Accés més ràpid que el navegador!
144 les relacions: Amata, Ambaixada romana (gals, 390 aC), Amburbium, Anc Marci, Annales maximi, Annales pontificum, Annalistes, Annals, Antònia de Tral·les, Arquitectura paleocristiana, August, August (títol), August de Prima Porta, Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC), Basílica de Sant Pere, Bisbat de Roma, Bona Dea, Cantili, Cap d'August velat, Cesaropapisme, Col·legi dels Pontífexs, Constantí I el Gran, Corona triomfal, Cronologia de l'antiga Roma, Cultura de l'antiga Roma, Curió, Cursus honorum, Dioclecià, Dona a l'antiga Roma, Escultura, Fabi Ambust, Fòrum Romà, Flamen, Flamen martialis, Flavi Gracià, Gai Aquil·li Gal, Gai Escriboni Curió (cònsol), Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC), Gai Juvenci, Gai Lutaci Càtul, Gai Mari el Jove, Gai Papiri, Gai Servili Gemin, Gai Sext Juli Cèsar, Gai Valeri Flac (sacerdot), Gens Fàbia, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 96 aC), Gneu Ogulni, Gneu Tremel·li (tribú), Grani Flac, ..., Guerra de Sicília (44 aC-36 aC), Història de l'Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperio principis, Inauguratio, Institucions polítiques de Roma, Inter gravissimas, Isapòstol, Ius Civile Papirianum, Julià l'Apòstata, Labiena, Lèpid el triumvir, Leges regiae, Lex Licinia Mucia de civibus regundis, Lictor, Literatura romana, Llibre romà, Llista d'emperadors romans, Llista de papes de Roma, Luci Aureli Aviani Simmac, Luci Cecili Metel, Luci Cecili Metel (cònsol), Luci Cecili Metel Dalmàtic, Luci Corneli Dolabel·la (almirall), Luci Corneli Lèntul Caudí (cònsol), Luci Licini Cras, Luci Valeri Flac (cònsol 131 aC), Marc Antoni, Marc Atili Metili Bràdua, Marc Corneli Ceteg (cònsol 204 aC), Marc Emili Lèpid (cònsol 187 i 175 aC), Marc Fabi Ambust (Pontífex Màxim), Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC), Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC), Matrimoni a l'antiga Roma, Mercuri (mitologia), Numa Marci el Vell, Pal·ladi (estàtua), Papa, Papia de vestalibus, Pompeia (esposa de Juli Cèsar), Pont de Trajà, Pontífex, Pontífex romà, Pontificat, Popilia de vestalibus, Porta Flumentana, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Barbat, Publi Corneli Escipió Nasica Corculum, Publi Corneli Escipió Nasica Serapió, Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol), Publi Deci Mus (cònsol 340 aC), Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC), Publi Licini Cras Dives Mucià, Publi Muci Escèvola (cònsol 133 aC), Publi Servili Rul·lus, Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 79 aC), Quint Cecili Metel Pius, Quint Fabi Píctor (pretor 189 aC), Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC), Quint Furi, Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC), Quint Muci Escèvola (cònsol 95 aC), Quint Ogulni, Quint Valeri Faltó, Religió a l'antiga Roma, Rex sacrorum, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Samnita, Sexualitat a l'antiga Roma, Summe sacerdot, Tabula dealbata, Túccia, Temple de la Concòrdia, Temple del Diví Juli, Tiberi Coruncani, Tit (emperador), Tit Labiè (tribú), Tit Manli Torquat (cònsol 235 i 224 aC), Tractat de Brindisi, Tríada capitolina, Trofeu dels Alps, Tropaeum Traiani, Vítul, Venus (mitologia), Vestal, Via Sacra, Vitel·li, 12 aC, 253 aC, 254 aC, 6 de març, 63 aC. Ampliar l'índex (94 més) »
Amata
Llatí i Amata. ''Promptuarii Iconum Insigniorum''. 1553. Amata, segons la mitologia romana, era l'esposa de Llatí i la mare de Lavínia.
Nou!!: Pontífex Màxim і Amata · Veure més »
Ambaixada romana (gals, 390 aC)
El Llegat romà va enviar una ambaixada als gals l'any 390 aC.
Nou!!: Pontífex Màxim і Ambaixada romana (gals, 390 aC) · Veure més »
Amburbium
Amburbium o Amburbiale era el nom llatí de la processó que en temps de la República de Roma, feia el poble amb les diverses classes de sacerdots, encapçalats pel Pontífex Màxim, donant tres vegades el tom complet a la ciutat de Roma.
Nou!!: Pontífex Màxim і Amburbium · Veure més »
Anc Marci
Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.
Nou!!: Pontífex Màxim і Anc Marci · Veure més »
Annales maximi
Els Annales maximi eren una compilació en vuitanta llibres, dels Annales pontificum publicats pel pontífex màxim durant la República romana.
Nou!!: Pontífex Màxim і Annales maximi · Veure més »
Annales pontificum
Els Annales pontificum eren a l'antiga Roma una col·lecció de textos que contenien el registre d'alguns fets importants de la vida de la ciutat.
Nou!!: Pontífex Màxim і Annales pontificum · Veure més »
Annalistes
Els annalistes (del llatí annales, llibres dels esdeveniments anuals, paraula que alhora prové dannus "any") foren els primers historiadors de l'època romana.
Nou!!: Pontífex Màxim і Annalistes · Veure més »
Annals
Annals (Annales) era el recull cronològic organitzat per anys que feia el Pontífex Màxim de Roma, dels esdeveniments organitzats en el que s'anomenava àlbum, que incloïa els noms dels magistrats i tota mena d'esdeveniments com guerres, pestes, prodigis, etc.
Nou!!: Pontífex Màxim і Annals · Veure més »
Antònia de Tral·les
Antònia (en Antonia) va ser una filla de Marc Antoni i d'Antònia Hibrida, una filla de Gai Antoni Hibrida.
Nou!!: Pontífex Màxim і Antònia de Tral·les · Veure més »
Arquitectura paleocristiana
V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.
Nou!!: Pontífex Màxim і Arquitectura paleocristiana · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Pontífex Màxim і August · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Pontífex Màxim і August (títol) · Veure més »
August de Prima Porta
August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze LAugust de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.
Nou!!: Pontífex Màxim і August de Prima Porta · Veure més »
Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC)
Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius A. f. L. n. Albinus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Postúmia, una de les famílies patrícies més antigues de Roma.
Nou!!: Pontífex Màxim і Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC) · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Pontífex Màxim і Bisbat de Roma · Veure més »
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Nou!!: Pontífex Màxim і Bona Dea · Veure més »
Cantili
Cantili fou un romà, secretari d'un pontífex, que va cometre incest amb una Verge Vestal durant la Segona Guerra Púnica i va ser fuetejat fins a la mort per ordre del pontífex màxim.
Nou!!: Pontífex Màxim і Cantili · Veure més »
Cap d'August velat
El Cap d'August velat és una peça escultòrica d'època romana que representa l'emperador August, trobada a Pol·lèntia el i exposada al Museu de Mallorca del 2022 ençà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Cap d'August velat · Veure més »
Cesaropapisme
El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).
Nou!!: Pontífex Màxim і Cesaropapisme · Veure més »
Col·legi dels Pontífexs
El Col·legi dels Pontífexs o Collegium Pontificum va ser una institució (collegium) de l'antiga Roma que estava composta pels sacerdots de més alt rang de la religió estatal, de caràcter politeista.
Nou!!: Pontífex Màxim і Col·legi dels Pontífexs · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Pontífex Màxim і Constantí I el Gran · Veure més »
Corona triomfal
Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.
Nou!!: Pontífex Màxim і Corona triomfal · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Pontífex Màxim і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Pontífex Màxim і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Curió
Curió (Curio) va ser el nom d'una família de la gens Escribònia entre els quals es trobaven alguns personatges destacats.
Nou!!: Pontífex Màxim і Curió · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Pontífex Màxim і Cursus honorum · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Pontífex Màxim і Dioclecià · Veure més »
Dona a l'antiga Roma
p.
Nou!!: Pontífex Màxim і Dona a l'antiga Roma · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Pontífex Màxim і Escultura · Veure més »
Fabi Ambust
Els Fabi Ambust (Fabii Ambusti) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognomen d'Ambust.
Nou!!: Pontífex Màxim і Fabi Ambust · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Pontífex Màxim і Fòrum Romà · Veure més »
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Nou!!: Pontífex Màxim і Flamen · Veure més »
Flamen martialis
El Flamen Martialis a la religió a l'antiga Roma, era el summe sacerdot del culte oficial de l'estat de Mart, el déu de la guerra. Va ser un dels tres alts sacerdots que tenien una posició distingida entre els quinze flamens. El Flamen Martialis era el responsable dels ritus públics als dies consagrats a Mart i, entre els seus deures, es trobava el ritual de brandar les llances sagrades de Mart quan l'exèrcit romà es preparava per a la guerra. Com d'altres flamines maiores, el summe sacerdot de Mart era un patrici que havia de casar-se durant la cerimònia de confarreatio.
Nou!!: Pontífex Màxim і Flamen martialis · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Pontífex Màxim і Flavi Gracià · Veure més »
Gai Aquil·li Gal
Gai Aquil·li Gal (en llatí Caius Aquillius Gallus) era un destacat jurista romà de finals de la República.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Aquil·li Gal · Veure més »
Gai Escriboni Curió (cònsol)
Gai Escriboni Curió (en Gaius Scribonius Curio Burbulieus; ? - 53 aC) era fill del pretor Gai Escriboni Curió que l'any, quan va ser assassinat el sediciós tribú Luci Apuleu Saturní, va donar suport als cònsols.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Escriboni Curió (cònsol) · Veure més »
Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC)
Gai Fonteu Capitó (Gaius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà amic de Marc Antoni.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC) · Veure més »
Gai Juvenci
Gai Juvenci (en llatí Caius Juventius) va ser un jurista romà, un dels nombrosos auditores de Muci Escevola, cònsol l'any 95 aC i pontífex màxim.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Juvenci · Veure més »
Gai Lutaci Càtul
Gai Lutaci Catul (en Caius Lutatius C. F. C. N. Catulus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Lutaci Càtul · Veure més »
Gai Mari el Jove
Gai Mari el Jove (Gaius Marius) (109 aC-82 aC) va ser un general romà, fill adoptiu del famós Gai Mari.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Mari el Jove · Veure més »
Gai Papiri
Gai Papiri o Sext Papiri (en llatí Caius Papirius o Sextus Papirius) va ser el suposat redactor de les anomenades Leges regiae, o Jus Papirianum, o Jus Civile Papirianum.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Papiri · Veure més »
Gai Servili Gemin
Gai Servili Gemin (en Gaius Servilius C. f. P. n. Geminus) va ser un magistrat romà, fill del triumvir Gai Servili.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Servili Gemin · Veure més »
Gai Sext Juli Cèsar
Gai Sext Juli Cèsar (en llatí Caius Sextus Julius Caesar) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Sext Juli Cèsar · Veure més »
Gai Valeri Flac (sacerdot)
Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius P. F. L. N. Flaccus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gai Valeri Flac (sacerdot) · Veure més »
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gens Fàbia · Veure més »
Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 96 aC)
Gneu Domici Ahenobarb (en llatí Gnaeus Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 96 aC) · Veure més »
Gneu Ogulni
Gneu Ogulni (Cnaeus Ogulnius) va ser un magistrat romà membre de la gens Ogúlnia, d'origen plebeu.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gneu Ogulni · Veure més »
Gneu Tremel·li (tribú)
Gneu Tremel·li (en llatí Cnaeus Tremellius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Gneu Tremel·li (tribú) · Veure més »
Grani Flac
Grani Flac (en llatí Granius Flaccus) va ser un escriptor i jurista romà del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Grani Flac · Veure més »
Guerra de Sicília (44 aC-36 aC)
La Guerra de Sicília fou una revolta contra el Segon Triumvirat de la República Romana, que tingué lloc entre el 44 aC i el 36 aC.
Nou!!: Pontífex Màxim і Guerra de Sicília (44 aC-36 aC) · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: Pontífex Màxim і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Pontífex Màxim і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperio principis
La lex regia o pròpiament Lex de Imperio principis, va ser la llei romana que va establir l'Imperi.
Nou!!: Pontífex Màxim і Imperio principis · Veure més »
Inauguratio
Inauguratio era una cerimònia que realitzaven els àugurs quan volien obtenir la sanció dels déus per alguna activitat que els homes volien fer.
Nou!!: Pontífex Màxim і Inauguratio · Veure més »
Institucions polítiques de Roma
Les institucions polítiques de la Roma Antiga estaven essencialment fonamentades en el dret romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Institucions polítiques de Roma · Veure més »
Inter gravissimas
Inter gravissimas és una butlla pontifical, redactada pel papa Gregori XIII i anomenada així per les seves primeres paraules: Entre les tasques més importants de la nostra funció pastoral (en llatí: pastoralis officii nostri curas).
Nou!!: Pontífex Màxim і Inter gravissimas · Veure més »
Isapòstol
Isapòstol (‘igual als apòstols’) era un dels títols ostentats pels emperadors romans d'Orient.
Nou!!: Pontífex Màxim і Isapòstol · Veure més »
Ius Civile Papirianum
Ius Civile Papirianum o Ius Civile Papisianum va ser una compilació de lleis règies o lleis aprovades en el període monàrquic de l'antiga Roma.
Nou!!: Pontífex Màxim і Ius Civile Papirianum · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Pontífex Màxim і Julià l'Apòstata · Veure més »
Labiena
La lex Labiena va ser una antiga llei romana adoptada a proposta del tribú de la plebs Tit Labiè, quan eren cònsols Marc Tul·li Ciceró i Gai Antoni Hibrida l'any 63 aC.
Nou!!: Pontífex Màxim і Labiena · Veure més »
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Nou!!: Pontífex Màxim і Lèpid el triumvir · Veure més »
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Nou!!: Pontífex Màxim і Leges regiae · Veure més »
Lex Licinia Mucia de civibus regundis
Licinia Mucia de civibus regundis (probablement el nom correcta seria Licinia Mucia de civibus redigundis), va ser una llei de l'antiga Roma aprovada en el consolat de Luci Licini Cras l'orador i Quint Muci Escevola, pontífex màxim, l'any 95 aC, que establia un examen estricte de la ciutadania i privava dels drets civils als que no en feien un bon ús.
Nou!!: Pontífex Màxim і Lex Licinia Mucia de civibus regundis · Veure més »
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Nou!!: Pontífex Màxim і Lictor · Veure més »
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Nou!!: Pontífex Màxim і Literatura romana · Veure més »
Llibre romà
El llibre romà o els llibres que es conserven dels romans, són documents que es conserven (o es coneixen fragmentàriament) que formaven part de la cultura romana i que van influir en les cultures posteriors.
Nou!!: Pontífex Màxim і Llibre romà · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Pontífex Màxim і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: Pontífex Màxim і Llista de papes de Roma · Veure més »
Luci Aureli Aviani Simmac
Luci Aureli Aviani Simmac (en llatí Lucius Aurelius Avianius Symmachus) va ser un magistrat romà, que va florir a la meitat del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Luci Aureli Aviani Simmac · Veure més »
Luci Cecili Metel
* Luci Cecili Metel (Lucius Caecilius Metellus) fou el nom de diversos personatges de la Roma Antiga.
Nou!!: Pontífex Màxim і Luci Cecili Metel · Veure més »
Luci Cecili Metel (cònsol)
Luci Cecili Metel (Lucius Caecilius L. F. C. N. Metellus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Luci Cecili Metel (cònsol) · Veure més »
Luci Cecili Metel Dalmàtic
Luci Cecili Metel Dalmàtic (Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.
Nou!!: Pontífex Màxim і Luci Cecili Metel Dalmàtic · Veure més »
Luci Corneli Dolabel·la (almirall)
Luci Corneli Dolabel·la (en Lucius Cornelius Dolabella) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Luci Corneli Dolabel·la (almirall) · Veure més »
Luci Corneli Lèntul Caudí (cònsol)
Luci Corneli Lèntul Caudí (Lucius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Luci Corneli Lèntul Caudí (cònsol) · Veure més »
Luci Licini Cras
Luci Licini Cras, (en llatí Lucius Licinius L. F. Crassus) (140-91 aC) va ser un important orador romà i jurista, que va estar al càrrec de l'acusació contra Gai Papiri Carbó.
Nou!!: Pontífex Màxim і Luci Licini Cras · Veure més »
Luci Valeri Flac (cònsol 131 aC)
Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Luci Valeri Flac (cònsol 131 aC) · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Pontífex Màxim і Marc Antoni · Veure més »
Marc Atili Metili Bràdua
Marc Atili Metili Bràdua (Marcus Atilius Metilius Bradua) va ser un polític romà que visqué durant la segona meitat del i la primera meitat del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Marc Atili Metili Bràdua · Veure més »
Marc Corneli Ceteg (cònsol 204 aC)
Marc Corneli Ceteg (Marcus Cornelius M. f. M. n. Cethegus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Marc Corneli Ceteg (cònsol 204 aC) · Veure més »
Marc Emili Lèpid (cònsol 187 i 175 aC)
Marc Emili Lèpid (en Marcus Aemilius M. F.) va ser un magistrat romà, fill del pretor Marc Emili Lèpid.
Nou!!: Pontífex Màxim і Marc Emili Lèpid (cònsol 187 i 175 aC) · Veure més »
Marc Fabi Ambust (Pontífex Màxim)
Marc Fabi Ambust (en Marcus Fabius Ambustus) era Pontífex Màxim l'any.
Nou!!: Pontífex Màxim і Marc Fabi Ambust (Pontífex Màxim) · Veure més »
Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC)
Marc Fabi Vibulà (en Marcus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC) · Veure més »
Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC)
Marc Fulvi Nobílior (Marcus Fulvius M. f. Ser.) va ser un magistrat romà net de Servi Fulvi Petí.
Nou!!: Pontífex Màxim і Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC) · Veure més »
Matrimoni a l'antiga Roma
I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.
Nou!!: Pontífex Màxim і Matrimoni a l'antiga Roma · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Pontífex Màxim і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Numa Marci el Vell
Numa Marci el Vell (en llatí Numa Marcius) va ser un llegendari notable romà d'origen sabí que va viure durant el període monàrquic.
Nou!!: Pontífex Màxim і Numa Marci el Vell · Veure més »
Pal·ladi (estàtua)
Ajax el petit arrossega a Cassandra agafada al Pal·ladi. Detall d'un fresc romà de l'atri de la Casa del Menandre (I 10, 4) en Pompeia. El Pal·ladi (en grec: Παλλάδιον; Palládion), en la mitologia grecoromana, era una estàtua arcaica de fusta que representava la deessa Atena i es conservava a Troia des dels temps de la seva fundació. Segons la tradició, Eneas va fugir fins a Roma amb el Pal·ladi, allà es conservava al temple de Vesta.
Nou!!: Pontífex Màxim і Pal·ladi (estàtua) · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Pontífex Màxim і Papa · Veure més »
Papia de vestalibus
La lex Papia de vestalibus va ser una antiga llei romana que establia que el Pontífex Màxim escollís vint noies joves sense distingir entre patrícies i plebees i entre elles a sort es nomenés una vestal per que fos consagrada a Vesta pel mateix Gran Pontífex.
Nou!!: Pontífex Màxim і Papia de vestalibus · Veure més »
Pompeia (esposa de Juli Cèsar)
. Pompeia (en llatí Pompeia) va ser la filla de Quint Pompeu Ruf (fill de cònsol del 88 aC) i de Cornèlia Cinnila, filla de Luci Corneli Cinna.
Nou!!: Pontífex Màxim і Pompeia (esposa de Juli Cèsar) · Veure més »
Pont de Trajà
El pont a la columna de Trajà, mostrant els seus arcs rebaixats Il·lustració de l'enginyer Duperrex de com devia ser el pont de Trajà El pont de Trajà (en romanès Podul lui Traian i en serbi Трајанов мост, pronunciat "Trajanov Most"), també anomenat pont d'Apol·lodor sobre el Danubi va ser un pont romà, el primer conegut al Baix Danubi.
Nou!!: Pontífex Màxim і Pont de Trajà · Veure més »
Pontífex
* Pontífexs romans.
Nou!!: Pontífex Màxim і Pontífex · Veure més »
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Nou!!: Pontífex Màxim і Pontífex romà · Veure més »
Pontificat
Pontífex és un títol d'alguns líders religiosos, actualment emprat principalment per a referir-se al Papa.
Nou!!: Pontífex Màxim і Pontificat · Veure més »
Popilia de vestalibus
La lex Popilia de vestalibus va ser una antiga llei romana que establia que un ingenu podia presentar una filla seva per servir com a vestal al Pontífex Màxim i havia de ser agafada sense cap altra formalitat que les ordinàries.
Nou!!: Pontífex Màxim і Popilia de vestalibus · Veure més »
Porta Flumentana
La Porta Flumentana també anomenada Fornix Augusti era una de les portes de la Muralla Serviana, que s'obria entre la Porta Trigemina i la Porta Carmentalis a l'antiga Roma.
Nou!!: Pontífex Màxim і Porta Flumentana · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Publi Corneli Escipió Barbat
Publi Corneli Escipió Barbat (Publius Cornelius Scipio Barbatus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Corneli Escipió Barbat · Veure més »
Publi Corneli Escipió Nasica Corculum
Publi Corneli Escipió Nasica Corculum (Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Corneli Escipió Nasica Corculum · Veure més »
Publi Corneli Escipió Nasica Serapió
Publi Corneli Escipió Nasica Serapió (Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) va ser un magistrat romà, fill de Publi Corneli Escipió Nasica Corculum.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Corneli Escipió Nasica Serapió · Veure més »
Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol)
Cassi Longí i Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Publi Corneli Lèntul Espinter (Publius Cornelius P. F. L. N. Lentulus Spinther) va ser un magistrat romà fill d'un romà de nom Publi Corneli Lèntul.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol) · Veure més »
Publi Deci Mus (cònsol 340 aC)
Publi Deci Mus (en Publius Decius Mus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Deci Mus (cònsol 340 aC) · Veure més »
Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius P. F. P. N. Crassus Dives) era fill de Publi Licini Var i va ser el primer Licini conegut que va portar el cognom Dives.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) · Veure més »
Publi Licini Cras Dives Mucià
Publi Licini Cras Dives Mucià (Publius Licinius Crassus Dives Mucianus; 180 - 130 aC) va ser un cònsol romà i Pontífex Màxim.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Licini Cras Dives Mucià · Veure més »
Publi Muci Escèvola (cònsol 133 aC)
Publi Muci Escèvola (en Publius Mucius Scaevola) va ser un jurista i magistrat romà del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Muci Escèvola (cònsol 133 aC) · Veure més »
Publi Servili Rul·lus
Publi Servili Rul·lus (Publius Servilus Rullus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Servili Rul·lus · Veure més »
Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 79 aC)
Publi Servili Vàcia Isàuric (en Publius Servilius C. f. M. n. Vatia Isauricus) era un magistrat romà, net de Quint Cecili Metel Macedònic.
Nou!!: Pontífex Màxim і Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 79 aC) · Veure més »
Quint Cecili Metel Pius
Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus).
Nou!!: Pontífex Màxim і Quint Cecili Metel Pius · Veure més »
Quint Fabi Píctor (pretor 189 aC)
Quint Fabi Píctor (en Quinctus Fabius Q. f. C. n. Pictor) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Quint Fabi Píctor (pretor 189 aC) · Veure més »
Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)
Quint Fulvi Flac (en Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) va ser un magistrat romà que exercí de cònsol en diverses ocasions i dictador romà entre altres magistratures al segle III aC.
Nou!!: Pontífex Màxim і Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC) · Veure més »
Quint Furi
Quint Furi (en Quintus Furius) va ser Pontífex Màxim de Roma l'any.
Nou!!: Pontífex Màxim і Quint Furi · Veure més »
Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC)
Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Pontífex Màxim і Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC) · Veure més »
Quint Muci Escèvola (cònsol 95 aC)
Quint Muci Escèvola (en Quintus Mucius Scaevola) va ser un jurista i magistrat romà fill del jurista Publi Muci Escèvola.
Nou!!: Pontífex Màxim і Quint Muci Escèvola (cònsol 95 aC) · Veure més »
Quint Ogulni
Quint Ogulni (en Quintus Ogulnius) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Quint Ogulni · Veure més »
Quint Valeri Faltó
Quint Valeri Faltó (Quintus Valerius Q. F. P. N. Falto) va ser un magistrat romà, pretor i cònsol.
Nou!!: Pontífex Màxim і Quint Valeri Faltó · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Pontífex Màxim і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Rex sacrorum
Rex sacrorum o Rex sacrificulus o Rex sacrificus fou el magistrat romà que després de l'establiment de la república va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.
Nou!!: Pontífex Màxim і Rex sacrorum · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Pontífex Màxim і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Segona Guerra Samnita
La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.
Nou!!: Pontífex Màxim і Segona Guerra Samnita · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Pontífex Màxim і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Summe sacerdot
El summe sacerdot (o, amb menys freqüència, summa sacerdotessa) era una persona que exerceix la funció de governant-sacerdot, o per a aquell que és el cap d'un casta religiosa.
Nou!!: Pontífex Màxim і Summe sacerdot · Veure més »
Tabula dealbata
La Tabula dealbata era literalment una taula redactada pel pontifex Maximus durant el període que aquest càrrec tenia el control del dret romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Tabula dealbata · Veure més »
Túccia
La verge vestal Túccia. Giovanni Battista Moroni Túccia (Tuccia o Tuzia), va ser una vestal romana que, segons Titus Livi, va ser exonerada, el 230 aC, de faltar al vot de virginitat.
Nou!!: Pontífex Màxim і Túccia · Veure més »
Temple de la Concòrdia
El temple de la Concòrdia (en llatí Templum Concordiae, en italià Tempio della Concordia), també conegut com el gran temple de la Concòrdia, era un temple romà dedicat a la deessa Concòrdia per Marc Furi Camil el 367 aC.
Nou!!: Pontífex Màxim і Temple de la Concòrdia · Veure més »
Temple del Diví Juli
Restes del temple, al Palatí. El Temple del Diví Juli o Temple del Cèsar (en llatí: aedes Divi Iulii) és un temple dedicat a Gai Juli Cèsar, divinitzat després de la seva mort.
Nou!!: Pontífex Màxim і Temple del Diví Juli · Veure més »
Tiberi Coruncani
Tiberi Coruncani (en llatí Tiberius Coruncanius) va ser un magistrat i jurista romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Tiberi Coruncani · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Pontífex Màxim і Tit (emperador) · Veure més »
Tit Labiè (tribú)
Tit Labiè - Titus Labienus - (després del 100 aC – Munda, 17 de març del 45 aC) va ser un militar romà que va viure a l'època final de la República Romana.
Nou!!: Pontífex Màxim і Tit Labiè (tribú) · Veure més »
Tit Manli Torquat (cònsol 235 i 224 aC)
Tit Manli Torquat (en Titus Manlius T. F. T. N. Torquatus Atticus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pontífex Màxim і Tit Manli Torquat (cònsol 235 i 224 aC) · Veure més »
Tractat de Brindisi
El Tractat de Brindisi fou un pacte negociat a la ciutat de Brundisium (l'actual Bríndisi) l'any 40 aC entre els tres membres del Segon Triumvirat: Gai Juli Cèsar Octavià (el futur Cèsar August), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.
Nou!!: Pontífex Màxim і Tractat de Brindisi · Veure més »
Tríada capitolina
Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p. 181-193. (ISSN 0394-1663) Tríada capitolina és el nom que es dona al conjunt dels tres déus principals de la religió romana.
Nou!!: Pontífex Màxim і Tríada capitolina · Veure més »
Trofeu dels Alps
El Trofeu dels Alps (en llatí, Tropaeum Alpium; Monument a la victòria dels Alps), conegut també com a Trofeu d'August (en llatí, Tropaeum Augusti), és un monument romà aixecat per August en l'actual municipi de La Túrbia (departament francès dels Alps Marítims), sobre un turó de 480 m del Principat de Mònaco.
Nou!!: Pontífex Màxim і Trofeu dels Alps · Veure més »
Tropaeum Traiani
1977 reconstrucció del Tropaeum Traiani El Tropaeum Traiani és un monument que es troba a la Civitas Tropaensium romana (situada a l'actual Adamclisi, Romania), construït l'any 109 al territori que aleshores era Mèsia Inferior, per commemorar la victòria de l'Emperador romà Trajà sobre els dacis, a l'hivern del 101-102, a la batalla d'Adamclisi.
Nou!!: Pontífex Màxim і Tropaeum Traiani · Veure més »
Vítul
Vítul o Vitul (en llatí Vitulus) era un cognomen que usaven les gens Mamília i Vocònia.
Nou!!: Pontífex Màxim і Vítul · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Pontífex Màxim і Venus (mitologia) · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Pontífex Màxim і Vestal · Veure més »
Via Sacra
Un tram de la '''Via Sacra''' al Fòrum Romà La Via Sacra era un antic carrer de Roma que comunicava el Palatí amb el Capitoli, damunt el qual es trobava l'edifici de culte més important de la ciutat, el temple de Júpiter Òptim Màxim.
Nou!!: Pontífex Màxim і Via Sacra · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Pontífex Màxim і Vitel·li · Veure més »
12 aC
Sense descripció.
Nou!!: Pontífex Màxim і 12 aC · Veure més »
253 aC
Sense descripció.
Nou!!: Pontífex Màxim і 253 aC · Veure més »
254 aC
Sense descripció.
Nou!!: Pontífex Màxim і 254 aC · Veure més »
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pontífex Màxim і 6 de març · Veure més »
63 aC
Sense descripció.
Nou!!: Pontífex Màxim і 63 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pontifex Maximus, Pontifex maximus, Pontífex màxim.
