Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Praxíteles

Índex Praxíteles

Morira dema Reconegut en la seva època i també posteriorment, els romans eren coneixedors i admiradors de la seva obra.

103 les relacions: Acròlit, Acròpoli d'Atenes, Afrodita de Cnidos, Alinda, Anatomia, Antènor (escultor), Apol·lo de Cleveland, Apol·lo Lici, Apol·lo sauròcton, Apollino, Apoxiomen de Lísip, Art, Art antic, Art clàssic, Art de Catalunya, Art de l'antiga Grècia, Àrtemis de Gabii, Base de Mantinea, Casa Antoni Tarrés, Cànon estètic, Cefisòdot el jove, Cnidos, Contrapposto, Ctèsicles (escultor), David (Donatello), Dècada del 360 aC, Dècada del 370 aC, Donatello, Efeb de Marató, Elis, Enio, Eròtia, Ernst Curtius, Escopes de Paros, Escultura, Escultura del Renaixement, Escultura grega, Escultura grega clàssica, Escultura hel·lenística, Estàtua de Dionís i Àmpel, Estrongilió, Eubuleu, Frine, Gai Hei, Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei, Gran Idea, Grècia, Heròdot d'Olint, Hermes, Hermes amb Dionís infant, ..., Hetera, Himeneu (Suñol), Història de l'escultura, Història del nu artístic, Iris Love, Josep Miret i Llopart, Leòcares el Vell, Lisip de Sició, Llista d'antics grecs, Llista d'escultors de l'antiga Grècia, Llista de cràters de Mercuri, Llista de personatges històrics d'òpera, Louise Willy, Mausoleu d'Halicarnàs, Menodor (escultor), Mero, Misteris d'Eleusis, Museu Arqueològic d'Andros, Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic de Sevilla, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Museu Arqueològic Nacional de Florència, Museu del Louvre, Museu Pius-Clementí, Museus Capitolins, Museus Vaticans, Nícies (pintor), Nicomedes I, Nu (art), Olimpiòstenes, Pausànias (geògraf), Pàmfil (escultor), Pisanello, Polimnest (escultor), Portada/article juliol 27, Portada/article setembre 5, Posídip (epigramàtic), Praxiteles (cràter), Prostitució a l'antiga Grècia, Protògenes de Rodes, Santuari d'Àrtemis Braurònia, Sàtir en repòs, Segle IV aC, Tèspies, Teatre romà d'Arle, Temple d'Apol·lo Sosià, Temple d'Hera, Temple d'Hera (Paestum), Timoteu (escultor), Venus Capitolina, Venus d'Arle, Venus d'Esquilí, Venus de Mèdici. Ampliar l'índex (53 més) »

Acròlit

d'Antínous deïficat. En l'antiguitat, un acròlit (en grec: ἀκρόλιθος/ akrolithos) era una estàtua que tenia el tors de fusta i les extremitats (cap, mans o només els dits, i peus) de marbre.

Nou!!: Praxíteles і Acròlit · Veure més »

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Nou!!: Praxíteles і Acròpoli d'Atenes · Veure més »

Afrodita de Cnidos

LAfrodita de Cnidos (o Cnido) va ser una escultura grega antiga de la deessa Afrodita creada per Praxíteles d'Atenes al voltant del segle IV aC.

Nou!!: Praxíteles і Afrodita de Cnidos · Veure més »

Alinda

Alinda (en grec antic Ἄλινδα) era una ciutat de Cària a la vora de la moderna Karpuzlu (Aydın).

Nou!!: Praxíteles і Alinda · Veure més »

Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

Nou!!: Praxíteles і Anatomia · Veure més »

Antènor (escultor)

Antènor(en Ἀντήνωρ; en Antenor), fill d'Eufrànor, fou un escultor grec nascut a Atenes. Va fer les primeres estàtues de bronze d'Harmodi i Aristogitó, que els atenencs van col·locar al Ceràmic l'any 509 aC. Xerxes les va portar a Susa, i al seu lloc n'hi van posar unes altres fetes per Càl·lies o per Praxíteles. Alexandre el Gran, després de la conquesta de Pèrsia, les va retornar a Atenes, on foren restablertes al seu lloc original. Pausànias diu que les va retornar a Atenes un dels Antíocs, i Valeri Màxim un dels Seleucs, però sembla més certa la versió que diu que va ser Alexandre.

Nou!!: Praxíteles і Antènor (escultor) · Veure més »

Apol·lo de Cleveland

L'Apol·lodeCleveland és una escultura en bronze del tipus de l'Apol·lo sauròcton atribuït a Praxíteles.

Nou!!: Praxíteles і Apol·lo de Cleveland · Veure més »

Apol·lo Lici

Una estàtua de la figura d'''Apollo Lykeios'' al Louvre La figura d'Apol·lo Lici (Ἀπόλλων Λύκειος, Apollōn Lukeios) també coneguda com a Apol·lo Liceà,s'origina amb Praxíteles i és coneguda per moltes estàtues de mida completa i còpies d'estatuetes, així com per la moneda atenesa del segle I. És un tipus d'estàtua d'Apol·lo que mostra el déu descansant sobre un suport (un tronc d'arbre o un trípode), tocant l'avantbraç dret la part superior del cap i els cabells amb trenes, fixa a la part superior del cap en un tall de cabells típic de la infància.

Nou!!: Praxíteles і Apol·lo Lici · Veure més »

Apol·lo sauròcton

Copia de l'''Apol·lo Sauròcton''. Museu del Louvre, París L'Apol·lo Sauròcton era una estàtua de bronze de grandària natural realitzada per Praxíteles al.

Nou!!: Praxíteles і Apol·lo sauròcton · Veure més »

Apollino

Apollino o Apol·lo Mèdicis és el nom d'una escultura antiga conservada en la Galeria degli Uffizi, còpia romana d'un original hel·lenístic que representa Apol·lo en el tipus d'Apol·lo Lici.

Nou!!: Praxíteles і Apollino · Veure més »

Apoxiomen de Lísip

LApoxiomen (en grec antic, 'el que es raspa') és una estàtua en marbre d'època romana que es troba en els museus Vaticans.

Nou!!: Praxíteles і Apoxiomen de Lísip · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Praxíteles і Art · Veure més »

Art antic

84-376-0194-0.

Nou!!: Praxíteles і Art antic · Veure més »

Art clàssic

Mabuse (1516).''Hermes'' de Praxítel·les, còpia d'època romana de l'original del segle IV a. C. 978-3-506713193. Font citada a Monumenta Paderbornensia Entre les nombroses publicacions erudites destaquen ''Monumenta Germaniae Historica'' o ''Corpus Inscriptionum Latinarum''. L'art i la cultura clàssiques són un conjunt de conceptes culturals de la civilització occidental que identifiquen com clàssic allò grecoromà.

Nou!!: Praxíteles і Art clàssic · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Praxíteles і Art de Catalunya · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Praxíteles і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Àrtemis de Gabii

LÀrtemis de Gabii és l'escultura d'una dona coberta amb un quitó drapat que representa probablement la dea Àrtemis i que s'atribueix tradicionalment a l'escultor Praxíteles.

Nou!!: Praxíteles і Àrtemis de Gabii · Veure més »

Base de Mantinea

Placa que representa tres de les nou muses, subjectant instruments musicals i rotllos de pergamí (MNA 215) La base de Mantinea és un conjunt de tres plaques esculpides en baix relleu, descobertes el 1887 en l'emplaçament de l'antiga ciutat grega de Mantinea, a Arcàdia.

Nou!!: Praxíteles і Base de Mantinea · Veure més »

Casa Antoni Tarrés

La casa Antoni Tarrés és un edifici situat al carrer dels Tallers, 45 del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Praxíteles і Casa Antoni Tarrés · Veure més »

Cànon estètic

proporció àuria aplicada en una pintura El cànon estètic, cànon o norma estètica designa una regla de representació en l'art, com per exemple en pintura, escultura, arquitectura, música, dansa, teatre o literatura.

Nou!!: Praxíteles і Cànon estètic · Veure més »

Cefisòdot el jove

Cefisòdot el jove (en llatí Cephisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un escultor atenenc fill del gran Praxíteles.

Nou!!: Praxíteles і Cefisòdot el jove · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Praxíteles і Cnidos · Veure més »

Contrapposto

''Hermes'', de Praxíteles Contrapposto és un terme italià per a designar l'oposició harmònica de les diferents parts del cos de la figura humana, cosa que proporciona un cert moviment i contribueix a trencar la llei de la frontalitat.

Nou!!: Praxíteles і Contrapposto · Veure més »

Ctèsicles (escultor)

Ctèsicles (Ctesicles) va ser un escultor grec.

Nou!!: Praxíteles і Ctèsicles (escultor) · Veure més »

David (Donatello)

El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència.

Nou!!: Praxíteles і David (Donatello) · Veure més »

Dècada del 360 aC

La dècada del 360 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 369 aC fins al 31 de desembre del 360 aC.

Nou!!: Praxíteles і Dècada del 360 aC · Veure més »

Dècada del 370 aC

La dècada del 370 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 379 aC fins al 31 de desembre del 370 aC.

Nou!!: Praxíteles і Dècada del 370 aC · Veure més »

Donatello

Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.

Nou!!: Praxíteles і Donatello · Veure més »

Efeb de Marató

L'Efeb de Marató és una escultura grega d'època antiga trobada a la Mar Egea, a la badia de Marató el 1925.

Nou!!: Praxíteles і Efeb de Marató · Veure més »

Elis

La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.

Nou!!: Praxíteles і Elis · Veure més »

Enio

Enio (en grec Ένυώ, «horror») era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes.

Nou!!: Praxíteles і Enio · Veure més »

Eròtia

Eròtia o Erotídia (en grec antic ἐρώτια o ἐρωτίδια) era el més solemne de tots els festivals que se celebraven a Tèspies, a la regió grega de Beòcia.

Nou!!: Praxíteles і Eròtia · Veure més »

Ernst Curtius

Ernst Curtius (Lübeck, 2 de setembre de 1814 - Berlín, 11 de juliol de 1896) va ser un historiador i arqueòleg alemany.

Nou!!: Praxíteles і Ernst Curtius · Veure més »

Escopes de Paros

''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.

Nou!!: Praxíteles і Escopes de Paros · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Praxíteles і Escultura · Veure més »

Escultura del Renaixement

L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Praxíteles і Escultura del Renaixement · Veure més »

Escultura grega

L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.

Nou!!: Praxíteles і Escultura grega · Veure més »

Escultura grega clàssica

440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Nou!!: Praxíteles і Escultura grega clàssica · Veure més »

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Nou!!: Praxíteles і Escultura hel·lenística · Veure més »

Estàtua de Dionís i Àmpel

L'estàtua de Dionís i Ampel és una escultura exempta realitzada en marbre blanc, molt degradat, que representa al déu grec Dionís embriac, assistit pel sàtir Ampel, tema mitològic derivat de models grecs.

Nou!!: Praxíteles і Estàtua de Dionís i Àmpel · Veure més »

Estrongilió

Estrongilió (en llatí Strongylion, en grec antic) fou un destacat escultor grec que mencionen Pausànies i Plini el Vell, i que consta també en una inscripció.

Nou!!: Praxíteles і Estrongilió · Veure més »

Eubuleu

Eubuleu (Eubuleus) fou un escultor grec el nom del qual apareix en un bust d'Hermes.

Nou!!: Praxíteles і Eubuleu · Veure més »

Frine

''Frine davant l'Areòpag'' (1861), obra de Jean-Léon Gérôme, Hamburg Kunsthalle. Frine (en llatí Phryne, en grec) va ser una famosa hetera grega, filla d'Epicles i natural de Tèspies a Beòcia.

Nou!!: Praxíteles і Frine · Veure més »

Gai Hei

Gai Hei, en llatí Caius Heius, fou un ciutadà notable de Messana, de la principal família de la ciutat i cap de la delegació enviada per la ciutat al judici de Verres, per donar testimoni a favor de l'acusat, que el mateix Verres va convèncer o va obligar els messanencs a formar quan va ser acusat per Ciceró.

Nou!!: Praxíteles і Gai Hei · Veure més »

Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei

Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei (Pensaments sobre la bellesa i el gust en la pintura) és un tractat d'estètica escrit el 1762 per Anton Raphael Mengs (1728-1779), artista d'origen alemany que ha passat a la posteritat com el pintor filòsof.

Nou!!: Praxíteles і Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei · Veure més »

Gran Idea

La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles  i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.

Nou!!: Praxíteles і Gran Idea · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Praxíteles і Grècia · Veure més »

Heròdot d'Olint

Heròdot fou un escultor grec d'Olint, contemporani de Praxíteles, que va fer diverses estàtues de Firne i d'altres cortesans macedonis.

Nou!!: Praxíteles і Heròdot d'Olint · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Praxíteles і Hermes · Veure més »

Hermes amb Dionís infant

Hermes amb Dionís infant és una escultura grega de marbre atribuïda a l'escultor Praxíteles del període clàssic final; segons altres autors, però, és una còpia del d'una obra original del mateix artista del 350-330 aC.

Nou!!: Praxíteles і Hermes amb Dionís infant · Veure més »

Hetera

L'hetaira Taís d'Atenes A l'antiga Grècia una hetera o hetaira (en grec ἑταίρα hetaíra, literalment ‘companya’) era una dona que oferia companyia intel·lectual i sexual a canvi de diners.

Nou!!: Praxíteles і Hetera · Veure més »

Himeneu (Suñol)

El Himeneu és una escultura de Jeroni Suñol conservada al Museo del Prado que va guanyar el Premi a la millor obra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1866 i una medalla de bronze a l'Exposició Universal de París de 1867.

Nou!!: Praxíteles і Himeneu (Suñol) · Veure més »

Història de l'escultura

La història de l'escultura és una part de la història de l'art que estudia l'evolució de l'escultura des dels seus principis tenint present les diferents cultures arreu del món i els períodes històrics que acostumen a coincidir amb els de la mateixa història de l'art.

Nou!!: Praxíteles і Història de l'escultura · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Praxíteles і Història del nu artístic · Veure més »

Iris Love

Iris Cornelia Love (1 d'agost de 1933 – 17 d'abril de 2020) va ser una arqueòloga clàssica nord-americana, més coneguda pel redescobriment del temple d'Afrodita, Cnidos.

Nou!!: Praxíteles і Iris Love · Veure més »

Josep Miret i Llopart

Josep Miret i Llopart (Barcelona, 1900 - ibídem, 1978) fou un escultor català.

Nou!!: Praxíteles і Josep Miret i Llopart · Veure més »

Leòcares el Vell

Leòcares (en llatí Leochares, en grec antic) fou un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.

Nou!!: Praxíteles і Leòcares el Vell · Veure més »

Lisip de Sició

- (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Lisip (Lysippus; Sició, c. 390 - 310 aC) va ser un escultor grec d'època clàssica, germà de Lisístrat i contemporani d'Escopes i de Praxíteles.

Nou!!: Praxíteles і Lisip de Sició · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Praxíteles і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista d'escultors de l'antiga Grècia

A continuació es presenta una llista dels escultors grecs més destacats de l'època clàssica.

Nou!!: Praxíteles і Llista d'escultors de l'antiga Grècia · Veure més »

Llista de cràters de Mercuri

Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Mercuri.

Nou!!: Praxíteles і Llista de cràters de Mercuri · Veure més »

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Praxíteles і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »

Louise Willy

Louise Willy, també coneguda com Loulou, nascuda vers 1873 i morta en data indeterminada després de 1913, és una artista de cabaret, de teatre i cinema mut francesa.

Nou!!: Praxíteles і Louise Willy · Veure més »

Mausoleu d'Halicarnàs

La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l'Imperi Persa. Fou construït per a Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s'havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu (o Fiteu) i Sàtir; aquest darrer va escriure una descripció de l'obra i de les decoracions escultòriques, fetes pels artistes de l'escola àtica Escopes de Paros, Briaxis, Leòcares, i potser Timoteu i Praxíteles segons Vitruvi. Els artistes van competir entre ells i cadascun va fer una façana; a la mort d'Artemísia, que va sobreviure al seu marit dos anys, l'obra va continuar fins que es va acabar. Plini el Vell esmenta també un artista de nom Pitis que va fer una quadriga a la cimera del monument amb les estàtues dels dos monarques. Reconstrucció moderna a Miniatürk, a Istanbul. Els autors que parlen del Mausoleu donen pocs detalls de la construcció; encara que algunes monedes en donen una representació són creacions tardanes i la realitat no es pot determinar; no se sap si alguna de les escultures que tenia s'ha conservat realment. L'únic que en fa una descripció completa es Plini el Vell, però la seva descripció és complexa. Diu que mesurava 19 metres de nord a sud, i era més curt als frontals; el seu perímetre era d'uns 125 metres i l'altura d'11 metres; estava rodejat per 36 columnes, una zona anomenada Ptèron, adornada amb escultures en relleu fetes per Escopes a la part oriental, Briaxis a la part nord, Timoteu a la part sud i Leocares a l'oest; sobre aquest Ptèron hi havia una piràmide d'igual altura disminuint en 24 passos a la cimera on era la quadriga de Pitis. L'altura total incloent l'ornament era de 46 metres. L'edifici estava format per una cel·la quadrangular (ptèron) rodejada d'un peristil de columnes (segurament jòniques) i elevat per una base (cosa necessària per compensar l'altura parcial i la total). Les ruïnes del Mausoleu a Bodrum. L'edifici encara existia al i probablement va sobreviure almenys fins vers el. Alguns marbres trobats a les muralles de Bodrum van ser portats a Anglaterra per l'ambaixador britànic Sir Strafford Canning el febrer del 1846 i són ara al Museu Britànic, sent coneguts com a "Marbres de Budrum"; representen batalles dels grecs amb les amazones (que era el mite principal dels jònics i a Cària). El mot mausoleu ha estat usat des d'aquell temps per designar qualsevol tomba gran, car "Mausolm—eion" originalment significava "dedicat a Mausol".

Nou!!: Praxíteles і Mausoleu d'Halicarnàs · Veure més »

Menodor (escultor)

Menodor (Menodorus) fou un escultor grec originari d'Atenes.

Nou!!: Praxíteles і Menodor (escultor) · Veure més »

Mero

Mero o Miro (en llatí Mero o Myro, en grec antic) fou una poetessa del període hel·lenístic nascuda a Bizanci.

Nou!!: Praxíteles і Mero · Veure més »

Misteris d'Eleusis

Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Nou!!: Praxíteles і Misteris d'Eleusis · Veure més »

Museu Arqueològic d'Andros

El Museu Arqueològic d'Andros és un museu de Grècia.

Nou!!: Praxíteles і Museu Arqueològic d'Andros · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: Praxíteles і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu Arqueològic de Sevilla

El museu Arqueològic de Sevilla està situat en plaça d'Amèrica, enfront del museu d'Arts i Costums Populars (antic Pavelló Mudèjar) i al costat del pavelló Real, dins del parc de María Luisa.

Nou!!: Praxíteles і Museu Arqueològic de Sevilla · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.

Nou!!: Praxíteles і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional de Florència

El Museu Arqueològic Nacional de Florència (en italià Museo archeologico nazionale di Firenze) és un museu arqueològic situat a la ciutat italiana de Florència.

Nou!!: Praxíteles і Museu Arqueològic Nacional de Florència · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Praxíteles і Museu del Louvre · Veure més »

Museu Pius-Clementí

El Museu Pius-Clementí (Museu Pio-Clementino) forma part dels Museus Vaticans de Roma.

Nou!!: Praxíteles і Museu Pius-Clementí · Veure més »

Museus Capitolins

El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.

Nou!!: Praxíteles і Museus Capitolins · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Praxíteles і Museus Vaticans · Veure més »

Nícies (pintor)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un famós pintor atenenc, fill de Nicomedes i deixeble d'Antídot.

Nou!!: Praxíteles і Nícies (pintor) · Veure més »

Nicomedes I

Nicomedes I (en llatí Nicomedes, en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 278 aC al 246 aC.

Nou!!: Praxíteles і Nicomedes I · Veure més »

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Nou!!: Praxíteles і Nu (art) · Veure més »

Olimpiòstenes

Olimpiòstenes (Olympiosthenes) fou un escultor de l'antiga Grècia.

Nou!!: Praxíteles і Olimpiòstenes · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Praxíteles і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Pàmfil (escultor)

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un escultor grec.

Nou!!: Praxíteles і Pàmfil (escultor) · Veure més »

Pisanello

Pisanello, Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto, o erròniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels més distingits pintors de finals de l'època gòtica i del primer Renaixement italià i del Quattrocento.

Nou!!: Praxíteles і Pisanello · Veure més »

Polimnest (escultor)

Polimnest (en llatí Polymnestus, en grec antic) fou un escultor grec conegut per una inscripció en la base d'una estàtua a l'Acròpoli d'Atenes, descoberta per Ross el 1840 i que va restaurar així:.

Nou!!: Praxíteles і Polimnest (escultor) · Veure més »

Portada/article juliol 27

Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.

Nou!!: Praxíteles і Portada/article juliol 27 · Veure més »

Portada/article setembre 5

Categoria:Articles del dia de setembre de la portada 600k.

Nou!!: Praxíteles і Portada/article setembre 5 · Veure més »

Posídip (epigramàtic)

Posídip (en llatí Poseidippus o Posidippus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec conegut amb el malnom.

Nou!!: Praxíteles і Posídip (epigramàtic) · Veure més »

Praxiteles (cràter)

Praxiteles és un cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 198 km de diàmetre.

Nou!!: Praxíteles і Praxiteles (cràter) · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Praxíteles і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Protògenes de Rodes

Protògenes (en Protogenes), que probablement va viure entre els anys 370 aC i 303 aC, fou un dels més famosos pintors grecs de l'antiguitat.

Nou!!: Praxíteles і Protògenes de Rodes · Veure més »

Santuari d'Àrtemis Braurònia

El santuari d'Àrtemis Braurònia està situat a l'Acròpoli d'Atenes, entre els Propileus i la Calcoteca.

Nou!!: Praxíteles і Santuari d'Àrtemis Braurònia · Veure més »

Sàtir en repòs

El Sàtir en repòs, també conegut com a Sàtir anapauomenos (grec antic ἀναπαυόμενος, de ἀναπαύω / anapaúô, 'reposar') és una estàtua generalment atribuïda a Praxíteles.

Nou!!: Praxíteles і Sàtir en repòs · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.

Nou!!: Praxíteles і Segle IV aC · Veure més »

Tèspies

Tèspies o Tèspia (llatí: Thespiae) fou una ciutat de Beòcia al peu de la muntanya Helicó, mirant al sud i al golf de Crissa, on tenia el seu port, anomenat Creusis.

Nou!!: Praxíteles і Tèspies · Veure més »

Teatre romà d'Arle

El Teatre romà d'Arle fou construït a finals del, just després de la fundació de la colònia romana.

Nou!!: Praxíteles і Teatre romà d'Arle · Veure més »

Temple d'Apol·lo Sosià

Situació en relació amb el veí Teatre de Marcel El temple d'Apol·lo Sosià, conegut també com Temple d'Apol·lo al Circo, Apol·linar i Temple d'Apol·lo Metge, és un temple romà dedicat a Apol·lo situat al Camp de Mart, prop del Teatre de Marcel i del Pòrtic d'Octàvia, a Roma.

Nou!!: Praxíteles і Temple d'Apol·lo Sosià · Veure més »

Temple d'Hera

El Temple d'Hera a Olímpia, Grècia, és un monument rellevant de l'arquitectura de l'estil dòric.

Nou!!: Praxíteles і Temple d'Hera · Veure més »

Temple d'Hera (Paestum)

El temple d'Hera o Heraion de Paestum, l'antiga Posidònia grega, va ser construït al voltant de l'any 550 aC per colons grecs, és el temple més antic que sobreviu actualment a l'antiga ciutat grecoromana.

Nou!!: Praxíteles і Temple d'Hera (Paestum) · Veure més »

Timoteu (escultor)

Timoteu (en Timotheus) fou un escultor de l'antiga Grècia que va pertànyer a l'escola àtica, i va viure al temps d'Escopes i Praxíteles.

Nou!!: Praxíteles і Timoteu (escultor) · Veure més »

Venus Capitolina

La Venus Capitolina és un tipus d'estàtua de Venus, específicament un dels diversos tipus de Venus Púdica (entre els quals s'inclou també la Venus de Médici), del que existeixen diversos exemples.

Nou!!: Praxíteles і Venus Capitolina · Veure més »

Venus d'Arle

La Venus d'Arle o Venus d'Arles és una copia romana d'una escultura grega antiga que procedeix d'Arle, a la Provença, i es conserva a París, al Museu del Louvre.

Nou!!: Praxíteles і Venus d'Arle · Veure més »

Venus d'Esquilí

La Venus Esquilina o Venus d'Esquilí és una escultura realitzada en marbre d'una dona nua amb sandàlies i tocat realitzada a una escala menor que la realitat.

Nou!!: Praxíteles і Venus d'Esquilí · Veure més »

Venus de Mèdici

La ''Venus de Mèdici'' La Venus de Mèdici és una escultura hel·lenística en marbre a escala real que representa la dea Venus o Afrodita.

Nou!!: Praxíteles і Venus de Mèdici · Veure més »

Redirigeix aquí:

Praxiteles, Praxitel·les, Praxítel·les.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »