Taula de continguts
43 les relacions: Alicia Boole Stott, Aresta (geometria), Børge Jessen, Cara (superfície), Configuració de vèrtex, Desenvolupament pla d'un políedre, Diagrama de Dynkin, Diagrama de Schlegel, Donald Coxeter, Dones i matemàtiques, Duncan Sommerville, Espai tridimensional, Estelació, Facetatge, Figura de vèrtex, Figura geomètrica, Figura isoèdrica, Figura isogonal, Figura isotoxal, Funció lineal definida a trossos, Geoffrey Shephard, Geometria discreta, Grup ortogonal, Hecatonicosacoron, Icosaedre, Magnus Wenninger, Matriu d'incidència, Mètode Nelder-Mead, Mètode símplex, Nombre pentatòpic, Optimització matemàtica, Pieter Hendrik Schoute, Políedre, Políedre semiregular, Polígon, Polítop convex, Polifloc, Portada/article desembre 6, Prisma (geometria), Quadrat (polígon), Símplex, Tessel·lació, Vèrtex (geometria).
Alicia Boole Stott
Alicia Boole Stott (Castel Road, Irlanda, 8 de juny del 1860 – Highgate Middlesex, Anglaterra, 17 de desembre del 1940) fou una extraordinària matemàtica amateur.
Veure Polítop і Alicia Boole Stott
Aresta (geometria)
vèrtexs. En geometria, una aresta és un segment lineal de dimensió 1 que uneix dos vèrtexs de dimensió zero en un polígon, un políedre, o més en general un polítop.
Veure Polítop і Aresta (geometria)
Børge Jessen
va ser un matemàtic danès.
Veure Polítop і Børge Jessen
Cara (superfície)
vèrtex vèrtex En geometria, una cara és cada un dels polígons que formen o limiten un políedre.
Veure Polítop і Cara (superfície)
Configuració de vèrtex
En geometria, una configuració de vèrtex by Walter Steurer, Sofia Deloudi, (2009) pp.
Veure Polítop і Configuració de vèrtex
Desenvolupament pla d'un políedre
11 desplegaments plans possibles d'un cub Desenvolupament d'un dodecàedre En geometria el desenvolupament pla d'un políedre o sòlids platònics és un dibuix sobre el pla format per un conjunt de polígons units per arestes que es pot plegar (doblegant les arestes) per tal d'esdevenir les cares del políedre.
Veure Polítop і Desenvolupament pla d'un políedre
Diagrama de Dynkin
En el camp matemàtic de la teoria de Lie, un diagrama de Dynkin, nomenat així per Eugene Dynkin, és un tipus de graf amb algunes arestes dobles o triples (dibuixades com a línies dobles o triples).
Veure Polítop і Diagrama de Dynkin
Diagrama de Schlegel
Diagrama de Schlegel d'un octaedre regular compost de vuit cares, cada una de les quals és un triangle equilàter. Tal com s'aprecia al diagrama, cada vèrtex veu quatre cares (la part exterior també compta com a cara). Un diagrama de Schlegel és un graf planar que representa l'esquelet polièdric d'una figura geomètrica de tres o més dimensions.
Veure Polítop і Diagrama de Schlegel
Donald Coxeter
va ser un matemàtic anglès canadenc.
Veure Polítop і Donald Coxeter
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Polítop і Dones i matemàtiques
Duncan Sommerville
va ser un matemàtic i astrònom escocès que va viure a Nova Zelanda.
Veure Polítop і Duncan Sommerville
Espai tridimensional
Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un''' marc de referència''' respecte a un origen donat En geometria i anàlisi matemàtica, un objecte o ens és tridimensional si té tres dimensions, és a dir, cadascun dels seus punts pot ser localitzat especificant tres nombres dins d'un cert rang.
Veure Polítop і Espai tridimensional
Estelació
Segona estelació del dodecaedre L'estelació és un procés per construir nous polígons (en dues dimensions), políedres (en tres dimensions) o, en general, polítops (de n dimensions).
Veure Polítop і Estelació
Facetatge
Estel octangle com a facetatge del cub En geometria, el facetatge és el procés d'eliminar parts d'un polígon, políedre o polítop sense crear cap nous vèrtexs.
Veure Polítop і Facetatge
Figura de vèrtex
En geometria, una figura de vèrtex, de manera general, és la figura que queda exposada quan una cantonada d'un políedre o polítop és retallada.
Veure Polítop і Figura de vèrtex
Figura geomètrica
Figures geomètriques que delimiten superfícies planes. Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums. Una figura geomètrica és un conjunt de punts.
Veure Polítop і Figura geomètrica
Figura isoèdrica
En geometria, un polítop de dimensió 3 (un políedre) o més és isoèdric o cara-transitiu quan totes les seves cares són iguals.
Veure Polítop і Figura isoèdrica
Figura isogonal
En geometria, un polítop (per exemple, un polígon o un políedre, o bé una tessel·lació) és isogonal o vèrtex-transitiu si, en llenguatge planer, tots els seus vèrtexs són iguals.
Veure Polítop і Figura isogonal
Figura isotoxal
En geometria, un polítop (per exemple, un polígon o un políedre, o bé una tessel·lació) és isotoxal o aresta-transitiu si les seves simetries actuen transitivament sobre les seves arestes.
Veure Polítop і Figura isotoxal
Funció lineal definida a trossos
Una funció (en blau) i una aproximació lineal a trossos d'aquesta funció (en vermell). Una funció lineal a trossos en dues dimensions (dalt) i els polítops convexes sobre els quals aquesta funció és lineal (a baix). En les matemàtiques, una funció lineal definida a trossos on V és un espai vectorial i \Omega és un subconjunt d'un espai vectorial, és una funció on és possible trobar una descomposició de \Omega en un conjunt finit de polítops convexos de manera que f sigui igual a una funció lineal en cadascun d'aquests polítops.
Veure Polítop і Funció lineal definida a trossos
Geoffrey Shephard
va ser un matemàtic britànic.
Veure Polítop і Geoffrey Shephard
Geometria discreta
Una col·lecció de cercles i el corresponent graf de disc unitari La geometria discreta i la geometria combinatòria són branques de la geometria que estudien les propietats combinatòries d'objectes geomètrics discrets.
Veure Polítop і Geometria discreta
Grup ortogonal
En matemàtiques, el grup ortogonal de dimensió n, denotat O(n), és el grup de transformacions isomètriques (que preserven la distància) d'un espai Euclidià de dimensió n que preserven un punt fix, on l'operació de grup és donada per la composició de transformacions.
Veure Polítop і Grup ortogonal
Hecatonicosacoron
Una projecció en tres dimensions d'una 120-cell realitzat una rotació simple. Un hecatonicosacoron o 120-cell és una figura geomètrica polítopa regular convexa de quatre dimensions amb el símbol de Schläfli.
Veure Polítop і Hecatonicosacoron
Icosaedre
Icosàedre regular Icosàedre regular Un icosàedre o icosaedre (ambdues variants són acceptades) és qualsevol políedre de vint cares, tot i que habitualment hom fa referència a un "icosàedre regular", en el qual cada cara és un triangle equilàter.
Veure Polítop і Icosaedre
Magnus Wenninger
va ser un matemàtic i sacerdot benedictí estatunidenc.
Veure Polítop і Magnus Wenninger
Matriu d'incidència
En matemàtiques, una matriu d'incidència és una matriu que mostra la relació entre dues classes d'objectes.
Veure Polítop і Matriu d'incidència
Mètode Nelder-Mead
El mètode Nelder-Mead és un algorisme d'optimització àmpliament utilitzat.
Veure Polítop і Mètode Nelder-Mead
Mètode símplex
En optimització matemàtica, el mètode símplex (o algorisme símplex) de Dantzig és un algorisme popular de programació linal.
Veure Polítop і Mètode símplex
Nombre pentatòpic
nombres tetraèdrics. Per exemple, el nivell verd té 35 esferes en total. Un nombre pentatòpic és un nombre de la cinquena diagonal del triangle de Pascal.
Veure Polítop і Nombre pentatòpic
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Veure Polítop і Optimització matemàtica
Pieter Hendrik Schoute
Pieter Hendrik Schoute (1846-1913) va ser un matemàtic neerlandès conegut pels seus treballs sobre els polítops regulars.
Veure Polítop і Pieter Hendrik Schoute
Políedre
Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.
Veure Polítop і Políedre
Políedre semiregular
Diversos autors utilitzen d'una manera diferent el terme políedre semiregular o sòlid semiregular.
Veure Polítop і Políedre semiregular
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Veure Polítop і Polígon
Polítop convex
Un polítop convex tridimensional Un polítop convex és un tipus especial de polítop que té la propietat que també és un conjunt convex de punts de l'espai n-dimensional Rn.
Veure Polítop і Polítop convex
Polifloc
Un polifloc, també anomenat n-floc, és una estructura fractal construïda a partir d'un polítop de n costats.
Veure Polítop і Polifloc
Portada/article desembre 6
Categoria:Articles del dia de desembre de la portada 600k.
Veure Polítop і Portada/article desembre 6
Prisma (geometria)
Un prisma és un poliedre que té dues cares iguals i paral·leles (les bases) i cert nombre de cares laterals que són paral·lelograms.
Veure Polítop і Prisma (geometria)
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Veure Polítop і Quadrat (polígon)
Símplex
Un '''3-simplex''' o tetraedre En geometria, un símplex o n-símplex és l'anàleg en n dimensions d'un triangle.
Veure Polítop і Símplex
Tessel·lació
Peces de terracota d'un ''zellige'' de Marràqueix que formen diferents tipus de tessel·lacions. Els termes tessel·lació i tessel·lat fan referència a una regularitat o patró de figures que recobreixen o pavimenten completament una superfície plana de manera que no queden espais buits ni se superposen les figures (o tessel·les).
Veure Polítop і Tessel·lació
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Veure Polítop і Vèrtex (geometria)