Taula de continguts
162 les relacions: Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, Agregacions municipals de Barcelona, Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Alcaldessa (pel·lícula), Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Antic Gremi de Traginers d'Igualada, Antonio van Halen y Sarti, Arquer olímpic, Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Banca Catalana, Banda Municipal de Barcelona, Barcelona, Bombers de Barcelona, Bonaventura Gassol i Rovira, Cafè Marcilla, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, Campanya «Sense Por», Carrer de Ferran, Carrer de la Princesa, Carrer de Sant Honorat, Cas Banca Catalana, Cas Fresno, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa Moxó, Cases Jeroni Rabassa, Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Sarrià, Castellers de Vilafranca, Castells, Catalunya en Miniatura, Cavall de tir, Celdoni Guixà i Alsina, Colla Castellera de l'Esquerra de l'Eixample, Colla Castellera Jove de Barcelona, Comissió Unitària 28 de Juny, Concurs anual d'edificis artístics, Conesa Entrepans, Constitució Espanyola de 1837, Consultes sobre la independència de Catalunya, Convent de Santa Madrona, Cos de Castellers de Ballets de Catalunya, Crida LGBTI, Cronologia de la història dels castells, Diades castelleres de La Mercè, Domènec Batet i Mestres, El Gòtic, ... Ampliar l'índex (112 més) »
Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya
Hissada de la senyera durant l'acte institucional de 2013 Lliurament de la senyera per part de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, ciutat natal de Francesc Macià, a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2009 Lacte institucional de la Diada Nacional de Catalunya és un acte oficial organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Agregacions municipals de Barcelona
Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona és una entitat capdavantera del moviment sardanista, fundada a Barcelona el 1922 amb el nom d'Agrupació Sardanista de Barcelona, dedicada principalment al conreu i a la difusió de la sardana.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Ajuntament de Barcelona
Alcaldessa (pel·lícula)
Alcaldessa és una pel·lícula documental espanyola dirigida per Pau Faus i produïda per Ventura Durall sobre l'arribada a l'alcaldia de Barcelona d'Ada Colau, amb qui havia filmat el documental SÍ SE PUEDE.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Alcaldessa (pel·lícula)
Amfiteatre i circ romans de Barcelona
Tall esquemàtic d'un amfiteatre. La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Amfiteatre i circ romans de Barcelona
Antic Gremi de Traginers d'Igualada
Traginers igualadins transportant troncs LAntic Gremi de Traginers d'Igualada és una entitat igualadina que, entre altres actes, vetlla per a la celebració i l'organització de les festes gremials en honor de Sant Antoni Abat a la ciutat d'Igualada, mantenint viva així, una de les tradicions més arrelades.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Antic Gremi de Traginers d'Igualada
Antonio van Halen y Sarti
Antonio Van Halen y Sarti (Illa de León, actual San Fernando, Cadis, 1792-Madrid, 1858), comte de Peracamps, va ser un marí i militar espanyol.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Antonio van Halen y Sarti
Arquer olímpic
L'Arquer olímpic és una escultura obra de l'artista Rosa Serra i Puigvert, que la Unió de Federacions Esportives de Catalunya va donar al Museu Olímpic i de l'Esport amb motiu del vintè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Arquer olímpic
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Arquitectura de Barcelona
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Art públic de Barcelona
Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
L'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), abans Arxiu Municipal Administratiu (AMA), és responsable de l'ingrés, la custòdia, el tractament i la difusió de la documentació produïda i rebuda per l'Ajuntament de Barcelona i altres fons documentals institucionals des del primer terç del fins a l'actualitat.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
Banca Catalana
Banca Catalana fou una entitat financera creada el 1959 per Florenci Pujol i Brugat, el seu fill Jordi Pujol i Soley i Francesc Cabana i Vancells, mitjançant la compra de la Banca Dorca d'Olot per un grup d'homes de sectors econòmics diversos.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Banca Catalana
Banda Municipal de Barcelona
La Banda Municipal de Barcelona és una institució musical de llarga tradició, fundada l'any 1886.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Banda Municipal de Barcelona
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Barcelona
Bombers de Barcelona
Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Bombers de Barcelona
Bonaventura Gassol i Rovira
Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Bonaventura Gassol i Rovira
Cafè Marcilla
Marcilla és una marca de cafè fundada per Julià Marcilla i comercialitzada a partir del 1981 per l'empresa Douwe Egberts dels Països Baixos.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Cafè Marcilla
Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
La Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, més coneguda com a Caixa de Barcelona, va ser una caixa d'estalvis fundada el 1844 arran d'un projecte que s'estudiava des de 1835 per part de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
Campanya «Sense Por»
La campanya «Sense Por», oficialment presentada com a «Sense Por, desobeïm per la independència», va ser una campanya civil organitzada per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) l'abril de 2016, per donar resposta a la judicialització de la política catalana, la persecució dels representants polítics i les institucions del país, i al bloqueig per part de l'Estat contra qualsevol iniciativa encaminada a l'exercici del dret a decidir que, segons la CUP pateixen els ajuntaments, alcaldes i regidors d'alguns municipis catalans, així com per l'avenç cap a la independència.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Campanya «Sense Por»
Carrer de Ferran
El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Carrer de Ferran
Carrer de la Princesa
El carrer de la Princesa és un carrer de la Ciutat Vella de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Carrer de la Princesa
Carrer de Sant Honorat
El Carrer de Sant Honorat de Barcelona era el feu dels jueus rics de la ciutat, del qual ja se'n té notícies des del 1325.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Carrer de Sant Honorat
Cas Banca Catalana
El Cas Banca Catalana fou un cas de presumptes irregularitats en la gestió de l'empresa Banca Catalana a principis dels anys 80.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Cas Banca Catalana
Cas Fresno
Es coneix com a Cas Fresno la celebració irregular de l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) que va tenir lloc a Fresno (Califòrnia), el 26 de novembre de 2004.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Cas Fresno
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Casa de la Ciutat (Barcelona)
Casa Moxó
La Casa Moxó és un edifici situat als carrers de Sant Honorat i del Call cantonada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Casa Moxó
Cases Jeroni Rabassa
Les cases Jeroni Rabassa són un conjunt arquitectònic que ocupa tota l'illa entre el carrer de Ferran, la plaça de Sant Jaume, i els carrers d'en Micó (actualment plaça de Sant Miquel), del Pas de l'Ensenyança i de l'Ensenyança del barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Cases Jeroni Rabassa
Castellers de Barcelona
Placa commemorativa del "Pati d'assaig Josep Sala" al local Primera actuació (8 de juny 1969) Primer 2 de 7 descarregat en la història de la colla (Santa Coloma de Gramenet) Els Castellers de Barcelona són una colla castellera fundada l'any 1969 a Barcelona, essent la quarta colla en actiu més veterana de tot el món casteller.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Castellers de Barcelona
Castellers de la Vila de Gràcia
Primer 4 de 9 amb folre descarregat (2014) Els Castellers de la Vila de Gràcia són una colla castellera de la Vila de Gràcia fundada l'any 1996.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Castellers de la Vila de Gràcia
Castellers de Sarrià
Els Castellers de Sarrià son una colla castellera del barri de Sarrià de Barcelona, nascuda a la tardor del 1999 i presentada de forma oficial l'any 2000 i refundada l'any 2016.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Castellers de Sarrià
Castellers de Vilafranca
Els Castellers de Vilafranca són una colla castellera de Vilafranca del Penedès, fundada l'any 1948.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Castellers de Vilafranca
Castells
Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Castells
Catalunya en Miniatura
Catalunya en Miniatura és un parc temàtic situat a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Catalunya en Miniatura
Cavall de tir
Cavall bretó amb collera i guarniments de tir.http://moll.mandevila.eu/guarniment DCVB:Guarniment. El cavall de tir és un cavall de treball usat per la seva capacitat de tracció.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Cavall de tir
Celdoni Guixà i Alsina
Celdoni Guixà i Alsina (Igualada, 12 d'agost de 1787 - 5 de juliol de 1848) va ser un escultor català que combinà l'estil barroc amb el nou estil neoclàssic creant múltiples obres de caràcter civil i religiós.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Celdoni Guixà i Alsina
Colla Castellera de l'Esquerra de l'Eixample
La Colla Castellera de l'Esquerra de l'Eixample, també coneguda amb el nom d'Esquerdats, és una colla castellera del barri barceloní de l'Esquerra de l'Eixample.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Colla Castellera de l'Esquerra de l'Eixample
Colla Castellera Jove de Barcelona
La Colla Castellera Jove de Barcelona és una colla castellera de Barcelona fundada a mitjan 2010.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Colla Castellera Jove de Barcelona
Comissió Unitària 28 de Juny
La Comissió Unitària 28 de Juny va ser la plataforma paraigua fundada el 2000, que va organitzar les manifestacions per l'alliberament LGTBI a Catalunya, prenent el relleu de la manifestació de l'orgull gai de 1977 a Barcelona, que va ser la primera protesta pel Dia Internacional de l'Orgull LGBT a l'Estat espanyol.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Comissió Unitària 28 de Juny
Concurs anual d'edificis artístics
Placa commemorativa d'edifici guanyador. En aquest cas de l'edició del 1909 al Palau de la Música Catalana Placa commemorativa d'edifici amb diploma d'honor. En aquest cas de l'edició del 1907, concedit a la casa Enric Llorens El concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Concurs anual d'edificis artístics
Conesa Entrepans
Conesa Entrepans és un establiment de restauració barceloní especialitzat en entrepans.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Conesa Entrepans
Constitució Espanyola de 1837
Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Constitució Espanyola de 1837
Consultes sobre la independència de Catalunya
Resultats de les consultes Butlleta del Sí Taula amb les diferents butlletes per votar a la consulta d'Arenys de Munt Les consultes sobre la independència de Catalunya són un conjunt de consultes d'àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya celebrades des del 2009, de les quals la consulta d'Arenys de Munt va ser la primera i la de Barcelona, el 2011, la darrera.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Consultes sobre la independència de Catalunya
Convent de Santa Madrona
Santa Madrona fou un convent de l'Orde dels Caputxins establert al marge esquerre de la Rambla de Barcelona ocupant bona part dels terrenys d'on avui hi ha la Plaça Reial.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Convent de Santa Madrona
Cos de Castellers de Ballets de Catalunya
El Cos de Castellers de Ballets de Catalunya va ser una colla castellera de Barcelona fundada el 1958 i dissolta el 1963.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Cos de Castellers de Ballets de Catalunya
Crida LGBTI
La Crida LGBTI és una organització per l'alliberament sexual i de gènere, d'ideologia socialista i feminista.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Crida LGBTI
Cronologia de la història dels castells
L'any 1862 les dues colles de Xiquets de Valls van fer dos 3 de 9 amb folre simultanis a Vilafranca del Penedès. 2 de 7 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant el I Concurs de castells de Tarragona (1932). 3 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls al III Concurs de castells de Can Jorba (1966).
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Cronologia de la història dels castells
Diades castelleres de La Mercè
En el marc de La Mercè de Barcelona, s'hi realitzen dues diades castelleres.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Diades castelleres de La Mercè
Domènec Batet i Mestres
Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Domènec Batet i Mestres
El Gòtic
Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і El Gòtic
Els Encants Vells
Els Encants Vells, oficialment Mercat Fira de Bellcaire, és un mercat brocanter de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Els Encants Vells
Església de Sant Jaume (Barcelona)
L'antiga església de la Trinitat, actual parròquia de Sant Jaume, està situada al carrer de Ferran, 28 de Barcelona, i està catalogada com a bé cultural d'interès local.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Església de Sant Jaume (Barcelona)
Església de Sant Miquel (Barcelona)
L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Església de Sant Miquel (Barcelona)
Expedició catalana a l'Everest de 1985
L'expedició catalana a l'Everest de 1985, oficialment anomenada Segona Expedició Caixa de Barcelona a l'Everest, va ser un projecte alpinístic encapçalat per Conrad Blanch amb l'objectiu d'assolir el cim de la muntanya més alta del planeta, l'Everest–Sagarmatha–Chomolungma (8.848 m) des del vessant tibetà.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Expedició catalana a l'Everest de 1985
Falcons de Barcelona
Els Falcons de Barcelona és una colla de falcons de Barcelona (Catalunya), nascuda el 15 de febrer de 2003, sent la seva primera actuació a la Plaça Sant Jaume durant les festes de Santa Eulàlia de la ciutat.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Falcons de Barcelona
Fanal
Fanals de situació a la popa de la Soleil-Royal-Berain Fanal xinès Un fanal o faró és una caixa amb parets de vidre o una altra matèria similar i amb respirador a la part superior dins de la qual s'hi posa una font lluminosa de manera que il·lumini i no s'apagui amb l'aire.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Fanal
FCBotiga
Interior de la FC Botiga situada al Camp Nou Vista de la FC Botiga situada al Camp Nou La FCBotiga és la botiga oficial del Futbol Club Barcelona inaugurada el 22 de desembre del 1998.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і FCBotiga
Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls
Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (?-Barcelona 1504).
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls
Festes de Santa Eulàlia
la catedral Col·locació del Penó Festes de Santa Eulàlia Foto del seguici de Santa Eulàlia Gegantona Laia desfilant Aspes de Santa Eulàlia La Ballada de Sardanes Les festes de Santa Eulàlia, també conegudes per la Laia o festa d'hivern de Barcelona, se celebren cada any pels volts del 12 de febrer a places i carrers de tota la ciutat.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Festes de Santa Eulàlia
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Fets del sis d'octubre
Flama del Canigó
Rutes de distribució de la Flama del Canigó pels Països Catalans. La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Flama del Canigó
Francesc de Paula Rius i Taulet
Francesc de Paula Rius i Taulet per Eduard Alentorn Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 22 de gener de 1833 - Olèrdola, l'Alt Penedès, 27 de setembre de 1890) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Francesc de Paula Rius i Taulet
Francesc Oliver de Boteller
fou abat de Santa Maria de Poblet (1583-1598).
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Francesc Oliver de Boteller
Francesc Vallès i Cuchí
Francesc Vallès i Cuchí (Reus 17 de maig de 1797 - Barcelona 1879) va ser un arquitecte català.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Francesc Vallès i Cuchí
Gegantona Laia
La gegantona Laia és una figura d'imatgeria festiva de propietat municipal de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Gegantona Laia
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego, més conegut com a Gustau Muñoz, (Sevilla, 7 de març de 1962 - Barcelona, 11 de setembre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), assassinat per la policia espanyola a l'edat de 16 anys.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Història de Barcelona
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Hodonímia de Barcelona
Holi 1312
Adhesiu de la campanya Holi 1312 és un grup de suport a 4 antifeixistes militants d'Arran i Endavant OSAN encausades per manifestar-se el 29 d'octubre 2018 al #HoliNoPassareu, i a qui la Fiscalia demanaria 16 anys de presó (4 per cada una de les militants) acusant-les de "desordres públics".
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Holi 1312
Homenatge als castellers
Castell dins de l'escultura per celebrar el 20è aniversari dels Castellers de Sants Detall dels tubs d'acer inoxidable de l'escultura Homenatge als castellers és un monument dedicat als castellers obra de l'escultor català Antoni Llena i Font.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Homenatge als castellers
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Il·lustració
Iván Guijarro Vila
és un activista pels drets dels animals i polític espanyol.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Iván Guijarro Vila
Jamància
La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Jamància
Jaume Ventura i Tort
Jaume Ventura i Tort (L'Hospitalet de Llobregat, 12 de desembre de 1911 - 30 de juliol de 1985) fou un compositor de sardanes.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Jaume Ventura i Tort
Joaquim Aubí i Casals
Joaquim Aubí i Casals, conegut com «el Gordo», va ser un treballador del ram del vidre i anarquista actiu la primera meitat de, un dels revolucionaris incontrolats durant la Guerra Civil a la ciutat de Badalona i el Maresme.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Joaquim Aubí i Casals
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Jordi Pujol i Soley
Jornades Llibertàries Internacionals
Les Jornades Llibertàries Internacionals va ser la multitudinària trobada anarquista internacional que es va celebrar entre els dies el 22 i el 25 de juliol de 1977 a Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Jornades Llibertàries Internacionals
José María Poblador Álvarez
José María Poblador Álvarez (Barcelona, 1900-) fou un advocat i polític falangista català.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і José María Poblador Álvarez
Josep Isern i Martí
és un comerciant català de motocicletes jubilat i un històric promotor de tota mena d'activitats relacionades amb el motociclisme, tant a Mollet com a la resta del país.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Josep Isern i Martí
Josep Maria Blanco Ibarz
fou un dibuixant de còmics català.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Josep Maria Blanco Ibarz
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Josep Puig i Cadafalch
Kaulakau
Kaulakau va ser un quartet de folk-jazz o jazz-fusió català que va estar actiu entre el 2006 i el 2015.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Kaulakau
La Mercè
Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і La Mercè
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і La Rambla
Llista de construccions castelleres
Hi ha una gran llista de construccions castelleres i a mesura que s'avança a la història les colles segueixen "inventant" noves construccions, normalment modificant les estructures bàsiques de dos, tres, quatre i cinc, a més d'anar augmentant la quantitat de pisos o extraient les manilles o els folres en les construccions bàsiques.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Llista de construccions castelleres
Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest)
Llista de l'art públic de Ciutat Vella de Barcelona en el sector oest corresponent als barris del Gòtic i el Raval.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest)
Llista de places de deu
Una plaça de deu (plaça castellera de deu o plaça de castells de deu) és una plaça, carrer o indret on s'han carregat i/o descarregat castells de deu pisos d'alçada.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Llista de places de deu
Llista de places de nou
XX, descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la diada de Santa Úrsula de 1981. Una plaça de nou (plaça castellera de nou o plaça de castells de nou) és una plaça, carrer o indret on s'han carregat o descarregat castells de nou pisos d'alçada.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Llista de places de nou
Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella)
Llista de plaques commemoratives del districte de Ciutat Vella de Barcelona catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella)
Llista de topònims del barri Gòtic
Llista de topònims (noms propis de lloc) del barri Gòtic de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Llista de topònims del barri Gòtic
Lluís Maria Xirinacs i Damians
Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, 11 d'agost de 2007) fou un sacerdot, polític, filòsof de la noviolència i assagista català.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Lluís Maria Xirinacs i Damians
Llums de Nadal
Llums de Nadal a un carrer de Barcelona 2016 Els llums de Nadal són les garlandes lluminoses característiques del període nadalenc que decoren els edificis, els carrers i els interiors de les cases.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Llums de Nadal
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
Manifestació «Prou! Recuperem el seny»
La manifestació «Prou! Recuperem el seny», va ser una manifestació convocada el 8 d'octubre de 2017, a les 12 del migdia, a la plaça d'Urquinaona de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Manifestació «Prou! Recuperem el seny»
Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Martí Marcó i Bardella
fou un militant de l'Esquerra Independentista que va formar part del primer escamot de Terra Lliure.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Martí Marcó i Bardella
Maruja Ruiz Martos
és una sindicalista i activista veïnal andalusa, resident a Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Maruja Ruiz Martos
Música de castells
Gralles a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona durant la Festa Major de Barcelona del 2007. La música de castells són aquells tocs interpretats abans, durant i després d'una actuació castellera.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Música de castells
Minyons de Terrassa
3 de 10 amb folre i manilles carregat pels Minyons. Terrassa, 2010 Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Minyons de Terrassa
Mobiliari urbà de Barcelona
Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Mobiliari urbà de Barcelona
Monopoly
Monopoly és un joc de taula sobre béns immobles, actualment produït per l'empresa nord-americana Hasbro.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Monopoly
Mosaic del Pla de l'Os
El Mosaic del Pla de l'Os també conegut com a Paviment Miró és una obra de 1976 feta per Joan Miró que es troba al Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona, camí natural de qui va o ve del mar a la ciutat.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Mosaic del Pla de l'Os
Museu d'Idees i Invents de Barcelona
El Museu d'Idees i Invents de Barcelona, estilitzat com a miba, era un museu privat que situat al barri Gòtic de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Museu d'Idees i Invents de Barcelona
Ofensiva de Catalunya
Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Ofensiva de Catalunya
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Palau de la Generalitat de Catalunya
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Parc de la Ciutadella
Pilar de 6
XVIII Diada dels Saballuts.(2011) Pilar de 6 dels Castellers de Vilafranca fet en un viatge de la colla a Copenhaguen. (1996) Primer pilar de 6 carregat pels Xics de Granollers a Llinars del Vallès. (1998) Pilar de 6 dels Castellers de la Vila de Gràcia fet a Barcelona el dia de la Mercè del 2013.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Pilar de 6
Pilar de 7 amb folre
Primer pilar de 7 amb folre carregat pels Castellers de Barcelona el 26 de novembre del 2000 a Vilanova i la Geltrú El pilar de 7 amb folre, o simplement pilar de 7, és un castell d'estructura simple de pilar, format per un casteller per pis, i de 7 pisos d'alçada, reforçat en el pis de segons pel folre.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Pilar de 7 amb folre
Plaça
Plaça del Mercadal de Balaguer. Una plaça és una superfície urbana oberta i pública normalment situada en la intersecció de dos o més carrers.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Plaça
Plaça de la República
La plaça de la República, anteriorment anomenada plaça de Llucmajor és una plaça de Barcelona, considerada popularment com el centre del districte de Nou Barris.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Plaça de la República
Plaça de Sant Jaume (desambiguació)
* Plaça de Sant Jaume (Barcelona), vial a la ciutat de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Plaça de Sant Jaume (desambiguació)
Plaça Nova (Barcelona)
La Plaça Nova, al cor del barri Gòtic de Barcelona, s'obre davant l'antiga Porta Praetoria de la ciutat romana, coneguda posteriorment com el Portal del Bisbe.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Plaça Nova (Barcelona)
Places i diades castelleres
la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. data.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Places i diades castelleres
Portada/article juny 27
Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Portada/article juny 27
Portal de Mar
Fotografia del Portal de Mar construït per Josep Massanès i Mestres El Portal de Mar era un dels deu portals del segon recinte emmurallat de Barcelona.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Portal de Mar
Processó de les Laies
La passejada (o processó) de les Laies, és un dels actes populars més antics i celebrats de les Festes de Santa Eulàlia.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Processó de les Laies
Proclamació de la Segona República Espanyola
Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Proclamació de la Segona República Espanyola
Protestes contra la sentència del judici al procés independentista català
Les protestes contra la sentència del judici al procés independentista català van ser un conjunt de mobilitzacions que van tenir lloc a Catalunya des que es va fer pública la sentència del judici al procés independentista català, el 14 d'octubre de 2019.
Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges
Participants a l'edició del 2012 El Ral·li internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges organitzat pel Foment de Sitges (antic Foment de Turisme de Sitges) ininterrompudament des de l'any 1958 permet veure peces d'autèntic museu en funcionament (anteriors al 1928) i amb els seus passatgers vestits amb la indumentària dels anys en què es va crear el vehicle.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges
Ràdio Pica
Ràdio PICA és una emissora de ràdio independent, autogestionada i no comercial de Barcelona, fundada per Salvador Picarol, que inicià les seves emissions el 9 març de 1981.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Ràdio Pica
Reaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna del 2022
UcraïnaLa següent és una llista de reaccions a la invasió russa d'Ucraïna de 2022 que va començar el 24 de febrer del 2022.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Reaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna del 2022
Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017
República Catalana (2017)
La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і República Catalana (2017)
Revolta de les Quintes (1870)
La Revolta de les Quintes de 1870 va ser una revolta popular que va tenir lloc a diferents poblacions de Catalunya, tenint una destacada importància la que va tenir lloc a la Vila de Gràcia per la repressió que aquesta va patir.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Revolta de les Quintes (1870)
Rosa Deulofeu i González
Rosa Deulofeu i González (Barcelona, 29 d'abril de 1959 - Barcelona, 5 de gener de 2004) fou una divulgadora del missatge cristià entre els joves.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Rosa Deulofeu i González
S'ha Acabat!
S'ha Acabat! - Joves per la Defensa de la Constitució (S!, o simplement S'ha Acabat!) és una associació juvenil espanyolista d'àmbit territorial català.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і S'ha Acabat!
Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1992
El 10è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dimecres 6 i el diumenge 10 de maig de 1992 al Mercat del Born.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1992
Sant Jaume
* Hagiografies.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Sant Jaume
Satànica de Sant Andreu
La Satànica de Sant Andreu és una colla de diables del barri de Sant Andreu de Palomar.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Satànica de Sant Andreu
Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
La Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona és un edifici situat als carrers de la Ciutat, d'Arlet, d'Hèrcules, de Jaume I i la plaça de Sant Jaume de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
Stolpersteine
Palà de Torroella Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular Stolperstein), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Stolpersteine
Sucursal de la Caixa de Barcelona (Gràcia)
La Sucursal de la Caixa de Barcelona (Gràcia) és un edifici situat al carrer Gran de Gràcia de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Sucursal de la Caixa de Barcelona (Gràcia)
Tabàrnia
«Tabàrnia» (en castellà «Tabarnia») és un concepte satíric i intent de Gerrymandering inventat i desenvolupat com a tal com a mínim l'any 2011, any en el qual el Ministeri d'Interior registraria el partit Junts per Tabàrnia, impulsat per un exlíder de PxC i candidat del partit ultradretà VOX.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Tabàrnia
Taula de Canvi de Barcelona
Làpida de 1588 de l'edificació de la nova seu de la Taula de Canvi de Barcelona a l'actual plaça de Sant Jaume La Taula de Canvi de Barcelona va ser un banc de la ciutat de Barcelona creat el 1401, que és considerat el primer banc públic d'Europa.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Taula de Canvi de Barcelona
Temple d'August de Barcelona
El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Temple d'August de Barcelona
Tres Tombs de Barcelona
La festa dels Tres Tombs de Barcelona se celebra al voltant de la festivitat de Sant Antoni Abat i té com a activitat principal una passada de bèsties –cavalls, ases, someres–, cavalcades o tirant carruatges, que fan un circuit pel centre de la ciutat.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Tres Tombs de Barcelona
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Urbanisme de Barcelona
Vaga d'educació a Catalunya de gener del 2023
La vaga d'educació a Catalunya de gener del 2023 és una vaga del personal docent convocada per USTEC·STEs que va tenir lloc entre el 25 i el 26 de gener a Catalunya.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Vaga d'educació a Catalunya de gener del 2023
Vaga general catalana de novembre de 2017
La vaga general catalana de 2017 (també coneguda com a vaga 8-N) fou una vaga general convocada a Catalunya el dimecres 8 de novembre de 2017 per la Intersindical-CSC en protesta per la «regressió de drets socials», la precarietat laboral i el reial decret-llei 15/2017 aprovat pel Govern espanyol, que facilità el trasllat d'empreses establertes a Catalunya a altres comunitats autònomes.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Vaga general catalana de novembre de 2017
Valtònyc
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l'Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Valtònyc
Via Catalana
Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Via Catalana
Visita de Benet XVI a Barcelona
El papa Benet XVI visità la ciutat de Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Visita de Benet XVI a Barcelona
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 1 de gener
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 19 de març
2 de 7
Primer 2 de 7 carregat dels Castellers d'Esplugues durant la Festa Major del Clot (15-11-2009) 2 de 7 dels Castellers de la Vila de Gràcia a Granollers (novembre del 2007) El 2 de 7, o torre de 7, és un castell de 7 pisos d'alçada i dues persones per pis en el seu tronc, excepte els dos darrers pisos formats per l'acotxador i l'enxaneta.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 2 de 7
2 de 8 amb folre
2 de 8 amb folre descarregat pels Castellers de Sants durant la Festa Major de Sant Cugat del Vallès del 2009 2 de 8 amb folre dels Colla Jove Xiquets de Tarragona 2 de 8 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia El 2 de 8 amb folre, o torre de vuit amb folre, és un castell de 8 pisos d'alçada i dues persones per pis al tronc, que és reforçat per un folre al pis de segons, que alhora subjecta els terços.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 2 de 8 amb folre
2 de 8 sense folre
Dos de vuit dels Castellers de Vilafranca al XXII Concurs de castells de Tarragona pocs segons abans de carregar-se. (07/10/2008) Dos de vuit de la Colla Joves Xiquets de Valls per la Fira de Santa Teresa del Vendrell del 2017 El 2 de 8 sense folre o torre de 8 sense folre, també anomenat simplement 2 de 8, torre de 8, dos de 8 net o torre de 8 neta,La nomenclatura correcta d'aquest castell encara està en discussió, no obstant això, de moment s'accepta aquesta per correcta.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 2 de 8 sense folre
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 24 de setembre
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 27 de setembre
3 de 10 amb folre i manilles
El 3 de 10 amb folre i manilles és un castell de gamma extra de 10 pisos d'alçada i 3 persones per pis, reforçat amb dues estructures suplementàries al pis de segons (folre) i de terços (manilles).
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 3 de 10 amb folre i manilles
3 de 9 amb folre
Dos 3 de 9 amb folre simultanis fets per les dues colles de Xiquets de Valls a Vilafranca del Penedès (1862) Primer 3 de 9 amb folre descarregat dels Castellers de Barcelona 3 de 9 amb folre dels Capgrossos de Mataró 3 de 9 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia a Granollers Olesa de Montserrat El 3 de 9 amb folre és un castell 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, reforçat en el pis de segons pel folre.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 3 de 9 amb folre
3 de 9 amb folre i l'agulla
El 3 de 9 amb folre i l'agulla, també anomenat tres de nou amb folre i el pilar, és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis de tronc, que en descarregar-se deixa enmig de l'estructura un pilar de 7 amb folre.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 3 de 9 amb folre i l'agulla
4 de 8
Primer 4 de 8 carregat dels Castellers de Vilafranca (1969) Primer 4 de 8 descarregat dels Castellers de Barcelona (1982) Primer 4 de 8 carregat dels Castellers de Sant Cugat (2007) 4 de 8 dels Castellers de la Vila de Gràcia arxiudata.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 4 de 8
4 de 8 amb l'agulla
4 de 8 amb l'agulla dels Castellers de la Vila de Gràcia. El 4 de 8 amb l'agulla, també anomenat 4 de 8 amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos d'alçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 4 de 8 amb l'agulla
4 de 9 amb folre
El 4 de 9 amb folre és un castell de 9 pisos d'alçada i 4 persones per pis en el seu tronc, reforçat en el pis de segons pel folre.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 4 de 9 amb folre
4 de 9 amb folre i l'agulla
Quatre de nou amb folre i l'agulla descarregat pels Castellers de Vilafranca al XXII Concurs de castells de Tarragona (2008) El 4 de 9 amb folre i l'agulla, també anomenat quatre de nou amb folre i el pilar, és un castell d'una estructura composta de 4 persones per pis de tronc i de 9 pisos d'alçada.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 4 de 9 amb folre i l'agulla
4 de 9 sense folre
El 4 de 9 sense folre, també anomenat 4 de 9 net o simplement 4 de 9, és un castell d'estructura simple format per quatre castellers per pis al tronc fins l'alçada de sisens i amb nou pisos d'alçada.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 4 de 9 sense folre
5 de 7
5 de 7 dels Moixiganguers d'Igualada 5 de 7 dels Castellers de la Vila de Gràcia en la diada de la Mercè del 2009 Primer 5 de 7 dels Arreplegats de la Zona Universitària i primer fer per una colla castellera universitària Detall del pom de dalt d'un 5 de 7 dels Minyons de l'Arboç El 5 de 7 és un castell de 7 pisos d'alçada i 5 persones per pis.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 5 de 7
5 de 8
Primer 5 de 8 descarregat pels Castellers de Barcelona a la Diada de la Mercè de l'any 2003. plaça del Blat. 5 de 8 descarregat pels Marrecs de Salt El 5 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 5 persones per pis.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 5 de 8
5 de 9 amb folre
5 de 9 amb folre dels Castellers de Vilafranca a la diada de Sant Fèlix 2006 El 5 de 9 amb folre és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada amb cinc persones per pis, reforçat amb una estructura suplementària (folre) al pis de segons.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 5 de 9 amb folre
7 de 8
El 7 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 7 persones per pis.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 7 de 8
9 de 8
9 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al XXIV Concurs de castells de Tarragona El 9 de 8 és un castell de gamma extra de vuit pisos, amb 9 castellers a cada pis.
Veure Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і 9 de 8
També conegut com Plaça Sant Jaume, Plaça de Sant Jaume.