Martin Ryle · Veure més »

Martinus J.G. Veltman

Martinus J. G. Veltman (Waalwijk, 27 juny 1931 - Bilthoven, 4 gener 2021) va ser un físic i professor universitari neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1999.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Martinus J.G. Veltman · Veure més »

Masatoshi Koshiba

fou un físic i professor universitari japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Masatoshi Koshiba · Veure més »

Massachusetts Institute of Technology

El Massachusetts Institute of Technology (MIT) és una institució i universitat estatunidenca dedicada a la recerca i la investigació, situada a la ciutat de Cambridge, Massachusetts.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Massachusetts Institute of Technology · Veure més »

Max Born

fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Max Born · Veure més »

Max Born (actor)

Max Russell Born (12 de maig de 1951, Oxford, Oxfordshire, Regne Unit) és un actor i músic britànic, que fou un dels protagonistes principals, interpretant el paper del jove Gidon, a la pel·lícula Satiricó de Federico Fellini (1920–1993) del 1969.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Max Born (actor) · Veure més »

Max Planck

fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Max Planck · Veure més »

Max von Laue

Max von Laue (Coblença, 9 d'octubre de 1879 - Berlín, 24 d'abril de 1960) fou un professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Max von Laue · Veure més »

Mössbauerita

La mössbauerita és un mineral que pertany al grup de la fougèrita.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Mössbauerita · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Múnic · Veure més »

Medalla i Premi Nevill Mott

La Medalla i Premi Nevill Mott és un premi atorgat per l'Institut de Física del Regne Unit.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Medalla i Premi Nevill Mott · Veure més »

Melvin Schwartz

Melvin Schwartz (Nova York, 1932 - Twin Falls 2006) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus estudis sobre el neutrins.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Melvin Schwartz · Veure més »

Mesó

Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Mesó · Veure més »

Mesó Psió

El mesó Psió J/ψ (J/psi) és una partícula subatòmica, un mesó de càrrega elèctrica, color, i sabor neutres format per un quark i un antiquark c ("encantats").

Nou!!: Premi Nobel de Física і Mesó Psió · Veure més »

Michel Mayor

Michel Gustave Édouard Mayor, (12 de gener de 1942) és un astrònom suís del Departament d'Astronomia de la Universitat de Ginebra.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Michel Mayor · Veure més »

Model atòmic de Thomson

Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Model atòmic de Thomson · Veure més »

Model de Georgi-Glashow

En física teòrica, el model Georgi-Glashow és un model de Gran Teoria d'Unificació (GUT) de les interaccions i partícules fonamentals, basat en el grup de simetria SU(5), desenvolupat el 1974 pel premi Nobel Sheldon Glashow i Howard Georgi.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Model de Georgi-Glashow · Veure més »

Model de Pati-Salam

En física teòrica, el model Pati-Salam és un model de Gran Teoria d'Unificació (GUT), proposada el 1974 pel premi Nobel Abdus Salam i Jogesh Pati.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Model de Pati-Salam · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Moscou · Veure més »

Mount Vernon (Nova York)

Mount Vernon és una ciutat del Comtat de Westchester a l'Estat de Nova York dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Mount Vernon (Nova York) · Veure més »

Multiplicador de tensió

Multiplicador de tensió en cascada de Villard. Un multiplicador de tensió és un circuit elèctric que converteix un corrent elèctric altern d’un voltatge inferior a un voltatge continu més alt, normalment mitjançant una xarxa de condensadors i díodes..

Nou!!: Premi Nobel de Física і Multiplicador de tensió · Veure més »

Mundialisme

El mundialisme pot definir-se com el conjunt d'idees, sentiments i actes que propugnen i expressen la solidaritat entre els pobles de la Terra, i que tendeixen a establir una llei i unes institucions de caràcter supranacional que els siguin comunes.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Mundialisme · Veure més »

Murray Gell-Mann

Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Murray Gell-Mann · Veure més »

Museu Teyler

El Museu Teyler (en neerlandès, Teylers Museum) és un museu d'art, història natural i ciència de Haarlem (Països Baixos).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Museu Teyler · Veure més »

Nagoya

Nagoya (名古屋市) és la quarta ciutat més gran (tercera regió metropolitana) i la tercera ciutat més pròspera del Japó.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nagoya · Veure més »

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nana blanca · Veure més »

Nanotecnologia

Representació animada d'un nanotub de carboni La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nanotecnologia · Veure més »

Nens de l'Holocaust

Els nens de l'Holocaust van representar el segment de població més vulnerable entre els grups (jueus, però també gitanos, homosexuals, discapacitats, polonesos, russos, etc.) que es van veure afectats per les polítiques nazis de discriminació, persecució racial, persecució dels homosexuals i genocidi, amb un nombre molt elevat de víctimes.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nens de l'Holocaust · Veure més »

Neutrí muònic

El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Neutrí muònic · Veure més »

Nevill Francis Mott

Nevill Francis Mott CH, FRS (Leeds, Anglaterra, 1905 - Milton Keynes, Anglaterra, 1996) fou un físic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nevill Francis Mott · Veure més »

Nichia

NIchia Corporation és una empresa d'enginyeria química i fabricació de fòsfors, LEds, diodes làser, materials per a bateries i clorur de calci.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nichia · Veure més »

Nicola Cabibbo

Nicola Cabibbo (Roma, 10 April 1935 – 16 August 2010) fou un físic italià, conegut pel seu treball en la interacció feble.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nicola Cabibbo · Veure més »

Nicolaas Bloembergen

Nicolaas Bloembergen (Dordrecht, 11 de març de 1920 - Tucson, 5 de setembre de 2017) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1981.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nicolaas Bloembergen · Veure més »

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Niels Bohr · Veure més »

Nikolai Bàssov

Nikolai Guennàdievitx Bàssov (en rus: Николай Геннадиевич Басов) (Úsman, Unió Soviètica, 1922 - Moscou, 2001) fou un físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1964.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nikolai Bàssov · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Nombre atòmic · Veure més »

Norman Foster Ramsey

Norman Foster Ramsey (Washington DC, EUA, 27 d'agost del 1915 - Wayland Massachusetts EUA, 4 de novembre de 2011) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Norman Foster Ramsey · Veure més »

Norrköping

Norrköping és una ciutat a Östergötland a la meitat-est de Suècia, situada a 58° 36′ N 16° 12′ E.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Norrköping · Veure més »

Oak Park (Illinois)

Oak Park és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Oak Park (Illinois) · Veure més »

Oberlin College

Oberlin College és una universitat d'arts liberals americana fundada a Oberlin (Ohio) l'any 1833.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Oberlin College · Veure més »

Olivia Newton-John

Olivia Newton-John OBE (Cambridge, Regne Unit; 26 de setembre de 1948 - Santa Bàrbara, Califòrnia, 8 d'agost de 2022) va ser una cantant, compositora, actriu, empresària i activista d'origen britànic i criada a Austràlia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Olivia Newton-John · Veure més »

Ona d'Alfvén

Les ones d'Alfvén són ones magnetohidrodinàmiques que es manifesten com oscil·lacions en la corona solar.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ona d'Alfvén · Veure més »

Ona de matèria

Louis-Victor-Pierre-Raymond de Broglie (1892–1987) La teoria de les ones de matèria fa referència a la hipòtesi formulada pel físic francès, Louis-Victor de Broglie (1892-1987) el 1924, en la qual afirmava que: Per postular aquesta propietat de la matèria De Broglie es va basar en l'explicació de l'efecte fotoelèctric, que poc abans havia donat Albert Einstein suggerint la naturalesa quàntica de la llum.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ona de matèria · Veure més »

Ona gravitacional

Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ona gravitacional · Veure més »

Organització Europea per a la Recerca Nuclear

LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »

Oswald Veblen

va ser un matemàtic nord-americà.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Oswald Veblen · Veure més »

Otto Stern

Placa commemorativa en honor d'Otto Stern a la Universitat d'Hamburg Otto Stern (Żory, Alemanya, 1888 - Berkeley, EUA, 1969) fou un físic i professor universitari alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1943.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Otto Stern · Veure més »

Owen Chamberlain

Owen Chamberlain (San Francisco, EUA 1920 - Berkeley 2006) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1959, juntament amb Emilio Segrè, gràcies al descobriment de l'antiprotó, una de les partícules fonamentals.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Owen Chamberlain · Veure més »

Owen Willans Richardson

Sir Owen Willans Richardson (Dewsbury, Anglaterra 1879 - Alton, Anglaterra 1959) fou un físic i professor universitari anglès guardonat l'any 1928 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Owen Willans Richardson · Veure més »

Oxford English Dictionary

LOxford English Dictionary (o Diccionari anglés d'Oxford), abreujat com a OED és el principal diccionari històric de la llengua anglesa, publicat per l'Oxford University Press (OUP).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Oxford English Dictionary · Veure més »

Panteó de París

Voltaire. Rousseau. El Panteó de París és un monument d'estil neoclàssic, situat a la muntanya Santa Genoveva, al cor del Barri Llatí i del 5è districte de París.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Panteó de París · Veure més »

Partícula sense massa

En física de partícules, una partícula sense massa és una partícula elemental la massa invariant de la qual és zero.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Partícula sense massa · Veure més »

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Partícula subatòmica · Veure més »

Patrick Maynard Stuart Blackett

Patrick Maynard Stuart Blackett OM CH FRS (Londres, Anglaterra, 18 de novembre de 1897 - ibídem, 13 de juliol de 1974) fou un físic anglès guardonat l'any 1948 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Patrick Maynard Stuart Blackett · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

Paul Christian Lauterbur

Paul Christian Lauterbur (Sidney, Ohio 1929 - Urbana, Illinois 2007) fou un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2003.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Paul Christian Lauterbur · Veure més »

Pàvel Txerenkov

Pàvel Alekséievitx Txerenkov (Níjniaia Txiglà, Rússia, 1904 - Moscou, 1990) fou un físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1958.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Pàvel Txerenkov · Veure més »

Púlsar

Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Púlsar · Veure més »

Percy Williams Bridgman

Percy Williams Bridgman (Cambridge, EUA 1881 - Randolph 1961) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat l'any 1946 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Percy Williams Bridgman · Veure més »

Peter Grünberg

Peter Grünberg (Plzeň, Alemanya -actualment a la República Txeca- 1939 - abril del 2018) va ser un físic alemany que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2007.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Peter Grünberg · Veure més »

Peter Higgs

Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès, conegut per la seva explicació del mecanisme de ruptura de la simetria en la teoria electrofeble en els anys 60, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Peter Higgs · Veure més »

Peter Mansfield

Sir Peter Mansfield FRS (Londres, 9 d'octubre de 1933 - Nottingham, 8 de febrer de 2017) fou un físic i professor universitari anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2003.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Peter Mansfield · Veure més »

Philip James Edwin Peebles

Philip James Edwin Peebles (25 d'abril de 1935) (també conegut com a P. James I. Peebles) és un físic canadenc, la labor científica del qual ha estat desenvolupada en la seva major part en el camp de la cosmologia en institucions nord-americanes.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Philip James Edwin Peebles · Veure més »

Philip Warren Anderson

fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Philip Warren Anderson · Veure més »

Philipp Lenard

Philipp Lenard Philipp Eduard Anton von Lenard (en hongarès: Fülöp Lénárd) (Pressburg, Imperi Austrohongarès, 1862 – Messelhausen, Alemanya, 1947) fou un físic alemany d'origen austrohongarès, guanyador del Premi Nobel de Física el 1905 per les seves investigacions sobre els raigs catòdics i el descobriment de moltes de les seves propietats.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Philipp Lenard · Veure més »

Pierre Curie

fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Pierre Curie · Veure més »

Pierre-Gilles de Gennes

Pierre-Gilles de Gennes (París, França, 24 d'octubre de 1932 - Orsay, França, 18 de maig de 2007) és un físic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1991.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Pierre-Gilles de Gennes · Veure més »

Pieter Zeeman

Pieter Zeeman (Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1943) fou un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Pieter Zeeman · Veure més »

Pinces òptiques

Les pinces òptiques són instruments científics que utilitzen un feix làser altament enfocat per proporcionar una força atractiva o repulsiva (típicament de l'ordre de piconewtons), en funció de l'índex relatiu de refracció entre la partícula i el medi circumdant, que permet controlar i moure físicament objectes microscòpics. Són capaces d'atrapar i manipular partícules petites, típicament de l'ordre de les micres, incloent partícules dielèctriques i absorbents.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Pinces òptiques · Veure més »

Piotr Leonídovitx Kapitsa

Piotr Leonídovitx Kapitsa, Пётр Леонидович Капица, (Kronstadt, Rússia 1894 - 1984) fou un físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Piotr Leonídovitx Kapitsa · Veure més »

Piràmide de Quefrè

La piràmide de Quefrè és la segona gran piràmide de la zona de Giza (Gizeh).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Piràmide de Quefrè · Veure més »

Pittsburgh

Pittsburgh és una ciutat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica, d'uns 2,5 milions d'habitants, situada a l'oest de l'estat, on els rius Monongahela i Allegheny conflueixen per a formar l'Ohio i constitueixen l'anomenat Golden Triangle (el Triangle Daurat), nucli de la ciutat i centre de negocis.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Pittsburgh · Veure més »

Planck (satèl·lit)

Planck, coneguda anteriorment com a Planck Surveyor, és la tercera missió de mida (M3) del programa científic Horizon 2000 de l'Agència Espacial Europea.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Planck (satèl·lit) · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Polykarp Kusch

Polykarp Kusch (Blankenburg, Alemanya, 26 de gener de 1911 - Dallas, EUA 1993) fou un físic i professor universitari nord-americà d'origen alemany guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Polykarp Kusch · Veure més »

Portada/efemèride desembre 15

15.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Portada/efemèride desembre 15 · Veure més »

Portada/efemèride febrer 10

10.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Portada/efemèride febrer 10 · Veure més »

Portada/efemèride febrer 15

15.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Portada/efemèride febrer 15 · Veure més »

Portada/efemèride maig 3

03.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Portada/efemèride maig 3 · Veure més »

Portada/efemèride març 8

08.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Portada/efemèride març 8 · Veure més »

Portada/efemèride novembre 8

08.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Portada/efemèride novembre 8 · Veure més »

Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel

El Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, popularment conegut com a Premi Nobel d'Economia, va ser instituït pel Banc de Suècia —el banc central més antic del món— l'any del seu 300è aniversari, el 1968.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel · Veure més »

Premi Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Premi Nobel · Veure més »

Premi Nobel de Química

Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Premi Nobel de Química · Veure més »

Problema dels neutrins solars

El problema dels neutrins solars va ser una gran discrepància entre les mesures dels nombres de neutrins que arriben a la Terra i els models teòrics de l'interior del Sol, durant des de mitjans de la dècada dels seixanta fins aproximadament el 2002.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Problema dels neutrins solars · Veure més »

Professor Frink

El professor John Nerdelbaum Frink, Jr, més conegut com a Professor Frink o Profesor Brinco (a Hispanoamèrica), és un dels personatges de la popular sèrie de dibuixos animats Els Simpson.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Professor Frink · Veure més »

Quark b

El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Quark b · Veure més »

Quark c

El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Quark c · Veure més »

Química física

La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Química física · Veure més »

Química nuclear

reprocessament el 95% del combustible gastat podria ser reciclat per ser retornat pel seu ús en una central nuclear (4). La química nuclear és la part de la química que estudia les propietats i aplicacions dels nuclis atòmics mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Química nuclear · Veure més »

Radiació còsmica de fons

La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Radiació còsmica de fons · Veure més »

Radioquímica

Marie Skłodowska-Curie (7 novembre 1867 – 4 juliol 1934) La radioquímica és una part de la química nuclear que té per objectiu general l'estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, la producció de radionúclids i els seus composts mitjançant el processament de materials irradiats o materials radioactius naturals, l'aplicació de tècniques químiques pels estudis del nucli atòmic, i l'aplicació de la radioactivitat a la investigació química, bioquímica i biomèdica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Radioquímica · Veure més »

Rainer Weiss

és un destacat astrofísic estatunidenc d'origen alemany conegut pels seus estudis de les ones gravitacionals, premi Nobel 2017.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Rainer Weiss · Veure més »

Raymond Davis Jr.

Raymond Davis Jr. (Washington DC, EUA, 1914 - Brookhaven, EUA, 2006) fou un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Raymond Davis Jr. · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Rússia · Veure més »

Reactor nuclear

Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Reactor nuclear · Veure més »

Recerca suprimida a la Unió Soviètica

La Recerca suprimida a la Unió Soviètica es refereix als camps científics que van ser prohibits a la Unió Soviètica, habitualment per motius ideològics.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Recerca suprimida a la Unió Soviètica · Veure més »

Refredament per làser

El refredament per làser inclou una sèrie de tècniques en què els àtoms, les molècules i els petits sistemes mecànics es refreden, sovint apropant-se a temperatures properes al zero absolut.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Refredament per làser · Veure més »

Reial Acadèmia Sueca de Ciències

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències (en suec Kungliga Vetenskapsakademien), la va fundar el 1739 el rei Frederic I de Suècia i és una de les Acadèmies Reials de Suècia.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Reial Acadèmia Sueca de Ciències · Veure més »

Renaixement bengalí

Rabindranath Tagore, poeta, filòsof i artista. Va guanyar el premi Nobel de Literatura l'any 1913. El Renaixement bengalí (o Renaixement de Bengala) (bengalí: বাংলার নবজাগরণ; Banglār Nobojāgoroṇ) fou un moviment cultural, social, intel·lectual i artístic a la regió de Bengala, en la part oriental del subcontinent indi, que va tenir lloc durant el període de l'Imperi indi britànic, entre els segles XIX i XX.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Renaixement bengalí · Veure més »

Ressonància magnètica nuclear

Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Ressonància magnètica nuclear · Veure més »

Riccardo Giacconi

Riccardo Giacconi (Gènova, Itàlia, 1931 – 9 de desembre de 2018) fou un astrofísic i professor universitari estatunidenc d'origen italià, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Riccardo Giacconi · Veure més »

Richard Edward Taylor

va ser un físic canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Richard Edward Taylor · Veure més »

Richard Feynman

fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Richard Feynman · Veure més »

Richard Robert Ernst

va ser un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1991.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Richard Robert Ernst · Veure més »

Robert Andrews Millikan

Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Robert Andrews Millikan · Veure més »

Robert B. Laughlin

Robert Betts Laughlin (Visalia, EUA 1950) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1998.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Robert B. Laughlin · Veure més »

Robert Brout

Robert Brout (14 de juny 1928 - 3 de maig de 2011) fou un físic teòric belga que va fer importants contribucions a la física de les partícules elementals.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Robert Brout · Veure més »

Robert Coleman Richardson

Robert Coleman Richardson (Washington DC, EUA 1937- Ithaca, EUA 2013) fou un físic i professor universitari estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1996.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Robert Coleman Richardson · Veure més »

Robert Hofstadter

Robert Hofstadter (Nova York, 1915 - Palo Alto, 1990) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1961.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Robert Hofstadter · Veure més »

Robert Vivian Pound

Robert Vivian Pound (16 maig 1919, Ridgeway, Ontàrio, Canadà - 12 abril 2010, Belmont, Massachusetts, EUA) fou un destacat físic estatunidenc, nascut canadenc, conegut per haver participat en el descobriment de la ressonància magnètica nuclear i, juntament amb Glen Anderson Rebka, realitzar l'experiment de Pound-Rebka que comprovà la predicció de la teoria de la relativitat general del desplaçament cap al roig de la llum quan surt d'un camp gravitatori.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Robert Vivian Pound · Veure més »

Robert Woodrow Wilson

és un físic i astrònom nord-americà que juntament amb Arno Allan Penzias, va descobrir la radiació còsmica de fons de microones (CMB) el 1964.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Robert Woodrow Wilson · Veure més »

Roentgeni

El roentgeni és l'element químic sintètic de símbol Rg i nombre atòmic 111.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Roentgeni · Veure més »

Roy J. Glauber

va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2005.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Roy J. Glauber · Veure més »

Roy Kerr

Roy Patrick Kerr (16 de maig de 1934) és un matemàtic neozelandés, famós per haver trobat el 1963 una solució exacta de l'equació del camp de la relativitat general, aplicada a un forat negre en rotació.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Roy Kerr · Veure més »

Rudolf Mößbauer

Rudolf Ludwig Mößbauer (Múnic, Alemanya, 1929-2011) va ser un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1961.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Rudolf Mößbauer · Veure més »

Russell Alan Hulse

Russell Alan Hulse (Nova York, EUA 1950) és un astrofísic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1993 pels seus treballs sobre els púlsars.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Russell Alan Hulse · Veure més »

Samuel Chao Chung Ting

Samuel Chao Chung Ting (en mandarí: 丁肇中; en pinyin: Dīng Zhàozhōng) (Ann Arbor, EUA, 27 de gener de 1936) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1976.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Samuel Chao Chung Ting · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Sant Petersburg · Veure més »

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Saul Perlmutter

Saul Perlmutter (Champaign, Illinois, 22 de setembre del 1959) és un astrofísic jueu nord-americà guardonat, juntament amb Adam Riess i Brian P. Schmidt, com a membres del Supernova Cosmology Project, amb el Premi Nobel de Física el 2011 per haver provat que l'expansió de l'univers s'està accelerant, contràriament al que s'havia cregut fins aleshores.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Saul Perlmutter · Veure més »

Serge Haroche

Serge Haroche (Casablanca, 11 de setembre de 1944) és un físic francès especialitzat a l'àmbit de la física quàntica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Serge Haroche · Veure més »

Sheldon Lee Glashow

Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Sheldon Lee Glashow · Veure més »

Simon van der Meer

Simon van der Meer (La Haia, Països Baixos 1925 - Ginebra, Suïssa 2011) és un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Simon van der Meer · Veure més »

Sin-Itiro Tomonaga

Sin-Itiro Tomonaga o Shinichirō Tomonaga (朝永 振一郎, Tomonaga Shin'ichirō) (Tòquio, Japó 1906 - íd. 1979) fou un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 juntament amb Richard Feynman i Julian Schwinger pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Sin-Itiro Tomonaga · Veure més »

Steven Chu

Steven Chu (Saint Louis, EUA, 1948) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física pel seu treball en el refredament d'àtoms utilitzant el làser.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Steven Chu · Veure més »

Steven Weinberg

va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Steven Weinberg · Veure més »

Subrahmanyan Chandrasekhar

, conegut habitualment com Chandra, fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Subrahmanyan Chandrasekhar · Veure més »

Superconductor Cuprate

els superconductors a base de ferro com a quadrats grocs. Els cuprates són actualment els superconductors de temperatura més alta, adequats per a cables i imants. Els superconductors Cuprate són una família de materials superconductors d'alta temperatura fets de capes d'òxids de coure (CuO2) alternant amb capes d'altres òxids metàl·lics, que actuen com a dipòsits de càrrega.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Superconductor Cuprate · Veure més »

Superconductors de tipus II

la temperatura absoluta ''T''. S'etiqueten les densitats de flux magnètic crític ''BC1'' i ''BC2'' i la temperatura crítica ''TC.'' A la regió inferior d'aquest gràfic, tant els superconductors de tipus I com de tipus II mostren l'efecte Meissner (a). Un estat mixt (b), en què algunes línies de camp es capturen en vòrtexs de camp magnètic, només es produeix en superconductors de tipus II dins d'una regió limitada del gràfic. Més enllà d'aquesta regió, la propietat superconductora es trenca i el material es comporta com un conductor normal (c). arxiv.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Superconductors de tipus II · Veure més »

Supernova Cosmology Project

El Supernova Cosmology Project és un dels dos equips de recerca que van observar l'acceleracció de l'expansió de l'univers i per tant una constant cosmològica positiva.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Supernova Cosmology Project · Veure més »

Takaaki Kajita

(Higashimatsuyama, 9 de març de 1959) és un físic japonès especialitzat en Física de partícules, conegut pels seus estudis i investigacions amb neutrins a l'observatori Super-Kamiokande, i premi Nobel de Física juntament amb el també físic canadenc Arthur B. McDonald, el 2015, «pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins».

Nou!!: Premi Nobel de Física і Takaaki Kajita · Veure més »

Tàmils

Els tàmils (தமிழர்,, en singular i தமிழர்கள் en plural, en idioma tàmil o tamilians) són un grup ètnic dravidià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Tàmils · Veure més »

Tòquio

Tòquio (東京 Tōkyō, literalment 'capital de l'est', en relació amb la seva posició respecte a l'antiga capital del Japó, Kyoto, i en la seva forma oficial 東京都 Tōkyō-to, per a referir-se a l'àrea metropolitana) és la capital del Japó des del 1868.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Tòquio · Veure més »

Telègraf elèctric

El telègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Telègraf elèctric · Veure més »

Temperatura de Néel

La temperatura de Néel és la temperatura per sobre de la qual desapareix l'efecte antiferromagnetisme en els materials, passant aquests a comportar-se com materials paramagnètics.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Temperatura de Néel · Veure més »

Teoria de camp unificat

En física, una teoria de camp unificat és un tipus de teoria de camp que permet a totes les forces fonamentals entre partícules elementals ser escrites en termes d'un únic camp.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Teoria de camp unificat · Veure més »

Theodor W. Hänsch

Theodor Wolfgang Hänsch (Heidelberg, Alemanya, 1941) és un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2005.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Theodor W. Hänsch · Veure més »

Thomas Ypsilantis

Thomas John Ypsilantis (Salt Lake City, 24 de juny de 1928 – August 15, 2000) fou un físic estatunidenc de família d'origen grec.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Thomas Ypsilantis · Veure més »

Tjalling Koopmans

fou un economista i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1975.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Tjalling Koopmans · Veure més »

Toshihide Maskawa

fou un físic teòric i professor universitari japonès conegut pel seu treball sobre la violació de CP que va ser guardonat amb una quarta part del Premi Nobel de Física l'any 2008 "pel descobriment de l'origen de la simetria trencada que prediu l'existència d'almenys tres famílies de quarks a la natura.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Toshihide Maskawa · Veure més »

Trampa d'ions quadripol

Esquema d'una trampa d'ions Quadrupol de configuració clàssica amb una partícula de càrrega positiva (vermell fosc), envoltada per un núvol de partícules de càrrega semblant (vermell clar). El camp elèctric ''E'' (blau) és generat per un quadrupol d'extrems (a, positiu) i un elèctrode d'anell (b). Les imatges 1 i 2 mostren dos estats durant un cicle de CA. Una trampa d'ions quadripol o trampa de pau és un tipus de trampa d'ions que utilitza camps elèctrics dinàmics per atrapar partícules carregades.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Trampa d'ions quadripol · Veure més »

Trampa de Penning

Una versió cilíndrica de la trampa Penning, amb extrems oberts per permetre el flux. Trampa amb cap elèctrodes a, camp magnètic B, bobina magnètica cilíndrica C, elèctrode d'anell b, camp elèctric E i una partícula carregada positivament. Per a les partícules negatives s'ha d'invertir la polaritat dels elèctrodes. Una trampa de Penning és un dispositiu per a l'emmagatzematge de partícules carregades utilitzant un camp magnètic axial homogeni i un camp elèctric quadripolar no homogeni.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Trampa de Penning · Veure més »

Transistor

Foto amb diferents tipus de transistors El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Transistor · Veure més »

Trencament espontani de simetria

Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria. La posició resultant no és simètrica. El trencament espontani de simetria és un concepte de la física teòrica que té un paper particularment important en el model estàndard en la física de les partícules elementals, el mecanisme de Brout-Englert-Higgs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Trencament espontani de simetria · Veure més »

Tricromia

Es coneix per tricromia el procediment fotogràfic de reproducció de tots els colors mitjançant la estampació successiva del vermell, verd i blau (colors primaris) per mescles additives (per pantalles d'ordinador, televisors, sensors, etc) i cian, magenta i groc per les mescles substractives (utilitzat en impressió).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Tricromia · Veure més »

Tsung-Dao Lee

Tsung-Dao Lee (Xangai, Xina 1926) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Tsung-Dao Lee · Veure més »

Unió túnel superconductora

Il·lustració d'una unió túnel superconductora de pel·lícula fina (STJ). El material superconductor és blau clar, la barrera del túnel aïllant és negra i el substrat és verd. La unió túnel superconductora (STJ) —també coneguda com a unió túnel superconductor-aïllant-superconductor (SIS)— és un dispositiu electrònic format per dos superconductors separats per una capa molt prima de material aïllant.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Unió túnel superconductora · Veure més »

Universitat d'Osaka

La Universitat d'Osaka (大阪大学, Ōsaka daigaku), abreujat com a Handai (阪大), és una universitat pública de recerca situada a la prefectura d'Osaka, Japó.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Universitat d'Osaka · Veure més »

Universitat de Greifswald

La Universitat de Greifswald; Ernst-Moritz-Arndt-Universität Greifswald) és una universitat pública de recerca situada a Greifswald, Alemanya, a l'estat federal de Mecklenburg-Pomerània Occidental. Va ser fundada l'any 1456 (ja ensenyava des de 1436), és una de les universitats en funcionament continu més antigues d'Europa. També va ser una universitat del Regne de Suècia 1648–1815) i de Prússia (1815–1945). Té uns 12.000 alumnes. En principi era una universitat catòlica, però la reforma protestant es va introduir a la universitat el 1539. Johannes Bugenhagen, un alumne de la universitat va ser un personatge important durant la Reforma a Alemanya i a Escandinàvia i era un bon amic de Martí Luter. El 1604, la Biblioteca Universitària de Greifswald va ser la primera biblioteca universitària centralitzada d'Alemanya. Actualment aquesta universitat té llibres impressos per Johannes Gutenberg o Thomas Thorild. La coneguda frase cuius regio, eius religio (la religió segons el governant) s'atribueix al jurista Joachim Stephani (1544–1623) de la Universitat de Greifswald. Després de la Pau de Westfàlia el 1648 la part occidental de Pomerània, incloent Greifswald i la universitat va esdevenir un feu de Suècia. Més de 1.500 suecs van estudiar a la Universitat de Greifswald. Quan la Pomèrania sueca va esdevenir part de Prússia el 1815, la Universitat de Greifswald va passar a ser la universitat més antiga del territori de Prússia. La Facultat de Dret es va convertir en Facultat de Dret i Econòmiques el 1905. El 1912, Otto Jaekel, fundà la Societat Paleontològica Alemanya. L'any 1933 la universitat va ser reanomenada Ernst Moritz Arndt, que hi va estudiar teologia el 1791 i més tard hi ensenyà història. El nom va ser suggerit pel professor nazi Walther Glawe. La universitat va ser gleichschaltada i reformada segons les necessitats militars dels nazis. L'any 2009, hi havia 12.500 estudiants matriculats a Greifswald.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Universitat de Greifswald · Veure més »

Universitat de Leiden

La Universitat de Leiden (en neerlandès, Universiteit Leiden) és a la ciutat de Leiden i té el títol d'universitat més antiga de les Províncies Unides.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Universitat de Leiden · Veure més »

Universitat de Tsukuba

La Universitat de Tsukuba (japonès: 筑波大学, Tsukuba daigaku) és un centre d'educació superior localitzat a la ciutat de Tsukuba, Prefectura d'Ibaraki a la regió de Kantō, Japó.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Universitat de Tsukuba · Veure més »

Universitat de Zúric

La Universitat de Zúric (UZH, en alemany: Universität Zürich), ubicada a la ciutat de Zúric, és la universitat més gran de Suïssa, amb més de 24.000 estudiants.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Universitat de Zúric · Veure més »

Universitat Tecnològica de Chalmers

La Universitat Tecnològica de Chalmers (en suec, Chalmers tekniska högskola; abreujat Chalmers) és una universitat privada sueca situada a Göteborg.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Universitat Tecnològica de Chalmers · Veure més »

Universitat Xinesa de Hong Kong

La Universitat Xinesa de Hong Kong (en anglès: The Chinese University of Hong Kong) (CUHK) (en xinès: 香港中文大學) és la segona universitat més antiga de Hong Kong i va ser fundada el 1963 per la fusió de tres col·legis (el New Asia College fundat el 1949, el Chung Chi College el 1951, i el United College el 1956).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Universitat Xinesa de Hong Kong · Veure més »

Val Logsdon Fitch

Val Logsdon Fitch (Merriman, Nebraska 1923 - Princeton, New Jersey 2015) és un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1980.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Val Logsdon Fitch · Veure més »

Vítsiebsk

Vítsiebsk (també anomenada Vítebsk) (en belarús Віцебск, en rus Витебск) és una ciutat del nord-est de Belarús, centre administratiu del vóblast de Vítsiebsk i del districte de Vítsiebsk.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Vítsiebsk · Veure més »

Victor Franz Hess

Victor Franz Hess (Deutschfeistritz (Estíria), Imperi Austrohongarès, 1883 – Mount Vernon, EUA, 1964) fou un físic i professor universitari austríac, nacionalitzat estatunidenc, que investigà problemes relacionats amb la desintegració radioactiva, i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Victor Franz Hess · Veure més »

Vitali Guínzburg

Vitali Làzarevitx Guínzburg (en rus: Вита́лий Ла́заревич Ги́нзбург) (Moscou, 1916 - Moscou, 2009) fou un físic, astrofísic i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Vitali Guínzburg · Veure més »

Vladivostok

Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Vladivostok · Veure més »

Walter Alvarez

Walter Alvarez (nascut el 1940), fill del físic guanyador d'un Premi Nobel de Física Luis Walter Álvarez, és professor del departament de ciències planetàries i de la Terra a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Walter Alvarez · Veure més »

Walter Houser Brattain

Walter Houser Brattain (Xiamen, Xina 1902 - Seattle, EUA 1987) fou un físic nord-americà de Bell Labs Juntament amb els seus companys científics John Bardeen i William Shockley, van inventar el transistor de contacte puntual al desembre del 1947.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Walter Houser Brattain · Veure més »

Walter Maurice Elsasser

Walter Maurice Elsasser (Mannheim, Alemanya, 20 març 1904 - Baltimore, Maryland, EUA, 14 octubre 1991, fou un físic alemany nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants aportacions en els camps de la mecànica quàntica, geomagnetisme, sismologia, dinàmica atmosfèrica i biofísica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Walter Maurice Elsasser · Veure més »

Walther Bothe

Walther Wilhelm Georg Bothe (Oranienburg, Brandenburg, 8 de gener de 1891 - Heidelberg, 8 de febrer de 1957) fou un físic, matemàtic, químic i professor universitari alemany.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Walther Bothe · Veure més »

Würzburg

Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Würzburg · Veure més »

Werner Heisenberg

fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Werner Heisenberg · Veure més »

Wilhelm Röntgen

Wilhelm Conrad Röntgen (Lennep, Regne de Prússia, 27 de març de 1845 - Múnic, República de Weimar, 10 de febrer de 1923) fou un físic alemany descobridor de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1901.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Wilhelm Röntgen · Veure més »

Wilhelm Wien

Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Wilhelm Wien · Veure més »

Wilkes-Barre

Wilkes-Barre és una població del Comtat de Luzerne a l'estat de Pennsilvània (Estats Units d'Amèrica).

Nou!!: Premi Nobel de Física і Wilkes-Barre · Veure més »

Willard Boyle

Willard Sterling Boyle (Amherst, Nova Escòcia, 19 d'agost de 1924 - Wallace, Nova Escòcia, 7 de maig de 2011) va ser un físic coinventor del CCD, un sensor usat en les càmeres fotogràfiques digitals.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Willard Boyle · Veure més »

William Alfred Fowler

William Alfred "Willie" Fowler (Pittsburgh, EUA, 1911 - Pasadena, 1995) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.

Nou!!: Premi Nobel de Física і William Alfred Fowler · Veure més »

William Daniel Phillips

William Daniel Phillips (Wilkes-Barre, EUA 1948) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1997.

Nou!!: Premi Nobel de Física і William Daniel Phillips · Veure més »

William Henry Bragg

William Henry Bragg OM, KBE FRS (Wigton, Cumberland, Regne Unit, 1862 - Londres, 1942) fou un físic i químic anglès guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntament amb el seu fill William Lawrence Bragg.

Nou!!: Premi Nobel de Física і William Henry Bragg · Veure més »

William Lawrence Bragg

Sir William Lawrence Bragg CH, OBE MC FRS (Adelaida, Austràlia 1890 - Ipswich, Anglaterra 1971) fou un físic australià guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntment amb el seu pare William Henry Bragg.

Nou!!: Premi Nobel de Física і William Lawrence Bragg · Veure més »

William Ramsay

William Ramsay (Glasgow, Regne Unit, 1852 - High Wycombe, Regne Unit, 1916) fou un químic i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Química de 1904.

Nou!!: Premi Nobel de Física і William Ramsay · Veure més »

William Shockley

William Bradford Shockley (13 de febrer de 1910, Londres, Anglaterra - 12 d'agost de 1989, Stanford (Califòrnia), EUA) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1956.

Nou!!: Premi Nobel de Física і William Shockley · Veure més »

Willis Lamb

Willis Eugene Lamb (Los Angeles, EUA, 12 de juliol de 1913 - Tucson, Arizona, 15 de maig de 2008) va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Willis Lamb · Veure més »

Wolfgang Ketterle

Wolfgang Ketterle (Heidelberg, RFA, 1957) és un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2001.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Wolfgang Ketterle · Veure més »

Wolfgang Paul

Wolfgang Paul (Lorenzkirch, Alemanya, 1913 - Bonn, 1993) fou un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Wolfgang Paul · Veure més »

Wolfgang Pauli

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Wolfgang Pauli · Veure més »

Yoichiro Nambu

Yoichiro Nambu (南部 陽一郎; Nambu Yōichirō) (Fukui, Japó, 18 de gener de 1921-Osaka, 15 de juliol de 2015) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Yoichiro Nambu · Veure més »

Yoshio Nishina

fou un físic japonès, considerat "el pare fundador de la recerca en física moderna al Japó".

Nou!!: Premi Nobel de Física і Yoshio Nishina · Veure més »

Yuval Ne'eman

Yuval Ne'eman (14 de maig de 1925, Tel Aviv, Palestina Britànica – 26 d'abril de 2006, Tel Aviv, Israel) fou un físic i polític israelià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Yuval Ne'eman · Veure més »

Zonnemaire

Zonnemaire és un poblet del municipi de Schouwen-Duiveland, a la província neerlandesa de Zelanda.

Nou!!: Premi Nobel de Física і Zonnemaire · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1 d'abril · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1 d'agost · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1 de febrer · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1 de gener · Veure més »

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1 de juliol · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1 de novembre · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1 de setembre · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 10 d'agost · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 10 de febrer · Veure més »

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 10 de gener · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 10 de juliol · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 10 de maig · Veure més »

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 10 de març · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 10 de setembre · Veure més »

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 11 de desembre · Veure més »

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 11 de febrer · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 11 de gener · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 11 de juliol · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 11 de maig · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 11 de març · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 11 de setembre · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 12 d'abril · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 12 d'agost · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 12 de febrer · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 12 de juliol · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 12 de març · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 12 de novembre · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 13 d'octubre · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 13 de desembre · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 13 de febrer · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 13 de gener · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 13 de juliol · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 13 de juny · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 13 de març · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 14 d'octubre · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 14 de febrer · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 14 de setembre · Veure més »

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 d'abril · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 d'agost · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 de desembre · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 de febrer · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 de juliol · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 de juny · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 de maig · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 de març · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 de novembre · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 15 de setembre · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 16 d'agost · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 16 de desembre · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 16 de juliol · Veure més »

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 16 de juny · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 16 de maig · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 16 de març · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 17 d'abril · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 17 d'agost · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 17 de febrer · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 17 de novembre · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 18 d'abril · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 18 de desembre · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 18 de gener · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 18 de juliol · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 18 de maig · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 18 de novembre · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 18 de setembre · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1837 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1842 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1845 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1850 · Veure més »

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1852 · Veure més »

1853

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1853 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1856 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1859 · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1861 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1862 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1864 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1865 · Veure més »

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1867 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1868 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1869 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1870 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1874 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1877 · Veure més »

1879

199x199px;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1879 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1881 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1883 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1885 · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1886 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1887 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1890 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1891 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1892 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1895 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1897 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1898 · Veure més »

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1899 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 19 d'abril · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 19 d'agost · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 19 d'octubre · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 19 de desembre · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 19 de febrer · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 19 de juny · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 19 de març · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 19 de setembre · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1900 · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1901 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1902 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1904 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1905 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1906 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1907 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1908 · Veure més »

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1910 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1911 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1912 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1913 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1914 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1915 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1917 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1918 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1920 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1924 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1925 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1926 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1927 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1928 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1929 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1932 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1937 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1940 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1942 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1943 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1944 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1945 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1946 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1947 · Veure més »

1948

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1948 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1949 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1950 · Veure més »

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1951 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1953 · Veure més »

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1954 · Veure més »

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1957 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1958 · Veure més »

1959

1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1959 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1960 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1961 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1962 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1964 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1965 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1966 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1967 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1968 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1969 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1970 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1971 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1972 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1973 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1974 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1975 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1976 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1979 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1981 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1983 · Veure més »

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1984 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1986 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1987 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1988 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1989 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1990 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1991 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1993 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1994 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1995 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1996 · Veure més »

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1997 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1998 · Veure més »

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 1999 · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2 d'abril · Veure més »

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2 de juliol · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2 de novembre · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 20 d'abril · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 20 d'agost · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 20 d'octubre · Veure més »

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 20 de febrer · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 20 de gener · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 20 de juny · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 20 de maig · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2000 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2001 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2002 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2006 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2008 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2011 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2013 · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2017 · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2018 · Veure més »

2019

El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2019 · Veure més »

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 2020 · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 21 d'agost · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 21 d'octubre · Veure més »

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 21 de febrer · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 21 de juny · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 21 de maig · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 21 de novembre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 21 de setembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 22 d'abril · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 22 d'octubre · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 22 de febrer · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 22 de gener · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 22 de juliol · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 22 de juny · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 22 de maig · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 22 de març · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 22 de novembre · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 23 d'agost · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 23 d'octubre · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 23 de gener · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 23 de maig · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 23 de novembre · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 23 de setembre · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 24 d'abril · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 24 d'octubre · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 24 de juliol · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 24 de juny · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 24 de maig · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 24 de novembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 25 d'abril · Veure més »

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 25 d'agost · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 25 de desembre · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 25 de juny · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 25 de maig · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 26 d'abril · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 26 d'agost · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 26 de gener · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 26 de juny · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 26 de març · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 26 de setembre · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 27 d'abril · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 27 d'agost · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 27 de gener · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 27 de maig · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 27 de març · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 27 de setembre · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 28 d'agost · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 28 de febrer · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 28 de juliol · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 28 de juny · Veure més »

28 de març

El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 28 de març · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 28 de novembre · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 29 d'agost · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 29 de gener · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 29 de juliol · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 29 de maig · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 29 de març · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 29 de setembre · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 3 d'octubre · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 3 de desembre · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 3 de maig · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 3 de setembre · Veure més »

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 30 d'agost · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 30 d'octubre · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 30 de gener · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 30 de juny · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 30 de maig · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 30 de novembre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 30 de setembre · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 31 d'agost · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 31 de gener · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 31 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 31 de març · Veure més »

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 4 d'octubre · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 4 de febrer · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 4 de gener · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 4 de juliol · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 4 de novembre · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 5 d'abril · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 5 de desembre · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 5 de febrer · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 5 de juliol · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 5 de juny · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 5 de maig · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 5 de novembre · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 5 de setembre · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 6 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 6 d'octubre · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 6 de gener · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 6 de juny · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 6 de març · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 6 de novembre · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 6 de setembre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 7 d'abril · Veure més »

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 7 d'agost · Veure més »

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 7 d'octubre · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 7 de desembre · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 7 de febrer · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 7 de gener · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 7 de juny · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 7 de març · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 7 de novembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 8 d'abril · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 8 d'agost · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 8 de febrer · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 8 de gener · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 8 de juliol · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 8 de juny · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 8 de novembre · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 8 de setembre · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 9 d'agost · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 9 d'octubre · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 9 de desembre · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 9 de febrer · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 9 de juliol · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 9 de maig · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 9 de març · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Premi Nobel de Física і 9 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Nobel de física, Premi Nobel De Física, Premi Nobel de física, Premis Nobel de Física.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant