Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Antoni de Villarroel i Peláez, Auctoritas, Capitular de Quierzy, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires, Combat de Balsareny, Comtat de Ribagorça, Convenientia, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dona a l'antiga Roma, Edat moderna de Catalunya, Ermessenda de Carcassona, Fets de la Gleva, Gòtia, Gelasi I, Gesta Comitum Barchinonensium, Gravitas, Guerra dels catalans, Guifré el Pilós, Imperi Carolingi, Llegenda de Guifré el Pilós, Marit, Monarca, Papa Innocenci III, Pater familias, Peronella d'Aragó, Poder (sociologia), Portada/article agost 17, Principat de Catalunya, Rafael Casanova i Comes, Ramir I d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer IV, Reforma gregoriana, Regne d'Aragó, Renúncia de Saragossa (1137), Sanç Ramires, Sínodes de Toluges, Sobirania, Supervisor, Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Testament de Peronella d'Aragó (1152), Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Virtuts romanes.
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Potestas і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »
Auctoritas
Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.
Nou!!: Potestas і Auctoritas · Veure més »
Capitular de Quierzy
La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.
Nou!!: Potestas і Capitular de Quierzy · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Potestas і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Potestas і Casal de Barcelona · Veure més »
Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida.
Nou!!: Potestas і Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires · Veure més »
Combat de Balsareny
El combat de Balsareny es lliurà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Potestas і Combat de Balsareny · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Potestas і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Convenientia
Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.
Nou!!: Potestas і Convenientia · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Potestas і Corona d'Aragó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Potestas і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dona a l'antiga Roma
p.
Nou!!: Potestas і Dona a l'antiga Roma · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Potestas і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Potestas і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Fets de la Gleva
Els Fets de la Gleva es refereixen al combat lliurat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques el 3 de febrer de 1714, i la posterior massacre de presoners de guerra catalans ocorreguda al santuari de La Gleva (Les Masies de Voltregà) el 4 de febrer de 1714, durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Potestas і Fets de la Gleva · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Potestas і Gòtia · Veure més »
Gelasi I
Gelasi I (Àfrica romana ? - Roma, 21 de novembre de 496) fou escollit papa l'1 de març de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor, Fèlix III.
Nou!!: Potestas і Gelasi I · Veure més »
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Nou!!: Potestas і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »
Gravitas
La gravitas (com la dignitat i la serietat exempta de tota frivolitat), era una de les antigues virtuts romanes que la societat més apreciava, juntament amb el deure, la pietas, la dignitas i la virtus.
Nou!!: Potestas і Gravitas · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Potestas і Guerra dels catalans · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Potestas і Guifré el Pilós · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Potestas і Imperi Carolingi · Veure més »
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Nou!!: Potestas і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »
Marit
Retrat del marit de Hale Asaf, pintat per ella El marit o espòs és l'home casat, el cònjuge mascle, que manté una relació de matrimoni.
Nou!!: Potestas і Marit · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Potestas і Monarca · Veure més »
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Nou!!: Potestas і Papa Innocenci III · Veure més »
Pater familias
Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.
Nou!!: Potestas і Pater familias · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Potestas і Peronella d'Aragó · Veure més »
Poder (sociologia)
El poder, en el context sociològic, és el domini (potestas) que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la possessió o capacitat per disposar d'algú, o alguna cosa, i l'autoritat.
Nou!!: Potestas і Poder (sociologia) · Veure més »
Portada/article agost 17
Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.
Nou!!: Potestas і Portada/article agost 17 · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Potestas і Principat de Catalunya · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Potestas і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Potestas і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Potestas і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Potestas і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Nou!!: Potestas і Reforma gregoriana · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Potestas і Regne d'Aragó · Veure més »
Renúncia de Saragossa (1137)
Renúncia de Saragossa (13 de novembre del 1137) La Renúncia de Saragossa és un anunci d'abdicació públic del rei Ramir II d'Aragó als seus súbdits fet el 13 de novembre del 1137 a El Castellar (Torres de Berrellén), prop de Saragossa, on els comunica que ha fet donació de la seva filla i del regne al comte Ramon Berenguer IV.
Nou!!: Potestas і Renúncia de Saragossa (1137) · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Potestas і Sanç Ramires · Veure més »
Sínodes de Toluges
Els sínodes de Toluges foren unes assemblees que tingueren lloc al a la població rossellonesa del mateix nom.
Nou!!: Potestas і Sínodes de Toluges · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Potestas і Sobirania · Veure més »
Supervisor
Esquema d'una jerarquia on "f" és l'element superior del que depenen tots els altres. Un cap, superior, encarregat, supervisor o director és algú que en una jerarquia té autoritat sobre algú altre per ser considerat en aquesta en un grau, rang, importància o valor més alt.
Nou!!: Potestas і Supervisor · Veure més »
Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)
Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.
Nou!!: Potestas і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Veure més »
Testament de Peronella d'Aragó (1152)
El Testament de Peronella Ramires, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou el primer testament fet per aquesta reina el 4 d'abril del 1152, quan es trobava de part del seu primer fill Pere, que morí abans de la majoria d'edat.
Nou!!: Potestas і Testament de Peronella d'Aragó (1152) · Veure més »
Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)
El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.
Nou!!: Potestas і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) · Veure més »
Virtuts romanes
L'emperador Marc Aureli, freqüentment citat com a exponent de les virtuts romanes. Les virtuts romanes són una sèrie de valors preuats en l'antiga Roma com a fonamentals per a tots els ciutadans romans.
Nou!!: Potestas і Virtuts romanes · Veure més »
