Comunicació

1208 les relacions: Abadia del Mont Saint-Michel, Abraham ibn Daud, Abstracció (filosofia), Abu-Hàmid al-Ghazalí, Acadèmia, Acadèmia platònica, Acadèmiques, Academ, Acatalèpsia, Accentuació del grec antic, Aceses, Acumen, Acusilau d'Argos, Adamàndios Koraís, Adi Xankara, Adimant, Adimant d'Atenes, Adolfo Bonilla y San Martín, Adolfo Marsillach i Soriano, Adquisició del llenguatge, Adrast d'Afrodísias, Adriana Cavarero, Afrodita, Afrodita Urània, Agató d'Atenes, Aglaonice, Agrònom, Agustí d'Hipona, Agustín García Calvo, Agustinisme, Aigua (element), Aire (element), Al-Àndalus, Alain Badiou, Alain LeRoy Locke, Alasdair MacIntyre, Al·legoria de la caverna, Albí (filòsof), Alcínous (filòsof), Alcibíades I, Alcibíades II, Alcione (diàleg), Aldfrith, Aldo Manuzio, Aleksandr Iessenin-Volpin, Alexamen de Teos, Alexander Wilson (astrònom), Alexis de Turis, Alfa i omega, Alfonso García Matamoros, ..., Alfred Fouillée, Alfred North Whitehead, Algernon Freeman-Mitford, Alphonse Darlu, Alquímia, Altruisme, Amalie von Gallitzin, Amèlios, Amfis, Ammoni (fill d'Hèrmies), Amor, Amor platònic, Amos Bronson Alcott, Anamnesi (filosofia), Anance, Ananda Coomaraswamy, Anarquisme, Anàxiles, Andónios Kaldel·lis, Andragogia, Andrés Sánchez Pascual, Andrés Valero Castells, Androgínia, Anell de Giges, Angelo Poliziano, Animisme, Anna Pagès Santacana, Anníceris, Antímac de Claros, Antístenes d'Atenes, Antifont (desambiguació), Antiga Grècia, Antillia, Antiprisma, Antoní (filòsof), Antonio Campillo Meseguer, Antonio Ranz Romanillos, Antonio Zozaya You, Apol·lo, Apol·lodor de Cízic, Apol·lodor de Falèron, Apol·loni de Síria, Apologètica, Apologia cristiana, Apologia de Sòcrates, Apologia de Sòcrates (Xenofont), Aporia, Aríon, Arcesilau de Pítana, Areté, Aristàgores d'Egipte, Aristènet, Aristòcrates d'Atenes, Aristòfanes, Aristòfanes de Bizanci, Aristòtil, Aristòtil d'Atenes, Aristó, Aristó d'Atenes, Aristip de Cirene, Aristocràcia, Aristoxen de Tarant, Arnobi el Vell, Arnold Hauser, Arquelau Físic, Arquelau I, Arquetip (psicologia analítica), Arquimedes de Tral·les, Arquites de Tàrent, Arrel quadrada de 2, Ars Rhetorica, Art, Art de l'antiga Grècia, Art efímer, Art gòtic, Art poètica, Arthur Cayley, Arthur Schopenhauer, Ascetisme, Asclepíades (família), Asclepiòdot d'Alexandria, Asclepigènia, Aspasi (filòsof), Aspàsia de Milet, Assaig sobre l'enteniment humà, Astinoms, Astronomia de l'antiga Grècia, Ateisme, Atena, Ateneu de Nàucratis, Atlàntida, Atles (mitologia), Atracció sexual, Aurèola, Averrois, Avicebró, Axioc (diàleg), Axiotea de Fliunt, Ínic, Època arcaica, Èsquines d'Esfetos, Ètica, Ètica a Nicòmac, Ètica de les virtuts, Ètica de menjar carn, Òrganon, Émile Saisset, Àlcim de Sicília, Àlex Casanovas, Ànima, Ànima bessona, Ànit, Àrria (filòsofa), Àrtemis, Bahya ibn Paquda, Banc d'Espartel, Banquet, Baralla francesa, Barba, Baruch Spinoza, Basawan, Batalla d'Alàlia, Bé comú, Belles arts, Bellesa, Ben Stiller, Bendis, Benedetto Croce, Benito Mussolini, Benjamin Britten, Bernard Bosanquet, Bernard Silvestre, Bernat de Chartres, Bernat de Claravall, Bernat Metge, Bertrand Russell, Biblioteca LGBTI, Biblioteca privada, Bisbat de Chartres, Boca, Boeci, Boet (filòsof platònic), Bonaventura de Bagnoregio, Bonaventura Prats i Martí, Botifarró, Brisó, Brisó d'Acaia, Buit, Bust de jove amb camafeu, Cal·lip de Siracusa, Calcidi, Calendari hel·lènic, Califat Abbàssida, Campanar de Giotto, Candaules, Canvi (filosofia), Carcinos, Carl Stumpf, Carles Miralles i Solà, Carolina Cruz-Neira, Carondes, Carsten Høeg, Cartes (diàleg), Cassi Longí (filòsof), Catamita, Cató el Vell, De la vellesa, Categories (Aristòtil), Cavall alat, Cavalls de Sant Marc, Càl·lies III, Càrmides, Càrmides d'Atenes, Cèfal de Siracusa, Cúpula geodèsica, Cefisodor (orador), Cel, Centre d'Amics, Cers (mitologia), Charles Batteux, Charles Taylor, Ciència, Ciència medieval, Cibernètica, Ciberutopia, Ciberviolació, Cicuta, Cigne (nom comú), Cinèsies, Cinisme, Civisme, Claudi Màxim, Claudi Ptolemeu, Clàssic, Clínies de Tàrent, Clearc de Solos, Climent d'Alexandria, Clipeu, Clitofó (oligarca), Clitofont, Cocit, Cogito, ergo sum, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Colotes de Làmpsac, Combat naval en Grèce, Comentari de text filosòfic, Comentaris de la Guerra Civil, Complex de Samotràcia, Comunisme, Coneixement, Constantin Noica, Constitució, Contemplació cristiana, Contracte social, Contractualisme, Contrafactual, Coper, Coratge, Coribants, Corisc, Cos (teologia), Cratí d'Atenes el jove, Cràter de Macedònia, Cràtil, Cràtil (diàleg), Crítias (diàleg), Crítica de la raó pràctica, Críties, Creació, Creòfil, Crematística, Crisanci de Sardes, Critó (diàleg platònic), Cronologia de la química, Cultura de Grècia, Daidala, Damó (poeta), Das Narrenschiff, David Ben-Gurion, David de Nerken, David Keirsey, Dècada del 380 aC, Dècada del 400 aC, Dècada del 840, Dèlies, Dèmon, Déu i l'eternitat, Déus de la mar de la mitologia grega, Díocles de Cnidos, De Aetatibus Mundi Imagines, De optimo genere oratorum, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Death in Venice (Britten), Deïtat tutelar, Debat sobre la naturalesa de les matemàtiques, Decorat, Definició de «planeta», Deisme, Demòcrit (filòsof platònic), Demòdoc, Demòdoc (diàleg), Demiürg, Democràcia, Dercil·lides (filòsof), Dexip (filòsof), Dialèctica, Diàleg, Diàlegs socràtics, Diànoia, Diògenes Laerci, Dió de Siracusa, Diccionari Grec-Català, Dice, Diegesi, Dilema de la vagoneta, Dimos Avdeliodis, Dinostrat, Diodor (orfebre), Diodor d'Aspendos, Dionisi (mestre de Plató), Dionisi el Jove, Dionisodor, Diotima, Do Desejo, Doctrina Moral del mallorquí en Pacs, Dodecàedre, Dones a Atenes, Dones en la filosofia, Doxa, Dracó (músic), Dret a l'antiga Grècia, Drets de la natura, Dualisme, Dualisme filosòfic, Dubte, Duplicació del cub, Eberhard Zangger, Eclecticisme, Edat d'or de l'islam, Edat del bronze, Edat Teocràtica, Edicions 62, Edmund Gettier, Edmund Husserl, Edos (divinitat), Educació, Edward Daniel Clarke, Efip d'Atenes, Eidètica, Eikasia, Ekpyrosis, El Capitán Trueno, El convit, El cortesà, El món com a voluntat i representació, El món de Sofia, El nom de la rosa, El Polític, El príncep, El senyor de les mosques (pel·lícula), El Senyor dels Anells, El Sofista, El somni d'una nit d'estiu, El sopar dels erudits, El topo, El·lipsoide de referència, Elements clàssics, Eli Dionisi, Elizabeth Anscombe, Elogi de la follia, Elred de Rievaulx, Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, Els núvols, Embalatge, Emilia Pardo Bazán, Emmanuel Maignan, Emoció, Enamorament, Endevinació, Enees de Gaza, Enyego d'Àvalos, Epícrates d'Ambràcia, Epígenes de Cefísia, Epínomis, Epístola d'Eugnostos, Epicarm, Epictet, Epicureisme, Epicurus the Sage, Epifania de Miquel Àngel, Epimènides de Creta, Episteme, Epistemologia, Equècrates (filòsof), Equip de filmació, Era axial, Erètria, Erística, Erixímac, Erixias (diàleg), Eros (fill d'Ares), Eros (filosofia), Esara, Escala de la natura, Escepticisme científic, Escepticisme filosòfic, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escola àtica, Escola de Chartres, Escola de Mègara, Escola eleàtica, Escola peripatètica, Escola socràtica major, Escola socràtica menor, Escolarca, Escoles gregues, Escultura gòtica, Escultura grega clàssica, Escultura hel·lenística, Esdevenir, Esfactèria, Esferes celestes, Espai (filosofia), Espècie, Esperit, Esperit Sant en el cristianisme, Espeusip, Essència, Essencialisme, Estasí, Estat (política), Estètica, Estesícor, Estesímbrot, Esteve (fill de Tucídides), Estilometria, Estobeu, Eubúlides de Milet, Euclides, Euclides de Mègara, Eudemonologia, Eudox de Cnidos, Eugenèsia, Eulàlia Presas i Plana, Euríbat d'Efes, Euricles d'Atenes, Eurifó, Eurimedont, Eurit, Eutífron, Eutidem, Eutidem (diàleg), Eutidem (filòsof), Eutidem de Quios, Evatle, Evè de Paros, Exèrcit traci, Exegesi de l'ànima, Existència de Déu, Experiment de la doble escletxa, Expressionisme, Fahrenheit 451 (pel·lícula), Falogocentrisme, Fanòstenes, Faula, Fèlix IV, Física, Fedó, Fedó d'Elis, Fedre (desambiguació), Fedre (diàleg), Felicitat, Fenàreta, Fenomenologia de l'esperit, Ferècrates, Ferdinando Galiani, Ferida, Ficció, Figaflor, Filareto Kavernido, Filòsof, Filó d'Alexandria, Filó de Larisa, Fileb, Filip Col·lideu, Filip d'Opunt, Filip de Medma, Filist, Filosofia, Filosofia antiga, Filosofia de l'educació, Filosofia de la història, Filosofia de la llengua, Filosofia de la música, Filosofia de la ment, Filosofia de la religió, Filosofia de la tecnologia, Filosofia de les matemàtiques, Filosofia grega, Filosofia hel·lenística, Filosofia occidental, Filosofia política, Filosofia renaixentista, Filosofia, ara!, Foc (element), Foció, Formalisme (art), Forquilla de Hume, Fortitud, Fotografia (document), François Châtelet, Francesc Xavier Llorens i Barba, Francesco Adorno, Francesco Berlinghieri, Francesco Maria Grimaldi, Frínic (poeta tràgic), Frínic de Bitínia, Frònesi, Friedrich August Wolf, Friedrich Leopold zu Stolberg-Stolberg, Friedrich Schleiermacher, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Fruita de closca, Ftia (antiga Grècia), Gabriel Liiceanu, Gabrielle Suchon, Gai (desambiguació), Gai (filòsof), Gai Sal·lusti Crisp, Galè, Ganimedes (mitologia), Gènere literari, Gòrgias (diàleg), Gòrgias de Leontins, Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei, Geografia de la Terra Mitjana, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Georges Dumézil, Giges, Gimnàs (antiga Grècia), Gimnopèdia, Giordano Bruno, Giovanni Pietro Bellori, Giovanni Reale, Girolamo Savonarola, Giuseppe Tartini, Glaucó, Glaucó (germà de Plató), Glaucó (rapsodista), Gnosticisme, Gordià I, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Gravetat, Grècia, Great Books of the Western World, Grec antic, Grec àtic, Grecobudisme, Grecs, Gregori de Nissa, Guerra a l'antiga Grècia, Guerson ben Salomó, Guillem de Conches, Gymnopédies, H.G. Wells, Harmodi i Aristogitó, Harmonia (filosofia), Harmonia de les esferes, Harpocratió d'Argos, Hèrmies d'Atarneu, Hèrmies de Fenícia, Hèstia, Hípias major, Hípias menor, Hípies d'Elis, Helicó de Cízic, Henosi, Henri Estienne, Heraclea Pòntica, Heracleodor, Heraclides d'Enos, Heraclides Pòntic, Heraclit, Heròdic de Selímbria, Herenni Ponci, Hermann Bonnín i Llinàs, Hermarc, Hermètica, Hermògenes (filòsof), Hermògenes de Cartago, Hermea, Hermes, Hermip d'Esmirna, Hermodor de Siracusa, Hesíode, Hièrocles d'Alexandria, Hiparc (diàleg), Hipèrides, Hipòcrates, Hipòstasi (filosofia), Hiperboris, Histèria femenina, Història de Creta, Història de França, Història de l'Antàrtida, Història de l'astronomia, Història de l'educació, Història de l'estètica, Història de l'observació de Mart, Història de la bisexualitat, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Història de la crítica d'art, Història de la dansa, Història de la física, Història de la filosofia, Història de la filosofia de la història, Història de la lingüística, Història de la literatura, Història de la paleoantropologia, Història de la psicologia, Història de la psiquiatria, Història de la sociologia, Història de la tecnologia, Història de les biblioteques, Història de les religions, Història del comunisme, Història del consum d'alcohol, Història del mètode científic, Història del nu artístic, Història del pa, Història del pensament econòmic, Història del pensament evolucionista, Història del rellotge, Història del vi, Història social de la filosofia, Història universal, Historiografia grega, Homoerotisme, Homosexualitat, Homosexualitat a Europa, Homosexualitat a l'antiga Grècia, Homosexualitat militar a l'antiga Grècia, Humanisme a Mallorca, Humanitats, Humor, Humphrey Bogart, Hydraulis, Iacus, Iàmblic de Calcis, Ió (Plató), Ió d'Efes, Ibn Taymiyya, Icos, Idea, Idealisme, Ievgueni Trubetskoi, Ilissos, Immanuel Kant, Incorporealitat, Indiana Jones and the Fate of Atlantis, Individu, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Quart, Infinit, Inframón grec, Innatisme, Intel·ligència artificial, Intel·liguèntsia, InteLex Past Masters Online, Interpretació dels somnis, Ireneu de Lió, Iris Murdoch, Ironia socràtica, Isomorfisme, Isop, Itàlia, Ivan Bunin, Jacob Mantino, Jacques Derrida, Jacques Rancière, Jane Elliott, Janus Djurhuus, Jaume Olives i Canals, Jean Wahl, Jean-Marie Guyau, Jo, Joan Alberich i Mariné, Joan Crexells i Vallhonrat, Joan de Salisbury, Joan Doxípater, Joan Escot Eriúgena, Joan Filopò, Joan Italià, Joan Laurenci, Joan Leita i Graell, Joan Lluís Vileta, Joan Lluís Vives i March, Joann Sfar, Johann Joachim Winckelmann, John Locke, John Stuart Mill, John Wycliffe, Jordi de Trebisonda, Josep Ben Meir Ibn Sabara, Josep Farran i Mayoral, Josep Pla i Casadevall, Josep Vives i Solé, Juan Antonio Rivera, Juan Huarte de San Juan, Juí a Sòcrates, Jules Simon, Julià el Mag, Julià l'Apòstata, Junc (filòsof), Junzi, Justí el Màrtir, Justícia, Justinià I, Kal·lithea, Karl Jaspers, Karl Popper, Ken, Ksenija Atanasijević, Kurt Hiller, L'anell dels Nibelungs, L'última batalla, L'escola d'Atenes, La Celestina, La desraonada eficàcia de la Matemàtica en les Ciències Naturals, La mort de Sòcrates, La naturalesa dels déus, La República (Plató), Laïcisme, Lampre d'Atenes, Lamprocles d'Atenes, Laques (diàleg), Lastènia de Mantinea, Làmac, Líder d'opinió, Lògica, Le Banquet, Lectura, Leo Strauss, Leonard Bernstein, Leonardo Bruni, Les Lleis, Les Lleis (Ciceró), Lesbiana, Licimni de Sicília, Licurg d'Atenes, Lingüística comparativa, Lisis (Plató), Literatura, Literatura catalana, Literatura clàssica, Literatura espanyola del Renaixement, Literatura fenício-púnica, Literatura grega, Literatura grega antiga, Literatura romana, Lleó Acadèmic, Lleó de Bizanci, Llei de conservació de la massa, Llengües de l'Imperi Romà, Llenguatge visual, Llibertinatge, Llibre de Job, Llibre de la Saviesa, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista d'antics grecs, Llista d'episodis de The Big Bang Theory, Llista de cràters de la Lluna: O-Q, Llista de filòsofs de la Grècia clàssica, Llista de filòsofs del cristianisme, Llista de personatges històrics d'òpera, Lliure examen, Llorenç Villalonga i Pons, Lluita, Lo somni, Lo Temple de la Glòria, Logos, Lorenzo Magalotti, Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Los placeres ocultos, Lourdes Maldonado Alconada, Luci Apuleu, Lucreci, Luis Gil Fernández, Lupercals, Magus, Maièutica, Manacme (filòsof), Mani, Maniqueisme, Manuel Balasch i Recort, Manuel Fernández-Galiano Fernández, Manuscrits de Nag Hammadi, Marc Porci Cató Uticense, Marc Terenci Varró, Marcel·lina (gnòstica), Margites, Maria Helena da Rocha Pereira, Marina de guerra a l'antiga Grècia, Marsilio Ficino, Martin Heidegger, Mary Renault, Matèria, Matemàtic, Matemàtica pura, Matemàtiques i art, Materialisme, Max Scheler, Màrius Torres i Perenya, Màxim de Tir, Mègacles II, Mèlet, Mítec, Mònada, Món sensible, Música, Música de l'antiga Grècia, Música de l'antiguitat, Música i matemàtiques, Medicina de l'antiga Grècia, Medicina en el món islàmic medieval, Megil d'Esparta, Meles d'Atenes, Melissos de Samos, Memòria (psicologia), Memnó d'Heraclea, Menó de Tessàlia, Menecme, Menedem d'Erètria, Menexè, Menexen, Ment, Mentida noble, Mercantilisme, Mercè Rodoreda i Gurguí, Merlí (sèrie de televisió), Metafísica, Metafísica (Aristòtil), Metagenes, Metamodernisme, Metempsicosi, Metodi de Patara, Metròfanes de Lebàdia, Metrodor de Làmpsac, Michel de Montaigne, Michelangelo Buonarroti, Mil·lenni I aC, Mim (gènere teatral), Mimesi, Minos (diàleg), Miquel Apostoli, Misó de Quenes, Misologia, Missatge subliminar, Misteris d'Eleusis, Mite d'Er, Mite de l'androgin, Mitologia grega, Mnasó, Mnesístrat, Moisès ibn Ezra, Monadologia, Monarquia, Monique Canto-Sperber, Monomite, Mort, Mosaic del Pla de l'Os, Musèon d'Alexandria, Museu, Museus Vaticans, Nas, Naturalesa humana, Nícies de Nicea, Neith, Neopitagorisme, Neoplatonisme, Nicòstrat de Macedònia (escriptor), Nicolau Maquiavel, Nicolás Gómez Dávila, Nikos Kazantzakis, Noümen, Noesi, Nom, Només sé que no sé res, Nombre de Pell, Nominalisme, Nu (art), Numeni d'Apamea, Oboè, Oceà còsmic, Ocel Lucà, Octavi Fullat i Genís, Oficis vils i mecànics, Olaus Rudbeckius, Oligarquia, Olimpiodor (filòsof aristotèlic), Olimpiodor (filòsof platonic), Olimpiodor el Jove, Onosandre, Ontologia, Oratòria, Orígenes, Orígenes el Pagà, Ordi, Orfeu, Oricalc, Paideia, Paleontologia, Pallas Strozzi, Pancraci, Paneci de Rodes, Panenteisme, Panpsiquisme, Panta rei, Papir de Derveni, Paradís (La Divina Comèdia), Paradoxa de Teseu, Paràbola (al·legoria), Pares Gnòstics, Parmènides, Parmènides (diàleg), Pasqua (festivitat), Patrick Lateur, Pausànies d'Atenes, Pàmfil de Samos, Pàtrocle, Pènia, Píndola vermella i píndola blava, Pedagogia llibertària, Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pedofília, Pedro Laín Entralgo, Pensament, Perdicas III, Pere Abelard, Pere Joan Nunyes, Periccíone, Personalisme, Pesta Negra, Phaidon Press, Pharmakos, Philosophers' Football Match, Pintura, Pintura renaixentista d'Itàlia, Pintura rococó, Pitàgores, Pitó d'Enos, Pla d'immanència, Placebo, Plató, Plató (cràter), Plató (desambiguació), Plató conversant amb els seus deixebles, PLATO, Platonisme, Pleonexia, Plotí, Plutarc d'Atenes, Plutó (mitologia), Poètica (Aristòtil), Poblament d'Amèrica, Poesi, Poesia, Polèmica, Políedre, Políedre regular, Polímnia, Política, Política (Aristòtil), Polemó d'Atenes, Policlet, Politeisme, Porfiri, Poros (mitologia), Portada/article maig 27, Potamó d'Alexandria, Potos (mitologia), Praxifanes, Pràctica, Pròdic de Ceos, Presocràtics, Primer moviment homosexual, Principi de no contradicció, Problema de la demarcació, Problema dels universals, Problema ment-cos, Problema socràtic, Procle, Prometeu (mitologia), Prosa, Proslogion, Prostitució a l'antiga Grècia, Protàgoras (diàleg), Protàgores, Pseudo Plutarc, Psicologia, Psicologia diferencial, Ptolemeu (filòsof platònic), Quadrívium, Queró de Megalòpolis, Queró de Pel·lene, Querefont, Quió, Quidditat, Quintada, Quis custodiet ipsos custodes?, Raül Garrigasait i Colomés, Radu Mihăileanu, Ramon Llull, Rasa (estètica), Rémi Brague, Realisme (filosofia), Realisme platònic, Realitat, Reciclatge, Reencarnació, Referent, Religió mistèrica, Renaixement, República, República de les lletres, Representació (arts), Retrat, Retrat de Simonetta Vespucci, Riu Leteu, Rivals d'amor, Roberto Accornero, Rufino Blanco Sánchez, Rufus Efesi, Safo, Sales de Rafael, Salut, Santuari d'Àrtemis Ortia, Sards, Saviesa, Símil de la línia, Símmies de Tebes, Sísif (diàleg), Sòcrates, Sòlid platònic, Søren Kierkegaard, Sebastián Fox Morcillo, Segle IV aC, Sentit de la vida, Separació de poders, Serguei Nikolàievitx Trubetskoi, Serguei Tanéiev, Set metalls, Set Sagraments, Set savis de Grècia, Setge de Lindos, Setge de Montsegur, Sibil·la, Significat, Silanió, Simone Weil, Simpòsium, Simposi (Xenofont), Sinesi de Cirene, Sirena (mitologia grega), Sirià d'Alexandria, Sobre el cel, Sobre la sublimitat, Sobrenatural, Sociologia, Sociologia de l'art, Socioteràpia, Socrate, Socrate (pel·lícula de 1971), Socràtic menor, Sofía Casanova, Sofística, Sofia (saviesa), Sofista, Sofró, Somadamantina, Sublim, Suhrawardí, Superhome, Sveinbjörn Egilsson, Tabànids, Tabula rasa, Tacià, Tages, Taronger, Tèages, Teatre de l'antiga Grècia, Teó d'Esmirna, Tecnocràcia, Teetet, Teetet (cràter), Teetet d'Atenes, Temístocles, Temisti, Temprança, Temps, Teodectes de Faselis, Teodor Asineu, Teodor de Bizanci, Teodor de Cirene, Teologia, Teoria de l'art, Teoria de la literatura, Teoria del crèdit (monetari), Teoria geocèntrica, Terpisó, Terra (element), Terra (química), Teseu, Tesis (mitologia), Théophile de Viau, The 100 Most Influential Books Ever Written, Theodor Gomperz, Thomas Mann, Thomas More, Timó el Misantrop, Timeu (diàleg), Timeu de Cízic, Timeu de Locres, Timeu Sofista, Timocràcia, Timoteu (escriptor), Tique, Tiranicidi, Tirà, Tirteu, Tità, Tomàs d'Aquino, Tomás Meabe, Tractat (literatura), Tractatus logico-philosophicus, Traducció lingüística, Traducció literària, Traduccions llatines del segle XII, Traité du beau, Transmissió dels textos clàssics grecs, Trasímac de Calcedó, Trívium, Trenta peces de plata, Tricotomia, Trifuncionalitat, Trirrem, Trobador, Tsunami, Tusculanes, Una i tres cadires, Uranisme, Utopia, Valentinians, Víctor Gómez Pin, Venus i Mart, Veritat, Veti Valent, Vintilă Horia, Virtut, Virtut (Josep Llimona), Virtuts cardinals, Vista, Vladímir Makanin, Volta de la Capella Sixtina, Vulcanologia, Wallace i Gromit, Władysław Tatarkiewicz, Władysław Witwicki, William Alston, Xamanisme, Xantipa, Xavier Sardà i Tàmaro, Xenòcrates de Calcedònia, Xenofont, Yosef ibn Saddiq, Zacaries Escolàstic, Zenó d'Èlea, Zenó de Cítion, Zeus, Zeuxip d'Heraclea, Zoroastre, Zostrià, 314 aC, 321, 347 aC, 360 aC, 367 aC, 384 aC, 387 aC, 399 aC, 407 aC, 408 aC, 413 aC, 415 aC, 427 aC, 448 aC, 844. Ampliar l'índex (1158 més) » « Shrink índex

Abadia del Mont Saint-Michel

Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.

Nou!!: Plató і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »

Abraham ibn Daud

Abraham ibn Daud, també conegut com a RABaD I (Còrdova, ca. 1110 - Toledo, 1180), fou un historiador apologètic del judaisme i el primer filòsof jueu plenament aristotèlic.

Nou!!: Plató і Abraham ibn Daud · Veure més »

Abstracció (filosofia)

L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.

Nou!!: Plató і Abstracció (filosofia) · Veure més »

Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.

Nou!!: Plató і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »

Acadèmia

Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).

Nou!!: Plató і Acadèmia · Veure més »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Plató і Acadèmia platònica · Veure més »

Acadèmiques

Bust de Ciceró Academica (o Academici libri) (en català: les Acadèmiques) és una obra filosòfica, en forma de diàleg socràtic, escrita per Marc Tul·li Ciceró l'any 45 aC., sobre epistemologia, la teoria del coneixement, a través de les doctrines d'Antíoc d'Ascaló, Arcesilau i Carnèades.

Nou!!: Plató і Acadèmiques · Veure més »

Academ

Helena raptada per Teseu Academ (en grec: Ἀκάδημος) va ser un heroi grec mitològic de la ciutat d'Atenes, que va revelar a Càstor i Pòl·lux quan van envair l'Àtica per alliberar la seva germana petita Helena segrestada per Teseu, el lloc on aquest la tenia amagada, evitant així que els Dioscurs continuessin devastant el país.

Nou!!: Plató і Academ · Veure més »

Acatalèpsia

Acatalèpsia (del grec α̉-καταλαμβάνειν) en filosofia és el que no pot ser comprès, o la impossibilitat de comprendre o concebre una cosa.

Nou!!: Plató і Acatalèpsia · Veure més »

Accentuació del grec antic

L'accentuació del grec antic es caracteritza per tenir tres accents: agut (´), greu (`) i circumflex (῀) que indiquen l'elevació de la veu de la vocal accentuada.

Nou!!: Plató і Accentuació del grec antic · Veure més »

Aceses

Aceses (llatí: Acesas o Aceseus, grec Akesas o Akesós) fou un home de Salamina a Xipre (o de Patara) conegut per la seva habilitat en el món artístic i la varietat dels seus vestits.

Nou!!: Plató і Aceses · Veure més »

Acumen

Acumen (en llatí Acumenus, en grec Ἀκουμενός) era un metge atenenc que va viure al i fou company de Sòcrates.

Nou!!: Plató і Acumen · Veure més »

Acusilau d'Argos

Acusilau (Acusilaus), fill de Cabes o Escabres, fou un logògraf grec del natural d'Argos.

Nou!!: Plató і Acusilau d'Argos · Veure més »

Adamàndios Koraís

Adamàndios Koraís - Ἀδαμάντιος Κοραῆς (grec), Adamance Coray - (27 d'abril de 1748, Esmirna, Imperi Otomà - 6 d'abril de 1833, París, França) fou un erudit grec, representant de l'esperit de les Llums i partícip decisiu de la consciència pre-revolucionària a Grècia.

Nou!!: Plató і Adamàndios Koraís · Veure més »

Adi Xankara

Adi Xankara (en escriptura devanagari आदि शंकर, transcripció IAST ādi śaṅkara, també transcrit Adi Sankara o Shankara) o Xankaratxarya (Kaladi, a l'actual Kerala 722-820), « aquell que porta felicitat », un dels epítets de Shiva), és, al segle VIII,No hi ha certesa sobre les dates: la datació tradicional és (788 - 820), però Hajime Nakamura proposa (700 - 750) i François Chenet la primera meitat del va ser un filòsof indi de gran renom, que va teoritzar sobre religió i la ment humana, consolidant la doctrina de l'advaita vedanta. Les seves obres van arribar traduïdes a Occident i comprenen comentaris dels textos sagrats hindús i assajos personals. Va ser un dels mestres espirituals més famosos de l'hinduisme, filòsof de l'escola ortodoxa Advaita Vedānta i comentarista dels Upanishads vèdics, del Brahma Sūtra i del Bhagavad-GitaMichel Angot, L'inde classique, Éd. Les Belles Lettres, 2007, et 130. Va tenir Govindanātha com a mestre i va portar una vida de renunciant itinerant (saṃnyāsin) anant d'un monestir o temple a un altre, d'una comunitat a una altra. Va ser un «reformador religiós» que pretenia crear una entesa entre els diversos corrents i escoles religioses del seu temps.

Nou!!: Plató і Adi Xankara · Veure més »

Adimant

* Adimant de Corint, militar grec.

Nou!!: Plató і Adimant · Veure més »

Adimant d'Atenes

Adimant (Adeimantus), fill de Leucolòfides, fou un militar atenès, un dels comandants a les ordres d'Alcibíades (general atenenc), durant l'expedició a Andros l'any 407 aC.

Nou!!: Plató і Adimant d'Atenes · Veure més »

Adolfo Bonilla y San Martín

Adolfo Bonilla y San Martín (Madrid, 27 de setembre de 1875 - 17 de gener de 1926) va ser un filòleg, filòsof i crític espanyol.

Nou!!: Plató і Adolfo Bonilla y San Martín · Veure més »

Adolfo Marsillach i Soriano

fou un actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català en castellà, fill del periodista Lluís Marsillach i Burbano i net d'Adolf Marsillach i Costa.

Nou!!: Plató і Adolfo Marsillach i Soriano · Veure més »

Adquisició del llenguatge

Ladquisició del llenguatge és el procés mitjançant el qual els humans adquireixen la capacitat de percebre i comprendre la llengua, així com produir i utilitzar paraules i frases per a comunicar-se.

Nou!!: Plató і Adquisició del llenguatge · Veure més »

Adrast d'Afrodísias

Adrast d'Afrodísies (en llatí Adrastus, en grec antic "Adrastos"), fou un filòsof peripatètic grec que va viure al.

Nou!!: Plató і Adrast d'Afrodísias · Veure més »

Adriana Cavarero

Adriana Cavarero (Bra, Itàlia, 1947) és una filòsofa i pensadora feminista italiana.

Nou!!: Plató і Adriana Cavarero · Veure més »

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Nou!!: Plató і Afrodita · Veure més »

Afrodita Urània

Urània (en Οὐρανία) era un epítet de la deessa grega Afrodita, que significa 'del cel' o 'espiritual', distingint-la del seu aspecte més terrenal, Afrodita Pandemos, 'Afrodita per a tothom'.

Nou!!: Plató і Afrodita Urània · Veure més »

Agató d'Atenes

Agató (Agathon) fou un poeta tràgic atenenc nascut el 448 aC en una rica i respectable família.

Nou!!: Plató і Agató d'Atenes · Veure més »

Aglaonice

''Acraea aglaonice'' Aglaonice, cràter de Venus Aglaonice, Aglaonike, o Aganice (grec antic: Ἀγλαονίκη, Aglaoníkē), natural de Tessàlia, va ser una astrònoma i filòsofa natural grega del segle II aC o el segle I aC.

Nou!!: Plató і Aglaonice · Veure més »

Agrònom

Agrònom (en grec antic ἀγρονόμος) eren uns magistrats descrits per Aristòtil que actuaven a l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Agrònom · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Plató і Agustí d'Hipona · Veure més »

Agustín García Calvo

Agustín García Calvo (Zamora, 15 d'octubre de 1926 – 1 de novembre de 2012) fou un filòleg, lliurepensador, poeta i dramaturg espanyol.

Nou!!: Plató і Agustín García Calvo · Veure més »

Agustinisme

L'agustinisme és el sistema filosòfic i teològic d'Agustí d'Hipona i el seu desenvolupament posterior per altres pensadors, en particular Boeci, Anselm de Canterbury i Bonaventura.

Nou!!: Plató і Agustinisme · Veure més »

Aigua (element)

Onada d'aigua En les cultures clàssiques, l'aigua era considerada un dels elements primordials de què estava compost cosmos.

Nou!!: Plató і Aigua (element) · Veure més »

Aire (element)

Vista aèria. En les cultures clàssiques, l'aire era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials del cosmos.

Nou!!: Plató і Aire (element) · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Plató і Al-Àndalus · Veure més »

Alain Badiou

Alain Badiou (Rabat, 17 de gener de 1937) és un filòsof, novel·lista, dramaturg i professor francès.

Nou!!: Plató і Alain Badiou · Veure més »

Alain LeRoy Locke

Alain Leroy Locke (13 de setembre de 1885 - 9 de juny de 1954) va ser un escriptor, filòsof, educador i promotor de les arts estatunidenc.

Nou!!: Plató і Alain LeRoy Locke · Veure més »

Alasdair MacIntyre

Alasdair MacIntyre (Glasgow, Regne Unit, 12 de gener de 1929) és una figura clau en el recent interès en l'ètica de la virtut dins la comunitat.

Nou!!: Plató і Alasdair MacIntyre · Veure més »

Al·legoria de la caverna

Al·legoria de la caverna. A l'esquerra (de dalt a baix): sol, coses naturals, ombres de coses naturals, foc, objectes artificials, ombres d'objectes artificials, nivell d'al·legoria.A la dreta (de dalt a baix): «bona» idea, idees, objectes matemàtics, llum, criatures i objectes, imatge, analogia del sol i analogia de la línia dividida. ''Al·legoria de la caverna de Plató'' per Jan Saenredam segons Cornelis van Haarlem. 1604, Albertina, Viena. El mite de la caverna (també anomenat analogia de la caverna o caverna de Plató) és una al·legoria presentada pel filòsof de l'antiga Grècia Plató en la seva obra La República (514a–520a) per comparar «l'efecte de l'educació (παιδεία) i la manca d'aquesta en la nostra natura».

Nou!!: Plató і Al·legoria de la caverna · Veure més »

Albí (filòsof)

Albí (en Albinus) va ser un filòsof platònic grec que va viure a Esmirna i era contemporani de Galè.

Nou!!: Plató і Albí (filòsof) · Veure més »

Alcínous (filòsof)

Alcínous (Alcinous) fou un filòsof platònic de l'època imperial romana.

Nou!!: Plató і Alcínous (filòsof) · Veure més »

Alcibíades I

Alcibíades primer és un diàleg entre Alcibíades i Sòcrates, obra atribuïda a Plató, encara que els estudiosos tenen diversos punts de vista sobre la seva autenticitat.

Nou!!: Plató і Alcibíades I · Veure més »

Alcibíades II

El segon Alcibíades o Alcibíades II és un diàleg atribuït a Plató, amb Alcibíades (general atenenc) conversant amb Sòcrates, però hi ha controvèrsia entre els estudiosos sobre l'autenticitat del text.

Nou!!: Plató і Alcibíades II · Veure més »

Alcione (diàleg)

Alcione és un breu diàleg en què Sòcrates es refereix a l'antic mite de l'Alcione (una dona transformada en un ocell sempre buscant els mars en el lament) a Querefont.

Nou!!: Plató і Alcione (diàleg) · Veure més »

Aldfrith

Aldfrith, (mort el 14 de desembre de 704 o 705) de vegades anomenat Aldfrid, Aldfridus (llatí), o Flann Fína Mac Ossu (irlandès clàssic) va ser rei de Northúmbria des del 685 fins a la seva mort.

Nou!!: Plató і Aldfrith · Veure més »

Aldo Manuzio

Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.

Nou!!: Plató і Aldo Manuzio · Veure més »

Aleksandr Iessenin-Volpin

, nom complet amb patronímic Aleksandr Serguéievitx Iessenin-Volpin, Алекса́ндр Серге́евич Есе́нин-Во́льпин, Alexander Esenin-Volpin, fou un prominent poeta i matemàtic russoestatunidenc.

Nou!!: Plató і Aleksandr Iessenin-Volpin · Veure més »

Alexamen de Teos

Alexamen de Teos（Alexamenus) fou, segons que diu Aristòtil al seu De Poetis, el primer poeta grec que va escriure diàlegs d'estil socràtic, abans del temps de Plató. En parlen Ateneu de Nàucratis i Diògenes Laerci.

Nou!!: Plató і Alexamen de Teos · Veure més »

Alexander Wilson (astrònom)

Alexander Wilson fou un astrònom i tipògraf escocès del, conegut per haver descobert les depressions de les taques solars.

Nou!!: Plató і Alexander Wilson (astrònom) · Veure més »

Alexis de Turis

Alexis de Turis (Alexis; tradicionalment 390 aC-288 aC) va ser un poeta còmic i comediògraf grec nascut a Túrios, a la Magna Grècia.

Nou!!: Plató і Alexis de Turis · Veure més »

Alfa i omega

Les lletres gregues ''alfa y Omega'' rodejant l'halo de Jesús. Catacumbes. Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè al capítol 1 vers 8, capítol 21 vers 6 i capítol 22 vers 13 de l'Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs al Nou Testament.

Nou!!: Plató і Alfa i omega · Veure més »

Alfonso García Matamoros

Alfonso García Matamoros (Villarrasa - Alcalá de Henares, 25 de juny de 1572) fou un retòric i humanista espanyol.

Nou!!: Plató і Alfonso García Matamoros · Veure més »

Alfred Fouillée

Alfred Fouillée (La Pouëze, Maine i Loira, 1838 — Lió, 1912) va ser un filòsof francès classificat sovint dins del corrent positivista.

Nou!!: Plató і Alfred Fouillée · Veure més »

Alfred North Whitehead

va ser un matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Plató і Alfred North Whitehead · Veure més »

Algernon Freeman-Mitford

Algernon Bertram Freeman-Mitford, Baró de Redesdale, GCVO, KCB (24 de febrer del 1837 - 17 d'agost del 1916) va ser un diplomàtic britànic, col·leccionista i escriptor.

Nou!!: Plató і Algernon Freeman-Mitford · Veure més »

Alphonse Darlu

Alphonse Darlu (Liborna, 20 de març de 1849 - París, 5 de maig de 1921) fou un professor de filosofia francès.

Nou!!: Plató і Alphonse Darlu · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Plató і Alquímia · Veure més »

Altruisme

L'altruisme és la preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant-ne el seu bé, per tant oposant-se a l'egoisme.

Nou!!: Plató і Altruisme · Veure més »

Amalie von Gallitzin

Amalie von Gallitzin (28 d'agost de 1748, Berlín – 27 d'abril de 1806, Münster, Angelmodde, Westfàlia) fou una escriptora de gran importància per a l'estudi del període de la Il·lustració i el romanticisme dins de la cultura alemanya.

Nou!!: Plató і Amalie von Gallitzin · Veure més »

Amèlios

Amèlios o Ameli fou un filòsof platònic que a les Suides se'l fa nascut a Apamea (Síria), però de qui Porfiri diu que va néixer a la Toscana.

Nou!!: Plató і Amèlios · Veure més »

Amfis

Amfis (Amphis, Ἄμφις) fou un poeta còmic atenenc, contemporani del filòsof Plató.

Nou!!: Plató і Amfis · Veure més »

Ammoni (fill d'Hèrmies)

Ammoni (en Ἀμμώνιος, en Ammonius) fou un escriptor i filòsof grec fill d'Hèrmies i d'Edèsia.

Nou!!: Plató і Ammoni (fill d'Hèrmies) · Veure més »

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Plató і Amor · Veure més »

Amor platònic

''Dante i Beatriu al jardí''", 1903, obra prerafaelita del pintor Cesare Saccaggi. L'amor platònic és un tipus d'amor en què el desig sexual o els trets romàntics són inexistents o han estat suprimits, sublimats o purgats, però significa més que una simple amistat.

Nou!!: Plató і Amor platònic · Veure més »

Amos Bronson Alcott

Amos Bronson Alcott (Wolcott, Connecticut, 29 de novembre de 1799 - 4 de març de 1888, Boston) fou professor a Virgínia, Connecticut, Boston i Germantown (Pennsilvània) amb un sistema pedagògic progressista.

Nou!!: Plató і Amos Bronson Alcott · Veure més »

Anamnesi (filosofia)

L'anamnesi és la paraula utilitzada per Plató per a referir-se a la capacitat que té l'ànima de recordar l'essència que aquesta perd en entrar a un nou cos.

Nou!!: Plató і Anamnesi (filosofia) · Veure més »

Anance

Ananke de Gilbert Bayes. Anance (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí.

Nou!!: Plató і Anance · Veure més »

Ananda Coomaraswamy

Ananda Kentish Coomaraswamy (tàmil: ஆனந்த குமாரசுவாமி, Ānanda Kentiś Kūmaraswāmī) (Colombo, 22 d'agost de 1877 – Needham, 9 de setembre de 1947) fou un especialista en art oriental, geòleg, crític social, erudit del pali i sànscrit, conservador de museu, col·leccionista d'art i, sobretot, metafísic.

Nou!!: Plató і Ananda Coomaraswamy · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Plató і Anarquisme · Veure més »

Anàxiles

Anàxiles (en Ἀναξίλας, en Anaxilas) fou un poeta còmic atenenc contemporani de Plató i de Demòstenes.

Nou!!: Plató і Anàxiles · Veure més »

Andónios Kaldel·lis

Andónios Kaldel·lis (grec: Αντώνιος Καλδέλλης; nascut el 29 de novembre del 1971 a Atenes), conegut igualment per l'adaptació del seu nom a l'anglès, Anthony Kaldellis, és un historiador grec especialitzat en la historiografia grega, Plató i els estudis bizantins.

Nou!!: Plató і Andónios Kaldel·lis · Veure més »

Andragogia

Landragogia (de les veus gregues ἀνήρ, anēr, genitiu ἀνδρός, home; i άγω, ago, guiar o conduir) és la disciplina o "ciència" educativa que tracta d'instruir i educar permanentment a l'home en qualsevol període del seu desenvolupament psicobiològic en funció de la seva vida cultural, ergològica i social.

Nou!!: Plató і Andragogia · Veure més »

Andrés Sánchez Pascual

Andrés Sánchez Pascual (Navalmoral de la Mata, Càceres, 1936) és Doctor en filosofia per la Universitat de Madrid, professor d'ètica a la Universitat de Barcelona i des de 1963 s'ha especialitzat en la traducció de l'alemany al castellà d'obres de pensament i literatura.

Nou!!: Plató і Andrés Sánchez Pascual · Veure més »

Andrés Valero Castells

Andrés Valero Castells (Silla, l'Horta Sud, 1 de març del 1973) és un compositor, pedagog musical i director d'orquestra valencià.

Nou!!: Plató і Andrés Valero Castells · Veure més »

Androgínia

Androgínia és un terme derivat del grec ἀνδρóγυνος (al seu torn format pels mots ἀνήρ 'home' i γυνή 'dona') i es refereix a la barreja de masculinitat i feminitat característica de la moda o a un hermafroditisme veritable.

Nou!!: Plató і Androgínia · Veure més »

Anell de Giges

L'anell de Giges és un anell que proporcionava invisibilitat a qui el portava i que apareix citat a La República de Plató.

Nou!!: Plató і Anell de Giges · Veure més »

Angelo Poliziano

Angelo Poliziano o Angelo Ambrogini (Montepulciano, 14 de juliol de 1454-Florència, 24 de setembre de 1494) fou un humanista i poeta italià.

Nou!!: Plató і Angelo Poliziano · Veure més »

Animisme

Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.

Nou!!: Plató і Animisme · Veure més »

Anna Pagès Santacana

Anna Pagès Santacana (Barcelona, 25 de juliol de 1965), és una filòsofa, escriptora i investigadora en la teoria sobre l'educació, especialment coneguda pel seu llibre Sopar amb Diotima: Filosofia i feminitat (2018) que tracta del paper de les dones al món filosòfic.

Nou!!: Plató і Anna Pagès Santacana · Veure més »

Anníceris

Anníceris (en Ἀννίκερις, Anníkeris) fou un filòsof de l'escola cirenaica.

Nou!!: Plató і Anníceris · Veure més »

Antímac de Claros

Antímac de Claros (Antimachus) fou un poeta grec èpic i elegíac, fill d'Hiparc, segons que diu Ciceró.

Nou!!: Plató і Antímac de Claros · Veure més »

Antístenes d'Atenes

Antístenes d'Atenes (Antisthenes) fou un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom.

Nou!!: Plató і Antístenes d'Atenes · Veure més »

Antifont (desambiguació)

* Antifont, el famós orador.

Nou!!: Plató і Antifont (desambiguació) · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Plató і Antiga Grècia · Veure més »

Antillia

Mapa de Bartolomeo Pareto, 1455, amb l'illa Antillia a l'oest. Antillia o Antilia és una mítica illa que quedaria en algun indret indeterminat de l'oceà Atlàntic, a l'oest d'Espanya.

Nou!!: Plató і Antillia · Veure més »

Antiprisma

Un antiprisma és un políedre que es caracteritza per tenir dues cares iguals paral·leles, però a diferència del prisma, estan unides per mitjà de triangles.

Nou!!: Plató і Antiprisma · Veure més »

Antoní (filòsof)

Antoní (en grec Ἁντωνῖνος) va ser un filòsof neoplatònic del.

Nou!!: Plató і Antoní (filòsof) · Veure més »

Antonio Campillo Meseguer

Antonio Campillo Meseguer (Santomera, 17 de maig de 1956) és un filòsof i sociòleg espanyol.

Nou!!: Plató і Antonio Campillo Meseguer · Veure més »

Antonio Ranz Romanillos

Antonio Ranz Romanillos (Barcones, província de Sòria, 13 de juny de 1759 - Madrid, 30 de desembre de 1830) fou un hel·lenista, jurista i humanista espanyol.

Nou!!: Plató і Antonio Ranz Romanillos · Veure més »

Antonio Zozaya You

Antonio Zozaya You (Madrid, 3 de juny de 1859 - Mèxic, 9 de febrer de 1943) fou un jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Plató і Antonio Zozaya You · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Plató і Apol·lo · Veure més »

Apol·lodor de Cízic

Apol·lodor de Cízic (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) va ser un grec que hauria viscut en una època anterior a Plató, que en el seu diàleg Ió el menciona com un dels militars que els atenencs havien situat diverses vegades al capdavant dels seus exèrcits.

Nou!!: Plató і Apol·lodor de Cízic · Veure més »

Apol·lodor de Falèron

Apol·lodor de Falèron (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) fou un grec natural de Falèron destacat i fervorós seguidor de Sòcrates, però incapaç d'entendre la saviesa del seu mestre, i es mostrava descontent amb els seus ensenyaments.

Nou!!: Plató і Apol·lodor de Falèron · Veure més »

Apol·loni de Síria

Apol·loni de Síria (Apollonius) fou un filòsof platònic del temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Plató і Apol·loni de Síria · Veure més »

Apologètica

Lapologètica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistemàtica d'una posició o punt de vista.

Nou!!: Plató і Apologètica · Veure més »

Apologia cristiana

Lapologia cristiana és l'àrea de la teologia que s'especialitza a fer servir arguments racionals per defensar i difondre el cristianisme.

Nou!!: Plató і Apologia cristiana · Veure més »

Apologia de Sòcrates

LApologia de Sòcrates (en grec Ἀπολογία Σωκράτους) o Defensa de Sòcrates, escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dona Plató del discurs de defensa pronunciat pel filòsof Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort el 399 aC.

Nou!!: Plató і Apologia de Sòcrates · Veure més »

Apologia de Sòcrates (Xenofont)

LApologia de Sòcrates (títol complet: Apologia de Sòcrates davant del jurat) és una obra escrita per l'historiador grec Xenofont.

Nou!!: Plató і Apologia de Sòcrates (Xenofont) · Veure més »

Aporia

Una aporia és una situació argumental en què s'arriba a un atzucac, com el d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat.

Nou!!: Plató і Aporia · Veure més »

Aríon

Aríon (sovint adaptat erròniament com a Arió) és la forma catalana de dos noms que en grec antic resten ben diferenciats.

Nou!!: Plató і Aríon · Veure més »

Arcesilau de Pítana

Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia). La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.

Nou!!: Plató і Arcesilau de Pítana · Veure més »

Areté

Areté (en grec ἀρετή, 'excel·lència') és un dels conceptes crucials de l'antiga Grècia; tanmateix, és difícil precisar amb exactitud el seu significat estrany i ambigu.

Nou!!: Plató і Areté · Veure més »

Aristàgores d'Egipte

Aristàgores (en llatí Aristagoras en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras) fou un escriptor grec a Egipte que va viure en algun moment entre el segles IV i II aC.

Nou!!: Plató і Aristàgores d'Egipte · Veure més »

Aristènet

Aristènet (Aristaenetus) fou un escriptor de cartes d'amor.

Nou!!: Plató і Aristènet · Veure més »

Aristòcrates d'Atenes

Aristòcrates (en llatí Aristocrates, en grec antic Ἀριστοκράτης) era un noble atenenc fill d'Escèl·lies, d'una família de gran influència segons diu Plató al Gòrgies, i membre del partit oligàrquic.

Nou!!: Plató і Aristòcrates d'Atenes · Veure més »

Aristòfanes

Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.

Nou!!: Plató і Aristòfanes · Veure més »

Aristòfanes de Bizanci

Aristòfanes de Bizanci (en llatí Aristophanes, en grec antic Άριστοφάνης) fou un escriptor grec, fill d'Apel·les.

Nou!!: Plató і Aristòfanes de Bizanci · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Aristòtil · Veure més »

Aristòtil d'Atenes

Aristòtil d'Atenes (en llatí Aristoteles, en grec antic Ἀριστοτέλης) fou un dels Trenta Tirans establerts com a govern d'Atenes el 404 aC.

Nou!!: Plató і Aristòtil d'Atenes · Veure més »

Aristó

* Aristó fou un amic d'Aristòtil, al que va dirigir diverses cartes.

Nou!!: Plató і Aristó · Veure més »

Aristó d'Atenes

Aristó d'Atenes (en llatí Ariston, en grec antic Ἀρίστων), que va viure al.

Nou!!: Plató і Aristó d'Atenes · Veure més »

Aristip de Cirene

Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.

Nou!!: Plató і Aristip de Cirene · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Plató і Aristocràcia · Veure més »

Aristoxen de Tarant

Aristoxen (Ἀριστόξενος; Tarant) va ser un filòsof peripatètic grec i un important teòric de la música.

Nou!!: Plató і Aristoxen de Tarant · Veure més »

Arnobi el Vell

Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.

Nou!!: Plató і Arnobi el Vell · Veure més »

Arnold Hauser

Arnold Hauser (Temesvár, 8 de maig de 1892- Budapest, 28 de febrer de 1978) fou un sociòleg, escriptor i historiador de l'art hongarès, nacionalitzat anglès.

Nou!!: Plató і Arnold Hauser · Veure més »

Arquelau Físic

Arquelau Físic o Arquelau de Milet o Arquelau d'Atenes (Archelaus, Arkhélaos) fou un filòsof grec suposadament d'Atenes, de l'escola jònica.

Nou!!: Plató і Arquelau Físic · Veure més »

Arquelau I

Arquelau (Archelaus) va ser rei de Macedònia del 413 aC al 399 aC.

Nou!!: Plató і Arquelau I · Veure més »

Arquetip (psicologia analítica)

''Èdip i l'esfinx'', de Gustave Moreau (1864) El psiquiatre, psicòleg i assagista suís Carl Gustav Jung entenia els arquetips com patrons i imatges arcaiques universals derivats de l'inconscient col·lectiu i són la contrapart psíquica de l'instint.

Nou!!: Plató і Arquetip (psicologia analítica) · Veure més »

Arquimedes de Tral·les

Arquímedes de Tral·les (Ἀρχιμήδης) fou un escriptor grec nascut a Tral·les, a Cària, que va escriure uns comentaris sobre Plató i Homer, i una obra sobre mecànica.

Nou!!: Plató і Arquimedes de Tral·les · Veure més »

Arquites de Tàrent

Arquites de Tàrent (Arkhytas, Archytas) (400 aC - 347 aC), va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics.

Nou!!: Plató і Arquites de Tàrent · Veure més »

Arrel quadrada de 2

L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.

Nou!!: Plató і Arrel quadrada de 2 · Veure més »

Ars Rhetorica

Ars Rhetorica d'Aristòtil és un tractat grec antic sobre l'art de la persuasió, que data del.

Nou!!: Plató і Ars Rhetorica · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Plató і Art · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Plató і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Art efímer

''Alliberament de 1001 globus blaus'', «escultura aerostàtica» d'Yves Klein (reconstrucció realitzada el 2007 a la plaça Georges-Pompidou de París en celebració del cinquantenari de l'esdeveniment realitzat per Klein el 1957) Es denomina art efímerEl terme «efímer» prové del grec ἐφήμερος (ephêmeros), que significa «que dura només un dia», encara que per extensió va acabar significant «de curta durada», sense especificar un temps determinat però sempre amb la condició de caducitat.

Nou!!: Plató і Art efímer · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Plató і Art gòtic · Veure més »

Art poètica

LArt poètica (Ars Poetica. en llatí), també coneguda com a Epístola als Pisons (Epistula ad Pisones), forma part de les Epístoles d'Horaci i és la més llarga de totes, així com ho és respecte a la resta de composicions del poeta: té 476 hexàmetres.

Nou!!: Plató і Art poètica · Veure més »

Arthur Cayley

Arthur Cayley (Richmond, Surrey, 16 d'agost de 1821 - Cambridge, 26 de gener de 1895) fou un matemàtic britànic.

Nou!!: Plató і Arthur Cayley · Veure més »

Arthur Schopenhauer

fou un filòsof alemany.

Nou!!: Plató і Arthur Schopenhauer · Veure més »

Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.

Nou!!: Plató і Ascetisme · Veure més »

Asclepíades (família)

Els asclepíades (Asclepiadae, Άσκληπιάδαι) era el nom patronímic dels descendents d'Esculapi.

Nou!!: Plató і Asclepíades (família) · Veure més »

Asclepiòdot d'Alexandria

Asclepiòdot d'Alexandria (en grec Άσκληπιόδοτος) fou un escriptor i filòsof neoplatònic grec deixeble de Procle (Proclus) i mestre de Damasci (Damascius) que va viure a la segona meitat del.

Nou!!: Plató і Asclepiòdot d'Alexandria · Veure més »

Asclepigènia

Asclepigènia (en llatí Asclepigenia, en grec antic Ἀσκληπιγένεια) va ser una filòsofa neoplatònica i mística grega que va viure circa l'any 430 a l'any 485.

Nou!!: Plató і Asclepigènia · Veure més »

Aspasi (filòsof)

Aspasi (en llatí Aspasius, en grec antic Ἀσπάσιος) va ser un filòsof peripatètic romà que va viure als segles I i II.

Nou!!: Plató і Aspasi (filòsof) · Veure més »

Aspàsia de Milet

'''Aspàsia de Milet''' (470 aC - 400 aC), amant de Pèricles Aspàsia de Milet (c. 470 aCD. Nails, The People of Plato, 58–59 - c. 400 aC,A.E. Taylor, Plato: The Man and his Work, 41 en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, deixebla del científic Anaxàgores, mestre de retòrica de Sòcrates i logògrafa.

Nou!!: Plató і Aspàsia de Milet · Veure més »

Assaig sobre l'enteniment humà

Assaig sobre l'enteniment humà és el títol de l'obra més important del filòsof John Locke i un dels textos claus de l'empirisme.

Nou!!: Plató і Assaig sobre l'enteniment humà · Veure més »

Astinoms

Astinoms (en grec antic ἀστυνόμοι) eren uns funcionaris públics atenencs escollits anualment per les deu tribus, cinc per la ciutat d'Atenes i cinc pel Pireu.

Nou!!: Plató і Astinoms · Veure més »

Astronomia de l'antiga Grècia

Lastronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic.

Nou!!: Plató і Astronomia de l'antiga Grècia · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Plató і Ateisme · Veure més »

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Nou!!: Plató і Atena · Veure més »

Ateneu de Nàucratis

Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.

Nou!!: Plató і Ateneu de Nàucratis · Veure més »

Atlàntida

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.

Nou!!: Plató і Atlàntida · Veure més »

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Nou!!: Plató і Atles (mitologia) · Veure més »

Atracció sexual

Latracció sexual és el fenomen que toca molts humans que a certs moments tenen un interès sexual quasi immediat en una altra persona.

Nou!!: Plató і Atracció sexual · Veure més »

Aurèola

El déu Apol·lo Verge i Jesús amb l'halo Una aurèola o halo és un cercle que es col·loca en les representacions artístiques de personatges significatius amb la finalitat d'exaltar-ne la figura.

Nou!!: Plató і Aurèola · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Plató і Averrois · Veure més »

Avicebró

Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Plató і Avicebró · Veure més »

Axioc (diàleg)

Axioc és un diàleg socràtic que s'atribueix a Plató, però que es considera fals.

Nou!!: Plató і Axioc (diàleg) · Veure més »

Axiotea de Fliunt

Axiòtea de Fliünt (en Ἀξιοθέα Φλειασία; fl. c. 350 aC) fou una estudiant de Plató i Espeusip.

Nou!!: Plató і Axiotea de Fliunt · Veure més »

Ínic

Ínic (Inycum Ἴνυκος) va ser una ciutat de Sicília al sud-oest de l'illa i a la riba del riu Hypsas.

Nou!!: Plató і Ínic · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Plató і Època arcaica · Veure més »

Èsquines d'Esfetos

Èsquines (en Aeschines) fou un filòsof atenès deixeble de Sòcrates.

Nou!!: Plató і Èsquines d'Esfetos · Veure més »

Ètica

New York, 1 de maig del 1909. Exemple d'ètica aplicada. L'ètica, des que sorgix, s'interessa en la repartició de les riqueses. L'ètica o filosofia de la moral, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte.

Nou!!: Plató і Ètica · Veure més »

Ètica a Nicòmac

Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.

Nou!!: Plató і Ètica a Nicòmac · Veure més »

Ètica de les virtuts

Aristòtil L'ètica de les virtuts descriu el caràcter d'un agent moral com a força motriu per al comportament ètic, en lloc de regles (deontologia) o conseqüencialisme, que es deriva com a correcte o incorrecte del resultat de l'acte en si mateix.

Nou!!: Plató і Ètica de les virtuts · Veure més »

Ètica de menjar carn

Diversos tipus de carn Les converses sobre l'ètica de menjar carn se centren en si és o no moral menjar animals no humans.

Nou!!: Plató і Ètica de menjar carn · Veure més »

Òrganon

Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.

Nou!!: Plató і Òrganon · Veure més »

Émile Saisset

Émile-Edmond Saisset (Montpeller, 16 de setembre de 1814 - París, 27 de desembre de 1863) fou un filòsof i escriptor montpellerí.

Nou!!: Plató і Émile Saisset · Veure més »

Àlcim de Sicília

Àlcim (Alcimus) fou un historiador de l'antiga Grècia natural de Sicília.

Nou!!: Plató і Àlcim de Sicília · Veure més »

Àlex Casanovas

Àlex Casanovas (Barcelona, 12 de març de 1964) és un actor català de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: Plató і Àlex Casanovas · Veure més »

Ànima

Déu observa la lluita entre un àngel i un dimoni per una ànima humana. En moltes religions i escoles filosòfiques, lànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna.

Nou!!: Plató і Ànima · Veure més »

Ànima bessona

Ànima bessona és un terme romàntic per definir una gran afinitat entre dues persones en el camp afectiu, amistós, amorós, sexual o espiritual.

Nou!!: Plató і Ànima bessona · Veure més »

Ànit

Ànit (en Ἄνυτος; en Anytus), fill d'Antemi, fou el més influent dels acusadors de Sòcrates en el seu judici.

Nou!!: Plató і Ànit · Veure més »

Àrria (filòsofa)

Àrria (en llatí Arria) va ser una filòsofa platònica a qui, segons diu Gilles Ménage, Diògenes Laerci va dedicar la seva obra Vides i opinions de filòsofs eminents.

Nou!!: Plató і Àrria (filòsofa) · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Nou!!: Plató і Àrtemis · Veure més »

Bahya ibn Paquda

Bahya ibn Paquda (Saragossa, ca. 1040 - ca. 1110) és una de les principals figures del pensament jueu.

Nou!!: Plató і Bahya ibn Paquda · Veure més »

Banc d'Espartel

Espartel i Majuán són els dos noms que rep una illa submergida en l'àmbit de l'Estret de Gibraltar (coordenades 35° 55′ N 5° 58′ O), prop del cap Espartel, la màxima altitud se situa a 56 metres sota el nivell del mar.

Nou!!: Plató і Banc d'Espartel · Veure més »

Banquet

Banquet d'Estat (Servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili Un banquet o convit és un àpat o festa pública generalment celebrada a l'aire lliure, que es completa amb plats principals i postres.

Nou!!: Plató і Banquet · Veure més »

Baralla francesa

Baralla estàndard de 32 cartes del patró de París La baralla francesa és un conjunt de naips o cartes, format per 52 cartes repartides en quatre pals: cors, diamants, trèvols i piques.

Nou!!: Plató і Baralla francesa · Veure més »

Barba

La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.

Nou!!: Plató і Barba · Veure més »

Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.

Nou!!: Plató і Baruch Spinoza · Veure més »

Basawan

Basawan o Basavan (aproximadament 1540 – aproximadament 1600) va ser un pintor indi, perteneixent a l'escola Mogol, conegut per les seves observacions agudes de la natura humana; va estar actiu entre 1580 i 1600.

Nou!!: Plató і Basawan · Veure més »

Batalla d'Alàlia

La batalla d'Alàlia fou una batalla naval esdevenguda entre els foceus, que uns anys abans havien fundat la colònia d'Alàlia, i una coalició de púnics i etruscs.

Nou!!: Plató і Batalla d'Alàlia · Veure més »

Bé comú

El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.

Nou!!: Plató і Bé comú · Veure més »

Belles arts

Jacques-Louis David, Retrat de Madame Récamier, 1825, oli sobre tela. 173 × 243 cm Museu del Louvre, París Les belles arts o arts majors són arts que es desenvolupen principalment per un concepte estètic més que no pas per una aplicació pràctica.

Nou!!: Plató і Belles arts · Veure més »

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Nou!!: Plató і Bellesa · Veure més »

Ben Stiller

és un còmic, actor, director de cinema, i productor estatunidenc.

Nou!!: Plató і Ben Stiller · Veure més »

Bendis

Bendis i els seus adoradors, possiblement els atletes que participen en honor a la deessa. Relleu votiu de marbre, producció atenesa, cap al 400-375 aC. Es té fama de provenir del Pireu, més probablement de la zona d'un temple de Bendis a Múnic. Bendis era una deessa d'origen traci.

Nou!!: Plató і Bendis · Veure més »

Benedetto Croce

Benedetto Croce (Pescasseroli, 25 de febrer del 1866 – 20 de novembre del 1952), escriptor, filòsof i polític italià.

Nou!!: Plató і Benedetto Croce · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Plató і Benito Mussolini · Veure més »

Benjamin Britten

Edward Benjamin, baró Britten d'Aldeburgh, OM, CH, conegut com a Benjamin Britten (Lowestoft, 22 de novembre de 1913 - Aldeburgh, 4 de desembre de 1976), va ser un compositor i pianista britànic.

Nou!!: Plató і Benjamin Britten · Veure més »

Bernard Bosanquet

Bernard Bosanquet (Rock Hall, Northumberland, 14 de juny de 1848 − Londres, 8 de febrer de 1923), va ser un filòsof i teòric polític anglès, que va influir en matèria de polítiques socials al pas del al al Regne Unit.

Nou!!: Plató і Bernard Bosanquet · Veure més »

Bernard Silvestre

Bernard Silvestre, en llatí Bernardus Sylvestris (c. 1100 - c. 1165 / c. 1075 - c. 1126 segons Benoît Patar) poeta i filòsof francès del que escrigué en llatí i que de vegades se l'ha confós amb Bernard de Chartres.

Nou!!: Plató і Bernard Silvestre · Veure més »

Bernat de Chartres

Bernat de Chartres (Bernardus Carnotensis en llatí, Bernard de Chartres en francès) va ser un filòsof del, de la vida del qual es tenen poques dades.

Nou!!: Plató і Bernat de Chartres · Veure més »

Bernat de Claravall

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.

Nou!!: Plató і Bernat de Claravall · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Plató і Bernat Metge · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Plató і Bertrand Russell · Veure més »

Biblioteca LGBTI

Prestatgeria portàtil de IHLIA (Amsterdam) instal·lades en altres biblioteques públiques d'Holanda. Les biblioteques LGBTI són biblioteques especialitzades en la defensa dels drets de persones lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals i tot allò que té a veure amb la diversitat sexual, de gènere i familiar, on es poden trobar llibres, revistes, publicacions periòdiques, material audiovisual - documentals, cinema de ficció, programes de ràdio digitalitzats...

Nou!!: Plató і Biblioteca LGBTI · Veure més »

Biblioteca privada

La biblioteca privada de Charles Edward Brock Una biblioteca privada és una biblioteca que, a diferència de les institucions públiques, és de propietat privada, utilitzada per un nombre reduït de persones, o fins i tot una, i es poden especialitzar en temes concrets.

Nou!!: Plató і Biblioteca privada · Veure més »

Bisbat de Chartres

Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: Plató і Bisbat de Chartres · Veure més »

Boca

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.

Nou!!: Plató і Boca · Veure més »

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Nou!!: Plató і Boeci · Veure més »

Boet (filòsof platònic)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof platònic i gramàtic grec que va viure al.

Nou!!: Plató і Boet (filòsof platònic) · Veure més »

Bonaventura de Bagnoregio

Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V. És conegut com el "Doctor serafic" (en llatí: Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.

Nou!!: Plató і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »

Bonaventura Prats i Martí

Buenaventura Prats i Martí (Tarragona, 11 de març de 1749 - Manresa, 1825) fou un jesuïta català.

Nou!!: Plató і Bonaventura Prats i Martí · Veure més »

Botifarró

Botifarró d'arròs Botifarra negra cuita Botifarrons gruixuts i curts cuits a la plantxa al carrer, amb xoriços i carns, per a unes festes populars a Madrid El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc.

Nou!!: Plató і Botifarró · Veure més »

Brisó

Brisó (en llatí Bryson, en grec antic Βρύσων) va ser un filòsof pitagòric grec.

Nou!!: Plató і Brisó · Veure més »

Brisó d'Acaia

Brisó d'Acaia (en grec antic Βρύσων ὁ Ἀχαιός) que va florir cap a l'any 330 aC), era un filòsof megàric dialèctic contemporani d'Euclides de Mègara, contemporani també de Trasímac de Calcedó i amic de Polixè el Sofista. Va ser deixeble d'Estilpó i de Clinòmac. Segons diu Diògenes Laerci, va ser mestre de filòsofs famosos com ara Crates de Tebes, Pirró d'Elis i Teodor Ateu. Aristòtil també sembla fer referència a tesis precises d'aquest dialèctic. Atenes l'acusà de buscar guanys impartint les seves lliçons. L'historiador Teopomp de Quios, segons Ateneu de Nàucratis, menciona unes Entrevistes escrites per Brisó que hauria plagiat de Plató, però segurament el confon amb un altre Brisó, filòsof pitagòric, ja que Diògenes Laerci inclou a Brisó d'Acaia en una llista de filòsofs dels que diu que no havien escrit res.

Nou!!: Plató і Brisó d'Acaia · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Plató і Buit · Veure més »

Bust de jove amb camafeu

El Bust de jove amb camafeu, és una obra escultòrica de Donatello amb una datació incerta, Realitzada en bronze, mesura 42 x 42 cm i està conservada al Museu Nazionale del Bargello de Florència.

Nou!!: Plató і Bust de jove amb camafeu · Veure més »

Cal·lip de Siracusa

Cal·lip de Siracusa (Callippus, Κάλλιππος) fou un atenenc deixeble de Plató i amic de Dion o Dió de Siracusa.

Nou!!: Plató і Cal·lip de Siracusa · Veure més »

Calcidi

Manuscrit Medieval de la traducció del ''Timeu'' feta per Calcidi Calcidi va ser un filòsof neoplatònic del segle IV o potser començaments del.

Nou!!: Plató і Calcidi · Veure més »

Calendari hel·lènic

El terme calendari hel·lènic designa els diferents calendaris utilitzats durant l'era clàssica grega, dels quals el calendari àtic és el més conegut.

Nou!!: Plató і Calendari hel·lènic · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Plató і Califat Abbàssida · Veure més »

Campanar de Giotto

El campanar de Giotto és la torre campanar de l'església Santa Maria del Fiore, catedral de Florència, situada a la plaça del Duomo.

Nou!!: Plató і Campanar de Giotto · Veure més »

Candaules

Candaules (en llatí Kandaúles, en grec antic Κανδαύλης), també conegut entre els grecs com Mirsilos (Μυρσίλος), va ser el darrer rei de la branca Sandònida o Tolònida Lídia, de la família dels heraclides.

Nou!!: Plató і Candaules · Veure més »

Canvi (filosofia)

El canvi és l'alteració d'un ésser o de la realitat, la modificació dels seus atributs.

Nou!!: Plató і Canvi (filosofia) · Veure més »

Carcinos

Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.

Nou!!: Plató і Carcinos · Veure més »

Carl Stumpf

Carl Stumpf (Wiesentheid, 21 d'abril de 1848 - Berlín, 25 de desembre de 1936) va ser un filòsof i psicòleg alemany.

Nou!!: Plató і Carl Stumpf · Veure més »

Carles Miralles i Solà

Carles Miralles i Solà (Barcelona, 25 de maig de 1944 – Barcelona, 29 de gener de 2015) fou un poeta, hel·lenista i crític literari català.

Nou!!: Plató і Carles Miralles i Solà · Veure més »

Carolina Cruz-Neira

Carolina Cruz-Neira és una enginyera informàtica d'origen hispanoveneçolà i estatunidenc i investigadora, dissenyadora, educadora, i pionera en la recerca de la realitat virtual.

Nou!!: Plató і Carolina Cruz-Neira · Veure més »

Carondes

Carondes (en llatí Charondas, en grec antic Χαρώνδας "Kharóndas") fou un home d'estat i legislador de Catana que va donar lleis a les ciutats calcídides de Sicília i Itàlia (Zancle, Naxos, Leontins, Eubea, Miles, Himera, Cal·lípolis, i Rhègion).

Nou!!: Plató і Carondes · Veure més »

Carsten Høeg

va ser un lingüista i filòleg clàssic danès.

Nou!!: Plató і Carsten Høeg · Veure més »

Cartes (diàleg)

Les Epístoles o Cartes de Plató són una sèrie de tretze cartes tradicionalment incloses en el corpus platònic.

Nou!!: Plató і Cartes (diàleg) · Veure més »

Cassi Longí (filòsof)

Cassi Longí (Cassius Longinus; Κάσσιος Λογγῖνος) (213-273) va ser un destacat filòsof grec del.

Nou!!: Plató і Cassi Longí (filòsof) · Veure més »

Catamita

Júpiter en forma d'àguila En el seu ús modern de la paraula, catamita o catamite es refereix a un nen o a un jove que assumeix el paper de parella sexual passiva-receptiva en el coit anal amb un home.

Nou!!: Plató і Catamita · Veure més »

Cató el Vell, De la vellesa

Cató el Vell, De la Vellesa (en llatí: Cato Maior, De senectute) és una obra filosòfica de Ciceró escrita a finals de l'any 45 i principis del 44 aC, simulant un diàleg entre Cató el Vell —personatge que dona el títol a l'obra— amb els joves Escipió Emilià i Leli.

Nou!!: Plató і Cató el Vell, De la vellesa · Veure més »

Categories (Aristòtil)

Categories és una de les obres de lOrganon d'Aristòtil i tracta sobre els elements d'una proposició lògica.

Nou!!: Plató і Categories (Aristòtil) · Veure més »

Cavall alat

Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.

Nou!!: Plató і Cavall alat · Veure més »

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Nou!!: Plató і Cavalls de Sant Marc · Veure més »

Càl·lies III

Càl·lies III o Càl·lias III（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic III i de la que després va ser muller de Pèricles, segons Plutarc. Formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic i va viure al. Era conegut per les seves extravagàncies i prodigalitat. Va heretar la fortuna paterna segurament l'any 424 aC, cosa que sembla confirmar el poeta còmic Èupolis que el menciona en una de les seves comèdies representada aquell any, on diu que havia entrat en possessió d'una considerable herència. L'any 400 aC va intentar acusar Andòcides per profanació als Misteris d'Eleusis, però no se'n va sortir, i si es pot creure el discurs de defensa de l'acusat, la profanació l'hauria comès el mateix Càl·lies. L'any 392 aC va dirigir les tropes d'infanteria pesant que van anar a Corint quan Ifícrates va derrotar els espartans. Va ser nomenat un dels negociadors de la pau amb Esparta el 371 aC, on era proxenos de caràcter hereditari. Xenofont explica el discurs absurd i auto-glorificant que va fer en aquesta ocasió. Els diàlegs de Xenofont (El convit) i de Plató (Protàgores) succeeixen a casa seva. Plató el dibuixa com un personatge vividor, que es diverteix amb l'esgrima intel·lectual entre Protàgores i Sòcrates. Va dilapidar la seva fortuna pagant a sofistes, aduladors i dones. Al capaltard de la seva vida es deia que s'havia empobrit fins a la més absoluta misèria, i Ateneu de Nàucratis menciona que es va suïcidar, però segurament va morir per la falta d'allò mínim necessari per viure. Va deixar un fill legítim de nom Hipònic.

Nou!!: Plató і Càl·lies III · Veure més »

Càrmides

Càrmides (en grec) és un diàleg de Plató, en què Sòcrates dialoga amb Càrmides i el jove Crítias.

Nou!!: Plató і Càrmides · Veure més »

Càrmides d'Atenes

Càrmides (Charmides, Kharmídes Χαρμίδης) fou un home d'estat atenenc, fill de Glaucó, cosí de Críties i oncle matern de Plató, que el converteix en un dels protagonistes del diàleg Càrmides que porta el seu nom, i el situa de molt jove a l'inici de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Plató і Càrmides d'Atenes · Veure més »

Cèfal de Siracusa

Cèfal de Siracusa (en llatí Cephalus, en grec antic Κέφαλος "Képhalos") fou un polític grec fill de Lisànies, net de Cèfal, i pare de l'orador Lísies.

Nou!!: Plató і Cèfal de Siracusa · Veure més »

Cúpula geodèsica

Una cúpula geodèsica és una estructura amb una forma semiesfèrica,formada per unions de triangles que poden ser de diverses mides.

Nou!!: Plató і Cúpula geodèsica · Veure més »

Cefisodor (orador)

Cefisodor (Cephisodorus) fou un orador atenenc, el deixeble més important d'Isòcrates d'Atenes, que va escriure una «Apologia d'Isòcrates» en quatre llibres defensant el seu mestre contra Aristòtil, sota el títol de αἱ προς Ἀριστοτέλη ἀντιγραφαί, segons que diu Dionís d'Halicarnàs.

Nou!!: Plató і Cefisodor (orador) · Veure més »

Cel

El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.

Nou!!: Plató і Cel · Veure més »

Centre d'Amics

El Centre d'Amics o, en el seu nom en castellà, Centro de Amigos, va ser una societat obrera creada a Reus amb finalitats instructives i de resistència, de caràcter socialista llibertari i laïcista, vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).

Nou!!: Plató і Centre d'Amics · Veure més »

Cers (mitologia)

Les Cers d'Aquil·les i Hèctor a la balança. Les Cers (en grec antic Κῆρες i en singular Cer Κήρ), són uns esperits que tenen un paper important a la Ilíada.

Nou!!: Plató і Cers (mitologia) · Veure més »

Charles Batteux

Portada de ''Les Beaux-Arts réduits à un même principe'', 1746 Charles Batteux (Vouziers, 6 de maig de 1713 - París, 14 de juliol de 1780) va ser un clergue i filòsof francès especialitzat en estètica que va crear l'expressió belles arts.

Nou!!: Plató і Charles Batteux · Veure més »

Charles Taylor

Charles Taylor (Montreal, 5 de novembre de 1931) és un filòsof quebequès, professor de dret i filosofia a la Northwestern University i professor emèrit del departament de filosofia de la Universitat McGill.

Nou!!: Plató і Charles Taylor · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Plató і Ciència · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Plató і Ciència medieval · Veure més »

Cibernètica

La cibernètica és una especialitat de la robòtica, a l'enginyeria, que tracta dels sistemes de control i de comunicació.

Nou!!: Plató і Cibernètica · Veure més »

Ciberutopia

La ciberutopia és una ideologia o materialització de molts somnis que semblaven irreals.

Nou!!: Plató і Ciberutopia · Veure més »

Ciberviolació

Una ciberviolació o violació virtual fa referència a un acte sexual no consensuat que té lloc en un ciberespai o món virtual.

Nou!!: Plató і Ciberviolació · Veure més »

Cicuta

La cicuta, julivertassa o julivert de galàpet (Conium maculatum L.) és una herba biennal del gènere Conium, assignada a la família de les apiàcies.

Nou!!: Plató і Cicuta · Veure més »

Cigne (nom comú)

Cigne (Cygnus olor) al Palau de Nymphenburg, Múnic, Alemanya. Cigne negre a Madrid. Cigne coscoroba. Cigne a Israel, 1969 Cigne és el nom comú de diverses aus anseriformes de la família Anatidae.

Nou!!: Plató і Cigne (nom comú) · Veure més »

Cinèsies

Cinèsies (en llatí Cinesias, en grec antic Κινησίας "Kinesías") fou un poeta ditiràmbic atenenc.

Nou!!: Plató і Cinèsies · Veure més »

Cinisme

El cinisme o escola cínica és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'antiga Grècia al.

Nou!!: Plató і Cinisme · Veure més »

Civisme

XVIII. Civisme, del mot llatí civis, designa el respecte i la dedicació del ciutadà per la comunitat en què viu així com el respecte a les seves convencions i lleis.

Nou!!: Plató і Civisme · Veure més »

Claudi Màxim

Claudi Màxim (en llatí Claudius Maximus) va ser un filòsof estoic romà que va viure a l'època dels Antonins, al.

Nou!!: Plató і Claudi Màxim · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Plató і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clàssic

s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.

Nou!!: Plató і Clàssic · Veure més »

Clínies de Tàrent

Clínies de Tàrent (Κλεινίας) (segle IV aC) fou un filòsof pitagòric grec, contemporani i amic de Plató.

Nou!!: Plató і Clínies de Tàrent · Veure més »

Clearc de Solos

Clearc (en Clearchus) fou un deixeble d'Aristòtil natural de Solos (Xipre) i autor de nombroses obres no conservades, i pluridisciplinari.

Nou!!: Plató і Clearc de Solos · Veure més »

Climent d'Alexandria

Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.

Nou!!: Plató і Climent d'Alexandria · Veure més »

Clipeu

Clipeu de Júpiter-Ammó, conservat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Clipeu (Clipeus) era l'escut dels grecs i romans.

Nou!!: Plató і Clipeu · Veure més »

Clitofó (oligarca)

Clitofó o Clitofont (en llatí Cleitophon, en grec antic Κλειτόφων) va ser un estadista i oligarca atenenc que va viure al, i hauria mort a finals d'aquest segle o a inicis del segle IV aC.

Nou!!: Plató і Clitofó (oligarca) · Veure més »

Clitofont

Clitofont és un diàleg que normalment s'atribueix a Plató, encara que hi ha cert desacord quant a la seva autenticitat.

Nou!!: Plató і Clitofont · Veure més »

Cocit

El Cocit (en grec antic Κώκυτος), conegut com a "riu de les lamentacions", era un riu de l'inframón segons la mitologia grega, afluent de l'Aqueront.

Nou!!: Plató і Cocit · Veure més »

Cogito, ergo sum

René Descartes (1596-1650) Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', originàriament "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.

Nou!!: Plató і Cogito, ergo sum · Veure més »

Col·lecció Fundació Bernat Metge

La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.

Nou!!: Plató і Col·lecció Fundació Bernat Metge · Veure més »

Colotes de Làmpsac

Colotes de Làmpsac (Kolṓtēs Lampsakēnós) va ser un filòsof epicuri natural de Làmpsac i un dels deixebles més famosos d'Epicur.

Nou!!: Plató і Colotes de Làmpsac · Veure més »

Combat naval en Grèce

Combat naval en Grèce és un curtmetratge mut de guerra francès del 1897 dirigit per Georges Méliès.

Nou!!: Plató і Combat naval en Grèce · Veure més »

Comentari de text filosòfic

Un comentari de text filosòfic, és un estudi d'un text de caràcter filosòfic, que es realitza des de diversos punts de vista, i que permet analitzar les seves característiques i naturalesa.

Nou!!: Plató і Comentari de text filosòfic · Veure més »

Comentaris de la Guerra Civil

Comentaris de la Guerra Civil (Commentarii De Bello Civili o, abreujat, De Bello Civili) és una obra historiogràfica del polític i militar romà Juli Cèsar.

Nou!!: Plató і Comentaris de la Guerra Civil · Veure més »

Complex de Samotràcia

El Complex de Samotràcia és un dels principals santuaris panhel·lènics, situat en l'illa de Samotràcia, a Tràcia.

Nou!!: Plató і Complex de Samotràcia · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Plató і Comunisme · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Plató і Coneixement · Veure més »

Constantin Noica

Constantin Noica Constantin Noica (pronunciat en romanès: ; 12 de juliol de 1909 – 4 de desembre de 1987) va ser un filòsof, assagista i poeta romanès.

Nou!!: Plató і Constantin Noica · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Plató і Constitució · Veure més »

Contemplació cristiana

La contemplació cristiana, del llatí contemplatio (en grec θεωρία, theoria), fa referència a diverses pràctiques cristianes que tenen com a objectiu "mirar", "contemplar", "ser conscient de" Déu.

Nou!!: Plató і Contemplació cristiana · Veure més »

Contracte social

Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.

Nou!!: Plató і Contracte social · Veure més »

Contractualisme

El contractualisme és un corrent de la filosofia política i del dret que té els seus orígens en el.

Nou!!: Plató і Contractualisme · Veure més »

Contrafactual

En lògica, més particularment en lògica modal i en altres disciplines (història, lingüística, física, economia, cosmologia, etc.) s'anomena contrafactual a tot esdeveniment o a tota situació que no ha succeït en l'univers actualment observable per l'ésser humà, però que s'especula que podria haver succeït si s'haguessin donat determinades circumstàncies.

Nou!!: Plató і Contrafactual · Veure més »

Coper

kilix en la seva esquerra. Representat en un kilix àtic c. 460-450 a. C. Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula.

Nou!!: Plató і Coper · Veure més »

Coratge

El coratge és una actitud envers certes emocions i sentiments, com la por o el patiment, que s'hi enfronta per a portar a terme una acció o comportament desitjat.

Nou!!: Plató і Coratge · Veure més »

Coribants

Segons la mitologia grega, els coribants (Κορύβαντες) eren sacerdots de Cíbele, a Frígia, fills de la musa Talia i Apol·lo.

Nou!!: Plató і Coribants · Veure més »

Corisc

Corisc (Coriscus) va ser un poeta i filòsof grec deixeble de Plató que apareix esmentat sempre conjuntament amb Erast.

Nou!!: Plató і Corisc · Veure més »

Cos (teologia)

El cos fa referència a un concepte filosifoco-teològic, de prevalença platònica com a contraposició de l'ànima.

Nou!!: Plató і Cos (teologia) · Veure més »

Cratí d'Atenes el jove

Cratí d'Atenes el jove (en llatí Cratinus, en grec antic Κρατῖνος "Kratinos") fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana contemporani del filòsof Plató.

Nou!!: Plató і Cratí d'Atenes el jove · Veure més »

Cràter de Macedònia

Cràter de Macedònia (en grec antic Κρατερός) també anomenat Cratevas (Κρατεύας Kratevas) va ser rei de Macedònia durant quatre dies l'any 399 aC.

Nou!!: Plató і Cràter de Macedònia · Veure més »

Cràtil

Cràtil (Cratylos, Krátilos, Κράτυλος) fou un filòsof del que es coneixen pocs detalls.

Nou!!: Plató і Cràtil · Veure més »

Cràtil (diàleg)

Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC, aproximadament.

Nou!!: Plató і Cràtil (diàleg) · Veure més »

Crítias (diàleg)

Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.

Nou!!: Plató і Crítias (diàleg) · Veure més »

Crítica de la raó pràctica

La Crítica de la Raó pràctica és el segon dels textos fonamentals d'Immanuel Kant, publicat l'any 1788 a Riga, on exposa les seves idees en el terreny de l'ètica.

Nou!!: Plató і Crítica de la raó pràctica · Veure més »

Críties

Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.

Nou!!: Plató і Críties · Veure més »

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Nou!!: Plató і Creació · Veure més »

Creòfil

Creòfil (en llatí Creophylus, en grec antic Κρεώφυλος "Kreóphilos") va ser un dels primers poetes èpics de Grècia, que la tradició feia contemporani d'Homer, amic seu i fins i tot el feia el seu gendre, segons Plató, Estrabó, Sext Empíric i Suides.

Nou!!: Plató і Creòfil · Veure més »

Crematística

La Crematística (del grec: χρηματιστική) és, segons Tales de Milet l'art de fer-se ric.

Nou!!: Plató і Crematística · Veure més »

Crisanci de Sardes

Crisanci de Sardes (Khrusánthios), va ser un filòsof neoplatònic, mestre de l'emperador Julià i d'Eunapi.

Nou!!: Plató і Crisanci de Sardes · Veure més »

Critó (diàleg platònic)

El Critó és un diàleg escrit per Plató, amb Sòcrates i Critó d'Atenes com a interlocutors.

Nou!!: Plató і Critó (diàleg platònic) · Veure més »

Cronologia de la química

teoria atòmica. La cronologia de la química és un llistat d'obres, descobriments, idees, invents i experiments importants que han canviat l'enteniment de la humanitat sobre la ciència en el camp de la química.

Nou!!: Plató і Cronologia de la química · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Plató і Cultura de Grècia · Veure més »

Daidala

Atena ''Glaukopis'' (Atena cara de mussol), emprada com a mascota dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes) Una daidala és un tipus d'escultura atribuïda a Dèdal, l'artista grec llegendari connectat amb l'edat de bronze de Creta i amb el període inicial de l'escultura arcaica de l'edat del bronze de Grècia.

Nou!!: Plató і Daidala · Veure més »

Damó (poeta)

Damó (Damon, Δάμων) fou un músic, poeta i sofista atenenc deixeble de Lampre d'Atenes (Lamprus) i Agàtocles, i mestre de Pèricles, amb el que va viure en amistat intima.

Nou!!: Plató і Damó (poeta) · Veure més »

Das Narrenschiff

Das Narrenschiff (El vaixell dels bojos) és una obra satírica escrita per Sebastian Brant en 1494 formada per 112 escenes burlesques en vers, amb un viatge en vaixell que serveix de marc.

Nou!!: Plató і Das Narrenschiff · Veure més »

David Ben-Gurion

,, fou un líder sionista, sindicalista, periodista, polític i estadista israelià.

Nou!!: Plató і David Ben-Gurion · Veure més »

David de Nerken

David de Nerken (en armeni Դավիթ Անհաղթ, 'David l'invencible') va ser un important filòsof neoplatònic armeni, comentador d'Aristòtil i Plató, parent de Moisès de Khoren.

Nou!!: Plató і David de Nerken · Veure més »

David Keirsey

David Keirsey va ser un psicòleg estatunidenc autor d'un test de personalitat per determinar com és un individu basant-se en quatre temperaments bàsics (derivats de la teoria dels humors clàssica) i setze tipologies.

Nou!!: Plató і David Keirsey · Veure més »

Dècada del 380 aC

La dècada del 380 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 389 aC fins al 31 de desembre del 380 aC.

Nou!!: Plató і Dècada del 380 aC · Veure més »

Dècada del 400 aC

Sense descripció.

Nou!!: Plató і Dècada del 400 aC · Veure més »

Dècada del 840

La dècada del 840 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 840 fins al 31 de desembre del 849.

Nou!!: Plató і Dècada del 840 · Veure més »

Dèlies

Les Dèlies (en Dḗlia) eren uns festivals o panegiris celebrats a l'illa de Delos, centre religiós de l'anomenada Lliga de Delos, que incloïa les Cíclades i les costes de Jònia i l'Àtica.

Nou!!: Plató і Dèlies · Veure més »

Dèmon

Un dèmon (en grec antic δαίμων -ονος daímōn) és un ésser supernatural o diví que apareix a la mitologia i la religió grega.

Nou!!: Plató і Dèmon · Veure més »

Déu i l'eternitat

Déu i l'eternitat són conceptes importants en teologia.

Nou!!: Plató і Déu i l'eternitat · Veure més »

Déus de la mar de la mitologia grega

Els antics grecs tenien una gran quantitat de déus de la mar.

Nou!!: Plató і Déus de la mar de la mitologia grega · Veure més »

Díocles de Cnidos

Díocles (Diocles) fou un filòsof de l'antiga Grècia pertanyent a l'escola platònica i conegut solament per una referència d'Eusebi de Cesarea, que l'esmenta com a autor d'unes Diatribes (Διατριβαί, 'discussions').

Nou!!: Plató і Díocles de Cnidos · Veure més »

De Aetatibus Mundi Imagines

De Aetatibus Mundi Imagines és un quadern de dibuix literari i pictòric.

Nou!!: Plató і De Aetatibus Mundi Imagines · Veure més »

De optimo genere oratorum

Imatge de l'orador Ciceró. De optimo genere oratorum (“Sobre l'òptim gènere dels oradors”) és un tractat retòric de Marc Tul·li Ciceró escrit l'any 46 aC, després del Brutus i abans de lOrator.

Nou!!: Plató і De optimo genere oratorum · Veure més »

De Revolutionibus Orbium Coelestium

De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).

Nou!!: Plató і De Revolutionibus Orbium Coelestium · Veure més »

Death in Venice (Britten)

Mort a Venècia (en anglès: Death in Venice) és una òpera en dos actes de Benjamin Britten i la darrera que va compondre.

Nou!!: Plató і Death in Venice (Britten) · Veure més »

Deïtat tutelar

Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.

Nou!!: Plató і Deïtat tutelar · Veure més »

Debat sobre la naturalesa de les matemàtiques

Balança il·lustrativa entre invenció o descobriment Hi ha un debat matemàtic sobre si les matemàtiques es creen o es descobreixen.

Nou!!: Plató і Debat sobre la naturalesa de les matemàtiques · Veure més »

Decorat

Detall de decorat fer servir en pel·lícules històriques El decorat a les arts escèniques o en una pel·lícula designa el lloc i l'entorn on té lloc l'acció.

Nou!!: Plató і Decorat · Veure més »

Definició de «planeta»

Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.

Nou!!: Plató і Definició de «planeta» · Veure més »

Deisme

El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.

Nou!!: Plató і Deisme · Veure més »

Demòcrit (filòsof platònic)

Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) fou un filòsof grec de data i lloc de naixement desconeguts, que va escriure uns comentaris sobre Plató, Fedó i Alcibíades.

Nou!!: Plató і Demòcrit (filòsof platònic) · Veure més »

Demòdoc

* Demòdoc d'Atenes, general atenenc.

Nou!!: Plató і Demòdoc · Veure més »

Demòdoc (diàleg)

Demòdoc és un pretès diàleg de Plató.

Nou!!: Plató і Demòdoc (diàleg) · Veure més »

Demiürg

Demiürg, déu creador amb cara de lleó. El demiürg (en grec significa "artesà"), en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del cosmos.

Nou!!: Plató і Demiürg · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Nou!!: Plató і Democràcia · Veure més »

Dercil·lides (filòsof)

Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un filòsof grec, autor d'una obra voluminosa sobre la filosofia de Plató i també d'un comentari sobre el Timeu (Timaeus), cap dels quals s'ha conservat.

Nou!!: Plató і Dercil·lides (filòsof) · Veure més »

Dexip (filòsof)

Dexip (Dexippus) fou un escriptor i filòsof grec, comentarista de Plató i d'Aristòtil.

Nou!!: Plató і Dexip (filòsof) · Veure més »

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Nou!!: Plató і Dialèctica · Veure més »

Diàleg

Un diàleg és un tipus de discurs en què l'emissor i el receptor intercanvien missatges alternativament.

Nou!!: Plató і Diàleg · Veure més »

Diàlegs socràtics

Els Diàlegs Socràtics formen part d'un gènere en prosa literària desenvolupat a l'Antiga Grècia a finals del segle IV a. C. i que van ser preservats en els diàlegs platònics i l'obra socràtica de Xenofont - tant dramàtica com narrativa - en les quals els personatges discuteixen problemes morals i filosòfics per il·lustrar el mètode socràtic.

Nou!!: Plató і Diàlegs socràtics · Veure més »

Diànoia

La diànoia (en grec διάνοια) és un terme grec que sol traduir-se com "raó discursiva" i que remet a la capacitat de la raó per obtenir coneixements mitjançant la progressió de les premisses a una conclusió que en deriva necessàriament; el coneixement obtingut mitjançant causes i principis.

Nou!!: Plató і Diànoia · Veure més »

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Nou!!: Plató і Diògenes Laerci · Veure més »

Dió de Siracusa

Dió de Siracusa (Dion, en Δίων; circa 408 aC-353 aC), fill d'Hipparí de Siracusa (un constant partidari de Dionisi el Vell el qual estava casat amb Aristòmaca de Siracusa, filla d'Hipparí), va ser un polític siracusà, cunyat de Dionisi el Vell.

Nou!!: Plató і Dió de Siracusa · Veure més »

Diccionari Grec-Català

El Diccionari Grec-Català.

Nou!!: Plató і Diccionari Grec-Català · Veure més »

Dice

Dice (Δίκη Díkē; 'justícia') va ser una de les Hores.

Nou!!: Plató і Dice · Veure més »

Diegesi

Diegesi és una paraula que deriva del vocable grec διήγησις (de διηγεῖσθαι, "narrar").

Nou!!: Plató і Diegesi · Veure més »

Dilema de la vagoneta

El dilema de la vagoneta o dilema del tramvia és un experiment mental ideat per validar o refutar la legitimitat de l'ètica de l'utilitarisme.

Nou!!: Plató і Dilema de la vagoneta · Veure més »

Dimos Avdeliodis

Dimos Avdeliodis (Δήμος Αβδελιώδης) (1952) és un director, guionista, actor i productor grec.

Nou!!: Plató і Dimos Avdeliodis · Veure més »

Dinostrat

Dinostrat (en llatí Deinostratus, en grec antic Δεινόστρατος, Dinóstratos) fou un geòmetra grec que segons Procle era germà de Menecme, i contemporani i seguidor de Plató.

Nou!!: Plató і Dinostrat · Veure més »

Diodor (orfebre)

Diodor (en llatí Diodorus, en grec antic) fou un orfebre i escultor de la plata.

Nou!!: Plató і Diodor (orfebre) · Veure més »

Diodor d'Aspendos

Diodor d'Aspendos (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un filòsof pitagòric grec que probablement va viure després de Plató i encara era viu vers la 104 Olimpíada, ja que estava en contacte amb Estratònic el músic que vivia a la cort de Ptolemeu I Sòter.

Nou!!: Plató і Diodor d'Aspendos · Veure més »

Dionisi (mestre de Plató)

Dionisi (en Dionysius) va ser un gramàtic grec que va instruir a Plató quan era un nen en els conceptes de la gramàtica.

Nou!!: Plató і Dionisi (mestre de Plató) · Veure més »

Dionisi el Jove

Dionisi el Jove (Dionysius; vers 396 aC- 342 aC) fou un tirà de Siracusa (367-356 aC i 347-344 aC), fill de Dionisi el Vell.

Nou!!: Plató і Dionisi el Jove · Veure més »

Dionisodor

* Dionisodor de Beòcia, historiador de l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Dionisodor · Veure més »

Diotima

Diòtima de Mantinea (en grec Διοτίμα) és un personatge que apareix en El convit de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor.

Nou!!: Plató і Diotima · Veure més »

Do Desejo

Hilda Hilst, autora de ''Do Desejo'' el 1998. Del desig és l'obra poètica d'Hilda Hilst, poeta, cronista i dramaturga brasilera, considerada per la crítica com una de les escriptores en llengua portuguesa més importants del.

Nou!!: Plató і Do Desejo · Veure més »

Doctrina Moral del mallorquí en Pacs

La Doctrina Moral del mallorquí en Pacs (o Pax) és una obra miscel·lània a partir d'un recull de citacions d'autors clàssics i cristians, d'autor mallorquí i probablement de cognom Pacs, escrita cap a 1440.

Nou!!: Plató і Doctrina Moral del mallorquí en Pacs · Veure més »

Dodecàedre

Dodecàedre regular Un dodecàedre o dodecaedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre regular de dotze cares.

Nou!!: Plató і Dodecàedre · Veure més »

Dones a Atenes

p.

Nou!!: Plató і Dones a Atenes · Veure més »

Dones en la filosofia

El paper de les dones en la filosofia ha estat important al llarg de tota la història de la filosofia, però el seu pensament ha estat a voltes silenciat, o bé s'ha transmès de manera fragmentària com a conseqüència dels condicionaments socials i culturals que han relegat les dones a un segon pla respecte als homes.

Nou!!: Plató і Dones en la filosofia · Veure més »

Doxa

Doxa (δόξα) és una paraula grega que se sol traduir per 'opinió'.

Nou!!: Plató і Doxa · Veure més »

Dracó (músic)

Dracó (en llatí Dracon, en grec antic Δράκων) fou un músic grec atenenc que va ser deixeble de Damó.

Nou!!: Plató і Dracó (músic) · Veure més »

Dret a l'antiga Grècia

Una part de les Lleis de Gortina (Creta), de l'època arcaica, la més completa codificació jurídica grega que ha sobreviscut. L'expressió de Dret a l'antiga Grècia no es pot entendre en un determinat sistema jurídic, ja que cada polis es regia pel seu propi sistema de lleis, al règim jurídic de l'autonomia i l'autosuficiència (αὐτάρκει&#945).

Nou!!: Plató і Dret a l'antiga Grècia · Veure més »

Drets de la natura

Es coneix com a drets de la natura, drets de la naturalesa o drets de la terra, una teoria jurídica i jurisprudencial que descriu els drets inherents als ecosistemes i les espècies, similar al concepte de drets humans fonamentals.

Nou!!: Plató і Drets de la natura · Veure més »

Dualisme

Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.

Nou!!: Plató і Dualisme · Veure més »

Dualisme filosòfic

En filosofia, el dualisme és la concepció que divideix l'ésser humà en dues parts, una és el cos i l'altra rep diversos noms segons la tradició: esperit, ànima, psique, raó o ment.

Nou!!: Plató і Dualisme filosòfic · Veure més »

Dubte

El dubte constitueix un estat d'incertesa i un límit a la confiança o la creença.

Nou!!: Plató і Dubte · Veure més »

Duplicació del cub

La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.

Nou!!: Plató і Duplicació del cub · Veure més »

Eberhard Zangger

Eberhard Zangger (nascut el 1958 a Kamen, Alemanya) és un geoarqueòleg, consultor i publicista de comunicacions corporatives alemany.

Nou!!: Plató і Eberhard Zangger · Veure més »

Eclecticisme

Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.

Nou!!: Plató і Eclecticisme · Veure més »

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Nou!!: Plató і Edat d'or de l'islam · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Plató і Edat del bronze · Veure més »

Edat Teocràtica

L'Edat teocràtica és el nom d'un període històric en l'esquema del filòsof italià Giambattista Vico.

Nou!!: Plató і Edat Teocràtica · Veure més »

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Nou!!: Plató і Edicions 62 · Veure més »

Edmund Gettier

Edmund L. Gettier III (1927, Baltimore, Maryland – 23 de març de 2021) fou un filòsof estatunidenc i professor emèrit de la Universitat de Massachusetts a Amherst; deu la seva reputació a un únic article de tres pàgines publicat l'any 1963: "És coneixement la creença vertadera justificada?".

Nou!!: Plató і Edmund Gettier · Veure més »

Edmund Husserl

Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.

Nou!!: Plató і Edmund Husserl · Veure més »

Edos (divinitat)

Edos (en grec Αἰδώς Aidṓs; literalment 'vergonya', 'pudor') en la mitologia grega era la deessa de la vergonya, la modèstia i la humilitat, essent alhora la deïtat que representava el sentiment de la dignitat humana, com una qualitat de reverència o vergonya que reprimeix els homes de fer el que és inapropiat.

Nou!!: Plató і Edos (divinitat) · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).

Nou!!: Plató і Educació · Veure més »

Edward Daniel Clarke

Edward Daniel Clarke (1769 –1822) va ser un viatger i naturalista anglès.

Nou!!: Plató і Edward Daniel Clarke · Veure més »

Efip d'Atenes

Efip (Ephippus) fou un poeta còmic grec nascut a Atenes, de la comèdia mitjana, segons que diuen la Suïda i Antíoc d'Alexandria.

Nou!!: Plató і Efip d'Atenes · Veure més »

Eidètica

La memòria eidètica és l'habilitat de recordar imatges amb nivells de detall molt precisos, sense usar cap regla mnemotècnica.

Nou!!: Plató і Eidètica · Veure més »

Eikasia

Eikasia va ser un terme utilitzat per Plató per referir-se a la forma humana de fer front a les aparences.

Nou!!: Plató і Eikasia · Veure més »

Ekpyrosis

ekpyrosis és un concepte creat per la filosofia estoica.

Nou!!: Plató і Ekpyrosis · Veure més »

El Capitán Trueno

El Capitán Trueno és un personatge de ficció de còmic que dona nom a una sèrie de còmic d'aventures creat el 1956 pel guionista català Víctor Mora i el dibuixant valencià Miquel Ambrosio Zaragoza (conegut com a Ambrós).

Nou!!: Plató і El Capitán Trueno · Veure més »

El convit

El convit o Simposi (Συμπόσιον, Sympósion) és un diàleg de Plató escrit cap al 380 aC que versa sobre l'amor.

Nou!!: Plató і El convit · Veure més »

El cortesà

El cortesà és un llibre escrit per Baldassare Castiglione i publicat en 1528.

Nou!!: Plató і El cortesà · Veure més »

El món com a voluntat i representació

El món com a voluntat i representació (Die Welt Als Wille und Vorstellung, en l'original alemany) és el títol de l'obra cabdal del filòsof alemany Arthur Schopenhauer.

Nou!!: Plató і El món com a voluntat i representació · Veure més »

El món de Sofia

El món de Sofia (en noruec, Sofies verden, títol original de l'obra), de Jostein Gaarder, és una novel·la que parla del desenvolupament històric de la filosofia en el món occidental.

Nou!!: Plató і El món de Sofia · Veure més »

El nom de la rosa

El nom de la rosa (Il nome della rosa en l'italià original) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327.

Nou!!: Plató і El nom de la rosa · Veure més »

El Polític

El Polític, o Politikos en grec i Politicus en llatí, és l'últim d'un conjunt de quatre diàlegs de Plató.

Nou!!: Plató і El Polític · Veure més »

El príncep

El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.

Nou!!: Plató і El príncep · Veure més »

El senyor de les mosques (pel·lícula)

El senyor de les mosques (títol original: Lord of the Flies) és una pel·lícula dramàtica estatunidenca dirigida i muntada per Harry Hook, estrenada l'any 1990.

Nou!!: Plató і El senyor de les mosques (pel·lícula) · Veure més »

El Senyor dels Anells

El Senyor dels Anells (anglès: The Lord of the Rings) és una novel·la de fantasia èpica negra de l'autor i erudit anglès J. R. R. Tolkien.

Nou!!: Plató і El Senyor dels Anells · Veure més »

El Sofista

El diàleg El sofista o de l'ésser, pertany als diàlegs tardans madurs (vellesa) de Plató.

Nou!!: Plató і El Sofista · Veure més »

El somni d'una nit d'estiu

El somni d'una nit d'estiu o Somni d'una nit d'estiu (en anglès original: A Midsummer Night's Dream) és una comèdia romàntica escrita per William Shakespeare cap al 1595.

Nou!!: Plató і El somni d'una nit d'estiu · Veure més »

El sopar dels erudits

El sopar dels erudits (títol original en grec, Deipnosophistaí: deipnon, 'sopar' i sophistai, 'sofistes') és una extensa obra de recerca literària i antiquària de l'escriptor hel·lenístic Ateneu de Nàucratis, escrita a Roma a principis del.

Nou!!: Plató і El sopar dels erudits · Veure més »

El topo

El topo és una pel·lícula Acid Western mexicana de 1970, escrita, dirigida i protagonitzada per Alejandro Jodorowsky.

Nou!!: Plató і El topo · Veure més »

El·lipsoide de referència

Esfera aplanada Un el·lipsoide de referència és un el·lipsoide que s'utilitza com un marc de referència en càlculs geodèsics.

Nou!!: Plató і El·lipsoide de referència · Veure més »

Elements clàssics

L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.

Nou!!: Plató і Elements clàssics · Veure més »

Eli Dionisi

Eli Dionisi (en llatí Aelius Dionysius en grec Αἴλιος Διονύσιος) va ser un retòric grec nascut a Halicarnàs que va viure al, en temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Plató і Eli Dionisi · Veure més »

Elizabeth Anscombe

Gertrude Elizabeth Margaret Anscombe, citada com G.E.M. Anscombe (Limerick, Irlanda) 18 de març de 1919 - Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 2001) fou una important filòsofa analítica, deixeble de Ludwig Wittgenstein. Va estudiar a la Universitat d'Oxford i ocupà la càtedra de Filosofia de la Universitat de Cambridge del 1970 al 1986, any en què es jubilà. Reconeguda pel seu important treball en l'edició del llegat de Wittgenstein, en què trobem l'edició i traducció de les ''Investigacions Filosòfiques'', com també per la seva contribució personal al desenvolupament de la filosofia contemporània amb publicacions respecte a temes ètics i de filosofia de la ment. Intention (1957), la seva obra més coneguda, dona inici a la teoria contemporània de l'acció, recuperant la filosofia pràctica en el context analític.

Nou!!: Plató і Elizabeth Anscombe · Veure més »

Elogi de la follia

Elogi de la follia (en grec: Morias Enkomion, en llatí: Stultitiae Laus, en neerlandès: Lof der Zotheid) és un escrit del 1509 d'Erasme de Rotterdam de gran influència posterior.

Nou!!: Plató і Elogi de la follia · Veure més »

Elred de Rievaulx

Elred de Rievaulx (o Rievall) fou un monjo i abat cistercenc anglès del, teòleg i escriptor.

Nou!!: Plató і Elred de Rievaulx · Veure més »

Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història

Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història (en anglès, The 100: A Ranking of the Most Influential Persons in History) és un llibre escrit el 1978 per Michael H. Hart, un astrofísic nord-americà.

Nou!!: Plató і Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història · Veure més »

Els núvols

Els núvols (en grec: Νεφέλαι, Nephelai) és una comèdia del escrita per Aristòfanes, un dels principals comediògrafs de l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Els núvols · Veure més »

Embalatge

Capsa de medicament (embalatge secundari) que conté un envasament de tipus blíster Un embalatge, envasament o envàs (castellanisme) és un recipient o embolcall que serveix per a rebre productes i transportar-los; també s'empra el terme per a designar la disciplina o art del seu disseny.

Nou!!: Plató і Embalatge · Veure més »

Emilia Pardo Bazán

Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa (La Corunya, 16 de setembre de 1851—Madrid, 12 de maig de 1921) va ser una novel·lista, assagista i feminista gallega.

Nou!!: Plató і Emilia Pardo Bazán · Veure més »

Emmanuel Maignan

Emmanuel Maignan (17 de juliol de 1601, Tolosa - † 29 d'octubre de 1676, ibíd.) fou un físic francès i teòleg procedent de l'Orde dels Mínims.

Nou!!: Plató і Emmanuel Maignan · Veure més »

Emoció

Collage de les diferents emocions. Lemoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa.

Nou!!: Plató і Emoció · Veure més »

Enamorament

Eros i el seu arc als Museus Capitolins de Roma L’enamorament és l'acció d'enamorar-se, això és, un estat emocional molt intens de desig, d’atracció, de fascinació i d’un cert encantament sexual i amorós cap a una altra persona.

Nou!!: Plató і Enamorament · Veure més »

Endevinació

Endevinador a Camerun Lendevinació (del llatí divinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.

Nou!!: Plató і Endevinació · Veure més »

Enees de Gaza

Enees de Gaza (Aeneas Gazeus) fou un filòsof platònic grec nascut a Gaza que va florir vers el 487.

Nou!!: Plató і Enees de Gaza · Veure més »

Enyego d'Àvalos

Enyego d'Àvalos (Íñigo Dávalos, com a nom de fonts; Inico d'Avalos, com se'l coneix a Itàlia; Toledo?, ca. 1414 – Nàpols, 1484) fou un cavaller valencià d'origen castellà a qui s'ha atribuït la novel·la Curial e Güelfa (Milà/Nàpols, 1445–1448).

Nou!!: Plató і Enyego d'Àvalos · Veure més »

Epícrates d'Ambràcia

Epícrates d'Ambràcia (en llatí Epicrates, en grec antic Ἐπικράτης) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana segons testimoni Ateneu de Naucratis, confirmat per fragments existents de les seves obres de teatre on ridiculitza Plató i els seus deixebles, especialment Espeusip.

Nou!!: Plató і Epícrates d'Ambràcia · Veure més »

Epígenes de Cefísia

Epígenes de Cefísia (en llatí Epigenes, en grec antic Ἐπιγέτης) fou un filòsof grec fill d'Antífon, nascut al demos àtic de Cefísia.

Nou!!: Plató і Epígenes de Cefísia · Veure més »

Epínomis

Epínomis (grec: Ἐπινομίς) és un diàleg socràtic en l'estil de Plató i, tradicionalment, comprès entre les seves obres.

Nou!!: Plató і Epínomis · Veure més »

Epístola d'Eugnostos

Epístola d'Eugnostos és el primer tractat del còdex V i el tercer del còdex III dels Manuscrits de Nag Hammadi (NH III, 3 y V 1-17).

Nou!!: Plató і Epístola d'Eugnostos · Veure més »

Epicarm

Epicarm (Epicharmus) fou el principal poeta còmic entre els doris.

Nou!!: Plató і Epicarm · Veure més »

Epictet

Epictet (Epictetus, en Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec.

Nou!!: Plató і Epictet · Veure més »

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.

Nou!!: Plató і Epicureisme · Veure més »

Epicurus the Sage

Epicurus the Sage és una sèrie humorística i satírica de còmics de dos volums (Visting Hades, The Many Loves of Zeus) del 1989 escrita per William Messner-Loebs, il·lustrada per Sam Kieth, i publicat per DC Comics.

Nou!!: Plató і Epicurus the Sage · Veure més »

Epifania de Miquel Àngel

Epifania és un dibuix en carbonet de l'artista del renaixement italià Michelangelo Buonarroti, datat circa 1550-1553.

Nou!!: Plató і Epifania de Miquel Àngel · Veure més »

Epimènides de Creta

Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al, fill de Dosíades o Agesarces.

Nou!!: Plató і Epimènides de Creta · Veure més »

Episteme

En grec antic, episteme (ἐπιστήμη) significa coneixement o comprensió.

Nou!!: Plató і Episteme · Veure més »

Epistemologia

Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.

Nou!!: Plató і Epistemologia · Veure més »

Equècrates (filòsof)

Equècrates (en grec antic Ἐχεκράτης) va ser un filòsof grec de l'escola de Pitàgores, nascut a Fliunt segons Diògenes Laerci i contemporani de Plató, que l'esmenta en el llibre Fedó.

Nou!!: Plató і Equècrates (filòsof) · Veure més »

Equip de filmació

Un equip de filmació (en anglès film crew) és un grup de persones contractades per una productora amb el fi de produir una pel·lícula.

Nou!!: Plató і Equip de filmació · Veure més »

Era axial

Lera axial és, segons Karl Jaspers, el període comprès entre el 800 aC i el 200 aC, una època marcada pel sorgiment de grans sistemes filosòfics i religiosos a diferents punts del planeta.

Nou!!: Plató і Era axial · Veure més »

Erètria

Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.

Nou!!: Plató і Erètria · Veure més »

Erística

L'erística és un mètode d'ensenyament dialògic usat per alguns filòsofs basat en la controvèrsia.

Nou!!: Plató і Erística · Veure més »

Erixímac

Erixímac (en llatí Eryximacus, en grec Ἐρυξίμαχος) fou un metge grec que va viure al.

Nou!!: Plató і Erixímac · Veure més »

Erixias (diàleg)

Erixias és un diàleg socràtic que s'atribueix a Plató, però que es considera fals.

Nou!!: Plató і Erixias (diàleg) · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Plató і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Eros (filosofia)

Eros (/ˈɪrɒs/ o /ˈɛrɒs/; en grec antic: ἔρως érōs "amor" o "desig") és un dels quatre termes grecocristians antics que es poden traduir al català com "amor".

Nou!!: Plató і Eros (filosofia) · Veure més »

Esara

Esara (Αἴσαρα, «Áisara») fou una filòsofa del grup dels pitagòrics, autora d'un tractat sobre la naturalesa humana del, per bé que es tracta d'una datació obtinguda per l'anàlisi filològica del manuscrit i podria ser una obra posterior escrita deliberadament en un estil arcaitzant). Va néixer a Lucània, però no es tenen gaires dades sobre la seva vida. La seva obra es conserva només de manera fragmentària en un recull d'Estobeu. Recull la idea grega del paral·lelisme entre l'ésser humà i el cosmos, ja que argumenta que estudiant la natura humana, i més concretament la seva ànima, es pot comprendre l'univers. L'ànima és tripartita com la de Plató. Aquesta ànima ha de ser educada per poder assolir la justícia, tant en la família com en la societat. Va ser citada per Catul i Aristòtil, entre d'altres.

Nou!!: Plató і Esara · Veure més »

Escala de la natura

L'escala de la natura, scala naturæ, gran cadena de la vida o gran cadena de l'ésser, és una idea recurrent en la història de la biologia segons la qual tots els organismes poden ser ordenats de forma lineal, contínua i progressiva, començant pel més senzill fins a arribar al més complex, que normalment s'identifica amb l'home.

Nou!!: Plató і Escala de la natura · Veure més »

Escepticisme científic

L'escepticisme científic, també anomenat escepticisme racional o, a vegades, investigació escèptica, és una postura epistemològica en què hom qüestiona la veracitat d'afirmacions mancades d'una prova empírica.

Nou!!: Plató і Escepticisme científic · Veure més »

Escepticisme filosòfic

En la filosofia clàssica l'escepticisme és un corrent filosòfic basat en el dubte, representat en l'escola de Pirró d'Elis, qui deia que «no afirmava res, només opinava».

Nou!!: Plató і Escepticisme filosòfic · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Plató і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Escola àtica

L'escola Àtica va ser una escola filosòfica antiga que es va desenvolupar a Atenes durant el.

Nou!!: Plató і Escola àtica · Veure més »

Escola de Chartres

L'Escola de Chartres és un corrent de la filosofia medieval desenvolupat als segles  i al voltant de Chartres.

Nou!!: Plató і Escola de Chartres · Veure més »

Escola de Mègara

Lescola de Mègara (o escola megàrica) va ser una escola de pensament filosòfic socràtic fundada a Mègara per Euclides de Mègara en el i que va perdurar fins a l'any 300 aC aproximadament.

Nou!!: Plató і Escola de Mègara · Veure més »

Escola eleàtica

Zenó mostra les portes a la veritat i la falsedat (Veritas et Falsitas). Fresc a la Biblioteca de l'Escorial, Madrid. Lescola eleàtica va ser una escola de filosofia que existí sobretot el anomenada així perquè va néixer i es va desenvolupar a la ciutat d'Èlea, a la Magna Grècia.

Nou!!: Plató і Escola eleàtica · Veure més »

Escola peripatètica

Escola d'Aristòtil, de Gustav Adolph Spangenberg L'escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'antiga Grècia que, bàsicament, seguia la doctrina d'Aristòtil, el seu fundador.

Nou!!: Plató і Escola peripatètica · Veure més »

Escola socràtica major

Lescola socràtica major és el nom que va rebre l'Acadèmia, l'escola filosòfica fundada per Plató l'any 387 aC, dotze anys després de la mort del mestre Sòcrates.

Nou!!: Plató і Escola socràtica major · Veure més »

Escola socràtica menor

Les escoles socràtiques menors eren escoles filosòfiques creades per deixebles de Sòcrates a l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Escola socràtica menor · Veure més »

Escolarca

A l'antiga Grècia, un escolarca (en σχολάρχης, skolarkhēs) era el dirigent d'una escola, especialment una de les antigues escoles filosòfics de l'Atenes clàssica com l'Acadèmia platònica o el Liceu d'Aristòtil.

Nou!!: Plató і Escolarca · Veure més »

Escoles gregues

Les escoles gregues o escoles de pensament van ser associacions de matemàtics, els quals tenien unes idees semblants envers els coneixements que aporta la ciència.

Nou!!: Plató і Escoles gregues · Veure més »

Escultura gòtica

policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.

Nou!!: Plató і Escultura gòtica · Veure més »

Escultura grega clàssica

440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Nou!!: Plató і Escultura grega clàssica · Veure més »

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Nou!!: Plató і Escultura hel·lenística · Veure més »

Esdevenir

L'esdevenir és un concepte filosòfic molt relacionat amb el temps i amb els conceptes de mutació o canvi; per això ha de ser entès per esdevenir el fet que, en la realitat res no és estàtic, sinó un flux o un corrent dinàmic.

Nou!!: Plató і Esdevenir · Veure més »

Esfactèria

Esfactèria (Sphacteria) fou una petita illa a l'entrada de la badia de Pilos al Peloponès.

Nou!!: Plató і Esfactèria · Veure més »

Esferes celestes

Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.

Nou!!: Plató і Esferes celestes · Veure més »

Espai (filosofia)

L'espai és un concepte tradicional en filosofia, igual que el temps, pertanyent al camp de l'ontologia, la filosofia analítica i l'epistemologia.

Nou!!: Plató і Espai (filosofia) · Veure més »

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Nou!!: Plató і Espècie · Veure més »

Esperit

Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Esperit · Veure més »

Esperit Sant en el cristianisme

LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Nou!!: Plató і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »

Espeusip

Espeusip (Speusippus; entre els anys 393 aC i 339 aC) va ser un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill d'Eurimedó i Potona, la germana de Plató.

Nou!!: Plató і Espeusip · Veure més »

Essència

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.

Nou!!: Plató і Essència · Veure més »

Essencialisme

L'essencialisme és un concepte que considera que els individus es classifiquen segons l'essència que els fa pertànyer a una classe determinada, un conjunt de trets que no sols el fan existir sinó ser el que és i com és.

Nou!!: Plató і Essencialisme · Veure més »

Estasí

Estasí (en Stasinus) fou un poeta èpic de l'antiga Grècia originari de Xipre i de naturalesa semi-llegendària.

Nou!!: Plató і Estasí · Veure més »

Estat (política)

Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.

Nou!!: Plató і Estat (política) · Veure més »

Estètica

L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.

Nou!!: Plató і Estètica · Veure més »

Estesícor

Estesícor (en Stesichorus, que vol dir 'mestre del cor', per la seva habilitat en dirigir els cants corals) fou un cèlebre poeta de l'antiga Grècia nadiu de Metaure, a la Magna Grècia, que va viure entre el i el; fou, per tant, contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Fàlaris d'Acragant, i va florir cap al 603 aC i fins a la seva mort, potser el 560 aC (o entre el 556 i el 552 aC) als 80 o 85 anys.

Nou!!: Plató і Estesícor · Veure més »

Estesímbrot

Estesímbrot (Stesimbrotus) va ser un historiador i rapsodista grec nadiu de l'illa de Tasos que va viure en temps de Cimó I i de Pèricles.

Nou!!: Plató і Estesímbrot · Veure més »

Esteve (fill de Tucídides)

Esteve (en llatí Stephanus, en grec antic Στέφανος) fou un escrivà grec, un dels dos fills de Tucídides.

Nou!!: Plató і Esteve (fill de Tucídides) · Veure més »

Estilometria

L'estilometria és l'aplicació de l'estudi de l'estil lingüístic en el llenguatge escrit, encara que també s'ha aplicat amb èxit a la música i a la pintura.

Nou!!: Plató і Estilometria · Veure més »

Estobeu

Pàgina del ''Florilegium'' d'Estobeu, en una publicació del 1536 de l'editor Vettore Trincavelli Joan Estobeu (Joannes Stobaeus) fou un escriptor grec, nadiu de Stobi a Macedònia, ciutat de què deriva el seu nom.

Nou!!: Plató і Estobeu · Veure més »

Eubúlides de Milet

Eubúlides de Milet (Eubulides, Εὐβουλίδης) fou un filòsof grec de l'escola megàrica.

Nou!!: Plató і Eubúlides de Milet · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Nou!!: Plató і Euclides · Veure més »

Euclides de Mègara

Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.

Nou!!: Plató і Euclides de Mègara · Veure més »

Eudemonologia

Eudemonología és un terme encunyat per Schopenhauer -Parerga i Paralipomena, 1851 - per designar l'estudi o teoria de la vida feliç per a l'home en la mesura de les seves possibilitats.

Nou!!: Plató і Eudemonologia · Veure més »

Eudox de Cnidos

Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.

Nou!!: Plató і Eudox de Cnidos · Veure més »

Eugenèsia

«L'eugenèsia es l'auto-direcció de l'evolució humana»: Lema del Segon Congrés Internacional d'Eugenèsia, 1921, representat com un arbre que unifica una diversitat de camps diferents. L'eugenèsia és una filosofia social basada en els coneixements de la genètica que té com a objecte l'estudi teòric i pràctic dels mitjans per a aprofundir, fer créixer i perfeccionar físicament els individus humans.

Nou!!: Plató і Eugenèsia · Veure més »

Eulàlia Presas i Plana

Eulàlia Presas i Plana (Barcelona, 1914 - 2018) fou una professora i traductora catalana.

Nou!!: Plató і Eulàlia Presas i Plana · Veure més »

Euríbat d'Efes

Euríbat (en llatí Eurybatus, en grec antic Εὐρύβατος) fou un servidor grec del rei Cressos de Lídia, natural d'Efes, que va viure al segle VI aC.

Nou!!: Plató і Euríbat d'Efes · Veure més »

Euricles d'Atenes

Euricles d'Atenes (en grec antic Εὐρυκλῆς, Euryclès) va ser un famós ventríloc (Ενγαστριμυθος Engastrimythos) a qui s'atribueix la invenció d'aquesta art, aplicada amb freqüència a la necromància.

Nou!!: Plató і Euricles d'Atenes · Veure més »

Eurifó

Eurifó o Eurifont (en llatí Euriphon, en grec Εὐρυφῶν), fou un cèlebre metge de Cnidos a Cària que va néixer probablement a la meitat del segle V aC, ja que Sorà d'Efes el Jove diu que era un contemporani d'Hipòcrates, però més vell.

Nou!!: Plató і Eurifó · Veure més »

Eurimedont

* Geografia.

Nou!!: Plató і Eurimedont · Veure més »

Eurit

Eurit (Euritus, Εὔρυτος) fou un destacat filòsof pitagòric que esmenta Iàmblic, que diu que era nadiu de Crotona en un passatge, i en un altre el situa entre els pitagòrics tarentins.

Nou!!: Plató і Eurit · Veure més »

Eutífron

L'Eutífron o Eutifró és un diàleg platònic, del primer període de la vida de Plató, abans del primer viatge a Siracusa.

Nou!!: Plató і Eutífron · Veure més »

Eutidem

* Onomàstica.

Nou!!: Plató і Eutidem · Veure més »

Eutidem (diàleg)

Eutidem, escrit el 380 aC, és el diàleg de Plató que satiritza les fal·làcies lògiques dels sofistes.

Nou!!: Plató і Eutidem (diàleg) · Veure més »

Eutidem (filòsof)

Eutidem (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un filòsof grec, fill de Diocles, i deixeble de Sòcrates.

Nou!!: Plató і Eutidem (filòsof) · Veure més »

Eutidem de Quios

Eutidem de Quios (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un sofista grec nascut a Quios que va emigrar amb el seu germà Dionisidor a Turis a Itàlia; desterrat d'aquesta ciutat va anar a Atenes on va viure molts anys.

Nou!!: Plató і Eutidem de Quios · Veure més »

Evatle

* Evatle (Evathlus, Εὔαθλος), orador i declamador grec, nascut a Atenes, que és esmentat per Aristòfanes.

Nou!!: Plató і Evatle · Veure més »

Evè de Paros

Evè de Paros (en Evenus) va ser un sofista i poeta gnòmic elegíac de l'antiga Grècia, conegut principalment gràcies a les referències de Plató i Aristòtil.

Nou!!: Plató і Evè de Paros · Veure més »

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Nou!!: Plató і Exèrcit traci · Veure més »

Exegesi de l'ànima

LExegesi de l'anima és un text, que pertany als Manuscrits de Nag Hammadi.

Nou!!: Plató і Exegesi de l'ànima · Veure més »

Existència de Déu

''Déu arquitecte'', segle XIII Lexistència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres.

Nou!!: Plató і Existència de Déu · Veure més »

Experiment de la doble escletxa

Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.

Nou!!: Plató і Experiment de la doble escletxa · Veure més »

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Nou!!: Plató і Expressionisme · Veure més »

Fahrenheit 451 (pel·lícula)

Fahrenheit 451 és una pel·lícula britànica de ciència-ficció, dirigida per François Truffaut i estrenada el 1966.

Nou!!: Plató і Fahrenheit 451 (pel·lícula) · Veure més »

Falogocentrisme

En teoria crítica i desconstrucció, falogocentrisme és un neologisme encunyat per Jacques Derrida (i explicat en el seu text La farmàcia de Plató) i utilitzat avui en lingüística i sociologia, que fa referència al privilegi del masculí en la construcció del significat.

Nou!!: Plató і Falogocentrisme · Veure més »

Fanòstenes

Fanòstenes (Phanosthenes) fou un militar nadiu d'Andros i al servei d'Atenes.

Nou!!: Plató і Fanòstenes · Veure més »

Faula

antropomòrfic cuidant les oques, Egipte, prop del 1120 A..C. Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen.

Nou!!: Plató і Faula · Veure més »

Fèlix IV

Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.

Nou!!: Plató і Fèlix IV · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Plató і Física · Veure més »

Fedó

Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.

Nou!!: Plató і Fedó · Veure més »

Fedó d'Elis

Fedó, en llatí Phaedon, en grec antic Φαίδων fou un filòsof grec nadiu d'Elis, de família noble.

Nou!!: Plató і Fedó d'Elis · Veure més »

Fedre (desambiguació)

* Fedre o Gai Juli Fedre, poeta iàmbic grec que va viure al segle I.

Nou!!: Plató і Fedre (desambiguació) · Veure més »

Fedre (diàleg)

Plató a la Glyptothek de Múnic Fedre és un diàleg platònic posterior a La República que presenta moltes afinitats temàtiques amb El convit.

Nou!!: Plató і Fedre (diàleg) · Veure més »

Felicitat

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

Nou!!: Plató і Felicitat · Veure més »

Fenàreta

Fenàreta (en grec antic, Φαιναρέτη) (fl.) és la mare del filòsof atenenc Sòcrates i del seu mig-germà Pàtrocle.

Nou!!: Plató і Fenàreta · Veure més »

Fenomenologia de l'esperit

Fenomenologia de l'esperit és el títol de l'obra més important de Hegel, compendi de bona part de la seva filosofia.

Nou!!: Plató і Fenomenologia de l'esperit · Veure més »

Ferècrates

Ferècrates (Pherecrates, Φερεκράτης) fou un poeta grec de la vella comèdia contemporani de Cratí d'Atenes, Crates, Èupolis, Plató i Aristòfanes.

Nou!!: Plató і Ferècrates · Veure més »

Ferdinando Galiani

va ser un economista italià, una de les principals figures italianes de la Il·lustració.

Nou!!: Plató і Ferdinando Galiani · Veure més »

Ferida

Una ferida és una lesió que es produeix en el cos d'un ésser humà o animal.

Nou!!: Plató і Ferida · Veure més »

Ficció

Una il·lustració de l'''Alícia en terra de meravelles'' de Lewis Carroll, que representa la protagonista fictícia, Alicia, jugant un partit fictici de criquet La ficció en l'art, és la creació de móns i històries imaginàries sobretot la literatura i les arts escèniques i audiovisuals.

Nou!!: Plató і Ficció · Veure més »

Figaflor

La figaflor o bacora és el fruit primerenc que fan algunes varietats de la figuera, per la fi de juny o a la primeria de juliol, segons com ve la calor.

Nou!!: Plató і Figaflor · Veure més »

Filareto Kavernido

va ser un ginecòleg i anarquista alemany, fundador de diverses comunes a Berlín, Tourrettes, Còrsega i a la República Dominicana.

Nou!!: Plató і Filareto Kavernido · Veure més »

Filòsof

Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.

Nou!!: Plató і Filòsof · Veure més »

Filó d'Alexandria

Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.

Nou!!: Plató і Filó d'Alexandria · Veure més »

Filó de Larisa

Teatre antic de la ciutat de Larisa. Filó de Larisa (Philon; Larisa de Tessàlia, segles II i I aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Plató і Filó de Larisa · Veure més »

Fileb

Fileb (grec: Φίληβος, llatí: Philebus), 360-347 aC, és un dels últims diàlegs de l'antic filòsof grec Plató.

Nou!!: Plató і Fileb · Veure més »

Filip Col·lideu

Filip Col·lideu o Filip Col·lidense (en llatí Philippus Chollideus o Chollidensis, en grec), va ser un terratinent grec.

Nou!!: Plató і Filip Col·lideu · Veure més »

Filip d'Opunt

Filip d'Opunt (Philippus) va ser un filòsof grec nascut a Opunt, a la Lòcrida, que visqué al.

Nou!!: Plató і Filip d'Opunt · Veure més »

Filip de Medma

Filip de Medma (Philippus Medmaeus) va ser un filòsof grec nadiu de Medma, a la Magna Grècia.

Nou!!: Plató і Filip de Medma · Veure més »

Filist

Filist (en llatí Philistus, en grec antic Φίλιστος) (circa 435 aC-356 aC), fill d'Arcònides o Arcomènies, fou un dels més cèlebres historiadors de l'antiguitat, si bé cap de les seves obres s'ha conservat.

Nou!!: Plató і Filist · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Plató і Filosofia · Veure més »

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Nou!!: Plató і Filosofia antiga · Veure més »

Filosofia de l'educació

La filosofia de l'educació és una disciplina relativament moderna (requereix aclariment) que estudia el fenomen educatiu i les teories sobre el mateix des d'una perspectiva racional, amb el desig d'oferir una explicació sobre l'educació humana.

Nou!!: Plató і Filosofia de l'educació · Veure més »

Filosofia de la història

La filosofia de la història és una disciplina que intenta entendre com funciona la història.

Nou!!: Plató і Filosofia de la història · Veure més »

Filosofia de la llengua

La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.

Nou!!: Plató і Filosofia de la llengua · Veure més »

Filosofia de la música

La filosofia de la música és l'estudi de les «qüestions fonamentals sobre la naturalesa de la música i la nostra experiència amb ella».

Nou!!: Plató і Filosofia de la música · Veure més »

Filosofia de la ment

La filosofia de la ment és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa de la ment, els esdeveniments, funcions i propietats d'aquesta, el conscient i la relació que té tot això amb el cos físic, particularment amb el cervell.

Nou!!: Plató і Filosofia de la ment · Veure més »

Filosofia de la religió

''Els pitagòrics celebren la sortida del sol'' (1869) de Fiódor Bronnikov. El pitagorisme és un exemple de filosofia grega que també incloïa elements religiosos. La filosofia de la religió és "l'examen filosòfic dels temes i conceptes centrals relacionats amb les tradicions religioses".

Nou!!: Plató і Filosofia de la religió · Veure més »

Filosofia de la tecnologia

La filosofia de la tecnologia és la disciplina que analitza els efectes de la tecnologia en la societat, especialment en les maneres de pensar i l'ètica.

Nou!!: Plató і Filosofia de la tecnologia · Veure més »

Filosofia de les matemàtiques

La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.

Nou!!: Plató і Filosofia de les matemàtiques · Veure més »

Filosofia grega

Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.

Nou!!: Plató і Filosofia grega · Veure més »

Filosofia hel·lenística

La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.

Nou!!: Plató і Filosofia hel·lenística · Veure més »

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Nou!!: Plató і Filosofia occidental · Veure més »

Filosofia política

Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics. La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.

Nou!!: Plató і Filosofia política · Veure més »

Filosofia renaixentista

La filosofia renaixentista és el pensament que es va produir entre mitjans del i mitjans del, prenent com a convenció de final de període el pensament de Descartes.

Nou!!: Plató і Filosofia renaixentista · Veure més »

Filosofia, ara!

Filosofia, ara! és una revista acadèmica sobre filosofia, d'àmbit català, fundada el desembre de 2015 a Catalunya.

Nou!!: Plató і Filosofia, ara! · Veure més »

Foc (element)

Llar de foc En les cultures clàssiques, el foc era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials de la natura.

Nou!!: Plató і Foc (element) · Veure més »

Foció

Foció (en llatí Phocion, en grec antic Φωκίων) (vers 402 aC-317 aC), fill de Focos, fou un general i home d'estat atenenc, d'origen humil.

Nou!!: Plató і Foció · Veure més »

Formalisme (art)

En teoria de l'art, el formalisme és el corrent que determina el valor artístic de les obres d'art exclusivament pel seu aspecte estètic visual, els materials i el llenguatge visual emprat.

Nou!!: Plató і Formalisme (art) · Veure més »

Forquilla de Hume

En filosofia, el terme forquilla de Hume pot ser usat per a referir-se a una de les diverses distincions i dilemes elaborats per David Hume (tot i que aquesta distinció és una qüestió de cert desacord).

Nou!!: Plató і Forquilla de Hume · Veure més »

Fortitud

Ilustració de 1747 que reprodueix el relleu de la virtut cardinal de la Fortitud a la tomba del papa Clement II a la Catedral de Bamberg (Alemanya) La fortitud, fortalesa, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa.

Nou!!: Plató і Fortitud · Veure més »

Fotografia (document)

Una fotografia o foto és una imatge creada fent incidir llum sobre una superfície sensible a aquesta.

Nou!!: Plató і Fotografia (document) · Veure més »

François Châtelet

François Châtelet (1925 – 1985) fou un historiador de filosofia, filosofia política i professor de tradició socràtica.

Nou!!: Plató і François Châtelet · Veure més »

Francesc Xavier Llorens i Barba

Francesc Xavier Llorens i Barba (Vilafranca del Penedès, 1820 - Barcelona, 23 d'abril de 1872Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona,.) fou un filòsof català, professor a la Universitat de Barcelona i fundador de l'Escola de Filosofia de Barcelona, conjuntament amb el seu mestre Ramon Martí d'Eixalà.

Nou!!: Plató і Francesc Xavier Llorens i Barba · Veure més »

Francesco Adorno

Francesco Adorno (Siracusa, Itàlia, 9 d'abril de 1921 - Florència, 19 de setembre de 2010) fou un filòsof i historiador de la filosofia italià.

Nou!!: Plató і Francesco Adorno · Veure més »

Francesco Berlinghieri

Caplletra il·luminada en una edició de la seva ''Geographia'' (biblioteca de l'Accademia della Crusca) Mapa d'Hispania a ''Geographia'' fou un erudit i humanista italià que va viure durant el segle XV.

Nou!!: Plató і Francesco Berlinghieri · Veure més »

Francesco Maria Grimaldi

Francesco Maria Grimaldi (Bolonya, 2 d'abril de 1618 - 28 de desembre de 1663), va ser un científic jesuïta italià, conegut per haver estat el primer a parlar de la difracció de la llum.

Nou!!: Plató і Francesco Maria Grimaldi · Veure més »

Frínic (poeta tràgic)

Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic Φρύνιχος) fill de Polifradmó o segons d'altres, de Minires, va ser un dels poetes atenencs a qui s'atribueix la invenció de la tragèdia.

Nou!!: Plató і Frínic (poeta tràgic) · Veure més »

Frínic de Bitínia

Frínic de Bitínia, també conegut como Frínic l'Àrab o Frínic l'Aticista, fou un lexicògraf i filòsof sofista d'origen àrab que es va establir a Bitínia.

Nou!!: Plató і Frínic de Bitínia · Veure més »

Frònesi

La frònesi (en grec φρόνησις) és, segons lÈtica a Nicòmac d'Aristòtil, la virtut del pensament moral, normalment traduïda com 'saviesa pràctica', de vegades també com a 'prudència' (en cert sentit es contraposa a l'hibris o 'desmesura').

Nou!!: Plató і Frònesi · Veure més »

Friedrich August Wolf

Friedrich August Wolf (15 de febrer de 1759, Haynrode, Saxònia - 8 d'agost de 1824, Marsella, França) fou un filòleg i hel·lenista alemany, famós per haver qüestionat la unitat de composició dels poemes homèrics.

Nou!!: Plató і Friedrich August Wolf · Veure més »

Friedrich Leopold zu Stolberg-Stolberg

va ser un advocat i traductor alemany nascut a Bramstedt a Holstein (aleshores una part de Dinamarca).

Nou!!: Plató і Friedrich Leopold zu Stolberg-Stolberg · Veure més »

Friedrich Schleiermacher

Friedrich Schleiermacher (Breslau, Silèsia, Prússia, 21 de novembre de 1768 - 12 de febrer de 1834) va ser un filòsof de la Il·lustració que va destacar en l'àmbit de la teologia protestant.

Nou!!: Plató і Friedrich Schleiermacher · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Nou!!: Plató і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Fruita de closca

Ametlla madura encara a l'ametller. Les fruites de closca són aquelles fruites que tenen una closca relativament dura i impermeable que protegeix la part comestible.

Nou!!: Plató і Fruita de closca · Veure més »

Ftia (antiga Grècia)

Ftia (en grec antic Φθία o Φθίη) era una antiga ciutat o potser un districte de l'antiga Tessàlia mencionada amb freqüència per Homer a la Ilíada.

Nou!!: Plató і Ftia (antiga Grècia) · Veure més »

Gabriel Liiceanu

Gabriel Liiceanu (Râmnicu Vâlcea, 23 de maig de 1942) és un filòsof, intèrpret i escriptor romanès.

Nou!!: Plató і Gabriel Liiceanu · Veure més »

Gabrielle Suchon

Gabrielle Suchon (Semur-en-Auxois, 24 de desembre del 1632 - Dijon, 5 de març del 1703) fou una filòsofa francesa del segle XVII que va participar en debats sobre la condició social, política i religiosa de les dones en l'era moderna.

Nou!!: Plató і Gabrielle Suchon · Veure més »

Gai (desambiguació)

* Gai, referit a home homosexual.

Nou!!: Plató і Gai (desambiguació) · Veure més »

Gai (filòsof)

Gai (Gaius) fou un filòsof platònic grec.

Nou!!: Plató і Gai (filòsof) · Veure més »

Gai Sal·lusti Crisp

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).

Nou!!: Plató і Gai Sal·lusti Crisp · Veure més »

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Plató і Galè · Veure més »

Ganimedes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Nou!!: Plató і Ganimedes (mitologia) · Veure més »

Gènere literari

El gènere literari és una categoria de composició literària.

Nou!!: Plató і Gènere literari · Veure més »

Gòrgias (diàleg)

Gòrgias és un dels diàlegs de Plató corresponent a la seva fase intermèdia (388 aC - 385 aC), que tracta sobre la retòrica.

Nou!!: Plató і Gòrgias (diàleg) · Veure més »

Gòrgias de Leontins

Gòrgias de Leontins (Gorgias, Γοργίας; 483–375 BC) fou un orador i filòsof grec.

Nou!!: Plató і Gòrgias de Leontins · Veure més »

Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei

Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei (Pensaments sobre la bellesa i el gust en la pintura) és un tractat d'estètica escrit el 1762 per Anton Raphael Mengs (1728-1779), artista d'origen alemany que ha passat a la posteritat com el pintor filòsof.

Nou!!: Plató і Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei · Veure més »

Geografia de la Terra Mitjana

La Geografia de la Terra Mitjana comprèn els aspectes físics, polítics i de la geografia moral del món fictici de J. R. R. Tolkien, anomenat la Terra Mitjana (estrictament un continent en el planeta d’Arda però referint-se al món físic), i Eä, que inclou tota la seva creació així com totes les seves escriptures.

Nou!!: Plató і Geografia de la Terra Mitjana · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Plató і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

Georges Dumézil

Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.

Nou!!: Plató і Georges Dumézil · Veure més »

Giges

Giges (grec antic: Γύγη&#962), fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades, que va succeir-hi la dinastia dels Heraclides.

Nou!!: Plató і Giges · Veure més »

Gimnàs (antiga Grècia)

Gimnàs de Pompeia, vist des de dalt del mur de l'estadi. La depressió al centre-esquerra era plena d'aigua i servia per a pràctiques de natació. A la dreta (parcialment oculta darrera d'un arbre) es troba una línia de troncs d'arbres carbonitzats, restes dels arbres que hi havia a la palestra i que es van cremar a l'erupció volcànica de l'any 79. El gimnàs a l'antiga Grècia era una institució dedicada a la instrucció física i espiritual.

Nou!!: Plató і Gimnàs (antiga Grècia) · Veure més »

Gimnopèdia

La gimnopèdia eren festivitats religioses i exercicis de resistència per als joves espartans. La gimnopèdia (en grec Γυμνοπαιδία, Gimnopedia), literalment «la festa dels nens nus») eren festivitats religioses celebrades a Esparta, al juliol-agost, en honor de Leto i dels seus fills, Apol·lo Piti i Artemisa. Consistien essencialment en balls i exercicis executats pels joves espartans, al voltant d'estàtues que representen als déus en qüestió, situades en un lloc de l'àgora anomenat el χορός, Khor. Cors d'adolescents, d'efebs i de joves adults que s'enfrontaven en balls que imitaven els exercicis de la palestra, enterament nus, davant dels altres lacedemonis, els estrangers i els ilotes. Els solters de més de 30 anys restaven, en canvi, exclosos de l'assistència. Les gimnopèdia no eren més que unes festivitats religioses. L'espartà Megil, a Les lleis (Plató, I, 633), diu que eren «temible enduriment (...), de temibles exercicis de resistència que cal suportar amb la violència de la canícula».

Nou!!: Plató і Gimnopèdia · Veure més »

Giordano Bruno

, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Nou!!: Plató і Giordano Bruno · Veure més »

Giovanni Pietro Bellori

Giovanni Pietro Bellori (Roma, 1613 - 1696) fou un pintor i antiquari italià.

Nou!!: Plató і Giovanni Pietro Bellori · Veure més »

Giovanni Reale

Giovanni Reale (Candia Lomellina, Pavia, 15 d'abril de 1931 - Luino, Província de Varese, 15 d'octubre de 2014) va ser un filòsof i historiador de la filosofia italià.

Nou!!: Plató і Giovanni Reale · Veure més »

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.

Nou!!: Plató і Girolamo Savonarola · Veure més »

Giuseppe Tartini

dreta Giuseppe Tartini (8 d'abril de 1692 - 26 de febrer de 1770) va ser un compositor i violinista italià.

Nou!!: Plató і Giuseppe Tartini · Veure més »

Glaucó

* Onomàstica.

Nou!!: Plató і Glaucó · Veure més »

Glaucó (germà de Plató)

Glaucó (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou fill d'Aristó i germà de Plató.

Nou!!: Plató і Glaucó (germà de Plató) · Veure més »

Glaucó (rapsodista)

Glaucó (en llatí Glaucon, en grec Γλαύκων) va ser un escriptor grec, un gran rapsodista i expositor d'Homer.

Nou!!: Plató і Glaucó (rapsodista) · Veure més »

Gnosticisme

Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.

Nou!!: Plató і Gnosticisme · Veure més »

Gordià I

Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.

Nou!!: Plató і Gordià I · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Plató і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Nou!!: Plató і Gottlob Frege · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Plató і Gravetat · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Plató і Grècia · Veure més »

Great Books of the Western World

Els Great Books of the Western World són una col·lecció de llibres que formen el cànon del pensament i la literatura occidental.

Nou!!: Plató і Great Books of the Western World · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Plató і Grec antic · Veure més »

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Nou!!: Plató і Grec àtic · Veure més »

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Nou!!: Plató і Grecobudisme · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Plató і Grecs · Veure més »

Gregori de Nissa

Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.

Nou!!: Plató і Gregori de Nissa · Veure més »

Guerra a l'antiga Grècia

Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.

Nou!!: Plató і Guerra a l'antiga Grècia · Veure més »

Guerson ben Salomó

Guerson ben Salomó va ser un escriptor, filòsof, matemàtic i talmudista jueu que va viure a Arle, Provença, a la meitat del.

Nou!!: Plató і Guerson ben Salomó · Veure més »

Guillem de Conches

Guillem de Conches (c. 1080 - c. 1150, Conches-en-Ouche, Normandia) fou un gramàtic i filòsof platònic francès del, fou especialment eminent en gramàtica i en el quadrivi.

Nou!!: Plató і Guillem de Conches · Veure més »

Gymnopédies

Les Gymnopédies són tres obres per a piano compostes per Erik Satie publicades a París el 1888.

Nou!!: Plató і Gymnopédies · Veure més »

H.G. Wells

Herbert George Wells (Bromley, Kent, 21 de setembre de 1866 – Londres, 13 d'agost de 1946) fou un escriptor anglès molt conegut per les seves novel·les de ciència-ficció, de les que es poden destacar: La guerra dels mons, L'home invisible, L'illa del doctor Moreau i La màquina del temps.

Nou!!: Plató і H.G. Wells · Veure més »

Harmodi i Aristogitó

Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (còpia romana de marbre de la versió atenenca de Críties i Nesiotes) Harmodi (en Ἁρμόδιος, 'Harmódios') i Aristogitó, o Aristogíton (Ἀριστογείτων, Aristogeíton), també coneguts com els Tiranicides, van ser els assassins d'Hiparc, germà del tirà Hípies, l'any 514 aC.

Nou!!: Plató і Harmodi i Aristogitó · Veure més »

Harmonia (filosofia)

L'harmonia és la concordança i proporció de les parts d'un objecte o entitat o bé la correlació entre entitats d'ordres diferents, de manera que una reprodueix l'esquema de l'altra.

Nou!!: Plató і Harmonia (filosofia) · Veure més »

Harmonia de les esferes

Gravat italià del 1495 amb Apol·lo, les Muses, les esferes planetàries i elements musicals. L'harmonia de les esferes o musica universalis és una antiga teoria d'origen pitagòric basada en la idea que l'univers està governat segons proporcions numèriques harmonioses i que el moviment dels cossos celestes es regeix segons proporcions musicals; les distàncies entre planetes correspondrien, segons aquesta teoria, als intervals musicals.

Nou!!: Plató і Harmonia de les esferes · Veure més »

Harpocratió d'Argos

Harpocratió d'Argos (en llatí Harpocration, en grec antic Ἁρποκρατίων) fou un filòsof platònic grec nascut a Argos.

Nou!!: Plató і Harpocratió d'Argos · Veure més »

Hèrmies d'Atarneu

Hèrmies d'Atarneu (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou tirà de les ciutats d'Atarneu i Assus a Mísia, cèlebre per ser amic i patró d'Aristòtil.

Nou!!: Plató і Hèrmies d'Atarneu · Veure més »

Hèrmies de Fenícia

Hèrmies (en Ἑρμείας, Herméias) va ser un filòsof neoplatònic que va néixer a Alexandria circa l'any 410.

Nou!!: Plató і Hèrmies de Fenícia · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Plató і Hèstia · Veure més »

Hípias major

LHípias major, també conegut com Què és el bell? (en grec: Ιππίας Μείζων), és un diàleg de Plató.

Nou!!: Plató і Hípias major · Veure més »

Hípias menor

LHípias menor és un diàleg de Plató.

Nou!!: Plató і Hípias menor · Veure més »

Hípies d'Elis

Elis, ciutat natal d'Hípies Hípies d'Elis (Hippias) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis.

Nou!!: Plató і Hípies d'Elis · Veure més »

Helicó de Cízic

Helicó (Helicon) fou un filòsof grec nascut a Cízic que fou amic i deixeble de Plató.

Nou!!: Plató і Helicó de Cízic · Veure més »

Henosi

Henosi (grec antic, ἕνωσις) és la paraula grega clàssica per «unitat mística», «unió» o «unitat».

Nou!!: Plató і Henosi · Veure més »

Henri Estienne

Pàgina del ''Teetet'' de Plató, imprès per Henri Estienne el 1578 Henri Estienne o en llatí Henricus Stephanus (1528 o 1531, París - † 1598, Lió) fou un impressor francès del, fill de l'humanista Robert Estienne.

Nou!!: Plató і Henri Estienne · Veure més »

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Nou!!: Plató і Heraclea Pòntica · Veure més »

Heracleodor

Heracleodor (Heracleodorus) fou un filòsof grec deixeble de Plató que, al cap d'un temps com a alumne seu, començà a negligir els seus principis, cosa que va suscitar una lletra crítica de Demòstenes, que havia estat company seu com a deixeble de Plató.

Nou!!: Plató і Heracleodor · Veure més »

Heraclides d'Enos

Heraclides d'Enos (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un grec nadiu d'Enos de Tràcia que, juntament amb el seu germà Pitó, va assassinar el rei Cotis I l'any 359 aC.

Nou!!: Plató і Heraclides d'Enos · Veure més »

Heraclides Pòntic

Heraclides (Heracleides Ponticus; -), fill d'Eutífron, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia).

Nou!!: Plató і Heraclides Pòntic · Veure més »

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Plató і Heraclit · Veure més »

Heròdic de Selímbria

Heròdic (en Herodicus) fou un metge grec natural de Selímbria (Tràcia) del.

Nou!!: Plató і Heròdic de Selímbria · Veure més »

Herenni Ponci

Herenni Ponci o Herenni Ponti (en llatí Herennius Pontius) fou el pare de Gai Ponci.

Nou!!: Plató і Herenni Ponci · Veure més »

Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs (Barcelona, 13 de novembre de 1935 - 25 de setembre de 2020) va ser un director de teatre, actor i professor d'art dramàtic català.

Nou!!: Plató і Hermann Bonnín i Llinàs · Veure més »

Hermarc

Hermarc (Hermarchus) va ser un filòsof grec de l'escola epicúria, fill d'Agermarc, un home pobre de Mitilene.

Nou!!: Plató і Hermarc · Veure més »

Hermètica

Hermes Trismegist Marsile Ficino el 1471. Les Hermètica són els textos atribuïts en l'antiguitat al mític Hermes Trismegist.

Nou!!: Plató і Hermètica · Veure més »

Hermògenes (filòsof)

Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic), fill d'Hipònic i germà del ric Càl·lies, fou un filòsof grec, que Plató va introduir en el seu diàleg Cràtil com un dels interlocutors, on sostenia que totes les paraules d'un idioma significaven el que les persones acordaven entre elles.

Nou!!: Plató і Hermògenes (filòsof) · Veure més »

Hermògenes de Cartago

Hermògenes de Cartago (Hermogenes) va ser un teòleg que va viure en temps de Marc Aureli i que va ensenyar a Síria.

Nou!!: Plató і Hermògenes de Cartago · Veure més »

Hermea

Hermea (en grec antic Ἕρμαια) era un festival dedicat a Hermes que es feia a diverses parts de l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Hermea · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Plató і Hermes · Veure més »

Hermip d'Esmirna

Hermip d'Esmirna (Hermippus) fou un destacat filòsof grec anomenat pels escriptors com "el cal·limacà", del qual es dedueix que fou deixeble de Cal·límac.

Nou!!: Plató і Hermip d'Esmirna · Veure més »

Hermodor de Siracusa

Hermodor de Siracusa (en Hermodorus) va ser un filòsof de l'antiga Grècia deixeble de Plató.

Nou!!: Plató і Hermodor de Siracusa · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Plató і Hesíode · Veure més »

Hièrocles d'Alexandria

Hièrocles d'Alexandria (Hierocles) fou un filòsof neoplatònic grec de mitjan.

Nou!!: Plató і Hièrocles d'Alexandria · Veure més »

Hiparc (diàleg)

Hiparc és un diàleg atribuït al filòsof i escriptor grec clàssic Plató.

Nou!!: Plató і Hiparc (diàleg) · Veure més »

Hipèrides

Hipèrides (en llatí Hyperides, en grec antic Ὑπερείδης o Ὑπερίδης) fou un famós orador atenenc del fill de Glaucip, nascut a la demos de Còl·litos.

Nou!!: Plató і Hipèrides · Veure més »

Hipòcrates

Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).

Nou!!: Plató і Hipòcrates · Veure més »

Hipòstasi (filosofia)

Hipòstasi en filosofia és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.

Nou!!: Plató і Hipòstasi (filosofia) · Veure més »

Hiperboris

Els hiperboris, misteriosos habitants del nord, de gran alçada Els hiperboris (Hyperborei) foren una ètnia llegendària que vivia als confins del nord de la terra.

Nou!!: Plató і Hiperboris · Veure més »

Histèria femenina

Massatges d'aigua com a tractament per la histèria cap al 1860. La histèria femenina era una diagnosi, aplicable exclusivament a les dones, que avui ja no es reconeix per part de les autoritats mèdiques modernes com a malaltia.

Nou!!: Plató і Histèria femenina · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Plató і Història de Creta · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Plató і Història de França · Veure més »

Història de l'Antàrtida

L'Antàrtida és el quart continent més extens del món, encara que com està situat gairebé íntegrament dins del Cercle Polar Antàrtic no està habitat.

Nou!!: Plató і Història de l'Antàrtida · Veure més »

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Nou!!: Plató і Història de l'astronomia · Veure més »

Història de l'educació

La història de l'educació recull les diferents concepcions de l'educació al llarg del temps, incloent-hi els seus objectius, mètodes, teories sobre l'ensenyament i l'aprenentatge o lligams amb l'entorn (fet que analitza profunditat la sociologia de l'educació).

Nou!!: Plató і Història de l'educació · Veure més »

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Nou!!: Plató і Història de l'estètica · Veure més »

Història de l'observació de Mart

Advancded Camera for Surveys, va aconseguir una escala espacial de 8 quilòmetres per píxel a màxima resolució.La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans.

Nou!!: Plató і Història de l'observació de Mart · Veure més »

Història de la bisexualitat

La bandera de l'orgull bisexual La història de la bisexualitat es divideix en dues parts: la història premoderna i la història contemporània.

Nou!!: Plató і Història de la bisexualitat · Veure més »

Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga

Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa. Hiparc de Nicea, en les ''Explicacions dels fenòmens d'Arat i Eudoxu'' (129 ae) inclogué un catàleg de més de mil estels i altres dades astronòmiques. No s'ha conservat, però s'especula que s'utilitzà per a la confecció de l'Atles Farnese La història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga és una subdivisió temporal de la història de la ciència i de la tècnica centrada en la prehistòria i l'edat antiga.

Nou!!: Plató і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga · Veure més »

Història de la crítica d'art

Història de la crítica d'art (Storia della critica d'arte en italià o History of Art Crticism en anglès) és un llibre escrit pel crític i historiador de l'art Lionello Venturi.

Nou!!: Plató і Història de la crítica d'art · Veure més »

Història de la dansa

''Lliçó de dansa'' (1741), de Pietro Longhi, Galleria dell'Accademia, Venècia. La història de la dansa és el relat cronològic de la dansa i el ball com a art i com a ritu social.

Nou!!: Plató і Història de la dansa · Veure més »

Història de la física

La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.

Nou!!: Plató і Història de la física · Veure més »

Història de la filosofia

La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.

Nou!!: Plató і Història de la filosofia · Veure més »

Història de la filosofia de la història

La història de la filosofia de la història estudia la gènesi i evolució de la filosofia de la història.

Nou!!: Plató і Història de la filosofia de la història · Veure més »

Història de la lingüística

La història de la lingüística és l'evolució del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semiòtica o amb la gramàtica de cada època.

Nou!!: Plató і Història de la lingüística · Veure més »

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Nou!!: Plató і Història de la literatura · Veure més »

Història de la paleoantropologia

La història de la paleoantropologia és la part de la història de la ciència concernent a la història del coneixement relatiu a l'origen i evolució de l'ésser humà.

Nou!!: Plató і Història de la paleoantropologia · Veure més »

Història de la psicologia

La història de la psicologia recull l'evolució del pensament sobre la ment i la conducta humanes des dels inicis, lligats a la filosofia general i a la religió, però especialment la seva evolució com a disciplina específica amb caràcter científic allunyant-se del caràcter especulatiu des de finals del.

Nou!!: Plató і Història de la psicologia · Veure més »

Història de la psiquiatria

''La boja Meg'' (Dulle Griet) de Pieter Brueghel el Vell. 1562, Museu Mayer van der Bergh d'Anvers. La psiquiatria (grec, psyche: ànima, iatréia: curació) és una especialitat de la medicina dedicada a l'estudi, prevenció i tractament de les malalties mentals i els trastorns del comportament.

Nou!!: Plató і Història de la psiquiatria · Veure més »

Història de la sociologia

La història de la sociologia recull el pensament de la sociologia des de l'antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideració com a disciplina d'estudi al.

Nou!!: Plató і Història de la sociologia · Veure més »

Història de la tecnologia

Se sap que la roda s'usava almenys des de 4000 aC i encara resta una tecnologia actual. La història de la tecnologia és l'estudi de com evoluciona la tecnologia al llarg de la història i de les seves relacions amb l'entorn social, cultural, polític, econòmic, filosòfic, etc.

Nou!!: Plató і Història de la tecnologia · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: Plató і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de les religions

La història de les religions es refereix a l'estudi del registre de les experiències i idees religioses humanes.

Nou!!: Plató і Història de les religions · Veure més »

Història del comunisme

''El capital'' La història del comunisme està summament unida al pensament que el filòsof alemany Karl Marx va delinear en el.

Nou!!: Plató і Història del comunisme · Veure més »

Història del consum d'alcohol

Consum d'alcohol pur per capita al món (15+) litreshttp://www.who.int/entity/substance_abuse/publications/global_status_report_2004_overview.pdf Global Status Report on Alcohol 2004 La història del consum d'alcohol en begudes alcohòliques abasta moltes cultures del món.

Nou!!: Plató і Història del consum d'alcohol · Veure més »

Història del mètode científic

Representació virtual de l'experiment de Galileu, que va deixar caure des de dalt de la Torre inclinada de Pisa una bala de canó i una altra d'escopeta, per demostrar que totes dues queien a la mateixa velocitat La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència.

Nou!!: Plató і Història del mètode científic · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Plató і Història del nu artístic · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: Plató і Història del pa · Veure més »

Història del pensament econòmic

Adam Smith, ''The Wealth of Nations''. La història del pensament econòmic és la branca de l'economia que estudia la història dels esforços intel·lectuals per comprendre i explicar els fenòmens comuns de la naturalesa.

Nou!!: Plató і Història del pensament econòmic · Veure més »

Història del pensament evolucionista

XIX que l'evolució era un procés progressiu que conduïa a l'home. El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans.

Nou!!: Plató і Història del pensament evolucionista · Veure més »

Història del rellotge

Foliot mostrant el temps amb una sola agulla La història del rellotge o de la rellotgeria és la seqüència d'esdeveniments que han ocorregut al voltant dels descobriments científics dels rellotges i autòmates per a marcar el pas del temps (dispositius mecànics capaços de fraccionar, comptar i guardar memòria de seqüències de temps).

Nou!!: Plató і Història del rellotge · Veure més »

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Nou!!: Plató і Història del vi · Veure més »

Història social de la filosofia

Història social de la filosofia (en anglès A History of Western Philosophy) és un llibre de 1945 del filòsof Bertrand Russell.

Nou!!: Plató і Història social de la filosofia · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Plató і Història universal · Veure més »

Historiografia grega

Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.

Nou!!: Plató і Historiografia grega · Veure més »

Homoerotisme

Jacint'' (1801), de Jean Broc El terme homoerotisme fa referència a la tendència social caracteritzada per la presència d'emocions eròtiques o desitjos sexuals que se centren en una persona del mateix sexe.

Nou!!: Plató і Homoerotisme · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Plató і Homosexualitat · Veure més »

Homosexualitat a Europa

Lhomosexualitat a Europa s'ha considerat de maneres diferents al llarg de la història.

Nou!!: Plató і Homosexualitat a Europa · Veure més »

Homosexualitat a l'antiga Grècia

pederasta'''. Detall d'un atuell de figures negres de l'Àtica, del segle IV a. de C. En l'antiguitat clàssica escriptors com Heròdot, Plató,Xenofont, Ateneu i molts altres van explorar els aspectes de l'amor homosexual a l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Homosexualitat a l'antiga Grècia · Veure més »

Homosexualitat militar a l'antiga Grècia

negres. Museu del Louvre. Quan es parla de lhomosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment a la tropa sagrada tebana, però aquesta no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs.

Nou!!: Plató і Homosexualitat militar a l'antiga Grècia · Veure més »

Humanisme a Mallorca

'''Alfons el Magnànim''', dibuixat per l'artista del renaixement Pisanello, el qual des del 1448 visqué els últims anys de la seva vida a la cort d'Alfons a Nàpols. L'humanisme és un moviment cultural que representa el renovellament dels estudis clàssics i que arrelà en la literatura italiana del i s'imposà per tot Europa durant els dos segles següents, contemporàniament al Renaixement.

Nou!!: Plató і Humanisme a Mallorca · Veure més »

Humanitats

Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.

Nou!!: Plató і Humanitats · Veure més »

Humor

Charles Chaplin "Charlot", un dels principals humoristes del cinema mut Lhumor (del llatí humor) és definit com la manera de presentar, enjudiciar o comentar la realitat, ressaltant el costat còmic, rialler o ridícul de les coses.

Nou!!: Plató і Humor · Veure més »

Humphrey Bogart

Humphrey DeForest Bogart (Nova York, 25 de desembre de 1899 - Los Angeles, 14 de gener de 1957) fou un actor estatunidenc de fama llegendària que retenia el seu llegat després de la seva mort.

Nou!!: Plató і Humphrey Bogart · Veure més »

Hydraulis

L'hydraulis o orgue hidràulic. Lorgue hidràulic o hydraulis (també anomenat hydraulus, hydraulos i hidraula) és un instrument musical antic de vent, que funcionava amb un sistema de receptacles plens d'aigua per mantenir constant la pressió de l'aire.

Nou!!: Plató і Hydraulis · Veure més »

Iacus

Placa d'argila anomenada ''tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis. Iacus està representat a la segona filera guiant la processó celebrada durant els misteris d'Eleusis Iacus (en grec: Ἴακχος) era una divinitat menor de la mitologia grega i probablement un sobrenom de Dionís, emprat sobretot en les cerimònies anomenades misteris d'Eleusis.

Nou!!: Plató і Iacus · Veure més »

Iàmblic de Calcis

Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).

Nou!!: Plató і Iàmblic de Calcis · Veure més »

Ió (Plató)

Ió (o Sobre la Ilíada) és un diàleg de Plató pertanyent a la sèrie anomenada primers diàlegs, escrits en l'època en què l'autor era encara jove.

Nou!!: Plató і Ió (Plató) · Veure més »

Ió d'Efes

Ió d'Efes (en llatí Ion, en grec antic) fou un rapsode del temps de Sòcrates, que no s'ha de confondre amb Ió de Quios.

Nou!!: Plató і Ió d'Efes · Veure més »

Ibn Taymiyya

Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Nou!!: Plató і Ibn Taymiyya · Veure més »

Icos

Icos (del grec) fou un distingit atleta grec de la 77a Olimpíada (vers 470 aC), nadiu de Tàrent, que després de guanyar diverses victòries, es va retirar i fou llavors un notable mestre de gimnàstica.

Nou!!: Plató і Icos · Veure més »

Idea

Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.

Nou!!: Plató і Idea · Veure més »

Idealisme

L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.

Nou!!: Plató і Idealisme · Veure més »

Ievgueni Trubetskoi

El príncep Ievgueni Nikolàievitx Trubetskoi (Евгений Николаевич Трубецкой), o Trubetzkoi, nascut el a Moscou i mort el 23 de gener de 1920 prop de Novorossiïsk, fou un filòsof, jurista i publicista rus, figura pública de la casa de Trubetskoi.

Nou!!: Plató і Ievgueni Trubetskoi · Veure més »

Ilissos

LIlissos (Ἰλισσός) és un riu poc important a l'Àtica que corre pels plans d'Atenes.

Nou!!: Plató і Ilissos · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Plató і Immanuel Kant · Veure més »

Incorporealitat

La incorporealitat és "l'estat o la qualitat de ser incorpori o sense cos; immaterialitat; incorporealisme." Incorporal (grec: ἀσομαι) significa "No està compost de matèria; no té existència material.

Nou!!: Plató і Incorporealitat · Veure més »

Indiana Jones and the Fate of Atlantis

Indiana Jones and the Fate of Atlantis és una aventura gràfica per a ordinador produïda per LucasArts i protagonitzada per Indiana Jones.

Nou!!: Plató і Indiana Jones and the Fate of Atlantis · Veure més »

Individu

L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.

Nou!!: Plató і Individu · Veure més »

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).

Nou!!: Plató і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »

Infern - Cant Quart

400x400px El quart Cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el primer cercle, els Llimbs on són els virtuosos no batejats; estem en la nit entre el 8 i 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Nou!!: Plató і Infern - Cant Quart · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Plató і Infinit · Veure més »

Inframón grec

C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.

Nou!!: Plató і Inframón grec · Veure més »

Innatisme

L'innatisme és un corrent filosòfic que afirma que l'ésser humà neix ja amb una sèrie de coneixements que el possibiliten d'aprendre'n d'altres, a diferència de l'empirisme radical, que sosté que tot coneixement ha de derivar de l'experiència.

Nou!!: Plató і Innatisme · Veure més »

Intel·ligència artificial

Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Nou!!: Plató і Intel·ligència artificial · Veure més »

Intel·liguèntsia

La intel·liguèntsia (del llatí intelligentia) és una classe social composta per persones involucrades en complexes activitats mentals i creatives orientades al desenvolupament i la disseminació de la cultura, incloent-hi intel·lectuals i grups socials propers a ells.

Nou!!: Plató і Intel·liguèntsia · Veure més »

InteLex Past Masters Online

InteLex Past Masters Online és una base de dades d'obres filosòfiques accessible a text complet en línia duta per l'editorial Catalogue InteLex Corporation.

Nou!!: Plató і InteLex Past Masters Online · Veure més »

Interpretació dels somnis

La interpretació dels somnis és la tècnica d'assignar significat als diversos components, elements i imatges que apareixen en els somnis.

Nou!!: Plató і Interpretació dels somnis · Veure més »

Ireneu de Lió

va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.

Nou!!: Plató і Ireneu de Lió · Veure més »

Iris Murdoch

Jean Iris Murdoch DBE (Dublín, 15 de juliol del 1919 – 8 de febrer del 1999) va ser una escriptora i filòsofa britànica, nascuda irlandesa, coneguda fonamentalment per les seues novel·les en les quals combina una rica caracterització dels personatges i arguments que involucren aspectes ètics o temes sexuals.

Nou!!: Plató і Iris Murdoch · Veure més »

Ironia socràtica

Bust de Sòcrates La ironia socràtica consisteix, per al filòsof, en fingir ignorància per exposar la debilitat de la posició d'una altra persona i fer-li conscient.

Nou!!: Plató і Ironia socràtica · Veure més »

Isomorfisme

En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.

Nou!!: Plató і Isomorfisme · Veure més »

Isop

Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.

Nou!!: Plató і Isop · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Plató і Itàlia · Veure més »

Ivan Bunin

, nom complet amb patronímic Ivan Alekséievitx Bunin, AFI /ɪˈvan ɐlʲɪˈksʲejɪvʲɪtɕ ˈbunʲɪn/,.

Nou!!: Plató і Ivan Bunin · Veure més »

Jacob Mantino

Jacob Mantino, nascut com a Jacob ben Shemuel (Tortosa, Baix Ebre, 1490 - Roma?, o Damasc (Síria), 1549) fou un metge, rabí i filòsof jueu d'origen català que va practicar la medicina a Bolonya i a Venècia.

Nou!!: Plató і Jacob Mantino · Veure més »

Jacques Derrida

Jacques Derrida (El-Bihar, Algèria, 15 de juliol del 1930 - París, 8 d'octubre del 2004), francès nascut a Algèria fou un pensador i filòsof.

Nou!!: Plató і Jacques Derrida · Veure més »

Jacques Rancière

Jacques Rancière (Alger, 10 de juny de 1940) és un filòsof francès, professor de filosofia a la European Graduate School de Saas-Fee i professor emèrit de filosofia a la Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis.

Nou!!: Plató і Jacques Rancière · Veure més »

Jane Elliott

Jane Elliott (nom de naixement Jennison; nascuda el 27 de maig de 1933) és una educadora en diversitat estatunidenca coneguda per crear l'exercici dels ulls blaus i marrons.

Nou!!: Plató і Jane Elliott · Veure més »

Janus Djurhuus

Jens Hendrik Oliver Djurhuus, també conegut com a Janus Djurhuus, (Tórshavn, 26 de febrer de 1881 – Tórshavn, 1 de setembre de 1948) fou el primer poeta feroès modern.

Nou!!: Plató і Janus Djurhuus · Veure més »

Jaume Olives i Canals

Jaume Olives i Canals (Barcelona, 1907 - Ciutadella, 1987) va ser un humanista cristià i hel·lenista.

Nou!!: Plató і Jaume Olives i Canals · Veure més »

Jean Wahl

Jean André Wahl, nascut el 25 de maig 1888 a Marsella i mort el 19 de juny 1974 a París, és un filòsof francès. Va ser professor a la Sorbonne de 1936 a 1967, excepte durant la Segona Guerra mundial. Es va refugiar als Estats Units de 1941 a 1945 (on va ensenyar), havent-hi estat pres en tant que jueu al camp de concentració de Drancy, d'on es va escapar.

Nou!!: Plató і Jean Wahl · Veure més »

Jean-Marie Guyau

Jean-Marie Guyau Tuillerie (Laval, Mayenne, 28 d'octubre de 1854 – Menton, Alps-Marítims, 31 de març de 1888) va ser un filòsof i poeta francès. | WorldCat Identities Les seves obres estan impregnades pel vitalisme i insisteixen en la felicitat d'una vida compartida amb els altres.

Nou!!: Plató і Jean-Marie Guyau · Veure més »

Jo

El jo és la construcció d'una persona, l'essència que aglutina els diferents trets de la personalitat i que la distingeix com a individu diferent dels altres; és la consciència de ser un mateix enfront l'alteritat.

Nou!!: Plató і Jo · Veure més »

Joan Alberich i Mariné

és un hel·lenista català.

Nou!!: Plató і Joan Alberich i Mariné · Veure més »

Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català.

Nou!!: Plató і Joan Crexells i Vallhonrat · Veure més »

Joan de Salisbury

Joan de Salisbury (c. 1120 - 25 d'octubre de 1180) fou un autor, educador i diplomàtic anglès, bisbe de Chartres.

Nou!!: Plató і Joan de Salisbury · Veure més »

Joan Doxípater

Joan Doxípater (en llatí Joannes Doxipater o Doxopater, en grec), fou un escriptor o retòric grec probablement del, que va escriure un comentari sobre Aftoni.

Nou!!: Plató і Joan Doxípater · Veure més »

Joan Escot Eriúgena

Escot Eriúgena Joan Escot Eriúgena (Johannes Scottus Eriugena; Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877), també conegut com a Joan l'Escot o simplement Escot Eriúgena, fou un teòleg, filòsof neoplatònic i poeta irlandès.

Nou!!: Plató і Joan Escot Eriúgena · Veure més »

Joan Filopò

Joan Filopó o Filòpon (Joannes Philoponus) o Joan Gramàtic, fou un erudit grec alexandrí, de gran renom, un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps, i per això va merèixer el nom de Φιλόπονος ('actiu', 'treballador').

Nou!!: Plató і Joan Filopò · Veure més »

Joan Italià

Joan Italià (en llatí Joannes Italus, en grec), fou un filòsof i heretge que va viure fins al regnat d'Aleix I Comnè (1081-1118).

Nou!!: Plató і Joan Italià · Veure més »

Joan Laurenci

Joan Laurenci o Joan de Lídia o Joan de Filadelfia (Joannes Laurentius o Joannes Lidus o Joannes Philadelphus), fou un escriptor romà d'Orient del nascut a Filadelfia a Lídia el 490 en una família notable i rica. Als 21 anys (511) va anar a Constantinoble i va entrar al servei civil del govern com a "memorialis"; exercint aquest càrrec va estudiar filosofia d'Aristòtil i de Plató sota el mestre Agapios, deixeble de Procle. El prefecte del pretori Zòtic (Zoticus) que era també de Filadelfia, el va fer nomenar tachygraphus o notarius de la seva oficina, on també treballava el seu cosí Ammià. Encara que Zòtic va durar menys d'un any en el càrrec, Joan laurenci ja estava ben situat per ascendir. Va dedicar al seu antic patró un panegíric poètic, que li va retribuir generosament. Pels seus mèrits va ser nomenat primus chartularius i al mateix temps va exercir altres oficis que li procuraven bones rendes. Fou també Zòtic qui li va buscar una dona rica i modesta. Va concloure la seva carrera administrativa amb el càrrec de matricularius o cornicularius, però la crisi de l'època va fer baixar les retribucions d'un càrrec que havia estat molt rendible i no estava satisfet amb el que li pertocava després de 40 anys de serveis. En compensació a la manca d'ingressos va rebre altes distincions honorífiques i un reconeixement públic de les seves activitats literàries. La darrera part de la seva vida la va dedicar a la literatura i va rebre dos encàrrecs de l'emperador Justinià I: un panegíric que havia de ser llegit en presència dels principals ciutadans i una història de la campanya persa amb la victòria de Dara. Va adquirir també reputació com a poeta, però les seves composicions s'han perdut. També s'ha perdut el seu panegíric a Justinià i la història sobre la campanya de Dara, si és que l'havia acabat d'escriure, cosa que no se sap del cert.

Nou!!: Plató і Joan Laurenci · Veure més »

Joan Leita i Graell

Joan Leita (Barcelona, 1936 - Berga, 2012) va ser un filòsof, teòleg i traductor català.

Nou!!: Plató і Joan Leita i Graell · Veure més »

Joan Lluís Vileta

Joan Lluís Vileta (s. XVI - 1583), fou un cèlebre catedràtic de filosofia i especialista en l'obra d'en Ramon Llull, que el va portar a defensar-lo davant la Inquisició.

Nou!!: Plató і Joan Lluís Vileta · Veure més »

Joan Lluís Vives i March

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

Nou!!: Plató і Joan Lluís Vives i March · Veure més »

Joann Sfar

Joann Sfar és un dibuixant i guionista de còmics, nascut el 28 d'agost del 1971 a Niça, França.

Nou!!: Plató і Joann Sfar · Veure més »

Johann Joachim Winckelmann

Johann Joachim Winckelmann (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.

Nou!!: Plató і Johann Joachim Winckelmann · Veure més »

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Plató і John Locke · Veure més »

John Stuart Mill

Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.

Nou!!: Plató і John Stuart Mill · Veure més »

John Wycliffe

John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.

Nou!!: Plató і John Wycliffe · Veure més »

Jordi de Trebisonda

Pàgina del llibre X dels ''"Comentaris sobre l'Almagest"''. El diagrama de l'esquerra és el model de l'òrbita del planeta Mercuri, a la dreta algunes dades sobre aquest planeta i el començament del paràgraf sobre el planeta Venus. Jordi de Trebisonda (en llatí Georgius Trapezuntius, en grec Γεώργιος Τραπεζούντιος) fou un filòsof grec.

Nou!!: Plató і Jordi de Trebisonda · Veure més »

Josep Ben Meir Ibn Sabara

Josep ben Meir Ibn Sabara (en hebreu: יוסף בן מאיר אבן זבארה, /joˈsɛf ben meˈiʀ ibᵊn zaˈbaʀa/; Barcelona, vers 1140 – Barcelona, vers 1200) fou un escriptor i metge jueu català.

Nou!!: Plató і Josep Ben Meir Ibn Sabara · Veure més »

Josep Farran i Mayoral

Josep Farran i Mayoral (Barcelona, 29 de març de 1883 - Barcelona, 7 de març de 1955) fou un assagista, periodista i traductor català.

Nou!!: Plató і Josep Farran i Mayoral · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Plató і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Vives i Solé

Josep Vives i Solé (Montferri, 14 de març de 1928 - Sant Cugat del Vallès, 26 de desembre de 2015) fou un sacerdot jesuïta, patròleg i hel·lenista català.

Nou!!: Plató і Josep Vives i Solé · Veure més »

Juan Antonio Rivera

Juan Antonio Rivera (Madrid, 1958) és un filòsof i professor espanyol.

Nou!!: Plató і Juan Antonio Rivera · Veure més »

Juan Huarte de San Juan

Juan Huarte de San Juan (1529, Sant Joan de Peu del Port - 1589, Linares), patró de la psicologia espanyola, escollit en 1983 pels degans de les facultats de psicologia, fou un metge espanyol pioner en la investigació de les diferències individuals, que va anomenar enginys.

Nou!!: Plató і Juan Huarte de San Juan · Veure més »

Juí a Sòcrates

La mort de Sòcrates, obra de Jacques-Louis David (1787) El juí de Sòcrates fa referència al juí i posterior execució del filòsof atenés Sòcrates el 399 aC.

Nou!!: Plató і Juí a Sòcrates · Veure més »

Jules Simon

Jules François Simon Suisse va ser un filòsof i polític francès.

Nou!!: Plató і Jules Simon · Veure més »

Julià el Mag

Julià el Mag (Julianus Theurgus) va ser un teürg que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli, el dC.

Nou!!: Plató і Julià el Mag · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Plató і Julià l'Apòstata · Veure més »

Junc (filòsof)

Junc (en llatí Juncus) va ser un filòsof romà.

Nou!!: Plató і Junc (filòsof) · Veure més »

Junzi

Junzi, o també jun zi, és un terme xinès que significa literalment "fill d'un governant" i que a partir de l'ús particular que li donà Confuci passà a utilitzar-se com a "persona noble" o "home superior", referint-se a una persona amb conducta moral recta independentment de l'estatus social.

Nou!!: Plató і Junzi · Veure més »

Justí el Màrtir

Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.

Nou!!: Plató і Justí el Màrtir · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Plató і Justícia · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Plató і Justinià I · Veure més »

Kal·lithea

Kal·lithea (grec: Καλλιθέα, literalment bona vista) és el 8è municipi més gran a Grècia (115.150 habitants segons el cens del 2001) i el 4t més gran en l'àrea urbana d'Atenes (després d'Atenes, El Pireu i Peristeri).

Nou!!: Plató і Kal·lithea · Veure més »

Karl Jaspers

Karl Theodor Jaspers (Oldenburg, 23 de febrer de 1883 – Basilea, 26 de febrer del 1969) fou un psiquiatre i filòsof alemany, especialment reconegut per la seva influència sobre la psiquiatria i la filosofia moderna.

Nou!!: Plató і Karl Jaspers · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.

Nou!!: Plató і Karl Popper · Veure més »

Ken

Ken, Quena o Quenes (en llatí Cen, en grec antic Χήν) va ser una ciutat i polis probablement de Tessàlia on Plató diu que va néixer Misó, considerat un dels set savis de Grècia, segons explica Diògenes Laerci.

Nou!!: Plató і Ken · Veure més »

Ksenija Atanasijević

Ksenija Atanasijević (Belgrad, Regne de Sèrbia, 5 de febrer de 1894 - Belgrad, República Federal Socialista de Iugoslàvia, 28 de setembre de 1981) va ser la primera dona filòsofa sèrbia important reconeguda, i una de les primeres dones professores de la Universitat de Belgrad, on es va graduar.

Nou!!: Plató і Ksenija Atanasijević · Veure més »

Kurt Hiller

Kurt Hiller Berlín, 17 d'agost de 1885 - Hamburg, 1 d'octubre de 1972) fou un escriptor, periodista i pacifista alemany de família jueva. Va lluitar tota la seva vida pel socialisme (basat en Schopenhauer i Hegel) per la pau i per les minories sexuals, la qual cosa li va comportar molts i poderosos enemics.

Nou!!: Plató і Kurt Hiller · Veure més »

L'anell dels Nibelungs

L'anell del Nibelungs (originalment en alemany; Der Ring des Nibelungen) és una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, particularment de les sagues islandeses, en particular la Saga dels volsungs, i només parcialment en el Nibelungenlied (només la primera part del poema, usada en Götterdämmerung).

Nou!!: Plató і L'anell dels Nibelungs · Veure més »

L'última batalla

L'última batalla (en anglès: The Last Battle) és una novel·la fantàstica creada per l'escriptor irlandès C.S. Lewis, és el setè llibre tant per ordre cronològic com per ordre de publicació de la sèrie Les Cròniques de Nàrnia i el darrer llibre d'aquesta heptologia.

Nou!!: Plató і L'última batalla · Veure més »

L'escola d'Atenes

L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.

Nou!!: Plató і L'escola d'Atenes · Veure més »

La Celestina

La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.

Nou!!: Plató і La Celestina · Veure més »

La desraonada eficàcia de la Matemàtica en les Ciències Naturals

"La desraonada eficàcia de la matemàtica en les ciències naturals" (títol original: "The Unreasonable Effectiveness of Mathematics in the Natural Sciences") és el títol d'un article publicat en 1960 pel físic Eugene Wigner.

Nou!!: Plató і La desraonada eficàcia de la Matemàtica en les Ciències Naturals · Veure més »

La mort de Sòcrates

La mort de Sòcrates (en) és una obra del pintor francès Jacques-Louis David realitzada el 1787 amb un marcat estil neoclàssic.

Nou!!: Plató і La mort de Sòcrates · Veure més »

La naturalesa dels déus

La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.

Nou!!: Plató і La naturalesa dels déus · Veure més »

La República (Plató)

La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.

Nou!!: Plató і La República (Plató) · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: Plató і Laïcisme · Veure més »

Lampre d'Atenes

Lampre d'Atenes (Lamprus) fou un mestre de música atenès que vivia en temps de la joventut de Sòcrates.

Nou!!: Plató і Lampre d'Atenes · Veure més »

Lamprocles d'Atenes

Lamprocles (en llatí Lamprocles, en grec antic) fou un poeta ditiràmbic i músic atenenc del segle VI aC i potser principis del segle V aC.

Nou!!: Plató і Lamprocles d'Atenes · Veure més »

Laques (diàleg)

Laques, també conegut com a Sobre la valentia (Λαχης η Περι ανδρειας), és un diàleg socràtic escrit per Plató, que tracta sobre el coratge.

Nou!!: Plató і Laques (diàleg) · Veure més »

Lastènia de Mantinea

Lastènia de Mantinea (Lasthenéia), va ser una filòsofa grega del deixeble de Plató.

Nou!!: Plató і Lastènia de Mantinea · Veure més »

Làmac

Làmac (en llatí Lamachus, en grec antic) fill de Xenòfanes, fou un militar grec que va viure al.

Nou!!: Plató і Làmac · Veure més »

Líder d'opinió

Un líder d'opinió és una persona o organització que té la capacitat d'exercir influència sobre les actituds o la conducta d'altres individus.

Nou!!: Plató і Líder d'opinió · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Plató і Lògica · Veure més »

Le Banquet

Le Banquet és un telefilm del 1988, dirigit per Marco Ferreri i basat en El convit de Plató.

Nou!!: Plató і Le Banquet · Veure més »

Lectura

La lectura és el procés de comprensió d'algun tipus d'informació o idees emmagatzemades en un suport i transmeses mitjançant algun tipus de codi, usualment un llenguatge, que pot ser visual o tàctil (per exemple, el sistema braille).

Nou!!: Plató і Lectura · Veure més »

Leo Strauss

Leo Strauss (Kirchhain, Hessen, Imperi alemany, 20 de setembre de 1899 - Annapolis, Maryland, Estats Units, 18 d'octubre de 1973) va ser un filòsof i politòleg germano-estatunidenc d'origen jueu, especialitzat en filosofia política.

Nou!!: Plató і Leo Strauss · Veure més »

Leonard Bernstein

fou un compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc.

Nou!!: Plató і Leonard Bernstein · Veure més »

Leonardo Bruni

o Leonardo Aretino, humanista, historiador i polític italià.

Nou!!: Plató і Leonardo Bruni · Veure més »

Les Lleis

Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.

Nou!!: Plató і Les Lleis · Veure més »

Les Lleis (Ciceró)

Les Lleis (en llatí: De legibus) és un tractat escrit per Marc Tul·li Ciceró, basat en l'obra de Plató, Les lleis. És de datació inexacta, entre l'any 45 i el 43 aC.

Nou!!: Plató і Les Lleis (Ciceró) · Veure més »

Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.

Nou!!: Plató і Lesbiana · Veure més »

Licimni de Sicília

Licimni (Licymnius) fou un antic retòric de Sicília, deixeble de Gòrgies de Leontins i mestre de Polus d'Agrigent, que fou la referència per un llibre de retòrica de nom.

Nou!!: Plató і Licimni de Sicília · Veure més »

Licurg d'Atenes

Licurg (Lycurgus), fill de Licòfron, fou un orador nascut a Atenes aproximadament al 396 aC, del genos sacerdotal dels eteobútades, segons diuen Plutarc i la Suïda.

Nou!!: Plató і Licurg d'Atenes · Veure més »

Lingüística comparativa

La lingüística comparativa és la part de la lingüística que estudia les relacions entre les llengües i l'evolució interna de cadascuna d'acord amb una tècnica de comparació de les etapes de l'evolució d'una mateixa àrea lingüística i de comparació entre les llengües semblants.

Nou!!: Plató і Lingüística comparativa · Veure més »

Lisis (Plató)

Lisis és un diàleg de Plató sobre la naturalesa de l'amistat.

Nou!!: Plató і Lisis (Plató) · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Plató і Literatura · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Plató і Literatura catalana · Veure més »

Literatura clàssica

La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.

Nou!!: Plató і Literatura clàssica · Veure més »

Literatura espanyola del Renaixement

Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.

Nou!!: Plató і Literatura espanyola del Renaixement · Veure més »

Literatura fenício-púnica

Viatge d'Hannó el Navegant; la traducció del seu periple és un dels pocs relats fenicis que s'han conservat La literatura feniciopúnica és aquella escrita en llengua fenícia, la llengua de les antigues civilitzacions de Fenícia i Cartago.

Nou!!: Plató і Literatura fenício-púnica · Veure més »

Literatura grega

La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.

Nou!!: Plató і Literatura grega · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Plató і Literatura grega antiga · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Plató і Literatura romana · Veure més »

Lleó Acadèmic

Lleó Acadèmic (Leo Academicus), a qui també anomenen Leònides (Λεωνίδης) Justí i l'enciclopèdia Suides.

Nou!!: Plató і Lleó Acadèmic · Veure més »

Lleó de Bizanci

Lleó de Bizanci (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λεών), fou un historiador i retòric grec de Bizanci que vivia al en temps de Filip II de Macedònia i potser del seu fill Alexandre el Gran.

Nou!!: Plató і Lleó de Bizanci · Veure més »

Llei de conservació de la massa

Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.

Nou!!: Plató і Llei de conservació de la massa · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Plató і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llenguatge visual

Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.

Nou!!: Plató і Llenguatge visual · Veure més »

Llibertinatge

El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental des del final del, FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.» «Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida.» En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.

Nou!!: Plató і Llibertinatge · Veure més »

Llibre de Job

El Llibre de Job és un dels llibres sapiencials de l'Antic Testament i explica la història de Job (en àrab Ayyub) i com va superar les proves que li va imposar Déu.

Nou!!: Plató і Llibre de Job · Veure més »

Llibre de la Saviesa

El llibre de la Saviesa o llibre de la Saviesa de Salomó és un llibre atribuït tradicionalment al rei Salomó que forma part de l'Antic Testament de la Bíblia catòlica i de l'ortodoxa, on se'l considera part dels Llibres sapiencials, després del Càntic dels Càntics i abans de la Siràcida.

Nou!!: Plató і Llibre de la Saviesa · Veure més »

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Nou!!: Plató і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Plató і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista d'episodis de The Big Bang Theory

The Big Bang Theory és una sèrie que va ser estrenada el 24 de setembre de 2007 pel canal CBS.

Nou!!: Plató і Llista d'episodis de The Big Bang Theory · Veure més »

Llista de cràters de la Lluna: O-Q

Llista de cràters de la Lluna (O-Q) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.

Nou!!: Plató і Llista de cràters de la Lluna: O-Q · Veure més »

Llista de filòsofs de la Grècia clàssica

A continuació es presenta una llista dels filòsofs més destacats de l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Llista de filòsofs de la Grècia clàssica · Veure més »

Llista de filòsofs del cristianisme

Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.

Nou!!: Plató і Llista de filòsofs del cristianisme · Veure més »

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Plató і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »

Lliure examen

Lliure examen és una noció que eix originalment del protestantisme i que atorga a l'home el dret d'interpretar la Bíblia segons el seu judici personal, sense cap autoritat dogmàtica.

Nou!!: Plató і Lliure examen · Veure més »

Llorenç Villalonga i Pons

va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Nou!!: Plató і Llorenç Villalonga i Pons · Veure més »

Lluita

Lluitadors La lluita és un esport en el qual cada participant intenta derrotar el seu rival sense l'ús de cops.

Nou!!: Plató і Lluita · Veure més »

Lo somni

Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.

Nou!!: Plató і Lo somni · Veure més »

Lo Temple de la Glòria

Lo Temple de la Glòria és un llarg poema inacabat d'autor desconegut.

Nou!!: Plató і Lo Temple de la Glòria · Veure més »

Logos

Logos (en grec antic λóγος) significa 'estudi', 'argumentació', 'tractat' o 'discurs'.

Nou!!: Plató і Logos · Veure més »

Lorenzo Magalotti

va ser un científic, literat i diplomàtic italià.

Nou!!: Plató і Lorenzo Magalotti · Veure més »

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

pàgines.

Nou!!: Plató і Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa · Veure més »

Los placeres ocultos

Los placeres ocultos és una pel·lícula espanyola dirigida per Eloy de la Iglesia, estrenada el 26 de maig de 1977.

Nou!!: Plató і Los placeres ocultos · Veure més »

Lourdes Maldonado Alconada

Lourdes Maldonado Alconada (Irun, Guipúscoa; 3 de maig de 1973), és una coneguda periodista espanyola.

Nou!!: Plató і Lourdes Maldonado Alconada · Veure més »

Luci Apuleu

Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.

Nou!!: Plató і Luci Apuleu · Veure més »

Lucreci

miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Nou!!: Plató і Lucreci · Veure més »

Luis Gil Fernández

va ser un filòleg, hel·lenista, historiador i traductor espanyol, amb una llarga carrera docent en l'àmbit de l'ensenyament públic.

Nou!!: Plató і Luis Gil Fernández · Veure més »

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Nou!!: Plató і Lupercals · Veure més »

Magus

El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.

Nou!!: Plató і Magus · Veure més »

Maièutica

La maièutica (del grec maieutikos, 'parir') és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica.

Nou!!: Plató і Maièutica · Veure més »

Manacme (filòsof)

Manacme (Μάναιχμος Mánaichmos) fou un antic filòsof platònic grec.

Nou!!: Plató і Manacme (filòsof) · Veure més »

Mani

Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I si bé els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Després del 762 fou la religió adoptada pels uigurs. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.

Nou!!: Plató і Mani · Veure més »

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Nou!!: Plató і Maniqueisme · Veure més »

Manuel Balasch i Recort

Manuel Balasch i Recort (Cornellà de Llobregat, 13 de maig de 1928 - ibídem, 13 de febrer de 2009) fou un eclesiàstic i hel·lenista català.

Nou!!: Plató і Manuel Balasch i Recort · Veure més »

Manuel Fernández-Galiano Fernández

Manuel Fernández-Galiano Fernández (Sevilla, 17 de juliol de 1918 - Madrid, 29 de novembre de 1988), va ser un hel·lenista i professor espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Plató і Manuel Fernández-Galiano Fernández · Veure més »

Manuscrits de Nag Hammadi

Els Manuscrits de Nag Hammadi són una col·lecció de texts gnòstics dels primers cristians descoberts per uns pagesos de Nag Hammadi (Egipte) l'any 1945.

Nou!!: Plató і Manuscrits de Nag Hammadi · Veure més »

Marc Porci Cató Uticense

renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W. "Porcius Cato 16", en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volum XXII,1, Stuttgart, ed: J. B. Metzler, 1953, p. 168—213 - 46 aC, Útica (actual Tunísia) conegut també com a Cató d'Útica, Útica o Cató el Jove fou fill de Marc Porci Cató Salonià el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) i va néixer el 95 aC. Va ser un destacat polític romà, net de Marc Porci Cató Salonià el vell (anomenat així per distingir-los). Famós per la seva honestedat, no va suportar viure en un entorn ple de corrupció i lluites pel poder; la seva mort voluntària ha estat comparada per alguns autors amb la de Sòcrates.

Nou!!: Plató і Marc Porci Cató Uticense · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Plató і Marc Terenci Varró · Veure més »

Marcel·lina (gnòstica)

Marcel·lina (en llatí: Marcellina) va ser una de les poques dones conegudes com a dirigents cristianes.

Nou!!: Plató і Marcel·lina (gnòstica) · Veure més »

Margites

Margites (en grec antic Μαργίτης) era el protagonista d'un poema còmic èpic, obra que la majoria d'autors antics consideraven escrita per Homer.

Nou!!: Plató і Margites · Veure més »

Maria Helena da Rocha Pereira

Maria Helena Monteiro de la Roca Pereira (Cedofeita, Porto, 3 de setembre de 1925 - 10 d'abril de 2017) fou una especialista portuguesa en estudis clàssics (cultura grega i llatina).

Nou!!: Plató і Maria Helena da Rocha Pereira · Veure més »

Marina de guerra a l'antiga Grècia

La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.

Nou!!: Plató і Marina de guerra a l'antiga Grècia · Veure més »

Marsilio Ficino

Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.

Nou!!: Plató і Marsilio Ficino · Veure més »

Martin Heidegger

Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.

Nou!!: Plató і Martin Heidegger · Veure més »

Mary Renault

Mary Renault (pronunciat), de nom de naixement Eileen Mary Challans (Forest Gate, Essex, Anglaterra, 1905 – Ciutat del Cap, 1983), fou una escriptora anglesa en anglès, coneguda per les seves novel·les històriques ambientades a l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Mary Renault · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Plató і Matèria · Veure més »

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Nou!!: Plató і Matemàtic · Veure més »

Matemàtica pura

consulta.

Nou!!: Plató і Matemàtica pura · Veure més »

Matemàtiques i art

Les matemàtiques i l'art estan relacionades de diverses maneres en molts àmbits.

Nou!!: Plató і Matemàtiques i art · Veure més »

Materialisme

El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.

Nou!!: Plató і Materialisme · Veure més »

Max Scheler

Max Scheler (Múnic, Baviera, 22 d'agost del 1874 - Frankfurt del Main, 19 de maig 1928) fou un filòsof social i religiós alemany.

Nou!!: Plató і Max Scheler · Veure més »

Màrius Torres i Perenya

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un metge i poeta català, en l'òrbita del simbolisme.

Nou!!: Plató і Màrius Torres i Perenya · Veure més »

Màxim de Tir

Màxim de Tir (Maximus Tyrius) fou un filòsof platònic grec nadiu de Tir de l'època dels Antonins.

Nou!!: Plató і Màxim de Tir · Veure més »

Mègacles II

Mègacles II (Μεγακλῆς), fill d'Alcmeó, de la família dels Alcmeònides, fou un polític atenès opositor a Pisístrat, el.

Nou!!: Plató і Mègacles II · Veure més »

Mèlet

Mèlet (en llatí Meletus, en grec antic) fou un poeta tràgic grec destacat principalment com un dels acusadors de Sòcrates.

Nou!!: Plató і Mèlet · Veure més »

Mítec

Mítec (en llatí Mithaecus, en grec antic) fou un escriptor grec.

Nou!!: Plató і Mítec · Veure més »

Mònada

Mònada (del grec μονάς, "unitat, un, sol, únic") és un concepte filosòfic que al·ludeix a la font, a l'Un, d'acord amb els pitagòrics, fou un terme per a Déu o el primer ésser o la unitat originària, o per a la totalitat de tots els éssers, amb el significat de «sense divisió».

Nou!!: Plató і Mònada · Veure més »

Món sensible

Segons Plató, podem distingir dos mons: el món sensible i el món intel·ligible.

Nou!!: Plató і Món sensible · Veure més »

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Nou!!: Plató і Música · Veure més »

Música de l'antiga Grècia

La música de l'antiga Grècia un art que es trobava molt present en la societat, tant en celebracions com en funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics.

Nou!!: Plató і Música de l'antiga Grècia · Veure més »

Música de l'antiguitat

La música de l'antiguitat és la història de la música de l'edat antiga i (donat que la música és una cosa connatural a l'ésser humà, com ha provat l'antropologia) també de la que es produïa en períodes anteriors, no històrics (la Prehistòria), tot i que per uns períodes hi haurà testimonis escrits i per a altres únicament les restes de la cultura material lligada a la música (els propis instruments musicals).

Nou!!: Plató і Música de l'antiguitat · Veure més »

Música i matemàtiques

L'espectrograma d'una forma d'ona de violí, amb freqüència lineal a l'eix vertical i temps a l'eix horitzontal. Les línies brillants mostren com els components espectrals canvien amb el temps. La intensitat del color és logarítmica (el negre és -120 dBFS). La teoria musical analitza el to, el temps i l'estructura de la música, utilitzant les matemàtiques per estudiar elements musicals com el tempo, les progressions harmòniques, la forma i la mètrica.

Nou!!: Plató і Música i matemàtiques · Veure més »

Medicina de l'antiga Grècia

480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.

Nou!!: Plató і Medicina de l'antiga Grècia · Veure més »

Medicina en el món islàmic medieval

Foli d'un manuscrit àrab del Dioscòrides Pedaci, ''De Materia Medica'', 1229Dins la història de la medicina, la medicina islàmica, també coneguda com a medicina grecoàrab o medicina grecoislàmica, es refereix a la ciència de la medicina desenvolupada en l'edat d'or de l'islam, i escrita en àrab, la lingua franca de la civilització islàmica.

Nou!!: Plató і Medicina en el món islàmic medieval · Veure més »

Megil d'Esparta

Megil (en llatí Megillus, en grec antic Μέγιλλος) fou un polític espartà, un dels tres comissionats per ratificar la curta treva amb Tisafernes en nom d'Agesilau II, que havia creuat a Àsia l'any 396 aC.

Nou!!: Plató і Megil d'Esparta · Veure més »

Meles d'Atenes

Meles d'Atenes (en llatí Meles, en grec antic Μέλης) fou el pare del poeta ditiràmbic Cinèsies i ell mateix era poeta ditiràmbic d'importància secundària.

Nou!!: Plató і Meles d'Atenes · Veure més »

Melissos de Samos

Melissos de Samos fou un filòsof de l'escola d'Elea i almirall de Samos, que visqué al.

Nou!!: Plató і Melissos de Samos · Veure més »

Memòria (psicologia)

La memòria és la facultat de l'organisme de recuperar informació prèviament emmagatzemada a partir de les dades de l'experiència, la capacitat de tenir records a partir de la sinapsi de les neurones.

Nou!!: Plató і Memòria (psicologia) · Veure més »

Memnó d'Heraclea

Memnó (en grec), possiblement va viure al.

Nou!!: Plató і Memnó d'Heraclea · Veure més »

Menó de Tessàlia

Menó (Menon) fou un aventurer tessali nadiu de Larisa o de Farsàlia, segons la font.

Nou!!: Plató і Menó de Tessàlia · Veure més »

Menecme

Menecme (Μέναιχμος, aprox. 380–320 AC) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Plató і Menecme · Veure més »

Menedem d'Erètria

Menedem (en Menedemus), fill de Clístenes, fou un filòsof grec nadiu d'Erètria, de la família dels teopròpides, però de naixement pobre.

Nou!!: Plató і Menedem d'Erètria · Veure més »

Menexè

Menexè o Menexen (en grec antic Μενέξενоς) va ser un dels tres fills de Sòcrates i Xantipa.

Nou!!: Plató і Menexè · Veure més »

Menexen

Menexen és un diàleg socràtic de Plató, tradicionalment inclòs en la setena tetralogia.

Nou!!: Plató і Menexen · Veure més »

Ment

frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.

Nou!!: Plató і Ment · Veure més »

Mentida noble

date.

Nou!!: Plató і Mentida noble · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Plató і Mercantilisme · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: Plató і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Merlí (sèrie de televisió)

Merlí és una sèrie de televisió de TV3 que tracta sobre un professor de filosofia del mateix nom que estimula els seus alumnes a pensar lliurement mitjançant uns mètodes poc ortodoxos, els quals dividiran les opinions de la classe, els professors i les famílies.

Nou!!: Plató і Merlí (sèrie de televisió) · Veure més »

Metafísica

La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.

Nou!!: Plató і Metafísica · Veure més »

Metafísica (Aristòtil)

Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.

Nou!!: Plató і Metafísica (Aristòtil) · Veure més »

Metagenes

Metagenes (en llatí Metagenes, en grec antic Μεταγένης) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia, contemporani d'Aristòfanes, Frínic i Plató.

Nou!!: Plató і Metagenes · Veure més »

Metamodernisme

El concepte metamodernisme recull un conjunt d'idees en filosofia, estètica, literatura i cultura que han sorgit com una resposta des del (i al seu torn, reaccionant al) postmodernisme.

Nou!!: Plató і Metamodernisme · Veure més »

Metempsicosi

La metempsicosi és una antiga doctrina filosòfica, originada a l'antiga Grècia, basada en la idea tradicional de la constitució triple de l'ésser humà (esperit, ànima i cos) que afirma que determinats elements psíquics traspassen d'un cos a un altre després de la mort.

Nou!!: Plató і Metempsicosi · Veure més »

Metodi de Patara

Metodi de Patara o d'Olimpos o Metodi Eubuli (Methodius Patarensis o Eubulius, Μεθόδιος; Lícia, ca. 250 - Calcis, Eubea, 311) va ser un bisbe grec, autor eclesiàstic i teòleg.

Nou!!: Plató і Metodi de Patara · Veure més »

Metròfanes de Lebàdia

Metròfanes de Lebàdia, en llatí Metrophanes, en grec antic Μητροφάνης, fou un escriptor grec natural de Lebàdia (o Levàdia) a Beòcia, fill del retòric Cornelià.

Nou!!: Plató і Metròfanes de Lebàdia · Veure més »

Metrodor de Làmpsac

Metrodor de Làmpsac (Metrodorus), va ser un filòsof grec, contemporani i amic d'Anaxàgores.

Nou!!: Plató і Metrodor de Làmpsac · Veure més »

Michel de Montaigne

Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i magistrat francès del Renaixement.

Nou!!: Plató і Michel de Montaigne · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: Plató і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Mil·lenni I aC

El mil·lenni aC va abastar els anys des del 1000 aC fins a l'1 aC.

Nou!!: Plató і Mil·lenni I aC · Veure més »

Mim (gènere teatral)

Mim – del grec μίμος i mimus en llatí- designa tant el gènere teatral com l'actor que l'interpreta.

Nou!!: Plató і Mim (gènere teatral) · Veure més »

Mimesi

La mimesi (del grec clàssic μίμησις mīmēsis; μιμεῖσθαι mīmeisthai, 'imitar'; de μῖμος, mīmos, 'actor') és el concepte grec d'imitació, pel qual l'art copia o representa la natura (la vida), en la què l'acció és representada en lloc de ser narrada.

Nou!!: Plató і Mimesi · Veure més »

Minos (diàleg)

Minos és un dels diàlegs de Plató, amb Sòcrates i un acompanyant.

Nou!!: Plató і Minos (diàleg) · Veure més »

Miquel Apostoli

Miquel Apostoli (en llatí Michael, en grec Μιχαήλ) va ser un eclesiàstic grec romà d'Orient que va contribuir al renaixement de la cultura grega a Itàlia, on es va establir l'any 1440.

Nou!!: Plató і Miquel Apostoli · Veure més »

Misó de Quenes

Misó (en grec Myson) va ser un savi grec nadiu de Quenes o Quen (Cenae o Cen) una ciutat de Lacònia segons diuen Diògenes Laerci, basant-se en Sosícrates, i Esteve de Bizanci o a la zona del mont Oeta segons les opinions de Pausànias.

Nou!!: Plató і Misó de Quenes · Veure més »

Misologia

Misologia (del grec μισέω, miséō 'odiar', i λογία, logía 'tractat') és un mot filosòfic introduït per Plató amb el qual descrivia el rebuig envers els raonaments.

Nou!!: Plató і Misologia · Veure més »

Missatge subliminar

Un missatge subliminar és un missatge o senyal dissenyat per passar per sota (sub) dels límits normals de percepció.

Nou!!: Plató і Missatge subliminar · Veure més »

Misteris d'Eleusis

Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Nou!!: Plató і Misteris d'Eleusis · Veure més »

Mite d'Er

El mite d'Er és un escrit que forma part de La República de Plató i resum de la cosmologia grega imperant a la seva època, marcada per Pitàgores.

Nou!!: Plató і Mite d'Er · Veure més »

Mite de l'androgin

El mite de l'androgin és una de les al·legories o mites de Plató.

Nou!!: Plató і Mite de l'androgin · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Plató і Mitologia grega · Veure més »

Mnasó

Mnasó (Mnason) fou un tirà d'Elatea, a la Fòcida, deixeble d'Aristòtil i interessat per la pintura.

Nou!!: Plató і Mnasó · Veure més »

Mnesístrat

Mnesístrat (Mnesistratus) fou un filòsof grec nadiu de Tasos i deixeble de Plató.

Nou!!: Plató і Mnesístrat · Veure més »

Moisès ibn Ezra

Moisès ben Jacob ibn Ezra (en hebreu, משה בן יעקב הסלח אבן עזרא Moshe ben Yaʿqo ibn Ezra; en àrab, أبو هارون موسى بن يعقوب ابن عزرا Abū Hārūn Mūsa ben Yaʿqūb ibn ʿEzra’) conegut com a Ha-Sallah «escriptor de penitències» (Granada, ~1055 - d. 1135), fou filòsof i lingüista, i un dels principals poetes jueus d'Al-Àndalus.

Nou!!: Plató і Moisès ibn Ezra · Veure més »

Monadologia

Monadologia és una obra de Gottfried Wilhelm Leibniz dedicada a les mònades o substàncies primàries, escrita en 90 aforismes i breus explicacions en prosa.

Nou!!: Plató і Monadologia · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Plató і Monarquia · Veure més »

Monique Canto-Sperber

Monique Canto-Sperber (Algèria, 14 de maig de 1954) és una filòsofa francesa.

Nou!!: Plató і Monique Canto-Sperber · Veure més »

Monomite

Un monomite, segons la terminologia de Joseph Campbell, és el viatge arquetípic d'un heroi, present a la mitologia, a l'èpica i a les arts que en deriven, com el cinema.

Nou!!: Plató і Monomite · Veure més »

Mort

La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.

Nou!!: Plató і Mort · Veure més »

Mosaic del Pla de l'Os

El Mosaic del Pla de l'Os també conegut com a Paviment Miró és una obra de 1976 feta per Joan Miró que es troba al Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona, camí natural de qui va o ve del mar a la ciutat.

Nou!!: Plató і Mosaic del Pla de l'Os · Veure més »

Musèon d'Alexandria

Pla d'Alexandria en el període hel·lenístic, on s'assenyala la posició aproximada del Musèon El Musèon o Museu d'Alexandria (en, 'temple de les Muses', el qual incloïa la coneguda biblioteca d'Alexandria) fou una institució fundada per Ptolemeu I Soter o, més probablement, pel seu fill Ptolemeu II Filadelf,Segons Joan Tzetzes, malgrat que no hi ha cap font antiga que faci al·lusió a la fundació del Musèon: situada al districte reial d'Alexandria, a l'Egipte ptolemaic.

Nou!!: Plató і Musèon d'Alexandria · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Nou!!: Plató і Museu · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Plató і Museus Vaticans · Veure més »

Nas

El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que en gran part d'aquests (llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis) també forma part del sistema respiratori.

Nou!!: Plató і Nas · Veure més »

Naturalesa humana

Il·lustració del mite de Prometeu modelant l'home del fang, en una pintura de Constantin Hansen de 1845. La naturalesa humana o naturalea humana és el concepte que denota les disposicions i característiques fonamentals, incloses les maneres de pensar, sentir i actuar, que es diu que els humans tenen de manera natural.

Nou!!: Plató і Naturalesa humana · Veure més »

Nícies de Nicea

Nícies de Nicea (Nicias) va ser un escriptor grec d'època desconeguda, però posterior a Plató, que va escriure sobre filòsofs i escoles filosòfiques.

Nou!!: Plató і Nícies de Nicea · Veure més »

Neith

Neith, també escrit Nit, Net o Neit, és una de les primeres deesses del panteó egipci, la primera i principal creadora de l'univers, tot el que conté i la que regeix com funciona, «Jo soc les coses que són, que seran, i que han estat...».

Nou!!: Plató і Neith · Veure més »

Neopitagorisme

El neopitagorisme és un moviment filosòfic sorgit a mitjans del.

Nou!!: Plató і Neopitagorisme · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles  i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.

Nou!!: Plató і Neoplatonisme · Veure més »

Nicòstrat de Macedònia (escriptor)

Nicòstrat (en Nikóstratos) va ser un escriptor de l'antiga Grècia del dC.

Nou!!: Plató і Nicòstrat de Macedònia (escriptor) · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Plató і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Nicolás Gómez Dávila

Nicolás Gómez Dávila (18 de maig del 1913, Bogotà, Colòmbia - 17 de maig del 1994, ibidem) fou un escriptor i filòsof colombià.

Nou!!: Plató і Nicolás Gómez Dávila · Veure més »

Nikos Kazantzakis

Nikos Kazantzakis (en grec: Νίκος Καζαντζάκης; 1883 - 1957) fou un dels escriptors grecs més importants del.

Nou!!: Plató і Nikos Kazantzakis · Veure més »

Noümen

El noümen (del grec "νοούμενoν" "noúmenon", "el que és pensat" o "el que es pretén dir") en la filosofia d'Immanuel Kant, és un terme que s'introdueix per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció sensible, sinó a una intuïció intel·lectual o suprasensible, la idea en si.

Nou!!: Plató і Noümen · Veure més »

Noesi

Noesi (en grec νόησις, 'intuïció, penetració') és un terme filosòfic que el Termcat defineix com a «intuïcio intel·lectual com aspecte actiu i subjectiu de l'experiència viscuda».

Nou!!: Plató і Noesi · Veure més »

Nom

El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dona a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.

Nou!!: Plató і Nom · Veure més »

Només sé que no sé res

«Només sé que no sé res» (en grec clàssic ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα, hèn oîda hóti oudèn oîda; en llatí scio me nihil scire o scio me nescire) és una frase molt coneguda que deriva del fet relatat pel filòsof grec Plató a Sòcrates.

Nou!!: Plató і Només sé que no sé res · Veure més »

Nombre de Pell

espiral de plata són els nombres de Pell. Obtenció gràfica de la successió de nombres de Pell: partint d'un rectangle format per dos quadrats de 1x1, en cada nou pas es van afegint dos quadrats iguals, adjacents al costat més llarg del rectangle resultant al cas anterior. La imatge representa els quatre primers nombres de Pell: 1, 2, 5 i 12. En matemàtiques, els nombres de Pell són una successió infinita de nombres enters, coneguda des de temps antics, que comprèn els denominadors de la fracció contínua de l'arrel quadrada de 2.

Nou!!: Plató і Nombre de Pell · Veure més »

Nominalisme

El nominalisme és una postura filosòfica, crítica davant el platonisme, que es va desenvolupar a l'edat mitjana.

Nou!!: Plató і Nominalisme · Veure més »

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Nou!!: Plató і Nu (art) · Veure més »

Numeni d'Apamea

Numeni d'Apamea (Numenius; c. 150 - c. 200) fou un filòsof grec nascut a Apamea, Síria.

Nou!!: Plató і Numeni d'Apamea · Veure més »

Oboè

Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.

Nou!!: Plató і Oboè · Veure més »

Oceà còsmic

Xiva (aquarel·la opaca i or sobre paper, 1835, Museu de San Diego) Un oceà còsmic o riu celestial és un tema mitològic present en moltes cultures i civilitzacions, i representa el món o el cosmos embolcallat per les aigües primordials.

Nou!!: Plató і Oceà còsmic · Veure més »

Ocel Lucà

Ocel Lucà (en llatí Ocellus Lucanus, en grec Οκελλος Λευκανός) va ser un filòsof pitagòric romà, natural de la Lucània, que va viure al.

Nou!!: Plató і Ocel Lucà · Veure més »

Octavi Fullat i Genís

Octavi Fullat i Genís (Alforja, Baix Camp 1928) és un sacerdot escolapi i filòsof català.

Nou!!: Plató і Octavi Fullat i Genís · Veure més »

Oficis vils i mecànics

Els oficis vils i mecànics eren els artesanals o manuals, incompatibles amb la noblesa, en la societat feudal i de l'Antic Règim.

Nou!!: Plató і Oficis vils i mecànics · Veure més »

Olaus Rudbeckius

Olaus Rudbeck —també conegut com a Olof Rudbeck el Vell per a distingir-lo del seu fill, i de forma ocasional llatinitzat com Olaus Rudbeckius— (Västeràs, 13 de setembre o 12 de desembre de 1630 – Uppsala, 17 de setembre o 12 de desembre de 1702) va ser un científic suec i escriptor, professor de medicina a la Universitat d'Uppsala i durant diversos períodes rector magnificus de la mateixa universitat.

Nou!!: Plató і Olaus Rudbeckius · Veure més »

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Plató і Oligarquia · Veure més »

Olimpiodor (filòsof aristotèlic)

Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof aristotèlic grec resident a Alexandria autor d'un comentari sobre la Meteorologica d'Aristòtil.

Nou!!: Plató і Olimpiodor (filòsof aristotèlic) · Veure més »

Olimpiodor (filòsof platonic)

Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof platònic grec contemporani d'Isidor de Pelúsion, el qual, en una de les seves cartes, li retreu de no seguir els preceptes de Plató i de portar una vida d'indolència.

Nou!!: Plató і Olimpiodor (filòsof platonic) · Veure més »

Olimpiodor el Jove

Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof neoplatònic grec de l'Escola d'Alexandria, el darrer de certa importància dins d'aquesta tendència filosòfica.

Nou!!: Plató і Olimpiodor el Jove · Veure més »

Onosandre

Onosandre (Onosander) fou un escriptor grec autor d'un famós llibre sobre tàctiques militars que portava el títol de Στρατηγικὸς λόγος que s'ha conservat, i que és considerat llibre de text de molts emperadors romans.

Nou!!: Plató і Onosandre · Veure més »

Ontologia

Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.

Nou!!: Plató і Ontologia · Veure més »

Oratòria

miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.

Nou!!: Plató і Oratòria · Veure més »

Orígenes

Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.

Nou!!: Plató і Orígenes · Veure més »

Orígenes el Pagà

Orígenes (Origenes) fou un filòsof platònic grec d'època incerta.

Nou!!: Plató і Orígenes el Pagà · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Plató і Ordi · Veure més »

Orfeu

Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Plató і Orfeu · Veure més »

Oricalc

Lingots trobats a Gela (Sicília) L'oricalc (del grec, ὀρείχαλκος, oreikhalkos, literalment 'coure de muntanya', però que en grec modern vol dir llautó, en llatí, orichalcum o aurichalcum) és un metall esmentat en diverses escriptures antigues, incloent una història de l'Atlàntida al Críties de Plató.

Nou!!: Plató і Oricalc · Veure més »

Paideia

Isòcrates, en una còpia trobada a la Villa Albani (Roma), va ser un dels pensadors més notables sobre la '''''paideia''''' En la cultura de l'antiga Grècia, el terme paideia (en grec παιδεία) es referia a la formació i l'educació del membre ideal de la polis.

Nou!!: Plató і Paideia · Veure més »

Paleontologia

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.

Nou!!: Plató і Paleontologia · Veure més »

Pallas Strozzi

Pallas Strozzi, també anomenat Pallas de Noferi, (Florència, 1372 - Pàdua, 8 de maig de 1462) fou un erudit florentí que dedicà la seva quantiosa fortuna a la propagació de les lletres.

Nou!!: Plató і Pallas Strozzi · Veure més »

Pancraci

El pancraci (del grec παγκράτιον, "pankràtion", παν "pan", tot, i κράτος "kratos", força, en llatí Pancratium) és una violenta forma de lluita que va aparèixer el 648 aC, a la 33 olimpíada, com a combinació de la lluita i el pugilat.

Nou!!: Plató і Pancraci · Veure més »

Paneci de Rodes

Paneci de Rodes o Paneti, en llatí Panaetius, en grec antic (vers 185 aC-109 aC) fill de Nicàgores, fou un gramàtic grec que va néixer a Rodes, deixeble del gramàtic Crates, que ensenyava a Pèrgam.

Nou!!: Plató і Paneci de Rodes · Veure més »

Panenteisme

El panenteisme (del grec grec (pân) «tots»; «en»; i (theós) «Déu»; "tot està en déu") és una concepció que considera que tot el cosmos té presència divina.

Nou!!: Plató і Panenteisme · Veure més »

Panpsiquisme

Absolut, d'alguna manera un precursor del panpsiquisme modern En filosofia de la ment, el panpsiquisme és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.

Nou!!: Plató і Panpsiquisme · Veure més »

Panta rei

Panta rei (del grec Πάντα ῥεῖ) és un concepte atribuït per Plató al filòsof presocràtic Heràclit que esquematitza la seva suposada opinió que tot està en canvi continu.

Nou!!: Plató і Panta rei · Veure més »

Papir de Derveni

Fragments del papir de Derveni. Fragments del papir de Dervni al Museu Arqueòlogic de Tessalònica El papir de Derveni, datat al segle aC, és un rotllo de papir que conté el comentari d'un poema òrfic. Es considera el manuscrit més antic d'Europa.

Nou!!: Plató і Papir de Derveni · Veure més »

Paradís (La Divina Comèdia)

El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.

Nou!!: Plató і Paradís (La Divina Comèdia) · Veure més »

Paradoxa de Teseu

Paquebot de guerra ''Niagara''. Exemple modern de la '''Paradoxa de Teseu'''. Avarat el 1812, amb múltiple substitució de tots els elements. Cal ampliar molt la imatge per a distingir l'esnó, gairebé enganxat al pal mestre. La paradoxa de Teseu, també coneguda com el vaixell de Teseu, és un experiment mental que planteja la qüestió que, si a un objecte se li han canviat tots els seus components, continua sent el mateix objecte.

Nou!!: Plató і Paradoxa de Teseu · Veure més »

Paràbola (al·legoria)

Una paràbola és una al·legoria que conté un ensenyament moral.

Nou!!: Plató і Paràbola (al·legoria) · Veure més »

Pares Gnòstics

Pares Gnòstics fa referència als primers autors cristians gnòstics dels que tenim coneixement.

Nou!!: Plató і Pares Gnòstics · Veure més »

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Parmènides · Veure més »

Parmènides (diàleg)

Parmènides és un dels diàlegs de Plató.

Nou!!: Plató і Parmènides (diàleg) · Veure més »

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Nou!!: Plató і Pasqua (festivitat) · Veure més »

Patrick Lateur

Patrick Lateur (Beveren-Leie, Flandes Occidental, Bèlgica, 27 de desembre de 1949) és un poeta i classicista flamenc.

Nou!!: Plató і Patrick Lateur · Veure més »

Pausànies d'Atenes

Pausànies (Παυσανίας; fl. ca. 420 aC) fou un antic atenenc de la deme de Kerameis, amant del poeta Agàton.

Nou!!: Plató і Pausànies d'Atenes · Veure més »

Pàmfil de Samos

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un filòsof grec deixeble de Plató, que és recordat només perquè Epicur a la seva joventut, el va escoltar a l'illa de Samos on vivia i d'on segurament era nadiu.

Nou!!: Plató і Pàmfil de Samos · Veure més »

Pàtrocle

Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.

Nou!!: Plató і Pàtrocle · Veure més »

Pènia

Pènia (en grec antic Πενία), era, segons la mitologia grega, la personificació de la Pobresa i la necessitat.

Nou!!: Plató і Pènia · Veure més »

Píndola vermella i píndola blava

Una píndola vermella i una de blava La píndola vermella i la píndola blava són símbols de cultura popular provinents de la pel·lícula de ciència-ficció Matrix.

Nou!!: Plató і Píndola vermella i píndola blava · Veure més »

Pedagogia llibertària

La pedagogia llibertaria és una corrent educativa que vol aconseguir un mètode d'aprenentatge en el qual les persones es desenvolupen lliurement, sense que ningú imposi cap tipus d'autoritat, ja que es considera que aquesta és un impediment per assolir l'objectiu: aconseguir persones lliures, responsables, justes, igualitàries i felices.

Nou!!: Plató і Pedagogia llibertària · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Plató і Pederàstia · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Plató і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Pedofília

La pedofília és la preferència sexual d'un adult vers impúbers.

Nou!!: Plató і Pedofília · Veure més »

Pedro Laín Entralgo

Pedro Laín Entralgo (Urrea de Gaén, 1908 - Madrid, 2001) fou un metge, químic i escriptor espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Plató і Pedro Laín Entralgo · Veure més »

Pensament

Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.

Nou!!: Plató і Pensament · Veure més »

Perdicas III

Perdicas (en llatí Perdiccas, en grec antic Περδίκκας) fou rei de Macedònia.

Nou!!: Plató і Perdicas III · Veure més »

Pere Abelard

Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.

Nou!!: Plató і Pere Abelard · Veure més »

Pere Joan Nunyes

Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.

Nou!!: Plató і Pere Joan Nunyes · Veure més »

Periccíone

Periccíone (Periktione) va ser suposadament la mare de Plató.

Nou!!: Plató і Periccíone · Veure més »

Personalisme

El personalisme és un corrent filosòfic d'inspiració cristiana que considera la unicitat de la persona humana al món de la natura.

Nou!!: Plató і Personalisme · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Plató і Pesta Negra · Veure més »

Phaidon Press

Phaidon Press ó simplement Phaidon és una editorial britànica, una de les capdavanteres mundials en la publicació de llibres d'arts visuals, arquitectura, art, fotografia i disseny.

Nou!!: Plató і Phaidon Press · Veure més »

Pharmakos

El pharmakós (en grec: φαρμακός) era el nom d'un ritual de la religió de l'antiga Grècia que podia consistir en el sacrifici d'una víctima expiatòria o en l'exili, totes dues opcions amb finalitats purificadores d'un grup social.

Nou!!: Plató і Pharmakos · Veure més »

Philosophers' Football Match

Philosophers' Football Match és un esquetx televisiu de la companyia de còmics anglesa Monty Python que aparegué en el segon episodi de la sèrie d'humor Monty Python's Fliegender Zirkus i a Monty Python Live at the Hollywood Bowl deu anys després.

Nou!!: Plató і Philosophers' Football Match · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Plató і Pintura · Veure més »

Pintura renaixentista d'Itàlia

Rafael. ''Les esposalles de la Mare de Déu'' Giovanni Bellini, ''La Mare de Déu i el Xiquet amb sants'' La pintura del Renaixement italià va començar a la fi del i tingué el seu període màxim des de la primeria del fins a finals del a la península Itàlica, que en aquell temps estava dividida en moltes àrees polítiques.

Nou!!: Plató і Pintura renaixentista d'Itàlia · Veure més »

Pintura rococó

Jean-Vaig honorar Fragonard: ''El gronxador'', 1766. La pintura rococó es va desenvolupar al llarg del per tota Europa partint de França, bressol d'aquest estil d'origen aristocràtic, i es va dividir al principi en dos camps nítidament diferenciats: com a part de la producció artística, és un document visual intimista i despreocupat de la manera de vida i de la concepció del món de les elits europees del, en tant també, com una adaptació d'elements constituents de l'estil a la decoració monumental de les esglésies i palaus, va servir com a mitjà de glorificació de la fe i del poder civil.

Nou!!: Plató і Pintura rococó · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Plató і Pitàgores · Veure més »

Pitó d'Enos

Pitó d'Enos (Python) fou un filòsof peripatètic grec nadiu d'Enos, a Tràcia.

Nou!!: Plató і Pitó d'Enos · Veure més »

Pla d'immanència

El pla d'immanència és un concepte important en la filosofia de Gilles Deleuze.

Nou!!: Plató і Pla d'immanència · Veure més »

Placebo

Un placebo és qualsevol mena de medicament o altre tipus de tractament que s'administra com a teràpia, però que no té cap valor curatiu real, excepte per l'efecte psicològic que pugui provocar, anomenat popularment «efecte placebo».

Nou!!: Plató і Placebo · Veure més »

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Plató · Veure més »

Plató (cràter)

LRO Plató és un cràter d'impacte de la Lluna que està situat entre el Mare Imbrium i el Mare Frigoris, en l'extrem oest de la serralada dels Montes Alpes.

Nou!!: Plató і Plató (cràter) · Veure més »

Plató (desambiguació)

* Plató, filòsof grec.

Nou!!: Plató і Plató (desambiguació) · Veure més »

Plató conversant amb els seus deixebles

Plató conversant amb els seus deixebles és un mosaic romà del s. I conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Nou!!: Plató і Plató conversant amb els seus deixebles · Veure més »

PLATO

miniatura PLATO (Programmed Logic for Automatic Teaching Operations, i també nom en llengua anglesa del filòsof grec del) va ser el primer sistema de gran difusió d'ensenyament assistit per ordinador (EAO).

Nou!!: Plató і PLATO · Veure més »

Platonisme

El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.

Nou!!: Plató і Platonisme · Veure més »

Pleonexia

Pleonexia, té origen en la paraula grega "πλεονεξία", és un concepte filosòfic que correspon aproximadament a la cobdícia, o l'avarícia, i es defineix estrictament com "el desig insaciable de tenir el que per dret pertany als altres".

Nou!!: Plató і Pleonexia · Veure més »

Plotí

Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.

Nou!!: Plató і Plotí · Veure més »

Plutarc d'Atenes

Plutarc d'Atenes (Plutarchus; vers 350 - 430), fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del.

Nou!!: Plató і Plutarc d'Atenes · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Plató і Plutó (mitologia) · Veure més »

Poètica (Aristòtil)

La Poètica (en grec: Περὶ ποιητικῆς, Perì poiêtikês, 'De la poètica') és una obra d'Aristòtil escrita al, entre la fundació de la seva escola a Atenes el 335 aC i la seva partida definitiva de la ciutat el 323 aC, un any abans de la seva mort.

Nou!!: Plató і Poètica (Aristòtil) · Veure més »

Poblament d'Amèrica

Mapes que representen cada fase de l'expansió de la humanitat en el poblament d'Amèrica. El poblament d'Amèrica és el procés pel qual es va disseminar l'espècie humana pel continent americà.

Nou!!: Plató і Poblament d'Amèrica · Veure més »

Poesi

Poesi és un terme grec que significa "creació" o "producció", derivat de ποιέω, “fer” o “crear”.

Nou!!: Plató і Poesi · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Plató і Poesia · Veure més »

Polèmica

Polèmica és la pràctica dels contendents religiosos, filosòfics, o polítics.

Nou!!: Plató і Polèmica · Veure més »

Políedre

Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.

Nou!!: Plató і Políedre · Veure més »

Políedre regular

Un políedre regular és un políedre les cares del qual són polígons regulars iguals i que formen entre elles angles diedres iguals; així, totes les seves arestes mesuren igual.

Nou!!: Plató і Políedre regular · Veure més »

Polímnia

Polímnia (en grec antic Πολυμνία, "la dels molts himnes"), va ser una de les nou muses, filla, com les seves vuit germanes, de Zeus i Mnemòsine.

Nou!!: Plató і Polímnia · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: Plató і Política · Veure més »

Política (Aristòtil)

Política,(grec Πολιτικά) és una obra de filosofia política d'Aristòtil.

Nou!!: Plató і Política (Aristòtil) · Veure més »

Polemó d'Atenes

Polemó d'Atenes (Polemon; ? - 276 aC), fill de Filòstrat, fou un filòsof platònic grec que va ser un director de l'Acadèmia platònica el.

Nou!!: Plató і Polemó d'Atenes · Veure més »

Policlet

Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.

Nou!!: Plató і Policlet · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Plató і Politeisme · Veure més »

Porfiri

Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.

Nou!!: Plató і Porfiri · Veure més »

Poros (mitologia)

Poros (en grec antic Πόρος "camí", "sender", o també "recurs"), era, segons la mitologia grega, la personificació de l'oportunitat i els mitjans per a aconseguir alguna cosa.

Nou!!: Plató і Poros (mitologia) · Veure més »

Portada/article maig 27

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Plató і Portada/article maig 27 · Veure més »

Potamó d'Alexandria

Potamó d'Alexandria (en llatí Potamon, en grec antic) fou un filòsof grec d'Alexandria D'aquest filòsof se'n te notícia a partir de Diògenes Laerci, Porfiri i Suides.

Nou!!: Plató і Potamó d'Alexandria · Veure més »

Potos (mitologia)

Potos (en grec antic Πόθος), va ser, segons la mitologia grega, la personificació del Desig amorós.

Nou!!: Plató і Potos (mitologia) · Veure més »

Praxifanes

Praxifanes (en llatí Praxiphanes, en grec antic Πραξιφάνης) fou un filòsof peripatètic nadiu bé de Mitilene, a Lesbos, segons Climent d'Alexandria o bé de Rodes, diu Estrabó.

Nou!!: Plató і Praxifanes · Veure més »

Pràctica

La pràctica o praxi (πρᾱξις, en grec antic) és una manera de procedir a l'acció o una acció concreta i particular.

Nou!!: Plató і Pràctica · Veure més »

Pròdic de Ceos

Pròdic de Ceos (Πρόδικος) fou un sofista i filòsof grec del.

Nou!!: Plató і Pròdic de Ceos · Veure més »

Presocràtics

La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.

Nou!!: Plató і Presocràtics · Veure més »

Primer moviment homosexual

Es denomina primer moviment homosexual el moviment de lluita pels drets LGBT que es va donar en les primeres tres dècades del, principalment a Alemanya, però també en uns altres països d'Europa i als Estats Units.

Nou!!: Plató і Primer moviment homosexual · Veure més »

Principi de no contradicció

El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.

Nou!!: Plató і Principi de no contradicció · Veure més »

Problema de la demarcació

Diagrama frenològic del s. XIX. La frenologia és una pseudociència que en el passat es considerava una ciència En filosofia de la ciència, el problema de la demarcació intenta definir els límits que han de configurar el concepte «ciència».

Nou!!: Plató і Problema de la demarcació · Veure més »

Problema dels universals

En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.

Nou!!: Plató і Problema dels universals · Veure més »

Problema ment-cos

El problema ment-cos és el nom que rep en filosofia de la ment l'estudi de les relacions entre la ment i el cos, és a dir, entre la part física de l'ésser humà i la seva part no material, anomenada històricament ànima o esperit.

Nou!!: Plató і Problema ment-cos · Veure més »

Problema socràtic

El problema socràtic o qüestió socràtica és un terme utilitzat en la recerca històrica sobre els intents de reconstruir una imatge històrica i filosòfica de Sòcrates a partir de la naturalesa variable i, de vegades contradictòria, de les fonts existents en la seva vida.

Nou!!: Plató і Problema socràtic · Veure més »

Procle

Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.

Nou!!: Plató і Procle · Veure més »

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.

Nou!!: Plató і Prometeu (mitologia) · Veure més »

Prosa

La prosa, en l'escriptura, és l'ús del llenguatge que s'oposa al vers.

Nou!!: Plató і Prosa · Veure més »

Proslogion

El Proslogion (escrita entre els anys 1077 i 1078) és una de les obres cimeres d'Anselm de Canterbury, cèlebre per presentar per primer cop l'anomenat Argument ontològic en favor de l'existència de Déu.

Nou!!: Plató і Proslogion · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Plató і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Protàgoras (diàleg)

El Diàleg de Protàgoras, el Protàgoras o Els sofistes són els títols de l'obra escrita pel filòsof Plató en el seu primer període com a escriptor; té com a protagonistes principals Sòcrates, Protàgoras i Pròdic; i, com a secundaris, Hipòcrates, Alcibíades, Càl·lies, Críties, Hípies, i un cert amic innominat de Sòcrates.

Nou!!: Plató і Protàgoras (diàleg) · Veure més »

Protàgores

Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).

Nou!!: Plató і Protàgores · Veure més »

Pseudo Plutarc

Pseudo Plutarc és el nom convencional donat actualment a un o diversos autors de diverses obres que en l'antiguitat van ser atribuïdes a Plutarc, però que se sap ara que no va ser aquest qui les va escriure.

Nou!!: Plató і Pseudo Plutarc · Veure més »

Psicologia

La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.

Nou!!: Plató і Psicologia · Veure més »

Psicologia diferencial

La Psicologia Diferencial, també coneguda com a Psicologia de les Diferències Individuals, és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de les diferències individuals.

Nou!!: Plató і Psicologia diferencial · Veure més »

Ptolemeu (filòsof platònic)

Ptolemeu fou un filòsof platònic, d'origen grec, que va viure probablement al i és esmentat per Proclus a la seva obra sobre els diàlegs de Timeu de Plató.

Nou!!: Plató і Ptolemeu (filòsof platònic) · Veure més »

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Nou!!: Plató і Quadrívium · Veure més »

Queró de Megalòpolis

Queró (en llatí Chaeron, en grec antic Χαίρων) fou un ciutadà de Megalòpolis al que, poc abans de néixer Alexandre el Gran, el rei Filip II de Macedònia va enviar a consultar l'oracle de Delfos sobre la serp que el rei havia vist a la cambra de la seva dona (mare d'Alexandre) Olímpies, segons diu Plutarc.

Nou!!: Plató і Queró de Megalòpolis · Veure més »

Queró de Pel·lene

Queró de Pel·lene (en grec antic Χαίρων) va ser un lluitador i tirà grec de Pel·lene, antiga Acaia.

Nou!!: Plató і Queró de Pel·lene · Veure més »

Querefont

Querefont (en llatí Chaerephon, en grec antic Χαιρεφῶν) fou un filòsof atenenc del demos d'Esfet (Sphettus), deixeble i amic de Sòcrates.

Nou!!: Plató і Querefont · Veure més »

Quió

Quió (en llatí Chion, en grec antic Χίων), fill de Matris, era d'una noble família d'Heraclea Pòntica, i deixeble de Plató.

Nou!!: Plató і Quió · Veure més »

Quidditat

Sant Tomàs d'Aquino, que forjà el terme ''quidditas'' per definir l'essència, apareix entre els filòsofs grecs Plató i Aristòtil amb el filòsof Averrois al terra en una pintura de l'artista italià Benozzo Gozzoli. La quidditat, traducció al català del llatí quidditas (provinent del pronom interrogatiu quid 'què'), és en filosofia emprat en l'escolàstica medieval per Sant Tomàs d'Aquino al com a sinònim d'essència o naturalesa.

Nou!!: Plató і Quidditat · Veure més »

Quintada

Una quintada consisteix en la realització d'una sèrie de rituals de diferents tipus per part de persones que s'inicien en una activitat o lloc, per tal de poder formar part del grup o organització.

Nou!!: Plató і Quintada · Veure més »

Quis custodiet ipsos custodes?

Elihu Vedder: ''Corrupció'', mural de 1896 «Quis custodiet ipsos custodes?» és un políptot llatí del poeta romà Juvenal, en diverses ocasions traduïda com «Qui vigilarà els vigilants?", "Qui guardarà els guardians?», i altres expressions similars.

Nou!!: Plató і Quis custodiet ipsos custodes? · Veure més »

Raül Garrigasait i Colomés

Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 15 desembre de 1979) és un filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català.

Nou!!: Plató і Raül Garrigasait i Colomés · Veure més »

Radu Mihăileanu

Radu Mihaileanu, en romanès Mihăileanu, (Bucarest, 23 d'abril de 1958) és un director de cinema i guionista francès d'origen romanès.

Nou!!: Plató і Radu Mihăileanu · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Plató і Ramon Llull · Veure més »

Rasa (estètica)

En l'estètica índia, un rasa (en sànscrit: रस) significa literalment «néctar», «essència» o «gust».

Nou!!: Plató і Rasa (estètica) · Veure més »

Rémi Brague

Rémi Brague (París, 8 de setembre de 1947) és un filòsof i professor universitari francès.

Nou!!: Plató і Rémi Brague · Veure més »

Realisme (filosofia)

El realisme fa referència a una posició que considerava les formes platòniques, o conceptes universals, com reals.

Nou!!: Plató і Realisme (filosofia) · Veure més »

Realisme platònic

El realisme platònic és un terme filosòfic emprat, normalment, per a referir-se a la idea de realisme sobre l'existència d'universals, creada pel filòsof grec Plató, que va viure entre 427-347 aC.

Nou!!: Plató і Realisme platònic · Veure més »

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Nou!!: Plató і Realitat · Veure més »

Reciclatge

Símbol internacional del reciclatge Punt de recollida selectiva a la Universitat de Tecnologia de Gdansk El reciclatge és l'acció de processar residus de productes al final de la vida útil per reutilitzar-ne els components o extraure'n primeres matèries.

Nou!!: Plató і Reciclatge · Veure més »

Reencarnació

l'art hindú. karmes. La reencarnació, també coneguda com a renaixement, transmigració o en els textos d'inspiració de l'Antiga Grècia metempsicosi, és el concepte filosòfic o religiós segons el qual l'essència no física d'un ésser viu comença una nova vida en una forma física o cos diferent després de la mort biològica.

Nou!!: Plató і Reencarnació · Veure més »

Referent

El referent és, en certes teories lingüístiques, un element de la realitat, «una cosa del món» fora de la llengua a la qual es refereix un símbol, un mot o una expressió.

Nou!!: Plató і Referent · Veure més »

Religió mistèrica

Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar.

Nou!!: Plató і Religió mistèrica · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Plató і Renaixement · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Plató і República · Veure més »

República de les lletres

Voltaire (1694-1778), autor d'una gran correspondència (unes 20.000 cartes en el transcurs de la seva vida) que es conserva actualment. República de les lletres (Respublica literaria) és la denominació utilitzada per designar una gran comunitat d'intel·lectuals d'Europa i Amèrica, formada a finals del i en el transcurs del, una de les principals característiques dels quals va ser l'ús sistemàtic de cartes manuscrites per les seves comunicacions.

Nou!!: Plató і República de les lletres · Veure més »

Representació (arts)

La representació consisteix en l’ús de signes que substitueixen i ocupen el lloc d’alguna cosa.

Nou!!: Plató і Representació (arts) · Veure més »

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Nou!!: Plató і Retrat · Veure més »

Retrat de Simonetta Vespucci

El retrat de dona conegut com a retrat de Simonetta Vespucci és un retrat pòstum de Simonetta Vespucci, realitzat entre 1480 i 1520 per en Piero di Cosimo com a encàrrec de qui fou l'amant, el gran duc Giuliano de Mèdici.

Nou!!: Plató і Retrat de Simonetta Vespucci · Veure més »

Riu Leteu

En la mitologia grega, el Leteu o també Lete (en grec antic Λήθη Lếthê/, 'oblit' o 'ocultació') és un dels rius de l'Hades.

Nou!!: Plató і Riu Leteu · Veure més »

Rivals d'amor

Rivals d'amor (grec: Ἐρασταί) és un diàleg socràtic inclòs en el corpus de les obres tradicionals de Plató, tot i que la seva autenticitat ha estat posada en dubte.

Nou!!: Plató і Rivals d'amor · Veure més »

Roberto Accornero

Roberto Accornero, (Ivrea, 9 de març de 1957), és un actor italià de cinema i televisió.

Nou!!: Plató і Roberto Accornero · Veure més »

Rufino Blanco Sánchez

Rufino Blanco i Sánchez (Mantiel, Guadalajara, 16 de novembre de 1861 - Paracuellos del Jarama, Madrid, 3 d'octubre de 1936) fou un pedagog, filòleg i teòric de la lectura, bibliògraf i periodista espanyol d'orientació catòlica i neoescolàstica.

Nou!!: Plató і Rufino Blanco Sánchez · Veure més »

Rufus Efesi

''Ouvres'', 1879 Rufus Efesi (en llatí Rufus Ephesius, en grec antic) va ser un metge nadiu d'Efes que, segons l'erudit àrab Abu-l-Faraj al-Isbahaní, hauria viscut en temps de Plató.

Nou!!: Plató і Rufus Efesi · Veure més »

Safo

Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.

Nou!!: Plató і Safo · Veure més »

Sales de Rafael

Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.

Nou!!: Plató і Sales de Rafael · Veure més »

Salut

200x200px El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució, que va entrar en vigor el 1948.

Nou!!: Plató і Salut · Veure més »

Santuari d'Àrtemis Ortia

Localització del santuari d'Àrtemis Ortia El santuari de Àrtemis Ortia és un dels centres religiosos més importants de la ciutat grega d'Esparta.

Nou!!: Plató і Santuari d'Àrtemis Ortia · Veure més »

Sards

Els sards són un poble d'Europa meridional que habita a Sardenya, illa del Mediterrani occidental i regió autònoma de l'estat italià.

Nou!!: Plató і Sards · Veure més »

Saviesa

iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.

Nou!!: Plató і Saviesa · Veure més »

Símil de la línia

Símil de la línia El símil de la línia és una al·legoria proposada per Plató a La República, en la qual es planteja els graus de l'ésser i del conèixer del món.

Nou!!: Plató і Símil de la línia · Veure més »

Símmies de Tebes

Símmies de Tebes (Simmias), fou un filòsof grec, el primer deixeble del pitagòric Filolau i després amic i deixeble de Sòcrates. Se sap d'aquesta amistat a través de l'obra de Xenofont Memorabilia. Hi ha dos diàlegs de Plató en els que apareix un personatge anomenat Símmies com interlocutor de Sòcrates, un és el Fedó i l'altre el Critó. Fins i tot està present a la 13a Epístola escrita per Plató. Va estudiar a Egipte i va esdevenir familiaritzat amb la filosofia mística egípcia. Segons Diògenes Laerci, Símmies va ser autor de 23 diàlegs, d'entre els quals a l'enciclopèdia Suides s'esmenta el títol de dos Sobre Filosofia i un altre Sobre música, avui dia no conservats. Símmies també apareix com un personatge a l'obra de Plutarc De Genio Socratis, dins la secció anomenada Moralia. Símmies va viatjar des de Tebes (Grècia) amb el seu germà Cebes portant una forta quantitat de diners per alliberar a Sòcrates, i estava al costat d'aquest quan va morir. A l'antologia grega hi ha dos epitafis que li són atribuïts.

Nou!!: Plató і Símmies de Tebes · Veure més »

Sísif (diàleg)

Sísif, se suposa que és un dels diàlegs de Plató.

Nou!!: Plató і Sísif (diàleg) · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Plató і Sòcrates · Veure més »

Sòlid platònic

A l'espai tridimensional, un sòlid platònic és un políedre regular i convex. Es construeix amb cares regulars congruents, amb el mateix nombre de cares que es troben en cada vèrtex.

Nou!!: Plató і Sòlid platònic · Veure més »

Søren Kierkegaard

Søren Aabye Kierkegaard (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 - 11 de novembre de 1855), filòsof danès del, considerat el primer filòsof existencialista.

Nou!!: Plató і Søren Kierkegaard · Veure més »

Sebastián Fox Morcillo

Sebastián Fox Morcillo (Sevilla, 1526 – Sevilla, 1560) va ser un filòsof i humanista andalús.

Nou!!: Plató і Sebastián Fox Morcillo · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.

Nou!!: Plató і Segle IV aC · Veure més »

Sentit de la vida

El sentit de la vida és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció.

Nou!!: Plató і Sentit de la vida · Veure més »

Separació de poders

Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1985 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.

Nou!!: Plató і Separació de poders · Veure més »

Serguei Nikolàievitx Trubetskoi

, nom complet amb patronímic Serguei Nikolàievitx Trubetskoi, fou un filòsof rus publicista i figura pública de la Casa de Trubetskoi professor i rector de la Universitat Imperial de Moscou.

Nou!!: Plató і Serguei Nikolàievitx Trubetskoi · Veure més »

Serguei Tanéiev

, nom complet amb patronímic Serguei Ivànovitx Tanéiev, Серге́й Ива́нович Тане́ев, AFI, fou un compositor, pianista, professor de composició, teòric musical i autor rus.

Nou!!: Plató і Serguei Tanéiev · Veure més »

Set metalls

L'expressió set metalls es refereix als metalls coneguts, i reconeguts com a tals, des de l'antiguitat fins al Renaixement.

Nou!!: Plató і Set metalls · Veure més »

Set Sagraments

La distribució de les gràcies divines per mitjà de l'Església catòlica i els sagraments (Johannes Hopffe, Hildesheim, abans del 1615) Els sagraments, a la teologia de l'Església catòlica, són signes sensibles i eficaços (és a dir, perceptibles i que basten en si mateixos) de la gràcia invisible de Déu.

Nou!!: Plató і Set Sagraments · Veure més »

Set savis de Grècia

Els set savis de Grècia foren personatges grecs considerats els més savis de Grècia a l'època clàssica.

Nou!!: Plató і Set savis de Grècia · Veure més »

Setge de Lindos

Un grec i un persa lluiten, en una imatge del segle V aC. El setge de Lindos va ser el principi del primer intent dels perses d'envair Grècia, en el marc de les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Plató і Setge de Lindos · Veure més »

Setge de Montsegur

El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.

Nou!!: Plató і Setge de Montsegur · Veure més »

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Plató і Sibil·la · Veure més »

Significat

El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.

Nou!!: Plató і Significat · Veure més »

Silanió

Silanió (Silanion) (vers 327 aC) fou un destacat escultor grec en bronze esmentat per Plini.

Nou!!: Plató і Silanió · Veure més »

Simone Weil

fou una filòsofa, humanista, escriptora i activista política francesa.

Nou!!: Plató і Simone Weil · Veure més »

Simpòsium

Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.

Nou!!: Plató і Simpòsium · Veure més »

Simposi (Xenofont)

El Simposi o banquet (grec: Συμπόσιον) és una obra de l'autor grec Xenofont que va registrar la discussió de Sòcrates i els seus convidats en un simposi organitzat per Calias per a Autòlic, fill de Licó - identificat per alguns estudiosos com el Licó que més tard es va convertir en un dels acusadors de Sòcrates durant el seu judici.

Nou!!: Plató і Simposi (Xenofont) · Veure més »

Sinesi de Cirene

Sinesi (Synesius) va ser un dels més elegants escriptors cristians dels segles  i. Va néixer a Cirene i deia ser descendent del rei d'Esparta Eurístenes.

Nou!!: Plató і Sinesi de Cirene · Veure més »

Sirena (mitologia grega)

Les Sirenes (Σειρήν, Seirḗn; plural: Σειρῆνες, Seirênes), en la mitologia grega, eren criatures perilloses, que atreien als mariners amb la seva encantadora música i veus cantores per provocar el naufragi a les costes rocoses de les seves illes.

Nou!!: Plató і Sirena (mitologia grega) · Veure més »

Sirià d'Alexandria

Sirià (Syrianus) fou un filòsof neoplatònic grec del nadiu d'Alexandria i fill de Filoxen.

Nou!!: Plató і Sirià d'Alexandria · Veure més »

Sobre el cel

Sobre el cel (gr.: Περὶ οὐρανοῦ, lat.: De Caelo), és un tractat escrit per Aristòtil, que conté idees centrals de la seva cosmologia.

Nou!!: Plató і Sobre el cel · Veure més »

Sobre la sublimitat

El Tractat sobre la sublimitat és, juntament amb la Poètica d'Aristòtil, una de les obres més importants de l'estètica de l'antiguitat.

Nou!!: Plató і Sobre la sublimitat · Veure més »

Sobrenatural

caminar sobre l'aigua en una pintura de François Boucher (1766) Sobrenatural es refereix a fenòmens o entitats que estan més enllà de les lleis de la naturalesa.

Nou!!: Plató і Sobrenatural · Veure més »

Sociologia

La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.

Nou!!: Plató і Sociologia · Veure més »

Sociologia de l'art

La sociologia de l'art és una disciplina de les ciències socials que estudia l'art des d'un plantejament metodològic basat en la sociologia.

Nou!!: Plató і Sociologia de l'art · Veure més »

Socioteràpia

La socioteràpia és una ciència social i una forma de treball social, i sociologia que implica l'estudi de grups de persones, els seus individus constitutius, i el seu comportament, utilitzant la informació apresa en la gestió de casos i cures cap a l'enriquiment holístic de la vida o la millora de la vida social i condicions vitals.

Nou!!: Plató і Socioteràpia · Veure més »

Socrate

Socrate és un drama simfònic compost per Erik Satie el 1918.

Nou!!: Plató і Socrate · Veure més »

Socrate (pel·lícula de 1971)

Socrate és un telefilm de 1971 dirigit per Roberto Rossellini.

Nou!!: Plató і Socrate (pel·lícula de 1971) · Veure més »

Socràtic menor

Els socràtics menors és una classificació històrica i artificiosa que inclou aquells deixebles directes de Sòcrates que van estar presents en la seva mort (excepte Aristip, qui no va ser-hi present), i van intentar seguir les seves dues premisses metodològiques: la maièutica i la ironia.

Nou!!: Plató і Socràtic menor · Veure més »

Sofía Casanova

Sofia Guadalupe Pérez Casanova de Dolsławski (La Corunya, 30 de setembre de 1861 - Poznań, Polònia, 16 de gener de 1958) va ser una poeta, novel·lista i periodista i la primera espanyola que es va convertir en corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra.

Nou!!: Plató і Sofía Casanova · Veure més »

Sofística

Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.

Nou!!: Plató і Sofística · Veure més »

Sofia (saviesa)

Personificació de la saviesa (en grec ''Σοφία'' o ''saviesa'') en la Biblioteca de Cels, Efes, Turquia Sofia (del grec Σoφíα, 'saviesa') és un terme central en la filosofia hel·lenística, el platonisme, el gnosticisme, el cristianisme ortodox, el cristianisme esotèric, així com en la mística cristiana.

Nou!!: Plató і Sofia (saviesa) · Veure més »

Sofista

El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.

Nou!!: Plató і Sofista · Veure més »

Sofró

Sofró (en llatí Sophron, en grec antic) fou un escriptor de Siracusa, fill d'Agatocles i Damnasil·lis, el principal escriptor i en cert sentit l'inventor de les composicions conegudes com a Mims.

Nou!!: Plató і Sofró · Veure més »

Somadamantina

Cristina Rodríguez, coneguda amb els noms artístics Somadamantina, Slim Kawasaki o Original Brillantes, és una cantant de trap i DJ espanyola.

Nou!!: Plató і Somadamantina · Veure més »

Sublim

''El caminant sobre el mar de núvols'', de Caspar David Friedrich, representació prototípica del sublim. El sublim és una categoria estètica, derivada principalment de l'obra Περὶ ὕψους ('Sobre el sublim') de l'escriptor grec conegut com a Pseudo-Longí, i que consisteix fonamentalment en una bellesa extrema, capaç d'arravatar l'espectador en un èxtasi més enllà de la seva racionalitat, o fins de provocar dolor per ser impossible d'assimilar.

Nou!!: Plató і Sublim · Veure més »

Suhrawardí

Abu-l-Futuh Xihab-ad-Din Yahya ibn Hàbaix ibn Amírak as-Suhrawardí (Suhraward, a prop de Zanjan, Iran, 1155 - Alep, Síria, 1191), més conegut simplement per as-Suhrawardí o Suhrawardí, va ser un filòsof persa medieval, fundador de l'anomenada Escola de la Il·luminació sufí o «teosofia oriental,» moviment influït pel zoroastrisme i el platonisme.

Nou!!: Plató і Suhrawardí · Veure més »

Superhome

El superhome o sobrehumà (en alemany: der Übermensch) és una noció polisèmica sobretot present en literatura i en filosofia, que representa de manera general la idea de superioritat que un tipus d'home (idealitzat) hauria adquirit vers la resta del gènere humà.

Nou!!: Plató і Superhome · Veure més »

Sveinbjörn Egilsson

Sveinbjörn Egilsson (24 febrer 1791 – 17 August 1852) fou un teòleg islandès, classicista, mestre, traductor i poeta.

Nou!!: Plató і Sveinbjörn Egilsson · Veure més »

Tabànids

Els tabànids (Tabanidae) són una família de dípters braquícers de l'infraordre dels tabanomorfs conegut popularment com a tàvecs, taves/tàvens, tavans o mosques de bou.

Nou!!: Plató і Tabànids · Veure més »

Tabula rasa

Tabula rasa és una locució llatina que significa «taula rasa» és a dir, una tauleta de cera sense inscriure.

Nou!!: Plató і Tabula rasa · Veure més »

Tacià

Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.

Nou!!: Plató і Tacià · Veure més »

Tages

Tages, o també Tagetes, era una divinitat etrusca fill de Genius i de la Terra i net de Júpiter.

Nou!!: Plató і Tages · Veure més »

Taronger

miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.

Nou!!: Plató і Taronger · Veure més »

Tèages

Tèages és un diàleg socràtic que s'atribueix a Plató, amb Demòdoc, Sòcrates i Tèages.

Nou!!: Plató і Tèages · Veure més »

Teatre de l'antiga Grècia

El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'antiga Grècia, és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Teatre de l'antiga Grècia · Veure més »

Teó d'Esmirna

Teó d'Esmirna (en llatí Theon, en grec antic Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'Esmirna que va viure en temps de l'emperador Adrià, segons diu Claudi Ptolemeu, que el cita moltes vegades i va conservar les seves observacions sobre Mercuri i Venus.

Nou!!: Plató і Teó d'Esmirna · Veure més »

Tecnocràcia

La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica.

Nou!!: Plató і Tecnocràcia · Veure més »

Teetet

El Teetet és un diàleg escrit per Plató.

Nou!!: Plató і Teetet · Veure més »

Teetet (cràter)

Theetet, a l'esquerra dels Montes Caucasus Vista obliqua de Teetet des de l'Apol·lo 15 Teetet és un cràter d'impacte lunar localitzat al sud-est del cràter Cassini, prop del límit oriental del Mare Imbrium.

Nou!!: Plató і Teetet (cràter) · Veure més »

Teetet d'Atenes

Teetet d'Atenes (en grec: Θεαίτητος) fou un matemàtic grec del.

Nou!!: Plató і Teetet d'Atenes · Veure més »

Temístocles

Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.

Nou!!: Plató і Temístocles · Veure més »

Temisti

Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.

Nou!!: Plató і Temisti · Veure més »

Temprança

La temperança de Piero Pollaiuolo, 1470 La temprança en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari.

Nou!!: Plató і Temprança · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Plató і Temps · Veure més »

Teodectes de Faselis

Teodectes (en llatí Theodectes, en grec antic Θεοδέκτης) fou un retòric i poeta tràgic grec que visqué a Faselis a Pamfília, fill d'Aristandre.

Nou!!: Plató і Teodectes de Faselis · Veure més »

Teodor Asineu

Teodor Asineu (Theodorus Asinaeus) fou un filòsof neoplatònic grec nadiu d'Àsine, un dels neoplatònics més destacats de l'època tardana.

Nou!!: Plató і Teodor Asineu · Veure més »

Teodor de Bizanci

Teodor de Bizanci, en llatí Theodorus Byzantinus, en grec antic, fou un retòric i advocat nascut a Bizanci.

Nou!!: Plató і Teodor de Bizanci · Veure més »

Teodor de Cirene

Teodor de Cirene (Theodorus) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles, nadiu de Cirene.

Nou!!: Plató і Teodor de Cirene · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Plató і Teologia · Veure més »

Teoria de l'art

Una teoria de l'art és un mètode a seguir per a desvetllar el significat de les obres d'art.

Nou!!: Plató і Teoria de l'art · Veure més »

Teoria de la literatura

La teoria de la literatura o teoria literària (del grec, theorein, 'mirar' o 'observar') és l'estudi sistemàtic que té com a objecte la literatura.

Nou!!: Plató і Teoria de la literatura · Veure més »

Teoria del crèdit (monetari)

Fitxes usades antigament per portar els comptes, fetes en fusta, que es conserven al Museu Alpí suís. Elements similars poden haver estat utilitzats en sistemes econòmics basats en el deute que eren anteriors a l'ús de monedes. Les teories de crèdit monetari (també conegudes com a teories del deute) versen sobre la relació entre el crèdit i el diner.

Nou!!: Plató і Teoria del crèdit (monetari) · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Plató і Teoria geocèntrica · Veure més »

Terpisó

Terpisó (Terpison) fou un filòsof grec, nadiu de Mègara, esmentat per Suides com a deixeble de Sòcrates.

Nou!!: Plató і Terpisó · Veure més »

Terra (element)

La muntanya dels quatre elements, de Cole T. Catskill (1843) En les cultures clàssiques, la terra, entesa com la matèria de la qual es componen els cossos sòlids, era percebuda com un dels elements primordials del cosmos.

Nou!!: Plató і Terra (element) · Veure més »

Terra (química)

El terme químic Terra és un terme històric que s'aplicà antigament a certes substàncies químiques, quan es pensava que eren elements.

Nou!!: Plató і Terra (química) · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Plató і Teseu · Veure més »

Tesis (mitologia)

A la mitologia grega, Tesis o Tetis (en grec antic Θεσις o Θετις, 'creació') era la deessa primordial de la creació, identificant-se-la amb Fusis (la Natura).

Nou!!: Plató і Tesis (mitologia) · Veure més »

Théophile de Viau

Théophile de Viau (Clairac, Agen, 1590 - París, 25 de setembre de 1626) fou un poeta i dramaturg barroc francès.

Nou!!: Plató і Théophile de Viau · Veure més »

The 100 Most Influential Books Ever Written

The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.

Nou!!: Plató і The 100 Most Influential Books Ever Written · Veure més »

Theodor Gomperz

Theodor Gomperz. Theodor Gomperz (1832-1912) fou un filòsof i filòleg austríac.

Nou!!: Plató і Theodor Gomperz · Veure més »

Thomas Mann

Paul Thomas Mann (Lübeck, Alemanya, 6 de juny del 1875 - Zúric, Suïssa, 12 d'agost del 1955) fou un novel·lista alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1929.

Nou!!: Plató і Thomas Mann · Veure més »

Thomas More

Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.

Nou!!: Plató і Thomas More · Veure més »

Timó el Misantrop

Timó el Misantrop (en llatí Timon, en grec antic Τίμων ὁ μισάνθρωπος), fill d'Equecràtides, fou un misantrop nadiu de la demos atenenca de Colyttos, que va viure en temps de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Plató і Timó el Misantrop · Veure més »

Timeu (diàleg)

Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.

Nou!!: Plató і Timeu (diàleg) · Veure més »

Timeu de Cízic

Timeu de Cízic (Timaeus) fou un filòsof grec deixeble de Plató.

Nou!!: Plató і Timeu de Cízic · Veure més »

Timeu de Locres

Timeu de Locres (Timaeus) fou un filòsof pitagòric grec nascut a Locres Epizefiris, a la Magna Grècia, i suposadament mestre de Plató, segons Ciceró.

Nou!!: Plató і Timeu de Locres · Veure més »

Timeu Sofista

Timeu Sofista (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος ὁ Σοφιστής) va ser un sofista grec que va escriure un Lexicó sobre l'obra de Plató dirigit a un personatge anomenat Gencià (Gentianus), que es conserva.

Nou!!: Plató і Timeu Sofista · Veure més »

Timocràcia

En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític.

Nou!!: Plató і Timocràcia · Veure més »

Timoteu (escriptor)

Timoteu (en llatí Timotheus, en grec antic) fou un escriptor atenenc autor d'una obra biogràfica de la que Diògenes Laerci en fa alguns extractes referits (que se sàpiga) a Plató, Espeusip, Aristòtil i Zenó d'Elea.

Nou!!: Plató і Timoteu (escriptor) · Veure més »

Tique

Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.

Nou!!: Plató і Tique · Veure més »

Tiranicidi

El tiranicidi és la mort o l'assassinat d'un tirà o un governant injust, normalment pel bé comú.

Nou!!: Plató і Tiranicidi · Veure més »

Tirà

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti El rei Jie de Xia sosté una arma d'asta Ji, que representa l'opressió, i es situa sobre dues dames, la qual cosa simbolitza el seu abús de poder. XVIII d'un pamflet anglès del segle XVII escrit per a inspirar i fer just l'acte d'assassinar a Oliver Cromwell. Un tirà (del llatí tyrannus, i aquest del grec τύραννος, týrannos) és un individu que té poder absolut i que no està restringit per la llei, per mitjà del poble d'un estat o una organització, o un que ha usurpat la sobirania d'un governant legítim.

Nou!!: Plató і Tirà · Veure més »

Tirteu

Tirteu d'Esparta (en grec antic Τυρταίος) va ser un poeta grec del.

Nou!!: Plató і Tirteu · Veure més »

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Plató і Tità · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Plató і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tomás Meabe

Tomás Meabe Bilbao (Durango, 15 d'octubre de 1879 — Madrid, 4 de novembre de 1915) fou un escriptor i polític espanyol fundador de les Joventuts Socialistes d'Espanya, organització juvenil del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Nou!!: Plató і Tomás Meabe · Veure més »

Tractat (literatura)

Imatge de la portada del Tractat d'Isaac Newton ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica''. Un tractat és un gènere literari pertanyent a la didàctica, que consisteix en una exposició integral, objectiva i ordenada de coneixements sobre una qüestió o tema concret; per a això adopta una estructura en progressives subdivisions denominades apartats.

Nou!!: Plató і Tractat (literatura) · Veure més »

Tractatus logico-philosophicus

El Tractatus logico-philosophicus (TLP) (títol en llatí, amb el significat de "Tractat lògic-filosòfic") és una obra de filòsof austríac Ludwig Wittgenstein.

Nou!!: Plató і Tractatus logico-philosophicus · Veure més »

Traducció lingüística

La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.

Nou!!: Plató і Traducció lingüística · Veure més »

Traducció literària

La traducció d'obres literàries es considera una activitat literària per si mateixa.

Nou!!: Plató і Traducció literària · Veure més »

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Nou!!: Plató і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »

Traité du beau

El Traité du beau (en català, "Tractat sobre la bellesa") és un tractat escrit pel filòsof, escriptor i enciclopedista Denis Diderot en plena Il·lustració.

Nou!!: Plató і Traité du beau · Veure més »

Transmissió dels textos clàssics grecs

Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.

Nou!!: Plató і Transmissió dels textos clàssics grecs · Veure més »

Trasímac de Calcedó

Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.

Nou!!: Plató і Trasímac de Calcedó · Veure més »

Trívium

El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).

Nou!!: Plató і Trívium · Veure més »

Trenta peces de plata

trair Jesús, de János Pentelei Molnár, de 1909. Trenta peces de plata va ser el preu pel qual Judes Iscariot va trair Jesús, segons un relat a l'Evangeli de Mateu 26:15 al Nou Testament.

Nou!!: Plató і Trenta peces de plata · Veure més »

Tricotomia

Una tricotomia és una classificació al voltant del nombre tres, freqüent en els sistemes religiosos i filosòfics.

Nou!!: Plató і Tricotomia · Veure més »

Trifuncionalitat

Odin, amb un sol ull, Thor el qui porta el martell i Freyr el qui porta espigues de blat. Terje Leiren ha proposat que aquest grup és una representació de la trifuncionalitat. La Trifuncionalitat és una definició de caràcter ideològic, argumentada per Georges Dumézil (antropòleg francès 1898-1986) a partir de l'estudi de les societats indoeuropees, segons la qual la cosmovisió d'aquests pobles està concebuda pel model ternari, que organitza la relació entre les diverses categories del sistema.

Nou!!: Plató і Trifuncionalitat · Veure més »

Trirrem

La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.

Nou!!: Plató і Trirrem · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Plató і Trobador · Veure més »

Tsunami

Esquema d'un tsunami Un tsunami (en japonès 津波, 'ona de port'; kunrei-shiki: tunami) és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.

Nou!!: Plató і Tsunami · Veure més »

Tusculanes

Les Tusculanes (En llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tuli Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la.

Nou!!: Plató і Tusculanes · Veure més »

Una i tres cadires

Una i tres cadires (títol original One and Three Chairs), creada l'any 1965, és una obra de l'artista estatunidenc Joseph Kosuth.

Nou!!: Plató і Una i tres cadires · Veure més »

Uranisme

Els termes uranisme i uranista (del grec, Αφροδίτη Ουράνια, «Afrodita Urània») són termes històrics que s'usaven al per al·ludir a l'homosexualitat masculina.

Nou!!: Plató і Uranisme · Veure més »

Utopia

l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.

Nou!!: Plató і Utopia · Veure més »

Valentinians

Els Valentinians van ser un dels principals moviments cristians gnòstics.

Nou!!: Plató і Valentinians · Veure més »

Víctor Gómez Pin

Víctor Gómez Pin (Barcelona, 1944) és un filòsof català.

Nou!!: Plató і Víctor Gómez Pin · Veure més »

Venus i Mart

Venus i Mart és un quadre pintat per Sandro Botticelli el 1483 i que actualment està exposat al National Gallery de Londres.

Nou!!: Plató і Venus i Mart · Veure més »

Veritat

El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.

Nou!!: Plató і Veritat · Veure més »

Veti Valent

Veti Valent (en llatí Vettius Valens) va ser un astròleg sirià segurament nascut a Antioquia cap al segle II dC.

Nou!!: Plató і Veti Valent · Veure més »

Vintilă Horia

Vintilă Horia Iucal (Segarcea, Romania, 18 de desembre de 1915 - Collado Villalba, Madrid, Espanya, 4 d'abril de 1992) va ser un escriptor romanès en llengües romanesa, francesa i castellana.

Nou!!: Plató і Vintilă Horia · Veure més »

Virtut

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).

Nou!!: Plató і Virtut · Veure més »

Virtut (Josep Llimona)

Virtut és una escultura realitzada per Josep Llimona el 1910 i que es conserva actualment al Museu d'Art de Cerdanyola, al Vallès Occidental.

Nou!!: Plató і Virtut (Josep Llimona) · Veure més »

Virtuts cardinals

Les virtuts cardinals són aquelles virtuts considerades més importants per a la tradició del cristianisme, encarregades de guiar la bona conducta.

Nou!!: Plató і Virtuts cardinals · Veure més »

Vista

Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió.

Nou!!: Plató і Vista · Veure més »

Vladímir Makanin

Vladímir Semiónovitx Makanin (13 de març de 1937, Orsk, província d'Orenburg, RSFSR, URSS - 1 de novembre de 2017,Krasni, raion d'Aksaiski, província de Rostov, Rússia) fou un escriptor soviètic i rus.

Nou!!: Plató і Vladímir Makanin · Veure més »

Volta de la Capella Sixtina

La volta de la capella Sixtina és coneguda per la decoració pictòrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508.

Nou!!: Plató і Volta de la Capella Sixtina · Veure més »

Vulcanologia

Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.

Nou!!: Plató і Vulcanologia · Veure més »

Wallace i Gromit

Nick Park amb les seves creacions. Wallace i Gromit és una sèrie de comèdia britànica feta amb personatges modelats amb plastilina sobre esquelets de filferro i filmats amb la tècnica d'animació anomenada stop-motion, creada per Nick Park d'Aardman Animations.

Nou!!: Plató і Wallace i Gromit · Veure més »

Władysław Tatarkiewicz

Władysław Tatarkiewicz (Varsòvia, 3 d'abril de 1886 - 4 d'abril de 1980) va ser un filòsof polonès, historiador de filosofia, historiador de l'art i autor de treballs d'ètica, però sobretot és internacionalment reconegut pels seus treballs sobre història i fonaments de l'estètica.

Nou!!: Plató і Władysław Tatarkiewicz · Veure més »

Władysław Witwicki

, nascut Józef Sas Wasylkowicz,fou un psicòleg, filòsof, traductor (principalment d'obres de Plató), historiador de la filosofia i de l'art polonès i artista.

Nou!!: Plató і Władysław Witwicki · Veure més »

William Alston

William Payne Alston (29 de Novembre, 1921 – 12 de Setembre, 2009) va ser un filòsof nord-americà.

Nou!!: Plató і William Alston · Veure més »

Xamanisme

El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.

Nou!!: Plató і Xamanisme · Veure més »

Xantipa

Xantipa (en grec antic Ξανθίππη Xanthíppē) va ser l'esposa de Sòcrates i la mare dels seus tres fills Lamprocles, Sofronisc, i Menexè.

Nou!!: Plató і Xantipa · Veure més »

Xavier Sardà i Tàmaro

Francisco Javier Sardà Tàmaro, més conegut com a Xavier Sardà o Javier Sardà (Barcelona, 16 d'abril de 1958) és un periodista, locutor de ràdio i presentador de televisió català.

Nou!!: Plató і Xavier Sardà i Tàmaro · Veure més »

Xenòcrates de Calcedònia

Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.

Nou!!: Plató і Xenòcrates de Calcedònia · Veure més »

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Nou!!: Plató і Xenofont · Veure més »

Yosef ibn Saddiq

Yosef ben Jacob ibn Saddiq (Còrdova, ~1070 - 1149) fou un poeta, jurista i filòsof jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Plató і Yosef ibn Saddiq · Veure més »

Zacaries Escolàstic

Ammoni Zacaries Escolàstic (en llatí Zacharias Scholasticus, en grec) (circa 465, Gaza - després de 536), conegut també com a Zacaries Retòric o Zacaries de Mitilene fou un filòsof romà d'Orient d'Alexandria.

Nou!!: Plató і Zacaries Escolàstic · Veure més »

Zenó d'Èlea

Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.

Nou!!: Plató і Zenó d'Èlea · Veure més »

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Nou!!: Plató і Zenó de Cítion · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Plató і Zeus · Veure més »

Zeuxip d'Heraclea

Zeuxip (en llatí Zeuxippus, en grec antic) fou un pintor grec.

Nou!!: Plató і Zeuxip d'Heraclea · Veure més »

Zoroastre

Zoroastre o Zaratustra va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.

Nou!!: Plató і Zoroastre · Veure més »

Zostrià

Zostrià o Zostrianos és un llibre del Còdex VIII dels Manuscrits de Nag Hammadi (NH VIII 1-132), que l'ocupa en quasi la seva totalitat.

Nou!!: Plató і Zostrià · Veure més »

314 aC

Sense descripció.

Nou!!: Plató і 314 aC · Veure més »

321

Sense descripció.

Nou!!: Plató і 321 · Veure més »

347 aC

El 347 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Plató і 347 aC · Veure més »

360 aC

El 360 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 360 aC · Veure més »

367 aC

El 367 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 367 aC · Veure més »

384 aC

El 384 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 384 aC · Veure més »

387 aC

Sense descripció.

Nou!!: Plató і 387 aC · Veure més »

399 aC

El 399 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 399 aC · Veure més »

407 aC

El 407 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 407 aC · Veure més »

408 aC

El 408 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 408 aC · Veure més »

413 aC

El 413 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 413 aC · Veure més »

415 aC

El 415 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 415 aC · Veure més »

427 aC

El 427 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 427 aC · Veure més »

448 aC

El 448 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Plató і 448 aC · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Plató і 844 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Analogia del sol, Antifont (fill de Plató), Antífon (fill de Plató), Diàleg platònic, Diàlegs de Plató, Món de les Idees, Món de les idees, Món intel·ligible, Platònic, Platònics, Teoria de les idees.