Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pompeu Fabra i Poch

Índex Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

379 les relacions: Acadèmia de la Llengua Catalana, Accent diacrític, Alexandre Cortada i Serra, Alexandre Galí i Coll, Alfabet català, Alfons Par i Tusquets, Alfred Badia i Gabarró, Amadeu Mariné i Vadalaco, Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera, Andreu Claret i Casadessús, Anna Maria Tugas i Masachs, Anna Santamaria i Tusell, Antoni Bru i Gómez, Antoni Careta i Vidal, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Rovira i Virgili, Apel·les Fenosa i Florensa, Apodíctic, Art de Catalunya, Artur Bladé i Desumvila, Artur Martorell i Bisbal, Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, Ateneu Barcelonès, Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, Aurora Bertrana i Salazar, «Lo» neutre, Badalona, Balcons de Barcelona, Barcelona, Bústia, Begoña, Benimarfull, Bernat Obrador Billon, Biblioteca Popular de L'Avenç, Butlletí de la dialectologia catalana, Can Pallimonjo, Carles Fages de Climent, Carles Fontserè i Carrió, Carles Riba i Bracons, Carles Salvador i Gimeno, Carme Montoriol i Puig, Carola Fabra i Mestre, Carrers de l'Alguer, Casa Lleó i Morera, Casino Menestral Figuerenc, Català, Català barceloní, Català contemporani, Catalònia, Catalunya, ..., Catalunya Artística, CEIP Pompeu Fabra, Centre de Lectura de Reus, Centre Excursionista de Catalunya, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Ceràmica i mosaics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Clarisme, Col·legi Major Universitari Ramon Llull, Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Concepció Vandellós i Servelló, Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana, Conjunt, Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Nacional de Catalunya, Constantí Gómez i Salvador, Conte, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana, Converses filològiques, Cossetània (revista), Cromo, Cronologia de la repressió del català, Cucafera de Tortosa, Damas Calvet i de Budallès, Darreries, Delfí Dalmau i Gener, Derecha de Cataluña, Diari de Vich, Diccionari, Diccionari d'ús dels verbs catalans, Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diccionari de la traducció catalana, Diccionari de Medicina, Diccionari General de la Llengua Catalana, Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya, Dolors Fabra i Mestre, Dolors Mestre i Climent, Edat contemporània als Països Catalans, Edicions Proa, Editorial Barcino, Eduard Artells i Bover, El Poble Català, Els fruits saborosos, Elvira Godàs i Vila, Emili Casanova Herrero, Emili Vallès i Vidal, En guàrdia!, Enric Borràs i Oriol, Enric Soler i Godes, Enric Valor i Vives, Ensayo de gramática de catalán moderno, Epístola, Errata, Escola de Bibliotecàries, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, Església de Sant Genís dels Agudells, Espai català de comunicació, Estació de Badalona Pompeu Fabra, Esteve Albert i Corp, Estudis Universitaris Catalans, Eufemià Fort i Cogul, Fabra, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, Federació Catalana d'Escacs, Federació Catalana de Tennis, Ferran Canyameres i Casamada, Ferran Rahola i Auguet, Festes modernistes de Sitges, Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, Francesc Arnau i Cortina, Francesc Bosch i Morata, Francesc Cambó i Batlle, Francesc d'Assís Galí i Fabra, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Espriu i Puigdollers, Francesc Matheu i Fornells, Francesc Payarols i Casas, Francesc Pujols i Morgades, Francesc Torres i Ferrer, Francesc Trabal i Benessat, Francesc Xavier Lamuela García, Gabriel Ferrater i Soler, Gabriel Pujol i Regualta, Gaetà Huguet i Segarra, Gemma Rigau i Oliver, Generalitat de Catalunya, Gerundi copulatiu, Glaç, Glucosa, Gonellisme, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Gramàtica, Gramàtica catalana (1956), Gramàtica de la llengua catalana, Gramàtica del català, Gramoxone Ska Band, Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Henrik Ibsen, Història d'Occitània, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de la llengua catalana, Història de Reus, Història dels Països Catalans, Homenots, I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Ignasi Enric Jordà i Caballé, Infinitiu, Institució de les Lletres Catalanes, Institut d'Estudis Catalans, Institut Jaume Balmes, Institut La Pineda, Irene Rocas i Romaguera, Isabel Etxeberria Gorriti, Iu Bohigas i Blanch, Jardinets de Gràcia, Jaume Baladia i Soler, Jaume Massó i Torrents, Jaume Passarell i Ribó, Jaume Vallcorba i Rocosa, Jean-Joseph Saroïhandy, Joan Alavedra i Segurañas, Joan Barceló i Cullerés, Joan Beneyto i Pérez, Joan Cadevall i Diars, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Mascaró i Fornés, Joan Profitós i Fontà, Joan Rossinyol i Soler, Joan Sales i Vallès, Joan Solà i Cortassa, Joan Triadú i Font, Joan Vallvé i Creus, Joaquim Casas i Carbó, Joaquim Pons i Cardona, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Torrens-Ibern, Joaquima Minguella i Pruñonosa, Jocs Florals, Jordi Ginebra i Serrabou, Jordi Manent i Tomàs, Jordi Mir i Parache, Jordi Monés i Pujol-Busquets, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Casas i Costa, Josep Dunyach i Sala, Josep Fabra i Roca, Josep Franquesa i Gomis, Josep Giner i Marco, Josep Irla i Bosch, Josep Joffre i Plas, Josep Maria Boronat Recasens, Josep Maria Corredor i Pomés, Josep Maria d'Arteaga i Pereira, Josep Maria de Casacuberta i Roger, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Miracle i Montserrat, Josep Miret i Llopart, Josep Murgades Barceló, Josep Pous i Pagès, Josep Puig i Cadafalch, Josep Saborit Vilar, Junta Permanent de Català, L'Avenç (1881-1893), L'escarabat d'or, La Ciutat del Perdó, La Ilustració Catalana, La Nau, La Nova Revista (1927-1929), La Publicitat, La representació de la l palatal en català, La Salut, La Tramontane, Línia 2 del metro de Barcelona, L·L, Les millors obres de la literatura catalana, Literatura catalana, Ll, Llibre de cuina, Llista de l'art públic de Gràcia, Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona, Llista de lingüistes catalans, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Llista de personatges del Polònia, Llista de professors de la Universitat de Barcelona, Lluís Creixell, Lluís Fullana i Mira, Lluís Marquet i Ferigle, Lluís Revest i Corzo, Maó, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Brunet i Solà, Manuel Cubeles i Solé, Manuel de Montoliu i de Togores, Manuel González Alba, Març, Marcel·lí Antich i Camprubí, Maria Baldó i Massanet, Maria Dolors Cabré Montserrat, Maria Teresa Cabré i Castellví, Maria Teresa Sàbat i Salinas, Maria Vinyes i Mayola, Maties Solé i Maseras, Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra), Mercè Torrents i Turmo, Mila Segarra i Neira, Miquel de Garganta i Fàbrega, Miquel Utrillo i Morlius, Mislata, Missatge als mallorquins, Misto, Montserrat Martí i Bas, Montserrat Pérez Iborra, Monument a Francesc Macià, Narcís Masó i Valentí, Narrativa modernista catalana, Nombre, Norma lingüística, Normalització lingüística, Normes de Castelló, Normes del Puig, Normes ortogràfiques, Noucentisme, Occità, Occitània sota el règim de Vichy, Ortografia, Ortografia del català, Ortografia natural, Ortologia del català, Osvald Cardona i Roig, Països Catalans, Palestra (entitat catalanista), Panoccitanisme, Parlars ribagorçans, Pau Cardellach i Busquets, Pèl & Ploma, PEN Català, Pere Barnils i Giol, Pere Calders i Rossinyol, Pere Courtais, Pere Puig i Quintana, Pius Font i Quer, Poch, Polèmica del barco, Polònia (programa), Pompeu, Pompeu Fabra i Poch, Portada/efemèride desembre 25, Portada/efemèride gener 24, Portada/efemèride març 20, Prada, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca, Premis Pompeu Fabra, Proa (societat), Pronom feble, Pujada als Brucs, Punt volat, Quaderns de l'exili, Raimon, Ramon Amigó Anglès, Ramon Aramon i Serra, Ramon Miquel i Planas, Ramon Serra i Toneu, Ramon Sugranyes i de Franch, Raymond de Lacvivier, Raymond Foulché-Delbosc, Rànquing d'universitats espanyoles, Reforma ortogràfica, Renat Botet, Repressió franquista, Residència Internacional de Senyoretes Estudiants, Ressorgiment, Retrat de la senyora Baladia, Revista de Catalunya, Ricard Piqué Batlle, Richard Wagner, Rusquelles, Salvador Estrem i Fa, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Santiago Rusiñol i Prats, Sebastià Sánchez-Juan, Segle XX, Segle XX a Catalunya, Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura, Signe diacrític, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Societat Catalana d'Estudis Històrics, Societat Catalana de Concerts, Sociolingüística, Sol, i de dol, Subirats, Suro del Mas Perxés, Teatre de Santiago Rusiñol, Teodor Llorente Falcó, Teoria de conjunts, Teresa Fabra i Mestre, Teresa Mestre i Climent, Teresa Miquel i Pàmies, Terra baixa, Tinter, Unió Catalana de Federacions Esportives, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Unió Federal Nacionalista Republicana, Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39), Uruguay (vaixell), Vall de Monestero, Vila de Gràcia, Vox populi, vox Dei, Wilhelm Meyer-Lübke, Xavier Carbó i Maymí, 1866, 1868, 1913, 1932, 1934, 1948, 1998, 2 de desembre, 20 de febrer, 20 de març, 2018, 24 de gener, 25 de desembre, 30 de maig, 30 de novembre. Ampliar l'índex (329 més) »

Acadèmia de la Llengua Catalana

L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Acadèmia de la Llengua Catalana · Veure més »

Accent diacrític

Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Accent diacrític · Veure més »

Alexandre Cortada i Serra

Alexandre Cortada i Serra (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1935) fou un periodista i musicòleg català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Alexandre Cortada i Serra · Veure més »

Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 29 de maig de 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Alexandre Galí i Coll · Veure més »

Alfabet català

L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Alfabet català · Veure més »

Alfons Par i Tusquets

Alfons Par i Tusquets (Barcelona, 7 de juliol de 1879 - ibídem, 26 d'agost de 1936) fou un filòleg i crític literari català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Alfons Par i Tusquets · Veure més »

Alfred Badia i Gabarró

Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Alfred Badia i Gabarró · Veure més »

Amadeu Mariné i Vadalaco

Margarida Xirgu fotografiada per Amadeu Mariné. Amadeu Mariné i Vadalaco (Barcelona, 1878-1935) fou un fotògraf català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Amadeu Mariné i Vadalaco · Veure més »

Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera

Durant la dictadura de Primo de Rivera, el Principat d'Andorra va ser objecte d'interès per nacionalistes espanyols i catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Andreu Claret i Casadessús

fou un polític català, pare del defensor de la cultura catalana a Occitània Joan Claret i Solé, del periodista Andreu Claret i Serra i dels músics Lluís Claret i Serra i Gerard Claret i Serra.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Andreu Claret i Casadessús · Veure més »

Anna Maria Tugas i Masachs

Anna Maria Tugas i Masachs, anomenada en els registres esportius Ana María Tugas o Ana Tugas, (Badalona, 7 d'abril de 1911-Barcelona, 28 d'agost de 2015) va ser una atleta catalana de la dècada de 1930, campiona de Catalunya i d'Espanya en la modalitat de llançament de pes i de javelina en diversos anys.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Anna Maria Tugas i Masachs · Veure més »

Anna Santamaria i Tusell

Anna Santamaria i Tusell (Terrassa, 28 de febrer de 1920 - ?, 20 de juny de 2013) fou una promotora cultural i professora de català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Anna Santamaria i Tusell · Veure més »

Antoni Bru i Gómez

Antoni Bru i Gómez (València, 2 de setembre de 1917 - Elx, 27 d'abril de 1981) fou un advocat i escriptor valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Antoni Bru i Gómez · Veure més »

Antoni Careta i Vidal

Antoni Careta i Vidal (Gràcia, Barcelona, 12 de setembre de 1843 — Barcelona, 10 de febrer de 1924) va ser un escriptor, traductor i poeta català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Antoni Careta i Vidal · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Antoni Rovira i Virgili · Veure més »

Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona, 16 de maig de 1899 – París, França, 1988) fou un escultor català, un dels més destacats del.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Apel·les Fenosa i Florensa · Veure més »

Apodíctic

Apodíctic (en grec antic, ἀποδεικτικός, 'demostrable') és en filosofia allò que es demostrable, que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Apodíctic · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Art de Catalunya · Veure més »

Artur Bladé i Desumvila

Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 2 de març de 1907 - Barcelona, 23 de desembre de 1995) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Artur Bladé i Desumvila · Veure més »

Artur Martorell i Bisbal

Artur Martorell i Bisbal (Barcelona, 17 d'abril de 1894 - 4 d'abril de 1967) va ser un pedagog català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Artur Martorell i Bisbal · Veure més »

Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

LAssociació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), anomenada popularment la Protectora, fou una entitat fundada el 22 de desembre del 1898 pel pedagog Francesc Flos i Calcat amb l'objectiu d'impulsar el model d'escola catalana segons els corrents pedagògics moderns.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana · Veure més »

Ateneu Barcelonès

LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ateneu Barcelonès · Veure més »

Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant

LAteneu Enciclopèdic Sempre Avant va ser una associació cultural, científica i literària del barri de Sants de Barcelona, constituïda el 1933.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant · Veure més »

Aurora Bertrana i Salazar

fou una escriptora i violoncel·lista catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Aurora Bertrana i Salazar · Veure més »

«Lo» neutre

El «lo» neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і «Lo» neutre · Veure més »

Badalona

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Badalona · Veure més »

Balcons de Barcelona

Balcons de Barcelona és un mural pictòric situat a la plaça de Pablo Neruda, del districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Balcons de Barcelona · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Barcelona · Veure més »

Bústia

Bústia gravada en una paret a Ses Salines (Mallorca). Una bústia és una capsa allargada amb una ranura per on s'introdueix el correu i la correspondència.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Bústia · Veure més »

Begoña

195x195px Ubicació de Begoña Escut de l'antic elizate de Begoña. Begoña és un antic elizate que actualment conforma un districte de Bilbao.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Begoña · Veure més »

Benimarfull

Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Benimarfull · Veure més »

Bernat Obrador Billon

va ser un escriptor, professor i periodista mallorquí.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Bernat Obrador Billon · Veure més »

Biblioteca Popular de L'Avenç

Primer número de la col·lecció: ''D'aquí i d'allà'' de Santiago Rusiñol, editat a Barcelona l'any 1903 La Biblioteca Popular de L'Avenç fou una col·lecció literària editada per la Tipografia de L'Avenç des de 1903 fins a 1926.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Biblioteca Popular de L'Avenç · Veure més »

Butlletí de la dialectologia catalana

El Butlletí de Dialectologia Catalana fou creat l'any 1913 i existí fins al 1936.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Butlletí de la dialectologia catalana · Veure més »

Can Pallimonjo

Can Pallimonjo és un casal històric al centre històric de Calonge (Baix Empordà).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Can Pallimonjo · Veure més »

Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Carles Fages de Climent · Veure més »

Carles Fontserè i Carrió

fou un destacat dibuixant i cartellista llibertari català, especialment a l'època de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Carles Fontserè i Carrió · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles Salvador i Gimeno

Carles Salvador i Gimeno (València, 20 de gener de 1893 - València, 7 de juliol de 1955) fou un poeta i gramàtic valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Carles Salvador i Gimeno · Veure més »

Carme Montoriol i Puig

Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 25 de juny de 1892 - 26 de juliol de 1966) va ser una traductora, narradora, poeta, dramaturga i pianista catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Carme Montoriol i Puig · Veure més »

Carola Fabra i Mestre

fou una tennista catalana, filla gran de Pompeu Fabra.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Carola Fabra i Mestre · Veure més »

Carrers de l'Alguer

Retolació de carrers en català al l'Alguer vella Retolació en català a l'Alguer Retolació a l'Alguer Aquest és un article sobre els carrers de l'Alguer.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Carrers de l'Alguer · Veure més »

Casa Lleó i Morera

La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Casa Lleó i Morera · Veure més »

Casino Menestral Figuerenc

El Casino Menestral Figuerenc és una entitat cultural i recreativa creada el 1856 al municipi de Figueres (Alt Empordà) i l'edifici que l'acull, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Casino Menestral Figuerenc · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Català · Veure més »

Català barceloní

El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Català barceloní · Veure més »

Català contemporani

El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Català contemporani · Veure més »

Catalònia

Catalònia era una revista de caràcter quinzenal – o semi-mensual –, de contingut artístic i literari, que va veure la llum per primer cop a Barcelona el 25 de febrer de 1898, en el si d'una Catalunya en plena efervescència cultural a tots els nivells, cosa que contrastava amb la decadència que es vivia a Espanya, que al llarg de tot el havia perdut les seves colònies d'ultramar.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Catalònia · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Catalunya · Veure més »

Catalunya Artística

Catalunya Artística va ser una revista catalana que es publicà entre juny de 1900 i abril de 1905.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Catalunya Artística · Veure més »

CEIP Pompeu Fabra

El CEIP Pompeu Fabra és un edifici escolar del municipi de Llançà (Alt Empordà), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і CEIP Pompeu Fabra · Veure més »

Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura de Reus és una entitat destinada al foment i a la difusió de la cultura en tots els seus aspectes.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Centre de Lectura de Reus · Veure més »

Centre Excursionista de Catalunya

Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »

Centre Excursionista de la Comarca de Bages

El Centre Excursionista de la Comarca de Bages (CECB) és una entitat excursionista, esportiva i cultural manresana que va ésser fundada l'any 1905, sent, després del Centre Excursionista de Catalunya, la més antiga de l'Estat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Centre Excursionista de la Comarca de Bages · Veure més »

Ceràmica i mosaics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

La decoració de ceràmica i mosaics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona és molt extensa i destaca sobre la resta de tècniques artesanes aplicades dins el recinte.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ceràmica i mosaics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Clarisme

Clarisme fou una revista de cultura catalana amb subtítol: Periòdic de joventut, art i literatura. A més, es va convertir en un mitjà per fer conèixer als joves escriptors i artistes de Catalunya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Clarisme · Veure més »

Col·legi Major Universitari Ramon Llull

El Col·legi Major Ramon Llull és un col·legi major públic i mixt de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Col·legi Major Universitari Ramon Llull · Veure més »

Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra»

El col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» és un congrés científic quinquennal organitzat per la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» · Veure més »

Concepció Vandellós i Servelló

Concepció Vandellós i Servelló (?, 1902 - Barcelona, 1 d'abril de 1990) fou una pedagoga i mestra catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Concepció Vandellós i Servelló · Veure més »

Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana

El Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana és un congrés que es realitza un cop cada any a una universitat catalana i és organitzat pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i els estudiants de Filologia Catalana de la universitat amfitriona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana · Veure més »

Conjunt

Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Conjunt · Veure més »

Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El Consell de Cultura fou un organisme creat per la Generalitat de Catalunya per mitjà del decret de 9 de juny de 1931, per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Consell Nacional de Catalunya

El Consell Nacional de Catalunya fou una entitat política catalana creada a França el 1939 pel president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, després que dissolgués el govern català i designés cinc consellers a títol personal: Pompeu Fabra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra i Húnter.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Consell Nacional de Catalunya · Veure més »

Constantí Gómez i Salvador

Constantí Gómez i Salvador (València, 1865 - 1937) va ser un pintor valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Constantí Gómez i Salvador · Veure més »

Conte

Mostra de contes de la col·lecció d'En Patufet de principis del segle XX Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Conte · Veure més »

Contribució a la gramàtica de la llengua catalana

Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898) és la segona gramàtica escrita per Pompeu Fabra, després de Ensayo de gramática de catalán moderno de 1891, i la primera de l'autor publicada en català, considerada una fita crucial de la gramatització del català modern.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Contribució a la gramàtica de la llengua catalana · Veure més »

Converses filològiques

Les «Converses filològiques» són una sèrie de 840 textos breus que el gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra i Poch publicà regularment al diari La Publicitat entre els anys 1919 i 1928.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Converses filològiques · Veure més »

Cossetània (revista)

Cossetània: revista científica, literària i artística es definia també com a "òrgan dels estudiants de les comarques tarragonines".

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Cossetània (revista) · Veure més »

Cromo

XX Un cromo, antigament anomenat cromolitografia, és un paper petit imprès amb dibuixos acolorits que es col·lecciona o que serveix per a certs jocs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Cromo · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cucafera de Tortosa

Cucafera de Tortosa La Cucafera de Tortosa és una criatura mitològica i un dels símbols més emblemàtics de la ciutat de Tortosa, tradicionalment ha precedit la processó del Corpus per representar la idolatria o l'heretgia.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Cucafera de Tortosa · Veure més »

Damas Calvet i de Budallès

Damas Calvet i de Budallés (Figueres, 11 de desembre de 1836 - Barcelona, 2 de novembre de 1891) fou un enginyer, poeta i dramaturg català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Damas Calvet i de Budallès · Veure més »

Darreries

Algunes darreries dolces. Les darreries, les postres o el llevant de taula o fi de taula (en català medieval) són, a la nostra cultura, una peça de fruita o un dolç que es menja per a acabar un dinar o un sopar.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Darreries · Veure més »

Delfí Dalmau i Gener

Delfí Dalmau i Gener (Figueres, l'Alt Empordà, 1891 - Barcelona, 1965) fou un pedagog i lingüista català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Delfí Dalmau i Gener · Veure més »

Derecha de Cataluña

Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Derecha de Cataluña · Veure més »

Diari de Vich

El Diari de Vich va aparèixer a Vic l'1 de maig de 1930, editat en català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Diari de Vich · Veure més »

Diccionari

miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Diccionari · Veure més »

Diccionari d'ús dels verbs catalans

El Diccionari d'ús dels verbs catalans (DUVC) és un diccionari publicat per Jordi Ginebra i Serrabou i Anna Montserrat i Ciurana, professors de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració d'Anna Saperas.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Diccionari d'ús dels verbs catalans · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina

El Diccionari Labèrnia (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina) és una obra lexicogràfica important elaborada durant 18 anys per Pere Labèrnia i Esteller.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »

Diccionari de la traducció catalana

El Diccionari de la traducció catalana és una obra de caràcter enciclopèdic,Pujol 2013 publicada en paper el 2011, conjuntament, per Eumo-Universitat de Vic, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Jaume I. Consta de 1.030 entrades, la immensa majoria de les quals versen sobre traductors que han traduït al català, des de l'edat mitjana fins als nostres dies.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Diccionari de la traducció catalana · Veure més »

Diccionari de Medicina

El Diccionari de Medicina, també conegut com a Diccionari Corachan, va ser redactat el 1936 pel doctor Manuel Corachan i Garcia, que va coordinar un equip nombrós d'experts dels àmbits de la medicina i de les lletres.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Diccionari de Medicina · Veure més »

Diccionari General de la Llengua Catalana

Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Diccionari General de la Llengua Catalana · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya · Veure més »

Dolors Fabra i Mestre

, va ser filla del lingüista Pompeu Fabra.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Dolors Fabra i Mestre · Veure més »

Dolors Mestre i Climent

Dolors Mestre i Climent (Sant Gervasi, 20 de març de 1873 - Reims, 1964) va ser la dona del filòleg català Pompeu Fabra.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Dolors Mestre i Climent · Veure més »

Edat contemporània als Països Catalans

Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Edat contemporània als Països Catalans · Veure més »

Edicions Proa

Edicions Proa és una editorial catalana que va néixer a Badalona, l'any 1928, de la mà de Josep Queralt i de Marcel·lí Antic, a suggeriment de Pompeu Fabra i sota la direcció literària de l'escriptor Joan Puig i Ferreter.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Edicions Proa · Veure més »

Editorial Barcino

Editorial Barcino és una editorial que va ser fundada a Barcelona el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i Roger, vinculat fins aleshores a l'Institut d'Estudis Catalans, amb el suport econòmic de Josep Maria Girona i mossèn Josep Vives i Gatell, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Editorial Barcino · Veure més »

Eduard Artells i Bover

Eduard Artells i Bover (Barcelona, 22 de març, 1903 - 28 de gener de 1971) fou un gramàtic, traductor i pedagog català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Eduard Artells i Bover · Veure més »

El Poble Català

Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і El Poble Català · Veure més »

Els fruits saborosos

Els fruits saborosos és un poemari de Josep Carner publicat l'any 1906 i compost per divuit obres d'extensió més aviat breu que va marcar un punt d'inflexió en la trajectòria de l'autor —és considerada la seva primera obra noucentista— i alhora és una fita dins del moviment del Noucentisme, juntament amb l'aparició del Glosari de Xènius a La Veu de Catalunya i el Cucut.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Els fruits saborosos · Veure més »

Elvira Godàs i Vila

va ser una mestra republicana, Presidenta d'Honor de la Asociación Archivo, Guerra y Exilio.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Elvira Godàs i Vila · Veure més »

Emili Casanova Herrero

Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956) és un filòleg valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Emili Casanova Herrero · Veure més »

Emili Vallès i Vidal

''Diccionari Pal·las,'' de 1300 pàgines, publicat a Barcelona l'any 1927. va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Emili Vallès i Vidal · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і En guàrdia! · Veure més »

Enric Borràs i Oriol

Enric Borràs i Oriol (Badalona, 9 de setembre de 1863 - Barcelona, 4 de novembre de 1957) fou un actor de teatre català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Enric Borràs i Oriol · Veure més »

Enric Soler i Godes

Enric Soler i Godes (Castelló de la Plana, 1903 - València, 1993) va ser un escriptor i pedagog valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Enric Soler i Godes · Veure més »

Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Enric Valor i Vives · Veure més »

Ensayo de gramática de catalán moderno

Ensayo de gramática de catalán moderno fou la primera gramàtica de la llengua catalana escrita per Pompeu Fabra en castellà, el 1891.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ensayo de gramática de catalán moderno · Veure més »

Epístola

Epístola (en llatí significa carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Epístola · Veure més »

Errata

Una errata és una equivocació material comesa en l'imprès o manuscrit.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Errata · Veure més »

Escola de Bibliotecàries

L'Escola Superior de Bibliotecàries va ser una institució d'ensenyament superior, creada el 1915 per a la formació del personal bibliotecari.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Escola de Bibliotecàries · Veure més »

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) és un centre universitari integrat a la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en enginyeria industrial.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona · Veure més »

Església de Sant Genís dels Agudells

Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Església de Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Espai català de comunicació

El 1983 es va crear Televisió de Catalunya, el primer mitjà audiovisual que va emetre íntegrament en català i el primer mitjà de comunicació de masses en aquesta llengua. LEspai català de comunicació engloba els mitjans de comunicació en català d'arreu.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Espai català de comunicació · Veure més »

Estació de Badalona Pompeu Fabra

Badalona Pompeu Fabra és una estació del metro de Barcelona de la Línia 2 que es va inaugurar el juliol de 2010, situada a la plaça de Pompeu Fabra, al centre de Badalona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Estació de Badalona Pompeu Fabra · Veure més »

Esteve Albert i Corp

Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 10 d'octubre de 1995) fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Esteve Albert i Corp · Veure més »

Estudis Universitaris Catalans

Estudis Universitaris Catalans (EUC) són un ensenyament de caràcter universitari que es va iniciar el 16 d'octubre de 1903 a causa del Primer Congrés Universitari Català, com a resposta a la negativa del rector de la Universitat de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, a acceptar el català com a llengua de comunicació.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Estudis Universitaris Catalans · Veure més »

Eufemià Fort i Cogul

Eufemià Fort i Cogul (la Selva del Camp, 1908 - Barcelona, 1979) fou un escriptor i historiador català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Eufemià Fort i Cogul · Veure més »

Fabra

* Biografies.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Fabra · Veure més »

Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

La Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona és un centre educatiu que imparteix els ensenyaments superiors relacionats amb la biblioteconomia, la documentació, la comunicació audiovisual i les disciplines relacionades amb l'obtenció, gestió i difusió de la informació i de documents.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals · Veure més »

Federació Catalana d'Escacs

La Federació Catalana d'Escacs (FCE) és una federació esportiva catalana fundada el 2 d'agost de 1925, dedicada a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l'esport dels escacs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Federació Catalana d'Escacs · Veure més »

Federació Catalana de Tennis

Federació Catalana de Tennis (FCT) és una federació esportiva catalana que agrupa els practicants de tennis.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Federació Catalana de Tennis · Veure més »

Ferran Canyameres i Casamada

Ferran Canyameres i Casamada (la Creu Alta, terme de Sant Pere de Terrassa, 22 de gener del 1898 - Barcelona, 28 de setembre del 1964) fou un escriptor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ferran Canyameres i Casamada · Veure més »

Ferran Rahola i Auguet

Ferran Rahola i Auguet (Girona, 1914 - Reims, 1994).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ferran Rahola i Auguet · Veure més »

Festes modernistes de Sitges

Portada del llibre del certamen literari de les festes modernistes Festes modernistes de Sitges fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Festes modernistes de Sitges · Veure més »

Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra

Festa literària que es gestà en la celebració de l'any Fabra de 1968, realitzat amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, i molt especialment en el curs del XXV Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra · Veure més »

Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern

La Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern és una fira comercial de llibres de vell organitzada anualment a Barcelona pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya des de 1952.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern · Veure més »

Francesc Arnau i Cortina

Francesc Arnau al 1934 quan era batlle de Malgrat i diputat al Parlament de Catalunya Francesc Arnau i Cortina (Hostalric, Selva, 2 d'abril de 1889 - Perpinyà, 14 de març de 1974) fou un comerciant i polític català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Arnau i Cortina · Veure més »

Francesc Bosch i Morata

Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 30 de novembre de 1901 - Mexicali, Mèxic, 25 de setembre de 1950) fou un metge, mestre, polític i Conseller valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Bosch i Morata · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc d'Assís Galí i Fabra

Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 22 de novembre de 1880 - 23 de setembre de 1965) fou un pintor i pedagog català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc d'Assís Galí i Fabra · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Francesc Espriu i Puigdollers

Francesc Espriu i Puigdollers (Esparreguera, 1916 – Barcelona, 27 d'octubre de 2008) va ser un pintor i activista polític català, parent llunyà de Salvador Espriu.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Espriu i Puigdollers · Veure més »

Francesc Matheu i Fornells

Bust de Francesc Matheu, obra d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, situat a l'avinguda Diagonal, 696, de Barcelona, a l'alçada de la Facultat d'Economia i Empresa (UB) Francesch Matheu i Fornells (Barcelona, 16 d'octubre de 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 de desembre de 1938) fou un escriptor català, net d'indians i fill de Josep Matheu i Jacas, advocat que residia a Barcelona des del 1851, i de Josefa Fornells i Tomàs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Matheu i Fornells · Veure més »

Francesc Payarols i Casas

Francesc Payarols i Casas (Girona, 23 de setembre de 1896 – Barcelona, 10 de febrer de 1998) va ser un docent i traductor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Payarols i Casas · Veure més »

Francesc Pujols i Morgades

Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Pujols i Morgades · Veure més »

Francesc Torres i Ferrer

Francesc Torres i Ferrer (1876 - 21 de febrer de 1944) fou un lexicògraf, corrector i traductor català, coneixedor de les principals llengües romàniques, a més de l'anglès, l'alemany i les llengües escandinaves.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Torres i Ferrer · Veure més »

Francesc Trabal i Benessat

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, Vallès Occidental, 5 de maig de 1899 – Santiago de Xile, Xile, 8 de novembre de 1957) va ser un novel·lista, contista, crític de cinema i periodista català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Trabal i Benessat · Veure més »

Francesc Xavier Lamuela García

Francesc Xavier Lamuela Garcia (Barcelona, 1950) és un lingüista català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Francesc Xavier Lamuela García · Veure més »

Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gabriel Ferrater i Soler · Veure més »

Gabriel Pujol i Regualta

Gabriel Pujol i Regualta (Palafrugell, 1909 - Sabadell, 13 de juliol de 1992) fou un ebenista i mestre català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gabriel Pujol i Regualta · Veure més »

Gaetà Huguet i Segarra

Gaetà Huguet i Segarra (Castelló de la Plana, 19 d'abril de 1882 - 11 de novembre de 1959) fou un empresari, polític i mecenes valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gaetà Huguet i Segarra · Veure més »

Gemma Rigau i Oliver

Gemma Rigau i Oliver (Banyoles, 13 de novembre de 1948) és una filòloga i lingüista catalana, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 2002.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gemma Rigau i Oliver · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gerundi copulatiu

El gerundi copulatiu expressa relació de subordinació entre dues frases o accions.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gerundi copulatiu · Veure més »

Glaç

Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Glaç · Veure més »

Glucosa

La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Glucosa · Veure més »

Gonellisme

El gonellisme és un corrent sociolingüístic propi de les Illes Balears.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gonellisme · Veure més »

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària hui mateix (se'n diu norma alibertina o clàssica).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gramatica occitana segon los parlars lengadocians · Veure més »

Gramàtica

Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gramàtica · Veure més »

Gramàtica catalana (1956)

La Gramàtica catalana de Pompeu Fabra és una obra pòstuma editada per l'Editorial Teide a Barcelona l'any 1956 a cura de Joan Coromines.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gramàtica catalana (1956) · Veure més »

Gramàtica de la llengua catalana

La Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (GIEC) és la gramàtica oficial de l'Institut, continuadora de la normativa gramatical que va establir Pompeu Fabra, si bé més completa i actualitzada.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gramàtica de la llengua catalana · Veure més »

Gramàtica del català

La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gramàtica del català · Veure més »

Gramoxone Ska Band

Gramoxone Ska Band és un grup de música ska en valencià de la Ribera Baixa, també conegut com a Skaband Malajunça: fundat l'any 1991 i desfet oficialment l'any 2002, el grup encara fa concerts esporàdics.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gramoxone Ska Band · Veure més »

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) és un repertori lexicogràfic que conté, entre altres, la part lexical de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Gran Diccionari de la Llengua Catalana · Veure més »

Henrik Ibsen

'''Henrik Ibsen''' Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Henrik Ibsen · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Història de Badalona · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Història de Catalunya · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Història de Reus · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Història dels Països Catalans · Veure més »

Homenots

«Homenots» és una sèrie de seixanta semblances fetes per Josep Pla sobre personatges del seu temps.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Homenots · Veure més »

I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Veure més »

Ignasi Enric Jordà i Caballé

fou eclesiàstic, pedagog i periodista.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ignasi Enric Jordà i Caballé · Veure més »

Infinitiu

L'infinitiu és una de les formes verbals no finites o no personals del verb.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Infinitiu · Veure més »

Institució de les Lletres Catalanes

La Institució de les Lletres Catalanes és una entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya que promou la literatura catalana dins i fora de l'àmbit lingüístic català, ofereix ajuts a la creació i a la investigació literàries i incentiva la traducció a altres llengües d'obres de creació literària originals en llengua catalana i, també, les traduccions d'obres literàries estrangeres al català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Institució de les Lletres Catalanes · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut Jaume Balmes

L'Institut Jaume Balmes, ubicat al carrer de Pau Claris, 121, és l'Institut d'ensenyament secundari més antic de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Institut Jaume Balmes · Veure més »

Institut La Pineda

L'Institut La Pineda, conegut també com Institut Badalona 1, és un centre d'educació secundària situat a la ciutat de Badalona (Barcelona).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Institut La Pineda · Veure més »

Irene Rocas i Romaguera

Irene Rocas i Romaguera (Llofriu, Baix Empordà, 10 d'agost de 1861 - Buenos Aires, Argentina, 5 de febrer de 1947) va ser folklorista amateur i una destacada col·laboradora d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll en l'obra del Diccionari Català-Valencià-Balear.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Irene Rocas i Romaguera · Veure més »

Isabel Etxeberria Gorriti

Isabel Etxeberria Gorriti (Sant Sebastià, 31 de gener de 1915) és una professora basca que va passar la major part de la seva vida professional a Llançà (Alt Empordà).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Isabel Etxeberria Gorriti · Veure més »

Iu Bohigas i Blanch

fou un mestre de català, pioner de l'ensenyament del català a les comarques gironines després de la postguerra.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Iu Bohigas i Blanch · Veure més »

Jardinets de Gràcia

Els Jardinets de Gràcia, amb el nom oficial de Jardins de Salvador Espriu, es troben al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona, al final del Passeig de Gràcia, just abans de començar el carrer Gran de Gràcia.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jardinets de Gràcia · Veure més »

Jaume Baladia i Soler

fou un empresari i mecenes durant la primera meitat del.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jaume Baladia i Soler · Veure més »

Jaume Massó i Torrents

Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 9 de novembre de 1863 - Barcelona, 11 de setembre de 1943) fou un editor, escriptor i erudit català, fundador i director de la revista catalanista L'Avenç.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jaume Massó i Torrents · Veure més »

Jaume Passarell i Ribó

Jaume Passarell i Ribó (Badalona, 2 de novembre de 1889—Barcelona, 5 de febrer de 1975) fou un dibuixant, caricaturista i periodista català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jaume Passarell i Ribó · Veure més »

Jaume Vallcorba i Rocosa

Jaume Vallcorba i Rocosa (Barcelona, 31 d'agost de 1920 - Barcelona, 28 de setembre de 2010) va ser un enginyer i lingüista català, deixeble de Pompeu Fabra.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jaume Vallcorba i Rocosa · Veure més »

Jean-Joseph Saroïhandy

Jean-Joseph Saroïhandy (Saint-Maurice-sur-Moselle, 13 de setembre de 1867 - Courbevoie, 24 de juny de 1932) fou un lingüista romanista francès d'origen basc, especialitzat en les llengües dels Pirineus (català, occità -sobretot gascó-, aragonès i euskara).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jean-Joseph Saroïhandy · Veure més »

Joan Alavedra i Segurañas

fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Alavedra i Segurañas · Veure més »

Joan Barceló i Cullerés

Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, Noguera, 1 de novembre de 1955 - Barcelona, Barcelonès, 25 de juliol de 1980) fou un dibuixant, poeta i novel·lista en llengua catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Barceló i Cullerés · Veure més »

Joan Beneyto i Pérez

Joan Beneyto i Pérez (La Vila Joiosa, 1907 - Madrid, 25 de febrer de 1994) va ser un jurista, escriptor i polític valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Beneyto i Pérez · Veure més »

Joan Cadevall i Diars

Joan Cadevall i Diars (Castellgalí, Bages 1846 – Terrassa, Vallès Occidental, 1921) fou un botànic i geògraf català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Cadevall i Diars · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Joan Mascaró i Fornés

Joan Mascaró i Fornés (Santa Margalida, Mallorca, 8 de desembre de 1897 - Comberton, Cambridge, 19 de març de 1987) filòleg, poeta, orientalista, professor a la Universitat de Cambridge i doctor honoris causa per la UIB, és conegut, entre altres mèrits, per les magnífiques traduccions que feu a l’anglès del Bhagavad Gita, dels Upanishads i del Dhammapada.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Mascaró i Fornés · Veure més »

Joan Profitós i Fontà

Joan Profitós i Fontà (Balaguer, Noguera, 19 de juliol de 1892 – Barcelona, 7 de gener de 1954) fou un pedagog renovador i sacerdot membre de l'Escola Pia.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Profitós i Fontà · Veure més »

Joan Rossinyol i Soler

Joan Rossinyol i Soler (Rubí, 1904 - 1983) fou un periodista i polític català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Rossinyol i Soler · Veure més »

Joan Sales i Vallès

Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983) fou un escriptor, poeta, traductor i editor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Sales i Vallès · Veure més »

Joan Solà i Cortassa

Joan Solà Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Solà i Cortassa · Veure més »

Joan Triadú i Font

Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 - Barcelona, 30 de setembre de 2010) fou un escriptor, crític literari i pedagog català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Triadú i Font · Veure més »

Joan Vallvé i Creus

Joan Vallvé i Creus (Barcelona 1910 - 1988) fou un enginyer industrial, empresari i promotor d'activitats culturals català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joan Vallvé i Creus · Veure més »

Joaquim Casas i Carbó

Joaquim Casas i Carbó, també conegut com a Joaquim Casas-Carbó, (Barcelona, 22 de febrer de 1858 - 10 de maig de 1943) fou un advocat, editor i escriptor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joaquim Casas i Carbó · Veure més »

Joaquim Pons i Cardona

Joaquim Pons i Cardona (Maó, Menorca, 1780 – 1839) va ser un gramàtic català que destaca per l'elaboració d'un dels primers tractats gramaticals Principis de la lectura menorquina (1804) de la llengua catalana després de la Gramàtica catalana de Josep Ullastre (1743) i la de Joan Petit (1796–1829).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joaquim Pons i Cardona · Veure més »

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »

Joaquim Torrens-Ibern

Joaquim Torrens-Ibern (Torredembarra, 24 de febrer de 1909 - Barcelona, 20 de març de 1975) fou un enginyer industrial i membre de la Junta de l'Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joaquim Torrens-Ibern · Veure més »

Joaquima Minguella i Pruñonosa

Joaquima Minguella i Pruñonosa (Badalona, 1899-1985) va ser una mestra catalana, fundadora de les Escoles Minguella de Badalona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Joaquima Minguella i Pruñonosa · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jocs Florals · Veure més »

Jordi Ginebra i Serrabou

Jordi Ginebra i Serrabou (Barcelona, 1961) és un gramàtic i lexicògraf, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jordi Ginebra i Serrabou · Veure més »

Jordi Manent i Tomàs

Jordi Manent i Tomàs (Barcelona, 1977) és un filòleg, escriptor i activista cultural català, que exerceix de subdirector de la Revista de Catalunya des de 2012.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jordi Manent i Tomàs · Veure més »

Jordi Mir i Parache

Jordi Mir i Parache (Tremp, 3 de maig de 1935) és un lingüista, escriptor i activista cultural català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jordi Mir i Parache · Veure més »

Jordi Monés i Pujol-Busquets

va ser un pioner de la història de l'educació als Països Catalans i a Espanya, fundador de la “Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana”.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Jordi Monés i Pujol-Busquets · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Casas i Costa

Josep Casas i Costa (Badalona, 1874- gener de 1950) va ser un impressor i polític català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Casas i Costa · Veure més »

Josep Dunyach i Sala

Plaça de Catalunya Josep Dunyach i Sala (Barcelona, 10 de juny de 1886 – Barcelona, 20 de juny de 1957) fou un escultor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Dunyach i Sala · Veure més »

Josep Fabra i Roca

Josep Fabra i Roca (Barcelona, 1818? - Barcelona, 18 de maig de 1888) va ser un passamaner, polític i, més tard, funcionari català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Fabra i Roca · Veure més »

Josep Franquesa i Gomis

Josep Franquesa i Gomis (Barcelona 1 de desembre de 1855 - 6 de novembre de 1930) fou un poeta, crític literari i polític català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Franquesa i Gomis · Veure més »

Josep Giner i Marco

també conegut com a Guillem Renat i Ferrís (cognoms dels seus avis), va ser un dels primers filòlegs rellevants del País Valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Giner i Marco · Veure més »

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Irla i Bosch · Veure més »

Josep Joffre i Plas

miniatura Josep Joffre i Plas (Ribesaltes, Rosselló, 12 de gener del 1852 – París, 3 de gener del 1931) fou un militar nord-català de l'exèrcit francès, mariscal de França i especialment famós per les batalles de la I Guerra Mundial i més particularment la Primera Batalla del Marne.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Joffre i Plas · Veure més »

Josep Maria Boronat Recasens

Josep Maria Boronat Recasens (Tarragona, 4 de febrer de 1904 - Barcelona, 30 d'abril de 1969) fou un polític catalanista, escriptor, poeta, advocat i magistrat català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Maria Boronat Recasens · Veure més »

Josep Maria Corredor i Pomés

Josep Maria Corredor i Pomés (Girona, 3 de juny del 1912 – Perpinyà, 29 de setembre del 1981) fou un escriptor, traductor i mestre català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Maria Corredor i Pomés · Veure més »

Josep Maria d'Arteaga i Pereira

Josep Maria d'Arteaga i Pereira (Barcelona, 1846 - Barcelona, 16 de gener de 1913) fou pianista, musicògraf i compositor.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Maria d'Arteaga i Pereira · Veure més »

Josep Maria de Casacuberta i Roger

Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona, 4 d'octubre de 1897 - íd., 24 de febrer de 1985) fou un filòleg i editor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Maria de Casacuberta i Roger · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Miracle i Montserrat

Josep Miracle i Montserrat (Sants, Barcelona, 9 de gener de 1904 - Barcelona, 19 de novembre de 1998) fou un escriptor i lingüista català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Miracle i Montserrat · Veure més »

Josep Miret i Llopart

Josep Miret i Llopart (Barcelona, 1900 - ibídem, 1978) fou un escultor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Miret i Llopart · Veure més »

Josep Murgades Barceló

Josep Murgades Barceló (Reus, 15 de febrer de 1951), conegut com a Josep Murgades, és un filòleg, traductor i professor universitari català, emèrit des de 2021, especialitzat en Noucentisme i en Eugeni d'Ors.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Murgades Barceló · Veure més »

Josep Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Pous i Pagès · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Saborit Vilar

Josep Saborit Vilar (València, 1972) és un filòleg valencià, autor d'estudis sobre dialectologia i fonètica valenciana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Josep Saborit Vilar · Veure més »

Junta Permanent de Català

La Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya es va constituir el 17 de juliol de 1981 donant continuïtat a l'anomenat Tribunal Permanent de Català que, presidit per Pompeu Fabra, havia creat l'any 1934 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Junta Permanent de Català · Veure més »

L'Avenç (1881-1893)

L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і L'Avenç (1881-1893) · Veure més »

L'escarabat d'or

L'escarabat d'or o La cuca d'or (original en anglès, The Gold-Bug) és un conte d'Edgar Allan Poe, publicat en el Dollar Newspaper entre el 21 de juny i el 28 de juny de 1843.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і L'escarabat d'or · Veure més »

La Ciutat del Perdó

La Ciutat del Perdó és un article de Joan Maragall escrit el 1909 amb motiu dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і La Ciutat del Perdó · Veure més »

La Ilustració Catalana

La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і La Ilustració Catalana · Veure més »

La Nau

La Nau fou una publicació en català, fundada i dirigida per Macià Mallol i Bosch i Antoni Rovira i Virgili l'1 d'octubre de 1927.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і La Nau · Veure més »

La Nova Revista (1927-1929)

La Nova Revista va ser una publicació mensual, considerada d'alta cultura, cosmopolita i docta, que es va publicar a Barcelona entre gener de 1927 i juliol de 1929.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і La Nova Revista (1927-1929) · Veure més »

La Publicitat

La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і La Publicitat · Veure més »

La representació de la l palatal en català

Aquest article de Pompeu Fabra és una crítica d'una proposta de Melcior Cases, publicada al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, on defensava una nova grafia per a la representació de la l palatal: ly en lloc de ll.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і La representació de la l palatal en català · Veure més »

La Salut

La Salut és un dels sis barris de què es compon el districte barceloní de Gràcia.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і La Salut · Veure més »

La Tramontane

La Tramontane fou una revista fundada a Perpinyà el 1917 per Carles Bauby, Joan Burset i Lluís Pech, d'antuvi redactada totalment en francès però des del 1919 fou bilingüe, de manera que esdevingué el principal referent del catalanisme al Rosselló.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і La Tramontane · Veure més »

Línia 2 del metro de Barcelona

Línia 2 La línia 2 o línia lila del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Línia 2 del metro de Barcelona · Veure més »

L·L

La ela geminada és un «grup de lletres modificat» del català que representa el so (sempre intervocàlic) de la ela doble o ela prolongada, pronunciat en dues síl·labes diferents —en realitat, es tracta de dos sons, que en AFI també es poden representar com a. El signe també es fa servir en belsetà, una varietat dialectal de l'aragonès.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і L·L · Veure més »

Les millors obres de la literatura catalana

Les millors obres de la literatura catalana és una col·lecció de literatura catalana, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Les millors obres de la literatura catalana · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Literatura catalana · Veure més »

Ll

Ll (en minúscula ll) és un dígraf que apareix en diverses llengües, i pot representar diferents sons segons la llengua.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ll · Veure més »

Llibre de cuina

Digitalització d'un exemplar de ''La cuynera catalana'' (1851) Un llibre de cuina o receptari és un llibre, una obra bé impresa o bé manuscrita no periòdica d'una certa extensió mínima, que tracta principalment de temes directament relacionats amb la cuina i la manera de tractar els aliments per a ús gastronòmic.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Llibre de cuina · Veure més »

Llista de l'art públic de Gràcia

Llista de l'art públic del districte de Gràcia (Barcelona) inclòs en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Llista de l'art públic de Gràcia · Veure més »

Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona

Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona inclòs en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona · Veure més »

Llista de lingüistes catalans

Aquesta és una llista de lingüistes catalans i de lingüistes estrangers que han estudiat la llengua catalana, classificats per ordre cronològic de la data de naixement.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Llista de lingüistes catalans · Veure més »

Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Llista de personatges del Polònia

La sèrie de televisió Polònia ha fet imitacions de molts personatges durant la seva història, que va començar en 2006.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Llista de personatges del Polònia · Veure més »

Llista de professors de la Universitat de Barcelona

Van ensenyar en la universitat antiga algunes figures importants, entre les quals Tomàs Alaix (teòleg del), Francesc Calça (historiador, poeta i rector de l'entitat al), Francesc Escobar (preceptista i hel·lenista del), Miquel de Calderó (jurista i teòleg del segle XVII), Domènec d'Aguirre (historiador, jurista i polític del segle XVII-XVIII).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Llista de professors de la Universitat de Barcelona · Veure més »

Lluís Creixell

Lluís Creixell (Perpinyà, 25 de març de 1944 - Sant Cebrià de Rosselló, 18 de febrer de 1996) fou un lingüista, filòleg i sociolingüista rossellonès, autor del Diccionari Bàsic Francès-Català (primera edició el 1974 per un col·lectiu amb Domènec Bernardó, Reinald Dedies i Bernat Riu i edicions posteriors pel sol Lluís Creixell: segona edició el 1975 i tercera edició ampliada el 1980, aquesta reeditada el 1981).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Lluís Creixell · Veure més »

Lluís Fullana i Mira

Lluís Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat, 1871 - Madrid, 1948) fou un gramàtic, erudit i religiós valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Lluís Fullana i Mira · Veure més »

Lluís Marquet i Ferigle

Lluís Marquet i Ferigle (Barcelona, 7 d'abril de 1937 – Mataró, 11 de març de 2011) fou un enginyer i lexicògraf català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Lluís Marquet i Ferigle · Veure més »

Lluís Revest i Corzo

Lluís Revest i Corzo (València, 1892 - Castelló de la Plana, 1963) va ser un historiador valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Lluís Revest i Corzo · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Maó · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manuel Brunet i Solà

Manuel Brunet i Solà (Vic, Osona, 10 de juny de 1889 - Figueres, Alt Empordà, 5 de gener de 1956) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Manuel Brunet i Solà · Veure més »

Manuel Cubeles i Solé

Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 25 de desembre del 1920 - La Garriga, 19 de desembre del 2017) va ser un coreògraf i un important promotor de la llengua i la cultura popular catalanes.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Manuel Cubeles i Solé · Veure més »

Manuel de Montoliu i de Togores

Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 30 d'abrilRegistre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. de 1877 - ibídem, 18 de maig de 1961) fou un destacat crític i historiador de la literatura.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Manuel de Montoliu i de Togores · Veure més »

Manuel González Alba

Manuel González Alba (Valls, 27 d'agost de 1894 - Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític, editor i pedagog català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Manuel González Alba · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Març · Veure més »

Marcel·lí Antich i Camprubí

Marcel·lí Antich i Camprubí (Cal Bassacs, Gironella, Berguedà, 1895 - San José, Costa Rica, 1968) va ser un pedagog i editor català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Marcel·lí Antich i Camprubí · Veure més »

Maria Baldó i Massanet

Maria Baldó i Massanet (Hellín, Albacete, 2 de juliol de 1884 - Tolosa de Llenguadoc, França, 17 de febrer de 1964) fou una mestra, feminista, folklorista i política liberal.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Maria Baldó i Massanet · Veure més »

Maria Dolors Cabré Montserrat

Maria Dolors Cabré Montserrat (Vinyols i els Arcs, Baix Camp, 28 d'agost de 1914 - Tarragona, 7 de març de 1995) fou una profesora de literatura catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Maria Dolors Cabré Montserrat · Veure més »

Maria Teresa Cabré i Castellví

és una lingüista i filòloga catalana, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans de 2021 ençà, en substitució de Joandomènec Ros i Aragonès.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Maria Teresa Cabré i Castellví · Veure més »

Maria Teresa Sàbat i Salinas

Maria Teresa Sàbat i Salinas (Igualada, 24 de novembre de 1911-Igualada, 25 de novembre de 2011) fou una mecenes catalanista i fundadora de l'Editorial Alcides.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Maria Teresa Sàbat i Salinas · Veure més »

Maria Vinyes i Mayola

Maria Vinyes i Mayola (Banyoles, 21 de febrer de 1902 - Sabadell, 1 de novembre de 1989) va ser una professora catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Maria Vinyes i Mayola · Veure més »

Maties Solé i Maseras

Maties Solé i Maseras (Montblanc, 21 de setembre de 1934) és un artista plàstic català, premi d'Actuació Cívica en 1983.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Maties Solé i Maseras · Veure més »

Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra)

En les Memòries (1954), Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau evoca els orígens de les seves famílies paterna i materna (primera part), i després (en quatre parts més) relata la seva vida d'infantesa i joventut, fins als vint-i-cinc anys.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra) · Veure més »

Mercè Torrents i Turmo

Mercè Torrents i Turmo (Barcelona, 12 de febrer del 1930 - Terrassa, 20 de gener del 2018) va ser una pianista i compositora catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Mercè Torrents i Turmo · Veure més »

Mila Segarra i Neira

Mila Segarra i Neira (Barcelona, 1 d'octubre de 1950) és una filòloga i professora universitària catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Mila Segarra i Neira · Veure més »

Miquel de Garganta i Fàbrega

Miquel de Garganta i Fàbrega (Olot, Garrotxa 1903 - 1988) fou un farmacèutic i botànic català, germà de Joan i de Josep Maria de Garganta.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Miquel de Garganta i Fàbrega · Veure més »

Miquel Utrillo i Morlius

Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 - Sitges, el Garraf, 20 de gener de 1934) fou enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Miquel Utrillo i Morlius · Veure més »

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Mislata · Veure més »

Missatge als mallorquins

El Missatge als mallorquins va ser un manifest que es va publicar a la premsa escrita de Catalunya el maig de 1936 amb la finalitat d'intensificar les relacions culturals entre Catalunya i Mallorca.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Missatge als mallorquins · Veure més »

Misto

Mistos de seguretat domèstics. Un misto, llumí o cerilla i més rarament lluquet o palleta/pallola és un bastonet curt de fusta o cartó encerat amb un cap de productes químics inflamables que serveix per a produir foc en circumstàncies controlades.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Misto · Veure més »

Montserrat Martí i Bas

Montserrat Martí i Bas (Barcelona, 9 de setembre de 1916- 13 de març de 2005) fou una bibliotecària i escriptora catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Montserrat Martí i Bas · Veure més »

Montserrat Pérez Iborra

Montserrat Pérez Iborra (Barcelona, 6 de desembre de 1906 — Barcelona, 12 de desembre de 1981) fou una empresària i pedagoga catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Montserrat Pérez Iborra · Veure més »

Monument a Francesc Macià

El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Monument a Francesc Macià · Veure més »

Narcís Masó i Valentí

Narcís Masó i Valentí (Girona 1890-1953) va ser un pedagog català, impulsor de l'escoltisme a Catalunya i Girona i adepte de l'escola activa.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Narcís Masó i Valentí · Veure més »

Narrativa modernista catalana

La narrativa modernista catalana va néixer durant l'última dècada del.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Narrativa modernista catalana · Veure més »

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Nombre · Veure més »

Norma lingüística

A la lingüística moderna, el concepte de norma lingüística va prendre força a partir de la dicotomia saussuriana entre llengua i parla i fou elaborat per lingüistes estructuralistes com Hjelmslev i Coseriu, els quals l'entengueren com la part del sistema de la llengua que és sentida com a comuna per la majoria de parlants.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Norma lingüística · Veure més »

Normalització lingüística

La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions “externes” canviants.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Normalització lingüística · Veure més »

Normes de Castelló

Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Normes de Castelló · Veure més »

Normes del Puig

Les Normes del Puig són unes normes ortogràfiques per al valencià elaborades el 1979 article de Voro López i Verdejo amb motiu del 25 aniversari de les normes per la Secció de Llengua i Lliteratura (sic) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana amb l'objectiu d'oferir una ortografia diferenciada respecte a les Normes de Castelló, oficials i de caràcter unitarista amb els altres parlars catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Normes del Puig · Veure més »

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Normes ortogràfiques · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Noucentisme · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Occità · Veure més »

Occitània sota el règim de Vichy

El 17 de juny del 1940 l'exèrcit francès es va rendir als alemanys, qui ocuparien França.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Occitània sota el règim de Vichy · Veure més »

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ortografia · Veure més »

Ortografia del català

L'ortografia catalana resumeix les normes d'escriptura del català, tant de les paraules com dels altres signes gràfics.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ortografia del català · Veure més »

Ortografia natural

S'anomena ortografia natural a l'estadi de coneixement ortogràfic de l'infant que sap separar correctament els mots i representa els fonemes per signes correctes o equivalents.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ortografia natural · Veure més »

Ortologia del català

L'ortologia del català (del grec orthos (recte) i logos (paraula) estableix la manera correcta de pronunciar les paraules d'aquesta llengua. La representació gràfica d'una paraula indica en molts casos quina és la pronunciació correcta, però com que l'ortografia és convencional no sempre hi ha una correspondència unívoca entre un so i una lletra. A més a més, cal tenir en compte les diferents variants dialectals del català, variants que d'alguna manera ja van ser tingudes en compte en el moment d'establir l'ortografia. Les primeres normes de pronunciació es troben disperses en l'obra gramatical de Pompeu Fabra. Actualment, l'Institut d'Estudis Catalans ha dictat unes recomanacions per a la llengua estàndard oral que tenen en compte els principals dialectes del català (septentrional, central, balear, nord-occidental, valencià i alguerès) i diferents registres (formal i informal). Per assegurar-se de quina és la pronúncia correcta d'una paraula es pot consultar un diccionari de pronúncia.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ortologia del català · Veure més »

Osvald Cardona i Roig

Osvald Cardona i Roig (Barcelona, 14 d'agost 1914 - 14 de desembre 1987) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Osvald Cardona i Roig · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Països Catalans · Veure més »

Palestra (entitat catalanista)

Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l'escoltisme de Robert Baden Powell.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Palestra (entitat catalanista) · Veure més »

Panoccitanisme

Extensió d'aragonés, català i occità El panoccitanisme és el corrent sociolingüístic que defén la unitat cultural i política del diasistema occitanoromànic: quant a extensió geogràfica, això inclou tot Occitània, els Països Catalans i àdhuc altres regions com Arpitània.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Panoccitanisme · Veure més »

Parlars ribagorçans

Dialectes del català Els parlars ribagorçans són un conjunt de dialectes de la Ribagorça, dels quals els més orientals es classifiquen avui dia com a dialectes del català i els més occidentals com a dialectes de l'aragonès; existeix també una zona central amb dialectes més difícils de classificar en un o un altre grup.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Parlars ribagorçans · Veure més »

Pau Cardellach i Busquets

Pau Cardellach i Busquets (Terrassa, 20 de març de 1814 - Barcelona, 28 de maig de 1879) va ser un notari i gramàtic català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pau Cardellach i Busquets · Veure més »

Pèl & Ploma

Pèl & Ploma va ser una revista artística i literària que va editar 100 números del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pèl & Ploma · Veure més »

PEN Català

El PEN Català o Centre Català del PEN Club és la secció catalana del PEN Club Internacional.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і PEN Català · Veure més »

Pere Barnils i Giol

Pere Barnils i Giol (Centelles, 20 de novembre de 1882 - Barcelona, 30 de gener de 1933) va ser un important filòleg i fonetista català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pere Barnils i Giol · Veure més »

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pere Calders i Rossinyol · Veure més »

Pere Courtais

Pere Courtais, oficialment Pierre Courtais, (?, 1816 a Sant Marçal, Vallespir– 5 de novembre del 1887 a Argelers, Rosselló) fou un poeta i mestre d'escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pere Courtais · Veure més »

Pere Puig i Quintana

Pere Puig i Quintana (Igualada, 1907 - Orpí, Anoia, 1981) fou un advocat i activista cultural català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pere Puig i Quintana · Veure més »

Pius Font i Quer

Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pius Font i Quer · Veure més »

Poch

Poch és un cognom de parla catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Poch · Veure més »

Polèmica del barco

La polèmica del barco és una polèmica sorgida els anys vuitanta del segle XX sobre el model lingüístic que havia d'adoptar la llengua catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Polèmica del barco · Veure més »

Polònia (programa)

Polònia és un programa còmic de Televisió de Catalunya produït des del febrer de 2006.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Polònia (programa) · Veure més »

Pompeu

* Pompeu Fabra, normativitzador del català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pompeu · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Portada/efemèride desembre 25

25.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Portada/efemèride desembre 25 · Veure més »

Portada/efemèride gener 24

24.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Portada/efemèride gener 24 · Veure més »

Portada/efemèride març 20

20.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Portada/efemèride març 20 · Veure més »

Prada

Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Prada · Veure més »

Premi Crítica Serra d'Or de Recerca

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca · Veure més »

Premis Pompeu Fabra

Els Premis Pompeu Fabra són uns guardons biennals atorgats per la Generalitat de Catalunya a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen en la projecció social de la llengua catalana,, Generalitat de Catalunya (consulta: 26-12-09).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Premis Pompeu Fabra · Veure més »

Proa (societat)

Proa.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Proa (societat) · Veure més »

Pronom feble

Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pronom feble · Veure més »

Pujada als Brucs

La Pujada als Brucs (sovint documentada a l'època en castellà com a "Carrera en Cuesta Los Bruchs") fou una pujada de muntanya que es disputà anualment entre 1913 i 1922 pels voltants del municipi del Bruc, Anoia.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Pujada als Brucs · Veure més »

Punt volat

El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Punt volat · Veure més »

Quaderns de l'exili

Quaderns de l'exili fou una revista mensual en català publicada a Coyoacán (ciutat de Mèxic) de 1943 a 1947, finançada pel mecenes Joan Linares i Delhom, com a successora del Full Català, publicat a Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Quaderns de l'exili · Veure més »

Raimon

Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Raimon · Veure més »

Ramon Amigó Anglès

Ramon Amigó Anglès (Reus, Baix Camp, 16 de gener de 1925 - Reus, 16 de setembre de 2011) fou un escriptor, professor de català i onomatòleg.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ramon Amigó Anglès · Veure més »

Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 8 de desembre de 1907 – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ramon Aramon i Serra · Veure més »

Ramon Miquel i Planas

Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 7 d'agost de 1874 - 26 de juliol de 1950) fou un bibliòfil per antonomàsia, la vida del qual estigué dedicada exclusivament al llibre en totes les seves manifestacions: editor, traductor, empresari, assagista, investigador, escriptor, poeta, bibliògraf, historiador de la llengua i la literatura catalanes i un llarg etcètera.Fill de Josep Miquel i Rius natural de Sant Pere de Riudebitlles i de Margarida Planas i Ramonich natural de Salàs de Pallars fundadors de l'empresa MiquelRius.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ramon Miquel i Planas · Veure més »

Ramon Serra i Toneu

Ramon Serra i Toneu (Taradell, 1880 - La Línea de la Concepción, 1943) va ser un escriptor d'obres de poesia i teatre tradicional, col·laborador de la premsa local i barcelonina, corrector en cap de La Veu de Catalunya i de l'editorial Tipografía Emporium i col·laborador de Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ramon Serra i Toneu · Veure més »

Ramon Sugranyes i de Franch

Ramon Sugranyes i de Franch (Capellades, 31 d'octubre de 1911 - 26 de febrer de 20113cat24.cat) fou un dirigent catòlic i professor català, auditor laic del Concili del Vaticà II.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ramon Sugranyes i de Franch · Veure més »

Raymond de Lacvivier

Raymond de Lacvivier (Florença, regió d'Armanyac, Occitània, 1852 - Elna, 29 de gener de 1930) fou un notari que col·laborà en l'elaboració d'una llengua catalana unificada i que va ser membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Raymond de Lacvivier · Veure més »

Raymond Foulché-Delbosc

Raymond Foulché-Delbosc (Tolosa de Llenguadoc 1864 - París 1929) fou un lingüista i hispanista occità.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Raymond Foulché-Delbosc · Veure més »

Rànquing d'universitats espanyoles

Aquest rànquing d'universitats espanyoles és una classificació de les universitats d'Espanya, i en un sentit més ampli, de les universitats i institucions d'educació superior i d'investigació, d'acord amb una rigorosa metodologia científica de tipus bibliomètric que inclou uns criteris objectius, mesurables i reproduïbles.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Rànquing d'universitats espanyoles · Veure més »

Reforma ortogràfica

Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Reforma ortogràfica · Veure més »

Renat Botet

Renat Botet (Orellà, Conflent, 1922 - Ceret, 23 de juny de 2012) va ser un dels estudiosos més prolífics de la llengua catalana a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Renat Botet · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Repressió franquista · Veure més »

Residència Internacional de Senyoretes Estudiants

La Residència Internacional de Senyoretes Estudiants (RISE) fou una institució creada el 1931 a Barcelona per procurar estatge i alhora un ambient cultural adequat a noies de fora de la ciutat que hi estiguessin estudiant.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Residència Internacional de Senyoretes Estudiants · Veure més »

Ressorgiment

Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972, i considerada la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ressorgiment · Veure més »

Retrat de la senyora Baladia

El Retrat de la senyora Baladia és un oli sobre tela, obra de Ramon Casas de 1908, que pertany a una col·lecció particular.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Retrat de la senyora Baladia · Veure més »

Revista de Catalunya

Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Revista de Catalunya · Veure més »

Ricard Piqué Batlle

Ricard Piqué Batlle (Tàrrega, 10 de novembre de 1901Garcia Cairó 1990 pàg. 9 — Barcelona, 4 de gener de 1990), fou un teòric comptable, directiu empresarial i president de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Ricard Piqué Batlle · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Richard Wagner · Veure més »

Rusquelles

Rusquelles és un mas a uns pocs centenars de metres al sud del nucli de Viladrau (Osona) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Rusquelles · Veure més »

Salvador Estrem i Fa

Salvador Estrem i Fa (Falset, Priorat, 28 de març de 1893 - 14 de setembre de 1936) va ser pagès, intel·lectual i periodista del Priorat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Salvador Estrem i Fa · Veure més »

Sant Feliu de Codines

Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Sant Feliu de Codines · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Sebastià Sánchez-Juan

Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona, 10 de novembre de 1904 – Barcelona, 2 d'octubre de 1974) va ser un poeta i corrector d'estil català.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Sebastià Sánchez-Juan · Veure més »

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Segle XX · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura

El Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura va tenir lloc des del 2 fins al 12 de juliol de 1937 a l'Espanya republicana (València, Madrid i Barcelona), durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura · Veure més »

Signe diacrític

Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Signe diacrític · Veure més »

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Mural del SEPC a la Universitat de Girona El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un sindicat estudiantil del moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans · Veure més »

Societat Catalana d'Estudis Històrics

La Societat Catalana d'Estudis Històrics (SCEH) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans creada el 1946 en la clandestinitat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Societat Catalana d'Estudis Històrics · Veure més »

Societat Catalana de Concerts

La Societat Catalana de Concerts va ser fundada el 1891 com a resposta a la demanda d'una societat avesada als nous corrents musicals provinents d'Europa, que s'allunyaven de la tradició del teatre líric italià i francès.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Societat Catalana de Concerts · Veure més »

Sociolingüística

La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Sociolingüística · Veure més »

Sol, i de dol

Sol, i de dol és el primer llibre de poemes publicat pel poeta català J. V. Foix.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Sol, i de dol · Veure més »

Subirats

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Subirats · Veure més »

Suro del Mas Perxés

Suro del Mas Perxés El Suro del Mas Perxés (Quercus suber) és un arbre que es troba a Agullana (comarca de l'Alt Empordà) i un dels suros més grans de tot Catalunya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Suro del Mas Perxés · Veure més »

Teatre de Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol retratat per Ramon Casas El teatre de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) és una part cabdal de la seva creació literària de l'autor.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Teatre de Santiago Rusiñol · Veure més »

Teodor Llorente Falcó

fou un periodista i escriptor valencià, quart fill del poeta, traductor i escriptor Teodor Llorente i Olivares, líder de la Renaixença valenciana. Va esdevenir una figura clau en el procés d’unificació ortogràfica del valencià i en el treball per a la creació d’una atmosfera d’interès per part dels valencians envers la seua llengua. .

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Teodor Llorente Falcó · Veure més »

Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Teoria de conjunts · Veure més »

Teresa Fabra i Mestre

, fou la filla del lingüista Pompeu Fabra.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Teresa Fabra i Mestre · Veure més »

Teresa Mestre i Climent

, coneguda com La Ben Plantada, va ser una dona de la burgesia catalana de la primera meitat del.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Teresa Mestre i Climent · Veure més »

Teresa Miquel i Pàmies

Teresa Miquel i Pàmies (Reus, Baix Camp, 1900 - 1988) va ser una mestra reusenca, germana de l'enòleg i polític Josep Miquel i Pàmies.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Teresa Miquel i Pàmies · Veure més »

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Terra baixa · Veure més »

Tinter

Tinters de cristall Un tinter és un menut recipient que conté tinta per a escriure amb una ploma, càlam o pinzell.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Tinter · Veure més »

Unió Catalana de Federacions Esportives

La Unió Catalana de Federacions Esportives (UCFE) és l'entitat predecessora de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya es va fundar el 3 de juliol.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Unió Catalana de Federacions Esportives · Veure més »

Unió de Federacions Esportives de Catalunya

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) és una associació esportiva catalana, constituïda per primera vegada el 1933 amb el nom d'Unió Catalana de Federacions Esportives, i reconstituïda el 1985 per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Unió de Federacions Esportives de Catalunya · Veure més »

Unió Federal Nacionalista Republicana

La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Unió Federal Nacionalista Republicana · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)

Universitat Autònoma de Barcelona fou el nom que prengué la Universitat de Barcelona durant la Segona República Espanyola, a partir del 1933 i fins al 1939, que fou dissolta per decret arran de l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) · Veure més »

Uruguay (vaixell)

Uruguay és el nom que va rebre des del 1934 un vaixell-presó, famós durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Uruguay (vaixell) · Veure més »

Vall de Monestero

La vall de Monestero és una vall d'origen glacial del vessant sud dels Pirineus que desemboca a la dreta de la capçalera de la vall del riu Escrita.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Vall de Monestero · Veure més »

Vila de Gràcia

La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Vila de Gràcia · Veure més »

Vox populi, vox Dei

Vox populi, vox Dei, o també escrit Voicce populi sovint abreujat com a vox populi, és una locució llatina que significa: "la veu del poble és la veu de Déu", és a dir, que l'opinió pública és en possessió de la veritat.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Vox populi, vox Dei · Veure més »

Wilhelm Meyer-Lübke

Wilhelm Meyer-Lübke (o Meyer-Luebke) (Dübendorf, 30 de gener de 1861 - Bonn, 4 d'octubre de 1936), lingüista neogramàtic, romanista i catalanòfil suís.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Wilhelm Meyer-Lübke · Veure més »

Xavier Carbó i Maymí

Xavier Carbó i Maymí (Cassà de la Selva, 22 de setembre de 1893 - 22 de novembre de 1918), clergue, poeta, lingüista, etnògraf, folklorista i traductor dels clàssics.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і Xavier Carbó i Maymí · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 1866 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 1868 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 1913 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 1932 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 1934 · Veure més »

1948

;Països Catalans.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 1948 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 1998 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 2 de desembre · Veure més »

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 20 de febrer · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 20 de març · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 2018 · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 24 de gener · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 25 de desembre · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 30 de maig · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pompeu Fabra i Poch і 30 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Any Pompeu Fabra, Any pompeu fabra, El model de llengua de Pompeu Fabra, El pseudònim Esteve Arnau, Fabra i Gràcia, Fabriana, La lletra h i Pompeu Fabra, Model de llengua de Pompeu Fabra, Pompeu Fabra, Pompeu Fabra Poch, Pompeu Fabra excursionista, Pompeu Fabra i Badalona, Pompeu Fabra i exili, Pompeu Fabra i l'Ateneu Barcelonès, Pompeu Fabra i l'esport, Uruguay, presó de Pompeu Fabra.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »