Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Plutó (mitologia)

Índex Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

69 les relacions: Arbre, Asclepi, Avern, Òperes perdudes de Claudio Monteverdi, Bastó d'Esculapi, Caracal·la (vestit), Cèrber (satèl·lit), Celtes, Ceres (mitologia), Clyde William Tombaugh, Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona, Déu de la mort, Dis Pater, Dougga, Eó (mitologia), El rapte de Prosèrpina, Element químic, Elogi de la follia, Emília Rovira Alegre, Enna, Església de Sant Feliu de Girona, Estix (satèl·lit), Februus, Geologia, Giacomo Antonio Ponsonelli, Gian Lorenzo Bernini, Gruta de San Biagio, Hades, Hippolyte et Aricie, Inferi, Infern, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Desè, Infern - Cant Setè, Infern - Cant Sisè, Intrusió, Jardins de la Glorieta, Júpiter (mitologia), L'Orfeo, Le Cake-walk infernal, Limos, Manetó, Mitologia etrusca, Mitologia prussiana, Mitologia romana, Mort (mitologia), Musti-El Krib, Neptú (mitologia), Nico Di Angelo, Orc (mitologia), ..., Origen dels noms dels planetes, Palau de Mirabell, Panteó (mitologia), Pau comuna, Planetes en l'astrologia, Plutó, Plutó (planeta nan), Plutoni (santuari), Prosèrpina, Proserpine (obra de teatre), Religió a l'antiga Roma, Roca Diablera, Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades, Saturn (mitologia), Sirena, Summà, Teatre romà de Mèrida, Vergina, (90482) Orc. Ampliar l'índex (19 més) »

Arbre

data.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Arbre · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Asclepi · Veure més »

Avern

L'Avern (en italià:lago d'Averno) és un llac d'origen volcànic i de 35 metres de profunditat màxima, situat a la Campània, que els poetes llatins descrivien com l'entrada al baix món, o com el mateix baix món, que després fou anomenat l'infern.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Avern · Veure més »

Òperes perdudes de Claudio Monteverdi

Claudio Monteverdi al voltant del 1640. El compositor italià Claudio Monteverdi (1567–1643), a més d'una gran producció de música sacra i madrigals, va ser prolífic escrivint per l'escenari.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Òperes perdudes de Claudio Monteverdi · Veure més »

Bastó d'Esculapi

Bastó d'Esculapi o Asclepi El bastó d'Esculapi (o d'Asclepi) és el símbol de la medicina, consistent en un bastó amb una serp enroscada.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Bastó d'Esculapi · Veure més »

Caracal·la (vestit)

La caracal·la va ser una peça de vestir usada pels gals, no molt diferent de la lacerna romana.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Caracal·la (vestit) · Veure més »

Cèrber (satèl·lit)

Llunes de pluto Cèrber, (també conegut amb els noms provisionals de S/2011 P 1, S/2011 (134340) 1 o P4) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual s'anunciava el 20 de juliol de 2011.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Cèrber (satèl·lit) · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Celtes · Veure més »

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Ceres (mitologia) · Veure més »

Clyde William Tombaugh

Clyde William Tombaugh (4 de febrer de 1906 – 17 de gener de 1997) va ser un astrònom nord-americà que va descobrir Plutó el 1930.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Clyde William Tombaugh · Veure més »

Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona

Es tracta d'un conjunt escultòric funerari localitzat al presbiteri de l'església de Sant Feliu de Girona, constituït per vuit sarcòfags esculturats, dos d'ells de temàtica romana pagana i els altres sis de temàtica paleocristiana.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Déu de la mort

El déu (o deessa) de la mort és una divinitat que personifica la mort a diverses cultures.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Déu de la mort · Veure més »

Dis Pater

Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Dis Pater · Veure més »

Dougga

Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Dougga · Veure més »

Eó (mitologia)

Mosaic que representa Eó i Tellus (Gliptoteca de Múnic) Eó (en grec Αἰών) és una deïtat hel·lenística associada amb el temps, l'orbe o el cercle que abasta l'univers, i el zodíac.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Eó (mitologia) · Veure més »

El rapte de Prosèrpina

El rapte de Prosèrpina és una escultura barroca de 295 cm d’alçada creada per Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598 – Roma, 1680) entre 1621 i 1622.

Nou!!: Plutó (mitologia) і El rapte de Prosèrpina · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Element químic · Veure més »

Elogi de la follia

Elogi de la follia (en grec: Morias Enkomion, en llatí: Stultitiae Laus, en neerlandès: Lof der Zotheid) és un escrit del 1509 d'Erasme de Rotterdam de gran influència posterior.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Elogi de la follia · Veure més »

Emília Rovira Alegre

Emília Rovira Alegre (Reus, 1989) és una poeta, cantant, pianista i compositora catalana.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Emília Rovira Alegre · Veure més »

Enna

Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Enna · Veure més »

Església de Sant Feliu de Girona

Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Estix (satèl·lit)

Estix, també conegut pel seu nom provisional com a (S/2012 P 1,S/2012 (134340) 1 o P5) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual es va anunciar l'11 de juliol de 2012.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Estix (satèl·lit) · Veure més »

Februus

Februus va ser un déu romà en honor del qual, segons es diu, va ser consagrat el mes de febrer.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Februus · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Geologia · Veure més »

Giacomo Antonio Ponsonelli

Bust de Diana, de Giacomo Antonio Ponsonelli. Museu del Louvre Giacomo Antonio Ponsonelli, esmentat sovint com Ponzanelli (Massa, Itàlia, 1654 - Gènova, 1735), fou un arquitecte i escultor italià del barroc tardà.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Giacomo Antonio Ponsonelli · Veure més »

Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »

Gruta de San Biagio

La Grotta di San Biagio (de l'italià; Gruta de Sant Blai), també coneguda com ipogeo dei Santi Giasone e Mauro (de l'italià; hipogeu dels sants Jasó i Maure), va ser un temple pagà, un cementiri paleocristià, un oratori benedictí i una església catòlica de Castellammare di Stabia.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Gruta de San Biagio · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Plutó (mitologia) і Hades · Veure més »

Hippolyte et Aricie

Hippolyte et Aricie és una òpera en cinc actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Simon-Joseph Pellegrin.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Hippolyte et Aricie · Veure més »

Inferi

''La boca de l'Orc'', als jardins de Bomarzo, representació de l'entrada al món subterrani on habitaven els ''di inferi''. Inferi fou el nom emprat pels romans per referir-se als déus de l'inframón enfront dels déus celestials (Superi).

Nou!!: Plutó (mitologia) і Inferi · Veure més »

Infern

L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Infern · Veure més »

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).

Nou!!: Plutó (mitologia) і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »

Infern - Cant Desè

L'aparició de Farinata degli Uberti, il·lustració de Gustave Doré ''Farinata degli Uberti'', sèrie dels homes il·lustres, Andrea del Castagno (fresc separat, ara en emmagatzematge als Uffizi) El cant desè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle, dins de la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març de 1300.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Infern - Cant Desè · Veure més »

Infern - Cant Setè

Cant VII els avars i els pròdigs, il·lustració de Paul Gustave Doré En el marc del quart cercle de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, el setè Cant de l'Infern comença amb unes paraules famoses i incomprensibles que pronuncia Plutos, el guardià infernal del quart cercle, on són castigats els avars i els pròdigs; presenta la descripció del càstig a què són sotmesos.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Infern - Cant Setè · Veure més »

Infern - Cant Sisè

El sisè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer cercle, on es castiga el pecat de la gola; estem en la nit entre el 8 i el 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Infern - Cant Sisè · Veure més »

Intrusió

La Torre del Diable, a Wyoming (Estats Units) és una intrusió ígnia exposada quan es erosionar la roca suau que la envoltava. En geologia, una intrusió és un cos de roca ígnia que ha cristal·litzat a partir d'un magma ubicat sota la superfície terrestre.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Intrusió · Veure més »

Jardins de la Glorieta

Els jardins de la Glorieta Els Jardins de la Glorieta, coneguts simplement com la Glorieta, són uns jardins de la ciutat de València, situats al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Jardins de la Glorieta · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Júpiter (mitologia) · Veure més »

L'Orfeo

L'Orfeo (L'Orfeo, favola in musica) és una de les primeres obres reconegudes com una òpera, composta per Claudio Monteverdi amb text d'Alessandro Striggio pel carnaval anual de Màntua.

Nou!!: Plutó (mitologia) і L'Orfeo · Veure més »

Le Cake-walk infernal

Le Cake-walk infernal, venut als Estats Units com a The Infernal Cake Walk i a Gran Bretanya com a The Infernal Cake Walk, és un curtmetratge mut francès de 1903 dirigit Georges Méliès.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Le Cake-walk infernal · Veure més »

Limos

Limos (en grec antic λιμός), és la deessa de la fam en la mitologia grega.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Limos · Veure més »

Manetó

Manetó (en grec Μανεθών o Μανεθώς) va ser un historiador egipci del segle III aC, nascut a Sebennitos, al delta del Nil, i, segons Suides, sacerdot a Heliòpolis.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Manetó · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Mitologia etrusca · Veure més »

Mitologia prussiana

El temple de Romuva segons la descripció de Simon Grunau La mitologia prussiana és el nom de les creences religioses dels antics pobles que habitaren la regió de Prússia.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Mitologia prussiana · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Mitologia romana · Veure més »

Mort (mitologia)

suaire i agarrant una dalla, a la Catedral de Trèveris, Alemanya. ''La gran segadora'', quadre de Nikolai TÉ. Tarkhov. La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Mort (mitologia) · Veure més »

Musti-El Krib

Musti-El Krib és una zona arqueològica de Tunísia a la governació de Siliana, a la vora de El Krib cap a l'oest.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Musti-El Krib · Veure més »

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Neptú (mitologia) · Veure més »

Nico Di Angelo

Nico Di Angelo és un personatge secundari en la saga de Percy Jackson.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Nico Di Angelo · Veure més »

Orc (mitologia)

L'anomenada ''Boca de l'Orc'', al Parco dei Mostri de Bomarzo Orc (llatí Orcus) és una divinitat itàlica, entesa com el geni de la mort, sense diferenciar-se gairebé del rei de l'infern, que és l'estatge dels morts.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Orc (mitologia) · Veure més »

Origen dels noms dels planetes

El nom dels planetes del nostre sistema solar prové de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Origen dels noms dels planetes · Veure més »

Palau de Mirabell

Façana principal El palau de Mirabell (en alemany: Schloss Mirabell) és un edifici històric de la ciutat de Salzburg, Àustria.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Palau de Mirabell · Veure més »

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Panteó (mitologia) · Veure més »

Pau comuna

) La pau comuna (grec antic: κοινὴ εἰρήνη, kené irene) és el nom que els grecs donaven a una pau, semblant als tractats de pau internacionals ratificats per totes les polis participants, és a dir, totes les ciutats estat de Grècia. Aquests tractats no els proposaren els grecs, encara que s'hi adheriren, sinó el seu poderós veí, el rei persa conegut com el Gran rei.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Pau comuna · Veure més »

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Planetes en l'astrologia · Veure més »

Plutó

* Mitologia romana: el déu dels inferns.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Plutó · Veure més »

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Plutó (planeta nan) · Veure més »

Plutoni (santuari)

Persèfone i Plutó en un pínax de Locri, Museu Nacional de la Magna Grècia El xiquet diví Plutos, s. I Eleusis Plutoni de Hieràpolis anomenat ''Porta de Plutó'' Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment "lloc de Plutó", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, ''Pluto''), més conegut pel seu nom antic, Hades.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Plutoni (santuari) · Veure més »

Prosèrpina

En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Prosèrpina · Veure més »

Proserpine (obra de teatre)

''Proserpine'' Per Dante Gabriel Rossetti (1874) Proserpine és un drama en vers escrit per a nens pels escriptors romàntics anglesos Mary Shelley i el seu marit Percy Bysshe Shelley.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Proserpine (obra de teatre) · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Roca Diablera

Roca Diablera, 2022 La Roca de Plutó, anomenada popularment La Diablera, és una de les roques de les festivitats del Corpus Christi de la ciutat de València.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Roca Diablera · Veure més »

Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades

Saint Seiya: The Lost Canvas, és un manga spin-off de Saint Seiya, escrit i il·lustrat per Shiori Teshirogi, sobre el treball original de Masami Kurumada.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Saturn (mitologia) · Veure més »

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Sirena · Veure més »

Summà

Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Summà · Veure més »

Teatre romà de Mèrida

El Teatre romà de Mèrida és un teatre històric aixecat per l'antiga Roma a la colònia Augusta Emèrita, actual Mèrida (Badajoz).

Nou!!: Plutó (mitologia) і Teatre romà de Mèrida · Veure més »

Vergina

Vergina (Βεργίνα) és una localitat grega situada al nord, a la regió muntanyenca de Pieria, en la Macedònia Central, a l'oest del golf de Salònica. Pertany al municipi de Véria.

Nou!!: Plutó (mitologia) і Vergina · Veure més »

(90482) Orc

90482 Orc (símbol: 🝿) és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Nou!!: Plutó (mitologia) і (90482) Orc · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dis, Déu Plutó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »